Mostrando las entradas para la consulta DCVB ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta DCVB ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 16 de marzo de 2024

Lexique roman; Freg, Freit - Confricacio


Freg, Freit, s. m., lat. frigus, froid.

L'auzel son de sisclar mut,

Per freg, que cug qu'els destrengua.

(chap. Los muixons están muts de chulá, per fret, que crec que los aprete. Lo DCVB escriu: xisclar (i ant. sisclar). v. intr. - xiular o siular.)


Rambaud d'Orange: Er quan s' embla.

Les oiseaux sont muets de siffler, par le froid, que je crois qui les étreigne.

Fig. Las ardens sajetas del diable devem estenjer per lo freit de dejuns e de vigilias. Trad. de Bède, fol. 53.

Nous devons éteindre les ardentes flèches du diable par le froid de jeûnes et de veilles. 

ANC. FR. Freit et estet...

Gelée e freit. 

Anc. tr. du Psaut. de Corbie, ps. 102. 

CAT. Fred. ESP. (frío) PORT. Frio. IT. Freddo. (chap. Fret, fred, freda, fredes; Fredes, poble de Castelló prop de Beseit pels Ports.)

2. Freg, Frey, adj., lat. frigidus, froid.

Cant er cueit, ans que sia freg.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid.

Cant viron Thadieu mort e frey. V. de S. Honorat.

(chap. Cuan van vore a Tadeo mort y fret.)

Quand ils virent Thadieu mort et froid.

Fig. Cautz de tortz far e de caritat fregz.

P. Cardinal: D'un sirventes. 

Chaud à faire torts et froid de charité. 

Loc. prov. De mon mal aip conosc en ver 

Que bati fer freg ab martel. 

Deudes de Prades: En un sonet. 

Par ma mauvaise habitude je connais en vérité que je bats fer froid avec marteau. 

ANC. FR. Là enz n'out trop chaut ne trop freit.

Marie de France, t. II, p. 475.

CAT. Fred. ESP. (frío) PORT. Frio. IT. Freddo.

3. Freidor, Frejor, s. f., du lat. frigor, froidure, froideur, fraîcheur.

Ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor, 

Cum si eram el belh temps de pascor. 

Berenger de Palasol: Mais ai de. 

Maintenant me fait chanter aussi bien, avec le dur temps et avec la grande froidure, comme si nous étions au beau temps de printemps. 

Es de tan fera freidor.

P. Raimond de Toulouse: Lo dolz chan. 

Est de si étrange froideur.

Alcuna frejor que l' empenh

Vas la terra tro que s'estenh.

Brev. d'amor, fol. 37. 

Aucune fraîcheur qui la pousse vers la terre jusqu'à ce qu'elle s'éteint.

ANC. FR. Contre la froidor m'est talent repris

De chanter joliement.

Jakes de Cyson, ms. 7222, fol. 15.

CAT. ANC. ESP. Fredor. IT. Freddore. (chap. Fredó, fredós; tamé signifique temó, com si te se gelare la sang: aixó me fa fredó.)

4. Freidura, Frejura, s. f., froid, froidure.

No m' en lays per freidura

Qu'ieu leials guaita no sia

Tota via.

Cadenet: S'anc fui belha. 

Je ne m'en laisse par froidure que je ne sois toujours loyale sentinelle.

Freidura dolenta 

No m tolh chantar ni rire.

P. Rogiers: Tant no plou.

Froidure douloureuse ne m'ôte chanter ni rire. 

Lansa dressada,

Sofren caut e freydura.

Serveri de Girone: En si mal punh. 

Lance dressée, souffrant chaud et froidure. 

Flors... una pauca frejura corrump tota lor natura.

Eluc. de las propr., fol. 209. 

Fleurs... une petite froidure corrompt toute leur nature. 

ANC. CAT. Fredura. ESP. Freidura (helada). IT. Freddura.

5. Frigiditat, s. f., frigidité, froid, froideur.

Per razo de sa frigiditat. Eluc. de las propr., fol. 190.

En raison de sa froideur.

Per frigiditat e humiditat.

Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Par froid et humidité. 

IT. Frigidità, frigiditate, frigiditade. (chap. En lo cas de fredó sexual, frigidés.)

6. Frezir, v. y lat. frigere, froidir, refroidir.

No m frezis freitz ni gels.

A. Daniel: Ans qu' els.

Ne me refroidit froid ni gelée.

Lo pan del folh

Caudet e molh 

Manduc, e lays lo mieu frezir.

Marcabrus: D' aiso laus.

Je mange le pain du fou chaud et mou, et laisse refroidir le mien.

Fig. Ni 'l cor lunhar ni frezir.

Gaubert, Moine de Puicibot: Partit.

Ni éloigner ni refroidir le coeur.

CAT. Fregir. ESP. Freír (enfriar, resfriar). PORT. Frigir. IT. Friggere.

(chap. Arrefredá, arrefredás, refredá, refredás. Si li passe a Catarro de Valderrobres, Luisico Rajadell, entonses es encatarrá, encatarrás. Yo me arrefredo, arrefredes, arrefrede, arrefredem o arrefredam, arrefredéu o arrefredáu, arrefreden; arrefredat, arrefredats, arrefredada, arrefredades. Yo me encatarro, encatarres, encatarre, encatarrem o encatarram, encatarréu o encatarráu, encatarren; encatarrat, encatarrats, encatarrada, encatarrades.)

7. Fredezir, v., refroidir, devenir froid.

Entro que venc la nuh, au fredezir.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47. 

Jusqu'à ce que vint la nuit, au refroidir.

8. Affreydar, v., refroidir.

Part. pas. S'es affreydat. L'Arbre de Batalhas, fol. 242. 

S'est refroidi.

9. Esfrezir, Esfredezir, v., refroidir.

Dont ara m'esfredezis.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar. 

Dont maintenant je me refroidis.

Part. pas. fig. La religio dels morgues era mot esfrezida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 126.

La religion des moines était moult refroidie.

10. Enfrigiditat, s. f., froid, froideur. 

Si es enfrigiditat de complexio. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

S'il y a froideur de complexion.

11. Infrigidacio, s. f., refroidissement.

Dona al cors infrigidacio.

Eluc. de las propr., fol. 35.

Donne refroidissement au coeur.

12. Infrigidar, Enfregidar, v., refroidir, rafraîchir.

Part. prés. Cove que prenga causas infrigidans, ayssi cum milgranas acetozas e endivia am vi agre e laytuguas.

(chap. Convé que prengue coses refrescans, així com mangranes ássides y endivia en vinagre y lletugues.)

LA PRESENCIA DEL VALENCIÀ EN ANTERIORITAT A 1238

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Convient qu'il prenne choses rafraîchissantes, ainsi comme grenades acides et endive avec vinaigre et laitues.

Part. pas. Fay aquo am festinacio, per so que no sia enfregidat.

Trad. d'Albucasis, fol. 5.

Fais cela avec hâte, afin qu'il ne soit pas refroidi.

IT. Infrigidare.

13. Refreidar, Refrejar, Refregar, v., lat. refrigerare, refroidir, rafraîchir.

Lhi refreida sa calor. Liv. de Sydrac, fol. 79.

Lui refroidit sa chaleur.

Li dones una gota d' ayga per refrejar la dolor de sa lenga.

(chap. Li donare una gota d'aigua per a refrescá la doló de la seua llengua; arrefredá, refredá.)

V. et Vert., fol. 74. 

Lui donnât une goutte d'eau pour rafraîchir la douleur de sa langue.

Si tota l' ayga de la mar li corria sus sa lengua, no se refrejaria.

(chap. Si tota l'aigua del mar li corríe per damún de la llengua, no se arrefredaríe, refrescaríe.)

V. et Vert., fol. 78.

Si toute l'eau de la mer lui courait sur la langue, ne se rafraîchirait pas.

Vomis, e refregaras ti, e donaras sandat a ton cors.

Trad. de Bède, fol. 72. 

Vomis, et tu te rafraîchiras, et donneras santé à ton corps.

Fig. Trop de rasons mi refreia,

Qu'a pena m plai ren que veia.

Palazis: Si col flacs. 

Trop de raison me refroidit, vu qu'à peine me plaît chose que je voie. Part. pas. Cant aiso er refreiat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand cela sera refroidi.

CAT. Refredar. ESP. PORT. Resfriar. IT. Rifreddare, raffreddare.

(chap. Vore lo pun 6 aquí dal.)

14. Refreydir, Refregir, Refrezir, v, refroidir.

Quan vey lo temps camjar e refreydir.

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo.

Quand je vois le temps changer et refroidir.

En ivern, ela es freia de sus per l' ayre que la fer e la refrezis.

Liv. de Sydrac, fol. 135.

En hiver, elle est froide dessus par l'air qui la frappe et la refroidit.

Fig. Ma dona m fai tot refregir del caut. 

Rambaud de Vaqueiras: D' amor no m lau.

Ma dame me fait tout refroidir du chaud. 

Tos coratges si refrezira de far cel mal. Liv. de Sydrac, fol. 65.

Ton courage se refroidira de faire ce mal. 

Part. pas. Avant que sia refrezit.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avant qu'il soit refroidi. 

ESP. Refreír (resfriar, refrescar, enfriar). IT. Rifriggere.

15. Refrigeri, Refregeri, s. m., lat. refrigerium, réfrigérant, adoucissement.

L'ayre no sia sufficient per donar refrigeri al cor.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Que l'air ne soit pas suffisant pour donner réfrigérant au coeur. 

Fig. Do de pietat es coma un refregeri de rosada del ciel.

V. et Vert., fol. 56.

Don de piété est comme un réfrigérant de rosée du ciel. 

Non auras consolatio ni refrigeri. Libre de Tindal. 

Tu n'auras consolation ni adoucissement. 

CAT. Refrigeri. ESP. PORT. Refrigerio. IT. Refrigerio, rifrigerio. 

(chap. Refrigeri, refrigeris; un mosset, descansá, repará les forses, fé un traguet de aigua, de vi, etc.)

16. Refrigeracio, s. f., lat. refrigeratio, réfrigération, refroidissement. Ayre necessari a la refrigeracio. Eluc. de las propr., fol. 33.

Air nécessaire à la réfrigération. 

Fig. Contra temptacio dona refrigeracio. 

Eluc. de las propr., fol. 8. 

Contre tentation donne refroidissement. 

ESP. Refrigeración. PORT. Refrigeração. IT. Rifriggerazione. 

(chap. Refrigerassió, refrigerassions; v. refrigerá.)

17. Refrigeratiu, adj., réfrigératif. 

Humectatius et refrigeratius.

Es dezicativa et refrigerativa.

Eluc. de las propr., fol. 89 et 75. 

Humectatifs et réfrigératifs. 

Est dessiccative et réfrigérative. 

Subst. Si cura per sagnia, per refrigeratius. 

