Mostrando las entradas para la consulta zaga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta zaga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de septiembre de 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.


//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.


//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


domingo, 4 de octubre de 2020

Firma compromiso trabajo conjunto 53 asociaciones lenguas propias Aragón.

Lenguas de Aragón
La web de las lenguas de Aragón
02/10/20
http://www.lenguasdearagon.org/firma-del-compromiso-de-trabajo-conjunto-de-53-asociaciones-en-favor-de-las-lenguas-propias-de-aragon/

FIRMA DEL COMPROMISO DE TRABAJO CONJUNTO DE 53 ASOCIACIONES EN FAVOR DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN. 

Con motivo de la celebración del Día Europeo de las Lenguas 2020, instituido por el Consejo de Europa, se hizo partícipe a la sociedad aragonesa de la importancia estratégica de la colaboración entre la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y las asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón, mediante la firma de un documento de compromiso de trabajo conjunto para hacer posible la dignificación y difusión de nuestras dos lenguas propias. Un total de 53 asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón se comprometieron mediante este acuerdo a la colaboración entre las entidades que trabajan habitualmente en pro de ese objetivo.

Las asociaciones firmantes son:

Boira Fablans Zinco Villas

Asoziazión Cultural Bente d’Abiento

Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa

Asoziazión Cultural Rebellar

Clarió. Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del catalá

Asociación Laina 

Asociación Cultural Etnológica de los Oficios Perdidos

Asociación Cultural A Gardincha

Asociación Cultural Q-arte

Asociación Cultural Llagure

Asoziazión Cultural Finestra Batalera

Loneca Ecocultural

Asociación Cultural Boalar

Rolde de Estudios Aragoneses

Caballeros de Exea

Calibo l’Aragonés en Alto Galligo

Espelungué. Aragonés en a Chazetania

Ligallo de Fablans de l’Aragonés

24 de septiembre

Asociación Cultural Ballibasa y Sobrepuerto «O Zoque»

Asociación Cultural L’Albada

Asociación Cultural Resonar

Fundación Crisálida

Asociación cultural Lascuarre

Club Aragón Siglo XXI

Centro de Estudios del Jiloca

Asociación A Minglana

O Corrinche

Junta Cultural Las Fuens

Asoziazión A Replazeta

Centro Aragonés de Barcelona

Asociación Chinela de Longars

Nabateros d’a Galliguera

Asociación de Vecinos de Plasencia del Monte

Mullers al canto’l llavador

Rolde O Caxico

Asociación Cultural Aljez

Asociación de Mujeres “Donisas” de Sesué, Sos y Villanova

Institut d’Estudis del Baix Cinca

Asociación Virgen del Llano Secastilla

Asociación de vecinos y amigos de El Grado/Lo Grau

Asociación de madres y padres de Lascuarre

Asociación Cutural Rondalla Francisco Parra

Amigos de Serrablo

Associació Catalanista del Matarranya. ASCUMA

Asociación A Gorgocha

Fundación Amics de Nonasp / 
Associació Amics de Nonasp

Asociación Guayente

Coses del Poble (Mequinenza)

Asociación Bisas de lo Subordán (subnormal no, Subordán)

Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul

Sociedad Cultural Aladrada

Puede consultar el documento firmado a través del siguiente enlace:

Compromiso de la Dirección General de Política Lingüística con las Asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón

COMPROMISO DE TRABAJO CONJUNTO ENTRE LA DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA Y ASOCIACIONES DEL ÁMBITO DEL ARAGONÉS Y EL CATALÁN DE ARAGÓN
En septiembre de 2015 comenzó a desarrollar sus funciones, siquiera sea con recursos limitados, por vez primera en la historia de nuestra Comunidad Autónoma, la Dirección General de Política Lingüística. Durante estos cinco años se han invertido alrededor de 1,5 millones de euros y llevado a cabo actuaciones muy relevantes en diversas materias (vid. Memoria 2015-2019 en: http://www.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2016/10/memoria-2017-2019.pdf). Así, en materia de educación: - Se han aprobado los currículos de primaria, secundaria, bachillerato y adultos de ambas lenguas. - Se ha hecho posible, por vez primera, la obtención de titulación de nivel de acuerdo con el Marco Europeo de Referencia para las lenguas para el aragonés (hasta el C1) y se ha incorporado el C2 de catalán. - Se han creado doce plazas de lengua catalana en las plantillas orgánicas de los centros. - Se han triplicado los docentes de aragonés y duplicado el número de centros que ofrecen la asignatura, así como el número de alumnos. - Se ha aprobado la regulación de la inmersión lingüística en ambas lenguas y está en trámite avanzado el reconocimiento de la acreditación de los niveles, tanto del aragonés como del catalán, en la administración aragonesa. - La Universidad de Zaragoza, a instancia de la Dirección General de Política Lingüística, ha puesto en marcha la mención de aragonés en el Grado de Magisterio del Campusde Huesca. -Se han recuperado los seminarios de profesores de ambas lenguas. En cuanto a la promoción y difusión: - Se recuperaron los premios literarios, creándose nuevos galardones para el ámbito artístico (video y cómic) y premios de carácter honorífico para reconocer el trabajo desarrollado durante toda la vida. - Se han abierto líneas de subvenciones con comarcas, ayuntamientos y asociaciones y se ha creado una cátedra patrocinada en la Universidad de Zaragoza. - Se ha aprobado y dado carácter oficial a los nombres de los picos de más de tres mil metros y la toponimia más relevante de once comarcas y actualmente se trabaja en la toponimia menor de diversos municipios. Se encuentra en trámite la aprobación de un decreto que regule la señalización viaria bilingüe, en las zonas de uso histórico. - Se han firmado protocolos de colaboración con ocho comarcas y una veintena de ayuntamientos, y se firmarán próximamente con sindicatos, asociaciones empresariales y entidades del tercer sector, para la normalización de nuestras lenguas en sus ámbitos de actuación. - Se obtuvo el apoyo de la Unión Europea para un proyecto de digitalización del aragonés que incluía un diccionario, un traductor automático y otras herramientas que se están desarrollando con plena satisfacción. - En 2017, tras más de un año de trabajo, se culminó un proceso de mediación para alcanzar un sistema de representación gráfica del aragonés, que ya se aplica aproximadamente al 70% de las publicaciones en esta lengua y siguen todas las entidades e instituciones que han ido firmando los protocolos a que se ha hecho referencia como instrumento de trabajo unitario, sin prejuzgar la norma que, de forma definitiva, acuerde en su día la Academia Aragonesa de la Lengua. - Las publicaciones en diversos formatos (audiovisual, escrito, sonoro o digital) llevadas a cabo o apoyadas desde el Gobierno de Aragón superan con creces el centenar. - La página web www.lenguasdearagon.org, que cuenta con numerosos recursos de todo tipo (educativos, publicaciones descargables, tradición oral, canal video y canal audio, Chisla radio, toponimia, etc.), está cerca de llegar al millón y medio de visitas en tres años y cuenta con un boletín semanal con unas mil noticias publicadas. - El programa de socialización “Agora x l’aragonés” tiene ya más de mil inscritos entre particulares, empresas, asociaciones e instituciones y próximamente se pondrá en funcionamiento una APP para que sus integrantes puedan ponerse en contacto entre ellos. En la legislatura 2019-2023 está previsto desarrollar en su totalidad la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, con la puesta en marcha de la Academia Aragonesa de la Lengua, la declaración de las zonas de utilización histórica predominante del aragonés y el catalán de Aragón y la regulación del uso de ambas lenguas ante la administración aragonesa, lo que permitirá estudiar las mejoras que precise la norma. Es por eso que, transcurrido ya un lustro desde la puesta en marcha de la Dirección General de Política Lingüística, conviene hacer notar a la sociedad aragonesa la importancia estratégica de seguir trabajando en la dignificación y difusión de nuestras dos lenguas propias, el aragonés y catalán de Aragón, (y el árabe, tontolabas? Y el occitano, y el chapurriau?) y la unidad, en lo esencial, de las entidades que trabajan habitualmente por ello en pro de ese objetivo. Por medio de este documento las entidades firmantes se comprometen a trabajar conjuntamente con la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón para hacerlo posible, entendiendo que la unidad es la mejor manera de avanzar hacia un mayor reconocimiento social y la pervivencia de nuestras lenguas propias. 
En Zaragoza, a 28 de septiembre de 2020.

http://www.academiadelaragones.org/

21.2.1461

Al muyt magnifico et egregio senyor el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e beneficio e reposo desti regno e de aqueix Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero exhibidor de la present informado de nuestra intencion. Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos querades dar fe e creença al dito mossen Johan de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos explicara. Et en aquello vos placia havervos segund el caso lo requiere et de vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro honor prestos los diputados del regno de Aragon.

25.2.1461.
Al muyt noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos certificamos que oy data de la present el Senyor Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares aqui. Et de continent son partides la Senyora Reyna e lo senyor Archabispe el visrey e otros por deliurar el dito Principe. E encara todos desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament haureys axi embaxadores por part de aqueste regno por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present correu porque tomeys consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados del regno de Aragon.

26.2.1461.
Al noble amado consellero e majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don Johan noble amado consellero e majordomo nuestro. Por nos vos fue scripto en estos dias passados de la vila de Alcanyis en la forma que viestes por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien. Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays movido por la afeccion e zelo que haviays a la delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi mesmo de los diputados e otros grandes del regno e encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller partio la via de Morella por constituhir la persona del dito Principe en plena liberdat e hir con el ensembre a la ciudat de Barchinona por los quales nos son stados fechas diversas instancias e supplicaciones sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se fagan car vos faziendolo assi siempre vos tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se spera segunt quien vos soys e de la casa que devallays no se vos poria seguir sino gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. - A. Nogueres prothonotarius.

En cuanto al catalán de Aragón, como el catalán de Catalunya, siempre fue, ha sido y será un dialecto de la lengua occitana


Jerónimo Zurita, Anales... (CAPÍTULO XLIII, Libro X)

La poesía se deslustró de traerla mucho entre las manos. Mas introdújose tanto exceso en esto que toda la vida se pasaba en danzas y salas de damas; y en lugar de las armas y ejercicios de guerra -que eran los ordinarios pasatiempos de los príncipes pasados- sucedieron las trovas y poesía vulgar y el arte della que llamaban la gaya ciencia, de la cual se comenzaron a instituir escuelas públicas; y lo que en tiempos pasados había sido muy honesto ejercicio y que era alivio de los trabajos de la guerra -en que de antiguo se señalaron en la lengua limosina muchos ingenios muy excelentes de caballeros de Rosellón y del Ampurdán que imitaron las trovas de los proenzales- vino a envilecerse en tanto grado que todos parecían juglares.

Gaya ciencia: lo que es y lo que era estimada. Para mayor declaración desto bastará referir lo que afirma aquel famoso caballero destos mismos tiempos, don Enrique de Villena: que para fundar en su reino una gran escuela de aquella gaya ciencia a semejanza de las proenzales y para traer los más excelentes maestros que había della se envió por el rey una muy solemne embajada a Francia; lo que es mucho de maravillar prevaleciendo tanto las armas dentro de sus estados.


//

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

https://chapurriau.blogspot.com/2020/08/hoc.html

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis
dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona deAragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull yMascaró. 1858.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser

prestament del och o no.
(Nota del editor, Ramón GuimeráLorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.

//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.

//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare significantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Visca la república catalana !


república, Catalunya

sábado, 11 de noviembre de 2023

Tome sixième, Grammaire comparée. Chapitre VII. Adverbes, prépositions, conjonctions.

Chapitre VII.

Adverbes, prépositions, conjonctions.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Avant de comparer en détail les adverbes, les prépositions et les conjonctions qui offrent des rapports d' identité dans les diverses langues de l' Europe latine, j' examinerai les adverbes qui ont la désinence spéciale MENT.

Une forme de ces langues par laquelle le caractère d' un type primitif et commun se manifeste de la manière la plus évidente, c' est sans doute la formation de ces adverbes composés, qui, par l' adjonction de la désinence MENT ou MENTE au féminin des adjectifs, les modifie en adverbes.

Dans les éléments de la grammaire avant l' an 1000, j' ai expliqué comment cette forme avait été empruntée à la langue latine.

La langue romane a employé MENT, et le français l' a conservé.

Le portugais et l' italien (1: Les patois de la haute Italie rejettent l' E final.) ont pris l' E final euphonique, et ont ainsi ajouté MENTE au féminin des adjectifs. 

Il existe des preuves nombreuses que l' ancien espagnol se servait du MENT roman.

El te Deum laudamus fue altament cantado. Mil. de N. Sra, cob. 847.

En el fuego bravament encendido. Mil. de N. Sra, cob. 363.

Empezó a plorar tant aturadament. Vida de S. Domin., cob. 392.

La fonta que ficiéron carament la compraban. Vid. de S. Millán, cob. 444.

Estaba el cativo durament espantado. Vida de S. Domin. cob. 654.

Empezó la á lidiar muy denodadament. Vid. de S. Millán, cob. 290.

Respondienle las virgines dulcement organando.

Vid. de S. Domin. cob. 524.

De escura manera escurament dictadas. 

Poema de Alexandro, cob. 1106.

Fueron con estas nuevas ferament espantados.

Vid. de S. Millán, cob. 411.

Empezó de sus ojos gravement a plorar. Mart. de S. Lor. cob. 63.

Desmassen en agosto lealmient su cevera. 

Vid. de S. Domin. cob. 464.

Derramaba lo suyo largament é sin tiento. Mil. de N. Sra, cob. 629.

Como qui yace preso luengament en cadenas.

Vid. de S. Domin. cob. 415.

As todas tus yentes malment aontadas. Poema de Alexandro, cob. 442.

Conduchos adovados maravillosament. Mil. de N. Sra, cob. 699.

Ca era grand facienda noblement celebrada. Mil. de N. Sra, cob. 701.

Ixie á los de fuera ondradamient guarnido. Sacr. de la Misa, cob. 137. 

El palacio bien rico ricament parciado. Poema d' Alexandro, cob. 2444.

Sirvieli un ministro santamient doctrinado. Vid. de S. Millán. cob. 144.


