Mostrando las entradas para la consulta Perpinya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Perpinya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de septiembre de 2023

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate

Revendrai dilus

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.


Adiós, À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau),




Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.


Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

miércoles, 12 de junio de 2019

Armand Brega Segura, Jofre de Foixà, trovador, provenzal, catalá


¿Si el valencià supostament es dialecte català, per qué en el s. XIII ya es diferenciaven les dos llengües?

Açò son versos del trovador "català" Jofre de Foixà, més paregut al provenzal...

Jofre de Foixà, trovador, catalá

poesia.cat, poesia en català

En esta pàgina de facebook dedicada a dir ruqueries i mentir, han censurat els comentaris molt ben documentats d'amics valencianistes i els impedixen tornar a colaborar. 

El cas és que quan no tenen respostes convincents per a poder rebatre't, et censuren.
Ací podem vore algun dels comentaris censurats.  
Done gràcies al meu amic Armando per deixar-me posar açò ací.

Alguns dels comentaris censurats

¿Siglo XIII? El catalán no existía en esa época, se hablaba aragonés y occitano en la Marca hispana y valenciano en Valencia como demuestran todos los escritos que se conservan.
A partir de 1362 empezaron a haber escritos catalanes, todos los anteriores eran valencianos y occitanos.
Si estudias la historia que nos cuentan los historiadores catalanes estamos apañados, aquí tienes un vídeo de sus historiadores más valorados en la actualidad puesto por catalanes honrados que saben que todo es mentira y no quieren participar en el robo cultural que el gobierno catalán perpetra sobre las regiones vecinas…y no tan vecinas:  

https://www.youtube.com/watch?v=T2l9rGO7eu4



Qué corta es la memoria histórica de este país, las primeras referencias contrastadas del catalán son del año 1362. De esta manera se recoge en «Documents per a la historia de la cultura catalana mitjeval» de Antoni Rubio i Lluch y editada en 1908, que el concepto de lengua catalana aparece por primera vez en ese año, «cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería Lançalot fuera 'reduit en llengua catalana'». todos los documentos anteriores son occitano en la marca hispana y valenciano en Valencia.

Este catedrático de Filología Latina de la Universidad de Valencia lo tiene claro. La tesis de que la lengua valenciana fue originada por una colonización catalana es una falsedad, un dogma sin fundamento y base alguna.
Xaverio Ballester; Segarra, de l'ibéric i llatí al català i valencià, 2018: 

Xaverio Ballester; Segarra, de l'ibéric i llatí al català i valencià, 2018:

Y se olvidan de estudiar los hechos históricos, pues saben que son irrebatibles.

banc de Catalunya, Jordi Pujol, cent pujoles

Los catalanistas defienden sus ideas basándose en la única idea de que muchas palabras del dialecto barceloní son iguales o similares al idioma valenciano, sin “querer” tener en cuenta  que también se parece, y no solo se parece, es que se parece mucho más al occitano, a la lengua de Oc, de la que es dialecto el Llemosí, que es por cierto como se ha llamado el “catalán” hasta finales del siglo XIX. 

llemosí, occitano

Açò es occità, ¿per qué els catalanistes no defenen que el català siga dialecte seu?

Loís Alibèrt

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès



Y se olvidan de estudiar los hechos históricos, pues saben que son irrebatibles:


2º - A Valencia solo se trajo un porcentaje de gente de la Marca Hispánica, lo que hoy serían catalanes, Cataluña no existía en esa época, los demás eran en su mayoría aragoneses y había ingleses, franceses, húngaros, etc.

3º - Jaime I, se encontró y así lo dejó  escrito,  que en Valencia  se hablaba muy parecido a su idioma el occitano (y por cierto hay escritos valencianos muy anteriores a la llegada de las tropas aragonesas (escritos catalanes no habría hasta muchos años más tarde)

4º - Solo en la capital valenciana había más habitantes que en todos los condados de la "marca hispánica" junta, por lo que unos pocos “catalanes” en su mayoría analfabetos y de dialectos distintos entre sí, no podían enseñar sus dialectos del occitano a una población tan grande.


5º- El catalán durante mucho tiempo hasta finales del siglo XIX, no se llamaba así, sino Llemosí. Una variante de su lengua madre que es la lengua de Oc. A la lengua de Oc también se le puede llamar occitano.


