Mostrando entradas con la etiqueta balears. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta balears. Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de noviembre de 2018

Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní

Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní en detrimén del idioma mallorquí no té datra explicassió que la de convertí esta comunidat autónoma en provínsia insulá catalana en la excusa de la llengua. Es aixina de vergoñós.

FABULAS en vers mallorquí, per D.T.A. y C. (Tomás Aguiló CortésAutor de la Rondaya de rondayas escritas en 1802.

PALMA, imprenta de Trias, a nou dobbes

PALMA, imprenta de Trias, a nou dobbes


La fábula jocosa del áliga y lo escarbat


[Fragment]
  • Guillem Roca Seguí
  • (la Ciutat de Mallorca, 1742-1813)

En un camp espaiós, molt alegre i gojosa,
pastura sens temor una llebreta hermosa;

volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l'herba l'afinàs: /l´ataullare/

la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se'n es gavatx a l'instant determina.

L'envest, la pren, l'estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.

La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l'àguila li diu, mogut de pietat:

«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d'aquest simple animal perdoneu la innocència.

Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;


puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».

L'àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,

li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?

Com, brut, t'atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te'n, lleva't d'aquí! y`
[…]
I quan l'escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.

Ell, cobert de rubor, d'ira amb el cor ple,
s'amaga, no diu res i resol venjar-sè.

L'àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l'escarabat lo veu i en si mateix se'n riu.

I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,

amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.

I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,

a repetir son fet ell també s'entrecuita
i, de los altres ous, li'n fa una altra truita.
[…]
L'àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,

i pensant si a l'ofès demanarà perdó,
instruïda en l'escarment, mos dóna esta lliçó:

«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l'altaneria;

algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;

del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.

Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».

Tomás Aguiló Cortés


domingo, 4 de noviembre de 2018

Balears, Jordi Pollastre, fascista catalanista

Podeu vore que los catanazis són mol demócrates, tan con Adolf.

Copy paste de carallibre :

Lo de pollastre, te ve un poc massa gran, jo crec que em gallina ja et podrias dona per satisfet, s'a te que essé tot lo que tu dius que noltros som, per fe s'asa com tu fas, y per descomptat que dins una Cataluña lliure de subnormals, tu no ey estarías. Es barco de rejilla, ya fa molt de temps que el tenim fet y et gordam un reconet a sa part mes baixa q'ues on se efegueran es primes bambols catalanistas, ets insults que mos fas demostran sa clase de subnormalidad que pateixes, y teng per segú que tu no tens sa sort de essé mallorquí. Sa nostra nobblesa no se correspon em individuos com tu.

Balears, Jordi Pollastre, fascista catalanista


Quí és feixista aquí ?

martes, 23 de enero de 2018

ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452

ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452.

Un tema molt apassionant, al manco per jo, és es poder trobar documents antics escrits en sa nostra pròpia llengo vernacla, tant mallorquina, com menorquina com eivissenca, per tal fet cada setmana penjaré un document dins aquesta pàgina. Es d'avui és un inventari que fa en Pere Alzina des bens des seu sogre es 19 de juriol de 1452.

Vui recalcar que abans de s'entrada de sa llengo castellana dins ses illes/isles (com més vos agradi) sa nostra escritura utilisava sa "ny"  i sa "ç" trancada que tant mos molesta avui en dia, per això dins aquest document trobareu: senyoria, senyor, canya, astany, onça, calças, balanças.

Vet aquí s'escrit:

«Primo fonch atrobat en la dita heratat hun alberch situat assats prop la plassa de la present vila de Ciutadella en lo qual lo dit dafunt faya son domicili e és tingut sots alou e drata senyoria del senyor Rey e a cens; e afronta de la una part ab hun alberch d’en Pere Cabot sabater e de la part altra ab hun alberch d’en Gabriel Ardit e de la altra part ab hun forn d’en Pere Vidal e de la altra part ab la via públicha. E primo fonch atrobat en la antrada del dit alberch hun taulell de sastra gran. Item unes tasoras de sastra. Item hun siri banayt e hun tros. Item hun coltell de Vich. Item una papagorga ab bayna. Item hun doctrinal de pragamins ab cubertas de fust. Item hun reglador de coura per gipons. Item hun sagell de sizar drap. Item hun caxonet de sastra. Item uns setsalms de pragamí. Item una caxata ab tres caxons. Item hun cadanadat morisch. Item hun anbotonador. Item una ganiveta. Item una sanalla de aspart aldana. Item unes bonetas dolentas. Item una mitga cana de fust. Item una maseta de trancar fruyta. Item hun caxonet tancat ab clau dins antorn una onça de seda groga e antorn D analates. Item hun joch de nahips. Item una romaneta pocha ab son piló e tres pasals de ferra tot damunt lo dit taulell.
Item dalt la perxa las robas sagüents: Item una carmayola dolenta negra. Item hun baret patit desent. Item hun gonell de frisó argantat vell. Item hun cosset blanch lo quall hera del dit dafunt. Item hun gipó de osteda negra. Item hun tros de drap negra lo qual havia esser mantó. Item hun capiró de bruneta. Item hun altra capiró nou negra. Item unes bragues de lana blanchas del dit dafunt. Item hun gipó de fustani blanch ab mànagas blaves. Item hun mantó de bruneta forat. Item hun pasatemps de mascla. Item una cota de bruneta ab parfil de vebras forada de negra. Item hun gana burell forat sens capulla. Item hun fogó de ferra. Item una raya. Item dues sistellas de canya dolentas. Item una gera ab una ansa. Item un coltell de vich sens bayna. Item hun artibanch dolent ab set masuras de vandra vin e sinch de vendra oli e hun ambut de oli. Item uns tapins doma. Item unes notas de gramàticha e hun libra altra. Item una liura de ferra. Item nou salers de vidra blaus. Item hun broqual ab hun ambut d’oli e una copa. Item hun olier de terra. Item uns alambins. Item dos pitxers de astany. Item hun canalobra de ferra. Item una axata de coura. Item una librella de coura. Item una olla de fer cuscusó e una librella. Item mig almut de fust. Item una casola o panada de terra. Item una casoleta de terra e hun colador de terra e una ambudera tot dins lo armari. Item una carabassa. Item una gera negra. Item hun pagès. Item una post de a dur pa. Item quatra lumaners. Item hun morter de coura. Item hun calascó de ferre. Item hun axarcolador. Item hun lavacap. Item unas pesas de ferra. Item hun surí de pastar. Item una gàbia de pardius. Item dos trossos de fust e una masota. Item un banch de fust. Item una cadira dolenta plagadissa. Item hun pagès de fust. Item una alfàbia oliera. Item hun almut saler. Item hun almut de masurar blat. Item hun canalobra de ferra. Item hun puat. Item una pastera ab una fayadora. Item tras barills de tanir sardinas. Item hun morter de pedra. Item hun barill de tanir sagó. Item dos peus de dabanadoras. Item una garata. Item unes cardas. Item una sanalla ab lana. Item una cortina blava. Item hun sach ab lana. Item unes altres cardas dolentes. Item hun paner de varduchs dolent. Item una darga. Item vint e hun mas de li de Múrsia. Item hun banch de ferla ab satanta seros de li. Item hun paner ab una liura de lana filada. Item dues casolas una gran e una patita da terra e una salsera. Item hun garbell ab hun poch de astopa sens filar. Item tras rams de astopa filada. Item una daga ab bayna dolent. Item hun tros de mitgalana per tanir damunt pa. Item hun paliu de drap de astopa. Item huna sarpalera de cànem. Item hun cova de lana. Item una caxata ab hun gipó dolent. Item hun parell de calçes blanques dolentas. Item hun altra parell de calçes dolentas. Item unes bragues de li. Item un coltell de Vich. Item unes tisoras dolentes. Item hun gonel vert. Item hun caputxó. Item unas calças blanchas. Item hun horó de bova ab lana o pantinó antorn de IIII ss. de (...) Item una aspasa e broquer. Item hun caratell buyt. Item unes balanças de ferra. Item un transportí blanch. Item un banquet. Item una astormia nova de palma e hun siti de bova dolent. Item una fusera ab quatra fusos. Item a la paret hun drap de pinzell dolentet. Item sinch coladors de terra a la paret. Item una sanalla de palma patita. Item una maratxa blava. Item hun panaret de varduchs. Item hun himatge de astany. Item una làntia ab sa curiola e corda. Item hun sadàs. Item una astopa de bova la qual astava al paret. Item hun barill. Item hun coxinot.


ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452.

viernes, 27 de octubre de 2017

Noltros menjam pa emb sobrassada

Noltros menjam pa emb sobrassada


Noltros menjam pa emb sobrassada,
de Vilafranca es bon meló,
també tenim sopes mallorquines,
de nostro mar, es pex milló.

Ballam boleros y ses matexas,
un bon "Parado" y feim firóns,
com Baléàs no hêy ha cap altres,
guardem lo nostro illencs ........idó.

Per conservá lo que es ben nostro,
som vengut a fe aquest glossat,
no hêy ha en el mon, qui ens fassi sombra,
ni borri mai nostro passat.

Noltros som roques de Sa Roqueta,
Puig de San Pera y des Moliná,
som blat a s'era, marjada y jota,
.... sa marinera y es salobrá.

Catalineros, del baleares,
y del Mallorca y des segá,
deim "fotre", "idó" y "au" y pastera,
seños d'histori y un gran llegat.

S
' identidad feim emb pa emb oli
y som de tondra y esssaqueiá
de batre y moldre , y de panades ,
y dins s'ay y oli, y muiam pá.

Tenim señera que es "tribarrada"
y una passada de Catedral
Can Juan de s
'aigo mos fa ensimades
y el Rey en Jaume guarda es portal .

Som Baléàs de fona y bòtil
penjam des sótil botifarrons ,
que no mos toquin ses euberginis
idó y molt manco ................ nostros coi...........ons . // Collons

"Vatuadell", de ses cinc illes
hem de fe piña per defensá,
nostra cultura de gents extrañes
nostra manera de fe y aná,
y sobretot sa nostra histori,
nostros ilustres y llibertad,
sa tramuntana ques nostra terra,
y es raigué y sa gent des plá,
y per damunt totes ses coses
que nostra vida volen canviá,
fe com marjades, nostres murades,
perque es conservi nostro XERRÁ.
// En chapurriau, charrá, les charrades del agüelo Sebeta

Perque amics meus
hêy ha una cosa
que sensa dubtes
ben clara está
forem y som y serem sempra,
sensa mentides, histori en mà,
ni impossicions, ni bejanades,
feels a ses illes,
"mai catalans".

Drets d'autó de Pep de Son Tornei.

així som els mallorquins

ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.

bandera, escut, Balears, Baleares

viernes, 13 de octubre de 2017

Així som els mallorquins

Uep, me agafat un pet que no t'ho creus ni tu, gatera, des teu ja en faràs sopes, uro, li pega rampa, me cag en tot, cristo, té un coet a n'es cul

Uep, me agafat un pet que no t'ho creus ni tu, gatera, des teu ja en faràs sopes, uro, li pega rampa, me cag en tot, cristo, té un coet a n'es cul
Catalá, avi, em portes la galleda, si us plau ? , Mallorquí, padrí, me dus es poal, per favor?

Catalá, avi, em portes la galleda, si us plau ? ,
Mallorquí, padrí, me dus es poal, per favor?

miércoles, 11 de octubre de 2017

Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins

Francesc Josep Bonnín Bonnín (bon nin en mallorquí es bon chiquet en chapurriau)

Facebook, original

Bon día,
buenos días.


Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins.
Que hêu disfrutêu.

Mentres a s´era ja guaita es sol d'un nou dematí
s'oloreta a aufabaguera com si fos auba primera
omple es meu camp mallorquí.

Ses gallines van a lloure sa figuera, ombre ja fa
i es pagés amb tota calma, mirant per sa vall, a Palma,
es dispossa berená.
// En chapurriau, berená es per la tarde, a Balears, es amorsá


Damunt sa taula pastera , es pa amb oli es s'anfitrió,
una bona sobrasada, ais tenres i una enfilada,
de coénts botifarrons.

Domàtigues de ramallet i oli de sa tafona _
sal de cocó i amazona , ell per fer un rebentedet .

Au idó ¡¡¡¡ ja hem berenat , l,amo agafa sa xapeta ,
mentres mira s,escopeta , penjada baix es filats .

Es cá pastó mallorquí jeu en es fil des portal ,
dexant estampa genial de sa nostra pagessia
que entre marjades destria, a nostra terra encestral .

UN BESITO I BON PROFIT .
ESTIM MALLORCA I SES " ISLES BALÉÀS " .

 Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins