Mostrando las entradas para la consulta yo sé fé ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta yo sé fé ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 20 de abril de 2024

Lexique roman; Lapidar - Dilatament


Lapidar, v., lat. lapidare, lapider.

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Lo lapideron li fellon.

Planch de S. Esteve.

Dehors ils le vont mener, commencent à le lapider.

Le lapidèrent les félons. 

Part. pas. Sant Esteve fo lapidat. Planch de S. Esteve. 

Saint Étienne fut lapidé.

Deforas els lo van menar,  Comensson a lo lapidar.

La femna que era preza en adulteri, e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère, et devait être lapidée.

ANC. ESP.

Demando a Filotas pora seer lapidado

Poema de Alexandro, cop. 1745. 

IT. Lapidare. (ESP. Lapidar. Chap. Lapidá, apedregá, cantalejá: lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)

2. Lapificar, v., pétrifier, devenir pierre.

Part. pas. fig. Considera si es lapificat, dur, de fusca color. 

Apostema lapificada.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 35. 

Considère s'll est devenu pierre, dur, de couleur brune.

Apostème devenu pierre.

CAT. ESP. PORT. Petrificar. (chap. Petrificá: petrifico, petrifiques, petrifique, petrifiquem o petrificam, petrifiquéu o petrificáu, petrifiquen; petrificat, petrificats, petrificada, petrificades.)

3. Lapidos, adj., lat. lapidosus, pierreux.

Sas vias so arenozas, lapidozas. Eluc. de las propr., fol. 162.

Ses voies sont sablonneuses, pierreuses. 

ESP. (pedregoso) PORT. IT. Lapidoso. (chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)

4. Lapide, adj., lat. lapideus, pierreux, dur comme la pierre.

Scrophulas son motas..., de aquelas so alcunas de lapideas.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Les scrofules sont nombreuses,.., de celles-là sont aucunes de pierreuses.

ESP. (lapídeo) IT. Lapideo. (chap. du com una pedra.)

5. Lapidatio, s. f., lat. lapidatio, lapidation.

Apres la lapidatio de sanh Estephe, premier martre.

(chap. Después de la lapidassió de San Esteve (Esteban, Stephanus), primé mártir, protomártir.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Après la lapidation de saint Étienne, premier martyr.

IT. Lapidazione. (ESP. Lapidación. Chap. Lapidassió, lapidassions; cantaleo, cantaleos; pedregada, pedregades.)

6. Lapidari, s. m., lat. lapidarius, lapidaire.

D' elas uzo lapidaris a talhar. Eluc. de las propr., fol. 184. 

D'elles usent les lapidaires pour tailler.

(chap. Al Decamerón en chapurriau, a la noveleta del heliotropo, ix la paraula lapidari: marmolista, picapedré.)

Libraris, lapidaris. Leys d'amors, fol. 150. 

Libraire, lapidaire.

CAT. Lapidayre. ESP. (lapides : piedra; picapedrero, marmolista) 

PORT. IT. Lapidario. (chap. Lapidari, marmolista, picapedré.)

7. Clap, s. m., tas, amas, monceau, masse.

Adv. comp. Tant an suffert l'aut baron lur mescap 

Qu'el meill del mon tenon Frances a clap. 

P. Durand: Er talent.

Tant ont souffert les hauts barons leur méchef, que le mieux du monde ils traitent les Français en masse.

(chap. Clapé, clapés.)

8. Clapie, s. m., tas, amas, grand nombre.

Adv. comp. Morian a clapies de fam.

(chap. (ne; se) Moríen a clapés de fam.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Mouraient de faim à tas.

9. Clapier, s. m., clapier, trou à lapins.

Aquel que destrura clapier, o prendra conils.

Charte de Gréalou, p. 110. 

Celui qui détruira clapier, ou prendra lapins.

(chap. Cachapera, cachaperes. Cachap, cachaps, cachapa, cachapes es lo mote de Valjunquera.)

10. Clapiera, s. f., tas de pierres.

En una gran clapiera...

De sotz una gran clapiera.

V. de S. Honorat. 

En un grand tas de pierres. 

Dessous un grand tas de pierres.

ANC. FR. Misdrent le corps d'icelui brigant soubz un clappier et monceau de pierres. Lett. de rém. de 1456. Carpentier, t. I, col. 976.

(chap. Clapé de pedres, roques, coduls, cantals, barroculs.)

11. Aclapar, v., amasser, entasser.

Las peyras an aclapat. V. de S. Honorat.

(chap. Han fet un clapé de pedres. V. aclapá : fé un clapé.)

Les pierres ont entassé.