Aunque llemosí es un término con el que se titulaba a los idiomas occitanos o parecidos,  también el valenciano fue llamado de esa manera un tiempo, pues en una época en la que el catolicismo tenía gran poder no s podía consentir que un idioma tuviese  influencias árabes, y el valenciano tiene muchas.

El occitano es muy parecido al catalán (neo catalán), al ser el mismo idioma, solo que tiene influencias francesas.

Es el occitano mucho más parecido al catalán que el valenciano, por tanto, según las teorías de los pancatalanes… el catalán no existe, es occitano con alguna variante.

6º-  Cataluña ha tenido muy pocos personajes verdaderamente relevantes, y por ello se ha apoderado vilmente de nombres como: Jaime I que era aragonés, Ramon Lull era mallorquín, valencianos eran los grandes escritores cómo ellos mismos afirmaban, del idioma valenciano: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Elionor Manuel de Villena etc. Los pintores y escultores:  Lluís Dalmau, Gonçal Peris Sarriá, Damián Forment etc. Los militares: Roger de Flor, era Bríndisi , Roger de Lauria, del reino de Sicilia etc. etc. (Ysabel de Billena, Isabel de Villena)

vulgar valenciana

J. Martorell - Tirant lo Blanch  

7º - En el siglo de oro valenciano, los dialectos catalanes se influenciaron del idioma valenciano, dando lugar al “catalán” de hoy en día, no hay más que ver los escritos catalanes anteriores, que no entendían ni los propios catalanes.

8º - Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención,  la de Próspero de Bofarull y Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238.
Próspero suprimió en su edición facsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes. Es un hecho demostrable como todo lo demás que he dicho aquí.

