Mostrando las entradas para la consulta abans ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta abans ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de abril de 2017

era, eres

Era,eres


era, eres, bar las eras, Beceite,Beseit, Rocío, Sandra, Alberto


ERA f.: cast. era. 
|| 1. Època determinada des de la qual comença a comptar-se una sèrie d'anys; la mateixa sèrie dels anys comptats a partir d'aquella època. Com hauem fetes taules a la nostra era al mig jorn de la dita nostra ciutat de Barchinona, Gilbert-Corsuno Astrol. 3. Era cristiana era comuna: la que té per punt de partida el naixement de Jesucrist i és la generalment adoptada per a la cronologia en els pobles de civilització europea. Era hispànica: la que comença a comptar-se 38 anys abans del naixement de Jesucrist. Era islàmica musulmana: la que té per punt de partida la fuita de Mahoma, i comença a comptar-se, per tant, l'any 622 després de Jesucrist. Eres geològiques: cadascuna de les grans divisions del temps de formació de la terra segons els geòlegs: era primitiva, era primària, secundària, terciària, etc.
|| 2. per ext., Espai de temps caracteritzat per una sèrie d'esdeveniments determinada. L'era dels màrtirs: nom que es dóna a l'època de gran persecució de l'Església durant els primers segles sota alguns emperadors romans. Esguardau un sol punt la vostra via, | frissosos esperits de la nova era, Collell Flor. 91. La supressió del dol... quan la viudeta Bofill preparant-se per a l'obertura de sos salons, no s'entenia de feina amb el tragí de la nova era,Pons Com an. 154.
    Fon.: 
éɾə (Barc., Palma); éɾa (Val.).
    Etim.: 
pres del llatí aera, mat. sign.
2. ERA f. 
|| 1. Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); cast. era. La terra no és habitada per les coses animades sino en quarta part, e aquesta quarta part no és tota poblada... Donques envides roman la dita quarta part una pocha era en què habiten les gents, per comparació del cel, Genebreda Cons. 96. Segà lo dit blat e portà-lo a la era pera trillar, Eximplis, i, 131. A totes ses eres de Mallorca ja han batut,Roq. 34. L'oratjol du de les eres | olor de palla y cançons, Salvà Poes. 71. S'era mogut embatol, vent d'era, com diuen els pagesos, Galmés Flor 36. Llevar d'era: aplegar allò que s'ha batut i portar-ho al graner i a la pallissa (Mall.). Fer era: netejar-la, treure'n l'herba (Empordà).
|| 2. Espai de terra descobert, tancat de paret amb porxades al voltant, que serveix per a fer-hi la batuda i per a tenir-hi el bestiar (Pont de S., Esterri, Organyà, Tremp); cast. corraliza. 
|| 3. Edifici on es guarda el farratge per al bestiar (Sort, Norís, Tor). El pis de dalt les bordes, la pallissa (Àreu, Farrera, Tavascan).
|| 4. Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, per a fer-hi operacions d'estesa de materials en diferents oficis; cast. era, tendedero. No gos entrar en lo dreçador o era on los pelicers... acostumen dreçar e estendre lurs cuyros, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 411).Era de rajoler: lloc pla on els rajolers estenen els rajols i altra obra d'argila o de terrissa. Era de batre roldó: espai aplanat i escombrat, enmig del bosc, on posen a secar les branques de roldó abans de batre-les (Empordà). Era carbonera: lloc on es posa a refredar el carbó que s'ha fabricat a la sitja. Amb el carbó que te se refreda a l'era carbonera ne tenes per les espècies y altres petits gastos de la familia, Caseponce Contes Vallesp. 51.
|| 5. Parada o taula d'hort; espai de terra planer, de forma quadrangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada (Gir., Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Tortosa, Maestr.); cast. tabla. Ha hun ort ab dues eres de cols, e veus que'l senyor, per tal que les pugue reguar ara una era, fa una canal d'argent per la qual vingua l'aygua a la una era de les cols, e l'altra fa-y una canal de fust tot negre e podrit e corquat, Sermons SVF, i, 257.
|| 6. Espai quadrangular entre dos cavallons de les salines. Los quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa de alluvions de aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1450 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 7. «Era o terreno per a edificar: Haec Area descripta futuro aedificio» (Lacavalleria Gazoph.). Aquesta accepció, que no és sinó una còpia del llatí area, ha estat copiada per diferents diccionaris catalans; no té realitat en la llengua parlada ni escrita.
|| 8. «A la cumbre que es campo raso, se le daba el nombre de era» (Balari Oríg. 73). Creiem que aquesta interpretació també és inexacta.
    Loc.

