Mostrando las entradas para la consulta Castilla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Castilla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de marzo de 2024

Lexique roman; Forsa - Treforsar

 


Forsa, s. f., force, ciseau, cisailles. 

(chap. EstisoraEstisoressissallasissalles; ESP. Tijera, cizalla.)

sissalla, sissalles

Pois la forsa 'l prat pais.

Giraud de Borneil: Ges aissi del. 

Puisque le ciseau paît le pré. 

ANC.FR. Qui un rous peliçon portoit

Bien fet, sanz cizel et sans force. 

Roman du Renart, t. I, p. 55. 

Que ti neveu soient mis en relegion et tondu de ces forces... et aporterent une espée et unes forces...

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 187.

2. Force, s. m., lat. forceps, ciseau. 

Ni prestaran razors ni forces a rayre ni a tondre.

Cartulaire de Montpellier, fol. 179. 

Ni prêteront rasoirs ni ciseaux pour raser ni pour tondre.

Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo

Fort, adj., lat. fortis, fort.

Que castel fort ni tors 

Contra mi no s defenda.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Que château fort ni tour contre moi ne se défende. 

Subst. Mantenrai los frevols contra 'ls forts. 

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot. 

Je maintiendrai les faibles contre les forts. 

Ben trobavas fort contra fort.

A. Daniel: Puois En Raimond. 

Bien tu trouvais fort contre fort.

Adv. Molt fort blasmava Boecis sos amigs. Poëme sur Boèce. 

Moult fort blâmait Boëce ses amis. 

Fier tan fort qu'om ges no pot guerir.

Giraud de Calanson: A lieys cui am.

Frappe si fort qu'on ne peut point guérir.

ANC. FR. D'une fort fievre don il avoit esté malades.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 284. 

Virent la cité... et por noiant demandesiez plus bele, ne plus fort.

Deux cités qui sor mer sient, des plus forz de soz le ciel.

Villehardouin, p. 29 et 124.

CAT. Fort. ESP. Fuerte. PORT. IT. Forte. (chap. Fort, forts, forta, fortes.)

2. Fortment, adv., fortement. 

L'amoroseta bevenda 

No feric ab son cairel 

Tristan n' Iseut plus fortmen.

B. Zorgi: Atressi. 

L'amoureux breuvage ne frappa avec son trait Tristan ni Iseult plus fortement.

Meravilhet se molt fortment.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il s'émerveilla moult fortement.

ANC. FR.

Forment haï Willame, é bien li a mostré. 

Roman de Rou, v. 2144. 

Et me dormoie moult forment.

Roman de la Rose, v. 25. 

CAT. Fortament. ESP. Fuertement (fuertemente). PORT. IT. Fortemente.

(chap. Fórtamen.)

3. Forsor, comparatif, plus fort.

Anc de forsor batalha n' ausi retraire. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43. 

Oncques de plus forte bataille je n'ouïs raconter.

Superlatif.

Li plus ardit e'l savi e'l valent e'l forsor. Guillaume de Tudela.

Les plus hardis et les sages et les vaillants et les plus forts.

Sobre els emperadors 

E 'ls reys forsors.

Giraud de Calanson: Li mey. 

Au-dessus des empereurs et des rois les plus forts.

4. Fortet, adj. dim., assez fort.

Camba lada e ben forteta.

(chap. Cama, garra llarga y ben forteta.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte.

5. Forsiu, adj., fort, ferme.

En man morta ni en man forsiva. 

Terrier de la confr. du S.-Esprit, de Bordeaux. 

En main morte ni en main ferme.

Ni mettre en man forsiva.

Tit. de 1414. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ni mettre en main ferme.

6. Forsar, v., forcer, contraindre, renforcer. 

Non lo forsa, et si o forsa. Tit. de 1002.

(chap. No lo forse, y si u forse.)

Ne le force, et s'il force cela.

Quar mon cor forsa d'amar lai 

On sai be qu' amatz no suy ges.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Car force mon coeur d'aimer là où je sais bien que je ne suis point aimé. Que no fasson tort ni no forson la gen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Qu'ils ne fassent tort ni ne contraignent la gent.

- Prendre de force.

Fort castelh en que m pogues defendre, 

Tals que nuls hom no m' en pogues forsar.

Pistoleta: Ar agues. 

Fort château dans quoi je me pusse défendre, tel que nul homme ne m'en pût forcer.

- Faire violence, violer.

Car pensiest forzar la marqueza. 

Per qu' as fag tan gran malvestat 

Qu'aias la tozeta forzat?

V. de S. Honorat.

Car tu pensas faire violence à la marquise. 

Pourquoi as-tu fait si grande mauvaiseté que tu aies violé la jeune fille? Part. pas. De nul servizi forsat.

B. de Ventadour: Acosselatz. 

De nul service forcé.

Patz forsada no m platz ges.

Bernard de la Barthe: Foilla ni flors. 

Paix contrainte ne me plaît point.

Mant castel forsat e conques.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Maint châteaux forcé et conquis. 

Cartas sageladas e forsadas del garniment de nostres sagels.

Tit. de 1226. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 308. 

Charles scellées et renforcées de l'autorité de nos sceaux.

CAT. Forsar. ESP. Forzar. PORT. Forçar. IT. Forzare. (chap. Forsá: forso, forses, forse, forsem o forsam, forséu o forsáu, forsen; forsat, forsats, forsada, forsades.) (N. E. Adivinen de qué lengua roba el dialecto catalán forçar, o força Barça. Correcto, de la lengua portuguesa.)  

7. Forsadamen, adv., violemment, fortement.

L'eis del cors tan forsadamens. Brev. d'amor, fol. 111.

(chap. Li ix del cos tan forsadamen, en tanta forsa, violentamen.)

Lui sort du corps si violemment.

Laisset son mantel, que la dona tenia forsadament.

Hist. abr. de la Bible, fol. 13. 

Laissa son manteau, que la dame tenait fortement.

- Forcément.

Amors ancmais no falhit, 

Mas ar falh forsadamen.

Peyrols: Quant amors. 

Amour oncques plus ne faillit, mais maintenant il faut forcément.

CAT. Forsadament. ESP. Forzadamente (forzosamente). PORT. Forçadamente. IT. Forzadamente. (chap. Forsadamen.)

8. Forsa, Forza, Forssa, s. f., force, violence, vigueur.

Albertz, tug li maltrag e ill dan 

Perdon lur forsa e lur vigor. 

T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm. 

Albert, tous les mauvais traitements et les dommages perdent leur force et leur vigueur. 

Un bais que forsa d'amor 

Mi fetz a ma domna emblar.

P. Vidal: Pus tornat. 

Un baiser que force d'amour me fit dérober à ma dame.

Los mals, torts, forsas e grevansas.

Tit. de 1409. Ville de Bergerac. 

Les maux, torts, violences et vexations.

Loc. Fazia tort o forza a negun autre. 

Cout. de Tarrombe, de 1284.

Faisait tort ou violence à nul autre. 

Adv. comp. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.

Voguent à force, et ont bon vent. 

Tot m'a vencut ab forsa et ab batailla.

B. de Ventadour: Per mielhs. 

M'a entièrement vaincu avec force et avec bataille. 

Per forsa conquistar.

Sordel: Planher vuelh.

Conquérir par force. 

Donatz l'en a beure per forsa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Donnez-lui-en à boire par force.

- Forteresse, fortification.

Las forzas que ara i son, et adenant i seran. Tit. de 1139.

(chap. Les forses que ara hi están, y mes abán hi estarán.)

Les forteresses qui maintenant y sont, et désormais y seront.

Mas ves amor no val forsa ni tors.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Mais envers amour ne vaut forteresse ni tour. 

Elh fe faire al monestier tors e forsas. Philomena.

Il fit faire au monastère tours et fortifications. 

Fig. La taverna es castell e forssa del diable per guerreiar Dieu e sos sans. V. et Vert., fol. 22. 

La taverne est château et forteresse du diable pour guerroyer Dieu et ses saints. 

CAT. Forsa (F. C. Barchinona). ANC. ESP. Forza. ESP. MOD. Fuerza. PORT. Força, IT. Forza. (chap. Forsa, forses.)

9. Forsaire, s. m., violateur, qui commet un viol, corrupteur.

Aital forsaire fassa matrimoni ab la forsada.

(chap. Tal forsadó, violadó, corruptó faigue matrimoni en la forsada.)

Regardada la conditio del forsaire e de la forsada.

Cout. de Condom.

Qu'un tel violateur fasse mariage avec la violée.

La condition examinée du violateur et de la violée.

ESP. Forzador. PORT. Forçador. IT. Forzatore. (chap. Forsadó, violadó, corruptó.)

10. Fortificar, v., lat. fortificare, fortifier.

De reparar e fortificar la vila. Tit. de 1379. Ville de Bergerac. 

(chap. De repará y fortificá la vila.)

De réparer et fortifier la ville. 

Que la ciutat de Narbona se fortiffique per dos ans... e 'l borc de Narbona se fortiffique per tres ans.

(chap. Que la siudat de Narbona se fortifico per dos añs... y lo burg, burgo de Narbona se fortifico per, durán, tres añs. De burg, burgo, Burg, bourg, Burgos, Bourgogne, Borgoña; de castell, Castella, Castilla y Cataluña, Chastelongne.)

Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 218 et 219. 

Que la cité de Narbonne se fortifie pour deux ans... et le bourg de Narbonne se fortifie pour trois ans. 

Fig. Per miels fortificar ma razon.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, Ire part., c. 38. 

Pour mieux fortifier mon raisonnement. 

Part. pas. Adonc se son fortificat dins lo dit castel.

Chronique des Albigeois, col. 67.

Alors se sont fortifiés dans ledit château. 

CAT. ESP. PORT. Fortificar. IT. Fortificare. (chap. Fortificá: fortifico, fortifiques, fortifique, fortifiquem o fortificam, fortifiquéu o fortificáu, fortifiquen; fortificat, fortificats, fortificada, fortificades.)

11. Forteza, s. f., forteresse, fortification.

El castel... las fortezas. Tit. de 1062. 

(chap. Lo castell... les fortaleses, fortificassions.)

Le château... les forteresses.

IT. Fortezza. (N. E. Apellido de algunos autores de Mallorca.)

Va exir est poeta a la vida literaria aprés lo renaxament de les nostres lletres.

12. Fortalessa, Fortaleza, Fortaressa, s. f., forteresse.

Que gardes la fortalessa. V. de S. Honorat.

Qu'il gardât la forteresse. 

Per fortaressa de lo dit loc.

Chronique des Albigeois, col. 50. 

Par forteresse dudit lieu. 

Las ditas terras et fortalessas.

Tit. de 1294. DOAT, t. CXVII, fol. 248. 

Lesdites terres et forteresses. 

Fig. Charitatz es columna e fortaleza en la sainta arma.

Trad. de Bède, fol. 21. 

Charité est colonne et forteresse en l'âme sainte.

- Force, vigueur.

Lo jois dels jovencels es lor fortalessa. Trad. de Bède, fol. 77.

La joie des jouvenceaux est leur force.

