Mostrando las entradas para la consulta aixina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aixina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Marrir, Marir - Protomartre


Marrir, Marir, v., lat. moerere, attrister, affliger, chagriner.

On lit dans les Capitulaires de Charles-le-Chauve, an 856, tit. XVI, ch. 13: Suis fidelibus aliquod damnum aut aliquam marritionem non faciat.

Baluze, Cap. reg. franc., t. II, col. 84.

Qu' el se pogues ja tener 

Que dols e plors no 'l marris.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Qu'il se pût jamais tenir que douleur et pleur ne l' affligeât.

Omes entre las gens

Que s sabon be, quan ren perdon, marrir, 

E del gadaing no s sabon esbaudir.

Cadenet: Meraveill me. 

Hommes entre les gens qui savent bien, quand ils perdent quelque chose, s'attrister, et du profit ne se savent réjouir.

Ieu sui sieus, sitot mi guerrey, 

O si 'l play, o si s'en marris.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Je suis sien, quoiqu'elle me persécute, ou s'il lui plaît, ou si elle s'en afflige.

S' a vos platz los mieus cars precs auzir, 

Jamais de joi entier no m cal marrir.

P. Guillem: Ai! Vergena. 

S'il vous plaît ouir les miennes prières chères, jamais de joie complète il ne me faut chagriner.

- S'égarer, s'abuser, se méprendre. 

Hom non pot anar ses charitat, mas marrir.

Trad. de Bède, fol. 20. 

L'homme ne peut aller sans charité, mais s'égarer. 

Part. pas. No sai quoras mais vos veirai

Pus m'en vau iratz e marritz. 

B. de Ventadour: Pel dols chant. 

Je ne sais quand désormais je vous verrai, puisque je m'en vais fâché et affligé. 

Qui la gen marrida 

Viest e pays, e los ajuda.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui revêt et nourrit la gent affligée, et les aide. 

Subst. Ill marritz e li consiros 

En tornon alegr' e joios.

G. Adhemar: L'aiga pueia. 

Les attristés et les mélancoliques en deviennent gais et joyeux.

- Méchant, hideux, maudit.

Comptet com follet marrit 

Emportavan son esperit.

Deslivret lo pros om del diable marrit. V. de S. Honorat.

Raconta comment follets hideux emportaient son âme.

Délivra le brave homme du diable hideux.

Subst. Li sant son esbait

Cant viron lo marrit.

V. de S. Honorat.

Les saints sont ébahis quand ils virent le maudit. 

ANC. FR. Qui tantes foiz m'a decéu

Par son engin et fait marrir. 

Moult corociez et moult mariz. 

Roman du Renart, t. II, p. 340 et t. III, p. 208.

Bele très douce chière amie, 

Pour Dieu, ne vous marissiez mie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 173. 

ANC. ESP.

Mas dexanlas maridas en briales è en camisas. 

Poema del Cid, v. 2760.

ANC. IT. Certo marriti siemo e nescienti siem fatti. 

Guittone d'Arezzo, Lett. I.

CAT. Marrit. ESP. MOD. Amarrido (triste, afligido, decaído).

2. Maridamen, adv., tristement.

S'ieu dic deschauzimen,

E chan maridamen.

Gaubert, moine de Puicibot: Hueymais.

Si je dis impolitesse, et chante tristement.

3. Marri, s. m., tristesse, affliction.

Quar ira, dol e marri 

N' ai soffertat longamen.

J. Esteve: Si m vay. 

Car chagrin, douleur et affliction j'en ai supporté longtemps.

ANC. FR. C'est trop souffert de peine et marisson

Pour le plaisir d'une jeune fillette.

Cl. Marot, t. II, p. 237.

4. Marriment, Marrimen, s. m., tristesse, affliction, douleur.

Dis o Boecis e sso gran marriment. Poëme sur Boèce. 

Dit cela Boèce en sa grande affliction. 

Ab marrimen no s'acorda alegriers. 

Perdigon: Be m dizon. 

Avec tristesse ne s'accorde pas allégresse. 

ANC. FR. Od sospir et od mariment.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 67. 

Pour allegier son marrement. 

Demanda li privéement

Dont li venoit cel marrement. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 302 et 94. 

ANC. IT. Marrimento.

5. Esmarir, v., attrister, affliger, gémir.

Que m defen

Lo pensar d' esmarrir. 

Richard de Barbezieux: Atressi com Persavaus.

Vu qu'elle me défend le penser de gémir. 

Part. pas. P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot, e det se gran tristessa. V. de Pierre Vidal. Var. 

Pierre Vidal, par la mort du bon comte Raimond de Toulouse, s' affligea moult, et se donna grande tristesse. 

ANC. FR. Si s' esmarirent

Si ke lor trois femes batirent.

Roman du Renart, t. IV, p. 329.

Quant la pucelle en sot le voir 

S'en fut dolente et esmarie, 

Sovent jura sainte Marie.

Fables et cont. anc., t. I, p. 183. 

IT. Smarrire.

6. Esmarrimen, s. m., affliction, inquiétude.

Grazis a Dieu lo remanen, 

E non aias d' esmarrimen.

Brev. d'amor, fol. 56.

Rends grâces à Dieu (pour) le reste, et n'aye pas d' inquiétude. 

IT. Smarrimento.


Marroquena, s. f., maroquin, sorte de monnaie.

Marroquenas, marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Maroquins, marabotins ils déposent amont dans le milieu des prés.


Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante. 

Coma la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Comme l'herbe dont il prend son nom, dite porreau ou marrube.

ESP. Marrubio. IT. Marrobio. (chap. No es com lo porro, los porros.)

Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante.



Mars, Martz, s. m. et f., lat. Mars, Mars, planète.

El dig planeta nomnat Mars. Brev. d'amor, fol. 97. 

Ladite planète nommée Mars.

La III planeta sy a nom Mars. Liv. de Sydrac, fol. 53.

La troisième planète ainsi a nom Mars.

- Le troisième mois de l'année.

Mars es lo ters mes.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Mars est le troisième mois.

Loc. Ni m lais, per abril ni per martz, 

Qu'ieu non cerque cum venha dans 

A sels que m fan tort. 

Bertrand de Born: Ges de far. 

Ni je ne me laisse, par avril ni par mars, que je ne cherche comment vienne dommage à ceux qui me font tort.

CAT. Mars. ESP. Marzo. PORT. Março. IT. Marzo. 

(chap. Lo mes de Mars o mars; lo planeta Marte.)

- Mardi.

Pueys fe lo lus e 'l mars e 'l mercres.

(chap. Después va fé lo dilluns y lo dimats y lo dimecres.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi.

ESP. Martes. (chap. Dimats, dimars; día de Marte.)

2. Dimars, Dimartz, s. m., mardi.

Per un dimars mati.

Amanieu des Escas: En aquel.

Par un mardi matin.

Voyez Dia.

3. Marcis, adj., de Mars, allusivement au dieu de la guerre.

Champs marcis, so es aquel champs un jutjavan li chavalier.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73.

Champ de Mars, c'est ce champ où les chevaliers jugeaient.

(chap. Cam o campo de Marte (lo deu de la guerra). A La Fresneda está lo racó de Mars.)


Marseylles, s. m., marseillais, sorte de monnaie. 

Si vols dels petitz marseylles. V. de S. Honorat.

Si tu veux des petits marseillais.

(chap. Marsellés, moneda de Marsella, marsellesos, moneda marsellesa, marselleses.)


Martel, Martell, s. m., martel, marteau.

Anc non ausi plus menut batre 

Pairolliers ab quatre martels.

Roman de Jaufre, fol. 44.

Oncques je n'entendis plus menu battre chaudronniers avec quatre marteaux.

Soven la batra del martel enans que sia bell vayssel. V. et Vert., fol. 66. La battra souvent du marteau avant qu'elle soit beau vase.

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de patiencia. V. et Vert., fol. 66.

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

Prov. Bati ferr freg ab martel.

Deudes de Prades: En un sonet. 

Je bats fer froid avec marteau.

Un troubadour a employé ce mot dans un sens obscène, quand il a dit: Porta major martel 

D' un mul d' Espagna.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes.

Porte plus gros marteau qu'un mulet d'Espagne.

ANC. FR. Ne li grevoient cop d'espée 

Nes que englume fait *martee.

Roman du châtelain de Couci, v. 3307.

CAT. Martell. ESP. Martillo. PORT. IT. Martello. (chap. Martell, martells. Apellit de una dinastía de Fransa, Carlos Martel o Martell. Martellet, martellets; v. martellá, pegá o picá en un martell.)

2. Martelada, s. f., coup de marteau.

Fier una martelada. Leys d'amors, fol. 128.

Frappe un coup de marteau.

CAT. Martellada. ESP. Martillada (martillazo). PORT. Martellada. 

IT. Martellata. (chap. Martellada, martellades; fotre la martellada: acusá an algú, com faríe un juche en lo martell.)

3. Martinet, s. m., martinet, gros marteau mû ordinairement par la force de l'eau; le local où est le martinet.

Parador o molin o martinet. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, in fine.

Foulon ou moulin ou martinet.

CAT. Martinet. ESP. Martinete. (chap. Martinet, martinets. Es conegut lo martinet de Valderrobres, al camí que va a Beseit, daball del Guco; tamé es lo mote dels que vivíen allí.)

4. Martellar, v., marteler, frapper.

Martella ab so martell sobre nostre dos. V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos.

Allusiv. Serpens,

Totas son entorn luy que martellan las dentz.

V. de S. Honorat.

Serpents, tous sont autour de lui qui martellent les dents.

Totz lo cors mi trembla, e m martelan las dens. Guillaume de Tudela.

Tout le corps me tremble, et les dents me martellent.

Fig. Amors qu' en aissi martella.

P. Raimond de Toulouse: Puois lo. 

Amour qui de la sorte martelle.

ANC. FR.

S' arrachant les cheveux, se martelant de coups. 

Robert Garnier, Porcie, acte V, sc. 1.

Qu'on oit les dents se marteller ensemble.

Salet, Trad. de l' Iliade, fol. 183.

CAT. Martellejar. ESP. Martillar. PORT. Martellar. IT. Martellare.

(chap. Martellá, martellejá; en lo cas de les dens: castañolejá.)


Martyr, Martir, s. m., lat. martyr, martyr.

Qui murra ses duptansa 

Er el cel martyr coronatz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros.

Qui mourra sans crainte sera au ciel martyr couronné.

Aissi, co ancianamens, perseguian los martirs catolix.

(chap. Aixina, com antigamén, perseguíen als martirs catolics.)

V. et Vert., fol. 72.

Ainsi, comme anciennement, ils poursuivaient les martyrs catholiques. Fig. Gavaudas no pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Gavaudan ne peut finir la plainte et le deuil qui le fait martyr.

De martir pogra far cofes 

Mi dons ab un bays solamen.

G. Pierre de Casals: Ja tant. 

De martyr pourrait faire confès ma dame avec un baiser seulement. 

CAT. ESP. (mártir) Martir. PORT. Martyr. IT. Martire.

(chap. Mártir, martirs.)

2. Martra, s. f., martyre.

Sanhta Babiana, martra. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61. 

Sainte Babiane, martyre.

3. Martyri, Martyre, Martyr, Martir, s. m., lat. martyrium, martyre. 

Quant aquest sermo fo fenit, 

E 'l martyri foc adymplit.

Planch de S. Esteve.

Quand ce discours fut fini, et que le martyre fût accompli. 

Fig. A son cors fay tot jorn martiri. V. de S. Honorat. 

A son corps fait chaque jour martyre. 

El ser, dobla m mon martir.

G. Riquier: Ab plazen.

Au soir, me double mon martyre. 

Dona, no us puesc lo cente dir 

De las penas ni del martir.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, je ne puis vous dire le centième des peines et du martyre. 

Loc. Los fay corre a martyri. V. et Vert., fol. 43. 

Les fait courir à martyre. 

Non an voluntat de penre lo martyr. V. de S. Honorat.

N' ont pas volonté de prendre le martyre.

Non pot recebre la corona de martiri. Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. No pot ressibí la corona de martiri.)

Ne peut recevoir la couronne de martyre. 

El cavalgar e 'l manjar e 'l dormir 

E 'l juec d'amor tenon a gran martire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Le chevaucher et le manger et le dormir et le jeu d'amour tiennent à grand martyre. 

A mort et a martire nos an mes li trachor. V. de S. Honorat.

A mort et à martyre nous ont mis les traîtres.

CAT. Martiri. ESP. Martirio. PORT. Martyrio. IT. Martirio. (chap. Martiri, martiris.)

4. Martiriar, Marturiar, v., martyriser.

Sancta Lucia digz al tyran que la martyriava. V. et Vert., fol. 95.

(chap. Santa Llussia o Lucía li va di al tirano que la martirisabe.)

Sainte Luce dit au tyran qui la martyrisait.

Fig. Marturiar sa carn ab abstinencias. V. de S. Honorat.

Martyriser sa chair par abstinences. 

Part. pas. Tro el nasquet e fon martiriatz.

A. Brancaleon: Pessius pessans. 

Jusqu'à ce qu'il naquit et fut martyrisé. 

Marturiatz de correjas ab notz.

(chap. Martirisat (en) de correches en nugos.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. Var. 

Martyrisé de courroies avec noeuds.

ANC. FR. Il fist les sains homes martirier. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 179.

Car dame ne doit, par nul signe, 

Martyrer le serviteur sien.

Alain Chartier, p. 702.

ANC. ESP.

Marturiaba sus carnes como leal obrero. (ESP. MOD. Martirizaba)

V. de S. Millán, cop. 32.

CAT. Martirisar. ESP. MOD. Martirizar. PORT. Martyrizar. IT. Martirizzare.

(chap. Martirisá: martiriso, martirises, martirise, martirisem o martirisam, martiriséu o martirisáu, martirisen; martirisat, martirisats, martirisada, martirisades.)

5. Martror, s. m., fête des martyrs, Toussaint.

Luec del marit volgr' ieu un ser, 

E 'l ser que dures de pascor, 

Entro la festa de martror. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Je voudrais la place du mari un soir, et que le soir durât du printemps jusqu'à la fête de la Toussaint.

Del un martror al autre. Guillaume de Tudela. 

De l'une Toussaint à l'autre.

(chap. Tots los sans, Totsans.)

6. Martologi, s. m., lat. martyrologium, martyrologe.

El martologi d'Uzart, se fa aquesta festa al tern jorn.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 60.

Au martyrologe d'Uzart, cette fête se fait au troisième jour.

CAT. Martirologi. ESP. Martirologio. PORT. Martyrologio. IT. Martirologio.

(chap. Martirologi, martirologis.)

7. Protomartre, s. m., lat. protomartyrium, protomartyr.

L' an VII del enperi d' Onori foro revelatz... motz cor sanh, so es a ssaber sanh Esteve, protomartre, e Nicodeme e Gamalia e Abiba. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 54.

L'an sept de l'empire d'Honorius furent révélés... moult de corps saints, c'est à savoir saint Étienne, protomartyr, et Nicodème et Gamaliel et Abiba.

(chap. Protomártir, lo primé mártir, san Esteban o Esteve.)


AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

Lexique roman; Marguarita, Margarida - Marbrin


Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite. 

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles. 

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17. 

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière. 

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine. 

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Soit de bords délicats.


Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)


5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)


Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre. 

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat. 

Colonnes de marbre pesantes. 

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

Luis Latorre Albesa, Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés

2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)

martes, 14 de mayo de 2024

Lexique roman; Mania - Manjuiar

 

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)

4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.

jueves, 9 de mayo de 2024

Lexique roman; Lum - Sobreluminos


Lum, s. m., lat. lumen, lumière, luminaire.

Entre lum et lutz no a autra diferensia, sino que lutz es plus general que lum, quar tot lum es lutz, mas tota lutz no es lum. 

Eluc. de las propr., fol. 120.

Entre lumière et clarté il n'y a autre différence, sinon que clarté est plus générale que lumière, car toute lumière est clarté, mais toute clarté n'est pas lumière.

Plus son ardens non es lums en lanterna. 

Alb. Caille: Aras quan. 

Plus sont ardentes que n'est lumière en lanterne. 

N' art lums de cer' e d' oli.

A. Daniel: Ab guai. 

J'en brûle lumières de cire et d'huile. 

De toutas e de rezendas 

Fai sos dos e sas esmendas, 

Sos lums e sas oferendas.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

De toltes et d'exactions il fait ses dons et ses réparations, ses luminaires et ses offrandes. 

Fig. Lo cars miralhs, qu' es lums de salvamen. 

Guillaume de S. Didier: El temps quan. 

Le cher miroir, qui est lumière de salut.

Rei glorios, verais lums e clardatz.

Giraud de Borneil: Rei glorios. 

Roi glorieux, vraie lumière et clarté.

- On a dit des chrétiens: 

Siatz filh de lum. Fragment de trad. de la Passion. 

Soyez fils de lumière.

CAT. Llum. ANC. ESP. Lumbre (luz y derivados). PORT. IT. Lume. 

(chap. Llum, llums; claridat, claridats.)

2. Lumeira, Lumera, Lumneira, Lumneyra, Lhumnieyra, s. f., lumière, flambeau.

A la lumeira,

Es plus temsutz que laire.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

A la lumière, vous êtes plus craint que larron.

La nueg donet lumneyras, las estelas luzens;

Et al jorn, lo solelh.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

A la nuit il donna (pour) flambeaux, les étoiles luisantes; et au jour, le soleil. 

Fig. Darz d' acer voill que ill pertus la pansa,

E brocas voill que il tragan la lumera.

Lanza: Emperador avem.

Je veux que dard d'acier lui perce la panse, et je veux que broches lui arrachent la lumière. 

La veraya lhumnieyra que Dieus es. Livre de Sydrac, fol. 98.

La véritable lumière qui est Dieu.

ANC. ESP.

Luego que el sol yex a la ora primera, 

Luego las estrellas pierden toda lumnera. 

(N. E. yex : sale : ix.)

Poema de Alexandro, cop. 1166. 

ANC. CAT. Lumera, lumiera. ESP. MOD. Lumbrera. PORT. Lumieira. IT. Lumiera. (chap. Flama, flames; lumbrera, lumbreres : iluminat, iluminats, iluminada, iluminades; inteligén, inteligens, inteligén o inteligenta, inteligentes.)

3. Luminaria, Lumenaria, s. f., luminaire.

Foron fachas luminarias, so es lo solelh e la luna.

Hist. abr. de la Bibl., fol. 1.

Furent faits les luminaires, c'est-à-dire le soleil et la lune.

- Terme collectif, spécialement usité dans les églises.

A la obra e a la lumenaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 175.

(chap. A l'obra y a la lluminaria : iluminassió de la iglesia.) 

A l'oeuvre et au luminaire.

Un quartayron de cera per la lumenaria mantenir.

(chap. Un cuarteró de sera per a mantindre la lluminaria.)

Statuts de la Confr. du S. Esprit. 

Un quarteron de cire pour le luminaire entretenir.

La mitat al rey nostre senhor, e l'autra a la luminaria per servir Dieu.

(chap. La mitat al rey nostre siñó, y l'atra a la lluminaria per a serví a Deu.) 

Tit. de 1394. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 126.

La moitié au roi notre seigneur, et l'autre au luminaire pour servir Dieu.

CAT. Lluminaria. ESP. Luminaria. PORT. Luminarias. ANC. IT. Luminaria, luminara. (chap. Lluminaria, lluminaries.)

3. Luminos, adj., lat. luminosus, lumineux.

Dels cors lusens e luminos. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Des corps luisants et lumineux. 

Ea loc be luminos. Eluc. de las propr., fol. 81. 