On trouve aussi dans le Fuero Juzgo la preuve de l' emploi de cette désinence romane. De nombreuses variantes, fournies par quelques manuscrits, présentent plusieurs exemples; le manuscrit de l' Escurial n° 3 prend MENT dans tous les adverbes composés. (1) 

Dans quelques Fueros on en trouve aussi des exemples. 

Non-seulement les langues de l' Europe latine ont formé l' adverbe composé par l' adjonction caractéristique de MENT, mais encore lorsqu' elles ont employé deux ou trois adverbes rapprochés, elles n' ont placé quelquefois le signe adverbial, MENT, qu' à la suite de l' un des adjectifs. Je crois convenable d' ajouter quelques exemples à ceux qui ont été fournis dans les éléments de la grammaire romane avant l' an 1000.

(1) “Esc. 3. Mansamient y con esta terminación constantemente se escriben los adverbios en MENTE como piadosament, etc.”

Fuero Juzgo, I, I, not. var. 34.


Roman.

Mans Roger Bernatz parla suau e dousament. G. de Tudela.

Dona non deu parlar mas gent

E suau e causidament...

Anatz suau e bellament.

Anonyme: Seinor vos que.


Mostret lur grans reliquias

Qu' avia lonc temps guardat

Sanctament e devota.

Vid. de s. Honorat, XVII.

E Guarintz respondet

Follament et irada.

Vida de S. Honorat, XLVI. 

“Els fan lo humiliat fenchament e falsa.”

Libre de Vicis e de Vertutz.


Français:

Cette forme se trouve, mais rarement, dans les anciens auteurs français. 

Son chief trecie moult richement, 

Bien, et bel et estroitement. 

Roman de la Rose, v. 502.


Espagnol:

Los trata cortes y amigablemente.

Cervantes, D. Quix. l. 2, c. 12.


Franjas texidas bella y sutilmente. Luis de Léon, prov. de Salomón, v. 75. 


Portugais: 

“Onde sotil é artificiosamente estava lavrada e esculpida toda a maneira de sua vida.” Palmeirim de Inglaterra, t. 1, p. 131.


Italien: 

“Non vederete antica o novamente esser divenuto.” 

Guit. d' Arezzo, lettr. XIV, p. 42.

“Quanto prudente e giudiziosamente n' ammaestró Aristotile.” 

Ben. Varchi, Ercolano.


Les langues qui primitivement employaient des adjectifs communs auxquels ne s' attachait pas la désinence caractéristique du féminin, avaient formé leurs adverbes composés avec ces adjectifs. Quand elles admirent ensuite les différences de genre, plusieurs adverbes conservèrent l' invariabilité de l' adjectif qui entrait dans leur composition. L' ancien français en fournit beaucoup d' exemples. 

J' en citerai quelques-uns.

“Si le vestent imperialment.” Villehardouin, p. 73.

Loyalment et bien l' amera. Fabl. et Cont. anc., t. 4, p. 66.

“N' a pas grantment és chroniques lisoye.” 

Œuvres d' Alain Chartier, p. 261.

Li chevaliers lui dist brefment. 

Marie de France, t. 2 p. 432.

Qui peche mortelment, il ocist Dieu son mestre.

Testam. de J. de Meung.

“Que tu n' aies souffert paines en la sainte croiz corporelment pour nous.” Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de France, t. V, p. 275.) 

“Se rebellerent contre li trop cruelment.” Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de Fr., t. III, p. 310.) 

“Que il se dampnent perpetuelment.” Chron. de France. (2: Ib. t. V, p. 286.)

Quel duel ont li loial amant

Que l' en refuse si vilment.

Roman de la Rose, v. 1474.

“Et pourtant rencontra fort gentilment le philosophe Arcesilaus.”

Amyot, Trad. de Plut. œuvres mor. t. IV, p. 234.

Sire, li miens Deus, magnifiez iez fortment.”

Trad. du ps. 103, psaut. de Corbie.


L' adverbe composé gentiment est resté dans la langue française.

A ces observations sur les adverbes j' ajouterai que toutes les langues dont j' examine les rapports ont admis et conservé l' usage de la langue latine qui employait souvent l' adjectif neutre comme adverbe; ainsi on dit, frapper fort, parler bas, etc.

Dans la comparaison de quelques adverbes, prépositions et conjonctions dont l' usage est commun aux langues de l' Europe latine, je me bornerai à un choix, qui, par l' évidence des rapports identiques, prouvera d' une 

manière toujours plus incontestable, l' origine, la formation commune de ces langues.


Principales prépositions communes aux langues de l' Europe latine.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien.

A, à, á (a) a, a.

De, de, de, de, de.

En, en, en, en, en.

Per, per, per (por) per, per.

Avan, avant, avant (ante) avante, avante.

Entre, entre, entre, entre, entro.

Aprop, apres; après, auprès; apres (después); apres, apresso. 

Sobre, seure, sobre, sobre, sopra, sovra.

Senz, ses, senes; sans, sens; senes, sen (sin); sem, senza. 

Segun, second, selon, segunt, según, secundo, secondo.

Pos, pois, pueis; puis; pues, pos, poi.

Fors, foras; fors, foras, for. 

Oltra, ultre, ultra, ultra, oltra.


A. 

La préposition A se trouve dans toutes les langues de l' Europe latine.

Il serait superflu de comparer les diverses acceptions dans lesquelles elle est employée.

Mais il est une acception particulière qui mérite d' autant plus de fixer notre attention, qu' elle n' a pas été fournie par la langue latine.

Pour exprimer le sens de la préposition CUM, latin, avec, français, la langue des troubadours employait ordinairement la préposition AB, modifiée quelquefois en A et restée, sous cette dernière forme, dans les autres langues.

Ce vestige roman est un des plus remarquables; en voici des exemples.


Français:

“Les prophètes ki d' amunt vendrunt a estrumens, psaltérie, tympans, frestels e harpe, si prophetiserunt.”  Trad. du Ier liv. des Rois, fol. 11.

Poi me porrai mès soustenir

Fors A baston ou A potence. 

Roman de la Rose, v. 12949.


“La verge, li ceptres de ton regne A que tu baz et chasties cels que tu eimes.” Com. sur le psalt. Fol. 95. (1: Glossaire sur Joinville, A.)

“Et furent reçu A grant feste et A grant joie.” Villehardouin, p. 21.

Deduistrent soi privéement

AU bon vin cler et AU piment.

Le Castoiement, cont. 9.

Son vis A ses ongles depiéce. 

Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 126.

“Vez-cy ung vaissel d' argent plain d' ung merveilleux boire que j' ai fait A mes mains.” Roman de Tristram.

A deul et A corroux se part. Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 325.

“Il fut recueilly A grand gloire et grand obéissance.” 

Comines, liv. I, p. 91.

Dechire l' ennemi AUX ongles et AUX dents.

Joachim du Bellay, fol. 186.

“Sans que nulle autre ville ou pays puissent ne doyent draper AU semblable marque et lisiere.”

Ordon. des Rois de France (1435), t. 3, p. 31.

“Il faisoit lors gloire envers ces sages hommes là, de se passer A peu sobrement.” Amyot, trad. de Plut., œuvres mor. t. 3, p. 51.


