José Antonio Carrégalo Sancho

José Antonio Carrégalo Sancho, de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.

https://www.facebook.com/joseantonio.carregalosancho (R. I. P. y D. E. P.)

Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida JA JA.

http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html

Mases y masoveros:

https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/

(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)

Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.

Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó. Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)”(2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.

Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.

https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo

Espurnes Amazon España  alguns llibres a Casa del Llibre

Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats

MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL , LA LITERATURA ORAL, En papé

Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 

Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm

En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…

Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?

Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.

Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret


//


http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm

Colaboradores
Textos y coordinación José Antonio Carrégalo Sancho Fotografías y trabajo de campo Antonio Abad García Federico Albesa Ruiz Juan Artigas Antolín Tomás Benito Pombal Familia Bosque-Riba Rubén Carrégalo Gil Sergi Carrégalo Gil Dori Carrégalo Sancho María Pilar Carrégalo Sancho José Antonio Carrégalo Sancho Emeterio Cros Andreu Andrés Cros Gil Luis Cros Gil David Guarc Mestres José Ramón Guarc Milián Pedro Guarc Milián José Lombarte Cardona Maite Lombarte Omella Alfonso Lombarte Senli Carlos Marzo Conesa José Manuel Padilla Bustos Gonzalo Sanz Antolín Raquel Saura Albesa Corrección de textos Carlos Marzo Conesa Detalles sobre técnica constructiva y planos José Manuel Padilla Bustos Apuntes sobre geología Mari Carmen Arrufat Maraver Ilustraciones Nuria Angosto Celma Teresa María Ballester Bielsa José Ramón Guarc Milián Bibliografía y documentación José Antonio Carrégalo Sancho Encuestadores María José Agud Latorre Susana Agud Pallarés Tere Albesa Bel Nuria Angosto Celma (era digital) Gema Andreu Blanc María José Andreu Blanc Nacho Andreu Blanc Amadeo Antolín Rallo María Jesús Arrufat Barberán Teresa Maria Ballester Bielsa César Blanc Ciprés Gloria Blanc Ciprés María Pilar Blanc Latorre María Pilar Carrégalo Sancho José Antonio Carrégalo Sancho Juan Manuel Estopiñán Prats Rebeca Gil Blasco Pedro Guarc Milián María Luz Riva Andreu	Encuestados José Agud Agud Ramón Agud Bellés Luís Agud Siurana Emilio Albesa José Albesa Gil Federico Albesa Ruiz Celestino Andreu Arrufat Agustín Andreu Belles Joaquina Andreu Gargallo Alfredo Andreu Gil Julia Andreu Riva Juan José Andreu Segarra José Antonio Andreu Segurana Alejandro Antolín Andreu Francisco Antolín Cros Ramón Antolín Lombarte Amadeo Antolín Rallo Antonio Artigas Portolés. Emilio Arrufat Pallarés Leoncio Barberán Latorre Eduardo Blanc Blasco Julia Blanc Estopiñán José Blanc Gil María Pilar Blanc Latorre Familia Bosque-Riba Luís Centelles Antolín Montserrat Centelles Arrufat Emilio Centelles Estopiñán Manuel Centelles Gil Honoria Celma Andreu José Ferrás Siurana Pura Ferrer Peris José Luis Gascón Mora Pedro Gil Albesa Emilio Gil Barberán Joaquín Gil Esteve Pilar Gil Gasulla María Jesús Gil Mir José Gil Pitarch Emilio Gil Ruiz Ramiro Guarc Lombarte Enrique Latorre Molinos Emilio Lombarte Antolín José Lombarte Cardona Juan Antonio Martín Manuela Mora Riva Ramón Morera Blasco Joaquín Pallarés Gasulla José Pallarés Villoro Juan Prats Lombarte Manuel Prats Lombarte Juan Ignacio Prats Manuela Prats Peris Manuel Peris Gil Elías Rallo Ramón Rallo Barberán Pilar Riba Vicente Elías Sanz Consolación Saura Meseguer José Segura Lombarte María Segura Andreu María Siurana Gracia
Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios. Agradecimientos Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra. Solicitud Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.

///

https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton

http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener

http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006

Sempre me quedarás tú

Enrique Segurana Celma , Valderrobres

Sempre me quedarás tú.
Cuan crec que'l sol s'apague,
Cuan lo día sem fa du,
La teua presénsia enamore.

Son mols los añs que vivim.
Moltes són les experiénsies.
Moltes históries tenim.
Sempre te donaré les grássies.

No me falle la memoria.
Recordo an aquella chica,
Recordo, y casi es história,
Aquell dumenge de fira.

Añs ya són mes de coranta
Y en lo cor asselerat
Y tornán a casa teua
Ting lo sel al teu costat.

Del alma me ix una cansó
Que mol fort yo cantaré.
Que lo món sansé se entero
!! Te volía, te vull, te voldré !!

Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió

Yo voldría sé chiquet
Y no pedre la ilusió
Per a que esta nit los Reys
No me portaren carbó.

Los recuerdos de la infánsia
A mí me venen al cap
Qué bendita la ignoránsia
Cuan la verdad no se sap.