Eluc. de las propr., fol. 98. 

Se guérit par saignée, par réfrigératifs. 

ESP. PORT. Refrigerativo. IT. Rifrigerativo. (chap. Refrigeratiu, refrigeratius, refrigerativa, refrigeratives.)

18. Refrigerar, v., lat. refrigerare, refroidir, rafraîchir.

Refrigerar las partidas extremas.

Eluc. de las propr., fol. 228. 

Rafraîchir les parties extrêmes. 

Part. prés. Escalfan dedins et refrigeran defora.

Eluc. de las propr., fol. 102. 

Échauffant dedans et refroidissant dehors.

CAT. ESP. PORT. Refrigerar. IT. Rifriggerare. (chap. Refrigerá.)

19. Fresc, Fresq, adj., germ. frisch, frais, dispos.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Ab buire fresc so coiretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec beurre frais vous cuirez cela.

El cors delgat, graile e fresc e lis.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Le corps mince, délicat et frais et lisse. 

Totz jorns trobaretz mi fresc.

T. de Ricaut et de Cabrit: Cabrit. 

Toujours vous me trouverez dispos.

- Neuf.

Lo fers et l' escus frescs.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29. 

Le fer et l'écu neufs.

- Nouveau, récent.

Una sirventesca,

En Raynier, tota fresca 

Vos metrai en cabal.

Bernard de Rovenac: Una. 

Un sirvente tout nouveau, seigneur Raynier, je vous mettrai en cheptel.

Mundifica nafras fresquas.

(chap. Purifique ñafres fresques : ressentes o ressientes.)

Eluc. de las propr., fol. 199.

Purifie blessures récentes.

- Adv. comp. Tout fraîchement.

Cant om de fresca la lur dona.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand on la leur donne tout fraîchement. 

CAT. Fresc. ESP. PORT. IT. Fresco. (chap. Fresc, frescs, fresca, fresques; ressén, ressién, ressens, ressiens, ressenta, ressienta, ressentes, ressientes.)

20. Frescament, adv., fraîchement, récemment.

Infant nat frescament.

(chap. Chiquet, infán, naixcut frescamen, ressenmen, ressienmen.)

Eluc. de las propr., fol. 68.

Enfant né récemment.

Pels peleris qu'ero frescamen vengutz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 175.

Par les pèlerins qui étaient récemment venus.

CAT. Frescament. ESP. PORT. IT. Frescamente.

21. Fresquet, adj. dim., frais. 

Tota fresqueta e novela.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Toute fraîche et nouvelle.

CAT. Fresquet. ESP. Fresquito. IT. Freschetto. 

(chap. Fresquet, fresquets, fresqueta, fresquetes.)

22. Frescor, s. f., fraîcheur. 

Per la frescor del mati.

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan. 

Par la fraîcheur du matin. 

Plus fara maior calor, 

Datz li carn de maior frescor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plus il fera plus grande chaleur, donnez-lui chair de plus grande fraîcheur.

Adv. comp. Nouvellement, récemment. 

Era mortz tot de frescor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86. 

Il était mort tout récemment. 

CAT. ESP. PORT. Frescor.

23. Frescum, s. m., frais, fraîcheur.

Bel m' es dous chans per la faiha

Que fan l' auzelet menut...

Per la beutat del frescum.

Pierre d'Auvergne: Bel m'es.

Beau m'est doux chant que font par la futelaie (foutelaie) les petits oiseaux... par la beauté du frais. 

Ai lo cor de joi sazion 

Contra la dousor del frescum.

Marcabrus: A l' alena. 

J'ai le coeur rassasié de joie contre la douceur du frais.

24. Frescheza, s. f., fraîcheur. 

La colors no i es meza 

Pegnen, ans sobra frescheza

De rosa de mai. 

Un troubadour anonyme: Pres soi ses. 

La couleur n'y est pas mise en peignant, mais elle surpasse fraîcheur de rose de mai.

IT. Freschezza.

25. Fresqueira, s. f., frais, lieu frais.

Un capel fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira.

G. Riquier: Gaya pastorella.

Faisait un chapeau de fleurs, et était assise sus en lieu frais.

(chap. Fresquera, puesto fresquet aon se solíe dixá lo minjá y lo beure, sobre tot cuan se estabe al monte. La nevera allacuanta se fée en neu y palla, encara ne quede alguna antiga. A Beseit encara se li diu aixina al puesto aon estabe, que es lo polideportivo. Eixí a la fresqueta li díem a eixí de casa ya de nit; la gen mes gran se assentabe en correts y charrabe, los sagals mon anabem a voltá.)

Beceite, Beseit, casco urbano, acequia mayor, acequia, lavadero, lavaderos, casa antigua

26. Refrescamen, s. m., rafraîchissement.

Quan la batalha fon facha, 

Volgron li crestians penre refrescamens. 

Chronique d'Arles. 

Quand la bataille fut faite, les chrétiens voulurent prendre rafraîchissements.

Porta lur X formages e alcunas autras causas per refrescament.

(chap. Los porte deu formaches y algunes atres coses per a refrescamén.)

Hist. abr. de la Bible, fol. 38.

Porte-leur dix fromages et aucunes autres choses pour rafraîchissement.

Un petit de refrescament. L'Arbre de Batalhas, fol. 222. 

Un peu de rafraîchissement. 

ANC. ESP. Refrescamiento. IT. Rinfrescamento. (chap. Refrescamén,  refrescamens; avituallamén, avituallamens.)

