- Un poc dures estes empanadilles, Carmen...
- La mare de Deu, Paco!!!! Que són mejillóns !!!
Una mica dures, una miqueta dures, un poc dures,
Musclos, moluscos,
A Nonasp y a Maella tamé se diuen musclos.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta Maella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Maella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
miércoles, 26 de septiembre de 2018
martes, 18 de abril de 2017
trull
Lo trull de les raboses a Valderrobres
cofins, cofí, prensa
verbo prensá,
prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen
De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos).
La casa se va restaurá, foto anterió
TRULL m.
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit).
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa).
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.—d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i.
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
Loc.
—Ser l'amo del trull: tenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
Fon.: tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
Etim.: del llatí vg. *trŏcŭlu, var. de tŏrcŭlum, mat. sign. |||| 1, 2, 3 a
COFÍ m.
|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).
Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.
|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín.
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
Fon.: kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
Etim.: evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb i llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit).
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa).
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.—d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i.
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
Loc.
—Ser l'amo del trull: tenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
Fon.: tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
Etim.: del llatí vg. *trŏcŭlu, var. de tŏrcŭlum, mat. sign. |||| 1, 2, 3 a
COFÍ m.
|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).
Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.
|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín.
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
Fon.: kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
Etim.: evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb i llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).
Ubicación:
Calle Pilar, 44588 Beceite, Teruel, España
jueves, 11 de octubre de 2018
torterol
torterol , turmell , Maella, La Codoñera, Tamarite,
M´hai torsut lo torterol.
tobillo
M´hai torsut lo torterol.
tobillo
Etiquetas:
calcanyo,
cama,
caniella,
chenullo,
clavillar,
cuixa,
forcacha,
garra,
La Codoñera,
Maella,
pantorrilla,
peu,
torterol,
turmell,
zafraina
Ubicación:
50710 Maella, Zaragoza, España
martes, 19 de junio de 2018
Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials
Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials
Javier Giralt Latorre, colega de Ignacio Sorolla Amela an algunes investigassions (ells diuen y escriuen recerca) y encuestes, es coautó del llibre.
La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En la present publicació s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), / Terol no u diu ni escriu dingú del Matarraña / i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.
- Tapa blanda: 296 páginas
- Editor: Prensas de la Universidad de Zaragoza; Edición: 1 (19 de marzo de 2018)
- Colección: Estudios
- Idioma: Catalán
- ISBN-10: 8417358242
- ISBN-13: 978-8417358242
DEJEMOS LAS COSAS CLARAS, MUY CLARAS.
Asociación cultural amics del chapurriau.
El pasado día 13-6-18, se celebró en la ciudad de Alcañiz un acto de presentación del libro El català del segle XIV, que trata sobre escritos notariales de esa época encontrados en el Matarraña, a dicho acto asistieron escasamente una veintena de personas, esto demuestra el poco o nulo interés que despertaron entre la población, en la ciudad de Alcañiz viven mas de 1000 personas que hablan Chapurriau, además este libro nos lo venden los defensores de la imposición del catalán en Aragón como la prueba definitiva que lo argumenta todo. Desde esta asociación nos hemos interesado por este libro desde el primer día que tuvimos noticia de su existencia, lo hemos comprado, estudiado, y analizado, hemos llegado a la conclusión que no es ninguna prueba que aclara nada, los defensores de la imposición del catalán en Aragón saben que dicha imposición no se sostiene ni por los pies ni por la cabeza, que no tenían ningún argumento solido que la justifique, por lo que debieron buscar por las profundidades del baúl de los recuerdos para encontrar algo que maquillándolo pudiera parecerse a algo así como un argumento, y entonces sus autores publicaron este libro, en cambio, y esto ellos lo saben muy bien, nosotros si estamos sobrados de argumentos para defendernos, pues nuestra lengua lo Chapurriau forma parte de nuestra cultura, y también forma parte muy importante de nuestra identidad, y a un colectivo que lucha por defender su identidad como es nuestro caso, nunca le faltaran argumentos por que les salen de su corazón, por que defienden lo mas sagrado que tienen. En este libro hablan de escritos encontrados en la comarca del Matarraña, pues bien nosotros también hemos encontrado escritos similares en esta misma comarca de la misma época pero escritos en un castellano muy antiguo, estamos seguros que los autores del libro en su labor de búsqueda también debieron encontrarse con dichos escritos, y si no fue así pues ahora ya lo saben, en esos años nada era como es hoy en día, las personas que sabían escribir eran muy pocas y lo hacían el la lengua que dominaban, depende si procedían de un sitio u otro los escritos estaban hechos en una lengua u otra. Los escritos citados en el libro están hechos en escritura paleográfica, y calificarlos como de catalán es hacer una interpretación claramente partidista hacia sus intereses, los coetáneos de esa época ni sabían de la existencia de la lengua catalana por que no existía, ni podían llegar a imaginarse que existiría un territorio llamado Cataluña tal y como lo conocemos hoy, esta escritura paleográfica es la madre de nuestras lenguas, de todas Chapurriau, catalán, valenciano, mallorquín, etc..de ella nacieron multitud de dialectos, hoy en día en la época moderna existen territorios diferentes a los de entonces, las actuales regiones, y en Cataluña hace solo unos 100 años crearon la gramática catalana, y solo a partir de entonces se puede hablar de la lengua catalana, pues antes en su territorio se hablaban dialectos hijos de esa lengua madre común, tortosino, ampurdanés, etc. para crear su gramática tuvieron en cuenta a los dialectos hablados dentro de su territorio. La situación del catalán antes del siglo XX era la misma situación que tenemos aun hoy en Aragón, desde esta asociación pedimos el reconocimiento del Chapurriau como lo que es, una lengua cien por cien aragonesa, evolucionada durante siglos por generaciones de aragoneses, formada por bastantes dialectos ( Fraga, Maella, Valjunquera, La Codoñera. etc.), el Chapurriau es la hermana aragonesa de esa familia actual de lenguas, nacidas de esa lengua romance antigua que se extendió por la Corona de Aragón. Desde hace unas décadas estamos sufriendo una fuerte campaña propagandística en favor del catalán, y en contra de nuestro Chapurriau, nuestros detractores alegan por los cuatro vientos que chapurrear es hablar mal una lengua, cierto es, chapurrear es un verbo castellano que significa eso mismo, pero nuestro nombre es Chapurriau, un sustantivo, este nombre viene de uno de los padres de esa nuestra lengua madre, el occitano, y sus hablantes nos lo pusieron a todos aquellos que empezábamos a usar dicha lengua (también a los actuales catalanes), en lengua occitana Chapurriau significa mezcla, pues para ellos hablábamos una mezcla lenguas, aclarado este punto queremos también comentar que en diferentes foros, grupos, y no sabemos que mas de los defensores de la imposición del catalán en Aragón, se nos acusa de querer romper la unidad de la lengua (unitat de la llengua), ¿unidad de que lengua?, ¿unidad en torno a que lengua?, ¿al catalán?, ¿acaso el catalán es la lengua madre?. Nosotros sostenemos que somos una familia de lenguas hermanas, diferentes, cada una con su identidad y sus variantes, por lo que a la unidad que ellos quieren decimos claramente NO, pues acabaría con las demás y especialmente con la nuestra al ser la menos numerosa en hablantes, nosotros decimos SI, a la convivencia de estas lenguas, de igual a igual, como iguales son en historia y tradición, decimos SI a la colaboración entre lenguas hermanas y vecinas que son, decimos SI a potenciar nuestros lazos, en lugar de destruirlos. Trabajemos en recuperar la normalidad perdida, ayudándonos como buenos vecinos y hermanos que somos.
//
comentari de Javier Giralt Latorre, dels borinots chulos mes grans que tením a Aragó, professó a la universidat de Saragossa, a la pg de facebook amics del chapurriau .
Com a coautor del llibre que es va presentar a Alcanyís, vull manifestar públicament la meua tristor al comprovar la desconsideració que traspua l'escrit d'aquesta associació cap a una investigació feta amb tot el rigor que exigeix qualsevol estudi científic /si la enserto la endivino/ basat en documentació antiga. Es podrà estar d'acord o no amb les nostres conclusions, amb la identificació de la llengua, però no accepto de cap manera que es tracti amb aquest desdeny un treball acurat com el nostre. JA JA JA ! Pos no u asseptos, borinot !