Aquí fonc s'era d'Escorca: es diu per senyalar el lloc on existia altre temps una cosa que ha desaparegut o ha estat destruïda completament. (Mall.). Al·ludeix a l'era d'Escorca enfonsada amb els batedors i bísties, per càstig d'una greu irreverència, segons llegenda popular mallorquina cantada per Costa i Llobera én una de les seves «Tradicions i Fantasies».
    Refr.
—a) «Qui no vol pols, que no vagi a l'era»: vol dir que per alliberar-se de desgràcies cal evitar de posar-se en el perill de sofrir-les. Vullch despachar la sardineta, y qui no vullga pols, que no vaja a la era, Rond. de R. Val. 49.—b) «Qui no té era ni trull, cada any se treu un ull»: vol dir que el qui no posseeix terra conradissa ni vinya, ha de fer molta despesa per a poder menjar (Calasseit).—c) «Qui no té era ni cup, té la meitat del blat i del vi perdut» (Urgell, Segarra).—d) «Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era» (Manresa).—e) «A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era» (Manresa).—f) «Algun dia eres era, ara ni era ni blat» (Tortosa); «Era, i no batien en ella» (Val.): es diu irònicament referint-se a una cosa de temps passat (que era en altre temps) que ara ja no existeix o que tal vegada no ha existit mai.
    Cult. pop.
—L'era és generalment de forma circular o molt rodonenca, com escau a un lloc on l'operació de batre es fa o es feia en sentit circular. A certes comarques valencianes (Cullera, Xàtiva, etc.) l'era no és rodona, sinó poligonal (anomenada era a cantons). A les comarques pirenenques l'era sol esser un gran espai pla situat a la vora de les edificacions destinades a graners i a habitacions dels conradors; a llocs molt plujosos hi ha eres cobertes. A les comarques situades més a migjorn i de terreny més pla, les eres no estan tan adherides als edificis, sinó separades d'aquests. El pis de l'era sol esser d'argila (Penedès, Sta. Col. de Q., Calasseit, Morella, Vinaròs, Sanet) o de la mateixa terra del camp on es troba emplaçada, però també n'hi ha d'empedrades i d'enrajolades (Vinaròs, Morella, Xàtiva), i a Menorca són totes enrajolades i tenen una barana baixa de pedra. En general les eres són permanents, però en el País Valencià n'hi ha que es fan de nou cada any (Cast., Xàtiva, Gandia, Alcoi); les eres d'arròs solen esser enrajolades i permanents, mentres que les de blat solen esser de terra i fer-se cada any (Gandia). Per a fer una era, seguen el tros de terra corresponent, n'arrabassen el rostoll, remouen la terra, l'aplanen, la reguen, hi tiren pallús i hi passen un rutló o un pitjó per endurir-la (val.).
    Fon.: 
éɾə (Puigcerdà, Capmany, Ripoll, Empordà, Berga, Bagà, Ribes, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Mall., Ciutadella, Eiv.); éɾe (Pobla de L.); éɾə (Canet d'Adri, Noedes, Fontpedrosa); éɾa (Andorra, Pont de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Al.); éɾɛ (La Seu d'U., Organyà, Tremp, Balaguer, Ll., Fraga, Massalcoreig, Artesa, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); éɾo (Pobla de S.); έɾa (Llavorsí, Isabarri, Tamarit de la L.); έɾo (Torre de C.); έɾɛ (Sort); јéɾə (Ripoll, Olot, St. Feliu de P., Camprodon, Amer, Calonge, Banyoles); јéɾo (Pobla de S.).
    Var. form.: 
iera (A la yera són las noyas, cançó pop. ap. Milà Rom. 71).
    Intens.:
—a) Augm.: erassa.—b) Dim.: ereta, ereua, eretxa, erona, erol.—c) Pejor.: erota.
    Etim.: 
del llatí arĕa, mat. sign. || || 1, 4, 5.

lunes, 10 de diciembre de 2018

dabán

dabán ve del latín vulgar *de-ab-ante


escrit tamé debán.
adverbio y prepossisió 


DCVB - DAVANT :

|| 1. A la part de la cara o de l'endret vers el qual l'objecte avança normalment; cast. delante. a) Usat com a adv.: El dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecocs... als quals lo dit porter davant vaja, Ordin. Palat. 13. Los ulls són per a mirar | tot lo que devant los ve, Flor d'Enam. 44. 
Passar davant 
a qualcú: fer més via que ell fins a contrapassar-lo anant en la mateixa direcció. En Miquel amb un parei més, mos varen passar davant, Alcover Cont. 20. S'usa en combinació amb altres adverbis de lloc: aquí davant, allà davant, etc. Y fugi, dona, d'aquí davant!, Vilanova Obres, xi, 44. 
Davant davant: 
movent-se una persona o cosa davant una altra i en la mateixa direcció d'aquesta. Jesús parlava dolçament | mig recolzat en una barca; | ... | la multitut, davant davant, | des de les roques la seguia, Oliver Obres, i, 90.—
b) 
Usat com a prep.: Les gens qui anauen dauant nostre senyor, Hom. Org. 3 voEmplaza general dauant la porta de l'egleadoc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Agenollà's davant lo altar, Llull Blanq. 3. Lo qual stech per un dia davant la dita vila, Pere IV, Cròn. 40. Abdós venien | al combregar | davant l'altar | de la capella, Spill 4020. Se passava una hora devant es miray, Ignor. 70. Davant l'hermosa creu del Salvador,Canigó ix. I davant de dos dits que En Xaneta ens presentà encreuats, Ruyra Parada 15. Davant la Verge Blanca, davant l'iglésia freda, Maragall Enllà 16. Tots els ametllers ja són florits | davant del mar brillant fins a Mallorca,Maragall Enllà 17. 