De beutat passatz Absalon,

E de fortaleza Samson.

Leys d'amors, fol. 119.

Pour la beauté vous passez Absalon, et pour la force Samson.

CAT. Fortalesa. ESP. PORT. Fortaleza. (chap. Fortalesa, fortaleses; forsa, forses.)

13. Sobrefort, adj., très fort. 

Sobrefort, sobreformen.

Leys d'amors, fol. 100. 

Très fort, très fortement.

14. Sobreformen, adv., très fortement. 

Sobrefort, sobreformen.

Leys d'amors, fol. 100. 

Très fort, très fortement.

15. Sobreforciu, adj., extrême, excessif.

Mos sobreforcius talens.

P. Vidal: Si m laissava. 

Mon excessif désir.

16. Sobresforsar, v., faire un grand effort.

Subst. Per qu'ieu, ab sobresforsar, 

Cug dels fellos mescrezens, 

Ab Dieu, recobrar Suria.

P. Vidal: Si m laissava. 

C'est pourquoi, avec faire un grand effort, je pense des félons mécréants, avec Dieu, recouvrer Syrie.

17. Sobresfort, s. m., grand effort.

Ab sobresfortz de labor,

Trac de freida neu fuec clar, 

Et aigua doussa de mar.

(chap. En sobreesfors de treball, trac de freda neu foc cla, y aigua dolsa del mar.)

P. Vidal: Pus tornatz. 

Avec grand effort de travail je tire de froide neige feu clair, et eau douce de mer.

18. Confortatiu, Confortatieu, Cofortatiu, adj., confortatif, qui est propre à conforter.

Aquest pimens es tan confortatieus.

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ce piment est tellement confortatif.

Viandas confortativas. 

Autras herbas cofortativas.

(chap. Atres herbes confortatives: que conforten, enfortixen, donen forsa.)

Eluc. de las propr., fol. 81 et 89.

Viandes confortatives. 

Autres herbes confortatives.

CAT. Confortatiu. ESP. PORT. IT. Confortativo. (chap. Confortatiu, confortatius, confortativa, confortatives.)

19. Confortar, v., lat. confortare, conforter, encourager, rassurer, affermir.

Aysso es lo pa que conforta lo cor. V. et Vert., fol. 43. 

Ceci est le pain qui conforte le coeur. 

Una prezicansa per confortar los baros.

V. de Folquet de Marseille. 

Une prédication pour encourager les barons. 

Dona, per vos mi cofort 

E 'n fas chanson e deport. 

Albert, Marquis de Malespine: Dona a vos.

Dame, par vous je m'encourage et en fais chanson et amusement.

Car filh, conforta ti. V. de S. Honorat. 

Cher fils, rassure-toi.

Part. prés. Vostr' huelh belh truan... 

No m van confortan. 

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Vos beaux yeux fripons... ne me vont encourageant.

ANC. FR. Fait sumes si cum cumfortet... E as cumfortet mei. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 125 et 85. 

CAT. ESP. PORT. Confortar. IT. Confortare. (chap. Confortá, confortás: conforto, confortes, conforte, confortem o confortam, confortéu o confortáu, conforten; confortat, confortats, confortada, confortades.)

10. Confort, Cofort, s. m., confort, secours, encouragement, consolation, courage.

Ni faran als Flamencx... ajuda, confort ni favor contra lo rey.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 228.

Ni feront aux Flamands... aide, secours ni appui contre le roi.

El aura beson de... ayda et confort.

Reg. des États de Provence de 1401. 

Il aura besoin de... aide et secours. 

Elh fora mortz, ben a un an o dos, 

Si 'l belh cofortz d' elhas doas no fos. 

Pujols: Si 'l mal d'amor.

Il serait mort, il y a bien un an ou deux, si ne fut le bel encouragement d'elles deux.

ANC. FR. Et eurent assez grand confort de vivres, qu'ils trouvèrent esdictes bastilles. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 71.

Et cherchera aide et confort là où il pourra. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 66. 

CAT. Confort. ANC. ESP. Conforto. ESP. MOD. Confuerto. PORT. IT. Conforto. (chap. Confort, conforts; tamé signifique comodidat.)

21. Confortatio, s. f., confortation.

Li done confortatio.

Als sens corporals dona confortacio. Eluc. de las propr., fol. 266 et 78. Qu'il lui donne confortation. 

Aux sens corporels donne confortation. 

ESP. Confortación. PORT. Confortação. IT. Confortazione.

12. Confortament, Cofortamen, s. m., courage, encouragement.

Vostre confortament es vas. Philomena.

Votre courage est vain.

Grans cofortamens que Dieu dona a ssos temens.

V. et Vert., fol. 55. 

Grands encouragements que Dieu donne à ses craignants. 

ANC. ESP. Confortamiento. IT. Confortamento. (chap. Confortamén, confortamens.)

23. Confortador, s. m., consolateur, confortateur.

Si hyeu no m'en vauc, lo confortador no venra a vos.

Adjectiv. Lo confortador Sant Esperit, lo qual vos trametra lo Payre en mon nom. 

Fragment de trad. de la Passion.

Si je ne m'en vais pas, le consolateur ne viendra pas à vous.

Le Saint-Esprit confortateur, lequel le Père vous enverra en mon nom. ESP. Confortador. IT. Confortatore. (chap. Confortadó, confortadós, confortadora, confortadores.)

24. Enfortir, v., fortifier, renforcer. 

La enfortiron los reys. Hist. abr. de la Bible, fol. 22.

(chap. La van enfortí, fortificá, los reys.)

Les rois la fortifièrent.

ANC. FR. L'effort du total consiste plus en la disposition et liaison des files et des rangs qui s'enforcissent les uns les autres. 

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Flaminius. 

Et par mesme moyen eust bien enforcy son royaume.

Comines, liv. I, p. 299. 

Par le commandement d'amours 

Et de la plus belle de France, 

J'enforcis mon chastel tousjours. 

Charles d'Orléans, p. 190. 

CAT. Enfortir. ANC. ESP. Enfortecer. IT. Infortire. (chap. Enfortí, enfortís: yo me enfortixgo o enfortixco, enfortixes, enfortix, enfortim, enfortiu, enfortixen; enfortit, enfortits, enfortida, enfortides.)

25. Enfortiment, s. m., renfort.

Pres mot gran enfortiment contra lo pobol.

Hist. abr. de la Bible, fol. 69. 

Prit moult grand renfort contre le peuple. 

ANC. CAT. Enfortiment. ANC. ESP. Enfortalecimiento. (chap. Enfortimén, enfortimens.)

26. Esforsiu, adj., faisant effort, persistant, opiniâtre, violent.

Om non es fis, ni drutz enamoratz, 

Ni esforsius, qui tan tost si recre 

De sa domna.

Pistoleta: Ancmais nulz. ou Pons de Capdueil: S' ancmais nul. 

Homme n'est fidèle, ni amant enamouré, ni persistant, qui se lasse si tôt de sa dame. 

S' anc nulh jorn fui esforcius

D' esser adrets, cortes e gais.

Raimond de Miraval: Entre dos. 

Si oncques nul jour je fus faisant effort d'être adroit, courtois et gai.

Una dolors esforsiva

Me pren e m toca e m briva.

G. Faidit: Una dolors. 

Une douleur violente me prend et m'excite et me presse.

27. Esforsivament, adv., opiniâtrément, violemment.

Plus esforsivament fos mesprezada.

Trad. de Bède, fol. 12.

Plus opiniâtrément fut méprisée.

28. Esforsar, Esforzar, v., efforcer, faire effort, fortifier.

Ab totz esfortz vei las gens esforsar.

G. Riquier: Fortz guerra.

Je vois les gens faire effort avec tous efforts. 

Pel paire semblar 

Se deu mout esforzar.

B. Calvo: Mout a que.

Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Esfors un pauc mon coratge, 

E m vauc conortan.

G. Faidit: Lo rossinholet.

Je fortifie un peu mon courage, et me vais excitant.

La carn de cadel non vezen

Ben l' esforza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La chair de petit chien ne voyant pas le fortifie bien.

S' esforsa cum poscha orazo empaitar. Trad. de Bède, fol. 28.

S'efforce comment il puisse empêcher oraison.

Part. pas. Soi m' en per so esforsatz

Qu' entendatz cals chansos eu fatz. 

Giraud de Borneil: No puesc sofrir. 

Je m'en suis efforcé pour cela que vous entendiez quelles chansons je fais.

Amar Dieus e servir... 

De cor e de saber 

Ab esforsat poder.

G. Riquier: Als subtils.

Aimer et servir Dieu... de coeur et de savoir avec efforcé pouvoir.

CAT. Esforsar. ESP. Esforzar. PORT. Esforçar. IT. Sforzare. (chap. Esforsá, esforsás: yo me esforso, esforses, esforse, esforsem o esforsam, esforséu o esforsáu, esforsen; esforsat, esforsats, esforsada, esforsades.)

29. Esforsadament, Esforzadamen, adv., avec effort, à marche forcée.

A Tholosa venc am grans gens esforzadamen.

(chap. A Tolosa, Toulouse va vindre en gran gentada a marches forsades, esforsadamen, en esfors.)

El remanen de la ost s'en anet esforsadament.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174 et 180. 

Vint à Toulouse avec quantité de gens à marche forcée.

Le reste de l'armée s'en alla à marche forcée. 

CAT. Esforsadament. ESP. Esforzadamente. PORT. Esforçadamente. 

IT. Sforzatamente. (chap. Esforsadamen, a marches forsades, en esfors.)

30. Esfort, s. m., effort, courage.

S' il vostra vertutz cui clam

No m don esfortz qu'ieu dezam.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

Si la vôtre vertu que j'invoque ne me donne courage que je désaime.

Ab bon esfortz conquier hom manentia. 

Arnaud P. d'Agange: Quan lo temps.

Avec bon effort on conquiert richesse.

No m val esfors contra lieys ni sabers.

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Ne me vaut effort ni savoir contre elle. 

Loc. Quar viu ses vos, fatz esfortz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad. 

Parce que je vis sans vous, je fais effort. 

Faz esforz, quar sai faire 

Bos vers pois no soi amaire.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

Je fais effort, car je sais faire bons vers depuis que je ne suis amant.

- Force, troupe.

Mandon tot lor esfortz. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

Convoquent toutes leurs forces. 

CAT. Esfors. ESP. Esfuerzo. PORT. Esforço. IT. Sforzo. (chap. Esfors, esforsos.)

31. Esforsament, s. m., effort. 

L' esforsament es honestes. Trad. de Bède, fol. 2.

L'effort est honnête. 

ANC. FR. Par grant efforcement de guerre.

G. Guiart, t. I, p. 20.

ANC. ESP. Esforzamiento. IT. Sforzamento. (chap. Esforsamén, esfors.)

32. Afortir, v., fortifier, affermir, encourager.

Per qu' ieu vas vos afortis mon coratge.

R. Jordan: Vas vos soplei.

C'est pourquoi vers vous je fortifie mon courage. 

Quar si bos cors non l' afortis.

B. de Ventadour: Ab joi.

Car si bon coeur ne le fortifie.