27. Refrescar, v., rafraîchir, refroidir. 

O de l'aigua rosa gitar 

En lur caras, per reffrescar.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ou jeter de l'eau de rose en leurs visages, pour rafraîchir.

Refrescatz vostras mas, 

Qu' el lavar es fort sas 

Apres manjar.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Rafraîchissez vos mains, vu que le laver est très sain après manger.

Fig. Per lo cor dedins refrescar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Pour rafraîchir le coeur au-dedans.

- Renouveler, rappeler, ranimer.

Non devetz refrescar tan vilha iror.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94.

Vous ne devez pas renouveler si vieille rancune.

Vol retraire l' amor, e refrescar

El fag que fetz.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Je veux retracer l'amour, et rappeler le fait que vous fîtes.

Part. pas. Pel temps qu' es refrescatz.

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per moutas.

Par le temps qui est rafraîchi.

Cant agron refrescat. Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 35. 

Quand ils eurent rafraîchi.

CAT. ESP. PORT. Refrescar. IT. Rinfrescare. (chap. Refrescá: refresco, refresques, refresque, refresquem o refrescam, refresquéu o refrescáu, refresquen; refrescat, refrescats, refrescada, refrescades.)

28. Refresquir, v., rafraîchir. 

Part. pas. Sian refresquit competentment de viandas.

(chap. Que siguen refrescats competenmen de minjá.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 42. 

Qu'ils soient rafraîchis convenablement d'aliments.


Fregar, Freguar, v., lat. fricare, frotter, froisser.

Fregar

Entre se doas creaturas.

Brev. d'amor, fol. 38. 

Frotter entre soi deux créatures. 

Las mas ab vinagre fregar. 

(chap. Les mans en vinagre fregá.)

Tan fier et frega 'l bec.

Eluc. de las propr., fol. 81 et 140. 

Frotter les mains avec vinaigre. 

Tant frappe et frotte le bec.

Part. prés. Moro lors ventres fregan ab l' arena.

(chap. Se moren fregán los seus ventres en l'arena.) 

Eluc. de las propr., fol. 154. 

Meurent frottant leurs ventres avec le sable. 

CAT. ESP. (frotar, refregar, restregar) Fregar. PORT. Esfregar. IT. Fregare. (chap. Fregá, refregá: frego, fregues, fregue, freguem o fregam, freguéu o fregáu, freguen; fregat, fregats, fregada, fregades. Refrego, refregues, refregue, refreguem o refregam, refreguéu o refregáu, refreguen; refregat, refregats, refregada, refregades.)

2. Fretar, v., frotter.

Adoncs oing sa cara e la freta.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Alors oint sa face et la frotte. 

El se clau la una aurelha ab la coa, e freta tan l'autra per terra tro que l' a tota clausa. Naturas d'alcunas bestias.

Il se bouche une oreille avec la queue, et frotte tant l'autre par terre, jusqu'à ce qu'il l'a toute bouchée. 

ESP. Frotar, flotar.

3. Bregar, v., frotter.

D'aco bregatz lo paladel

E la lengua de vostr' auzel.

S' oli lauri no ill trobatz,

Ab fel de porc las li bregatz.

(chap. Si oli de lloré no (li) trobéu o trobáu, en fel de gorrino les hi fregáu.)

Deudes de Prades, Auz cass. 

Frottez de cela le palais et la langue de votre oiseau.

Si huile de laurier vous ne lui trouvez pas, avec fiel de porc vous les lui frottez.

4. Fregament, s. m., frottement, friction.

No trobo aspreza en lor fregament.

(chap. No troben aspró en la seua fricsió, en lo seu fregamén.)

Fregamens et suffumigacios de caudas herbas.

(chap. Fregamens y fumigassions de herbes calentes; caldes es lo mateix que calentes, Caldes de Montbuy, se trobe en y griega, sí; 

La Fontcalda prop de Prat de Compte, per la vía verda Val de Zafán.)

Eluc. de las propr., fol. 62 et 82.

Ne trouvent aspérité en leur frottement.

Frictions et fumigations d'herbes chaudes.

CAT. Fregamento (N. E. Busquen a ver si el DCVB u otros diccionarios del dialecto catalán tienen esta palabra). ESP. Fregamiento. IT. Fregamento.

(chap. Fregamén, fregamens; fricsió, fricsions; frega, fregues, com les que te fa un curandero o un fissioterapeuta.)

5. Fricacio, s. f., lat. fricatio, friction, frottement.

Fassa sobre aquel fricacio entro que be apparen las venas.

Trad. d'Albucasis, fol. 54. 

Qu'il fasse sur celui-là friction jusqu'à ce que les veines apparaissent bien.

ESP. Fricación (fricción, friega). PORT. Esfregação. IT. Fregagione.

(chap. Lo mateix que al pun cuatre de aquí dal.)

6. Frocar, Froissar, v., froisser, briser, être mis hors de combat.

Ben aut sobre la bocla l' escut li froc.

El no fer chavaler que tot no frois.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75 et 73. 

Bien haut sur la bosse lui brise l'écu. 

Il ne frappe chevalier que tout il ne soit mis hors de combat.

7. Frois, s. m., froissement.

Tro a breu jorn veiretz d'astas tal frois.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.

D'ici à peu de jours vous verrez tel froissement de lances. 

ANC. FR. E de lances grant froisséiz.

Roman de Rou, v. 13690.

8. Frunir, v., froisser, écraser.

Part. pas. fig. Es totz de maltraire rotz e frunits. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88. 

Est de fatiguer tout rompu et écrasé.

9. Confricar, v., lat. confricare, frotter.

Part. pas. Am aquel sian confricadas. Trad. d'Albucasis, fol. 45.

Qu'elles soient frottées avec celui-là. 

ESP. Confricar (en desuso; estregar).

10. Confricacio, s. f., lat. confricatio, frottement.

Arena es..., per sa confricacio, de rozilh consumptiva.

(chap. robell, rovell, com ve de rubeo, roch, yo u escriuría en b, com lo robelló o rovelló; una de les arenes que mes se fée aná pera rentás ere lo sauló. En fransés se li diu sablon a la arena; arène.)

robellons, rovellons, níscalos, níscalo

Eluc. de las propr., fol. 183.

Arène est..., par son frottement, destructive de rouille.

ESP. Confricación (desusado: acción y efecto de confricar; fricción, friega, refriega).

sábado, 9 de marzo de 2024

Lexique roman; Flavor - Flecha


Flavor, s. f., couleur jaunâtre, glauque, jaune-vert.

Flavor, dita autrament color glauca... no de tot, mas en comparacio de vert. Eluc. de las propr., fol. 265.

Jaune-vert, appelé autrement couleur glauque... non pas entièrement, mais en comparaison de vert.

(chap. Coló entre groc y vert, esgroguit.) 

Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis


Flecha, s. f., flèche, dard. (N. E. Ver sageta.)

Per un cop de flecha. L'Arbre de Batalhas, fol. 217.

Par un coup de flèche. 

Per mieg lo cervel n'a la flecha passada.

Roman de Fierabras, v. 4215. 

Parmi le cerveau en a la flèche passée. 

Fig. M' a si nafrat inz el cor d'un pilo,

E ill flecha es d'un bel dig plasentier.

Gausseran de S. Leydier: Puois fin.

M'a ainsi blessé en dedans du coeur d'un dard, et la flèche est d'un beau discours plaisant. 

Brandis mos chans sa flecha.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Mon chant brandit sa flèche. 

CAT. Fletxa. ESP. Flecha (: saeta). PORT. Flecha, frecha. IT. Freccia. (chap. Flecha, fleches; saeta, saetes.)

(N. E. Guillem Forteza, mallorquín, Lo que diu l' oreneta.

Flecha, s. f., flèche, dard.

DCVB: Fletxa f.: cast. flecha.

|| 1. Arma llançadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix en una tija de fusta que a un extrem té una punta de metall i en l'altre, a vegades, unes aletes de plomes o de metall.
Ordena lo senyor rey que tot hom... haja a tenir jubet o espatleres, lança, espasa..., ballesta e troch e LXX passadors, o arch et XL fletxes, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73).

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/02/viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha.html

"- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui haja bens valents de VI milia tro a XII milia solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o golero ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes."

Lo rey moro portaua un arch de fletxa, spasa e al cap una ceruellera, Tirant, c. 19. Maleïda la fletxa que m'ha ferit!, Canigó v.
a) Tija de fusta amb punta metàl·lica a un cap i una aleta de paper a l'altre, que els nois empren per joc per a llançar i clavar a les portes; cast. rehilete.

|| 2. Objecte de forma igual o molt semblant a l'arma dessusdita, o sia, format per una fija recta amb una punta triangular a un extrem. a) Les fletxes d'una reixa o barrera: les barres de ferro acabades amb punta triangular que formen una reixa. Artística baraneta de ferro composta amb rastelleres de fletxes, Pons Com an., 148.—b) Figura de fletxa emprada per a indicar un punt cardinal, una direcció de moviment, etc.—c) pl. Planta gramínia de l'espècie Hordeum murinum, de canyes ascendents i fasciculades, fulles blanes, planes i rasposes, i espiga comprimida amb el raquis flexuós i trencadís; es fa per les voreres de camins (Mallorca).

Planta gramínia de l'espècie Hordeum murinum, de canyes ascendents i fasciculades, fulles blanes, planes i rasposes, i espiga comprimida amb el raquis flexuós i trencadís; es fa per les voreres de camins (Mallorca)

|| 3. Distància del punt mig d'un arc a la corda, i línia recta que la representa; sagita.

|| 4. Objecte que s'alça formant punta amb angle molt agut. Les fletxes de la catedral: els acabaments superiors de les torres de l'església gòtica que tenen forma punxaguda.

|| 5. fig. Idea, sentiment, paraula, etc., d'agudesa remarcable. En lloch de ses fletxes d'enginy ses morques de sa grosseria, Roq. 2.

|| 6. fig. Cosa molt ràpida o d'una gran agilitat o habilitat. «El meu cotxe és una fletxa: va a cent vint per hora». «Tinc un alumne que és una fletxa» (= que és molt intel·ligent).

Fon.: fléʧə (or., bal.); fléʧa, fléʧɛ (occ., val.).

Var. ort. ant.: flecha (Abans no ferissen les fleches dels archs, Muntaner Cròn., c. 205); fleixa (D'amor les grans fleixes que colp no se'n pert, Passi cobles 146); fletcha (Naffrat sens mesura ab fletcha d'amor, ibid. 122); fletges (Alegre Transf. 41); flexes (Ausiàs March lxxix).

Etim.: del fr. flèche, mat. sign. (<germ. vleke, mat. sign.): cf. 
Meyer-Lübke REW 9424a.) (N. E. Alemán actual: Pfeile.)

miércoles, 6 de marzo de 2024

Lexique roman; Fin, Fi - Fisac


Fin, Fi, adj., goth. fyn, fin, pur, fidèle, sûr.