Espagnol: 

La cinta fue obrada a muy grant maestría. Poema de Alexandro, cob. 80.

Quien a hierro mata, a hierro muera. Refranes. (N. E. a hierro muere.)

Clamando: fiio, fiio, a una grand pressura. Duelo de la virgen. Cob. 36.


Portugais:

Vão correndo é gritando a boca aberta. Camõens, os Lusiadas, 4, 21.


Italien: 

“Un suo orto, che egli lavorava a sue mane.”

Boccaccio, Decameron, VIII, 2. 

Quai ingegno a parole

Potria agguagliar il mio doglioso stato?

Petrarca: che debb' io.

Bateansi a palme, e gridavan sì alto. Dante, Inferno, IX.

“Furo ricevuti tutti a grandissimo honore.” Giov. Villani, IV, 33, p. 96.


DE.

Cette préposition latine passa dans chaque langue et même dans l' italien qui aujourd'hui emploie DI.

On retrouve DE, devant les articles italiens LO, LA, GLI, etc., et même ailleurs.

Fu cantator de lo Spirito santo. Dante, Paradiso, XX.

Signor de la mia fine e de la mia vita. Petrarca, Sest. chi è fermato.

Sotto 'l velame de gli versi strani. Dante, Inferno, VI.

Ma de la temperanza e pietate

La misericordia sì ne è nata.

Jacopone da Todi, cant. 2, p. 95.

Eo Bonifacio de tanta potenza...

De mi dotaron et ebeno paura...

La strucion crudele de Florenza.

Butto Messo da Florentia. (1: Allacci, Raccolta de' Poeti ant., fol. 191.)

Che par florin d' or et è de recalco...

Sol cor de Bichina fosse diamante...

Amor mi fa envagir de si gran ladre...

S' altre de mi se fosse reclamato...

E de morir quando lo mar fie sico,

Falo deo per strazzo de mi esser sano.

Cecco di M. Angiolieri. (2: Ib. fol. 203 - 206.) 


EN.

La langue romane dit EN au lieu de l' IN latin.

Le seule langue italienne se sert encore d' IN, mais autrefois elle a employé EN ainsi que le français, l' espagnol, et le portugais, qui l' ont conservé.

“En le cose del seculo avere letitia.” Guit. d' Arezzo, lett. III, p. 15.

“Se tutto en auro è.” Guit. d' Arezzo, lett. XXXVI, p. 83.

“En li suoi vietò terrena grandezza.”

Guit. d' Arezzo, lett. I, p. 5.

En aspra e gran religione. Jacopone da Todi, lib. I, sat. I.

Li fusse offerto en cotal povertade. Jacopone da Todi, lib. 4, cant. 28.


PER.

L' ancien français a, comme la langue romane, employé PER dans l' acception que PAR exprime aujourd'hui.

“Une autre assaillie firent per une porte de fors... et de si grand essil furent torné à si grant haltesce per Dieu avant et per les pelerins après.” 

Villehardouin, p. 65 et 73.


Espagnol:

Luego vio per ù podría aver meior passada.

Poema de Alexandro, cob. 2342.

Fablar curso rimado per la quaderna vía.

Poema de Alexandro, cob. 2.

Cuemo se partel mundo per treb partición.

Poema de Alexandro, cob. 254.

Portugais: 

“Afinado toto per o afinador.” Doc. da Torre de Moncorvo, 1405. (1: Elucidario t. I, p. 385.)

E non forem per eles punidos. Liv. Vermeilho, n° I, p. 399.


La langue italienne a toujours employé PER. 


ENTRE. 

Cette préposition romane est la même en français, en espagnol et en portugais.

L' italien a seulement changé l' E final en O.


PROP, APROP, PRES, APRES, AUPRÈS.


Français:

Aprop Nerun l' emperur. Trad. de l' Évangile de saint Jean. (2: Cat. of Harleiam MSS., t. II.)


Espagnol:

Apres de la verta aviéron la batalla...

Apres son de Valemia á tres leguas contadas.

Poema del Cid, V. 1234 et 1567. (N. E. Valencia)

“Apres de la prenda... aquel otro á quien lo demanda vaya apres.” 

Fuero de Oviedo. (3: Llorente, not. de las prov. vasc. t. IV, p. 101 et 106.)


Portugais:

Apres de mim. Doc. de Vairam, 1287. (1: Elucidario t. I, p. 128.) 


SOBRE.

Le SOBRE roman se retrouve en espagnol et en portugais; il n' a éprouvé en italien que le changement de l' E final en A, et autrefois l' ancien français l' a modifié en SORE, SEURE, d' où est ensuite venu SUR.

Li troi larron sore li queurent. Fabl. et Cont. anc, t. I, p. 243.

Sire, fet-il, c' est par envie

Que l' en m' a mis seure telle œuvre.

Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 305.

“Defors et dedens et par de seure.” Fabl. d' Aucassin et Nicolette.


SENZ, SES, SENES.


Français: 

L' ancien français a dit SENZ. 

“Si nos volons estre membre de Crist il nos covient senz dotte ensevre nostre chief.” Sermons de S. Bernard, fol. 16.

“SENZ ce que la voix des deux estats puisse conclure la tierce... SENZ aucun suspeçon.” Ordon. des Rois de France, 1355, t. III, p. 22.

Deigne tu, Sire, en cest jor, SENZ pechié nus garder.

Trad. du Te deum, psaut. de Corbie.


Espagnol: 

L' ancien espagnol avait employé SENES, SEN, romans.

Oviera senes dubda tomada mala zaga. Poema de Alexandro, cob. 518.

Como tierra sen rey é sen octoridat. Poema de Alexandro, cob. 1399.

SEN se trouve dans le Fuero Juzgo.


Portugais:

Le portugais a dit SEN, SEM, qu' il a conservé.

Italien: 

Il est évident que le senza italien a été emprunté du SENZ roman, en y ajoutant l' A final; car comment de SINE, latin, serait venu ce SENZA?


SEGUN.

Français: 

L' ancien français a employé SEGONT qui ensuite a été remplacé par SELON.

L' en doit fere le dépens segont le chastel.

Livre de Jost. et de Plet, fol. 63. (1: Glossaire sur Joinville, C.) 


Espagnol:

L' ancien espagnol a dit segunt, segund. (según) 

Mandó les que mostrassen segunt las escrituras.

Poema de Alexandro, cob. 1159.


POS, PUS, POIS.

Français:

D' après l' usage roman, l' ancien français a employé PUIS comme préposition dans le sens actuel de DEPUIS.

Puis cèle heure que elle obei à son creatour. Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de Fr., t. III, p. 153.) 

Puis Roullant, ne puis Olivier,

N' eut en terre tel chevalier.

Roman de Rou. (2: Not. des MS. de la Bibl. du Roi, t. V, p. 70.)

Il prit de même le QUE conjonctif:

Mil ans, quatre moins ont passez

Puis que Dex fu en terre nez.

Roman de Rou. (3: Ib. p. 55.)