Amparo Cabanes Catedrática de Paleografía e Historia Medieval y ex consejera, demostró que se trataba de una mentira pancatalanista:
-Hasta entonces se creía que el origen de los pobladores de Valencia era Cataluña. Las cifras que se manejaban se basaban fundamentalmente en una obra de Teodoro Llorente, pero Llorente se equivocó: repitió sumas, sumó totales y parciales, no tuvo en cuenta a quienes no vinieron. Y así le salieron un montón de catalanes y unos pocos aragoneses. El hombre hizo lo que hizo y a partir de ahí todos trabajaron con esa cifra como si hubiera sido dogma de fe.-
-Yo hice la transcripción completa del 'Llibre del Repartiment' y me dí cuenta no solo de que hay mezclas de cifras totales y parciales, sino que además en el margen de cada barrio que ofrece pone una B para lo que han venido de Barcelona, una Ç cedillada para los de Zaragoza, una CAL para los de Calatayud o una D para Dertosa, o sea, Tortosa. Y una rayita o no a los que vinieron o no vinieron.-
-Vinieron más aragoneses, menos catalanes y la mayor parte de la ciudad quedó vacía. Y lo di a conocer con gráficos de barras, circulares y con todo lujo de detalles; incluso mostrando fotografías de páginas del 'Llibre del Repartiment'.-
El catedrático de historia, el medievalista Antonio Ubieto Arteta, en su estudio de los "Orígenes del Reino de Valencia", detalla minuciosamente cuales fueron las composiciones de las tropas que acompañaron al Jaime I en su conquista de las tierras valencianas:
Confirma que el porcentaje de "colonos" provenientes de lo que sería Cataluña siglos más tarde, vino a suponer alrededor de un 2 % del total de la población del Reino. De este 2%, el 0,8 eran gentes provenientes del clero de los condados, especialmente del de Barcelona, del que Jaime I era Señor y San Luis IX, Rey de Francia, su soberano hasta 20 años más tarde. El resto, hasta el 2 %, esto es, el 1,2 % eran soldados de los cuales muchos regresaron a sus tierras al impedirles Jaime I entrar "a botín y rapiña" en el Reino de Valencia. En su consecuencia, estos pobladores "no pudieron hacer valer su lenguaje ante los más de 65.000 cristianos, 2.000 judíos y 120.000 musulmanes habitantes del reino moro valenciano".
1.- ¿Quién puede creerse que una parte de las huestes aragonesas reclutadas en los condados "catalanes", la mayoría iletrados, tuvieran conocimientos para ejercer una didáctica básica para enseñar su lengua?
2.- ¿Cómo van a enseñarnos a los valencianos el "catalán" si la lengua de los condados franceses de la Marca Hispánica era el provenzal y el lemosín?
3.- ¿Cómo van a importar una lengua "la catalana" que no existía todavía y que tendría que esperar dos siglos para que empezara a germinar con una mínima estructura y denominación propia?
4.- ¿Cómo 4.000 soldados de unas localidades fronterizas como eran los condados "catalanes" van a imponer a la población de 200.000 habitantes de todo un Reino que ya hablaba y escribía el "romanç valenciá" desde el siglo IX?
5.- ¿Cómo van a enseñarnos el "catalán" los soldados de Jaime I y este, al momento, nos otorga las leyes en "romanç valenciá" para entendimiento de la población del Reino que acababa de conquistar? "Est fur arromança lo Senyor Rey" "Istum forum posuit in romantio Dominus Rex" (Furs del Regne de Valencia).
6.- ¿Cómo es posible que se exija a médicos y jueces que emitan las recetas y las sentencias en "romanç" si, a partir de ese momento –supuestamente- se nos iba a empezar a enseñar esa lengua? "Los jutges en romanç diguen les sentencies...", "Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar (Furs del Regne de Valencia).-----
El "Llibre dels Avehinaments" de los años 1387-1396, censo confeccionado también por el rey Jaime I, ha sido estudiado en profundidad por la Catedrática de Paleografía, Cabanes Pecourt estableciendo sin lugar a dudas que las concesiones de casas y tierras a los mercenarios de la "Marca Hispánica" ("catalanes") fueron prácticamente inexistentes en relación a las otorgadas a otras tropas, tales como aragoneses, navarros e incluso extranjeros. Posteriormente las lecturas que se han efectuado del Libro del Repartimiento no han modificado sustancialmente este porcentaje del 1,2% de catalanes que permanecieron en Valencia una vez conquistada a los moros.-
Para el profesor Peñarroja "una minoría repobladora no podía imponer, en tal situación, su dialecto catalán occidental. Y esta tendencia se confirma, de forma coincidente, en las comarcas y poblaciones más populosas del Reino, como era Játiva, donde se detecta casi un 60 % de repobladores de habla aragonesa y castellana frente a un insignificante 14 % de habla catalana occidental (provenzal). Y como que estas son los únicos datos históricos comprobables, la Filología científica no se puede desentender de ellos. Es decir: 
Hoy por hoy, la teoría que interpreta el valenciano como el producto de una repoblación catalana no es históricamente demostrable, no es más que  una opinión, no un conocimiento científico".-
La población del Reino de Valencia proveniente de los condados de la Marca Hispánica tras la conquista de Valencia no supuso más que una cifra porcentual de entre el 1,5 % del total de los habitantes, lo que hace del todo punto imposible que dichos soldados pudieran enseñar su supuesto "catalán" a todo un Reino 200 años más avanzado que los condados "catalanes" que tendrían que esperar dos o más siglos a  empezar a hablar y a denominar "catalán" a su lengua, 200 años a empezar a escribir su legislación "en catalán", 300 años para constituirse como provincia administrativa de España, y 400 a tener una "Renaixença" literaria cuando Valencia tuvo su "Siglo de Oro de la lengua valenciana" en el momento en "Cataluña" empezaba a balbucear su propia lengua.
Hay que estudiar historia de manera independiente si se quiere saber la verdad.

9º- Si Jaime I se encontró que en valencia se hablaba muy parecido a la lengua de Oc, siendo la primera vez que entraban las tropas Aragonesas y, si el ejercito de Carlo Magno, jamás llegó a Valencia… ¿Cómo se pueden defender las teorías catalanas?
Pues de ninguna manera, por eso, cómo decía al principio de este escrito y repito ahora:
 Los catalanistas defienden sus ideas basándose en la única idea de que muchas palabras del dialecto barceloní son iguales o similares al idioma valenciano, sin “querer” tener en cuenta  que también se parece y mucho más a La lengua de Oc, de la que es dialecto el catalán, y por cierto, también se parece al castellano idioma con el catalán comparte cientos de palabras idénticas y parecidas, cómo por ejemplo: boicot –– boicot / broma – broma /cabal – cabal / cantar – cantar / carnaval –carnaval / coincidir – coincidir / colador – colador etc.etc.