En lieu bien lumineux. 

CAT. Lluminos. ESP. PORT. IT. Luminoso. (chap. Lluminós, lluminosos, lluminosa, lluminoses.)

5. Luminozitat, s. f., luminosité, qualité de ce qui est lumineux.

Rach a en si luminozitat. Eluc. de las propr., fol. 120.

Le rayon a en soi luminosité.

IT. Luminosità, luminositate, luminositade. (ESP. Luminosidad. Chap. Lluminosidat, lluminosidats, com la del rellámpec, pero no la de Carlos Rallo Badet, que té mol poques llums, com tots los iluminats catalanistes, sobre tot los aragonesos.)

Lluminosidat, lluminosidats, com la del rellámpec, pero no la de Carlos Rallo Badet, que té mol poques llums, com tots los iluminats catalanistes, sobre tot los aragonesos

6. Alumnamen, s. m., éclairage, illumination.

Si quo 'l solelhs sobr' autr' alumnamen

Nos ren clardat.

Cadenet: Ab leyal.

Ainsi comme le soleil par-dessus autre éclairage nous rend clarté.

Fig. Compunctios es alumnamen d'arma. Trad. de Bède, fol. 23. Componction est illumination d'âme.

7. Alumenatge, s. m., éclat, lumière.

Ilh es clardatz, e rent alumenatge.

Cadenet: Ab leial. 

Elle est clarté, et rend lumière.

8. Alumenar, Alumnar, Alhumnar, v., allumer, enflammer, éclairer.

Aissi co lums es melhs emplegatz cant alumena una sala plena de gens, que si servia ad 1 sol. V. et Vert., fol. 39.

(chap. Aixina com la llum es milló empleada cuan ilumine una sala plena de gen, que si servíe a un sol.)

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens, que si elle servait à un seul.

Aissi coma lo fuocx que alhumna et art. Liv. de Sydrac, fol. 74. 

Ainsi comme le feu qui allume et brûle.

Fig. Lor alumna tot lo cors e lor menbres (membres). 

Livre de Sydrac, fol. 97.

Leur enflamme tout le corps et leurs membres.

- Donner, rendre la vue, la clarté.

Segner, c' alumnar volguist 

Lo paure que non avia vist.

V. de S. Honorat. 

Seigneur, qui voulus donner la clarté au pauvre qui n'avait pas vu.

Part. pas. Ja no es obs fox i ssia alumnaz. Poëme sur Boèce. 

Jamais n'est besoin que feu y soit allumé. 

Lo duc Rollan cavalga totz d'ira alumnatz.

Roman de Fierabras, v. 465.

Le duc Roland chevauche tout enflammé de colère. 

ANC. ESP.

Los ciegos alumnaron, los desnudos vistieron. 

Martirio de S. Lorenzo, cop. 49.

Ovieron grant feuza de seer allumnados. V. de S. Millán, cop. 323.

ANC. CAT. Alumar. ESP. MOD. Alumbrar. PORT. Alumear, allumiar. 

IT. Alluminare. (chap. Iluminá: ilumino, ilumines, ilumine, iluminem o iluminam, iluminéu o ilumináu, iluminen; iluminat, iluminats, iluminada, iluminades. Alumbrá seríe lo mateix que parí. En lo cas dels segos, iluminá vol di doná o torná la vista.)

9. Enluminatio, s. f., illumination, lumière.

Per enluminatio

Nos a dada cognitio.

Brev. d'amor, fol. 2.

Par illumination il nous a donné connaissance. 

ANC. CAT. Enlluminació. ESP. Iluminación. PORT. Illuminação. 

IT. Illuminazione. (chap. Iluminassió, iluminassions: señ, señs; entenimén, entenimens; sabiduría, sabiduríes; congnissió, cognissions.)

10. Enlumenament, s. m., illumination, éclairage, splendeur, éclat.

Donc, pos luna l' apellatz, ven d' aillors

En lieis beutatz et enluminamens.

Blacasset: Amics Guillem.

Donc, puisque lune vous l'appelez, vient d'ailleurs en elle beauté et splendeur. 