Espagnol: 

L' espagnol qui n' emploie aujourd'hui que PUES a employé autrefois POS et POIS roman qu' on trouve notamment dans le Fuero Juzgo. Il a aussi ajouté le DE avant POIS et l' a employé avec le QUE conjonctif et quelquefois même ce QUE est sous-entendu, comme dans la langue 

romane et dans l' ancien français.


Portugais:

L' ancien portugais a dit aussi POS, DEPOS. 

Huums depos outros. Doc. da Coll. de Coimbra, 1348. (4: Elucidario t. II, p. 89.) 

Le portugais a ajouté à DEPOIS, le QUE conjonctif.


Italien: 

POI italien est venu de POS roman, comme NOI, VOI, sont venus de NOS, VOS; il prit le QUE conjonctif et quelquefois ce QUE fut sous-entendu.


FORS, FORAS.

Français:

Qu' il n' emporta nis tant d' avoir

Dont on presist quatre festus,

Fors les dras qu' il avoit vestus...

Que nus fors Diex ne le convoie.

Fabl. et Contes anc., t. I, p. 225.

Car une odor m' entra où cors

Qui en a trait la dolor fors.

Roman de la Rose, v. 3486.

... N' avoit soussi ne esmay

De nule rien, fors seulement

De soi atorner noblement.

Roman de la Rose, v. 575.


L' ancien français a dit DE FORS et ensuite DEHORS.

E s' el vous chastie de fors 

Aiés dedanz cuer d' aïment.

Roman de la Rose, v. 4020.


Espagnol:

L' ancien espagnol a dit FORAS, roman, et FUERA; aujourd'hui fuera est seul employé.

“Foras ende ena cuita de morte.” Fuero Juzgo, I, X, p. II. 

Fuera que el obispo avie la nomnadia... Mil. de N. Sra, cob. 706.

Non osan fueras exir nin con el se ajuntar. Poema del Cid, v. 1180.


Italien:

L' italien a employé autrefois FOR.

Punge corragio

For cui lo più valente ozio aunta.

Guit. d' Arezzo, lett. XXVII, p. 71.


OLTRA.

Français: 

“Ultre le flum jurdan.” Trad. du IIe liv. de Rois, fol. 42.

“Car la chars ne puet pas prendre les choses qui sont del espir, et pore ice à la fie quant la humaine pense ultre soi est meneie.”

Trad. des Dial. de S. Grégoire, liv. III, ch. 24.


Espagnol: 

Crusáron se romeros por ir en ultra mar. Mil. de N. Sra, cob. 588.

Que guía a los romeros que van en ultra mar.

Sacr. de la Misa, cob. 296.

Ultra portos est dans le Fuero Juzgo. 


Portugais:

On trouve aussi en portugais ultra mar.


Italien: 

“Oltra ogni vostro pensiero... oltra d' ogni misure.” 

Guit. d' Arezzo, lett. X, p. 27 et 28. 


Principaux adverbes communs aux langues de l' Europe latine.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien. 

Oi, ui, oi, hui, hoy, oi, oy, oi.

Ora, ore, heure, or; ora, ora, ora, or.

Dunc, adunc; dunc, adonc, doncas, ;dunqua, adunque. 

Ja, ja, ya, já, già.

Sempre, sempres, siempre, sempre, sempre. 

Tost, tost, tost, toste, tosto. 

Plus, plus, plus, chus, chus; plu, più, chiù. 

Mas, mais, mai; mais, más, mais, mas, mais; mai, ma.

Mens, moins, menos, menos, men.

Assaz, assez, assaz, assaz, assai.

Quasi, quasi, casi, quasi, casi, quasi. 

Tan, tant, tant, tan, tam, tanto.

Quan, quant, quant, cuan, quant, quan, quanto.

Si, si, si, si, sim, sì.

Altresi, altresi, otrosi, outrosi, altresì.

Tota via, toutes voies, todavía, toda via; tutta via.

Jos, sos, jus, sus, jus, suso, juso, sus; giuso, suso. 

Ont, on, unt, ond, onde, unde, onde. 

Dont, don, dunt, dont, dond, don, donde, donde.

O, u, ò, (o) hu, o, u.

Sai, ça, lai, la; çà, lai, là, acá, allá, çà, là, quà, là.

Hi, i, y, y, hi, y, hi, i, i, y.


OI, UI.

Français:

L' ancien français disait OI, UI, et HUY qu' il n' a ensuite employé que dans l' adverbe composé aujourd'hui. 

N' en partirez hui ne demain. Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 308.

“Qui hui cest jor vive.” Villehardouin, p. 16.

Guillaume bien se deffendi, 

Hui guaingna et hui perdi.

Roman de Rou. (1: Not. des MS. de la Bibl. du Roi, t. V, p. 71.)

Qu' il soit ainsi plustost huy que demain. Clément Marot, t. I, p. 333.


Portugais:

Le portugais dit hoje, mais il a employé autrefois l' OI roman.

Des OY pera todo sempre. Elucidario t. I, p. 370.


Italien:

L' italien, qui dit hoggi (oggi), a employé autrefois OI.

Tal mondo corre ancoi. Barberini, Doc. d' Am., p. 300. 



ORA.

Français:

“Barcinone est une cité qui siet en la marche d' Espaigne; une heure estoit des Sarrazins, et une heure estoit des Crestiens.” 

Chron. de France. (2: Recueil des Hist. de Fr., t. V, p. 246.)

Ore se sent fole, ore sage;

Ore pense qu' ele le volt amer,

Ore pense qu' ele s' en volt oster.

Roman de Protheslaus.

Car OR est clere, or est oscure.

Roman de la Rose, v. 4810.


Portugais:

“Mil libras d' esta moeda branca que ora corre.” Testam. De 1393. (1: Elucidario t. 1, p. 61.) 


Italien: 

Ciò che ora e nostro, altrui fù già.

Guit. d' Arezzo, lett. III, p. 13.

“Pensando ora una cosa, or' un' altra.”

Novelle inedite, p. 132.

“Or vide, or piange, or teme, or s' assecura.” 

Petrarca, canz: Di pensier.


DUNC, DONC, ADONC, DONCAS, ADONCAS.

Français: 

L' ancien français employa DUNC, DONC, ADUNC, dans le sens de TUNC, latin. (2: Voyez Cimbalum mundi, p. 191, 185 et 212:

Tunc exaltabunt omnia ligna silvarum:

Dunc loerunt tuit li fust de la lande.

Trad. du ps. 95: Cantate Domino, MS. n° I.)


Quant ele losenge et plore

Gar toi icele ore,

Kar dunc est en aguait.

Evrard, Hist. Lit. de la Fr., t, 13, p. 70.


S' ele l' eust adunc conéu, 

Retenu l' ust bonement.

Roman de Protheslaus.

Il se servit aussi de DONKES et d' ADONKES.


Espagnol: 

“Doncas faciendo derecho el rey, deve aver nomme de rey.” 

Fuero Juzgo, I, II, p. II.


Italien:

L' italien, qui dit aujourd'hui DUNQUE, a employé autrefois DUNQUA, roman.

“Dunqua di che pur piangi?” Guit. d' Arezzo, lett. XXXIX, p. 89.

Dunqua é in lor maggior virtu?

Barberini, Doc. d' Am. p. 81.