|| 
2. En presència (d'algú, d'alguna cosa); cast. delante. Si fet nostre senyor un preciós miracle d'un ceg que alumenà dauant els, Hom. Org. 3 voMe só sovint prehat davant los altres, Eximenis Conf. 20. Aquests falcons, astors y cans... criden y udolen agrament de hora en hora devant mi, Metge Somni ii.Pere ha fet assò devant de mi, Lacavalleria Gazoph. L'arpa era antiga que en els jorns de glòria | davant los reis en el castell sonava, Costa Trad. fant. 12. Qui s'atreveix a alsar la veu davant meu?, Vilanova Obres, xi, 253. Especialment: a) En presència d'un jutge o d'altra persona revestida d'autoritat per a determinar què s'ha de fer. Entraren dauant lo seinor apostoli e dauant totz los cardenals, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 343). Que dins trenta dies comparega davant los dits consols, Consolat, c. 25. O príncep gloriós, si yo he trobat gràcia dauant vós, feu-me mercè, Villena Vita Chr., c. 1. Tots els homos són germans i iguals devant Déu, Aurora 228.—
b) 
A la vista (d'una cosa, d'un fet que obliga a actuar en cert sentit). Y devant tal acort jo no'n podia defugir,Obrador Arq. lit. 10. May, donchs, vensuda dobleguem la testa devant els sufriments, Salvà Poes. 20. No hi ha gana que valgui davant de la bona criansa, Vilanova Obres, xi, 238.—
c) 
Davant per davant: donant-se la cara una persona o cosa amb l'altra. S'homo que estava davant per davant ella, Roq. 35. «Les nostres cases estan davant per davant». 
|| 3. (en els escrits) Abans; més amunt; cast. antes, arriba. Vejaus lo cor en tot ço que devant havets entès, Muntaner Cròn., c. 6. Roger de Lúria e Corral Llança..., axí com davant vos he dit, vengren molt fadrins en Cathalunya,ibid., c. 18. 
|| 4. Abans dels altres, en una acció conjunta. Dir davant en el rosari: dirigir la recitació del rosari dient els parenostres i avemaries i contestant-hi els altres feels. Señe't y digues devant, Ignor. 39. 
a) 
Dir una cosa davant davant: dir-la anticipadament, per fer saber una cosa en temps oportú (Mall.). Si aquest carabassot teu no s'assanta, t'ho dich devant devant!..., ab un garrot te rompré una espatla, Alcover Rond. ii, 268.
II. || 1. m. La part d'un objecte que correspon a la cara o a l'endret vers el qual l'objecte avança normalment; cast. delantera. En lo davant de dita frasada farà St. Sebastià, doc. a. 1540 (Vidal Guide 475). Lo devant del cap, Lacavalleria Gazoph. 
El davant 
davants d'una casa: la fatxada o paret de davant. 
El davant de la xemeneia: 
post o tela que tapa verticalment la boca d'un escalfapanxes. Quadros que... poden passar per davants de xemeneya: ni color, ni dibuix, ni perspectiva, Oliver Obres, ii, 76. Els davants d'una camisa, d'un guardapits o d'altra peça de vestit. Gipó de fay negre adornat per s'esquena y p'es devants de trenats amb atzabeja, Ignor. 5. Carlets... tenia poca trassa per beure a galet..., es mullà tot lo devant de la camisa, Vilanova Obres, iv, 9. Els davants de la sabata: la part anterior d'una sabata, des de la punta fins a la meitat dels francs (Mallorca). Davant (cat.) o davants (mall.) d'antena: corda que subjecta a proa el car de l'antena d'una barca. Davant del rai: tram del rai damunt el qual va el davanter que el mena (Coll de Nargó). Davant d'un carro: joc o parell de rodes de la part anterior del carro. El davant d'un exèrcit: la davantera o avantguarda. Los scots... fan quatre tropells de gent: lo dauant, qui los de Spanya apellen dauantera, ells apellen dauantguarda, Eximenis XII Crestià, c. 274 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 353). La cavalleria tenia lo devant o anava devant, Lacavalleria Gazoph. 
|| 2. Al davant té el mateix valor gramatical de la simple preposició i adverbi davant. Al dauant viu un pinar, Vent. Pel. 4. Tal passió d'açò 'm veig al davan | que lo meu cor ne resta tremolós, Auzias March lxxviii. Sant Josep va al seu davant, portant la florida vara, Verdaguer Idilis. Jo que me'n entro a l'escala del devant, Vilanova Obres, xi, 14. Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó Croq. 12. El sol i la lluna, i el mar al davant, Maragall Enllà 29. 

|| 
3. Indica temps a venir des de cert moment que es pren com a punt de partida; cast. adelante. De aquí al devant sien enseculats en dos bosses, doc. a. 1584 (Priv. Vilafr. 94). Procurau de si al devant de esmenar-vos, Regla de St. Francesc, a. 1614, pàg. 202. Volent que de aquí al devant no tinguen força,Ordin. Univ. 1629, fol 5.

    Loc.
a) Esser el de davant: esser el primer, el principal.b) No saber quin cap li va davant: estar desorientat, no saber per on prendre o què fer (Mall.).c) Anar davant del vent: esser molt llest, deixondit (Vinaròs).d) Anar davant i darrera a qualcú: cercar-lo molt o fer-s'hi trobadís per demanar-li amb insistència alguna cosa, per obtenir-ne profit, etc. (Mall., Men.).e) Posar-se al davant d'una cosa: prendre-la pel seu compte, assumir-ne la direcció i la responsabilitat (Mall., Men.).
    Refr.
a) «Qui va davant, camina» (Mallorca); «Qui va davant, guanya la joia» (Val.); «Qui va davant, obre es barranc» (Men.): vol dir que el qui va davant els altres té molts avantatges.b) «Qui no mira al davant, arrere es queda»: vol dir que cal esser previsors (Val.).

jueves, 5 de diciembre de 2019

Fuster, Jordi Pujol

El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…
De Fuster no diuen més que afalacs, se'ls oblida contar que era molt mal escritor i que va tindre que passar de ser un falangiste fasciste i franquiste a donar-se-les d'esquerriste inventant mentires a les ordenes d'eixe ultra dreta que és Jordi Pujol… Fuster era un facha.

