Mostrando las entradas para la consulta Manuel Riu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Manuel Riu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 13 de abril de 2024

Lexique roman; Ira - Yemal

 

Ira, s. f., lat. ira, colère, fureur.

Meils es que hom aia la ira dels felos que lor compania.

Trad. de Bède, fol. 74. 

Il est mieux qu'on ait la colère des méchants que leur compagnie.

Fig. Mas ira del mal temps lur a frascat la vela. V. de S. Honorat. 

Mais la fureur du mauvais temps leur a déchiré la voile.

Filhs de ira e filhs de mort. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de colère et fils de mort. 

Loc. Lo soleils no s colge sobre la vostra ira. Trad. de Bède, fol. 38.

Que le soleil ne se couche pas sur votre colère.

ANC. FR. Fut de plus en plus esmeu en ire. Monstrelet, t. I, fol. 222.

Ne vueilles pas, ô sire, 

Me reprendre en ton ire.

Clément Marot, t. IV, p. 235.

- Tristesse, chagrin.

Totz temps sec joy ir' e dolors, 

E tos temps ira jois e bes; 

E ja non crey, s' ira non fos, 

Que ja saupes hom jois que s'es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Toujours tristesse et douleur suit joie, et toujours joie et bien, tristesse; et désormais je ne crois pas, si tristesse ne fût, qu'on sût jamais ce qu'est joie.

ANC. FR. Lonc tens ai esté 

En ire sanz joie.

Auboins de Sézane. Ess. sur la Mus., t. II, p. 156. 

CAT. ESP. PORT. IT. Ira. (chap. Ira, ires; cólera, cóleres; rabia, rabies.)

2. Iror, Yror, s. f., rancune, fureur, frénésie.

Ab belhs digz plazentiers, ses yror, 

Torno 'ls erratz desviatz en la fe.

Guillaume de Montagnagout: Del tot vey. 

Avec beaux discours agréables, sans colère, ils ramènent les égarés déviés de la foi.

Mais hom qu' es fol, so dizon li auctor, 

Non er jujatz tro que 'l ten be iror.

P. Raimond de Toulouse: Si cum l'enfas. 

Mais homme qui est fou, ce disent les auteurs, ne sera jugé tant que le tient bien la frénésie.

- Tristesse, chagrin.

Per l' aura freida que guida

L' invern, q' es tant ples d' iror

L' auzeill.

Marcabrus: Per l'aura.

A cause du vent froid qui guide l'hiver, vu qu'est si plein de tristesse l'oiseau.

ANC. FR. Prinst l'escu, traist l' espée é poinst par grant iror.

Roman de Rou, v. 4620. 

Moult ot en son cuer grant iror. Roman du Renart, t. II, p. 288. 

Et en si grant ireur t'a mis. Fables et cont. anc., t. 1, p. 354.

3. Irasos, s. f., colère, fureur.

Aquo fo dans e tala et irasos. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Ce fut dommage et taille et fureur.

4. Iracibilitat, s. f., irascibilité, irritabilité.

Iracibilitat et autras passios colericas.

(chap. Irascibilidat o irritabilidat y datres passions colériques.)

Eluc. de las propr., fol. 115.

Irritabilité et autres passions colériques. 

IT. Irascibilità, irascibilitate, irascibilitade. (chap. Irascibilidat, irritabilidat. ESP. Irascibilidad, irritabilidad.)

5. Irament, s. m., colère, fureur.

Harditz et orgoillos e de leus iramentz. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Hardis et orgueilleux et de faciles colères. 

IT. Iramento.

6. Iraissensa, Iraisensa, s. f., colère, emportement.

Folzers es iraissensa abitans am prince.

En bona pessa, es breus memoria d' iraisensa.

Trad. de Bède, fol. 5 et 4. 

La colère habitant avec prince, c'est la foudre. 

En bonne pensée, la mémoire de colère est courte.

ANC. ESP. Irascencia.

7. Iros, adj., furieux, courroucé, colère, fâché.

Pus per sa terra non es iros, 

Membre 'l sa sor e 'l marit ergulhos 

Que la laissa, e non la vol tener.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi. 

Puisque pour sa terre il n'est pas courroucé, qu'il lui souvienne de sa soeur et du mari orgueilleux qui la laisse, et ne la veut garder. 

Mala molher es... iroza. Eluc. de las propr., fol. 71. 

Femme méchante est... colère. 

ANC. FR. Jamès n'ere vers lui iros. Roman du Renart, t. I, p. 211.

Et il ert mult fel et iros. Roman de Brut, t. I, p. 210.

- Triste.

De la bella que m fai estar iros.

P. Vidal: Assi m'ave. 

De la belle qui me fait être triste. 

Fig. Propchan si vai lo jorns iros.

Bernard de Venzenac: Iverns vai. 

Le jour triste s'en va approchant. 

ANC. FR. Et n'estoit nul à qui il ne fist feste, 

Sans estre aux gens ireux ne desdaigneux. 

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 29. 

L'un court après tout ireux, 

L'autre défend sa despouille.

Ronsard, t. I, 467.

ANC. CAT. Iros. PORT. IT. Iroso.

8. Iraissos, adj., irascible, colérique, irritable.

Hom iraissos apella tensos.

Hom iraissos es torbaz per las cogitacios d'ira.

Trad. de Bède, fol. 38 et 39. 

Homme irritable appelle disputes. 

Homme irascible est troublé par les pensées de colère.

9. Iraissable, adj., lat. irascibilem, irascible, colérique.

Mais val hom seglars pazibles, que morgues iraissables.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Plus vaut homme séculier paisible, que moine irascible.

Subst. Orazos d' iraissable es abominaz ences. 

Trad. de Bède, fol. 38. 

Prière de colérique est abominable encens.

CAT. ESP. Irascible. PORT. Irascivel. IT. Irascibile. (chap. Irascible, coléric, irritable, irascibles, colerics, irritables.)

10. Iracitiu, adj., irritatif, propre à irriter.

Virtut iracitiva per la qual hom s' iraysh. Eluc. de las propr., fol. 18.

Vertu irritative par laquelle on s'irrite.

11. Irar, v., irriter, fâcher. 

Part. pas. substantiv. Irasc m' ab los iratz. 

Giraud de Borneil: Los apletz. 

Je m'irrite avec les irrités. 

ANC. FR. Quand ce oïrent li bourgeois si furent trop iret.

Chronique de Cambrai, fol. 40. 

E quant il plus i perdent et il plus s'en irent. 

Roman de Rou, v. 1692. 

ANC. ESP. PORT. Irar. IT. Irare. (chap. Enfadá, enfadás; cabrejá, cabrejás; mosquejá, mosquejás; enfurruñá, enfurruñás.)

12. Irascer, Iraisser, Irasser, v., lat. irasci, s'irriter, se fâcher.

No sias isnel a iraisser. Trad. de Bède, fol. 38.

Ne sois pas prompt à t' irriter. 

Atressi cum lo leos 

Que es tan fer quant s' irais. 

Richard de Barbezieux: Atressi cum. 

Tout ainsi comme le lion qui est si féroce quand il s'irrite.

Substantiv. Irasser contra mal non es peccatz. V. et Vert., fol. 11. S'irriter contre le mal n'est pas péché. 

Part. prés. Enueios, trist et iraissens. Brev. d'amor, fol. 55.

Ennuyeux, triste et se fâchant. 

Part. pas. Totz temps vuelh que li ric baro 

Sion entre lor irascut. 

Bertrand de Born: Lo coms m' a. 

Je veux que toujours les puissants barons soient irrités entre eux.

Domna, si us etz irascuda

Vas me, ges no us me defen.

Hugues de S. Cyr: Longamen. 