“Adonqua non peccato in richezze è.” Guit. d' Arezzo, lett. XXV, p. 66.


JA.

L' ancien français employa JA dans le sens de JAMAIS et de DÉJA, comme les autres langues.

Elle respondi à son pere:

Si m' aït Diex ne l' aurai ja. 

Ostez le moi cel vilain là...

Ja n' ere au vilain donée... 

Quar je me sui ja repentie 

D' avoir mari ainz que je l' aie.

Fabl. et Cont. anc. t. 3, p. 370 et 371.


SEMPRE.

On retrouve dans l' ancien français cet adverbe, qui est resté dans les autres langues de l' Europe latine. 

Ge gaiterai sempres le roi

Qant au mostier ira par soi.

Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 212.

Sempres est mol comme pelice. 

Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 390. 


TOST.

Il est d' autant plus remarquable que cet adverbe se trouve dans chaque langue, qu' il est difficile d' en expliquer l' origine. (1: On a prétendu que cet adverbe venait du participe latin tostus, et que le mot qui exprime la chaleur avait été emprunté pour peindre la rapidité. L' ancien français a employé la même figure lorsqu' il s' est servi de chalt pas, signifiant chaud pas, pour désigner la vîtesse, qu' il exprimait aussi par isnel le pas, c' est-à-dire rapide.

“E Samuel chalt pas vint à l' évesche.”  

Trad. du Ier livre des Rois, fol. 5.)

L' espagnol a employé autrefois TOST qu' il a ensuite rejeté.

(N. E. Se siguió usando presto, rápido)

Fue luego recapdado muy tost é corriendo.

Mart. de S. Lor. cob. 78.

Ovioronlos por forcia mui tost á conquirir. 

Poema de Alexandro, cob. 1043.


Le portugais a eu autrefois TOSTE.

“Para haverem seus servidores mais toste sem outro embargo.” Ord. Alf., liv. II, fol. 75.


PLUS.

Espagnol:

El otro plus vermeio que vino de Paralles.

Vida de S. Dom. cob. 230.

Vinien en dos caballos plus blancos que cristal.

Vida de S. Millán, cob. 438.

Chus fut employé pour plus.

Que li diessen cada año LX duennas en renda,

Las medias de lignaje, las medias chus sorrenda.

Vida de S. Millán, cob. 370.


Portugais:

L' ancien portugais a usé aussi de CHUS pour PLUS.

“Pera comprir delles mhas mandas e pera fazer chus prol de mha alma.” 

Testam. de 1273. (1)

“E se vinhas fizerdes dar de nos o quarto e lagaradiga e non chus.” 

Docum. de Pendorada, 1290. (2)

“E vos devedes a dar estas cousas bem e entregadamente e non chus.” 

Prozo das Salzedas, 1295. (3) 



Italien: 

“Perchè erano de li chiu poveri.” Mat. Spinelli. (4)

“Lo capo e lo chiu vecchio de la famiglia.”

Ann. di lud. Monaldesco. (5) 

(1) Elucidario, t. 1, p. 382.

(2) Ib. p. 273. 

(3) Ib. p. 405.

(4) Muratori, Rer. ital. Script., t. VII, col. 1093.

(5) Ib. col. 530.

Testo d' un' altra ch' è plu menutina. Barberini, son.

“Attemperanza la plu alta.” Tratt. Virt. Moral.

L' italien a changé l' L en I; et, supprimant l' S final, il a marqué l' U d' un accent grave qui indique cette suppression.


MAIS, MAS, MAI.

L' ancien français a souvent laissé à MAIS l' acception primitive de MAGIS, c' est-à-dire, plus, davantage.

De son ostel pou se mouvoit

Quar ne pooit chevauchier mais.

Fables et Cont. anc. t, I, p. 169.

Mais je ne puis MAIS haut crier. Fabl. et Cont. anc. t. I, p. 124.

Se gentis homs mais n' engenroit,

Ne jamais louve ne portoit

Et grant cheval ne fust jamais,

Tout le monde vivroit en paix.

Le Renard contrefait. (1: Not. des MS. de la Bibl. du Roi, t. V, p. 335.)

Il est resté dans la langue actuelle l' expression familière: N' en pouvoir mais, c' est-à-dire davantage.

Dans le Fuero Juzgo on trouve souvent MAIS.

L' espagnol et le portugais disent aujourd'hui mas. (más)

L' italien a MA et MAI.


MENS.

Italien:

Quegli che men sapevano di lui. Boccaccio, Decameron, IV, 5.

Almen, se puoi, farai. Barberini, Doc. d' Am,, p. 111 (o III). 


ASSAZ.

L' espagnol ne se sert plus d' ASSAZ, qu' il avait employé autrefois.

Assaz quisiera Dario en el campo fincar. (N. E. El rey de Persia Darío.)

Poema de Alexandro, cob. 1260.

Avie en el un monge asaz mal ordenado. Mil. de N. Sra, cob. 160.


L' ASSAI italien prouve que cette langue a souvent fait des modifications très importantes aux désinences des mots pour les accommoder à l' euphonie locale.


QUASI.

Cet adverbe est identique dans les diverses langues.


TAN, QUAN.

Espagnol:

De los sos oios tan fuerte mientre lorando. 

Poema del Cid, v. I.

Asi como yo las prendo de quant como si fóse delant.

Poema del Cid, v. 2147.



Portugais: 

Tam digna e tam necessaria. 

Chron. d' El Rey Affonso, V, t. I, p. 202.

E eu vi quan fremosa falava.

Canc. MS do real Collegio dos Nobres, fol. 67.


SI, ALTRESI.

Français: 

E si ne sai se j' en ai dit folie. Le Roi de Navarre, chans. VII. 

“Ensi com il fu devisé, si fu fait.” Villehardouin, p. 33.

Quant Diex dist qu' on amast son prisme comme si, 

Il ne dist mie mains ne plus, mès autresi.

Testam. de J. de Meung.

“Se devons garder que altressi ne nos aviegne.”

Villehardouin, p. 106.

Le blasmoient moult si ami

Et toute la gent autressi.

Fabl. et Cont. anc. t. 3, p. 1.


TOTA VIA. 

Français: 

“Mais toutes voies rapareilla-il bataille après contre eulz.” 

Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de Fr. t. III, p. 157.) 


Espagnol:

“Deve amar justicia, é si la amar, deve fazer la todavía.” 

Fuero Juzgo, II, I, 2.



Portugais:

“E todavia a ssa ordinhaçom seer estavil.” Doc. da Guarda, 1298. 

(2: Elucidario, t. II, p. 125.) 


Italien:

“Ma tutta via in somma dico voi che male è solo quello lo qual dispiace a Dio.” Guit. d' Arezzo, lett. I, p. 5. 


JOS, SOS. 

L' ancien français a employé JUS et SUS, romans.

Ses oilz turnat e sus e jus. Marie de France, t. 2, p. 439.

Li rossignols chante tant

Ke mors chiet de l' arbre jus.

Le roi de Navarre, chans. XV.

SUS est resté dans le composé DESSUS.


Espagnol:

“Avie de jus las peñas cuevas fieras sobeio.” Vid. de S. Millán, cob. 28.