Bonas Pasquas, Javieret |
Diuen els autors de l'escrit que aquest llibre és venut pels defensors de la imposició del català a l'Aragó; però vull aclarir, perquè ells no ho fan, que naix d'un projecte d'investigació concedit pel Ministerio de Economía y Competitividad del Govern d'Espanya, / ya voleu a España ya, per a que porto perres / dono un projecte que s'ha concebut amb l'objectiu d'estudiar l'aragonès i el català medievals escrits a les nostres terres aragoneses, les dues llengües que foren d'ús oficial dintre de la Corona d'Aragó, al costat del llatí. La realitat històrica és aquesta i no es pot pintar d'una altra manera. Però encara m'entristeix més el menyspreu que es manifesta cap als manuscrits que hem estudiat, segons ells trets "de las profundidades del baúl de los recuerdos"; quin despreci (per dir-ho dialectalment) cap al patrimoni que es conserva a diversos pobles del Matarranya i que hauria de ser estimat per tots els veïns del Matarranya!!! / míral com se enfade lo dropo borinot este / (estigui escrit en la llengua que sigui). Ja ho vam dir a la presentació del llibre: el valor històric dels documents publicats és molt important, a banda del lingüístic, però pareix que no ho creuen així els membres d'aquesta associació. No val la pena entrar en d'altres detalls de tipus tècnic que usen erròniament per desconeixement (com això de ¿"la escritura paleogràfica"?). Només els vull animar (o, perquè no, desafiar) a estudiar els manuscrits que es conserven al Matarranya des d'un punt de vista lingüístic, tant els que estan escrits en català (o chapurreau medieval per a ells) com els que estan escrits en castellà; estic convençut que les seues aportacions seran ben profitoses per a tots (i, si n'han fet alguna, per favor, ens ho poden fer saber). Serà aquesta una bona manera d'afavorir la germanor que reclama aquest manifest.
Javieret, mírat com se escribíe al 1196 lo aragonés (o es ocsitá?) y cuan parlos de idioma valensiá, ocsitá, y no de dialecte del provensal com es lo catalá que fas aná, entonses igual te fach una mica de cas.
A la mateixa página, Franchi Farmer Gabon Irunya #Altsasukoakaske, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal, que per naixó escriu lo seu nom com Natxo, me volíe insultá, se bloquege y abán. Tamé es amiguet de Marcel Pena y de los catalanistes que ressibixen al etarra de Bildu Arnaldo Otegi. Lo paregut en Los Draps, que canten cansons com feixistes al PP, no es casual, la llibertat de expresió sol es pan ells, natros no podem di lo que volem. En dos paraules, catabatasunos y catanazis. Igual no saben que lo fascismo ere un movimén sossialista. Me envíe un missache per messenger en lo nick monegros wood, monegrian wood y me escriu aixó. Te espero a consevol jusgat de Alemania, que es aon vic mes de 165 díes al añ.
Viva Franco!
Etiquetas:
Altsasukoakaske,
Javier Giralt,
manuscritos,
Matarraña,
notarial,
notarios,
notaris,
Prensas de la Universidad de Zaragoza,
siglo XIV
Ubicación:
44650 Fórnoles, Teruel, España
jueves, 13 de abril de 2017
cagarnera, cadernera
Fringilla carduelis
Cardalina , cardolina, cardaline a Maelle (a Maella la a final se pronunsie ē, ae, e)
CADERNERA f. Dcvb
cagarnera , a Valénsia
Sinòn.: cardina, carderola.
Etim.: metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis, mat. sign.
Cardalina , cardolina, cardaline a Maelle (a Maella la a final se pronunsie ē, ae, e)
CADERNERA f. Dcvb
cagarnera , a Valénsia
Sinòn.: cardina, carderola.
Etim.: metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis, mat. sign.
Etiquetas:
cadernera,
cagarnera,
Cardalina,
cardenera,
carderola,
cardina,
cardolina,
carduelaria,
carduelis,
Fringilla carduelis,
jilguero
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
miércoles, 14 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, D
d´ixa, de ixa – dixa | de esa – deja |
daball, deball, davall, devall | debajo |
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán | Delante – por delante |
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat | dadivoso |
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés | dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés |
dado, dados | dado, dados |
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) | arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo) |
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa | guadaña, guadañas |
dallabe | segaba con dalle o guadaña |
dalladó, dalladós | segador con dalle |
dallán (g) | segando |
dama, dames | dama, damas |
damissela, damisseles, mosseta, mossetes | damisela, mocita |
damún | encima, sobre |
damún (de) – a damún | encima (de), encima con el significado de además |
dance, dances de Huesca | dance, dances, baile, bailes |
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía, - enredo, intriga, lío, embolic |
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía enredo, intriga, lío, embrollo |
dansáen, dansaben | danzaban |
danses | danzas |
dardo | dardo |
dardos | dardos |
datassió, de una fecha | datación |
dato | dato |
datos | datos |
datra | otra |
datre | otro |
Datres - de atres | otros, otras – de otros, de otras |
daván, dabán | delante |
deambulá | deambular |
deambulán (g) | deambulando |
Debaes , de bades | gratis, sin pagar |
deball, daball | debajo |
debat, debate | debate |
debatí, debátre | debatir |
debatíe | debatía |
debém | debemos, tenemos que |
debénli | debiéndole |
deber, debé, debers | deber, deberes |
debéu | debéis |
debidamen | debidamente |
debíe | debía |
debíem | debíamos |
debíen | debían |
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú | débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro |
debilidat, debilidats | debilidad, debilidades |
debilitá, debilitás | debilitar, debilitarse |
debilitades | Debilitada, debilitadas |
debilitás | debilitarse |
debilitat, debilitats | debilitado, debilitados |
débils | débiles |
debuda, deguda | debida |
debut, degut | debido |
dec | debo |
decadénsia | decadencia |
decaigue | decaiga |
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ | decamerón |
decanat, decanats | decanado, decanados |
decano, decanos de la universidat | decano, decanos |
decarréguen | descargan |
decáure, decaure | decaer |
declará | declarar |
declara (que yo) | declare |
declarabe, declaráe | declaraba |
declaraben | declaraban |
declaráli | declararle |
declarán (g) | declarando |
declaránse | declarándose |
declarassió, declarassións | declaración, declaraciones |
declarat, declarats | declarado, declarados |
declare | declara |
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí | Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar |
declinabe | declinaba |
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá | decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar |
Decorat, decorats | decorado, decorados |
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) | decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor |
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat | decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave |
decorosamen | decorosamente |
decréixe, menguá, vore decliná | decrecer, menguar |
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) | decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil |
Decret, decreto, decrets, decretos | decreto, decretos |
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná | dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar |
dedicabe, dedicáe | dedicaba |
dedicaben, dedicáen | dedicaban |
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades | dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas |
dedicán (g) | dedicando |
dedicánse | dedicándose |
dedicat | dedicado |
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda | dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda |
dedico | dedico |
dedique | dedica |
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí | deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir |
deduída, deduídes | deducida, deducidas |
deduít, deduíts | deducido, deducidos |
deduixco | deduzco |
defecte, defectes | defecto, defectos |
defectet, defectets | defectillo, defectillos |
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén | defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente |
defectuosa | defectuosa |
Defén | defiende |
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre | defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener |
deféndrel | defenderlo |
deféndrels | defenderlos |
deféndret | defenderte |
defenén (g) | defendiendo |
defenéu | defendéis |
defengue | defienda |
defengut (me han), defensat | defendido (me han) |
defeníe | defendía |
defensa, defenses | defensa, defensas |
defensat | defendido |
defensó, defensós | defensor, defensores |
defiacte, defecte | defecto |
defiactes, defectes | defectos |
definida, definides | definida, definidas |
definissió | definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación |
definissións | definiciones |
definit, definits | definido, definidos |
definitiva, definitives | definitiva, definitivas |
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte | deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto |
defora, afora, per fora, per defora | afuera, por fuera |
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí | deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir |
Deformán, deformáns | deformante, deformantes |
Deforme, deformes, deformat, deformats | Deforme, deformes, deformado, deformados |
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ | defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr |
defraudada, defraudades | defraudada, defraudadas |
defraudat, defraudats | defraudado, defraudados |
degenerassió | degeneración |
degenerats | degenerados |
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago | deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago |
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ | Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr |
degollat (de gola) | degollado |
degradada, degradades | degradada, degradadas |
degradat, degradats | degradado, degradados |
degüen, deuen | deben |
degut, debut | debido |