Dame, si vous êtes fâchée envers moi, je ne me défends pas contre vous. 

ANC. FR. Iraissez e ne vuillez péécher.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 4.

Renart en est moult irascuz... 

Moult fu dolenz et irascuz.

Roman du Renart, t. I, p. 86 et 100. 

Trestoz penssis et irascus. Fables et cont. anc., t. III, p. 331.

ANC. CAT. Irascir.

13. Iradamen, adv., avec colère, furieusement, tristement. 

Pres comjat d' ela iradamen. V. de G. Faidit. 

Prit congé d'elle avec colère. 

Si negus hom tra cotel iradament. 

Cout. de Moyssac, du XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 6. 

Si nul homme tire couteau avec colère. 

ANC. FR. Si li a dit iréement.

Roman du Renart, t. III, p. 3.

CAT. Iradament. ESP. Airadamente. IT. Iratamente.

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

14. Air, s. m., colère, haine.

Pour ce mot et les composés suivants, voyez azir.

Qar totas autras amistatz 

Met per vostr' amor en air.

Sordel: Dompna meillz.

Car toutes autres amitiés je prends en haine pour votre amour.

15. Airamen, Adziramen, s. m., colère, haine, calomnie, injure.

Quar cors qu'es ples d' airamen 

Fai ben faillir boca soven.

P. Vidal: Amors pres sui. 

Car coeur qui est plein de colère fait bien faillir bouche souvent.

Lauzengiers volon mon dan d'amor, 

E diran li ben leu adziramen.

B. de Ventadour: Be m cugey de. 

Les médisants veulent mon dam en amour, et lui diront peut-être injure. ANC. ESP. Airamiento. IT. Adiramento.

16. Airos, adj., fâché, colère, susceptible.

Pauc ama qui non es airos.

G. Adhemar: Al chant d' auzel.

Peu aime qui n'est pas susceptible.

Com en servir met plus m' entencios, 

Eu mai los trob ves me plus airos.

P. Milon: Aissi m' aven. 

Comme à servir, je mets plus mon intention, je les trouve plus haineux envers moi. 

ESP. Airoso. IT. Adiroso. (chap. Airós no vol di ni enfadat ni triste, sino “sense mal”, eixí airós de un acsidén, etc. Airós, airosos, airosa, airoses.)  

17. Airar, Ahirar, Azirar, v., irriter, fâcher, haïr.

L'un fenho, l' autre volon mal dire 

De las melhors, per qu'es dregz qu' ieu m' azire. 

Pons de Capdueil: Tant m' a. 

Les uns feignent, les autres veulent mal dire des meilleures, c'est pourquoi il est juste que je m'irrite.

Ieu no vuelh manentia, 

D' on tota gens m' ahir.

P. Vidal: Mout viu ab gran. 

Je ne veux richesse, d'où toute gent me haïsse. 

Part. pas. Mauret, una m det son anel, 

De qu' ie us trobei trop airat. 

Boniface de Castellane: Era pueis. 

Moret, une (dame) me donna son anneau, de quoi je vous trouvai fort fâché. 

ESP. Airar. IT. Adirare.

18. Air, Ahir, v., haïr, refuser dédaigneusement.

Part. prés.

Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce. 

D' abord m' aiment, puis me vont haïssant.

Part. pas. So qu' ieu vuelh m' es tant ahis. 

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ce que je veux m'est si dédaigneusement refusé.

(chap. Odiá; aburrí, detestá, no soportá, no pugué ni vore.)

19. Enazirar, v., détester, haïr. 

Part. pas. Malastrucs, per totz tengutz...

Enaziratz.

Esperdut: Qui non. 

Malotru, tenu par tous... haï.


Iris, Yris, s. m., lat. iris, iris, sorte de plante.

L' iris es, per natura,

Mout bos contra cremadura.

(chap. L' iris es, per naturalesa, mol bo contra cremada.) 

Brev. d'amor, fol. 50.

L'iris est, par nature, moult bon contre brûlure. 

IT. Iride.

- Arc-en-ciel.

Las colors de l'arc celeste dit yris.

(chap. Los colós del arc o arco celeste o seleste dit iris, l' arcoiris. Nom de un grupo de empreses que va escomensá en lo Guco o lo cuco: Ganadería unida comarcalComarca del Matarraña.) 

Grupo Arcoiris, Valderrobres, Teruel, ciudad de la carne, Bayona, Guco

Eluc. de las propr., fol. 189. 

Les couleurs de l'arc céleste dit iris.

- Sorte de pierre précieuse.

En metalhz et peyras preciozas copioza, qual es yris, qui, al rach del solelh pauzada, forma l' arch celeste.

Eluc. de las propr., fol. 172.

Abondante en métaux et pierres précieuses, comme est iris, qui, placé au rayon du soleil, forme l'arc céleste.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Iris. IT. Iri, iride.


Ironia, s. f., lat. ironia, ironie.

*gr est tropus per contrarium quod conatur ostendens, ut: Egregiam vero laudem et spolia ampla refertis.

Donatus, de Tropis, col. 1777. Putsch.

Ironia es una figura per la qual hom pronuncia una cauza, e 'l contrari enten. Leys d'amors, fol. 136.

L'ironie est une figure par laquelle on prononce une chose, et on entend le contraire. 

CAT. ESP. (ironía) PORT. IT. Ironia. (chap. ironía, ironíes: figura per la cual hom pronunsie una cosa, y lo contrari entén.)


Irritar, v., du lat. irritus, annuler, rendre nul, révoquer, infirmer. 

Cassa, irrita et annulla de tot en tot la dicha donation, e no vol que aia efficacia. Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207. 

Casse, révoque et annulle de tout en tout ladite donation, et ne veut qu'elle ait efficacité. 

Part. prés. Irritans et annulans de tot en tot autre orden, testamen e codicille. Tit. de 1252. DOAT, t. XLIV, fol. 12.

Révoquant et annulant de tout en tout autre disposition, testament et codicille. 

Part. pas. Cassat, revocat, irritat. Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 12.

Cassé, révoqué, infirmé.

CAT. ESP. PORT. Irritar. IT. Irritare. (chap. Irritá, referit a anulá o revocá un documén. Antigamén se féen aná los verbos cassá, irritá. 

Irritá signifique mes coses, enfadá, enfadás, irritás la pell.)


Isla, Illa, Ilha, s. f., lat. insula, île.

Ilha es terra per mar o per fluvi tot eviro clauza.

(chap. Isla es terra per mar o per riu tot al voltán tancada; terra rodejada de aigua. Peñíscola ere una península.)

Eluc. de las propr., fol. 173.

Île est terre tout autour par mer ou par fleuve close. 

Meseron l' en l' isla on a de serpentz tant. V. de S. Honorat. 

Le mirent dans l' île où il y a tant de serpents

Estranhas terras, illas e dugat.

(chap. Extrañes terres, isles y ducats.)

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.

Terres étrangères, îles et duchés.

CAT. (MOD. illa) ESP. Isla. PORT. Ilha. IT. Isola. (chap. Isla, isles; mallorquí: ses illess' illa : MallorcaMenorcaIbizaFormenteraCabrera.)


Isnel, adj., all. schnell, prompt, léger, alerte.

Le francique, l'anglo-saxon disaient snoel.

Meill prenden son e plus isnel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Sont mieux prenants et plus prompts.

Era verges e bella;

En tota la ciptat non era plus ysnella. V. de S. Honorat.

Était vierge et belle; en toute la cité n'était pas plus alerte.

Fig. No sias isnels a iraisser.

Isnela confessios fai isnela medicina.

Trad. de Bède, fol. 38 et 49. 

Ne sois pas prompt à t'irriter. 

Prompte confession fait prompt remède.

ANC. FR. Les saetes sunt mult isneles,

Mult plus tost vunt ke arondeles

Roman de Rou, v. 13013. 

Oronetes, chapurriau, José Taronjí, Gustavo Adolfo Bécquer

Tu sembles un esclair, et tes troupes isnelles 

Serves de ton vouloir, n'ont des pieds, ains des ailes.

Du Bartas, p. 419.

Servir de cueur gent et ysnel. Villon, p. 65.

2. Isnelament, Ysnellament, adv., légèrement, promptement, vivement. Obri mos huelhs isnelamen.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

J'ouvre mes yeux vivement.

An li dig ysnellament

Tot lo fag.

V. de S. Honorat. 

Lui ont dit promptement tout le fait. 

ANC. FR. Il s'en foüit isnellement de la cité de Paris.

Monstrelet, t. 1, fol. 63.


Isop, Ysop, s. m., lat. hyssopus, hysope.

Adoncx sui claus, cubertz e sis 

D' amor, plus que de flor ysops.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey.

Alors je suis environné, couvert et ceint d'amour, plus qu' hysope de fleur.

CAT. Hisop. ESP. Hisopo. PORT. Hysopo. IT. Isopo. (chap. Hissopo, hissopos; pot sé lo cáliz de una flo o lo de missa.)

- Goupillon.

Pus a la boca venra 'l fis, 

Ni 'l preires secodra l' isop.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 

Puis à la bouche viendra la fin, et le prêtre secouera le goupillon. 

ESP. Hisopo. PORT. Hysope.


Iterar, v., lat. iterare, répéter, redoubler, réitérer. 

Lahoras itera la tua medecina. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

Alors redouble la tienne médecine. 

CAT. ESP. Iterar. IT. Iterare. (chap. Iterá o reiterá: doblá, redoblá, repetí, continuá, seguí, etc.)

2. Iteratio, s. f., lat. iteratio, répétition, redoublement, réitération. 

Non es necessaria iteratio. Trad. d'Albucasis, fol. 45.

N'est pas nécessaire le redoublement.

- Répétition, figure de mots.

Iteratios, es cant hom retorna una meteysha sentensa.

Leys d'amors, fol. 118. 

La répétition, c'est quand on reproduit une même pensée.

CAT. Iteració. ESP. Iteración. IT. Iterazione. (chap. Iterassió, reiterassió, repetissió, continuamén o continuassió, redoblamén.)


Ivernal, Ivernail, s. m., lat. hibernalis, hiver.

En lo Cranc se fai l' estivals

Et en Capricorn, ivernals.

Brev. d'amor, fol. 29.

Dans le Cancer se fait l'été, et dans le Capricorne, l'hiver.

Al prim comens del ivernail.

Marcabrus: Al prim. 

Au premier commencement de l'hiver. 

ANC. ESP. Ivernal, invernal. PORT. Invernal. (chap. Invernal, de invern o ivern.)

2. Ivern, Yvern, s. m., lat. hibernus, hiver.

Penr' yvern per bel temps de pascor. 

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo. 

Prendre hiver pour beau temps de printemps. 

Si que chans ni flors d' albespis 

No m valon plus qu' yverns gelatz. 

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Tellement que chant ni fleur d'aubépine ne me valent pas plus qu'hiver glacé.

CAT. Ivern, hivern. ESP. Invierno. PORT. IT. Inverno. (chap. Invern, ivern.)

3. Ivernar, Yvernar, v., lat. hibernare, faire froid, geler.

En estiu, e quant iverna. 

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret. 

En été, et quand il fait froid.

Manjar ses foc, cant fort yverna. 

Le Moine de Montaudon: Mot m' enuya (enueia). 

Manger sans feu, quand il gèle fort.

- Hiverner, passer la saison d'hiver.

Agron concelh que annessan ivernar al port de Creta.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 27. 

Ils eurent conseil qu'ils allassent hiverner au port de Crète.

CAT. ANC. ESP. Ivernar. ESP. MOD. PORT. Invernar. IT. Invernare.

(chap. Iverná, inverná; no se diu en lo sentit de fé fret, gelá, sino en lo de passá l' ivern, com los onsos de Beseit.)  

Iverná, inverná; no se diu en lo sentit de fé fret, gelá, sino en lo de passá l' ivern, com los onsos de Beseit.

4. Abivernar, v., tirer de l'hiver, séparer de l'hiver.

Torna l' arditz en paor,

Quan lo clar temps s' abiverna.

Bertrand de Born: Greu m'es. Var. 

Tourne l'audace en peur, quand le clair temps se sépare de l'hiver.

5. Yemal, adj., lat. hiemalis, d'hiver. 

Cercle sosticial yemal. Eluc. de las propr., fol. 108.

Cercle solsticial d'hiver. 

ESP. PORT. Hiemal. IT. Iemale.

domingo, 17 de marzo de 2024

Lexique roman; Freial, Fregal - Frezador


Freial, Fregal, adj., lat. friabilis, friable, de grès.

Es s'a una peira clinat,

Trobet la denan se freial.

Roman de Jaufre, fol. 19.

S'est incliné à une pierre, la trouva devant soi de grès.

De peyra mola et de peyra fregals.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 5.

De pierre molle et de pierre de grès.


Freior, Frior, s. f., frayeur, crainte. 

Hueymais er mos afans 

Dolens ab grans freiors.

J. Estève: Aissi quo 'l. 

Désormais ma peine sera douloureuse avec grandes craintes.

Lo coms reisedet de la frior, 

Et entendet la nosa e la crior. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Le comte se réveilla de la frayeur, et entendit la noise et la clameur.

2. Esfrei, s. m., effroi, crainte. 

Ja no s vir, per nulh esfrey, 

Vostre fis cors del mieu dompney.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Que jamais, par aucune crainte, votre coeur fidèle ne se détourne de mon affection.

Si no m sembles fols esfreys.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad. 

Si ne me semblât folles craintes.

Loc. Quan son nebot vi tornar en esfrey. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Quand il vit son neveu tourner en effroi. 

Quar m' an mes en tan gran esfrei. 

Aimeri de Sarlat: Quan si. 

Parce qu'ils m'ont mis en si grand effroi.

3. Esfreidar, Esfredar, Esfreyar, v., effrayer.

Per so no s deu esfredar. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Pour cela ne se doit effrayer.

De re mos cor no s'esfreya. 

Guillaume de Montagnagout: Ges per.

De rien mon coeur ne s'effraie.

Amors m'en assegura,

E vos m'en esfreidatz.

Arnaud de Marueil: Ses joy non. 

Amour m'en assure, et vous m'en effrayez.

Part. pas. Sui n' esfredatz.

Giraud de Borneil: Ja m vay. 

J'en suis effrayé.


Fremilo, s. m., cotte de mailles.

Ac vestit un ausberc, gran fremilo, 

Onquas per negun' arma falsatz no fo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.

Eut vêtu un haubert, grande cotte de mailles, oncques par aucune arme ne fut faussée.

ANC. FR. Pelices, anneaulx, fremillez.

Eustache Deschamps, p. 208.


Fremir, v., lat. fremere, frémir, s'agiter, rugir.

No dei fremir,

Qu'amors mi cuebr' e m cela.

A. Daniel: Quan chai la. 

Je ne dois pas frémir, vu qu'amour me couvre et me cèle.

Totz trassalh e bran e fremis 

Per s' amor, dormen e velhan. 

P. Bremond Ricas Novas: Quan l'aura. Var. 

Je tressaille tout et m'agite et frémis pour son amour, en dormant et en veillant. 

Non ai membre no m fremisca ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je n'ai membre qui ne me frémisse ni ongle. 

PORT. Fremir. IT. Fremire.

2. Fremissimen, s. m., frémissement, rugissement.

Ira de rei es coma fremissimens de leio. Trad. de Bède, fol. 38. 

Colère de roi est comme rugissements de lion.


Fremna, s. f., frange.

Una fremna qui vert la terra pent. Poëme sur Boèce.

Une frange qui vers la terre pend.


Fren, Fre, s. m., lat. frenum, frein, bride, mors.

A 'l fren al caval ostat, 

E laisa 'l a sa volontat 

Paiser de bell' erba fresca.

Roman de Jaufre, fol. 38. 

A ôté le frein au cheval, et le laisse à sa volonté paître de belle herbe fraîche.

Tans autres valens arnes 

E fres dauratz e palafres.

P. Vidal: Abril issic. 

Tant d'autres précieux harnais et freins dorés et palefrois. 

Fig. Per lo fre de razo. V. et Vert., fol. 103. 

Par le frein de raison. 

Loc. La bocha tenrai ades en fre,

Qu' ella sivals non l'en dira mais re.

Peyrols: Mot m'entremis. 

Je tiendrai incessamment la bouche en frein, de manière que certainement elle ne lui en dira plus rien. 

Met fre en ta boca. V. et Vert., fol. 103. 

Mets frein en ta bouche. 

Aissi m te 

Amors pres el fre. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Ainsi me tient amour pris au frein. 

Ja N' Azimans tos temps non an cuian 

Qu'ieu vas amor aia virat mon fre.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Que jamais dame Azimans en aucun temps n'aille pensant que contre amour j'aie tourné mon frein. 

Mi ten en aissi en fre, 

E m tol l' ardit e m rete 

Qu'ieu no us aus preiar de re.

G. Faidit: Al semblans. 

Me tient ainsi en frein, et m'ôte la hardiesse et me retient que je ne vous ose prier de rien. 

De sola paor ai faich fre.

Marcabrus: Assatz m'es bel. 

De seule peur j'ai fait frein.

Non tenian fre 

De dir d'amor tot mal senes merce.

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

Ne tenaient frein de dire d'amour tout mal sans merci.

Ie m prenc ades ab ambas mas lo fre. 

Perdigons: Ira e pezars.

Je me prends incessamment le frein avec les deux mains.

Devas la coa vir lo fre.

Giraud de Borneil: Un sonet. 

Devers la queue je tourne le frein. 

Si m tira vas amor lo fres 

Qu'a nulh' autra part no m'aten.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ainsi le frein me tire vers amour que vers nulle autre part je ne suis attentif. 

Sus payas van ferir, lors fres abandonatz. 

Roman de Fierabras, v. 490. 

Sur païens vont frapper, leurs freins abandonnés.

Adv. comp. Amors, e com er de me? 

Ja sui tornatz en l'afan 

De que m' alarguetz antan 

En aissi de tot lo fre.

Cadenet: Amors e com. 

Amour, et comment sera de moi? Déjà je suis tourné dans la peine dont vous m' élargîtes jadis ainsi de tout le frein (entièrement). 

Anc sobre fre no m volc menar un dia.

Folquet de Marseille: Sitot me soi. 

Oncques par le frein ne me voulut mener un jour.

- Terme de grammaire.

Fres es apelatz cant una dictios freneia amb autra per ajustamen de dos r r, cant una dictios fenis en r et l'autra comensa per r. 

Leys d'amors, fol. 109. 

Frein est appelé lorsqu'un mot s'enchaîne avec autre par ajustement de deux RR, quand un mot finit en R et l'autre commence par R. 

CAT. Fre. ESP. Freno. PORT. Freio. IT. Freno. (chap. Freno, frenos.)

2. Sobrefre, s. m., surfrein, double frein. 

Fig. Mas qui vol aver pretz entier,

Sapcha metr' en son afar sobrefre. 

Sordel: Mant home.

Mais qui veut avoir mérite entier, qu'il sache mettre surfrein en son affaire.

3. Frenier, Frener, s. m., fabricant de freins. 

Del dimecres son... freniers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Du mercredi sont... les fabricants de freins. 

En selers e en freners, VI d. l'an. Charte de Montferrand de 1240.

En selliers et en fabricants de freins, six deniers l'an.

CAT. Frener. ESP. Frenero. PORT. Freieiro. IT. Frenaio. (chap. Frené, frenés, frenera, freneres, fabricán de frenos; se entén los del caball.)

4. Frenador, s. m., lat. frenator, qui bride, qui met un frein, dompteur.

Prumiers frenadors de cavals. Eluc. de las propr., fol. 181. 

Premiers dompteurs de chevaux.

(chap. Frenadó, lo que bride o fique los frenos, domadó de caballs.)


5. Freneiar, v., s'enchaîner, s'unir. 

Fres es apelatz cant una dictios freneia amb autra per ajustamen de dos r r. Leys d'amors, fol. 109. 

Frein est appelé lorsqu'un mot s'enchaîne avec autre par ajustement de deux R R.

6. Frenar, v., lat. frenare, brider, garnir, border.

Part. pas. Ab aur fin frenatz, 

E d' argen mealhatz.

P. Basc: Ab greu cossire.

Avec or pur bordé, et maillé d'argent.

ESP. Frenar. IT. Frenare. (chap. Domá; frená: freno, frenes, frene, frenem o frenam, frenéu o frenáu, frenen; frenat, frenats, frenada, frenades.)

7. Afrenar, v., brider, mettre un frein, dompter, enfréner.

Un leo, can es esquieus ni braus, 

Pot greu aisi com caval afrenar.

Serveri de Girone: A greu pot. Var. 

Un lion, quand il est farouche et cruel, on peut difficilement brider ainsi comme cheval.

Part. pas. fig. L' auch retrair qu' il tengron afrenatz 

Venecians.

B. Zorgi: Mout fort.

Je lui entends rapporter qu'ils tinrent domptés les Vénitiens.

Loc. Mas per lieys n' ai temensa, 

E m tenc afrenatz.

G. Faidit: Lo gens cors.

Mais pour elle j'en ai crainte, et me tiens bridé. 

IT. Affrenare.

8. Afrenadir, v., brider, enfréner. 

Part. pas. Menei mon caval acorsaditz,

E cavalgei mon mul afrenaditz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59. 

Je menai mon cheval coureur, et je chevauchai mon mulet bridé.

9. Enfrenar, Efrenar, v., lat. infrenare, enfréner, mettre un frein, enchaîner, brider, dompter.

Un leon, quant es esquius e braus, 

Pot greu aissi cum cavalh enfrenar. 

Serveri de Girone: A greu pot. Var.

Un lion, quand il est farouche et cruel, on peut difficilement brider ainsi comme cheval. 

Part. pas. No m tenra mais enfrenat sos mals fres, 

Qu' era m' en part.

G. Faidit: Tan ai suffert. 

Ne me tiendra plus bridé son méchant frein, vu que maintenant je m'en sépare.

Cavals es efrenatz. Leys d'amors, fol. 59. 

(chap. Lo caball está frenat, bridat.)

Le cheval est bridé.

ANC. FR. A guise de cheval que on a enfreiné.

Roman de Berte, p. 26.

CAT. ESP. Enfrenar. PORT. Enfrear. IT. Infrenare.

10. Refrenalh, s. m., retenue, ménagement.

Non ai nulh refrenalh.

Giraud de Borneil: Los aplets. 

Je n'ai nulle retenue.

11. Refrenamen, s. m., retenue.

Refrenamen de fols e necis aymadors.

Leys d'amors. La Loubère, p. 12.

La retenue de fous et niais amoureux. 

CAT. Refrenament. ESP. Refrenamiento. IT. Raffrenamento.

(chap. Refrenamén.)