Abans de la guerra civil els de esquerres eren valencianistes, els catalanistes que des de molt abans eren d'extrema dreta, des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol i els següents... nos fan creure que ser valencianiste és ser de dretes i catalanista d'esquerres

Ser valencianiste no es ser de esquerres o dretes... es ser valencià.


falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

sábado, 23 de septiembre de 2023

Chapitre III. Adjectifs. Grammaire de la langue romane.

Chapitre III.

Adjectifs.

L' Adjectif roman doit s' accorder en genre et en nombre avec le substantif auquel il se rapporte. L' A final ajouté à l' adjectif masculin caractérise le genre féminin.

Voici des exemples où le même adjectif est tour-à-tour employé comme masculin et comme féminin.

US GUAIS conortz me fai guayamen far 

GUAIA chanso, GUAI fait e GUAI semblan. (1) 

Pons de Capdueil: Us guais. 

Que m fezessetz, contra 'l maltrag, aver 

De ma BELLA domna un BEL plazer. (2) 

Elias de Barjols: Amors que. 

Aman viu et aman morrai, 

C' ab BON Cor et ab ВОNA fe

Am la meillor dona qu' ieu sai

E la plus bela qu' anc Dieus fe. (3)

Pons de la Garde: Ben es dreitz.


(1) Un gai encouragement me fait gaiement faire

Gaie chanson, gai fait et gai semblant.

(2) Que vous me fissiez, contre le mauvais traitement, avoir

De ma belle dame un beau plaisir.

(3) En aimant je vis et en aimant je mourrai,

Vu qu' avec bon coeur et avec bonne foi

J' aime la meilleure dame que je sache

Et la plus belle que oncques Dieu fit.  

Si' l cors es PRES, la lenga non es PRESA. (1)

Rambaud d' Orange: Si 'l cors.

Selon que le substantif est sujet ou régime, au singulier ou au pluriel, l' adjectif masculin admet ou rejette l' S final, à l' exemple du substantif, d' après les mêmes règles et les mêmes exceptions.

Singulier sujet.

Tant er gen SERVIZ per me

SOS FELS cors DURS e IRATZ,

Tro del tot s' er ADOLZATZ. (2)

Bernard de Ventadour: Conort era.

Per so lur serai FIS e CARS,

HUMILS e SIMPLES e LIAUS,

DOUS, AMOROS, FIS, e CORAUS. (3)

Rambaud d' Orange: Assatz sai.

SAVIS e FOLS, HUMILS et ORGOILLOS,

COBES e LARCX, e VOLPILS et ARDITZ

Sui, quan s' eschai, e JAUSENZ e MARRITZ;

E sai esser PLAZENS et ENOIOS

E VILS e CARS, e VILAS e CORTES,

AVOLS e PROS, e conosc mals e bes. (4)

Rambaud de Vaqueiras: Savis.


(1) Si le coeur est pris, la langue n' est pas prise.

(2) Tant sera gentillement servi par moi

Son cruel coeur sévère et courroucé,

Jusqu' à ce que du tout il sera adouci.

(3) Pour cela je leur serai fidèle et cher,

Indulgent et simple et loyal;

Doux, amoreux, pur, et cordial.

(4) Sage et fol, humble et orgueilleux,

Avare et prodigue, et timide et bardi

Je suis, sais être plaisant et ennuyeux,

Et vil et cher, et impoli et courtois,

Lâche et preux, et je connais maux et biens.

 

Sing. Rég. 

UN sirventes farai NOVELH, PLAZEN. (1)


Plur. sujet.

Abans que il BLANC puoi sion VERT. (2)

P. d' Auvergne: Abans.


Plur. Rég.

Quar, per vostres faitz VILAS, 

MENSONGIERS e SOTEIRAS, 

Vos mesprendon tut li pro. (3) 

Elias de Barjols: Amors be.

Als DURS, CRUS, COZENS lauzengiers, 

ENUIOS, VILANS, MALS PARLIERS, 

Dirai un vers que m' ai pensat. (4) 

Rambaud d' Orange: Als durs.


(1) Un sirvente je ferai nouveau, plaisant. (cas. serventesio)

(2) Avant que les blancs sommets soient verts.

(3) Car pour vos faits grossiers,

Mensongers et souterrains,

Vous déprisent tous les preux.

(4) Aux durs, grossiers, cuisants médisants,

Ennuyeux, vilains, mal parlants,

Je dirai un vers que j' ai pensé.


Il y a des adjectifs communs aux deux genres. Ces adjectifs ne prennent point la terminaison A, quand ils sont joints à un nom féminin.

La plupart sont en AL, AN, E, EN, ERT, EU, IL, OLS, ORT, etc. etc.

Ils reçoivent au singulier les signes de sujets ou de régimes, quoiqu' ils se rapportent à ce nom féminin.

Mais au pluriel, soit sujets, soit régimes, ils prennent l' S; la raison qu'on peut en donner, c'est que la plupart des substantifs féminins étant en A, et ayant conséquemment l' S final comme régime et sujet, le communiquent à leurs adjectifs.

L' OS final bref prend l' A, et l' OS long ne le prend pas. Je donnerai l' exemple de l' adjectif GRAN, grand, pour le singulier et pour le pluriel.

Sing. sujet. 

Hai! com GRANS enveia m' en ve. (1)

Bernard de Ventadour: Quan vei.

Tant es GRANS la rancura

Per qu' ieu en sui iratz. (2)

Pons de Capdueil Ben es fols.

Sing. Rég. 

Per qu' ieu n' en ai GRAN pena e GRAN trebailha. (3)

Bernard de Ventadour: Per mielhs cobrir.

Flors es de pretz e frug de GRAN valensa. (4)

Giraud le Roux: A lei de bon.

Le voici tour-à-tour sujet et régime:

Ben GRAN meravilla n' ai,

Quar GRANS meravilla es. (5)

Bernard de tot lo mon: Mals fregz.

Plur. sujet. 

Que sei solatz son GRANS copas d' argen. (6)

Gaucelm Faidit: Manens fora.

Plur. Rég.

Per far GRANS honors. (7)

Bertrand de Born: Mon chant.


(1) Ah! comme grande envie m' en vient.

(2) Tant es grande la tristesse

Par quoi j' en suis chagrin.

(3) Pour quoi j' en ai grand peine et grand travail.

(4) Fleur est de prix et fruit de grand valeur.

(5) Bien grande merveille en ai,

Car grande merveille est.

(6) Que ses plaisirs sont grandes coupes d' argent.

(7) Pour faire grands honneurs.  


Voici des exemples de quelques autres adjectifs communs.

Sing. sujet.

Ieu sui tan corteza guaita

Que no vuelh sia defaita

LEIALS amors adreit faita. (1)

Cadenet: S' anc fui bella.

Ai! bona domna BENESTANS! (2)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Tant es ferms mos talens

En vos, domna VALENS. (3)

Arnaud de Marueil: Franquez' e noirimen.

Et es JOVES dona, quan be s capdelh. (4) 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quant erba VERTZ e fuelha par. (5) 

Bernard de Ventadour: Quant erba.

Que tant es la dolor qu' el sen

E la pena GREUS per sofrir. (6)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Leis qu' es gaia, cortes', e gen PARLANS, 

Franqu' e HUMILS ab totz faitz benestans. (7) 

Rambaud de Vaqueiras: Era mi requier. 


(1) Je suis si courtoise guette

Que je ne veux que soit défaite

Loyale amour adroitement faite.

(2) Ah! bonne dame bien étant.

(3) Tant es ferme ma volonté

En vous, dame prisée.

(4) Et est jeune la dame, quand bien elle se gouverne.

(5) Quand herbe verte et feuille paraît.

(6) Que telle est la douleur qu' il sent

E la peine griève pour souffrir.

(7) Elle qui est gaie, courtoise et agréablement diseuse,

Franche et indulgente avec tous faits convenables.


Sing. sujet. 

Tant es SOTILS c' om no la pot vezer. (1)

Gaucelm Faidit: A lieis cui am.

Qu' AVOLS vida val pauc, e qui mor gen (N. E. gen : gentil, generós)

Auci sa mort, e pueis viu ses turmen. (2) (N. E. “mate la seua mort”)

Pons de Capdueil: Er no sia.

FORTZ chausa es que tot lo maior dan... 

M' aven a dir, en chantan, e retraire. (3) 

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

Si m preges ara la PROS comtessa. (4)

Albertet: En amor truep.

PROS donna CONOISSENS,

En vos es pretz e sens. (5)

Giraud le Roux: Tant es ferms.

Sing. Rég.

Lo metge sai ben qui es 

Qu' en pot sols salut donar, 

Mas que m val, s' ieu demonstrar 

Ja no l' aus ma MORTAL playa! (6) (N. E. playa : fr. plaie : chap. ferida)

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Quan dui s' amen finamen

Per LEYAL drudaria. (7)

Peyrols: Camjat m' a.


(1) Tant elle est subtile qu'on ne la peut voir.

(2) Que lâche vie vaut peu, et qui meurt généreusement

Occit sa mort, et puis vit sans tourment.

(3) Forte chose est que tout le plus grand dommage

M' avient à dire, en chantant, et à retracer.

(4) Si me priait à-present la généreuse comtesse.

(5) Généreuse dame savante,

En vous est prix et sens.

(6) Le médecin je sais bien qui est

Qui en peut seul salut donner;

Mais que me sert, si moi montrer,

Jamais je ne lui ose ma mortelle plaie!

(7) Quand deux s' aiment purement

Par loyale tendresse. 


Sing. Rég. Et ieu vuoill mais PLASEN mensoigna auzir

Que TAL vertat de que totz temps sospir. (1) 

Giraud le Roux: Nulhs hom no saup.

Amics, ab gran cossirier 

Sui per vos e en GREU pena. (2) 

Rambaud d' Orange: Amics, ab gran. 

Ai! com trac GREU penedensa! (3) (N. E. Penedés : cas. penitencia) 

Elias de Barjols: Amors ben m' avetz.