deidat, Déu | deidad, Dios |
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá | deificado, divinizar, sacralizar, santificar, alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar |
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines | del, de la, de los, de las |
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) | delantal |
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára | deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse |
deleitabe | deleitaba |
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic | deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico |
deleitosa | deleitosa |
deletrechá, deletrejá (de lletra) | deletrear |
deletreche, deletrege | deletrea |
delfín, delfíns | delfín, delfines |
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá | deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar, resolver, decidir, determinar, acordar, fallar |
deliberabe | deliberaba |
deliberadamen | deliberadamente |
deliberaríen | deliberarían |
deliberassió | deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo |
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades | deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas |
delicada, delicades | delicada, delicadas |
delicadamen | delicadamente |
delicadíssimes | delicadísimas |
delicat, delicats | delicado, delicados |
delineán, delineáns | delineante, delineantes |
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná | delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar |
delirabe | deliraba |
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies | delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias |
delissiós | delicioso |
delissiosa | deliciosa |
Delissiosamén | Deliciosamente |
delissioses | deliciosas |
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells | de él – de ellos |
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles | de ella – de ellas |
dels (de + los) | de los |
delta, deltes com lo del Ebro | delta, deltas como el del Ebro |
Demá | mañana |
demaná | pedir |
demána ! | Pide ! |
demanabe, demanáe | pedía |
demanaben, demanáen | pedían |
demanades (no pedides) | pedidas |
demanáe, demanabe | pedía |
demanáes | pedías |
demanálay | pedírselo |
demanáli | pedirle |
demanáls | pedirles |
demanám | pedirme |
demanámos | pedirnos |
Demanán (g) | pidiendo |
demanánles | pidiéndolas |
demanánli | pidiéndole |
demanará | pedirá |
demanarán | pedirán |
demanaré | pediré |
demanáre | pidiera, pidiese |
demanaren, demanáren | pidieran, pidiesen |
demanaríe | pediría |
demanaríes | pedirías |
demanátos | pediros |
demanats (no pedits) | pedidos |
demanáu, demanéu | pedís, pedid |
demanda, demandes | demanda, demandas |
demane | pide |
Demanéume | pedidme |
demano | pido |
dematí, de matí | por la mañana |
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat | demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido |
demensiada, demensiades | demenciada, demenciadas |
demensiat, demensiats | demenciado, demenciados |
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) | Demás – me has dado de más (devuelto cambio) |
demoni, dimoni, demonis, dimonis | demonio, demonios |
demoniet, dimoniet, diablet, diablets | diablico, diablito |
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo | demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo |
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá, enseñá, mostrá |
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar |
Demostrada | Demostrada |
demostráe, demostrabe | demostraba |
demostráli | demostrarle |
demóstrali | demuéstrale |
demostrám | demostrarme |
demostránli | demostrándole |
demostraríen | demostrarían |
demostrassió, demostrassións | demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición |
demostrat, demostrats | demostrado, demostrados |
demostratius | demostrativos |
demostrátos | demostraros |
demostre | demuestra |
den, dens | diente, dientes |
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu | 19 |
Denegá – t´hay dit que no | Denegar – te he dicho que no |
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres | dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña |
denit, de nit, per la nit | por la noche |
Denominabe, denomináe | denominaba |
denominada, denominades | denominada, denominadas |
denominassió (de orígen) | denominación de origen |
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) | denominado, denominados |
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá | denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar |
denou, denóu | 19 |
densidat, densidats | densidad, densidades |
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta | dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña |
dentadura, dentadures, barres | dentadura, dentaduras |
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia | dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia |
denteta | dientecito |
dentetes | dientecitos |
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría | denunciar |
denúnsia, denúnsies | denuncia, denuncias |
denunsiada, denunsiades | denunciada, denunciadas |
Denunsián – (p) | Denunciante – denunciando |
denunsiáns | denunciantes |
denunsiaré | denunciaré |
denunsiat | denunciado |
denunsiém | denunciamos |
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns | departamento, departamentos, compartimento, compartimentos |
depén | depende |
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender de |
depéndre, vore adepéndre | Depender – aprender |
dependríen | dependerían |
depenen | dependen |
deport, deports | deporte, deportes |
deportiu | deportivo |
deportius | deportivos |
depósit, depósits | depósito, depósitos |
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá | depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar |
depositada, depositades | depositada, depositadas |
deposítam | deposítame |
depositánse | depositándose |
Depositat, depositats | Depositado, depositados |
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén | deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento |
depossisións | deposiciones |
depravades | depravadas |
depravassió | depravación |
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat | depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado |
deprén, adeprén | aprende |
deprendrás, adependrás | aprenderás |
deprenén (g) | aprendiendo |
deprenen, deprénen | aprenden |
Deprenéu | aprendéis |
depreníe | aprendía |
depreníen | aprendían |
deprés, adeprés | aprendido |
depresa, adepresa | aprendida |
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa | depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza |
Depressa, de pressa, ting pressa | de prisa, tengo prisa |
deprimida, deprimides | deprimida, deprimidas |
deprimit, deprimits | deprimido, deprimidos |
derivá | derivar |
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén | deriva, desvío, desorientación, alejamiento |
derivada, derivades | derivada, derivadas |
derivat, derivats | derivado, derivados |
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre | derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender |
derramabe | derramaba |
derramán (g) | derramando |
derramat, derramats | derramado, derramados |
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís | derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse |
derretíe | derretía |
derretíen | derretían |
derretiríe | derretiría |
derretix | derrite |
derribo de derribá, assolá | derribo |
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida | derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina |
derrotabe | derrotaba |
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable | desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable |
desaconsejable, desaconsllable | desaconsejable |
desaconsellán (g) | desaconsejando |
desaconsellánlay | desaconsejándoselo |
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí | desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse competir, contender, disputar, rivalizar |
desafiada, desafiades | desafiada, desafiadas |
desafián (g) | desafiante, desafiando |
desafiánlo | desafiándolo |
desafiát, desafiat, desafiats | desafiado, desafiados |
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat | desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado |
desafortunades | desafortunadas |
desafortunat, desafortunats | desafortunado, desafortunados |
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá | desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar |
desagradaben | desagradaban |
desagradat | desagradado |
desagradátos | desagradaros |
desagraída, desagraídes | desagradecida, desagradecidas |
desagraít, desagraíts | desagradecido, desagradecidos |
desagraviat, desagraviats | desagraviado, desagraviados |
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná | desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar |
desahogabe, desfogabe | desahogaba |
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat | desahogada, desfogada, desahogado, desfogado |
desahogadamen, desfogadamen | desahogadamente |
desahogám, desfogám | desahogarme |
desahogánse, desfogánse | desahogándose |
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) | desahoguéis |
desaigüe, desaigües | desagüe, desagües |
desalmat, desalmats | desalmado, desalmados |
desamparada, desamparades | desamparada, desamparadas |
desamparat, desamparats | desamparado, desamparados |
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé | desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer |
desanimat, desanimats | desanimado, desanimados |
desaniméu | desaniméis |
desapareguda, desaparegudes | desaparecida, desaparecidas |
desapareguéu | desaparezcáis |
desaparegut, desapareguts | desaparecido, desaparecidos |
desaparéis, desapareix | desaparece |
desaparéisse, desaparéixe | desaparecer |
desaparéissen, desaparéixen | desaparecen |
desapareissén, desapareixén (g) | desapareciendo |
desapareisseríen, desapareixeríen | desaparecerían |
desapareix | desaparece |
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré | desaparecer |
desapareixíe | desaparecía |
desaparissió | desaparición |