Pros hom s' afortis,

E malvatz s'espaventa.

B. de Ventadour: Quan la doussa.

Homme preux s'affermit, et lâche s'épouvante.

Part. pas. Aissi cum hom pros afortitz

Que vol mais ab plus ric de se 

Guerreiar.

Aimeri de Bellinoi: Aissi cum. 

Ainsi comme homme preux affermi qui veut davantage guerroyer avec plus puissant que soi.

Ben aia coms qu' es d' afortit coratge. 

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes. 

Bien ait comte qui est de courage affermi.

(chap. Afortí, afortís: yo me afortixgo o afortixco, afortixes, afortix, afortim, afortiu, afortixen; afortit, afortits, afortida, afortides.)

33. Afortidamen, adv., courageusement, fièrement, vigoureusement.

Si defent afortidamen. V. de S. Honorat.

Se défend courageusement.

Tal perdon donar

Qu' om s' en crozes pus afortidamens.

R. Gaucelm: Ab grans trebalhs.

Accorder telle indulgence qu'on s'en croisât plus courageusement.

Lo comte Hugo li dih afortidamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 134.

Le comte Hugues lui dit fièrement.

(chap. Afortidamen, fieramen, valénmen, vigorosamen, en un parell de collons, etc.)

34. Afortar, v., fortifier.

Part. pas. Eron afortatz per la hodor.

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 38.

Étaient fortifiés par l'odeur.

35. Afortimen, s. m., solidité, encouragement, puissance, domination.

Si com l'aigua sofre la nau corren, 

Pois es tan grans que mil homes soste, 

E d' un clavel pert son afortimen.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor. 

Ainsi comme l'eau supporte le navire courant, même quand il est si grand qu'il soutient mille hommes, et par un clou il perd sa solidité. 

Auri' obs l' Afortimen.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que. 

L' encouragement serait nécessaire. 

Que del afortimen 

D' amor pogues garir ben e gen.

Lanfranc Cigala: Non sai si m chant. 

Que de la domination d'amour je pusse bien et gentement guérir.

36. Desafortir, Dezafortir, v., décourager.

Quar bos afortimens 

Val, e deu valer, e vens, 

Ja no m dezafortirai.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Parce que bon courage vaut, et doit valoir, et triomphe, jamais je ne me découragerai.

37. Perforsar, Perforssar, v., faire effort, efforcer.

Notaris e procurayres que si perforson, en las cors ont an a praticar, d'aver part. Statuts de Provence, BOMY, p. 8.

Notaires et procureurs qui s'efforcent, dans les cours où ils ont à pratiquer, d'avoir part.

Gens d'armas que se perforsavon de dessendre al bas pays.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Gens d'armes qui s'efforçaient de descendre au bas pays.

Maximia se perforsset que desapauzes son filh.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 34.

Maximien s'efforça qu'il déposât son fils.

38. Reforsar, v., renforcer. 

Part. pas. Aytal rim son dig et apelat rim reforsat.

Leys d'amors, fol. 20. 

Telles rimes sont dites et appelées rimes renforcées.

Las layssas son reforsadas.

G. Riquier: Qui a sen. 

Les lices sont renforcées.

CAT. Reforsar. ESP. Reforzar. PORT. Reforçar. IT. Rinforzare. 

(chap. Reforsá, reforsás: yo me reforso, reforses, reforse, reforsem o reforsam, reforséu o reforsáu, reforsen; reforsat, reforsats, reforsada, reforsades; reforsut, reforsuts, reforsuda, reforsudes.)

39. Reconfortar, v., reconforter, consolider, raffermir.

Alcuna causa que ben reconfortet la sancta ley crestiana.

L'Arbre de Batalhas, fol. 7. 

Aucune chose qui raffermit bien la sainte loi chrétienne. 

Part. prés. Us belhs respiegs mi vai reconfortan.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

Un beau répit me va reconfortant. 

IT. Riconfortare. (chap. Reconfortá, reconfortás: yo me reconforto, reconfortes, reconforte, reconfortem o reconfortam, reconfortéu o reconfortáu, reconforten; reconfortat, reconfortats, reconfortada, reconfortades.)

40. Desconfortar, Descofortar, v., décourager, déconforter, priver de force.

Mas era m descofortarai, 

Quar no us veyrai.

(chap. Pero ara me desconfortaré perque no tos voré; tos, de vosté, te, de tú.)

Giraud de Borneil: S' anc jorn. 

Mais maintenant je me découragerai, parce que je ne vous verrai.

Per que valor de lui se desconforta. 

P. Vidal: Ma voluntaz. 

C'est pourquoi valeur se décourage de lui. 

Part. pas. Toz regnes partiz er desconfortaz. Trad. de Bède, fol. 59.

(chap. Tot regne partit sirá assolat, desconfortat, privat de forsa, fluix, débil; com va passá en lo de Aragó cuan Jaime I lo va partí. Es una sita de la Biblia, tot regne o reino dividit contra ell mateix sirá assolat, etc.)

Tout royaume divisé sera privé de force.

ANC. CAT. PORT. Desconfortar. IT. Disconfortare. (chap. Desconfortá no se fa aná, se emplee assolá, privá de forsa, afluixá, debilitá, etc.)

41. Treforsar, v., renforcer, rendre solide, très fort.

Part. pas. Sendats treforsats, la pessa, oeit deniers.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 161.

Taffetas renforcé, la pièce, huit deniers.

El Diario - Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”

Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”.

https://www.eldiario.es/autores/sara-rojas/

Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”
El senador francés Christophe-André Frassa, del partido Los Republicanos Senado de Francia.

Miembro del partido Los Republicanos, afirma que “no respetar los acuerdos” europeos e hispanofranceses en materia plurilingüe es “un problema importante” en la relación bilateral entre Francia y España.

https://www.eldiario.es/andalucia/partido-sarkozy-lleva-senado-francia-alarmante-reduccion-horas-frances-escuelas-andaluzas_1_10922814.html

El senador francés Christophe-André Frassa, del partido conservador Los Republicanos, ha denunciado desde la Cámara Alta de la República Francesa la “alarmante” situación de la enseñanza del francés en la educación pública andaluza, después de que el Gobierno de Juan Manuel Moreno haya suprimido la obligatoriedad de la segunda lengua extranjera en primero de Bachillerato y recortado la carga lectiva en segundo a partir de este curso 2023-2024. Años antes, la Junta ya redujo a la mitad la carga horaria semanal dedicada al segundo idioma en Educación Primaria (en 2019) y eliminó esta asignatura de tercero y cuarto (en 2020).

https://www.eldiario.es/andalucia/profesores-andalucia-alertan-brecha-linguistica-dejaria-desventaja-alumnado-educacion-publica_1_9131864.html

En una entrevista con elDiario.es Andalucía, el también presidente de la Comisión Política de la Asamblea Parlamentaria de la Francofonía (APF) reitera que “la reciente y marcada degradación de la situación efectiva de la enseñanza del francés en España, especialmente en Andalucía, es una cuestión importante y muy preocupante”. De ahí que justifique su solicitud al Gobierno de Emmanuel Macron de llevar a cabo “una misión para evaluar la aplicación de todos los acuerdos de la Unión Europea firmados en 2002, así como los sucesivos acuerdos franco-españoles”, explica Frassa.

Mediante una pregunta registrada en el Journal Officiel de la République Française (el equivalente al Boletín Oficial del Estado en España) registrada el pasado 8 de febrero, Frassa se ha dirigido al ministro de Europa y Asuntos Exteriores de Francia para informarle de que en la comunidad al sur de su país vecino se están incumpliendo los acuerdos europeos e hispanofranceses suscritos por España en materia de plurilingüismo.

Los Republicanos es el nombre con el que el expresidente de la República Francesa Nicolas Sarkozy rebautizó la antigua Unión por un Movimiento Popular (UMP), que a su vez refundó la Agrupación por la República (RPR) de Jacques Chirac, heredera del gaullismo. Este partido de derechas galo forma parte del Partido Popular Europeo, junto al PP español. Aun así, uno de sus senadores, Christophe-André Frassa, ha trasladado a la Cámara Alta francesa un debate inédito sobre la reducción de horas lectivas en lengua francesa en las escuelas andaluzas.

"Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma."

Un escollo en la relación bilateral entre Francia y España.

“El Tratado de Barcelona de 2023 fortaleció las relaciones entre Francia y España, destacando el compromiso común con la educación”, recuerda Frassa en sus declaraciones a este periódico. “Sin embargo –continúa el senador conservador– en Andalucía, y tememos que en la mayoría de las regiones españolas, los acuerdos no se respetan si no se garantiza la enseñanza del francés en el sistema escolar público”.

En España, la competencia en educación está transferida a las comunidades autónomas, de modo que son los gobiernos autonómicos los responsables de diseñar el currículo escolar, partiendo del marco legislativo estatal que fija el Gobierno central (actualmente, con la LOMLOE). 

En el caso de la segunda lengua extranjera, la normativa estatal se limita a garantizar que la enseñanza del segundo idioma se oferte entre las optativas y deja en manos de las comunidades autónomas establecer su obligatoriedad. Así pues, mientras Galicia, Murcia, Aragón o Canarias contemplan al menos dos años de enseñanza obligatoria del segundo idioma en la etapa de Secundaria, otras regiones como Andalucía reducen la obligatoriedad tan solo al primer curso. En el extremo de la apuesta por la optatividad del alumnado, se encuentra Castilla y León o Cantabria, que dejan en manos del estudiante decidir si cursar otro idioma además del inglés en la ESO y Bachillerato.

Por esta razón, señalando el incumplimiento de la Carta Europea del Plurilingüismo, los acuerdos franco-españoles y la competencia plurilingüe prevista por la legislación española en materia de educación (LOMLOE), el también miembro de la Comisión de Asuntos Europeos en Francia concluye que la regresión que ha experimentado la segunda lengua extranjera en España, y concretamente, en Andalucía  “se ha convertido, sin lugar a dudas, en un problema importante en la calidad de nuestra relación bilateral con España”.

Acuerdos que no se respetan.

Entre los acuerdos que Frassa pide al Gobierno de su país que se revisen, se encuentra la Declaración conjunta del Tratado de Barcelona firmado entre Francia y España en enero de 2023, donde se recoge que “ambos países consideran la promoción de la enseñanza de las lenguas francesa y española en sus respectivos sistemas educativos como una prioridad”. Asimismo, el Tratado de Amistad entre Francia y España firmado ese mismo año establecía en su artículo 18 que “para favorecer el aprendizaje y la difusión mutuos”, las partes “desarrollarán la enseñanza de la lengua francesa y de la lengua española en sus respectivos países.”

Mucho antes, el Estado español ya asumió el compromiso de la citada Carta europea sobre el Plurilingüismo (2005), en cuyo apartado de educación incide precisamente en la necesidad de promover el aprendizaje de más de un idioma extranjero: “Desde Infantil, el sistema educativo debe ofrecer una educación plurilingüe y desarrollar las habilidades de aprendizaje autónomo necesarias para aprender nuevas lenguas a lo largo de la vida. Esta misión no consiste en absoluto en permitir que se consolide una única lengua extranjera como lengua de comunicación mínima con fines puramente comerciales”. 