Franc, fizel, d' UMIL semblansa. (4)

Gaucelm Faidit: Jauzens en gran. 

AVOL vida e piez de mort auran. (5) 

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

D' amor no chan ni vuelh aver amia 

Belha ni PROS, ni ab gran cortezia. (6)

Albertet: En amor truep.

Plur. Sujet.

Las unas son CABALS, 

E las autras VENALS... 

Las unas ben PARLANS, 

Las autras ben ESTANS, 

Las unas son PLAZENS, 

Las autras CONOISSENS. (7)

Arnaud de Marueil: Rasos es.


(1) Et je veux plus plaisant mensonge ouir

Que telle vérité de quoi tout temps je soupire.

(2) Ami, avec grand souci

Je suis pour vous, et en griève peine.

(3) Ah! comme je traîne griève pénitence!

(4) Franc, fidèle, d' humble apparence.

(5) Honteuse vie et pire que mort ils auront.

(6) D' amour ne chante ni veux avoir amie

Belle ni généreuse, ni avec grande courtoisie.

(7) Les unes sont principales,

Et les autres vénales...

Les unes bien parlant,

Les autres bien étant,

Les unes sont agréables,

Les autres savantes.


L' adregz solatz e l' avinens companha, 

E 'lh gent parlar, e las HUMILS faissos

Mi fan chantar... (1) 

Pons de Capdueil: l' adregz.

Plur. Rég.

Car comprei vostras beutatz

E vostras PLAZENS faisos. (2)

Elias de Barjols: Car comprei.

E braus respos a mas HUMILS chansos. (3)

Folquet de Marseille: Per deu amor.

E per AVOLS gens

Proeza forsjutjada. (4)

Arnaud de Marueil: Rasos es.


(1) Le gracieux plaisir et l' avenante société,

Le gent parler, et les indulgentes manières

Me font chanter.

(2) Cher j' achetai vos beautés

Et vos agréables manières.

(3) Et dures réponses à mes humbles chansons.

(4) Et par lâches gens

Prouesse condamnée.


Les adjectifs qui se terminent originairement en S le conservent au singulier et au pluriel, soit qu'on les emploie comme sujets, soit qu'on les emploie comme régimes. Quelquefois le féminin ajoute son signe final A.

Les adjectifs romans remplissent parfois les fonctions de substantifs:

Si voletz al segle plazer,

En locs siatz fols ab los FATZ; (5)

E aqui mezeis vos sapchatz

Gent ab los SAVIS mantener.

C' aissi s coven c' om los essai

Ab ira 'ls us, autres ab jai,

Ab mal los MALS, ab be los BOS. (1) 

Pierre Rogiers: Senher Raimbaut.


(5: Si voulez au siècle plaire,

En lieux soyez fol avec les fous;)


Les adjectifs sont souvent employés impersonnellement avec le verbe ESSER:

Viure m' es GREU, ni morir no m sap bo. 

Que farai doncs? Amarai ma enemia? (2)

Rambaud d' Orange: Si de trobar.

BEL m' es quan lo ven m' alena

En abril, ans qu' intre mais. (3)

Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.


Régimes des Adjectifs.


Dans la langue romane, les adjectifs ont souvent des régimes, tels que A, DE, etc.

E mas no ilh play, farai hueimais mon chan

Leu A chantar, e D' auzir agradan,

Clar D' entendre. (4)

Blacas: Bel m' es ab motz.


(1) Et là même vous sachez

Bien avec les sages maintenir.

Car ainsi il convient qu'on les éprouve, 

Avec tristesse les uns, les autres avec joie; 

Avec mal les méchants, avec bien les bons.

(2) Vivre m' est grief, et mourir ne me sais bon.

Que ferai-je donc? Aimerai-je mon ennemie?

(3) Beau m' est quand le vent m' haleine

En avril, avant qu' entre mai.

(4) Et puisqu' il ne lui plait, je ferai désormais mon chant

Facile à chanter, et d' ouir agréable,

Clair d' entendre.


La fassa fresca DE colors, 

Blanca, vermelha pus que flors. (1) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

D' autras vezer sui secs, et D' auzir sortz, 

Qu' en sola lieis vei, et aug, et esgar. (2) 

Arnaud Daniel: Sols sui que. 

Bel m' es ab motz leugiers A far 

Chanson plazen et ab gai so. (3)

Blacas: Bel m' es ab motz.

Anar a pe, a lei de croy joglar 

Paubre D' aver e malastrucx D' amia. (4)

Albert Marquis: Ara m diatz. 

Autet et bas, entr' els prims fuelhs,

Son nov DE flors. (5) 

Arnaud Daniel: Autet et bas.


(1) La face fraîche de couleurs,

Blanche, vermeille plus que fleur. (N. E. vermeille : rouge; roja; roija)

(2) De autres voir je suis aveugle, et d' ouir sourd,

Vu qu' en seule elle je vois, et j' entends, et je regarde.

(3) Beau m' est avec mots légers à faire

Chanson agréable et avec gai son.

(4) Aller à pied, à manière de vil jongleur

Pauvre d' avoir et malheureux d' amie.

(5) Hauts et bas, entre les premières feuilles,

Ils sont neufs de fleurs.


Degrés de comparaison.

Les différents degrés de comparaison s' expriment ordinairement par les adverbes de quantité PLUS, MAIS, MENS, MIELHS, AITANT, etc.

