sábado, 3 de noviembre de 2018

NO es lo mateix

Artes anals NO es lo mateix que artessanals.

Mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro.


Viure al carré del mich que al mich del carré.
Viure a la carrera del mich o al mich de la carrera.


Viure al carré Joaquín Costa a costa de Juaquín


No es lo mateix lo conill de pallés que lo conill de llepás.


No es lo mateix just que correcte. Si te fótego lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte.

Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén.

Santa Mónica

Santa Mónica bendita
mare de San Agustí
l’animeta te encomano
que yo men vach a dormí.

Si m’adórmigo despertéume.
Si me mórigo perdonéume.
A Nostre Si
ñó dixo per pare,
a la Mare de Déu per mare,
a San José per padrí,
y a tots los ángels del sel
si volen resá per mí.



LA FRONTERA

Algú ha escrit ultimamen sobre fronteres, pos bé la poesía de avui está pensada pera intentá reflejá lo que natros pensém sobre la frontera, y sobre lo que está pasan tan a un com a lo atre costat, aixo sí es sol una opinió y un dessich.

Juan Carlos Abella, Valderrobres (Helix Teruel

" LA FRONTERA "
Orgullós pel monte Refalgarí 
puge desde Beseit a la carrera
un gros y pressiós jabalí
segú que no ha vist cap frontera
los animals se mouen en llibertat
no se fiquen cap impedimen
pasen per aon sempre han passat
paréixen mes listos que natros, la gen
comarques que sempre han estat juntes
de fronteres mai ne volien sabé
ara pareix que se vullguen tancá les portes
aixó es señal de que algo no va bé
natros observem passienmen
los moviméns del atre cantó
lo camí empres per la seua gen
y u observem en preocupassió
pareix que volen ficá una frontera
a la partissió han ficat unes marques
mol ben pintades a la carretera
res que vore en com estáem antes
natros sol volem defensa lo nostre parlá
no volem trencá en dingú
sol volem femos respetá
y si no traurem lo nostre genio mes dú
tenim la nostra llengua y identidat
y per res les volem cambiá
son les de sempre, les de verdat
orgullosos les volem conservá
algo volem dí als nostres germans
que los nessessitém, y que los volem
que sempre que ajuntem totes les mans
es cuan mes y milló avansém
tenim que fé com lo jabalí
podé pasá de aquí capa allá
sense que dingú tingue que patí
si a la atra banda podrá torná
dixem a la política de racó
que sol mos portará odio y rencor
y retorném a la nostra germanó
que es de verdat, pos mos ix del cor
la política no mos omplirá lo topí
¿per qué volen separamos?
sol volen femos patí
y per lo seu interés, enfrentamos
siguém listos com los animals
pensem per natros mateixos
que seguixquen les coses com avans
conservém una convivencia de siglos.