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura | desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura |
desapressiat, sense apréssio | desapreciado, sin aprecio |
desaprobá | desaprobar |
desaprobo | desaprobo |
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá, creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá |
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar, crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar |
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust | desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto |
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat | desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso |
desastrós, desastrosos | desastroso, desastrosos |
desastrosa, desastroses | desastrosa, desastrosas |
Desat 17 dessat | 17 |
desatinán (g) | desatinando |
desaufego, desfogo | desahogo |
desautoridat | desautoridad |
desbocadamen | desbocadamente |
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades | desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz |
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | ver esbordá |
desbordabe | desbordaba |
desbordán (g) | desbordando |
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás | desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo |
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá | desasnar, hacer que no sea más asno |
descabellada, descabellades | descabellada, descabelladas |
descabellat, descabellats | descabellado, descabellados |
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre | descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre |
descalificá | descalificar |
descalificál | descalificarlo |
descals, descalsos | descalzo, descalzos |
Descalsá, descalsás | descalzarse |
descalsa, descalses | descalza, descalzas |
descalses | descalzas |
descalsos | descalzos |
descáns, descansos | descanso, descansos |
descansá, lo contrari de cansá, cansás | descansar, lo contrario de cansar, cansarse |
descansabe, descansáe | descansaba |
descansada | descansada |
descansáen, descansaben | descansaban |
descansán (g) | descansando |
descansat | descansado |
Descanséu ! | Descansad ! |
descansillo, descansillos | descansillo, descansillos |
descanso, descáns | descanso |
descanson en pau (pas) | descansen en paz |
descansos | descansos |
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. | descantillar, romper una cosa por el canto. |
descantello, escantello | descantillo |
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. | descabezar, decapitar |
descarat, descarats | descarado, descarados |
descárrec, descárrecs | descargo, descargos |
descárrega | descarga |
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená, liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí |
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar, liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir |
descarregades | descargadas |
descarregue | descarga |
descartá, descartás | descartar, descartarse |
descartable, descartables | descartable, descartables |
descarto | descarto |
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) | desclavar |
desclavál | desclavarlo |
descodificá | descodificar |
descodificassió, descodificassións | descodificación, descodificaciones |
Descodifico | Descodifico |
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse, agotá, cansá, fatigá, extenuá |
descoyuntar |
descojunte | descoyunta |
descombregá, excombregá, condená | Descomulgar, excomulgar, condenar |
descombregada, excomulgada | excomulgada |
descombregats, excomulgados | excomulgado |
descompóndre | descomponer |
descomponén (g) | descomponiendo |
desconeguda, desconegudes | desconocida, desconocidas |
desconegut, desconeguts | desconocido, desconocidos |
desconeixen | desconocen |
desconfiá | desconfiar |
desconfiaben | desconfiaban |
desconfiades | desconfiadas |
desconfiansa | desconfianza |
desconfiat | desconfiado |
desconfiats | desconfiados |
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn | desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno |
desconsertat, desconsertats | desconcertado, desconcertados |
desconsiderada, desconsiderades | desconsiderada, desconsideradas |
desconsideradamen | desconsideradamente |
desconsiderat, desconsiderats | desconsiderado, desconsiderados |
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim | desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento |
desconsolá | desconsolar |
desconsoladamen | desconsoladamente |
desconsolades | desconsoladas |
desconsoladíssima | desconsoladísima |
desconsolánse | desconsolándose |
desconsolat, desconsolats | desconsolado, desconsolados |
desconsoléu | desconsoléis |
descontá | descontar |
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat, desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs |
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción |
descontenta, descontentes | descontenta, descontentas |
descontrolat, descontrolats | descontrolado, descontrolados |
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá | descorchar, sacar el corcho (suro) |
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota |
descortés | descortés |
descortesos | descorteses |
descripsió | descripción |
descriure | describir |
descrusen | descruzan |
descubert, descubiart | descubierto |
descuberta | descubierta |
descubrí, descubrís | descubrir, descubrirse |
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá, destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá |
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar |
descubríe | descubría |
descubríen | descubrían |
descubriguera (yo) | descubriera (yo) |
descubriguere | descubriera, descubriese |
descubríla | descubrirla |
descubrils | descubrirlos |
descubrimén | descubrimiento |
descubrín (g) | descubriendo |
descubrínla | descubriéndola |
descubrínlo | descubriéndolo |
descubrínu | descubriendo algo |
descubrirán | descubrirán |
descubríu | descubrís, descubrirlo |
descubrix | descubre |
descubrixco | descubro |
descubríxme | descúbreme |
descubrixques | descubras |
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití, distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba) |
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse |
descuidabes | descuidabas |
descuidades | descuidadas |
descuidáe, descuidabe | descuidaba |
descuidat, descuidats | descuidado, descuidados |
descuide | descuida |
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní | descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir |
descusíe | descosía |
desde | desde |
desdén, vore desdeñós | desdén |
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret | desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío |
desdeñosa | desdeñosa |
desdeñosamen | desdeñosamente |
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás, retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá |
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse, retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar |
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic | desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico |
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá | desayunar |
desdichunaré, amorsaré | desayunaré |
desdichune, amorse | desayuna |
desdichuni, amorsá | desayuno |
desdíu | desdice |
desdoblegá, adressá | desdoblar, enderezar |
desdoblegánlo | desdoblándolo |
desembarcá | desembarcar |
desembarcán (g) | desembarcando |
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo | Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo |
desembre, diciembre | diciembre |
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste | desempastarse |
desempastánse | desempastándose |
desempeñabe | desempeñaba |
desencadenánlo | desencadenándolo |
desencantánsen | desencantándose |
desenfadat, desenfadats | desenfadado, desenfadados |
desenfado, desenfados | desenfado, desenfados |
desenganchá | desenganchar |
desenganchánlo | desenganchándole |
desengañ, desengañs | desengaño, desengaños |
desengañám | desengañarme |
desengañarém | desengañaremos |
desengañaréu | desengañaréis |
desengañás | desengañarse |
desenllás, desenllássos | desenlace, desenlaces |
desenrunada, treta fora de la enruna | sacada fuera de la enruna : escombros |
desenvainá | desenvainar |
desenvainabe, desenvaináe | desenvainaba |
desenvolt | desenvuelto |
desenvoltes | desenvueltas |
desenvoltura, desenvoltures | desenvoltura, desenvolturas |
desert, deserts | desierto, desiertos |
desértic, desértics | desértico, desérticos |
desesperá | desesperar |
desesperabe | desesperaba |
desesperades | desesperadas |
desesperál | desesperarlo |
desesperála | desesperarla |
desesperán (g) | desesperando |
desesperansa | desesperanza |
desesperassió | desesperación |
desesperat, desesperats | desesperado, desesperados |
desespere, lo que espere | desespera, el que espera |
desespero | desespero |
desfá | deshace |
desfach | deshago |
desfáigue | deshaga |
desfán | deshacen |
desfará | deshará |
Desfé – desfés la neu | Deshacerse – deshelarse la nieve |
desfée | deshacía |
desféen | deshacían |
desfém | deshacemos |
desfén (g) | deshaciendo |
desfés | deshacerse |
desfet, desfets | deshecho, deshechos |
desfeta, desfetes | deshecha, deshechas |
desfigurat, desfigurats | desfigurado, desfigurados |
desfilagarchá | deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar |
desfilagarchat, desfilagarchada | deshilachado, deshilachada |
desfile, desfiles | desfile, desfiles |
desfissi, neguit, agitassió | agitación, nerviosismo |
desfogám | desahogarme, desfogarme |
desfogat | desahogado, desfogado |
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada | deshojadas, deshojado |
desgana, desganes | desgana, desganas |
desganat, desganats | desganado, desganados |
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo | desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe |
desgel, deschel | deshielo |
desgraná | desgranar |
desgranán (g) | desgranando |
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí | desgracia, desgracias |
desgrassiada, desgrassiades | desgraciada, desgraciadas |
Desgrassiadamen | desgraciadamente |