12. Aclap, s. m., entassement, confusion.

Ab sos sirventes, don fa tan gran aclap 

Que par qu'embroc los vers, e qu' els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Avec ses sirventes, dont il fait si grande confusion qu'il paraît qu'il met les vers en broc, et qu'il les mêle en coupe.

13. Allapidar, v., lapider.

Leveron peyras per el allapidar. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Levèrent pierres pour le lapider. 

Tot lo pobol nos allapidara. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 19. 

Tout le peuple nous lapidera.

IT. Allapidare. (chap. Lapidá.)


Lappa, s. f., lat. lappa, bardane, sorte de plante.

Lappa es herba ab fuelhas... que si rapo a la rauba d'home.

Eluc. de las propr., fol. 212.

La bardane est herbe avec feuilles... qui s'attachent à la robe de l'homme. 

CAT. ESP. (bardana, etc) PORT. Lapa. IT. Lappola. (chap. Lapa.)


Larg, Larc, adj., lat. largus, large, généreux, libéral. 

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Dician de far la larga e tan hauta e tant grant qu'ilh pervengues entro al cel. La nobla Leiczon (Leyczon). 

Disaient de la faire large et si haute et si grande qu'elle parvînt jusqu'au ciel.

Fig. Petit mi met en razon larga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Peu me met en raison large.

Etz, e foratz en totz faitz cabalos, 

Si fossetz larcx.

Granet: Comte Karle. 

Vous êtes, et seriez en toutes actions supérieur, si vous fussiez généreux.

Escas de fag e larcs de ven.

Alegret: Ara pareisson. 

Avare de fait et prodigue de vent. 

Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.

Autant a de long comme de large.

ANC. FR. N'est pas larges du sien donner. 

fables et cont. anc., t. II, p. 186.

Il fu large et courtois en dons.

Froissart, t. III, p. 29. 

CAT. Llarg. ESP. PORT. IT. Largo. (chap. Llarg, llargs, llarga, llargues.)

Los germáns de Isabetta maten al seu amán, aufádega, cap, Lorenzo

2. Large, adj., large. 

Substantiv. Quant deu aver de large. 

Trad. du Tr. de l' Arpentage, 2e part., ch. 24. 

Combien doit avoir de large.

3. Largitiu, adj., libéral, favorable.

De do largitiva.

Ad home sa influencia especialment es largitiva. 

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Libérale de don. 

Son influence est spécialement favorable à l'homme.

4. Largamen, adv., largement, généreusement, libéralement.

Gen prometre, largamen dar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Gentiment promettre, largement donner. 

Lo Senhor dona largamen. L'Arbre de Batalhas, fol. 126. 

Le Seigneur donne largement.

CAT. Llargament. ESP. PORT. IT. Largamente. (chap. Llargamen.)

5. Largar, v., larguer, lâcher, relâcher.

Han tan pregat qu' els van largar. V. de S. Honorat.

Ont tant prié qu'ils les vont relâcher. 

Van tramettre... per largar Paul. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 16. Vont transmettre... pour relâcher Paul. 

ESP. PORT. Largar. IT. Largare. (chap. Llargá, llargás: yo me llargo, llargues, llargue, llarguem o llargam, llarguéu o llargáu, llarguen; llargat, llargats, llargada, llargades. Sinónim de aná, anassen, colá, allargás cap a. Imperatiu: llárgat, llargueutos o llargautos, llárgal, llargals.) 

6. Larguejar, v., faire des largesses, des libéralités.

Qui gran cor a de larguejar

Saber deu d' ont o pot traire.

P. Fabre d'Uzès: Luecs es.

Qui a grand coeur de faire des largesses doit savoir d'où il le peut tirer. IT. Largheggiare. (chap. Sé llarg, generós, liberal; gastá dines, doná, regalá, convidá, invitá. Contrari: agarrat, preto, del puñ preto.)

7. Largor, s. f., largeur, étendue, dimension.

Quo s devesis una grans tors

En un pauc miraill de largor.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Comme se discerne une grande tour dans un petit miroir de dimension. Fig. Non ai d'aver gran largor.

G. Faidit: Manens fora. 

Je n'ai pas grande étendue de richesse.

ESP. Largor. (chap. Llargaria, llargaries; extensió, extensions; dimensió de llarg, dimensions.)

8. Largueza, Larguesa, Largessa, s. f., largeur.

La largueza del pont no vos say devisar. Roman de Fierabras, v. 2341. 

La largeur du pont je ne sais vous expliquer.

- Largesse, libéralité, abondance.

El fon ben adreichamen sos fils en totas valors et en totas bontatz et en totas larguesas. V. de Blacasset. 

Il fut parfaitement bien son fils en tous mérites et en toutes bontés et en toutes largesses. 