12. Refrenador, s. m., modérateur, dompteur.

Fig. So refrenadors de malignitat.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Sont modérateurs de méchanceté. 

PORT. Refreador. (chap. Refrenadó, refrenadós, refrenadora, refrenadores.)

13. Refrenar, v., lat. refrenare, refréner, mettre un frein, modérer, arrêter.

Ell sap tant qu' ell pot refrenar

L'aiga e 'l fuec e 'l vent e 'l mar.

(chap. Ell sap tan qu'ell pot refrená l'aigua y 'l foc y 'l ven y 'l mar.)    

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Il sait tant qu'il peut refréner l'eau et le feu et le vent et la mer.

Refrenaray ma dolor. Passio de Maria.

Je modérerai ma douleur. 

Per aisso no i s refrenet un dia.

Cadenet: De nuilla. 

Pour cela il ne s'y modéra un jour.

CAT. ESP. Refrenar. PORT. Refrear. IT. Raffrenare. (chap. Refrená, se conjugue com frená.)

14. Chatfrenar, Chapfrenar, v., brider, mettre un frein, réprimer. 

Fig. Si el chatfrena sas lavras o sa folia, es sabis. 

Que ades nos membre de chapfrenar aquel fol talant.

Trad. de Bède, fol. 43 et 12. 

S'il réprime ses lèvres ou sa folie, il est sage. 

Qu'incessamment il nous souvienne de réprimer ce fol désir.

15. Esfre, s. m., non frein.

Adv. comp. S'es empres en amar ad esfre. 

Jordan or Cofolen: S'ira. 

S'il s'est épris d'aimer à non frein (sans retenue).

16. Desfrenar, Defrenar, v., déchaîner, débrider, effréner. 

Part. pas. Defrenada coma cavals qu'es defrenatz.

(chap. Desfrenada, desenfrenada com a caball que está desfrenat; desbridat, desserrat.)

Leys d'amors, fol. 35.

Déchaînée comme cheval qui est débridé. 

Fig. Malgrat dels malvatz

Que vey desfrenatz.

E. Cairel: So que.

Malgré les méchants que je vois déchaînés. 

D'aquesta cobeeza desfrenada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 218. 

De cette convoitise effrénée. 

ANC. CAT. Desfrenar. CAT. MOD. Desenfrenar. ESP. Desfrenar (desenfrenar). IT. Disfrenare. (chap. Desenfrená.)


Frendir, v., lat. frendere, grincer, rugir.

Leos... bato ab la coa la terra et frendisho ab las dentz.

Eluc. de las propr., fol. 3.

Les lions... battent avec la queue la terre et grincent avec les dents.


Frenezi, s. f., lat. phrenesis, frénésie.

Suc d' api contra frenezi

E litargia.

(chap. Suc d'ápit contra frenessí y letargia; assompamén.) 

Brev. d'amor, fol. 50.

Suc de céleri contre frénésie et léthargie.

CAT. ESP. (frenesí) PORT. Frenesi. (chap. Frenessí.)

2. Frenezia, s. f., frénésie.

Colericas passios cum es frenezia.

Mania o... frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 39 et 78.

Colériques passions comme est frénésie.

(chap. Passions colériques com es lo frenessí; féuli un suquet d'ápit a Manel Riu Fillat, que está sempre frenétic, té maníes de grillat.) 

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

Manie ou... frénésie. 

ANC. ESP. PORT. IT. Frenesia.

3. Frenetic, adj., lat. phreneticus, frénétique.

Subst. Maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

Maniaques, frénétiques.

De malautias, coma frenetics. Leys d'amors, fol. 49. 

De maladies, comme frénétiques.

CAT. Frenetic. ESP. (frenético) PORT. IT. Frenetico. (chap. Frenétic, frenetics, frenética, frenétiques.)


Frequentacio, s. f., lat. frequentatio, fréquence.

Suzor... per frequentacio de laqual si engendra ethica.

Eluc. de las propr., fol. 87.

Sueur... par fréquence de laquelle s'engendre étisie.

- Fréquentation.

Mont de angelical frequentacio, de divinal apparicio.

Eluc. de las propr., fol. 160.

Mont de fréquentation angélique, de divine apparition.

- Répétition, redondance, figure de rhétorique.

Auctor ad Herenn. 4, 40: Frequentatio est quum res in tota causa dispersae coguntur in unum, quo gravior, aut acrior, aut criminosior oratio sit.

Frequentatios es cant motas cauzas de blasme o de lauzor, que poyrian esser dichas escampadamens, son ajustadas. Leys d'amors, fol. 147.

La redondance est quand plusieurs choses de blâme ou de louange, qui pourraient être dites séparément, sont groupées.

CAT. Frequentació. ESP. (frecuentación) Frequentacion. PORT. Frequentação. IT. Frequentazione. (chap. Frecuentassió, frecuentassions.)

2. Frequentatiu, adj., lat. frequentativus, fréquentatif.

Subst. La frequentativa... que vol dire... Leys d'amors, fol. 73. 

La fréquentative... qui veut dire... 

CAT. Frequentatiu. ESP. (frecuentativo) PORT. IT. Frequentativo.

(chap. Frecuentatiu, frecuentatius, frecuentativa, frecuentatives.)

3. Frequentar, v., lat. frequentare, fréquenter.

Part. prés. Mas escolas frequentan. Leys d'amors, fol. 120. 

Fréquentant mes écoles.

CAT. ESP. (frecuentar) PORT. Frequentar. IT. Frequentare. (chap. Frecuentá: frecuento, frecuentes, frecuente, frecuentem o frecuentam, frecuentéu o frecuentáu, frecuenten; frecuentat, frecuentats, frecuentada, frecuentades.)


Fressa, s. f., trace.

Las fressas de las bestias.

(chap. Les patades, calsigades, huelles, lo rastre de les besties.)

Per far fort fressa et impressio. 

Seguen las fressas d' un buou. 

Lonh de fressas d' homes.

Eluc. de las propr., fol. 16, 61, 166 et 245. 

Les traces des bêtes.

Pour faire forte trace et empreinte. 

Suivant les traces d'un boeuf.

Loin des traces d'hommes.

CAT. Fressa. ESP. Freza.

2. Frezador, s. m., qui suit la trace, agile, leste.

Liamiers frezadors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Limiers agiles.

ANC. ESP. Frezador. (N. E. 1. m. desus. Comedor o gastador // 

Rastreador, quien sigue un rastro, trampero, etc. 

Chap. Rastrejadó, rastrejadós, com los que ixen a La Perla, de Steinbeck, rastrejadora, rastrejadores.)

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

lunes, 11 de marzo de 2024

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

(Estic ficán algún enllás)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

Si això és un home.

De l'infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

https://www.lacomarca.net/opinion/si-aixo-es-un-home/

https://www.lacomarca.net/author/viles-i-gents/

(Descansa en pas, José Antonio. Cuan mos veigam allá dal ya te demanaré perdó en persona. Pero no crec que puja, segons diuen estos y estes soc un dimoni y hay de aná al infern, al raconet de la Falange.
Viva España y la republiqueta de Cataluña)

Estire la garra lo folclorista Carrégalo, a Valls

https://www.lacomarca.net/opiniones/independiente/

Lacomarca - Viles i gents

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.


Sólo un ejemplo de Wimara

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya.