Voyez Mayans, p. 224; et Denina, t. III, p. 23 et 134.

Fis com fins argens.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Fin comme fin argent. 

Fig. Si tas obras no so finas.

(chap. Si les teues obres no són pures.)

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Si tes œuvres ne sont pures.

Aissi quo vos m'es fis, vos suy ieu fina. 

G. Riquier: L'autr' ier. 

Ainsi comme vous m' êtes fidèle, je vous suis fidèle. 

Negus era fis de sa vida. Philomena. 

Nul n'était sur de sa vie.

Subst. Per qu' els fis van ves las finas duptan. 

B. Tortis: Per ensenhar. 

Par quoi les purs vont vers les pures en doutant. 

ANC. FR. De Tristan et de la reine,

De lur amur qui tant fu fine.

Marie de France, t. I, p. 388. 

Ke mes fins cuers vous fist tant à moi plaire. 

Le Roi de Navarre, chanson XIV. 

Sur la fine pointe du jour.

Comines, liv. I, p. 57. 

Il donne

Au fin premier qui la demandera.

Clément Marot, t. III, p. 20.

CAT. Fí. ESP. PORT. IT. Fino. (chap. Fi, pur o puro, fiel, segú.)

2. Fineza, s. f., pureté.

Aissi sui fis com fis aurs a fineza

Sobr' els autres metals.

(chap. Aixina soc puro com lo pur' or té puresa (finura) sobre los atres metals.)

J. Estève de Béziers: Aissi com.

Ainsi je suis pur comme pur or a pureté sur les autres métaux.

CAT. Finesa. ESP. PORT. Fineza. IT. Finezza. (chap. Finura, puresa.)

3. Finamen, adv., purement, fidèlement.

Aissi com ieu l'am finamen.

(chap. Així com yo la vull fielmen, puramen.)

B. de Ventadour: Non es.

Ainsi comme je l'aime fidèlement.

ANC. CAT. Finamen. ESP. PORT. IT. Finamente. (chap. Finamen, en lo sentit de fielmen, puramen.) 

4. Afinador, s. m., affineur.

Afinadors d'argen.

(chap. Afinadós d'argén o plata. Los que fan la plata fina, mes pura.) 

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Affineurs d'argent.

CAT. ESP. Afinador. PORT. Affinador. IT. Affinatore. (chap. Afinadó, afinadós, afinadora, afinadores.)

5. Afinar, Affinar, v., épurer, affiner, aiguiser.

Ja no 'l cuid' afinar

En un mol sembeli.

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. Var.

Jamais ne le pense aiguiser sur une molle fourrure.

On totz prims aips volc natur' afinar.

B. Zorgi: Puois ieu. 

Où nature voulut épurer toutes délicates qualités.

En lieis s' afina beutatz, 

Cum l' aurs en l'arden carbo.

P. Vidal: De chantar.

En elle s'épure beauté, comme l'or en l'ardent charbon.

Fig. Saber un chant primamenz afinar. 

B. Zorgi: Puois ieu. 

Savoir aiguiser subtilement un chant. 

El mon non a 

Doctor qui tant prim ni plus plan 

Lo planes, 

Ni mielh l' afines.

Giraud de Borneil: Ara si. 

Au monde il n'y a docteur qui si délicatement ni plus planement le polit, ni l'affinât mieux. 

Part. pas. De fer o de metall affinats.

Tit. de 1422. DOAT, t. LXXIII, fol. 142.

De fer ou de métal affinés.

Aissi 'lh for' afinatz,

Ves lieys, cum l'aurs s'afin' en la fornatz.

G. Faidit: Chant e deport.

Ainsi je lui serais épuré, envers elle, comme l'or s'épure en la fournaise.

- Tromper avec finesse.

Los volguessen decebre ni afinar.

Chronique des Albigeois, col. 18.

Les voulussent décevoir et tromper.

ANC. FR. Et par chascun piet du cheval un marc d'or affiné.

Roman français de Fierabras, liv. II, part. 2, ch. 7.

Il se délibéra d'affiner son ennemy par une telle ruze... Quand il fut affiné et abusé par la ruze des boeufs de Hannibal.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Fabius Maximus.

(N. E. “la ruze des boeufs de Hannibal” se refiere a la estratagema de Aníbal: poner teas ardiendo en los cuernos de los bueyes : toro embolado. Muchos siglos antes del Torico de Teruel.)

Teruel, viaducto, acueducto

Qui soubs beaux dits un vrai amant affine.

Clément Marot, t. 1, p. 362.

Le diable ne m'affineroit pas.

(chap. Lo diable no m' engañará, engatussará, me fotrá lo pel; y menos lo diable de La Portelladacacholet”.) 

Lo burro mort.

Rabelais, liv. II, ch. 24.

CAT. ESP. Afinar. PORT. Affinar. IT. Affinare.

6. Raysfinar, v., raffiner.

Enquera m vay raysfinan

Lo mal d' amor c' avi' antan.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. Var.

Encore va en me raffinant le mal d'amour que j'avais antan.

CAT. ESP. (refinar) PORT. Rafinar. IT. Raffinare. (chap. Refiná, fé fi.)

7. Finansa, s. f., finance, argent.

Sa fes non es ferma ses finansa.

Hugues de S.-Cyr: Tant es de. 

Sa foi n'est ferme sans finance.

Demandar d'un presonier finansa d'aur e d'argen.

L'Arbre de Batalhas, fol. 138.

Demander d'un prisonnier finance d'or et d'argent.

Paguar, per la finansa, rempsson e delivransa de lors corps.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.

Payer, par la finance, rançon et délivrance de leurs corps.

IT. Finanze. (chap. Finansa, finanses. ESP. Finanza, finanzas.)


Finelha, Finela, Finella, s. f., boucle.

Finelha ses ardalho.

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.

Boucle sans ardillon.

Cenh una correga de seda de baudrat;

La finela fon rica de fin aur emerat.

Roman de Fierabras, v. 2029.

Ceint une ceinture de soie de baudrier; la boucle fut riche de pur or affiné.

E 'n espero finela,

E bloca en escut.

Arnaud de Marsan: Qui comte.

Et en éperon boucle, et bosse en écu.

Loc. Ges non ai en coratge

Que ieu n' embles lo pretz d'una finella.

P. Cardinal: Un sirventes trametray.

Je n'ai point en coeur que j'en volasse le prix d'une boucle.

(N. E. chap. Hebilla, hebilles. ESP. Hebilla, fíbula, broche, corchete, prendedor, pasador. Del lat. vulgar fibella, dim. de fibŭla. Finelha, finela, finella VS fibella, se aprecia el cambio de b a n.)


Fiola, s. f., lat. phiala, fiole, flacon.

Coma una fiola de veire que urta a la peira. Liv. de Sydrac, fol. 44.

(chap. Com una botella de vidre que pegue contra la pedra. La paraula ampolla s'apareix mes al phiala en latín, fiola en ocsitá, fiala en italiá, y a una ánfora, amphora. Ampolla encara la fem aná cuan mos referim a les que porten alguna medissina, ampolletes; les bufes que te ixen a la pell tamé són ampolles.)

Comme une fiole de verre qui heurte contre la pierre.

IT. Fiala.


Fisac, s. m., pistache. (N. E. Pistacia vera.)

Semblantz scorsas de fisacs.

Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Ressemblant écorces de pistaches.

PORT. Fistico.

(N. E. El DCVB no lo tiene al día de hoy, 6.3.24, igual les ha dado por escribir “pistatxo”, son así de gilipollas estos alucinados.
En Cataluña está en auge este fruto seco.

Aparece como apellido 2 veces en Google; pistache sale millones de veces; el portugués “fistico” es difícil de seguir.

Chap. Pistacho, pistachos. ESP. Pistacho, pistachos.

La mayoría se cultiva en California e Irán.)

Pistacho, pistachos

jueves, 8 de febrero de 2024

Lexique roman; Dorc - Dormir, Entredormir


Dorc, s. m., cruche, vase. 

Loc. prov. Tan vai lo dorcx a l'aiga 

Tro que l'ansa lai rema.

(chap. Tan va lo cante, canti, cantrella, pichella, barrala, chorrillo, etc a la fon - hasta que l'ansa se quede allí – que al final se trenque.

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

ESP. Tanto va el cántaro a la fuente - que al final se rompehasta que el asa se queda allí.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

Tant va la cruche à l'eau jusqu'à ce que l'anse demeure là.

Proverbis es comus que tant vay lo dorc a l'ayga tro que se trenca.

V. et Vert., fol. 86. (N. E. trebuca : trenca. Chap. se trenque.)  

Le proverbe est commun que tant va la cruche à l'eau jusqu'à ce qu'elle se brise.

massa jeta, masageta, Torra, botijo, cantrella, pichella, barrala, chorrillo, canti

2. Dorca, s. f., cruche, cruchon, bocal. 

Laissi gran cuba per dorc

E ydria per pauca dorca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Je laisse grande cuve pour cruche et jarre pour petit cruchon.

Saumada de dorcas, que son orjols, dona una dorca.

Cartulaire de Montpellier, fol. 107.

Une charge de cruchons, qui sont pots à eau, donne un cruchon.

ANC. CAT. Dorca.


Dormir, Durmir, v., lat. dormire, dormir. 

Los hueills te claus per dormir.

(chap. Los ulls té tancats per a dormí.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tient les yeux clos pour dormir. 

Greu conquier hom ben terra en durmen.

(chap. Difíssilmen se conquiste be terra dormín.)

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Difficilement on conquiert bien terre en dormant. 

Quar Dieus dorm que ve lar (velar) solia.

(chap. Ya que Deu dorm, cuan velá solíe : teníe la costum.)

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Car Dieu dort qui avait coutume de veiller.

Substantiv. E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et le beaucoup veiller et le peu dormir. 

Part. prés. Prov. A volpilh dormen

Non entra grilh en boca ni en den. 

(chap. A la rabosa que dorm no li entre cap grill a la boca ni a les dens.)

E. Cairel: Tot mi plai.

A renard dormant il n'entre grillon en bouche ni en dent. 

ANC. FR. Treske io dorn, ma buche esprent.

Lai d'Haveloc, v. 297. 

CAT. ESP. PORT. Dormir. IT. Dormire. (chap. dormí: dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; dormit, adormit, dormits, adormits, dormida, adormida, dormides, adormides.)

2. Dormillos, Durmillos, adj., dormeur.

Me preiavatz qu'ieu no fos dormillos, 

Enans velhes tota nueg tro al dia.

Giraud de Borneil: Rei glorios. 

Vous me priiez que je ne fusse pas dormeur, mais que je veillasse toute la nuit jusqu'au jour. 

Car per seinhor durmillos

No voill intrar en guerra ni en conten.

Bertrand de Born: Gent fait nostre.