Fig. Per so qu' enlumenament del Avangeli... non resplendisca en els. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Pour cela que l' illumination de l'Évangile... ne resplendisse pas en eux. ANC. CAT. Enlluminament. IT. Illuminamento. (chap. Iluminamén, iluminamens : iluminassió, iluminassions.)

11. Elluminayre, Illuminador, s. m., lat. illuminator, illuminateur, qui donne la lumière.

Us Dieus e us senher nostre creayre e nostre elluminayre. La Confessio.

(chap. Un Deu y un siñó nostre creadó y nostre iluminadó.)

Un Dieu et un seigneur notre créateur et notre illuminateur.

Ad aquel que era salvador e illuminador. Hist. abr. de la Bible, fol. 78.

A celui qui était sauveur et illuminateur.

ANC. CAT. Enlluminador. ESP. Iluminador. PORT. Illuminador. 

IT. Illuminatore. (chap. Iluminadó, iluminadós, iluminadora, iluminadores.)

12. Illuminatiu, adj., illuminatif, qui est propre à illuminer, à éclairer. 

De nuech illuminativas. Eluc. de las propr., fol. 118. 

Illuminatives de la nuit.

CAT. Illuminatiu. ESP. (iluminativo) PORT. IT. Illuminativo. 

(chap. Iluminatiu, iluminadó, iluminatius, iluminadós, iluminativa, iluminadora, iluminatives, iluminadores.)

13. Enlumenar, Enlhumenar, v., illuminer, éclairer, enluminer.

Clardat del solelh que l' enlhumena. Liv. de Sydrac, fol. 35. 

(chap. Claridat del sol que l' ilumine.) 

Clarté du soleil qui l' éclaire.

Fig. No 'ls vol enlumenar,

Ni donar gracia de far be.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ne les veut éclairer, ni (leur) donner grâce de bien faire.

Part. pas. Ay! fin' amors, fons de bontatz, 

Qu' avetz lo mon enlumenatz, 

Merce vos clam!

Marcabrus: Pus mos coratge. 

Ah! pur amour, fontaine de bonté, qui avez illuminé le monde, merci je vous crie!

Lo calh libre era tot enlumenat de letras d' aur. Philomena. 

Lequel livre était tout enluminé de lettres d'or. 

ANC. FR. Ainsi comme l'escrivain (N. E. leo escriváin) qui a fait son livre, qui l' enlumine d'or et d' azur, enlumina ledit roy son royaume de belles abbaïes que il y fist. Joinville, p. 243.

ANC. CAT. Enlluminar.

14. Illuminar, Illumenar, Ellumenar, v., lat. illuminare, illuminer, éclairer l'esprit, instruire en matière de religion.

Los lebros illumenar. V. et Vert., fol. 22. 

Éclairer les lépreux.

Aisso es la veraya savieza que illumena lo sens d'ome.

V. et Vert., fol. 31. 

Ceci est la vraie sagesse qui illumine l'esprit de l'homme.

Part. pas. Tut li monestier de trastot occident 

Foron illuminat de la sia (sua) sanctetat. 

V. de S. Honorat.

Tous les monastères de l'occident entier furent illuminés de sa sainteté.

D' on issira tan grans clardatz,

Qu' el mon er tot elluminatz.

Contricio e Penas ifernals. 

D'où sortira si grande clarté, que le monde sera tout illuminé.

Lo solelh...

Que tant es ben ellumenatz.

Les XV Signes de la fi del mon. 

Le soleil... qui est si bien illuminé. 

CAT. Illuminar. ESP. Iluminar. PORT. Illuminar. IT. Illuminare. 

(chap. Iluminá.)

15. Sobreluminos, adj., très lumineux. 

Fig. La sobreluminoza savieza. Eluc. de las propr., fol. 105. 

La très lumineuse sagesse.

(chap. Sobreluminós, mol luminós, mol luminosos, mol luminosa, com la sabiduría de Pedro Saputo, mol luminoses.)

Pedro Saputo en chapurriau (tot lo texto)