Y se olvidan de estudiar los hechos históricos, pues saben que son irrebatibles
En el fondo, los catalanes no tienen la culpa, dado que han sido adoctrinados desde niños, son víctimas de sus políticos y magnates, por lo cual no hay que sentir odio ni rencor alguno por ellos, pero sí, hay que luchar para que la verdad vuelva a su cauce.
Pero sí, hay que tener en cuenta que el verdadero enemigo del valenciano a parte del pancatalanismo, no es que sean, que lo son, los valencianos que cobran de la generalidad catalana, de los bancos catalanes para hablar y escribir en favor del dialecto catalán, como es sabido y está demostrado, y los valencianos a los que se ha convencido de la mentira catalana y se conforman con dicha mentira sin molestarse en lo mas mínimo en investigar los hechos históricos que demuestran todo lo contrario a lo que les han contado los que tienen intereses en ampliar el poder de Cataluña absorbiendo la cultura de los pueblos vecinos. 

El idioma catalán no existe, nunca existió,

En Cataluña se hablaba español y dialectos
del occitano

El catalán es la consecuencia de una necesidad de ser alguien, una necesidad de tener identidad propia que no se tiene cuando se habla un idioma extranjero y siempre se ha dependido de otros.
Todo esto llevó a  los Políticos y magnates catalanes  a tener un gran complejo de 

inferioridad,  y  tras su enriquecimiento económico se hizo más grande esa necesidad de hacer de su  pueblo el más importante, el mejor…

De ahí que se dediquen a apropiarse de la  cultura de los pueblos vecinos que andan sobrados de ella, y para conseguir esto, necesitan crear una historia que jamás tuvieron.

Una de las bases más importantes para sentirse nación, para ser un país que nunca ha sido es tener un idioma propio, por eso se encomendó a Pompeyo Fabra la creación de un estándar catalán en 1906 por encargo del Institut d´Estudis Catalans y el nacionalismo expansionista catalán de Prat de la Riba responde a los delirios colonialistas de construcción nacional de la Gran Catalunya: “una lengua, un país”.

La primera fase de edificación de esta entelequia, obviamente, es la normativización, normalización e imposición de una lengua nacional única y estandarizada para todos los territorios “normalizables”: esto es, aquellos territorios de habla no castellana cuyas lenguas guarden cierto grado de inteligibilidad, circunstancia que facilita enormemente la labor.

Pompeyo, para crear su catalán, se basó en la fonética del dialecto occitano hablado en Barcelona (dialecto barceloní), la ortografía del vascuence, la adopción de galicismos, la gramática valenciana de los autores del primer Siglo de oro literario peninsular, y en la introducción de neologismos sin base histórica inventados por él.


lengua valenciana


Las influencias entre catalán, castellano y valenciano son mutuas, por ejemplo camiseta es un valencianismo sobre el castellano, pues sin ese valencianismo se diría “camisita” en catalán se dice samarreta en un intento erróneo de distinguirse del castellano, ya que una samarra (zamarra) es otro tipo de prenda, sin mangas  de lana típica de pastores ;

zamarra, samarra

La influencia del valenciano sobre el catalán fue superior a la del catalán sobre el valenciano, hasta que el pancatalanismo ha dado vuelta a la tortilla a base de cheques al portador desde mediados del siglo XX por parte de Cataluña a políticos y colaboracionistas valencianos, así en muy poco espacio de tiempo los pancatalanes y sus colaboracionistas han conseguido que los valenciano dejen de decir “fraula, farda, palometa, en, facenda, folga, vore” etc para decir “maduixa, esquirol, papallona, amb, hisenda, vaga, veure” etc.