Car pour seigneur dormeur je ne veux entrer en guerre ni en dispute.

ANC. ESP. Dormiloso (MOD. dormilón). PORT. Dormilão. IT. Dormiglioso.

(chap. dormilón, dormilons, dormilona, dormilones.) (CAT. dormilec, dormilechs, dormilega. https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=dormilec)

3. Dormidor, s. m., lat. dormitor, dormeur.

Seingner, lo gap que faitz lo ser

Vos oblidon cilh dormidor.

T. du Comte de Rhodez et d'H. de S.-Cyr: E vostr' ais. 

Seigneur, ces dormeurs vous oublient la plaisanterie que vous faites le soir.

CAT. ESP. PORT. Dormidor. IT. Dormitore. (chap. dormidó, dormidós, dormidora, dormidores.)

4. Dormidor, s. m., lat. dormitorium, dortoir. 

S'en intret al dormidor tot suau. Philomena. 

Il entra au dortoir tout doucement. 

Jasso e dormo en un dormidor... Far dormidor nou.

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 338 et 339. 

Ils couchent et dorment en même dortoir... Faire un dortoir neuf.

ANC. FR. Cloistre y fit faire e dormoir,

Celier, quisine e refreitoir. 

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Norm., fol. 76. 

ANC. CAT. Dormidor. ANC. ESP. Dormitor. IT. Dormitoro.

5. Dormitori, s. m., lat. dormitorium, dortoir.

El dormitori d'aquela glyeia.

(chap. Al dormitori d'aquella iglesia.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 108.

Au dortoir de cette église.

CAT. Dormitori. ESP. PORT. IT. Dormitorio. (chap. dormitori, dormitoris.)

6. Dormicio, s. f., lat. dormitio, sommeil, repos.

Sia la dormicio del malaute sobre lo sieu dos.

Trad. d'Albucasis, fol. 63.

Que le sommeil du malade soit sur le sien dos.

- Engourdissement.

Sent en aquel loc del pe dormicio et formigament.

Eluc. de las propr., fol. 96.

Il sent en ce lieu du pied engourdissement et fourmillement. 

ESP. Dormición (: entumecimiento). IT. Dormizione.

7. Dormitar, v., lat. dormitare, sommeiller, dormir.

Part. prés. Dormitan, dormen, vellan.

(chap. Dormitán, dormín, velán.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.

Sommeillant, dormant, veillant. 

CAT. ESP. PORT. Dormitar. IT. Dormitare.

8. Adormir, Adurmir, v., endormir, sommeiller.

Adormic si

En la falda de la donzela.

(chap. Se va adormí a la falda de la donsella. v. dormí, adormí, adormís: yo me adórmigo, adorms, adorm, adormim, adormiu, adormen.)

V. de sainte Enimie, fol. 33.

Cecco de micer Fortarrigo se jugue a Bonconvento totes les seues coses y los dinés de Cecco de micer Angiulieri, y corrén detrás dell en camisa y dién que li habíe robat, fa que los de la vila lo prenguen; y se vestix y monte al palafrén y lo dixe an ell en camisa.

S'endormit au giron de la damoiselle.

Anc tan suau no m'adormi.

G. Rudel: No sap chantar.

Jamais je ne m'endormis aussi agréablement.

Fig. Fay lo adormir en son peccat.

V. et Vert., fol. 71.

Le fait endormir en son péché.

Son vere es tan freg que tot membre ret adormit et ses sentiment.

(chap. Lo seu veneno es tan fred que dixe tots los membres adormits y baubos, sense sentimén. En alemán se diu “taub” cuan no sens la ma perque te se ha adormit. Tamé signifique sort, que no sen.)

baubo, baubos, bauba, baubes

Eluc. de las propr., fol. 240.

Son venin est si froid qu'il rend tout membre endormi et sans sentiment.

Part. pas. La nueg, quan mi sui adurmitz.

(chap. A la nit, cuan me hay adormit. No fem aná lo verbo sé, “me soc adormit”, sino lo habé.)

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Le nuit, quand je me suis endormi.

Loc. Am Dieu s'es adormit els gautz celestials. V. de S. Honorat.

Il s'est endormi avec Dieu dans les joies célestes.

(chap. literal: En Deu se ha adormit y los gochs selestials.)

CAT. ANC. ESP. (dormirse) Adormir. IT. Addormire.

9. Endormir, Endurmir, v., endormir.

Per pauc de joi no m'endurmi.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia.

Peu s'en fallut que je ne m'endormis de joie. 

Part. pas. Clauzi mos huelhs, fas un sospir, 

En sospiran vau endormitz. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je clos mes yeux, fais un soupir, en soupirant je vais endormi.

Fig. Mas la gleiza esta tan endurmida,

Que de passar negus homs non covida.

R. Gaucelm: Ab grans treballs. 

Mais l'église demeure si endormie, qu'elle ne convie personne de passer.

ANC. FR.

A tant s'est endormit od cest purpeusement. 

Roman de Horn, fol. 5. 

IT. Indormire.

10. Acondormir, v., endormir. 

Part. pas. Qant serai acondormiz.

P. Rogier: Dousa amiga. 

Quand je serai endormi.

(chap. Luis Arrufat fa aná sondormí en varies conjugassions; cuan estaré sondormit, sondormits, sondormida, sondormides.)

11. Entredormir, v., sommeiller, rêver.

Part. pas. Tan l'am de bon coratge

C'ades soi entredormis.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Je l'aime de si bon coeur que je suis toujours rêvant.