Escalfat per largessa de viandas. Trad. de Bède, fol. 54. 

Échauffé par abondance d'aliments.

ANC. CAT. Largesa. CAT. MOD. Llarguesa. ESP. PORT. Largueza. 

IT. Larghezza. (chap. Llargaria, llargaries. Abundansia, abundansies.)

9. Larguetat, s. f., lat. largitatem, largesse, libéralité, abondance.

Ab trebalh et ab larguetat.

Conquier reys pretz, e 'l gazanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Avec tracas et avec libéralité, roi conquiert mérite, et le gagne.

Sufrem... grans efermetaz de coleras per larguetat de viandas.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Nous souffrons... de grandes infirmités d'humeurs par abondance d'aliments.

ANC. FR. De ce fet-il moult grant aumosne,

Et de ce fet grant largeté. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 112.

Ad chevaliers de mult grant largetet.

Od ço si aveit grant valeur de largeted... 

Cum Horn est vaillant e de grant largeted. 

Roman de Horn, fol. 16 et 3.

IT. Larghità, larghitate, larghitade.

10. Alargar, Alarguar, v., agrandir, relâcher, élargir, ouvrir, lancer, abandonner, délivrer.

Per alargar lurs possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., ch. 24. Pour agrandir leurs possessions. 

Avetz perdut per trop singlar, 

D' un punch vos degratz alarguar.

Un troubadour anonyme: En aquest. 

Vous avez perdu pour trop serrer, d'un point vous devriez vous relâcher. Suefron los layros, e los alargon per deniers.

V. et Vert., fol. 14. 

Souffrent les voleurs, et les élargissent pour deniers.

Ja sui tornatz en l' afan

De que m' alarguetz antan.

Cadenet: Amors e com.

Désormais je suis retourné en la peine de quoi vous me délivrâtes antan.

De gran prezon mon cor alarc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

De grande prison je délivre mon coeur. 

Part. pas. Com li retenc son cavall

Qu' er' alarguatz en la gran vall. 

V. de S. Honorat. 

Comment il lui retint son cheval qui était lancé dans la grande vallée.

Fig. Lo cors nostre es alargatz a vos. 

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Notre coeur est ouvert à vous.

ANC. CAT. Alarguar. CAT. MOD. Allargar. ESP. PORT. Alargar. IT. Allargare.

(chap. Allargá, allargás: yo me allargo, allargues, allargue, allarguem o allargam, allarguéu o allargáu, allargen; allargat, allargats, allargada, allargades.)

11. Alargamen, s. m., élargissement, agrandissement, augmentation. Del alargamen de las viandas de la terra del rei d'Aragon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

De l'augmentation des subsistances de la terre du roi d'Aragon.

- Délai, retard.

Mas las falsas van lur terme donan, 

E fin' amors no vol alargamen.

Bernard Tortis: Per ensenhar. 

Mais les fausses vont leur terme donnant, et pur amour ne veut délai.

ESP. Alargamiento. PORT. Alargamento. IT. Allargamento. (chap. Allargamén, allargamens; agrandimén, agrandimens; aumentassió.)

12. Relargar, v., relâcher, lâcher.

Totas autras leys cargon et estrenhon, mas aquesta relarga e descarga et alleuja. V. et Vert., fol. 51.

Toutes autres lois chargent et étreignent, mais celle-ci relâche et décharge et allége.

(chap. Relajá, del latín laxare.)

13. Eslargar, v., élargir, répandre.

No s' eslarge foras. Trad. de Bède, fol. 12. 

Ne se répande dehors.

IT. Slargare.

14. Elargir, v., élargir. 

Part. pas. En apres elargitz de preson. Fors de Béarn, p. 1080. 

Par après élargis de prison.


Lari, s. m., lat. larus, poule d'eau.

Lari es auzel alcunas vetz habitant en terra et algunas vetz en ayga.

Eluc. de las propr., fol. 147.

La d'eau est oiseau habitant aucunes fois sur terre et aucunes fois en eau.

(chap. Focha; polla o gallina d'aigua.)


Lart, Lar, s. m., lat. lardum, lard.

Cozetz en vi ab lart qu'es pres

De cap de porc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

(chap. Coéu en vi en sagí (greix, grassa) que se pren del cap del gorrino, porc. Aixina que lo lart, lar, lard, llard, lardo es un tipo de grassa, sagí o greix del cap del gorrino.)

Cuisez dans le vin avec lard qui est pris de tête de porc.

Per lar a lardar los pijons.

(chap. Per “lard” a “lardá” los pichons : críes dels coloms; engreixá, engrassá, ensanginá. Del sagí venen les ensaginades o ensanginades. 