Buscando suso et juso atanto andidieron.

(N. E. Suso, yuso, partes del monasterio de San Millán de la Cogolla. Arriba y abajo.)

Mil. de N. Sra, cob. 83.


Le composé DESUSO, DESUS, fut en usage.

Desuso las lorigas tan blancas como el sol. Poema del Cid, v. 3085.

Dessuso la loriga blanca cuemo christal. Poema de Alexandro, cob. 430.

A DESUS se trouve encore dans le dictionnaire de l' académie espagnole. 



Portugais:

“E des alri á juso...” Elucidario, t. 1, p. 350.

“De juso da sina do Miramolino.” (1: Europa Portuguesa, t. III, p. 378.) 

“Da quintaá aa suso... Assi como de suso dito é... E des hy á suso... 

De lo comaro á suso. Elucidario, t. I, p. 463; t. II, p. 223, 254, 397.


Italien:

E conoscan per uso

Quanto va suso e juso.

Barberini, Doc. d' amore, p. 258.


De JUS, SUS, romans, la langue italienne a formé GIU, SU, par la même modification qui de PLUS a fait PIU.


ONT, ON, DONT, DON.

Français: 

“A une viz par unt l' um muntad à l' estage meien.” 

Trad. du IIIe liv. des Rois, fol. 86.

Et cil li demande son nom

Dont il est et de quele terre.

Fabl. et Cont. anc., t. 4, p. 294.

“Voilà dont vient qu' il a tant escrit.” 

Amyot, Trad. de Plut., M. Cato, p. 454.


Espagnol:

Una visión vidó por ond fue confortado. Vid. de S. Domin., cob. 226.

Issió, como que pudo, ont jacie escondida. Mil. de N. Sra, cob. 401.

Al tercer día don yxó y es tornado. Poema del Cid, v. 945.


O.

Français: 

U? en cele tente. L' Ordene de Chevalerie.


Espagnol: 

Adelinó pora San Pero ó las duenas estan. Poema del Cid, v. 1400. 

En la carrera ó los omnes suellen passar. Fuero Juzgo, VIII, IV, 23.


Portugais: 

“Estar nos lugares hu vos mandaredes... Per u a parede foi fundada.” 

Elucidario, t. 1, p. 84, et t. II, p. 397.


Italien:

“Non e male alcuno u non peccato ha dispiacente Dio, ne bene o non merto piacendo lui.” Guit. d' Arezzo, lett. I, p. 5. 

Tu homo o ti se' miso?

Jacopone da Todi, lib. II, cant. XXVI.


SAI, LAI, ÇA, LA.

Français: 

“Lai si estoient mis seiz vaissel de pierre... les disciples Nostre Signer lai où il en vait és noces.” Sermons de S. Bernard, fol. 88.


Portugais: 

“De la morteydade áo ça.” Doc. de Paço de Sousa, 1351. (1: Elucidario, t. II, p. 157.)


Italien:

Qual qua e qual la. Boccaccio, Decameron, II, 3.

I, HI, Y.

Cet adverbe n' existe plus qu' en français, tandis qu' autrefois il a été employé par chaque langue.


Espagnol: (N. E. Pongo tildes.)

“No sé si entraré Y más en todos los míos días.” 

Poema del Cid, v. 220.

I nació Sant Millan. Vida de S. Millán, cob. 3.


Portugais:

Com aquellas coussas que hy sun en Santarem.

Doc. de Bostello, 1329. (1: Elucidario, t. II, p. 229.)

Com todolos dereitos que nos hy avemos. Doc. de Arouca, 1316. (2: Ib. p. 30.)


Italien: 

Les Italiens, qui ne se servent plus que d' IVI, ont dit autrefois I, Y.

Ed una scritta I metti...

Che inanzi I va servire.

Barberini, Doc. d' Am. p. 265 et 345.

Per due fiammette che I vedemmo porre. Dante, Inferno, VIII.

Che, s' io volesse, Y scender non potrei. Cecco di M. Angiolieri. (3: Allacci, Raccolta de' Poeti ant., fol. 201.)



CONJONCTIONS, NÉGATIONS, etc.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien. 

Com, com, com, (como) como, com.

Quan, quand, quand (cuando) quan, quando; quando.

Mentre; endementre; mientre (mientras);mentres, mentre.

Anz,  ant; ainz, anz; ant (ante); ante, anzi.

Avan, avant, avant, avant, avan, avante.

Et, e, et, e, et, e, (y, i) e, e.

O, ou o, ou, o, ou, o.

Si, si, si, sim, si.

Ni, ne, ni, ni, nem, nè.

Non, non, non (no), nom, non.


COM.

Français: 

L' ancien français employa COM, roman, sans prendre l' E muet final qui aujourd'hui s' y trouve joint.

“Ensi com Dieu plaist.” Villehardouin, p. 13.

Si com je sai et com je croi. Bible Guiot, v. 160.


Espagnol:

La langue espagnole, qui aujourd'hui dit como, s' est servie autrefois de COM, roman, ainsi que de CUEMO.

Esto como cuntiera com non eran certeros...

Santigaron se todos com ó por quel manera

Fincó en el mar vivo una ora sennera...

Dissóli fuertes vierbos com qui con fellonia.

Mil. de N. Sra, cob. 104, 1605 et 777.


Italien:

Com più mi giro e rimiro d' attorno...

Tanto lo intende com fa petra mola.

Com vuol raggion...

Barberini, Doc. d' am. p. 157, 162, 316.

Com val poco! Guit. d' Arezzo, lett. XXXVI, p. 82.


QUANT, QUAN.

Espagnol:

Da quand vaya comigo cuedo qu' el avrà pro. 

Poema del Cid, v. 2140.

El bisbo, quant lo vió, tovó se por guarido... (N. E. obispo; bisbe)

Sant Millan, quant la vió, ovó d' ella dolor...

El sucio alevoso, quant se vió aceitado...

Vida de S. Millán, cob. 79, 156 et 196.


Portugais:

Ca mia sennor, quan muey gran coita ten,

No coraçon faz le dizer tal ren

A que non sabe pois consell aver.

Cancioneiro MS. do coll. dos nobres, fol. 65.


MENTRE, avec le QUE exprimé ou sous-entendu.


Français:

Peindre un petit les me covient

Endementres qu' il m' en sovient. 

Fabl. et Cont. anc., t. I, p. 308.


“Endementres que ce avent.” Gestes de Louis le Débonnaire. (1: Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 131.)

Endementiers k' il iluec sunt

Al meistre dient ço k' il funt.

Marie de France, t. 2, p 492.


Espagnol:

L' espagnol dit aujourd'hui mientras.

“Mientre que el príncipe vive.” Fuero Juzgo, II, I, 7.


Portugais:

Le portugais n' emploie plus aujourd'hui cette conjonction.

“Mentres á quiser comer no moesterio.” Doc. de Almoster., 1287. (1: Elucidario, t. II, p. 129.) 


Italien: 

“Mentre ella parlava, furon lagrime sparse.”

Boccaccio, Decameron III, 9.


ANZ, ANT, AVAN.

Français: 

“Anz fu assi... ANZ serai, dist-il, semblanz al haltisme.” 