Fuentes del Ministerio de Educación consultadas por este periódico discrepan con el senador francés y niegan que se estén quebrantando los pactos bilaterales “por no ser tan específicos” en su redacción. Apuntan también que la normativa andaluza “no contraviene la ley”, aunque recuerdan que el diseño curricular compete a los gobiernos autonómicos.

Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa 

El “error” de fomentar el bilingüismo y no el plurilingüismo.

Con todo, el senador de la República francesa se ha sumado a la preocupación de la plataforma andaluza por la Cultura y Enseñanza de Lenguas Europeas (CELE). Esta organización, que aglutina en su mayoría a docentes de segundas lenguas extranjeras, lleva años alertando de que “las políticas del PP al frente del Gobierno andaluz venían a certificar la muerte del plurilingüismo en el sistema público de Andalucía”, toda vez que se han traducido en recortes del segundo idioma en el diseño curricular. 

En línea con lo que defiende la plataforma CELE, el miembro de la Cámara Alta francesa rechaza la apuesta del Gobierno andaluz por “reforzar” la enseñanza del primer idioma (que suele ser el inglés), al otorgarle mayor carga lectiva junto a la Lengua Española y a las Matemáticas en su adaptación de la normativa estatal a la realidad de las aulas andaluzas.

“Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa”, afirma a ese respecto Frassa. Al hilo, recuerda el liderazgo que hasta ahora ha ostentado la comunidad andaluza en materia de enseñanza de lenguas extranjeras: “Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma”, añade en su respuesta a las preguntas formuladas por la edición andaluza de elDiario.es

Por lo pronto, la decisión del Gobierno de Moreno de eliminar el segundo idioma de tercero y cuarto de Primaria en 2020 –tras haber reducido a la mitad, un año antes, el horario en quinto y sexto– se ha traducido en un desplome en el número de matriculaciones en el curso 2021-2022, según los últimos datos publicados por el Ministerio de Educación y Formación Profesional. Si bien los estudiantes andaluces siguen a la cabeza en escoger una segunda lengua extranjera en Primaria y Bachillerato, las cifras confirman que la comunidad ha experimentado un retroceso en cinco años, pasando de un 67,7% de matriculaciones en el curso 2017-2018 a caer hasta el 40,3% un lustro después.

Lazos con Andalucía.

El senador Frassa representa, además, a los ciudadanos franceses que viven fuera del país galo y, en este sentido, recuerda que “los vínculos” entre su país y Andalucía “están arraigados en una historia rica, marcada por numerosas influencias culturales, científicas y comerciales a lo largo de los siglos”. Al enumerar los lazos que unen a la República Francesa con Andalucía, Frassa destaca también que “los diversos acuerdos de cooperación franco-españoles han estimulado el turismo y las inversiones” en esta comunidad.

martes, 20 de febrero de 2024

Lexique roman; Estar, Istar, Star


Estar, Istar, Star, v., lat. stare, être.

En tal manieyra que pogesso estar onradament e viure. Philomena.

(chap. De tal manera que (ells) pugueren está honradamen y viure.)

En telle manière qu'ils pussent être honorablement et vivre.

Maistrals vertuz qui nos fai istar ab Dieu.

Trad. de Bède, fol. 8.

Suprême vertu qui nous fait être avec Dieu. 

Bona vida, neta e pura,

Fa star cossiensa segura.

Libre de Senequa.

Bonne vie, nette et pure, fait être la conscience tranquille.

Ab vos esta, on qu'ieu m' esteia.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Il est avec vous, où que je me sois. 

Deus es amors, e qui istai en amor estai en Deu.

(chap. Deu es amor, y qui está en amor está en Deu.)

Trad. de Bède, fol. 24. 

Dieu est amour, et qui est en amour est en Dieu. 

Dos jorns estem ses beure, ses manjar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger.

Part. prés. Estan com ela, lo reis Anricx d'Angleterra si la pres per molher. V. de B. de Ventadour.

Étant avec elle, le roi Henri d'Angleterre si la prit pour femme.

Part. pas. Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc. V. de Folquet de Marseille. 

Quand le bon roi Alphonse de Castille eut été déconfit par le roi de Maroc. 

Loc. E m dis: Morgue, quan venguis, 

Ni cum estai Montaudos?

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Et me dit: Moine, quand vins-tu, et comment est Montaudon?

Prov. Al reprovier qu'om retrai: 

No s mova qui ben estai.

Peyrols: Quoras que. 

Au proverbe qu'on rapporte: Ne se meuve qui bien est. 

ANC. FR. N' i porrions ensemble ester.

Roman du Renart, t. I, p. 88. 

La contencion sur l'église de Cambray, si qu'elle avoit estet au concile à Clermont.

Chronique de Cambray, fol. 35.

Morout, fait-il, conment t' esta? 

Sire, fait-il, moult mal me va.

Roman du Renart, t. III, p. 203. 

Estant vierge, et demeurante en Galilée, l'ange de Dieu me vint dire, estante seule en ma chambre et esveillée, qu'il m'apportoit une bonne nouvelle.

Contes d'Eutrapel, fol. 212.

N' i lessèrent charue avant, 

Maisun estant ne coc chantant. 

Roman de Rou, v. 7348.

- Rester, demeurer, se reposer.

Ieu am mais estar en Fransa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai. 

J'aime mieux demeurer en France. 

Al soleill lo faretz estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous le ferez rester au soleil.

Quan ben i pes tot esbaitz m' estau.

Aimeri de Peguilain: Lanquan. 

Quand bien j'y pense, je demeure tout ébahi.

Us enduratz fam, set, et ill stan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Vous endurez faim, soif, et eux se reposent. 

Loc. D' els no us vuelh pus parlar; 

Mas laissarai estar 

Los pros ab los prezatz 

E 'ls nessis ab los fatz.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Je ne veux plus vous parler d'eux; mais je laisserai ester (être tranquilles) les preux avec les prisés et les sots avec les fats.

Lieys prec, e tot l' als lays estar.

G. Adhemar: S'ieu conogues. 

Je supplie elle, et je laisse ester (être tranquille) tout le reste. 

ANC. FR. Mais lessiés ester vostre plor.

Roman de la Rose, v. 16513.

Ce leis ester, si tornerai 

A ce que je proposé ai.

Fables et cont. anc., t. II, p. 325. 

Li rois fait le retrait souner, 

Lors laissent tuit l'assaut ester.

Roman du Renart, t. IV, p. 201. 

Je vous prie, laissez-moy ester, car la teste me rompt, et vous ne sentez pas le mal que j' ay.

Les Quinze Joyes de mariage, p. 47.

IT. Per che morte fura

Prima i migliori e lascia stare i rei.

Petrarca, Son.: Chi vuol veder.

- Tarder, différer.

Seigner Conrat, eu sai dui rei qu'estan 

D' ajudar vos; ara entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Seigneur Conrad, je sais deux rois qui tardent de vous aider; maintenant entendez qui.

- Arrêter.

Venen escridan: Estatz, baro. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Viennent s' écriant: Arrêtez, baron.

Ans lor fai dir: Estatz vos lai.

P. Vidal: Pois ubert. 

Mais il leur fait dire: Arrêtez-vous là.

- Exister, tenir, se maintenir.

Terra... Esta per si meteysha.

Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... se maintient par elle-même. 

Mas mais val en plai 

Valors que de si estai. 

T. de L' Oste et de Guillaume: Guillem razon.

Mais plus vaut en dispute valeur qui par soi se maintient.

En un petit de joy m' estau.

G. Rudel: Pro ai del. 

En un peu de joie je me tiens. 

ANC. FR. A painnes puet sour piés ester.

Roman de la Violette, p. 160. 

Maiz Normanz à estal s'esturent.

Roman de Rou, v. 6709.

- Ester, comparaître.

Ab fermansas d' estar a dret ses tot perlongament.

Cout. de Condom. 

Avec garanties d'ester à droit sans aucun retard.

- Convenir, aller, être séant.

Conois que miels m' estai

Que si trop altament ames.

G. Amiels: Breu vers. 

Je connais qu'il me convient mieux que si j' aimasse très-haut.

Li siey belh huelh tan ben l' estan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Les siens beaux yeux si bien lui vont. 

Conoscatz doncx que mal vos estaria. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

Connaissez donc que mal vous irait.

- Substant. Maison, demeure. 

Trameserun (trameseron) a la vescontessa las claus del lur estar de Berniz. Titre de 1168.

Ils transmirent à la vicomtesse les clefs de leur maison de Berniz.

- Manière d'être, d'agir, contenance. 

Que tost no m tornes retraire 

Son estar, son captener.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. Var. 

Que bientôt tu ne me reviennes rapporter sa manière d'être, son gouverner.

Eu dic qu' ilh fan lag estar.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Je dis qu'ils font laide contenance. 

CAT. ESP. PORT. Estar. IT. Stare. (chap. Está: estic, estás, está, estem o estam, estéu o estáu, están.)

2. Estant, s. m., place, état d'un homme qui est debout.

De son estan se mes a genolho.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

De sa place il se mit à genoux.

Cant ill se levet en estant.

V. de S. Honorat.

Quand il se leva tout debout.

Sal el en estant.

Poëme sur Boèce. 

Il saute tout debout.

ANC. FR. Quant l'évangile lire orrez

En estant lever vous devez... 

Mès ce m' i a molt grant mestier

Qu'il m' i lest dormir en estant.

Fables et cont. anc., t. II, p. 197 et 361. 

Lors saillent en estant tous ceux de léans.

Roman de Lancelot du Lac, t. II, fol. 51.

CAT. Estant. ESP. PORT. Estante. IT. Stante. (chap. Están; gerundio, están de peu; s. puesto aon se está, estans.)

3. Estat, Stat, s. m., lat. status, état.

Tota chausa que enivra e trastorna l' estat d'ome.

Trad. de Bède, fol. 45.

Toute chose qui enivre et bouleverse l' état d'homme.

- État, assemblée politique.

Am los tres estatz dels pais de Caersi, de las montanhas d' Alvergne et de Rouergue.

Tit. de 1372. DOAT, t. CXLVI, fol. 95. 

Avec les trois états des pays de Quercy, des montagnes d'Auvergne et de Rouergue.

Los tres estatz de la Bassa Marcha de Roergue.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284. 

Les trois états de la Basse-Marche de Rouergue. 

Los senhors des ditz III statz.

Reg. des États de Prov. de 1401. 

Les seigneurs desdits trois états. 

CAT. Estat. ESP. PORT. Estado. IT. Stato, stati.

(chap. Estat, estats; los siñós dels dits tres estats.)

4. Estal, Estau, s. m., place, séjour.

N' an gurpitz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28. 

Ils en ont déguerpi la place.

Loc. Ab tan volc montar Peire en son caval, 

Quan F. lhi a dit: Tenetz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58. 

Alors Pierre voulut monter sur son cheval, quand F. lui a dit: Tenez (restez en) place.

- Siége.

Dons Algerrans parlet de son estau, 

E gent e covinent e nun a frau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Le seigneur Algerrant parla de son siége, et bien et convenablement et non avec détour. 

ANC. FR. De verz un tertre unt pris estal.

Roman de Rou, v. 13743. 

Ne pourquant livrent estal, 

Et se deffendent vassaument.

Roman du Renart, t. IV, p. 345. 

Maiz Normanz à estal s'esturent, 

Es fers des lances les recheurent... 

Engleiz à estal se teneient

E li Normanz toz tems veneient.

Roman de Rou, v. 6709 et 13141. 

ANC. ESP. Estalo. PORT. Estao. IT. Stallo.

5. Estanza, s. f., fortune, condition, situation.

L'us es larcs el miels de sa paubrieria, 

L'autr' es escars, et a meillor estanza.

P. Cardinal: Ieu trazi.

L'un est généreux au mieux de sa pauvreté, l'autre est avare, et a meilleure fortune.

CAT. ESP. PORT. Estancia. IT. Stanza. (chap. Estansia, fortuna, condissió, situassió; estansia : habitassió.)

6. Estamen, s. m., état, condition, situation.

A greu sera est segl' en l' estamen 

Que a estat, segon que ausem dir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Difficilement ce siècle sera dans la situation qu'il a été, selon que nous entendons dire.

Aquel que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

V. et Vert., fol. 93.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén de viudedat.)

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Son bas et humil estament.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Sa basse et humble condition.

Ans ac estat mot longuament 

En aquel malvays estament.

V. de S. Honorat. 

Mais eut été moult longuement en ce mauvais état. 

El mon non esta longament 

Neguna res d'un estament.

Libre de Senequa. 

Aucune chose au monde ne demeure longuement dans un même état.

La reformacio de tot l' estamen de la glyeia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 212. 

La réformation de tout l'état de l'église. 

ANC. FR. Qui n'a repos ne estement.

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 14. 

CAT. Estament. ESP. Estamiento (estamento, estado, situación, etc).

7. Estatio, Istacio, Statio, s. f., lat. statio, station, demeure.

Estacio el mech loc.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Station au milieu. 

Volem bastir villa et statio el puech.

(chap. Volem bastí, construí, vila y habitassió al puch.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 88. 

Nous voulons bâtir ville et station au puy. 

Fig. Qui ama chastedat... cel es faiz istacios de Sant Esperit.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Qui aime chasteté... celui-là est fait demeure du Saint-Esprit.

CAT. Estació. ESP. Estación. PORT. Estação. IT. Stazione. (chap. Estassió, estassions.)

8. Estable, Istable, Stable, adj., lat, stabilem, stable.

Aver bo, ferm et estable.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 27.

Avoir bon, ferme et stable. 

Hom leugeirs que non es istables en sos faiz. (leugeirs : leugiers)

Trad. de Bède, fol. 78.

Homme léger qui n'est pas stable en ses actions.

La terra fes redonda e stabla fermamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

La terre fit ronde et stable fermement.

CAT. ESP. Estable. PORT. Estavel. IT. Stabile. (chap. Estable, estables.)

9. Estanc, adj., stable, solide.

Aissi m te amors franc,

Qu' alor mon cor no s vire, 

Ans l'ai ferm et estanc.

Raimond de Miraval: Aissi m te amors. 

L'amour me tient ainsi franc, de manière que mon coeur ne se tourne ailleurs, mais je l'ai ferme et stable.

10. Stacionari, adj., lat. stationarius, stationnaire.

Movement stacionari es quan la planeta esta quaysh el mech loc, aissi que no sembla que s mova.

(chap. Movimén estassionari es cuan lo planeta está casi al mich, aixina que no pareix que se mogue.)

Eluc. de las propr., fol. 113.

Mouvement stationnaire est quand la planète s'arrête quasi au milieu, de sorte qu'il ne semble pas qu'elle se meuve.

ESP. PORT. Estacionario. IT. Stazionario. (chap. estassionari, estassionaris, estassionaria, estassionaries.)

11. Estabilitat, Stabilitat, s. f., lat. stabilitatem, stabilité.

Lors letras patens per perpetual estabilitat.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258. 

Leurs lettres-patentes pour perpétuelle stabilité. 

Haia en si stabilitat. Eluc. de las propr., fol. 157. 

(chap. (que) Tingue en sí estabilidat.)

Ait en soi stabilité. 

CAT. Estabilitat. ESP. Estabilidad. PORT. Estabilitade. IT. Stabilità.

12. Stablament, adv., solidement, d'une manière stable.

Fermament et stablament.

Tit. de 1259. DOAT, t. LXXVIII, fol. 388. 

Fermement et solidement. 

CAT. Establement. ESP. Establemente. (chap. establemen.)

13. Estatge, Estage, s. m., demeure, résidence, étage.

Dous auzel, en son estage

Iras.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Doux oiseau, tu iras en sa demeure. 

Per qu'ieu vos man, lai on es vostr' estatges,

Esta chanso que me sia messatges.

La Comtesse de Die: A chantar. 

C'est pourquoi je vous envoie, là où est votre demeure, cette chanson qui me soit message. 

Fig. Plaing e plor

Fan en mi lor estatge. 

La Dame Castelloze: Ja de chantar. 

Plaintes et pleurs font en moi leur demeure. 

Deu cazer leu d'aut luec en bas estatge. 

P. Cardinal: Ricx hom que. 

Doit cheoir facilement de haut lieu en bas étage.

- Retard.

Sitot ai tarzat mon chan, 

E n'ai fag trop lonc estatge.

G. Faidit: Sitot ai.

Quoique j'aie retardé mon chant, et en aie fait très long retard.

Estat ai com hom esperdutz 

Per amor en long estage.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

- Rang, état, manière, tenue. 

Tornara en aquel estatge on el era premeiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 38.

Il retournera en ce rang où il était premièrement.

Selui fui que m fon de bel estatge.

B. de Ventadour: Quan vei la. 

Je fuis celle qui me fut de belle manière. 

Ieu, quan vi son gay cors, gen, 

D' avinent estatge.

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier el. 

Moi, quand je vis sa personne agréable, gente, de tenue avenante.

- Le lit de la mer. 

Pueys s'en torna la mars 

Suau en son estage.

V. de S. Honorat. 

Puis la mer s'en retourne tranquille en son lit. 

ANC. CAT. Estatge. IT. Staggio.

14. Estagier, s. m., habitant, locataire.

No i devo metre negun hom estranh en negun jutjamen, si no era estagiers de Moissac.

(Comparem lo chapurriau actual en este texto del siglo XII, o sigue, abans de 1200: No hi deuen ficá cap home extrañ (forasté) a cap juissi, si no ere (es) habitán de Moissac; si no estabe empadronat allí.)

Cout. de Moissac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 3.

N'y doivent mettre aucun homme étranger en aucun jugement, s'il n'était pas habitant de Moissac.

Ren non ai de l' estagier.

Marcabrus: Al departir.

Rien je n'ai du locataire.

ANC. CAT. Estatger.

14. Estadier, s. m., locataire.

Pot penhorar las causas del estadier que trobara en sa mazon.

Cout. de Condom. 

Il peut saisir les choses du locataire qu'il trouvera en sa maison.

16. Estatga, Estaga, Estaca, Estacha, s. f., maison, demeure, habitation, séjour, étage.

Los obradors e las estatgas de Caorts.

(chap. Los obradós y les cases de Caorts; operatorium : obradó)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.

Les ouvroirs et les maisons de Cahors.

Lo maizonier pot gitar de la maizon per sa propria estaga.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Le maître de la maison peut chasser de la maison pour sa propre habitation. 

Lo cal avia estaca el vas. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 5.

Lequel avait séjour dans le monument. 

En la mortal estacha 

Fora ja remas.

Un troubadour anonyme: Flors de paradis. 

Serait déjà demeuré en la mortelle demeure. 

Faran una cieutat en la qual aura una tor de XLIV estatgas d'aut.

(chap. Farán una siudat a la cual ñaurá una torre de coranta cuatre pisos d' alt, altura. No coinsidix en lo poc que hay buscat en la de Babel.)

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Ils feront une cité en laquelle il y aura une tour de quarante-quatre étages de haut.

17. Estatgan, Estagan, Estaigan, s. m., habitant, indigène.

Am los estagans d'aquela terra.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 13. 

Avec les indigènes de cette terre.

- Adject. Domicilié, habitant.

Lo dih home estatga et habitador de la dicha villa.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12.

Ledit homme domicilié et habitant de ladite ville.

Estrans hom, que en la vila de Monpeslier prena molher, et aqui remanra per estatga, franx sia per I an.

(chap. Un home extrangé, forasté, que a la vila de Montpellier prengue dona, mullé, y aquí se quedo domissiliat, que sigue franc per un añ; franx, franc, franch de impostos. Vore les franqueses de Mallorca.)

Statuts de Montpellier de 1204.

Homme étranger, qui prendra femme en la ville de Montpellier, et restera là comme domicilié, qu'il soit franc pendant un an.

Alcus estaigas de la villa.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95. 

Aucuns habitants de la ville.

18. Estezar, v., résider, siéger.

So en que amors s' es meza, 

Et affectios esteza.

Brev. d'amor, fol. 5. 

Ce en quoi amour s'est mis, et affection réside.

19. Estatura, Statura, s. f., lat. statura, stature, taille.

Avia ample cors e fort e robuste, e estatura covenhabla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112. 

Avait ample corps et fort et robuste, et stature convenable.

Lor estatura es de miech coydat, ses plus.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Leur stature est de demi-coudée, sans plus.

Una femna de gran statura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

(chap. Una femella, dona, de gran estatura: mol alta.)

Une femme de grande stature. 

CAT. ESP. PORT. Estatura. IT. Statura.

20. Desistar, v., être absent. (des + istar)

Part. prés. Ieu denant dissi e denant dic coma prezens a vos et ara desistans.

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

J'ai prédit et je prédis comme présent à vous et maintenant absent.

21. Desestansa, s. f., absence.

Mas mot majorment ara e la mieua desestansa.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Mais moult principalement maintenant en mon absence.

22. Existir, v., lat. existere, exister. 

Part. prés. La humor cristallina en cascu uelh existent. 

Dins la bassa regio existens.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 106. 

L'humeur cristalline existant dans chaque oeil. 

Existant dans la basse région. 

CAT. ESP. PORT. Existir. IT. Esistere. (chap. Existí: existixco o existixgo, existixes, existix, existim, existiu, existixen; existit, existits, existida, existides.)

23. Existencia, s. f., lat. existentia, existence, réalité.

No que sia de natura d'ayga per existencia.

Eluc. de las propr., fol. 107. 

Non qu'il soit de nature d'eau en réalité.

CAT. EST. PORT. Existencia. IT. Esistenza. (chap. Existensia, existensies.)

24. Establir, Stablir, v., lat. stabilire, établir.

Establisc senesqualc a Narbona. Philomena.

(chap. Va establí senescal a Narbona.)

Il établît sénéchal à Narbonne. 

L' en establise procurador.

Tit. de 1245. Arch. du Roy. J. 323. 

L' en établisse procureur.

Stabli et dona saubetat. Titre de 1080.

(chap. Establix y done salvedat : garantía.)

Établit et donne garantie.

- Marquer, indiquer.

Cant fo vengut lo dia qu' elh sant payre lor avia establit.

Philomena.

Quand fut venu le jour que le saint père leur avait indiqué.

E 'l pausa a la destra partida,

Qu' a sos amics a establida.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Et le place à la partie droite, qu'il a marquée pour ses amis.

- Placer.

Seran establit 

Li malvat a la senestra.

Brev. d'amor, fol. 114. 

Les méchants seront placés à la gauche. 

Part. prés. Establant et conservant. Doctrine des Vaudois.

(chap. Establín y conserván.)

Établissant et conservant. 

Part. pas. Aissi col fort castels ben establitz. 

R. Bistors: Aissi col. 

Ainsi comme le fort château bien établi. 

Ieu ai establit ton fraire senhor de sos fraires.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 5.

J'ai établi ton frère seigneur de ses frères.

Pena n' es establida ad aquel que la dara, ad aquel que la recebra e ad aquel que carta 'n fara. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Peine en est établie à celui qui la donnera, à celui qui la recevra et à celui qui en fera charte.

CAT. Establir. ESP. Establecer. PORT. Estabelecer. IT. Stabilire.

(chap. Establí: establixco o establixgo, establixes, establix, establim, establiu, establixen; establit, establits, establida, establides.)

25. Establida, s. f., demeure.

Lo ns aya trag d' aquesta prezen vida, Per metre lay en la santa establida.

R. Menudet: Ah grans. 

Nous l'ait tiré de cette présente vie, pour mettre là en la sainte demeure.

26. Establiment, Stabliment, Stabiliment, s. m., établissement, institution, statut.

Sesta costuma

Ni sest establimen 

Non tenra gaire.

P. Basc: Ab greu cossire.

Cette coutume et cet établissement ne tiendra guère.

Ilh fan contra l' establimen de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 33. 

Ils agissent contre l'institution de Dieu. 

Li establimen e las costumas son aytals.

(chap. Los establimens y les costums son tals.)

Cout. de Moissac du XIVe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 1. 

Les institutions et les coutumes sont telles.

Alcun stabliment de terra ni de princip no contrastan.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 256. 

Nonobstant aucun établissement de localité ou de prince.

Servar lo stabiliment que si sec.

(chap. Observá, cumplí, lo establimén, estatut, que (se) seguix.)

Statuts de la confrairie du Saint-Esprit. 

Observer le statut qui s'ensuit.

CAT. Establiment. ESP. Establecimiento. PORT. Estabelecimento. 

IT. Stabilimento. (chap. Establimén, establimens; institussió, institussions; estatut, estatuts; está tot mol futut.)

27. Restablir, v., rétablir. 

Fara rendre et restablir de fach.

(chap. Fará rendí y establí de fet.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 218. 

Fera rendre et rétablir de fait. 

CAT. Restablir. ESP. Restablecer. PORT. Restabelecer. IT. Ristabilire.

(chap. Restablí, re + establí, torná a establí; se conjugue igual.)

28. Dezestablir, v., dépourvoir. 

Part. pas. Nos em dezestablit.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Nous sommes dépourvus.

29. Dezestabliment, s. m., destruction.

Al acabament dels segles, al dezestabliment del peccat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

A l'achèvement des siècles, à la destruction du péché.

(chap. Desestablimén, des + establimén, destrucsió)

30. Assistir, v., lat. assistere, assister.

Part. prés. subst. Portava la vera crots am dos assistens.

(chap. Portabe la vera (: verdadera) creu en dos assistens; vera crots, crotz, creu, cruz, Veracruz.)

Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 314.

Portait la vraie croix avec deux assistants. 

CAT. Assistir. ESP. Asistir. PORT. Assistir. IT. Assistere.

(chap. Assistí: assistixgo o assistixco, assistixes, assistix, assistim, assistiu, assistixen; assistit, assistits, assistida, assistides.)

31. Benestar, s. m., bien-être, perfection.

Tug li benestar. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Tous les bien-être.

Apreza de totz benestars, 

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Apprise de toutes perfections, en faits, en dits et en pensées.

En vostra cort renhon tug benestar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

En votre cour règnent toutes perfections.

Car de gran benestar vos ven.

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Car de grand bien-être vous vient.

(chap. Benestá, benestás: está be; perfecsió, perfecsions.)

32. Benestansa, s. f., bien-être.

Si anc non ac malanansa,

No sap que s'es benestansa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.

Si oncques n'eut malaise, ne sait ce que c'est que bien-être.

33. Benestan, adj., parfait, accompli, complet, convenable.

Bella domna, qu' ieu d' als non ai talan

Mas de servir vostre cors benestan... 

De totz bos pretz vos anatz meilluran

Per dir e far trastot faich benestan.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Belle dame, vu que je n'ai désir d'autre chose excepté de servir votre corps parfait.

Vous allez vous améliorant de tous bons mérites pour dire et faire tous faits accomplis. 

Impers. Non es benestan

Qu'hom eys los sieus aucia. 

Blacas: Lo belh dous. 

Il n'est pas convenable qu'on tue soi-même les siens.

E 'l dous esguar e 'l franc dig benestan. 

Aimeri de Bellinoi: Selh que promet. 

Et les doux regards et les franches paroles convenables.

- Subst. Agrément, plaisir.

Mas hom deu be dire dels paubres pros 

E de donas, quan fan lor benestan. 

Guillaume de Limoges: Un sirventes. 

Mais on doit bien dire des pauvres preux et des dames, quand elles font leur agrément. 

Miei voler non son mogut 

De far tot son benestan.

B. Zorgi: Atressi cum lo camel. 

Mes vouloirs ne sont pas ébranlés de faire tout son agrément.

ANC. CAT. Benestant. (chap. está be: perfecte, cumplit, complet, convenién).

34. Malestar, s. m., mal-être, faute, mauvaise manière.

Pois anc non fetz malestar.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Depuis oncques ne fit faute.

De totz malsestars cargatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Chargé de toutes mauvaises manières.

(chap. Carregat de totes les males (roínes) maneres.)

35. Malestansa, s. f., inconvenance, malaise, contre-temps, déplaisir.

Car fe tan gran malestansa.

P. Durand: D'un sirventes.

Car il fit si grande inconvenance.

Anc plus no m pot donar de malestansa.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

Oncques plus ne me put donner de malaise.

Puois que i ajut ira e malestansa.

Peyrols: Totz temps. 

Depuis que y aide chagrin et déplaisir. 

ANC. FR. N'aura entr' eus puis mesestance...

Si li conta sa mesestance. 

B. de S. Maure, Chr. de Normandie, fol. 80 et 99.

36. Malestan, adj., malséant, inconvenant, fâcheux.

Es trop malestan.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Il est très malséant.

Si a nulh mot malestan, 

No m' o deu hom a mal tenir. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m. 

S'il a aucun mot inconvenant, on ne me le doit tenir à mal.

Lagz es l'afars e greus e malestans. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

L'affaire est vilaine et pénible et inconvenante. 

Subst.

Trop es grans dans quant hom fai malestan. 

Cadenet: Tals reigna. 

C'est très grand dommage quand on fait méfait. 

IT. Malestante.

37. Constancia, s. f., lat. constantia, constance.

En vigor, nombre et constancia. Eluc. de las propr., fol. 182.

En vigueur, nombre et constance. 

Constancia, so es fermetat e bon prepauzamen. V. et Vert., fol. 64.

Constance, c'est fermeté et bonne résolution.

CAT. ESP. PORT. Constancia. IT. Costanza. (chap. Constansia.)

38. Instancia, s. f., lat. instantia, instance.

A la instancia de la deita Na.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 210. 

A l'instance de ladite dame.

A las pregarias et instancias dels dichs deutors.

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 70. 

Aux prières et instances desdits débiteurs. 

CAT. ESP. PORT. Instancia. IT. Stanzia. (chap. Instansia, instansies, p. ej. al gobern de Aragó per a defensá lo chapurriau.)

39. Instanssa, s. f., instance.

A la instanssa de la partida.

Cout. de Saussignac, de 1319.

A l' instance de la partie.

IT. Istanza.

40. Circumstancia, s. f., lat. circumstantia, circonstance.

La causa de la malautia, las circumstancias.

(chap. La causa de la enfermedat, les sircunstansies.)

Eluc. de las propr., fol. 103.

La cause de la maladie, les circonstances. 

Deu las circumstancias nomnar. Brev. d'amor, fol. 121.

Doit nommer les circonstances. 

Las circumstancias dels peccatz.

V. et Vert., fol. 69. 

Les circonstances des péchés. 

CAT. ESP. PORT. (errata Cicunstancia) Circunstancia. IT. Circonstanzia, circostanzia. (chap. Sircunstansia, sircunstansies.)

41. Resistencia, s. f., lat. resistencia, résistance.

Fa contra tot perilh resistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. Fa contra tot perill resistensia.)

Fait résistance contre tout péril. 

CAT. ESP. PORT. Resistencia. IT. Resistenza. (chap. resistensia, resistensies.)

42. Consistencia, s. f., consistance, état.

En bona dispozicio et consistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. En bona disposissió y consistensia.)

En bonne disposition et consistance.

CAT. ESP. PORT. Consistencia. IT. Consistenzia. (chap. consistensia, consistensies; v. consistí: consistixgo o consistixco, consistixes, consistixix, consistim, consistiu, consistixen; consistit, consistits, consistida, consistides.)

43. Contrastar, v., résister, contester, faire obstacle, disputer, contredire.

De contrastar al movemen

Nos a dat poder issamen.

Brev. d'amor, fol. 36. 

Il nous a donné pouvoir également de résister au mouvement.

Tan vol quascus contrastar 

Ab l'autre!

G. Riquier: Cristias. 

Tant chacun veut contester avec l'autre! 

Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jesus Crist no lor contrasta res.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Donc bien est fou qui excite querelle avec les Turcs, puisque Jésus-Christ ne leur conteste rien.

Van ausir mays de V. M. Sarrazis que lor contrastavo la intrada.

Philomena. 

Vont occire plus de cinq mille Sarrasins qui leur disputaient l'entrée.

Deus contrasta los ergolios, e als umils dona s' amor.

(chap. Deu contraste als orgullosos, y als humils los done (son) lo seu amor; contrastá : resistí, contestá, obstaculisá, disputá, contradí.)

Trad. de Bède, fol. 24.

Dieu contredit les orgueilleux, et donne son amour aux humbles.

Part. prés. loc. No contrastan nulh usatge contrari.

Cout. de Condom.

Nonobstant tout usage contraire.

No contrastant la deita quittansa.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

Nonobstant ladite quittance.

No contrastant los avant dichs privilegis.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 44. 

Nonobstant les avant dits priviléges. 

ANC. FR. Il ne pooient contrester à leurs anemis. 

Quand ce oïrent li bourgois si furent trop iret, mais n' osèrent contrester.

Chronique de Cambray, fol. 57 et 40. 

N'i a ne fort ni fieble ki à Rou contrestace.

Roman de Rou, v. 1441.

Pour contrester aux courses et entreprinses d'iceux Anglois.

Monstrelet, t. I, fol. 149.

CAT. ESP. PORT. Contrastar. IT. Contrastare. 

(chap. contrastá: contrasto, contrastes, contraste, contrastem o contrastam, contrastéu o contrastáu, contrasten.)

44. Contrast, s. m., contraste, contestation, opposition.

Car ieu vi que las lebres an contrast als lebriers.

Guillaume de Tudela.

Car je vis que les lièvres ont contraste avec les lévriers.

De pretz mov contrast e tenso.

Albert de Sisteron: Ab joi. 

De mérite meut contestation et dispute. 

Si co val, desval, 

Per contrast, cascus.

Nat de Mons: Al bon rey.

Chacun, ainsi comme il vaut, vaut moins, par opposition.

- En terme de pratique.

Per aco car es contrast del fag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 23. 

Par cela qu'il est opposition du fait.

- Échange.

Loc. No darai mon argen

A contrast de joven.

Bérenger de Puivert: A reglas.

Je ne donnerai pas mon argent en échange de gaîté.

ANC. CAT. Contrast. ANC. ESP. PORT. Contraste. IT. Contrasto.

(chap. Contrast, contestassió, contesta, opossisió, replicassió, etc.)

45. Contrastaire, s. m., contradicteur.

Senher Blacatz, molt mi sap bo

Quar d' aisso m' es contrastaire.

T. de Guillaume et de Blacas: Senher Blacatz.

Seigneur Blacas, il me sait moult bon parce que de ceci vous m'êtes contradicteur. 

IT. Contrastatore. (chap. Contrastadó, contradictó.)

46. Contestar, v., lat. contestari, contester.

Part. pas. Si el tueor o 'l curaor avian contestada la leit. (tueor : tutor.)

Pois que la leis es contestada.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Si le tuteur ou le curateur avaient contesté le droit.

Puisque le droit est contesté. 

CAT. ESP. PORT. Contestar. IT. Contestare.

47. Restar, v., lat. restare, rester, demeurer.

Restar m'er en sa merce.

P. Vidal: Ajustar e laissar.

Il me sera à rester en sa merci.

Qui non pot annar, si resta.

V. de S. Honorat. 

Qui ne peut aller, se reste.

Part. pas. Degun ben non li son restat.

V. de S. Honorat. Aucuns biens ne lui sont restés. 

CAT. ESP. PORT. Restar. IT. Restare. (chap. Restá en chapurriau es lo contrari de sumá, pero no quedás a un puesto, permaneixe, descansá. Yo resto, restes, reste, restem o restam, restéu o restáu, resten.)

48. Resta, s. f., pause, repos.

Di m a 'N Rogier et a totz sos parens

Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.

Bertrand de Born: Non estarai.

Dis-moi au seigneur Rogier et à tous ses parents que je n'y trouve plus ombre ni orme ni pause.

IT. Resta.

49. Arestar, v., arrêter.

Lo solehs s' arestara sus.

(chap. Lo sol s' acachará o amagará; no diém arrestará, com si sen aniguere a dormí.) 

Liv. de Sydrac, fol. 118.

Le soleil s'arrêtera au-dessus.

Ieu pauziey garda a ma boca, cant lo peccayre se arestet contra me.

V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche, quand le pécheur s'arrêta contre moi. 

CAT. ESP. Arrestar. IT. Arrestare. (chap. Arrestá: arresto, arrestes, arreste, arrestem o arrestam, arrestéu o arrestáu, arresten; arrestat, arrestats, arrestada, arrestades; )

50. Distancia, s. f., distance. Per defauta de distancia.

Eluc. de las propr., fol. 17. Par défaut de distance.

CAT. ESP. PORT. Distancia. IT. Distanzia. 

(chap. Distansia, distansies; v. distansiá, distansiás: yo me distansio, distansies, distansie, distansiem o distansiam, distansiéu o distansiáu, distansien; distansiat, distansiats, distansiada, distansiades.)

51. Equidistant, adj., lat. aequidistantem, équidistant.

No seria equidistant segon existencia, mas per apparencia.

(chap. No seríe equidistán segons la existensia, sino per apariensia.)

Eluc. de las propr., fol. 264.

Ne serait pas équidistant suivant la réalité, mais par apparence.

52. Sustentar, v., lat. sustentare, sustenter, fournir, entretenir.

Sustentar de que visques.

Brev. d'amor, fol. 105. 

Fournir de quoi il vécût.

CAT. ESP. PORT. Sustentar. IT. Sostentare. (chap. Sustentá, sustentás: sustento, sustentes, sustente, sustentem o sustentam, sustentéu o sustentáu, sustenten; sustentat, sustentats, sustentada, sustentades.)

53. Sustentacio, s. f., lat. sustentatio, sustentation.

Per donar... sustentacio.

(chap. Per a doná sustentassió.)

Eluc. de las propr., fol. 230. 

Pour donner... sustentation.

A sustentacion dels paupres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 176.

Pour sustentation des pauvres.

A nostra sustentacio,

Requerem los bes temporals.

Brev. d'amor, fol. 104.

Pour notre sustentation, nous requérons les biens temporels.

CAT. Sustentació. ESP. Sustentación (sostenimiento, sostén). 

PORT. Sustentação. IT. Sustentazione, sostenzione. (chap. Sustentassió, sustentassions; sustentá:)

54. Substancia, Sustancia, s. f., lat. substancia, substance.

Dieus es una esperitals substancia. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Deu es una sustansia espiritual.)

Dieu est une substance spirituelle.

Si la substancia tornara. V. de S. Honorat.

Si la substance changera.

Adv. comp. Contenent en sustancia tot lo fayt.

Tit. de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, fol. 240. 

Contenant en substance tout le fait. 

CAT. ESP. (MOD. sustancia) PORT. Substancia. IT. Sustanzia, sostanzia. (chap. Sustansia, sustansies; sustansiat, sustansiats, sustansiada, sustansiades; dessustansiat, dessustansiats com los aragonesos catalanistes, dessustansiada, dessustansiades.)

55. Substansa, s. f., substance.

En una trinitatz

Ses substansa.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

En une trinité sans substance.

- Ce qui sert à la subsistance. 

De son aver donar e sa sustansa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Donner de son avoir et de sa substance. 

IT. Sustanza, sostanza.

56. Substancios, adj., substantiel.

Per aysso pot hom dir que aquest pas es substancios.

Hom dis que vianda es substancioza cant a pro de substancia e de noyriment.

V. et Vert., fol. 43. 

Par cela on peut dire que ce pain est substantiel.

On dit qu'un aliment est substantiel quand il a assez de substance et de nourriture. 

CAT. Substancios. ESP. (MOD. Sustancioso) PORT. Substancioso. 

IT. Sustanzioso, sostanzioso. (chap. Sustansiós, sustansiosos, sustansiosa, sustansioses.)

57. Substancial, adj., lat. substantialis, substantiel.

Per sa substancial proprietat.

Sa humor substancial.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 88. 

Par sa propriété substantielle. 

Sa liqueur substantielle. 

Lo apella pa substancials. V. et Vert., fol. 43.

L'appelle pain substantiel. 

CAT. ESP. (MOD. Sustancial) PORT. Substancial. IT. Sustanziale, sostanziale. (chap. Pa sustansial, pans sustansials.)

58. Sobresubstancial, adj., sur-substantiel.

Pa substancial o sobresubstancial, co es a dire que sobremonta tota autra substancia. V. et Vert., fol. 43.

Pain substantiel ou sur-substantiel, c'est-à-dire qui surpasse toute autre substance.

59. Transsustanciar, v., transsubstantier.

Part. pas. Lo cors de Jhesu Crist, lo pa 

En sa carn transsustanciat.

(chap. Lo cos de Jesucristo, lo pa transustansiat en sa (la seua) carn. 

Jesucristo u hauríem de escriure Jessucristo, perque pronunsiem les ss.)

Brev. d'amor, fol. 109.

Le corps de Jésus-Christ, le pain transsubstantié en sa chair.

Fos transsustanciatz

Ni vera deitatz. 

V. de S. Honorat.

Fût transsubstantié et déité véritable.

CAT. Transubstanciar. ESP. Transustanciar, trasustanciar. 

PORT. Transubstanciar. IT. Transustanziare, trasustanziare.

60. Substantiu, s. m., lat. substantivum, substantif.

Substantiu masculin. Gramm. provençal.

Substantif masculin.

Adj. Las paraulas substantivas son... Gramm. Provençal.

(chap. Les paraules substantives o sustantives son...)

Les mots substantifs sont... 

CAT. Substantiu. ESP. PORT. Substantivo. IT. Sustantivo, sostantivo.

(chap. Substantiu o sustantiu, substantius o sustantius, frasse substantiva o sustantiva, orassions substantives o sustantives.)

61. Sustantivar, v., rendre substantif, employer substantivement.

Part. pas. En aquest cas... sustantivat. Leys d'amors, fol. 66.

(chap. En este cas... sustantivat o substantivat. v. substantivá o sustantivá: sustantivo, sustantives, sustantive, sustantivem o sustantivam, sustantivéu o sustantiváu, sustantiven.)

En ce cas... employé substantivement.

62. Estable, s. m., lat. stabulum, étable, écurie.

Qui pus ha cavals et autras bestias, pus li fay mestiers estables.

V. et Vert., fol. 87.

Qui plus a chevaux et autres bêtes, plus lui fait besoin étables.

Aixi de la balma Maria, 

Et annet inz en un estable.

(chap. literal: Va eixí de la balma María, y va aná a dins de un corral.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Marie sortit de la baume et alla au-dedans d'une étable.

Venguh son als estables, lors cavals an trobatz. 

Roman de Fierabras, v. 2864. 

Sont venus aux écuries, ont trouvé leurs chevaux. 

ANC. FR. Perdu ai le cheval, si fermerai l' estable.

Fables et cont. anc., t. I, p. 372. 

CAT. Estable. ESP. Establo. IT. Stallo. (all. Stall; chap. corral, corrals; caballerissa, caballerisses.)

63. Establaria, s. f., étable.

Cum fom ins en l' establaria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Lorsqu'elle fut au-dedans de l'étable. 

CAT. ANC. ESP. Establia.

64. Establar, v., établer, mettre à l'étable.

Aquest es l'alberc e 'l ses 

On fan lur mul establar.

B. Martin: A senhors qui. 

Celle-ci est la demeure et le siége où ils font établer leur mulet.

Son chaval et son mul fetz establar.

(chap. Son caball y son macho va fé tancá al corral, encorralá: estabulá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit établer son cheval et son mulet.

ANC. FR. Qui veult son cheval establer.

Roman du châtelain de Coucy, v. 433. 

Li autres meine establer.

Roman du Renart, t. III, p. 94. 

Son cheval firent establer et lui donner foin.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 42. 

IT. Stabulare.

65. Conestable, s. m., lat. comes stabuli, connétable.

On lit dans Aimoin, liv. III: 

Leugegilus, regalium praepositus equorum, quem vulgo vocant comi-stabilem. 