Comentaris:
(ña mol roch y roija per aquí baix.
Si yo fora vatros o vatres, no escriuría tantes paraules per a que un payo com yo les aprofitare per a ficá enllassos, imaches, fótreli una volteta a la truita, etc. Yo lligiría mes llibres, perque ojo que ne ñan online, mols gratis, sol fa falta sabé lligí. Este aragonés catalanista que viu del dialecte catalá pronte no tindrá ni un pel de tonto. Li relluíx lo fron com si fore lo bou que li va doná lo nom a Teruel, y no parlo de cuernos, que no se veuen a la foto.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

Antonio German Torres:

Cuanto mas odio e insultos se lanzan los dos bandos que habitan nuestros pueblos, los catalanistas y los no catalanistas, más fácil resulta explicar porqué el Matarraña no levanta cabeza, y porqué el Gobierno de Aragón tendrá pocas razones para promocionar estas comunidades en las que la defensa de lo aragonés luce por su ausencia. Algunos pocos actos invitan a pensar que no está todo perdido. Citare por ejemplo la «Rompida de la Hora» en Valderrobres, cuyos tambores enorgullecen a los aragoneses, o los festivales de jota en algunos pueblos como en Valjunquera,

https://chapurriau.wordpress.com/2017/06/15/los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesa-en-romanes-y-sense-conta-la-llana-pesaen-mes-quel-cap-de-pelayo/

Pascual, Pascua, Pascualet, Vidal, Mazaleón

(Pascualet Vidal tamé va estirá la garra, y está parlán en chapurriau en Carrégalo y Desiderio Lombarte.) 

Desiderio Lombarte Arrufat

En estos pueblos los catalanistas siempre estarán en el lado equivocado, porque no son capaces de apelar a los sentimientos profundos de nuestra tierra. Poco tiene que ver todo el fondo del artículo con la obra de Primo Levi. Creo que más valdría recordar a Labordeta y su grito «Esta Tierra es Aragón».


S. Barberán:

Un cop més es demostre que, en l’escala evolutiva, un Neanderthal estarie més amunt que algunos homes

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

Señor Germán, una vez que ha dejado clara su situación en el juego, no lance balones fuera, por favor. Y sepa que somos muchísimos los que no estamos ni en un bando ni en otro porque huimos de banderías. Únicamente reclamamos un poco de sentido común.

Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

Bea I. 9 Abr 2021 12:29

Se puede opinar pero siempre con respeto y rigor En el caso del que es referente y gurú del chapurreau, Moncho, el respeto brilla por su ausencia. El rigor histórico y filológico también.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Belen 9 Abr 2021 12:36

He encontrado esto por internet. Se ve una captura de facebook donde la alcaldesa de la Codoñera pide ayuda a este chaval que insulta y falta al respeto a personas del Matarraña. Hay que mirar con quien se junta uno! (Yo no la he visto nunca en persona, ni tampoco al grillat de Manel Riu Fillat, @Mireiagalindo en Twitter, que es el que escribe en la web que aportas. Hay otra Mireia Galindo en Twitter, Sociolingüista i professora de català. Doctora en Filologia. De la Baixa Segarra)

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado
https://chapurriau.wordpress.com/2017/07/01/lista-negra/

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

Pablo 21 Abr 2021 12:14

Vergonzoso, no entiendo como una alcaldesa puede colaborar con semejante personaje

Antonio Germán Torres 9 Abr 2021 12:46

Agradezco a todos sus comentarios. Me parece estupendo que cada quien defienda sus ideas sin que por ello merezca ninguna descalificación. Respecto al mío, quiero aclarar que yo no expreso lo que quiero, sino lo que veo. Por ello la afirmación de S. Barberán de que no está ni en un bando ni en otro me parece bien. Y yo tampoco estoy. No me he manifestado respecto a las lenguas, sino a los catalanistas y a los no catalanistas, y tampoco pertenezco a ninguno de esos dos proyectos.
Mi único proyecto es la libertad de pensar, de hablar y escribir y la de actuar en consecuencia.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Me parece muy bien que S. Celma crea que el Matarraña va como un tiro. Yo no lo veo igual. En cuanto a que la expresión «estirar la pata» sea merecedora de acciones legales por calumnias y vejación», o que sea un «insulto a la muerte» vayan ustedes al juzgado y presenten la denuncia.

(A Luisico el malas compañías le ha gustado eso de: 
el Matarraña va como un tiro. Qué chiste más bueno !)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

A mi me parece de mala educación, pero no peor que las muchas cosas que se oyen cada día y que se defienden como derecho a la libertad de expresión. Lo lamento, pero esta es la realidad con la que nos ha tocado vivir.

Fracaso de la inmersión lingüística en Cataluña.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:36

A mi me parece de muy mal gusto las faltas de respeto vengan de donde vengan. Una cosa es la libertad de expresión (si va acompañada de argumentos y pruebas mejor) y otra el faltar al respeto. Más aún si es a una persona fallecida cuyos trabajos y libros sobre la cultura del Matarraña y de Monroyo son intachables y respetuosos.

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Javier Q. 9 Abr 2021 12:58

Pues yo lo comprendo. Estas personas que llevan lo del chapurreau contradicen a UNIZAR y lógicamente carecen del apoyo de los catedráticos en filología e historia de la misma. No tienen otra que buscar apoyo en aquellas personas que les den la razón aunque dejen mucho que desear y tengan una falta de humanidad y empatía que ralle la psicopatía.



Garfield, universidad

Como se le ocurre a Ramón Guimerá escribir sobre una persona fallecida? No está bien de la cabeza?

sácate la retacía y el chapurriau, La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas en un acto y en prosa. Carlos Arniches Barrera, 1866-1943.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:06

Hacer un escrito de mofa sobre una persona recién fallecida es deneznable (deleznable, idiota, la n está un poco apartada de la l, como tu neurona derecha de la izquierda). Por desgracia no me sorprende.
Los referentes de la asociación de los amigos del chapurriau tienen un currículum preocupante. En este caso ha sido «Moncho», su filólogo de referencia que es taxista en Alemania (siempre copian de otros que no saben y cometen los mismos errores que el primer borrego que cayó de un precipicio. Fui taxista un tiempo hasta el 2018, y va muy bien para aprender un idioma como el que hablaban Meyer-Lübcke y Friedrich Diez o Díez. Soy licenciado en filología inglesa por la Unizar de Zaragoza desde el 2002).

No hace mucho fue Javier Moya plagiando y manipulando parte de cuatro estudios diferentes para escribir un artículo en la sección de «el mon del chapurreau».

Es lo que tienen cuando vas en contra de todo el mundo académico, que tienes que inventarte cosas para tener a tu gente contenta.

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”
https://choixpoesies.blogspot.com/2023/12/lexique-roman-tome-second-1836.html

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 13:11

Amics Aragonesos : Ras i curt, parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, encara que no ho acepteu, es mes no m’extranya que no ho acepteu (no tots eh?) am persones que voten en contra de fer les coses bilingues, ja esta tot dit, aixó si aquestes mateixes persones o persona demanen ajuda a «linguistes» de tres al cuarto.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Marta Monreal Moles 9 Abr 2021 13:38 (Es uno más de los perfiles que usa el imbécil de Carlos Rallo Badet.)

Yò soc de Queretes i parlo català de Queretes.

cardenal Omella, Juan José, Cretas, Queretes, chapurriau

Soc una aragonesa catalanoparlant i ben orgullosa.

Yò no xapurrejo res.

(Tú eres mes tonto que ChimetJuan Luis Camps Juan 
Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 14:39

Totalment d’acord am tú !!

Marta Monreal 9 Abr 2021 16:32

Hola Marta!! Que coincidencia!! Te apellidas Monreal como yo y somos del mismo pueblo!! No tengo el placer de conocerte!! A ver si nos conocemos!!

https://masdetorubio.com/


Laura Vidal 9 Abr 2021 14:06

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Una persona com Montxo que fa mofa de una persona que ha mort recientment no es un home ni es res.