Pero la historia no miente y los catalanes reconocían la verdad: 

-(En el “Summari index” del doctor Andreu Bosc, natural de la Vila de Perpinya, editado por Lacavalleria en la misma ciudad en 1628, se manifiesta la preocupación por el deterioro de la lengua catalana. Esta degradación, a juicio de Bosc, se debía en gran parte a la penetración de idiomas de las naciones vecinas: Castilla, Francia y Valencia. Así, mientras que la Cerdeña y el Rosellón se influenciaban de la lengua “vehina francesa”, en la parte sur de Cataluña sucedía lo mismo con la lengua valenciana: “com se veu tambe en Tortora,  (Tortosa) que pren de la valenciana”.
La valencianización, aunque no tan intensa también afectaba a todo el territorio del condado de Cataluña.
En su razonamiento sobre “la lengua cathalana”, Bosc denuncia los préstamos léxicos del valenciano, aragonés y francés: “De manera que tanto con la mezcla de dichas lenguas (latina, árabe, etc.), como también con las de las naciones vecinas: Valencia, Aragón y Francia, han formado en algunas partes (de Cataluña) una lengua extraordinaria; dejando la materna (catalana) que ya muchos no tiene buena satisfacción, de hablar ni escribir con ella, y lo peor es que…” (Bosc, Summari, p. 23). de R. G. Moya)- 


En la actualidad el pancatalanismo está muy arraigado en Valencia, pues desde principios de los 80 del siglo XX el dialecto catalán está presente en las escuelas y universidades valencianas merced a la intervención del ultraderechista catalán Jordi Pujol con pactos primero con el psoe y más tarde con el PP a cambio de apoyos políticos desde Cataluña que permitieron la creación en Valencia del ente pancatalanista AVL (academia valenciana de la lengua catalana) y es la causa de que las personas de sesenta años hasta los jóvenes actuales estén “catalanizados” y totalmente convencidos de que las teorías pancatalanas son la única verdad, pese a no ser más que  una opinión,  sin ninguna base científica.      
                   
AVL, prescriptivismo lingüístico
                 

Jordi Pujol, AVL, Zaplana

Camps, Pujol

La importancia de Jordi Pujol en la pancatalanisación del Reino de Valencia es muy grande, pues su plan de catalanizar Valencia y Mallorca es un plan maquiavélicamente urdido incluso antes de su intervención directa en la política de los partidos PSOE y PP, pues dos décadas antes ya preparó el terreno al pancatalanismo comprando a editores cómo  Eliseu Climent  
La Generalitat de Cataluña suma desde 1984 más de 250 subvenciones al conjunto de entidades que encabeza Eliseu Climent 
Eliseu Climent y Pujol
Eliseu Climent y Pujol

Según un informe de la Guardia Civil, diversas fundaciones vinculadas a Climent recibieron más de 15 millones de euros de la Administración autonómica catalana entre 2002 y 2009 en concepto de subvenciones. Algunas de estas subvenciones podrían haber sido concedidas de forma irregular.  
y escritores valencianos corruptos que cambiaron de opinión al son del dinero en forma de publicaciones y premios suculentos por parte de entidades catalanas cómo Sanchis Guarner y el ex falangista Joan Fuster o cantautores mediocres como Ovidi Montllor, Raimon o El Botifarra (será butifarra catalana) que gracias al pancatalanismo y en concreto a la generalidad catalana han podido vivir de conciertos y premios de entidades catalanistas, y podemos afirmar sin temor a equivocarnos, que por sus propios méritos cómo cantantes no podrían dedicarse a la canción sin pasar hambre o sin tener que trabajar en otras cosas como la recolección de la naranja, por ejemplo. 

colaboracionista Raimon al recibir el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes
El colaboracionista Raimon al recibir el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes 
¡Más dinerito y vivir que son dos días! 
Más dinerito y vivir que son dos días

EL SECTARISME INSTITUCIONAL CONTINUA
La Conselleria d'Educació ha llançat una convocatòria d'ajudes a la «promoció de la cultura popular valenciana».
Si gasteu el castellà, el català, l'esperanto o el grec, podreu rebre les ajudes. Pero si gasteu la llengua valenciana segons les normes de la RACV, quedareu fòra.
(Óscar Rueda)

Si no eres partidario del pancatalanismo no te subvencionan y no triunfas en la vida, de ahí que tantos escritores y cantautores sean colaboracionistas de  ese pancatalanismo disfrazado de “legalidad” que está sustituyendo el valenciano por el catalán a marchas forzadas desde hace años con el beneplácito del gobierno de España que se lava las manos como Pilatos.  

 ¿FIN?