Sermons de Saint Bernard, fol. 33 et 36.

“E corent as vasiaux qui ains, ains, qui mielx, mielx.” 

Villehardouin, p. 193.

Que je n' ai mais de bien nule esperance, 

Ains sui tosjors par parole menez.

Le roi de Navarre., chans. XXIX.

Moult lor convient soffrir dolor

Ains que gens lor doignent du lor.

Roman de la Rose, v. 8020.


Espagnol:

Ant quisó á Dios una oración facer. Poema de Alexandro, cob. 107.

“E mandó que los dichos avant homes mios.” Fuero de Llanes. (1: Llorente, Not. de las prov. vasc. t. IV, p. 192.) 

Que ant sabe la cosa que ome la comida. Vida de S. Millán, cob. 69.


Portugais: 

On trouve dans des mots composés portugais, la preuve de l' existence de AVAN dans la langue.

“Sobre lo departimento dos davanditos termos.”

Doc. de Aguiar, du Beira, 1268. (2: Hist. Litt. de la France, t. XIII, p. 117.)


Italien:

“Lor morte permettendo ante lor viso.” 

Guit. d' Arezzo, lett. XIV, p. 43.

“E misse avante lui bene e male.” Guit. d' Arezzo, lett. III, p. 17.

L' anzi italien est évidemment l' anz roman, auquel la voyelle finale euphonique I a été ajoutée.


ET, E.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien. 

Et, e, et, e, et, é, (i, y) é, e.

L' ancien français a employé E soit en vers soit en prose.

A richesces E a honurs ascont,

E dunc ert fort E de plus de poer

A nuir les autres E grever.

Pierre de Vernon. (1: Hist. Litt. de la France, t. XIII, p. 10.)

“E quand il valoit de si grande conversation e soi ja restraindroit meismes d' oisouse parole, e mult sa char dontoit par abstinence.” 

Trad. des Morales de S. Grégoire, fol. 8. 

L' espagnol, qui aujourd'hui préfère Y pour conjonction, a employé primitivement E, ET.

A mio Cid É a los suyos abastóles de pan É de vino.

Poema del Cid, v. 66.

Dans l' ancien poëme du Cid, et dans d' autres monuments anciens de la langue espagnole, on trouve seulement E.


O, OU, disjonctifs.

Français: 

Qu' autrui richesce o mesestance. Marie de France, t. 2, p. 94.


SI.

Chaque langue a employé SI comme terme d' affirmation.

(N. E. Me resulta extraño que Raynouard no hable aquí del oc, òc, hoc : sí en lengua romance, langue romane, plana lengua romana; 

tampoco habla del oïl, oil : oui francés.)

El dialecto occitano catalán todavía usaba el òc en 1461, 1462, resposta de hoc o de no y hay evidencias posteriores.)

“Celle où les méchants n' ont point authorité de commander et les bons SI.” Amyot, Trad. de Plut. mor. t. 3, p. 66.


NI.

Chaque langue employa NI ou NE comme expression disjonctive.

Un caractère particulier de la langue romane, fut d' employer NI dans le sens conjonctif d' ET.

On trouve en français et en italien des vestiges de cette acception.

“Et vos vos conseillerois se vos le porrois faire NE soffrir.” 

Villehardouin, p. 8.

“Pristrent lor fames et lor enfanz et que il en porent traire del feu NE escamper.” Villehardouin, p. 82.

Or t' ai dit comment N' en quel guise

Amant doit faire mon servise.

Roman de la Rose, v. 2589.

Comment vit hons et comment dure

En tele poine N' en tel ardure. 

Roman de la Rose, v. 2600.

Dès que Diex fist Adan NE Eve. Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 137.

Du marchié NE de la paumée

N' avon nos pas béu le vin?

Fabl. et Cont. anc, t. 4, p. 117.

Robers de Blois i fist escrire

Ce qu' il i pot pensser NE dire.

Le Chastiement des dames, v. 759.

N' est pas honorez li mostiers

Où itiez gent chante NE bruit.

Bible Guiot, v. 974.

“Vise doncques quel parti tu dois eslire, NE quelle consolation ou adresse tu espères en telle perplexité.” Œuvres d' Alain Chartier, p. 272.

Dites moi où NE en quel pays

Est Flora la belle romaine.

Villon, p. 23.


Italien: 

Se gli occhi suoi ti fur dolci NE cari. Petrarca, canz., Che debb' io.


NON, NO.


NON fut adopté et se retrouve encore dans toutes les langues de l' Europe latine. 

(N. E. en castellano, “los pimientos de Padrón, unos pican y otros non”. En castellano se usa NO. En galego, gallego, NON.)

La langue romane, pour exprimer la conjonction SI NON, dans le sens d' excepté, séparait souvent SI et NON, et NON était rejeté à la fin du membre de phrase pour lequel si servait précédemment de conjonction.

Cette forme toute particulière, et très caractéristique, fut beaucoup en usage dans l' ancien français, et on en trouve aussi des exemples dans les autres langues.


Français:

“On n' i puet passer SE par un pont de pierre NON...” 

“Et dedenz Andrenoble n' avoit SE les Grex NON.”

Villehardouin, p. 62 et 191.

“Il ne parle SE de toi NON.” Chron. de France. (1: Rec. des Hist. de Fr. t. VI, p. 165.) 


Maintes gens dient que en songes

N' a SE fables NON et mensonges.

Roman de la Rose, v. 2.

 

Hantez d' ome qui fust en vie

SE de lui NON tant seulement.

Fabl. et Cont. anc., t. I, p. 168.

Ne li pooit d' el souvenir

SE de ce NON qui l' angoissoit.

Fabl. et Cont. anc., t. I, p. 188.

Je n' en istrai SE morte NON. Marie de France, t. I, p. 276.

N' arai mais amie ne fame 

SE vous NON, bele douce dame.

Fabl. et Cont. anc., t. 2, p. 422.

Tant qu' il fu de si grant renom

Qu' en ne parloit SE de lui NON.

Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 393.

Moustiers est meson d' oroison;

N' i doit parler SE de Dieu NON.

Le Chastiement des dames, v. 404.

Si n' avoit barbe ne grenon,

SE petiz peus folages NON.

Roman de la Rose, v. 822.

Que je n' i os parler de raençon,

Ne d' ostage, s' en bele guise non.

Le roi de Navarre, chans. XXXII.


Espagnol:

De al no li membraba SI de esto solo NON.

Mil. de N. Sra, cob. 776.


Portugais:

SE per vosso mandado NON...

Por que non ei

Eu poder no meu coraçon

D' amar, mia sennor, SE vos NON.

Canc. MS do coll. dos nobres, fol. 42 et 53.


Italien:

Nullo è buono s' ello è buon NO. Barberini, Doc. d' Am., p. 163.

“A niun altro s' ha da attribuire la causa SE alle donne NO.”

Castiglione corteg. lib. 3.


Cet accident grammatical serait très remarquable, quand même il existerait seulement dans une des langues de l' Europe latine. Que penser, quand on le trouve dans toutes? Peut-on ne pas reconnaître, à de telles conformités, la preuve, toujours plus évidente, d'une origine commune, d' un type primitif?