Nervis, risses y alegríes
Per aixó tots ham passat.
No tornarán aquells díes,
La vida mos ha granat. 

En uns poquets añs de vida,
Yo voldría sé com ells,
Com los sagals de esta Villa
Y Cridá !!! Viva los Reys !!!

Lo trovadó.

Curiós insidén, misa, San Bartolomé , Beseit

Eva Defior , La Comarca , traduit al chapurriau per Moncho

Avui, domenge , 17 de setembre de 2017, ha passat un curiós insidén durán la misa a la iglesia parroquial San Bartolomé, de Beseit , a la comarca del Matarraña.

Mentres se selebrae la misa en honor a Santa Hilegarda de Bingen , un desconegut ha interrumpit lo sermón del Mosen Foten , tres vegades, negán que foren verdat les paraules del  llibre san  .

Durán lo sermón de Lázaro ressusitat per Jesús, resitae lo mosen :

“Lázaro no está mort, sol dorm, així que quedemos uns díes mes per aquí”.

Y lo desconegut va cridá: "Aixó es mentira !"

Ningú se va atreví a girás, van acachá lo cap, y va continuá lo mosen:

Per aquell tems se selebrae una boda a Caná de Galilea, prop de Nazaret, y estaen allí Jesús, María y los disípuls. Faltae vi , y li va di sa mare a Jesús, no tenen vi. Jesús va contestá, dona, qué mos fot a tú y a mí ? Va di María als mossets, feu lo que ell tos digue.

Ñabíen sis tines de pedra, ficades per a les purificassions dels judíos,de uns sen litros cada una. Los diu Jesús, ompliu les tines de aigua. Y les van omplí arrán hasta dal.

Traeulo ara,los diu, y porteulo al maestresala. Ells lo van portá. Cuan lo maestresala va probá l'aigua convertida en vi, com no sabíe de aon veníe, cride al novio y li diu, tots servixen lo vi bo primé, y cuan ya tots están beguts, lo pijó. Pero tú has guardat lo vi bo hasta ara.

Així, a Caná, Jesús va comensá los seus signos, y va manifestá la Gloria (Borles), y van creure en ell los disípuls. Después va baixá a Cafarnaúm en sa mare, los germans ...

Lo desconegut va saltá, en veu mes alta, aixó es mentira ! , señalán en lo dit al mosen.

Ningú se va moure, van arrupí los muscles, y va continuá lo mosen:

Los milagres de Jesús son numerosos, entre ells tos parlaré avui de dos de ells:

La ressurecsió del chiquet que va caure desde una terrassa. Van acusá a Jesús de habé fet caure al chiquet y ell lo ressusite.

Un sordomut a la Decápolis, al que va saná ficanli los dits a les orelles, tocanli la llengua y dién, Effatá, que signifique 'óbrit'.

Lo desconegut va negá per tersera vegada, aixó es mentira ! , esta vegada en una veu poderosa, pareguda a la de Herodes cuan lo interprete Enrique Segurana Celma de Valdarrores per a Nadal. 

Tots los assistens a misa de domenge van torse lo coll cap atrás a la vegada.

Al radé bang, prop de la portalada de eixida y les escales que pujen al campanari, habíe un home en túnica blanca, abarques y barba castaña. 

Imache de Greg Olsen

Ningú l'habíe vist entra, y ara lo miraen tots com estaquirots. Se va eixecá,va eixí de la misa en pas lento, y se va pedre per lo carré Doctor Fleming de cara al Castellá.

Kim Tomás del bar la plassa y un grup de forastés afirmen que baixae la costa cantán "arriba con el tirolirolí, abajo con el tirolirolero, era un baile de moda en los cuarenta, y ahora en los ochenta, enrolla mucho más". 

Lo grup estae format per Toni, Patxi, Esteban, Marta, Ramón, Andreu, Enric, Xavier, Manolo, José Luis, Oriol, Esther, y los dos nets de Elvira, segons m'ha contat Valentín, un home mol simpátic y charraire que viu an este carré tan empinat que porte lo nom del inventó de la penicilina, Penicillium notatum. 

Este insidén ha sigut comunicat al obispo y al cardenal Omella, de Queretes per a investigal.

Vídeo del Cardenal Omella a Roma , cantán La Palomica de José Iranzo, lo pastó de Andorra

SI SI SI SI. SOC RABOSÍ

De Valderrobres y en Chapurriau
Que yo no parlo Catalá ni LAPAO . 

Va vindre un home mol instruít
Pa que parlarem Catalá, que ere mes distinguit.

----++-++----------++++++-----
SI SI SI SI. SOC RABOSÍ,
SI SI SI SI. SOC RABOSÍ.


HIGHWAY TO HELL
AC/DC.
La meua preferida.
Enrique Segurana Celma

La tía María Del coco Miquel

La tía María
Del coco Miquel
Ballán a la plasa
Se va trová un rel.

En un rel de pá,
En un rel de ví,
La tía María
Fa bullí lo topí.

Luis de Sobrestán , Valderrobres , lay va cantá a Enrique Segurana Celma , y éste la ha ficat al grupo.