Davant de les amenaces e insults dels chapurriaus lo millor que podem fer los del català d’Aragó es seguir mantenint la educació, los arguments i lo nostre treball que fa més de 40 anys que va i sempre en la linea de Unizar. Tot lo treball que han fet persones com José A. Carrégalo, Desideri Lombarte, Jesús Moncada… está i estará aquí per a que les properes generacions coneguen i mantinguen la nostra cultura.


Gombauet9 Abr 2021 16:32

Ben cert; per això mateix caldria advertir Ferran Rañé de amb qui s’ ajunta…. No pot ser que segons quina genteta s’ aprofite de la bona fe d’ alguns per a adquiri respectabilitat quan en realitat no van més enllà del terraplanisme i el cunyadisme carpetovetònic més caspós…


Paqui Ferreres9 Abr 2021 14:17

Yo soy de Calaceite y por desgracia por culpa de personas como estas del chapurriau no me enseñaron a escribir en mi propia lengua materna. Estos del chapurriau son los mismos que siempre lo han querido todo en castellano y nada bilingüe pero ahora disfrazados de «amigos». ¿Y si tan amigos dicen ser como es que votan en contra de los pregones bilingües? ¿Y si tan amigos son de nuestra lengua como es que solo hace 3 años que empezaron? Los del catalán llevan cuarenta y pico de años editando material sobre nuestra lengua y costumbres de mucha calidad. No digo que sean todas las obras perfectas pero la mayoría son de un rigor científico intachable.


Mont-roig9 Abr 2021 14:31

Me parece penoso y de una falta de ética total que el mayor exponente de la asociación amics del chapurriau(Ramón Guimerá o «Moncho») haya escrito en su blog de chapurriau.blogspot un artículo mofándose sobre mi amigo recién fallecido José Antonio Carrégalo Sancho que ha hecho tanto por la cultura del Matarraña durante tantas décadas. Lo peor es que no es la primera vez que este personaje,(Moncho) al que los chapurristas siguen fielmente, hace algo similar. De hecho son decenas de personas del Matarraña a las que ha insultado públicamente. Sin olvidar la famosa lista negraque hizo con las personas que no se ajustan a lo que el piensa.

Acabo de descubrir gracias a los comentarios que la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón, tiene a este tipo como consejero en temas lingüisticos y no a la Universidad de Zaragoza. Esto es surrealista.

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/


Lo negret9 Abr 2021 16:24

Sa de tindre pocs escrúpuls per a fer lo que ha fet moncho. ¿No sen donen vergonya los del chapurriau de segui la corren a este personaje?


Montse Arrufat9 Abr 2021 17:20

Suma y sigue. A mi no me viene de nuevas. Este tal Moncho ya estuvo insultando a mi marido por el facebook hará como 5 años y lo hace con mucha gente que no piensa como él. Este es el ideólogo y creador de la ortografía sin sentido de los del chapurriau que alimentan sus locuras. Que se lo confiten.


Marta9 Abr 2021 17:30

Soc de casa «la molinera». Vixco a Alcanyís en lo meu home que es de aquí. Me pareix que ya se qui eres pero crec que te doblo la edad


Marta Monreal9 Abr 2021 18:34

Pues no caigo en el nombre de la «Casa Molinera»… Debe de hacer muchos años que no vienes no? Es que Monreal en Cretas sólo hay 3 ramas familiares y una viene de Calaceite.


Antonio Germán Torres9 Abr 2021 18:08

Como lector habitual de La Comarca, puedo afirmar sin equivocarme que pocos temas levantan tanta pasión y reciben tantos comentarios como los que resultan de las columnas de opinión en las que se mezcla o se enfrenta el Chapurriau (y no precisamente como un hecho cultural) con el Catalán (ya sea éste el de la Terra Alta, el de Tortosa o el Valenciano). Es precisamente esta realidad de innumerables criticas a los que piensan en un sentido o en el contrario, lo que pone de manifiesto que una cosa es la ciencia de las lenguas, y otra muy distinta lo que los observadores percibimos como posiciones mas favorables a lo catalán o a lo aragonés. Y aun es todavía más manifiesto que es lo que conviene a La Comarca. La inteligencia de su marketing consiste precisamente en dar voz a los que se enfrentan, porque no nos engañemos, se venden más números. Posición lógica de una empresa que se llama Información Catalana Aragonesa. Yo que mi primer catalán lo aprendí de las canciones de mi admirado Joan Manuel Serrat, cuya madre al igual que mi padre se conocían porque eran de Belchite, no dejo de pensar que opinará Serrat. Serrat ha sido un ejemplo de sabiduría a la hora de defender sus idiomas materno y paterno.

Pero quiero insistir que, en buena medida, el respeto a las lenguas es algo que ya sabían los Neardentales de S. Barberán. No era necesario esperar a nuestros actuales Homo Sapiens. Lo importante es el respeto. Y parece que catalanistas o no, lo pierden cuando tratan estos temas. Igual que muchos lo pierden cuando se acercan elecciones o cuando se juega un Barça-Madrid.

Yo, por darle un toque intelectualoide a mi opinión, semejante a la empleada por los colectivos de Vilas y Gentes mencionando a Primo Levi, recordaré la famosa obra de Pearl S. Buck «Viento del Este, viento del Oeste». Aferrarse a tradiciones ancestrales llevó a la protagonista a perder el amor de su marido. Supo que tenia que aceptar nuevas costumbres y usos para recuperar el amor.

El futuro no pasará por el chapurriau o por el catalán. El mundo que viene hablará otras lenguas.


Mariví Salsench9 Abr 2021 20:41

No se trata de las lenguas que se hablarán en el futuro. Se trata de que es la lengua que hablamos nosotros ahora. Nos gusta porque es nuestra lengua materna y ello no nos supone problema alguno para aprender otras lenguas. El «problema» no es tal a pesar de que algunas minorías de ambos bandos digan sandeces de tanto en tanto. El problema lo tienen quienes mezclan filología con política. Los demás estamos la mar de tranquilos.


solenchapurriau@gmail.com10 Abr 2021 09:26

ACLARACIÓN

A las alusiones escritas en varios de los comentarios de este post y como miembro de la A. Cultural Amics del Chapurriàu.

Desde hace muchos años se está «invirtiendo» en Aragón para la promoción y realce del catalán (ahora con su apellido nuevo «catalán de Aragón’). Uno de los primeros en contrarrestar este sinsentido:

‘Gastar el dinero de todos en algo que miles de aragoneses teníamos MUY claro’ fue

Ramón, que (a su manera) lleva aguantando todo tipo de descalificativos más de 30 años.

Ahora han aparecido otras asociaciones y gente que nos vemos en la obligación de DEFENDER nuestra lengua. Esto NO significa que sigamos las pautas de Ramón o que estemos de acuerdo con sus «formas’. Cada uno tiene su propio camino para defender LO Chapurriàu.

Hay muchos que estáis dando palos de ciego, sobre nuestra ‘nueva ortografía’ ‘nuestra asociación’ ‘El mundo del Chapurriàu’ ‘el blog, yoparlochapurriau’. Lo estáis metiendo todo en el mismo saco ( porque tod@s defendemos LO Chapurriàu) pero cada grupo o cada persona tienen sus propios métodos.

Siempre hemos estado callados y ahora que simplemente defendemos nuestra lengua minoritaria aragonesa Lo Chapurriàu, tenemos que AGUANTAR insultos y descalificativos continuamente, día a día.

Por favor, el mismo respeto que pedís también deberíais ponerlo en práctica.

#soydeAragónyparloChapurriàu


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 10:49

Amics Aragonesos : Parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, tot el demés es fujir d’estudi, i procureu que no us furtin la vostra parla, vijileu cap al Oest…..