desgrassiadiet | desgraciadillo |
desgrassiadieta | desgraciadilla |
desgrassiat, desgrassiats | desgraciado, desgraciados |
desgrássie (lo) | desgracia (lo) |
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat | desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado |
deshonestamen | deshonestamente |
deshonestidat | deshonestidad |
deshonestíssimamen | deshonestísimamente |
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá | deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar |
deshonrabe | deshonraba |
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades | deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas |
desilusió, desilusións | desilusión, desilusiones |
desilusionat, desilusionats | desilusionado, desilusionados |
desinfectá | desinfectar |
desinfectán | desinfectante, desinfectando |
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades | desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas |
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá | desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar |
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou | desyuntar, quitar la yunta |
desleals | desleales |
desleí , dissoldre , desfé | desleír, disolver, deshacer |
deslise (se), desllise | se desliza |
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) | desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar |
deslligáu | desatáis |
deslliguen | desatan |
desllisán (g) rellissán | deslizando |
Desllísen (se) | deslizan (se) |
Deslliso (me) | deslizo (me) |
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá | resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse |
deslluída | deslucida |
deslluít | deslucido |
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde | desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde |
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | sin mango, roto |
Desmayada, desmayades | desmayada, desmayadas |
desmayás | desmayarse |
desmayat, desmayats | desmayado, desmayados |
desmaye (se) | se desmaya |
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal | desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal |
desmedidamen | desmedidamente |
desmesuradamen | desmesuradamente |
desmontá | desmontar |
Desmonto | desmonto |
desmoralissassió | desmoralización |
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá | desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar |
desnaturalisada, desnaturalisades | desnaturalizada, desnaturalizadas |
desnaturalisat, desnaturalisats | desnaturalizado, desnaturalizados |
desobeí | desobedecer |
desobeít | desobedecido |
desocupat, desocupats | desocupado, desocupados |
desollámos | desollarnos |
desconfiansa | desconfianza |
desordenadamen | desordenadamente |
desordenat, desordenats | desordenado, desordenados |
despach, despachs, - cuan me despachos | despacho, despachos – cuando me despidas |
despachá (del treball) | despedir del trabajo |
despachál, despachála | despedirlo, despedirla |
despachám | despedirme |
despachán (g) | despidiendo |
despachats | despedidos |
despachém | despedimos |
despacho | despido |
despachos | despidos |
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá | despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar |
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá | despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse, expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar |
despedida, despedides | despedida, despedidas |
despedíe | despedía |
despedíl, despedíla | despedirlo, despedirla |
despedím | despedirme |
despedín (g) | despidiendo |
despedínse | despidiéndose |
despedíssen, despedíxen | despiden |
despedit | despedido |
despegá | despegar |
despegue, despegues | despegue, despegues – tú despegas |
despejá, despejás | despejar, despejarse |
despejada, despejades | despejada, despejadas |
despejám | despejarme |
despejat, despejats | despejado, despejados |
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá | desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
despellotada, despellotades | desollada, desolladas |
despellotat, despellotats | desollado, desollados |
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats | mal peinada, mal peinado |
despenchá, despenjá | descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar, aparecer, sorprender, caer, presentarse |
despencháu, despenjáu | descolgáis |
despendolá, despendolás, desmadrás | Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar |
despendolada, despendolades | despendolada, despendoladas |
despendolat, despendolats | Despendolado |
despéndres | desprenderse |
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. | descolgarse, caerse algo (colgado) |
despenjo | descuelgo |
despensa, rebost | despensa |
despentinats | despeinados |
despeñat, despeñats | despeñado, despeñado |
desperdigat, desperdigats | desperdigado, desperdigados |
desperdissiáe | desperdiciaba |
desperdíssios (no) | desperdicies (no) |
desperesás, de perea | desperezarse |
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi | desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio |
desperfectes | desperfectos |
despert, desperts | despierto, despiertos |
despertá, despertás | despertar, despertarse |
desperta, despertes | despierta, despiertas |
despertabe | despertaba |
despertada | despertada |
despertadó, despertadós | despertador, despertadores |
despertáen, despertaben | despertaban |
despertám | despertarme |
despertán (g) | despertando |
despertánla | despertándola |
despertánlo | despertándole |
despertánse | despertándose |
despertarán | despertarán |
despertaríe | despertaría |
despertat | despertado |
desperte (se) | Se despierta |
desperten | despiertan |
desperto (me) | me despierto |
despiart, despiarta | despierto, despierta |
despiarte (se) | despierta (se) |
despiarten (se) | se despiertan |
despiarto (me) | me despierto |
despiece, despieces | despiece, despieces |
despilotán | despelotándose |
despilotás, ficás en pilota, despullás | desnudarse, ponerse en pelota |
despistat | despistado |
despistats | despistados |
desplassaben, desplassáen | desplazaban |
desplassamén | desplazamiento |
desplassen | desplazan |
desplay, de esplai, de esplay | despacio |
desplayet | despacito |
desplegánla | desplegándola |
desplegánlo | desplegándolo |
despoblades | despobladas |
desprén | desprende |
desprengut, desprenguts | desprendido, desprendidos |
despreníen | desprendían |
despreocupats | despreocupados |
despressiá | despreciar |
despressiabe | despreciaba |
despressiable | despreciable |
despressiables | despreciables |
despressiál | despreciarlo |
despressiál | despreciarlo |
despressiála | despreciarla |
despressiaríe | despreciaría |
despressiat, despressiats | despreciado, despreciados |
despressiátos | despreciaros |
despréssie, despressie | desprecia |
despressio, despressios | desprecio, desprecios |
después | después |
despullá | desnudar |
despullada | desnuda |
despullades | desnudas |
despullán | desnudando |
despullánla | desnudándola |
despullánse | desnudándose |
despullare | desnudara |
despullaren | desnudaran |
despullás | desnudarse, ponerse en pelota |
despulles (les) | los despojos |
despulléulo | Desnudadle |
despulls (los) | los despojos |
despusahir, después ahí, antesahí | anteayer |
despusdemá, después demá | pasado mañana |
desriñonat, desriñonats | desriñonado, desriñonados |
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia | desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia |
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa | desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza |
dessangrat, dessangrats | desangrado, desangrados |
dessarrollá, desarrollá | desarrollar |
dessarrollo, dessarrollos | dessarrollo, dessarrollos |
dessastre, dessastres – caixó de sastre | desastre, desastres – cajón de sastre |
dessat, desset, 17 | 17 |
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás | desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse |
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura | desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura |
desseá, dessichá | desear |
dessearíe, dessicharíe | desearía |
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí | desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar |
dessembolso, dessembolsos | desembolso, desembolsos |
dessén, desséns | decente, decentes |
dessendén, dessendéns | descendiente, descendientes |
dessenfocada | desenfocada |
dessenfocat | desenfocado |
dessengañs | desengaños |
desséns | decentes |
dessénsia | decencia |
dessentes | decentes (ellas) |
desseos, dessichos | deseos |
desseosamen, dessichosamen | deseosamente |
desseossíssim, dessichossíssim | deseosísimo |
Dessepsió, dessepsións | decepción, decepciones |
dessesperada, desesperada | desesperada |
dessiart, dessert, dessiarts, desserts | desierto, desiertos |
dessiat, dessat, desat, deset | 17 |
dessich, dessichs | deseo, deseos |
dessichá, desseá | desear |
dessichaba | deseaba |
dessichabe (ell) | deseaba |
dessichaben | deseaban |
dessichada | deseada |
dessicháen, dessichaben | deseaban |
dessichán (g) | deseando |
dessichánli | deseándole |
dessicháre | deseara, desease |
dessicharía | desearía |
dessichat | deseado |
dessichat | deseado |
dessichats | deseados |
dessicháu, dessichéu | deseáis |
dessiche | desea |
Dessichen | desean |
dessiches | deseas |
dessichéu | deseáis |
dessicho (yo) | deseo |
dessichos | deseos |
dessichos | deseos |
dessichós | deseoso |
dessichoses | deseosas |
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría | decidir |
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina | desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia |
dessidida | decidida |
dessidida, dessidides | decidida, decididas |
Dessididamén | decididamente |
dessidíe | decidía |
dessidiguera (yo) | decidiese, decidiera |
dessidiguere (ell) | decidiese, decidiera |
dessidím | decidirme, decidimos |
dessidínse | decidiéndose |
dessidiré | decidiré |
dessidís | decidirse |
dessidit, dessidits | decidido, decididos |
dessidix | decide |
dessidixca | decida |
Dessidixco | decido |