Et dans Reginon, an. 807:

Comitem stabuli... quem corrupte constabulum appellamus.

On remarquera dans l'espagnol et dans le portugais, qui écrivent et prononcent conde pour comte, qu'ils ont conservé leur orthographe dans condestable, condestavel. (N. E. En el 807 comitem stabuli ya se decía constabulum en Francia, por lo que comitem ya era “con”; conde, conte, comte; compte se usa pero viene de computo, cuenta.)

Bidaus, mos conestables,

Que es pros e durables.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Bidaus, mon connétable, qui est preux et solide.

Els enguanz dels diables, 

L' error de Baffumet, qu' era lurs conestables.

V. de S. Honorat. 

Les tromperies du diable, l'erreur de Mahomet, qui était leur connétable.

CAT. ESP. (chap.) Condestable. PORT. Condestavel. IT. Conestabole, conestabile.

(N. E. ¿Sabéis que los catalanes nombraron como su rey al condestable de Portugal, Pedro, y al rey de Castilla, teniendo aún a Juan II como rey de Aragón? ¿No ha salido en Tv3% esto? 

historia Aragón - Pedro condestable Portugal - rey de los catalanes )

66. Conestablia, s. f., connétablie. 

Las ordenansas de la conestablia.

(chap. Les ordenanses de la conestablia o condestablia.)

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 607.

Les ordonnances de la connétablie.

Far conestablias e centeniers.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 282. 

Faire connétablies et centeniers.

ESP. Condestablia. ANC. IT. Conestaboleria.


67. Estatuir, Statuir, v., Lit. statuere, statuer, établir.

Estatuir preparadament.

Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Établir préparatoirement. 

Que li plassa statuir et ordenar. Statuts de Provence.

Julien, t. 1, p. 261. 

Qu'il lui plaise statuer et ordonner. 

Volem, statuim et ordenam.

(chap. Volem, estatuím y manem o manam: ordenam u ordenem.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.

Voulons, statuons et ordonnons.

Part. pas. Avem statuit et ordenat.

(chap. Ham estatuít y manat: ordenat.)

Tit. de 1448. DOAT, t. XCVI, fol. 186. 

Avons statué et ordonné. 

Foran diversas penas statudas.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 19.

Seraient diverses peines établies. 

CAT. ESP. PORT. Estatuir. IT. Statuire. (chap. estatuí: estatuíxco o estatuíxgo, estatuíxes, estatuíx, estatuím, estatuíu, estatuíxen; estatuít, estatuíts, estatuída, estatuídes.)

68. Statut, s. m., lat. statutum, statut.

Juxta lo statut provensal.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 598. 

Selon le statut provençal.

Luecs que an privileges en contrari... statuts municipals.

Statuts de Provence. Massa, p. 12. 

Lieux qui ont priviléges en opposition... statuts municipaux.

Segon lo statut del orde.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Suivant le statut de l'ordre.

CAT. Estatut. ESP. PORT. Estatuto. IT. Statuto. (chap. Estatut, estatuts; está tot mol futut.)

69. Estatua, s. f., lat. statua, statue.

El det de la estatua de Venus.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Le doigt de la statue de Vénus.

CAT. ESP. PORT. Estatua. IT. Statua. (chap. Estatua, estatues.)

70. Instituir, v., lat. instituere, instituer.

Instituir que nengun proces, tant civil que criminal.

(chap. Instituí que cap prossés, tan sivil com criminal. Com veéu, lo statut de dal y lo proces de aquí són paraules provensals, ocsitanes; lo catalá sol es un dialecte de esta llengua.)

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90).

Instituer que nul procès, tant civil que criminel.

Part. pas. Si lo servs meus era instituitz heres.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

Si mon serf était institué héritier. 

Instituda e fundada en la gleysa.

(chap. Instituída y fundada a (dins de) la iglesia.)

Terrier de la confr. du S. Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Instituée et fondée dans l'église.

CAT. ESP. PORT. Instituir. IT. Istituire. (chap. instituí.)

71. Institutio, Istitutio, s. f., lat. institutio, institution, formation, origine.

Institution... es cap e fondamens de testament.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

L' institution... est chef et fondement du testament.

Car la dictios formada et aquela don se forma son d'una natura, so es d'una institutio. Leys d'amors, fol. 44.

Car le mot formé et celui dont il se forme sont d'une seule nature, c'est-à-dire d'une seule origine.

CAT. Institució. ESP. Institución. PORT. Instituição. IT. Istituzione. (chap. Institussió, institussions.)

72. Istitut, s. m., lat. institutum, institution.

Fazent contra leys racionals et istitutz naturals.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Agissant contre les lois rationnelles et les institutions naturelles. 

CAT. Institut. ESP. PORT. Instituto IT. Istituto. (chap. Institut, instituts, com los sentros escolás, per ejemple lo de Valderrobres, desde fa uns añs un niu de rates catalanistes.)

73. Constituir, v., lat. constituere, établir, constituer.

Que ly plassa constituir et ordenar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 12.

Qu'il lui plaise établir et ordonner.

Costituiro et ordenero... procuradors.

(chap. Van constituí y ordená... procuradós.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.

Constituèrent et ordonnèrent... procureurs.

Part. pas. Donat e constituit en dot.

(chap. Donat y constituít en dote.)

Tit. de 1399. Justel, Hist. de Turenne, p. 134.

Donné et constitué en dot.

CAT. ESP. PORT. Constituir. IT. Constituire, costituire. (chap. constituí:  constituíxco o constituíxgo, constituíxes, constituíx, constituím, constituíu, constituíxen; constituít, constituíts, constituída, constituídes.)

74. Constitutio, s. f., lat. constitutio, constitution, création, établissement.

Constitutio ho costuma.

(chap. Constitussió o costum; les costums, en general, leys, explicades per a que la gen del puesto les entenguere en la llengua vernácula, lo romans de cada lloc : poble, vila, siudat, etc.)

Tit. de 1290. DOAT, t. CXLIX, fol. 30.

Constitution ou coutume.

Alcuna subtilitat de lei o de constitution.

Statuts de Montpellier de 1258. 

Aucune subtilité de loi ou de constitution. 

Las constitutions fachas... sus la reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

Les constitutions faites... sur la information et modification de la justice.

Las constitutions fachas.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 82. 

Les constitutions faites. 

En la constitution del mont.

Hist. abr. de la Bible, fol. 60. 

En la création du monde. 

ANC. FR. Nos leis, noz constitutions.

B. de S. Maure: Chr. de Norm., fol. 61.

CAT. Constitució (N. E. les encanta a los catalanes la constitución española). ESP. Constitución. PORT. Constituição. IT. Constituzione, costituzione. (chap. Constitussió, constitussions; v. constituí)

75. Restituir, v., lat. restituere, restituer.

Rendre et restituir.

Tit. de 1384, Arch. du Roy. K. 52. 

Rendre et restituer. 

Aquellas causas, quals que sian, rendray e restituyrai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127. 

Ces choses, quelles qu'elles soient, je rendrai et restituerai. 

CAT. ESP. PORT. Restituir. IT. Restituire. (chap. restituí: restituíxco o restituíxgo, restituíxes, restituíx, restituím, restituíu, restituíxen; restituít, restituíts, restituída, restituídes.) 

76. Restitutio, s. f., lat. restitutio, restitution.

A tota restitutio et a tot privilegis.

Tit. de 1253, Arch. du Roy. J. 323. 

A toute restitution et à tout privilége. 

Es tengut a restitucion entro a un denier.

Les dix Commandements de Dieu. 

Est tenu à restitution jusqu'à un denier.

ESP. Restitución. PORT. Restituição. IT. Restituzione.

77. Substituir, v., lat. substituere, substituer.

Pot substituir l'un al autre.

(chap. Pot sustituí la un al atre.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 64. 

Il peut substituer l'un à l'autre.

Part. pas. En loc de lui fo substituitz Archelaus. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Archélaüs fut substitué en place de lui.

CAT. ESP. PORT. Substituir. IT. Sustituire, sostituire. (chap. Substituí o sustituí: sustituíxgo o sustituíxco, sustituíxes, sustituíx, sustituím, sustituíu, sustituíxen; sustituít, sustituíts, sustituída, sustituídes.)

78. Substitucio, Sustitucio, s. f., lat. substitutio, substitution.

D'aquesta despauzatio d'aquest Chylderic e de la substitutio de Pepi parla lo decretz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

Le décret parle de cette déposition de ce Childéric et de la substitution de Pépin.

En las sustitucions, la volontat del mort gardar se deu.

Statuts de Montpellier de 1204.

Dans les substitutions, la volonté du mort se doit observer.

Aquella substitucios.

Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Cette substitution.

CAT. Substitució. ESP. Substitución (sustitución). PORT. Substituição. 

IT. Sustituzione, sostituzione. (chap. Sustitussió, sustitussions; substitussió, substitussions.)

79. Substituit, Sustituit, s. m., lat. substitutus, substitut. 

Sera appelhat et present lo procuraire real... o son substituit.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Sera appelé et présent le procureur royal... ou son substitut.

Tramet un sustituit en son loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 160.

Il envoie un substitut à sa place. 

CAT. Substitut. ESP. PORT. Substituto. IT. Sustituto, sostituto. 

(chap. sustitut, sustituts, sustituta, sustitutes; substitut, substituts, substituta, substitutes.)

80. Prest, Pret, adj., lat. praestitus, prêt, disposé. 

Totz temps prest e aparelhatz ad hobezir. V. et Vert., fol. 54.

Toujours prêt et disposé à obéir.

Era presta de pagar sa part. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229. 

Était prête à payer sa part. 

Nos em prets, aparelhatz que nos fassam per vos aissi coma deu hom fayr per so seynhor. Philomena.

Nous sommes prêts, disposés à ce que nous fassions pour vous ainsi qu'on doit faire pour son seigneur. 

ANC. FR. Il dient ke tuit sunt prest

D' aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11160. 

CAT. Prest. ESP. (preparado, dispuesto) PORT. IT. Presto. (chap. preparat, preparats, preparada, preparades; disposat, disposats, disposada, disposades.)

81. Prestament, adv., prestement.

Lo qual prestament lo venguet secorre.

Chronique des Albigeois, col. 51. 

Lequel vint le secourir prestement.

Al plus prestamen que hom poyria.

Docum. de 1376, ville de Bergerac. 

Au plus prestement qu'on pourrait.

CAT. Prestament. ESP. (rápidamente, raudamente) PORT. IT. Prestamente. (chap. rápidamen, en seguida, corrén, a escape, volán, etc.)

82. Aprestar, v., apprêter, préparer, disposer.

So que lor era necessari an faict aprestar et apareilhar.

Chronique des Albigeois, col. 26. 

Ils ont fait apprêter et appareiller ce qui leur était nécessaire.

Aiatz li aprestada 

Aigua fresqua e clara.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Ayez-lui apprêté eau fraîche et claire.

Part. pas. De servir mal aprestat.

(chap. Mal disposat a serví.)

V. de S. Honorat.

Mal disposé à servir.

ANC. FR. El tabernacle que David li out aprested.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 48.

ESP. PORT. Aprestar. IT. Apprestare.