Antonio Germán Torres10 Abr 2021 16:15

Ramon, me alegra encontrarle por aquí, entre otras cosas, porque usted entiende lo que lee. Pero quizás el oeste ahora ha cambiado de sitio, quizás esta en el Imperio del Centro.

Antonio


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 19:36

Sr Germán , mucho gusto de comentar con Ud, en lo que a mi concierne, creo que entiendo bien lo que se escribe o lo que se quiere expresar escribiendo, otra cosa es que los puntos cardinales estén en el mismo sitio de siempre, que lo están, lo que si es verdad es que el Centro impera, que no es lo mismo que el Imperio del Centro : Dicho esto…cuidado con los vecinos del Oeste, que poco a poco hos furtaran la vostra parla.

Saludos.


Gombauet10 Abr 2021 11:16

Com sempre en castelllà…. I evidentment que cada u té «su propio camino», ara, segons per quin camí més val no transitar-hi… Ja veiem quines «companyies» t’hi pots trobar.. .


A. Celma10 Abr 2021 13:35

Como zaragozano que ha vivido en Cataluña media vida laboral y que conoce muy bien el Matarraña (y por tanto sabe que la lengua es la misma), no entiendo por qué os empeñáis en decir que el «chapurriau» es una lengua, cuando no hay NI UNA universidad en todo el mundo que lo reconozca. Ni una publicación científica (supongo que ya sabéis el método de publicación en revistas prestigiosas). NADA.

Está muy bien que mantengáis la lengua, en esto coincidís con los que defienden el catalán de Aragón;, e incluso si queréis, en plan doméstico, usar el denominativo «chapurriau» por costumbre (aunque este denominativo fuera impuesto por los funcionarios que no entendían a vuestros bisabuelos cuando los destinaban a estos pueblos), pero de ahí a decir y gastar dinero público en defender que es una lengua diferente, hay un abismo. O intereses espurios, cosa que sería vergonzosa.

Enrique M. 10 Abr 2021 14:27

Osea que no denuncia ni recrimina la mofa de Ramón Guimerá sobre la muerte de José Antonio Carrégalo que tanto ha hecho por nuestra lengua y sus variantes que yo llamo Catalán y usted Chapurriau.

https://chapurriau.wordpress.com/2023/11/25/chronique-des-albigeois/

Ramón Guimerá tiene 40 años, (casi 46 tengo) no puede hacer 30 años que aguanta «insultos» ni siquiera 30 años dedicándose a esto porque era un niño de 10 años. (Yo no aguanto nada, dejo a los burros rebuznar.)

Lo burro mort.

No os insultamos. Argumentamos con educación y pruebas y ustedes no saben rebatirnos.

(Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos !!!" 2024 - 90 = 1934. Este home sen va aná a viure a Fransa y té una casa a Beseit.)

Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos


Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 22:00

Esto del chapurreao de cultural tiene poco pues de cultura no hacen nada. Es más parecido a un partido político que a nada relacionado con la cultura. (Ha definido a la perfección a la ASCUMA)

Un escrito en el que no se atreven ni a criticar la mezquindad que ha tenido Ramón Guimerá faltando al respeto a un difunto.

Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 15:26

Esta asociación del chapurriau no es insultada peri sí acusada de manipular la historia de nuestra lengua. Dejen de manipular y dejarán de ser acusados

https://choixpoesies.blogspot.com/2023/09/monuments-de-la-langue-romane.html

Marta Foz 10 Abr 2021 16:57

En mi opinión hay gente en nuestros pueblos que dice que habla chapurreau porque cree que el catalán es lo que hablan la gente de Barcelona cuando vienen a pasar el verano.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Otros dicen que hablan capurreau porque al igual que en otros puntos de España son anticatalanes por razones políticas e incluso deportivas.

Lexique roman; Essil – Estalvar

Y otros dicen que hablan chapurreau porque creen que si dicen que hablan catalán son menos aragoneses.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Otros como yo pensamos que hablamos catalán porque lo hablaban nuestros abuelos y porque si hablamos como los de Morella y como los de Horta es que hablamos la misma lengua. Además me gusta la nueva forma de llamarle catalán de Aragón, a lo mejor si se le hubiera dicho así hace 50 anos habría gente que lo tenía más claro.

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

Y para terminar no conocía al Sr. Carrégalo, pero siento la muerte de una persona que ha trabajado para su pueblo, su comarca y su lengua.
Que descanse en paz.

Y que un Sr. desde Alemania diga lo que ha dicho, poco ha echo para su comarca y su lengua.

Salvador Salazar Arrué, SALARRUÉ

Juan José Cardona 26 Abr 2021 09:31

Lo del tal Ramón Guimerá Lorente es de una falta de humanidad increíble. Ya le he visto insultar en su web a mucha gente del Matarraña pero hablar y mofarse de personas fallecidas más aún cuando estas personas han trabajado de forma intachable por la cultura del Matarraña me parece vergonzoso. No comprendo como la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón Cases, colabora con este personaje. Al parecer también es colaborador de la asociación cultural amics del chapurriau.
Es el que ha inventado para ellos una ortografía esperpéntica. Vergonzante.

vea como Companys firmaba sentencias de muerte contra mujeres y civiles

https://ramonguimeralorente.blogspot.com/2018/06/portfolio.html

//

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

14 DE JUNIO.

No hubo sesión.

Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Huy circa les VII ores de mati havem rebuda letra vostra ab la qual nos significau la voluntat e desig que teniu de veure la conclusio dels negocis occorrents e persuadiunos a sollicitut e cura de aquells e scriureus de tot lo que sera fet. Per suadir senyors a nosaltres en aquestes coses ab tot que nou rebam altrament que a contentacio e plaer pero no pensam afretura per quant ho tenim tant a cor que dia e nit en alre no pensam ne volriem preteris (pasase; passare; de pretérito) una hora de temps sens degut fruyt es empero veritat lo que vulgarment se diu que fa hom lo possible e no insta la voluntat. Nosaltres fom aci dijous a vespre e per que alguns de nosaltres vinguem tart jatsia ho significam a la Senyora Reyna no poguem haver aquell vespre audiencia de la sua Senyoria. Hir de mati nos fonch donada audiencia e presentamli les respostes e li explicam lo que juxta vostres instruccions li era per nosaltres explicador. E donades les dites respostes en scrits la dita Senyora resta sobre aquelles en delliberacio sobre la qual en la vesprada sa Senyoria fonch solicitada e dix que no podiem haver resposta fins vuy de mati. E huy en aquesta ora son venguts a nosaltres lo mestre de Muntesa vizrey de Sicilia e comte de Oliva e de part de la dita Senyora Reyna nos han explicat com la sua Excellencia havia vistes les dites respostes e que trobava aquelles molt diferenciejar dels apuntaments fins aci fets e que per tant la dita sua Excellencia nos pregava que los III de nosaltres ço es prior de Cathalunya mossen Vilademany e mossen Jacme Ros qui aquestes coses havien menejades

ne poguessen encara ab sa Senyoria e ab los de son consell conferir. Hagut per nosaltres sobre aço nostre consell jatsia no oblidem vostres instruccions pero per donar raho de aço a tota justificacio del Principat attes que no pensam tal diferencia recaure en la cosa com es pretes es stat delliberat no deneguar aquesta comunicacio per la qual es dada hora avuy apres lo dormir de la dita Senyora Reyna. E per quant fins açi no haviem hagut res en cert no haviem curat scriureus hagut lo parlament e comunicacio dessus dits sera fet lo que per vostra ordinacio som tenguts. Ab tant molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Feta en Vilafrancha a XIII de juny any LXI. - La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat lurs embaxadors vos ne pregen. - A tota ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

// 

Llibres traduíts per Moncho en chapurriau:
(Aquí están tots, en diferentes llengües)