Quand ils ne sont précédés ni de l' article, ni d' un pronom possessif, ils désignent le comparatif; ils se placent devant les adjectifs auxquels ils se rapportent, et ces adjectifs sont suivis du QUE.

Pus blanca es QUE Elena. (1)

Arnaud de Marueil: Bel m' es quan. 

Pus bela QUE bel jorn de mai. (2) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Emperador avem de tal manera 

Que non a sen ni saber ni menbranza:

PLUS ibriacs no s' asec en chadera

Ni PLUS volpils no porta escut ni lansa; 

Ni PLUS avols no chausa esperos; 

Ni PLUS malvatz no fai vers ni chansos. (3) 

Lanza: Emperador avem. 

Que mil aitanz soi MEILL vostre QUE meu. (4)

Folquet de Romans: Ma bella.

Quan m' auretz dat so don m' avetz dig d' oc

Serai PLUS ricx qu' el senher de Marroc. (5) (N. E. Marruecos)

Augier: Per vos belha.


(1) Plus blanche est qu' Hélène.

(2) Plus belle que beau jour de mai.

(3) Un empereur nous avons de telle manière

Qu' il n' a sens ni savoir ni mémoire:

Plus ivrogne ne s' assit en chaire;

Ni plus lâche ne porte écu ni lance;

Ni plus vil ne chausse éperons;

Ni plus mauvais ne fait vers ni chansons.

(4) Que mille fois autant je suis mieux vôtre que mien.

(5) Quand m' aurez donné ce dont m' avez dit d' oui,

Serai plus puissant que le seigneur de Maroc.  


Outre cette forme générale, il est, dans la langue romane, plusieurs adjectifs qui, pour exprimer l' idée de PLUS, ont conservé ou imité la terminaison OR des comparatifs latins.

Quand ils sont employés comme sujets au singulier, ils se terminent ordinairement en ER, et les autres cas du singulier et tous ceux du pluriel se terminent en OR. 

Sing. sujet. 

Si que mos Maiers pessamens, 

Bella dona, doss' e valens,

Es tot per far vostre plazer. (1)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Dona GENSER que non sai dir, 

Per que soven plan e sospir. (2) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Qu' ades m' agr' ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos MIELHERS que non es. (3) 

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.


Sing. Rég.

Qu' ades on plus mos poders creis, 

N' ai Maior ir' ab me mezeis. (4)

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrada.

Ja de vos no m partray,

Que Maioг honor ay

Sol el vostre deman,

Que s' autra m des bayzan

Tot quan de vos volria. (5)

Blacas: Lo belhs dous temps.


(1) Tellement que mon plus grand souci,

Belle dame, douce et prisée

Est tout pour faire votre plaisir.

(2) Dame plus gente que ne sais dire,

Par quoi souvent plains et soupire.

(3) Car à-présent m' aurait besoin, quoiqu' il soit bon,

Mon chant qu' il fût meilleur qu' il n' est.

(4) Qu' à-présent où plus mon pouvoir croît,

En ai plus grande tristesse avec moi-même.

(5) Jamais de vous ne me séparerai,

Vu que plus grand honneur ai

Seulement à votre refus, 

Que si une autre me donnait en m' embrassant

Tout autant que de vous je voudrais.


Plur. sujet.

En Gaucelms Faidits, ie us deman 

Qual vos par que sion Maior 

O li ben o li mal d' amor. (1)

Albert Marquis: En Gaucelms.

Plur. Rég. 

Que cavaliers ai vist e trobadors

Que de bassez fez auz, e d' auz AUSORS. (2) 

Aimeri: Toz hom que so. 



Après les termes de comparaison, le QUE est souvent sous-entendu dans les poésies des troubadours.

Ans am vos mais... no fetz Seguis Valensa. (3) 

Comtesse de Die: A chantar. 

Quar plus m' en sui abellida 

… No fis Floris de Blancaflor. (4) 

Comtesse de Die: Estat ai.

Qu' anc no saup ren tro fui en miei la flama 

Que m' art plus fort... no feira fuec de forn. (5) 

Bernard de Ventadour: Ben m' an perdut.

E am la mais... no faz cozin ni oncle. (6) 

Arnaud Daniel: Lo ferm voler.


(1) Sieur Gaucelm Faidit, je vous demande

Quels vous paraît que soient plus grands

Ou les biens ou les maux d' amour.

(2) Que chevaliers j' ai vu et troubadours

Que de bas elle fit hauts, et de hauts plus hauts.

(3) Mais je vous aime plus que ne fit Seguin Valence.

(4) Car plus j' en suis charmée.

Que ne fit Floris de Blanchefleur.

(5) Qu' oncques ne sus rien jusqu' à ce que je fus au milieu de la flamme

Qui me brûle plus fort que ne ferait feu de four.

(6) Et j' aime la plus QUE ne fais cousin ni oncle.


E mas en vueill aver d' umelitatz

... No ac lo leo, quan fon issitz del lacz. (1)

Gaucelm Faidit: Trop malamen.


A l' imitation de la langue grecque, la langue romane employa souvent après le comparatif le signe du génitif DE à la place du QUE.

Que flors de roser, quan nais,

Non es plus fresca DE lei. (2)

Raimond de Miraval: Bel m' es qu' eu.

Pero no sai dompneiador 

Que mielhs DE mi s' i entenda. (3) 

Bernard de Ventadour: No es meraveilla.