Dessidíxte | decídete |
dessifrá, descifrá | descifrar |
dessifrat, descifrat | descifrado |
Dessifro, descifro | descifro |
dessigualdat, dessigualdats | desigualdad, desigualdades |
Dessilusió, Dessilusións | desilusión, desilusiones |
déssim, déssims | décimo, décimos |
déssima, déssimes | décima, décimas |
dessimal, dessimals | decimal, decimales |
dessintegradó | desintegrador |
dessintegrám | desintegrarme |
dessintegrassió | desintegración |
dessintegro, desintegro | desintegro |
dessisió | decisión |
dessisions | decisiones |
dessistit, desistit (ham) | desistido (hemos) |
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia | desustanciado, desustanciada |
desta, de esta, d´esta | de esta |
destacabe, destacáe | destacaba |
destacamén, destacaméns | destacamento, destacamentos |
destacat | destacado |
destapámela | destapármela |
destapánla | destapándola |
destapat | destapado |
Destaque – de estaques | Destaca – de estacas |
Deste, de este, d´este | de este |
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo, - indissi, assomo, siñal |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
destilada, destilades | destilada, destiladas |
destilán (g) | destilando |
destilat, destilats | destilado, destilados |
destiná | destinar |
destinabe | destinaba |
destinada | destinada |
Destinada, destinades | destinada, destinadas |
destinat, destinats | destinado, destinados |
destino, destí, destinos, destíns | destino, destinos |
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. | estorbar, estropearse |
destornilladó | destornillador |
destral, destrals | hacha, hachas |
destresa, destreses | destreza, destrezas |
destronat, destronada, despistat, despistada | despistado, despistada |
destrossa, destrosses | destrozo, destrozos |
destrossá, fé a trossos, estrossá | destrozar |
destrossada | destrozada |
destrossades | destrozadas |
destrossades | destrozadas |
destrossám | destrozarme |
destrossán (g) | destrozando |
destrossats | destrozados |
destructora, destructó | destructora, destructor |
destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
destruída | destruida |
destruíl | destruirlo |
destruíla | destruirla |
destruím | destruimos |
destruímla | destruyámosla |
destruirá | destruirá |
destruíxquen | destruyan |
desullá la viña per a que trague menos sarmentets | quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos. |
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás | Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz |
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero | desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero |
Desventura, desventures | desventura, desventuras |
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit | desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero |
desventurats | desventurados |
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré | desviar |
desviabe | desviaba |
desvián (g) | desviando |
desviánse | desviándose |
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado | desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado |
desvío, desvíos | desvío, desvíos |
detall, detalle, detalls, detalles | detalle, detalles |
detalladamen | detalladamente |
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré | detectar |
detecto | detecto |
detectó | detector |
deteneulo, deteníulo | detenedlo |
detengut, detenguda, detingut detinguda | detenido, detenida |
detenguts, detinguts | detenidos |
deteníen | detenían |
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén, apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa |
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad |
detergén, detergéns | detergente, detergentes |
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió | deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización |
determiná | determinar |
determiná | determinar |
determinabe | determinaba |
determinada, determinades | determinada, determinadas |
determinadamen, en determinassió | determinadamente |
determinassió | determinación |
determinat, determinats | determinado, determinados |
determinátos | deteminaros |
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc | detestar |
detesto | detesto |
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré | detener |
detíndrel | detenerle |
detíndrela | detenerla |
detíndres | detenerse |
detingudes | detenidas |
detingue | detenga |
detrás | detrás |
Déu | Dios |
Deu – Déu – Déu deu está al sel | Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo |
Deu , diau | 10 |
deu (ell) – número 10 | Debe – 10 diez |
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut | deudas |
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes | deudor, entrampado, insolvente, deficitario |
deudós | deudores |
deuen | deben |
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
deuríe | debería |
deuríem | deberíamos |
deus | debes |
Déus | Dioses |
deus (tú me) | debes (tú me) |
deute, deuda | deuda |
deutes, deudes | deudas |
Devall, davall, deball, daball | debajo |
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo |
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo |
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal | delantal (delante) |
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) | delantales |
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat | dehesa, prado |
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá | devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar |
devoráe o devorabe | devoraba |
devoráls | devorarlos |
devórals | devóralos |
devoron | devoren |
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo | devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo |
devossións | devociones |
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari | devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario |
devota | devota |
devotamen | devotamente |
Devotes – de botes | Devotas – de botas |
devotíssim, devotíssims | devotísimo, devotísimos |
devotíssima, devotíssimes | devotísima, devotísimas |
Devuit 18 | 18 |
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré | decir |
día (di) | decía |
día, díes | día, días |
día, díes | día, días |
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes | diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo |
diables, demonis, dimonis | diablos, demonios |
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. | diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla. |
Diablura, diablures | diablura, diabluras |
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro | diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro |
diábolo | Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos. |
diagnóstic, diagnóstics | diagnóstico, diagnósticos |
diagnosticá | diagnosticar |
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal | diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal |
dialecte | dialecto |
dialectes | dialectos |
dialectología, estudi de dialectes y llengües | dialectología |
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs | diálogo, diálogos |
diamán | diamante |
diamáns | diamantes |
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro | diapasón, monocordio, tono |
diari | diario |
diária | diaria |
diáries, diaries | diarias |
diaris | diarios |
diau, deu | 10 |
diba, día, dieba (yo) | decía |
dibe, díe, diebe (ell) | decía |
dibuix, dibuixos | dibujo, dibujos |
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato | dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato |
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá | dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar |
Dibuixada | dibujada |
dibuixáe, dibuixabe | dibujaba |
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) | dibujante, dibujantes – dibujando |
dibuixat | dibujado |
dibuixos | Dibujos – dibujes |
dibujades, dibuixades | dibujadas |
dibujat, dibuixat | dibujado |
dic | digo |
dichaus, dijous | jueves |
dichós | dichoso |
dichosa | dichosa |
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá | Ayunar – desayunar |
Dicsionari, Dicsionaris | diccionario, diccionarios |
dictabe | dictaba |
didáctic, didáctics | didáctico, didácticos |
díe | decía |
dieba | decía |
dieba, día (yo) | decía |
diebe (ell, ella) | decía (él, ella) |
diebem, diébem | decíamos |
dieben, diében | decían |
diém | decimos |
díem | decíamos |
dién | diciendo |
díen | decían |
diénles | diciéndolas |
diénles | diciéndolas, diciéndoles a ellas |
diénli | diciéndole |
diénlos | diciéndolos |
diénse | diciéndose |
díes (di) | decías |
díes, de día | días |
dieta, dietes | dieta, dietas |
diéu | decís |
diéuli | decidle |
diéulos | decidles |
diéume | decidme |
diéume | decidme |
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia | diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia |
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá | difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar |
difamála | difamarla |
difamassió, difamassións (vore difamá) | difamación, difamaciones |
diferén, diferéns, diferenta, diferentes | diferente, diferentes |
diferéns | diferentes |
diferénsia | diferencia |
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien | diferenciar |
diferensiassió, diferénsia | diferenciación, diferencia |
diferensiat | diferenciado |
diferénsien | diferencian |
diferénsies | diferencias |
diferenta, diferentes | diferente (ella) |
diferentes | diferentes (ellas) |
diferiénsia, diferénsia | diferencia |
dificultat | dificultad |
dificultats | dificultades |
dificultós, dificultosos | dificultoso, dificultosos |
dificultosa, dificultoses | dificultosa, dificultosas |
difíssil, difíssils | difícil, difíciles |
difissilmen | difícilmente |
difíssils | difíciles |
difún, difúns | difunto, difuntos |
difunta, difuntes | difunta, difuntas |
difusió, difussió | difusión |
diga | diga |
digáu | digáis |
digerí | digerir |
digestió, digestións | digestión, digestiones |
digital, digitals | digital, digitales |
digná | dignar |
digna, dignes | digna, dignas |
dignamen | dignamiento |
dignat, dignats | dignado, dignados |
Dignáutos, dignéutos ! | Dignaos ! |
digne, digno, dignes, dignos | digno, dignos |
dignéu | dignais |
dignidat, dignidats | dignidad, dignidades |
digníssim | dignísimo |
digníssima | dignísima |
digue, dígue | diga |
diguém, digám | digamos |
diguen | digan |
diguéra (yo) | dijera, dijese |
diguére (ell) | dijera, dijese |
diguéren | dijeran, dijesen |
diguéres | dijeras, dijeses |
diguéreu | dijérais, dijeseis |
digues | digas |
diguéu | digáis |
dijú, dijús | ayuno, ayunos |
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá | dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar |
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) | Decírselo – expresión de Beceite |
dili | decirle |
diligén | diligente |
diligenmen | diligentemente |
diligénsia, diligénsies – dilijánsia | diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje |
diligentíssim | diligentísimo |
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo |
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | lunes, habas a montones, etc |
dils | decirles |
dilu, dílay | decírselo |
dím | decirme |
dimach, dimats | martes |
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí | dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir |
dimanáen | dimanaban |
dimats | martes |
dimecres | miércoles |
dimensió, dimensións | dimensión, dimensiones |
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes | diminuta, diminutas |
dimoni, demoni | demonio |
dimoniet | diablillo |
dimonieta | diablilla |
dimonis | demonios |
dímosu | decírnoslo |
dimpués, después | después |
dina | coma (mediodía) |
diná | comer a mediodía |
dinaba | comía |
dináe, dinabe | comía |
dináen, dinaben | comían |
dinán (g) | comiendo |
dinás | comidas |
dinat | comido |
Dinen | comen |
dines | comes |
dinés | dinero, dineros |
dingú, ningú | nadie |
dins | dentro |
dintre, a dins, dins | dentro |
diptongassió, diptongassións | diptongación, diptongaciones |
diputada, diputades | diputada, diputadas |
diputat, diputats | diputado, diputados |
dirá | dirá |
direcsió, direcsións | dirección, direcciones |
directa, directes | directa, directas |
directamen | directamente |
directe, directes | directo, directos |
directó, directós | director, directores |
directora, directores | directora, directoras |
dirém | diremos |
diréu | diréis |
diría | diría |
diriactes, directes | directos, directas |
dirichíe, dirigíe | dirigía |
dirichís, dirigís | dirige |
dirichisque, dirigíxque | dirija |
diríe (ell) – Quí u diríe ! | Diría – Quién lo diría ! |
diríem | diríamos |
diríen | dirían |
diríeu | diríais |
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría | dirigir |
dirigida, dirigides | dirigida, dirigidas |
dirigíen | dirigían |
dirigíli | dirigirle |
dirigíls | dirigirlos, dirigirles |
Dirigím – a mí – natros dirigím | dirigirme – dirigimos |
dirigímos | dirigirnos |
dirigín (g) | dirigiendo |
dirigínse | dirigiéndose |
dirigit, dirigits | dirigido, dirigidos |
dirigix | dirige |
dirigixco, dirigixgo | dirijo |
dirigíxen | dirigen |
dirigixes | diriges |
dirigíxquen | dirijan |
Dis ! - Estes coses no poden dis | Di ! - Estas cosas no pueden decirse |
discipliná, disciplinás | disciplinar, disciplinarse |
disciplinabe | disciplinaba |
discípul | discípulo |
discípuls | discípulos |
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento | discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino |
discret, discrets | discreto, discretos |
discreta, discretes | discreta, discretas |
discretamen | discretamente |
discretíssim, discretíssims | discretísimo, discretísimos |
discretíssima, discretíssimes | discretísima, discretísimas |
disculpá | disculpar |
disculpa, disculpes | disculpa, disculpas |
disculpes | disculpas |
disculpes | disculpas |
disculpo | disculpo |
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá, - fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná |
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer, fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir |
discurríe | discurría |
discurríen | discurrían |
discurrín (g) | discurriendo |
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás | Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse |
discurrisco, discurrixco, discurrixgo | discurro |
discurrit, discurrits | discurrido, discurridos |
discurs, discursos | discurso, discursos |
discussió, discussións | discusión, discusiones |
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera | discutir |
discutím | discutimos |
discutín (g) | discutiendo |
discutit, discutits | discutido, discutidos |
disdichuná, desdichuná, amorsá | desayunar (des + ayunar) |
disfrás | disfraz |
disfrassá, disfrassás | disfrazar, disfrazarse |
disfrassada, disfrassades | disfrazada, disfrazadas |
disfrassás | disfrazarse |
disfrassat, disfrassats | disfrazado, disfrazados |
disfrasse | disfraza |
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí | disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir |
disfrutabem, disfrutáem | disfrutábamos |
disfrutáen, disfrutaben | disfrutaban |
disfrutála | disfrutarla |
disfrútales | disfrútalas |
disfrútals | disfrútalos |
disfrután (g) chalán | disfrutando |
disfrutarém, chalarém | disfrutaremos |
disfrutat, disfrutats | disfrutado, disfrutados |
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu | Disfrutáis – disfrutarlo |
disfrute | disfruta |
disfrutém, chalém | disfrutamos |
disfruten, chalen | disfrutan |
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná | disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar |
disgregaben, disgregáen | disgregaban |
disgust, disgustos | disgusto, disgustos |
disimuladamen | disimuladamente |
dísla | díla |
dísli | Dile ! |
díslo | dilo |
díslos | diles |
dísme | dime |
dísme | dime |
dísme | dime |
disminuí | disminuir |
disminuída | disminuida |
disminuídes | disminuidas |
disminuíe | disminuía |
disminuiríen | disminuirían |
disminuít | disminuido |
disminuíx | disminuye |
disminuíxco | disminuyo |
dispara | dispara |
dispará (fótre una escopetada) | disparar |
disparada | disparada |
disparades | disparadas |
disparáe, disparabe | disparaba |
disparála | dispararla |
disparat, disparats | disparado, disparados |
disparatades | disparatadas |
disparatat, disparatats | disparatado, disparatados |
disparate | disparate |
disparats | disparates |
dispensari | dispensario |
dispóndre, disposá | disponer |
disponibilidat | disponibilidad |
disposá | disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar |
disposaba | disponía |
disposada, disposades | dispuesta, dispuestas |
disposáe, disposabe | disponía |
disposamos | disponernos |
disposán (g) | disponiendo |
disposás | disponerse |
disposat, disposats | dispuesto, dispuestos |
dispose | dispone |
disposes | dispones |
disposéu | disponéis |
disposissió | disposición |
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos | dispositivo, dispositivos |
disposo | dispongo |
disposos | dispongas |
disputá | disputar |
dispután (g) | disputando |
disputarán | disputarán |
Dispute – dis pute a Maella y vorás | Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás |
Dissa, dixa | deja |
dissá, dixá | dejar |
Dissabde , dissapte | sábado |
dissabe, dixabe | dejaba |
dissaben, dixaben | dejaban |
dissabes, dixabes, dixáes | dejabas |
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe | dejaba |
disseñá disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet |
diseñar |
disseño, disseños, disseñ, disseñs | diseño, diseños |
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos | disimulo, disimulos |
dissimulá | disimular |
dissimulabe | disimulaba |
dissimulada, dissimulades | disimulada, disimuladas |
dissimuladamen | disimuladamente |
dissimulála | disimularla |
dissimulán (g) | disimulando |
dissimulánli | disimulándole |
dissimularíe | dissimularía |
dissimulat, dissimulats | disimulado, disimulados |
dissipá | disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer |
Dissipada | disipada |
dissiplina, dissiplines | disciplina, disciplinas |
dissiplináries | disciplinarias |
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls | discípulo, discípulos |
díssom, díxom parlá | déjeme Ud. |
dissonán, dissonáns | disonante, disonantes |
dissonánsia | disonancia |
dissuadí | disuadir |
distabe | distaba |
distán | distante |
distáns | distantes |
distánsia | distancia |
distánsies | distancias |
distinguí | distinguir |
distinguida | distinguida |
distinguides | distinguidas |
distinguíe | distinguía |
distinguín (g) | distinguiendo |
distinguínlo | distinguiéndolo |
distinguit | distinguido |
distinsió | distinción |
distintiu | distintivo |
distorsió | distorsión |
distorsionánse | distorsionándose |
distracsió | distracción |
distracsións | distracciones |
distraguére | distrajera, distrajese |
distraíe | distraía |
distraurás (te) | distraerás |
distráure, distráures | distraer, distraerse |
distráurel | distraerlo |
distraurém | distraeremos |
distret (distraigut, distragut) | distraído |
distreta | distraída |
distretamen (distraigudamen) | distraídamente |
distribuí | distribuir |
Distribuixco | distribuyo |
distribussió | distribución |
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió | disyuntiva, alternativa, dilema, opción |
dit | Dicho – dedo |
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites | Dedo, dedos – dicho, dichos |
dita, dites | dicha, dicho |
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni | dichos |
ditet | dedito |
dítos | deciros |
dits | Dedos – dichos |
Díu – Aixó no has de díu may | Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca |
diu, díu | Dice – decirlo |
diuen | dicen |
divendres | viernes |
diverses | diversas |
diversidat | diversidad |
diversió | diversión |
diversións | diversiones |
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría | divertir |
divertíe | divertía |
divertíen | divertían |
divertím | divertirme |
divertimén, diversió | divertimento, diversión |
divertínse | divirtiéndose |
divertit, divertits | divertido, divertidos |
divertítos | divertiros |
divertíxen | divierten |
Diviandres , divendres | viernes |
dividí | dividir |
dividides | divididas |
dividíe | dividía |
dividínli | dividiéndole |
dividínlo | dividiéndolo |
dividís | dividirse |
dividíssen, dividíxen | dividen |
dividit, dividits | dividido, divididos |
dividíx | divide |
dividíxen | dividen |
divinidat, divinidats | divinidad, divinidades |
divisá, ataullá, vore | divisar |
Divisa, divises, moneda, monedes | Divisa, divisas, moneda, monedas |
divisió, divisións | división, divisiones |
dixa | deja |
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría | dejar |
dixabe, dixáe | dejaba |
dixaben, dixáen | dejaban |
dixada, dixades | dejada, dejadas |
dixadesa | dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo |
Dixáe, dixabe | dejaba |
dixáen, dixaben | dejaban |
dixál, dixáls | dejarlo, dejarlos |
dixála | dejarla |
dixáles | dejarlas |
dixám | dejarme |
díxam | déjame |
dixámos | dejarnos |
díxamos | déjanos |
dixán (g) | dejando |
dixánla | dejándola |
dixánlay | dejándoselo |
dixánlo | dejándolo |
dixánmos | dejándonos |
dixánse | dejándose |
dixánsu | dejándoselo |
dixará | dejará |
dixára | dejara, dejase |
dixarán | dejarán |
dixarás | dejarás |
dixaré | dejaré |
dixáre, dixare | dejara, dejase |
dixarém | dejaremos |
dixáren | dejaran, dejasen |
dixáres | dejaras, dejases |
dixáreu | dejárais, dejáseis |
dixaría | dejaría |
dixaríe (ell) | dejaría |
dixaríen | dejarían |
dixás | dejarse |
Díxat agarrá ! | déjate coger ! |
dixat, dixats | dejado, dejados |
dixátos | dejaros |
dixats | dejados |
Dixáu | Dejarlo – dejáis |
dixe, díxe - d´ixe, de ixe | Deja – de ese |
dixéula | dejadla |
dixéulo | dejadlo |
Doblá – vore doblegá | doblar de doble |
doblada, de doble – doblegada es de doblegá | Doblada de doble – doblada de curvar |
dobláen, doblaben | doblaban |
Doblála – doblegála | doblarla |
Doblat – vore doblegat | doblado |
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen | doble (decalitro) |
doblegá | doblar, curvar |
doblegada, doblegades | doblada, curvada, dobladas, curvadas |
doblegán | doblando |
doblegánlos | doblándolos |
doblegat, doblegats | doblado, curvado, doblados, curvados |
doblego | doblo, curvo |
doblen | doblan |
Dobles | dobles |
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) | dinero, dineros |
Doblón, doblóns (moneda antiga) | Doblón, doblones |
dochena, dotzena, dotsena | docena |
doctamen | doctamente |
docu-ficsió | docu-ficción |
documén, documéns | documento, documentos |
documéns | documentos |
documentá | documentar |
documental, documentals | documental, documentales |
documentám | documentarme |
documentassió | documentación |
dol, dols | duelo, duelos |
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás | doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse |
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló | enfermo |
dolénli, fénli mal | doliéndole |
doléns | enfermos |
dolénse | dolíendose |
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes | enferma, enfermas, enfermita, enfermitas |
dolentet, dolentets | enfermito, enfermillo |
dólgue | duela |
dolguen | duelan |
dolguere | doliera, doliese |
dolgut | dolido |
dolíe | dolía |
dolíen | dolían |
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) | Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo) |
dolorida, dolorides | dolorida, doloridas |
dolorit, dolorits | dolorido, doloridos |
dolorós, dolorosos | doloroso, dolorosos |
dolorosa, doloroses | dolorosa, dolorosas |
dolorosamen | dolorosamente |
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes | Dolores – Dolores |
dols | dulce |
dolsa, dolses | dulce, dulces |
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) | golosina, golosinas |
dólsamen | dulcemente |
dolsíssim, dolsíssims | dulcísimo, dulcísimos |
dolsíssima | Dulcísima |
dolsíssimamen | dulcísimamente |
dolsíssimes | Dulcísimas |
dolsíssims | dulcísimos |
dolsó | dulzor |
dolsos | dulces, golosinas |
Domá, adomá | domar |
domála (a una yegua) | domarla |
domenche | domingo |
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) | domingos |
domenge, domenges | domingo |
doméstic, doméstics | doméstico, domésticos |
Doméstica, doméstiques | domésticas |
domesticat, domesticats | domesticado, domesticados |
dominá | dominar |
dominabe | dominaba |
dominada | dominada |
dominada, dominades | dominada, dominadas |
dominades | dominadas |
domináen, dominaben | dominaban |
dominál | dominarlo |
dominán (g) | dominando |
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió | dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión |
dominat, dominats | dominado, dominados |
domini, dominis | dominio, dominios |
dominó | dominó |
domissili, domissilis | domicilio, domicilios |
domos (que tú) | domes (domar) |
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. | don, dones – señor |
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar |
Dona – mullé – dona ! | Mujer – esposa – da ! |
donabe | daba |
donabem, donáem | dábamos |
donaben, donáen | daban |
donades | dadas, donadas |
donáe, donabe | daba |
donál | darlo |
donála | darla |
donálay | dárselo |
dónali | dale |
donáli an ell | darle a él |
donáls un regalo | darles un regalo |
donám | darme |
dónam la ma | dame la mano |
donámela | dármela |
dónamels | dármelos |
donán (g) | dando |
donán, donanta, donáns, donantes | donante, donante femenino |
donánla | dándola |
donánlay | dándoselo |
donánles | dándolas |
donánlo | dándolo, donándolo |
donará | dará |
donára | diera, diese |
donarán | darán |
donare (ell) | diera, diese |
donarém | daremos |
donaren, donáren | dieran, diesen |
donaréu | daréis |
donaríen | darían |
donás | darse |
donás cuenta, acatás | darse cuenta, percatarse |
donat | dado, donado |
donáteles | dártelas |
donátels | dártelos |
donatos | daros |
donáu | darlo |
done | da |
doném | damos |
donen | dan |
donéume | dadme |
donéumel | dádmelo |
donéumela | dádmela |
Dónos – cuan tu me dónos (donos) | cuando tu me DES |
donota, donotes | mujerona, mujer grandota |
donsella, donselles | doncella, doncellas |
Donselleta, donselletes | doncellita, doncellitas |
dorada, dorades | dorada, doradas |
dorat, dorats, d´OR + at | dorado, dorados, de ORO + ado |
dorm | duerme |
dórmen | duermen |
dormí | dormir |
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen | dormir |
dormía, dormiba | dormía |
dormida, dormides, adormida, adormides | dormida, dormidas |
dormíe | dormía |
dormiguéra | durmiera, durmiese |
dormilón, dormilóns | dormilón, dormilones |
dormilona, dormilones | dormilona, dormilonas |
dormím | dormimos |
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. | durmiendo |
dormirán | dormirán |
dormiré | dormiré |
dormiríe | dormiría |
dormiríen | dormirían |
dormís, adormís | dormirse |
dormisque, dormixque | duerma |
dormisquen, dormixquen | duerman |
dormisques, dormixques | duermas |
dormíssen, dormíxen | duermen |
dormit, dormits, adormit, adormits | dormido, dormidos |
dormitori | dormitorio |
dormitoris | dormitorios |
dormíu | dormís |
Dorms | duermes |
dorondón, paora, broma, boira, niebla | tipos de niebla |
dos | 2 |
dosséns | 200 |
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) | docencia, enseñanza, educación, instrucción |
dosséntes | 200 |
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable | dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable |
dóssila | dócil femenino |
dossiletes | docilillas |
dossis | dosis |
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví | dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer |
dotat | dotado |
dotats | dotados |
dotche, dotse, dotze | 12 |
dote, dotes | dote, dotes |
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses | doctor, médico |
dotora | doctora, médica |
dotos | dotes (que tú) |
dotós | doctores, médicos |
dotse, dotze | Doce, 12 |
dotsena | docena |
Dotsenes – dotse dotsenes | Docenas – doce docenas |
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles | dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas |
drama, drames | drama, dramas |
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall | Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen |
drapejats | trapeados |
drapet, drapets | trapito, trapitos |
drapot | trapo (despectivo) |
dressera, dresseres, adressera, adresseres | atajo, atajos |
dret, drets, dreta, dretes | En pie, derecho, derechos, derecha, derechas |
dreta, dretes | derecha, derechas |
droga, drogues | droga, drogas |
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. | dromedario, dromedarios |
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza |
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero | vago, vaga, vagancia |
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du | llevar, traer / está muy duro |
du, dura, dus, dures | duro, dura, duros, duras |
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia | duro, espeso |
ducha, duches – te duches | ducha, duchas – te duchas |
duche (se) | ducha (se) |
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría | dudar |
duda, dudes, dubte, dubtes | duda, dudas |
dudáe, dudabe | dudaba |
dudán (g) | dudando |
dudém | dudamos |
dudes | dudas |
dudéu | dudáis |
Dudo | dudo |
dudos | dudes |
dudós, dudosos | dudoso, dudosos |
dúe, duye | llevaba |
dúen | llevaban |
dueña, ama, dueñes, ames | dueña, ama, dueñas, amas |
dúes, portabes | llevabas, traías |
duie, duye, dúe | llevaba |
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. | dula |
Dumenche , domenge | domingo |
duplicála | duplicarla |
duplicat, duplicats | duplicado, duplicados |
duque, duques | duque, duques |
duquesa, duqueses | duquesa, duquesas |
durá | durar |
dura, dures | dura, duras |
durabe | duraba |
duradé, que dure | duradero |
duráe, durabe | duraba |
duráen, duraben | duraban |
durán | durando, durante, traerán |
durare | durara |
duraríe | duraría |
Durassió, durada | duración |
dure | dura |
durém | traeremos |
duren | duran |
dures | duras |
duresa | dureza |
durets | duritos |
duríssia | callo en la piel |
duríssies a la pell | callos en la piel |
duríssim | durísimo |
duríssimamen | durísimamente |
duríssimes | durísimas |
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro | Duro, duros – Esto no vale un duro |
dus | traes, llevas |
duya, duia (yo) | llevaba, traía |
duyen, dúen | llevaban |
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
Suscribirse a:
Entradas (Atom)