Qu' ome DE mi no vey plus ric. (4)

Bernard de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Que si 'lh lo tenia un an, 

Qu' ieu lo tengues mas DE cen. (5) 

Comte de Poitiers: Companho. (N. E. Parece una ç)


Le superlatif s' exprime ordinairement en plaçant l' article ou le pronom possessif devant le comparatif ou devant l' adverbe de comparaison.

Sujet.

Dona 'L GENSER que sia. (6)  

Arnaud de Marueil: Sabers.


(1) Et plus j' en veux avoir d' indulgence

Que n' eut le lion, quand il fut sorti du lacs.

(2) Que fleur de rosier, quand elle naît,

N' est pas fraîche QUE elle.

(3) Pourtant ne sais galant

Qui mieux QUE moi s' y entende.

(4) Qu' homme QUE moi ne vois plus puissant.

(5) Que s' il le tenait un an

Que je le tinsse plus de cent.

(6) Dame la plus gente qui soit.


Sujet.

Pois cill cui sui amaire, 

Qu' es LA GENSER qu' anc fos, 

Vol mi e mas chansos. (1)

Gaucelm Faidit: L' onratz.

Merce, dona LA PLUS genta

Que anc natz de maire vis. (2)

Giraud le Roux: Amors.

Donx si com es LA GENSER qu' anc fos visa. (3) 

Arnaud de Marueil: Tot quant. 

Régime.

Blacas, d' aquest partimen

Sai ieu chauzir LO MEILLOR. (4)

Blacas: En Raimbaut.

Quar am ni desire

Del mon LA BELLASOR. (5)

Bernard de Ventadour: Lanquan vei.

Per bona fe e ses engan

Am LA PLUS bella e LA MEILLOR. (6)

Bernard de Ventadour: Non es meraveilla.

Et ai m' amor messa, en mon joven, 

En la MELHOR et en LA PLUS valen. (7) 

Blacas: Peire Vidals. 


(1) Puisque celle dont je suis l' amant,

Qui est la plus gente qui oncques fut,

Veut moi et mes chansons.

(2) Merci, dame la plus gente

Que oncques né de mère vit.

(3) Donc comme elle est la plus gente qui oncques fut vue.

(4) Blacas, de ce jeu-parti

Sais je choisir le meilleur.

(5) Car j' aime et desire

Du monde la plus belle.

(6) Par bonne foi et sans tromperie

J' aime la plus belle et la meilleure.

(7) Et j' ai mon amour mise, en ma jeunesse, 

En la meilleure et en la plus prisée.


Régime.

De l' aigua que dels huels plor

Escriu salutz mai de cen 

Que tramet A La GENSOR

E A LA PLUS avinen. (1)

Bernard de Ventadour: Era m. 

Tan com la mars avirona, 

N' ay triat, ses dig baduelh,

LA GENSOR e LA PUS bona

C' oncas vezeson miey huelh. (2)

Pierre Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Plur. sujet. 

Li port amor tan fin' e natural

Que tuit son fals ves mi LI PLUS leial. (3) 

Bernard de Ventadour: Quan par la flors.

Plur. Rég. 

Dona genser DE LAS GENSORS. (4)

Blacasset: Ben volgra.

Bella dompna, meiller DE LAS MEILLORS. (5) 

Guillaume Figuieras: En pessamen. 

E sa beutaz es entre LAS GENSORS

Genser aisi com entre foillas flors. (6)

Aimeri: Totz hom que so.


(1) De l' eau que des yeux je pleure

J' écris saluts plus de cent

Que je transmets à la plus gente

Et à la plus avenante.

(2) Tant comme la mer environne,

J' en ai trié, sans dire hésitant,

La plus gente et la plus bonne

Qu' oncques vissent mes yeux.

(3) Lui porte amour tant pure et naturelle

Que tous sont faux auprès de moi les plus loyaux.

(4) Dame plus gente que les plus gentes.

(5) Belle dame, meilleure que les meilleures.

(6) Et sa beauté est entre les plus gentes

Plus gente ainsi comme entre feuilles la fleur.


Plur. Rég.

Car vos valetz LAS MEILLORS cen. (1) 

Rambaud d' Orange: Mon chant.

C' una 'n sai qu' es de las MELHORS 

La meilher qu' anc dieus fezes. (2) 

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.


Quelquefois l' ER final, qui au singulier caractérise le sujet des termes de comparaison, se change en AIRE.

Car es del mon la BELLAIRE. (3)

Rambaud d' Orange: Mon chant.

La meiller etz del mon e la BELAIRE. (4)

Perdigon: Aissi cum selh.


Rarement le superlatif fut emprunté de la finale latine ISSIMUS, mais il s' en trouve des exemples:

E fora genser la razos

Que s coitesso d' el loc cobrar

On per Melchior e Gaspar

Fon adoratz l' Altisme tos. (5)

Pierre du Villar: Sendatz.


(1) Car vous valez les meilleures cent.

(2) Qu' une j' en sai qui est des meilleures

La meilleure que jamais Dieu fit.

(3) Car elle est du monde la plus belle.

(4) La meilleure êtes du monde et la plus belle.

(5) Et serait plus convenable la raison

Qu' ils s' empressassent de le lieu recouvrer

Où par Melchior et Gaspar

Fut adoré le très-haut enfant.


Pronoms