Lo dijous “lardero”, día del churisset a Alcañís, el choricer, ve de esta paraula; dijous gras, gort com lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

CAT. Llard. ESP. IT. Lardo.

2. Lardar, v., larder.

Per lar a lardar los pijons. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Loc. fig. Cant t' apatiscas ni t lardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Quand tu t' empâtes et te lardes. 

Part. pas. Fig. Menudamen de mot gros blavairos

Fon lardatz lo capos.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Minutieusement de très-fortes meurtrissures fut lardé le chapon. 

ESP. Lardar (engrasar). PORT. Lardear. IT. Lardare.

3. Enlardar, v., larder, barder de lard.

Part. pas. Un paon rostit, enlardat,

E ricamenz apareillat.

Roman de Jaufre, fol. 78.

Un paon rôti, bardé de lard, et richement préparé.

CAT. Enllardar. ESP. Enlardar. (chap. engrassá, ensanginá, engreixá).


Las, adj., lat. lassus, las, fatigué.

Anero s pauzar, que mot eron las.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 13.

Ils allèrent se reposer, vu qu'ils étaient moult las.

Fig. Que ja no sia las

De donar.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Qu'il ne soit jamais las de donner.

- Malheureux.

Que fosson deliurat 

Li las prizonier dolen.

B. Zorgi: On hom plus. 

Que fussent délivrés les malheureux prisonniers souffrants.

Exclam. Las! que farai? cum sui trahitz! 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Malheureux! que ferai-je? comme je suis trahi! 

M' aviatz gran gaug donat, 

Ai! lassa, can pauc m' a durat!

Roman de Jaufre, fol. 86. 

Vous m'aviez grande joie donné! ah! malheureuse, combien peu elle m'a duré! 

ANC. FR. Las! tant en ai puis souspiré. 

Et doit estre lasse clamée 

Quant ele aime sans estre amée. 

Roman de la Rose, v. 1616 et 14037.

J'ai eu occasion de prouver que l'exclamation française hélas a été formée de l'adjectif roman Las et de l'exclamation romane Ai venant du grec *aì, que le français a traduit par hé. Aussi trouve-t-on dans l'ancien français:

Helasse! moi dolente, dit Isabel. Hist. de J. de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. ESP.

Sobrevino el infant lasso é sudoriento. Poema de Alexandro, cop. 156.

Le Dictionnaire de ta Crusca avait dit d'abord que lasso est une syncope de lassato, mais il est plus vraisemblable qu'il vient de lassus latin, et surtout de Las roman, dont il a conservé les acceptions; aussi l' erreur a été corrigée dans une des dernières éditions.

ANC. IT. Mas io lasso! che senza

Lei, nè vita mortal nè me stess' amo. 

Petrarca, Canzone: Che debb' io far. 

Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6, et II, 5. 

ANC. CAT. Las. ESP. MOD. Laso. PORT. Lasso. (chap. Fatigat, cansat, baldat; triste, desafortunat, en mala sort, pobre.)

2. Lasset, Lacet, adj. dim., sorte d'exclamation, infortuné, malheureux, pauvret.

Ieu, lasset! non aurai mais guirenza. 

Pujols: Si 'l mal d'amor. 

Moi, malheureux! je n'aurai davantage assurance. 

Ay! laceta, yeu que farai? Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ah! pauvrette, que ferai-je?

(chap. Pobret, pobrets, pobreta, pobretes; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

3. Lassar, v., lat. lassare, lasser, fatiguer.

Malvatz es qui de guerra s lassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys. 

Est mauvais qui de guerre se lasse. 

Ja no s lassarian miey huelh 

D' esgardar.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Jamais ne se lasseraient mes yeux de regarder.

CAT. Llassar. ANC. ESP. Lasar. IT. Lassar. (chap. Cansá, fatigá, baldá.)


Lat, adj., lat. latus, large, étendu.

Es tan latz e tan amples. Leys d'amors, fol. 44.

Est si large et si ample. 

Lada es... via que vai a perdicio. Trad. de Bède, fol. 73. 

Large est... la voie qui va à perdition.

Camba lada e ben forteta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte. 

Substantiv. Foren M de lonc e C de lat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108. 

Furent mille de long et cent de large. 

Loc. adv. En lat et en lonc. Eluc. de las propr., fol. 49.

En large et en long. 

ANC. FR. Si est autant lons com lés.

Si sunt moult lez et moult parfont. 

Roman de la Rose, v. 3827 et 3815. 

Si grant et si ample et si lée.

Roman du Renart, t. II, p. 180.

ESP. (largo) IT. Lato. (chap. Llarg.) 

2. Latitudinalment, adv., en large. 

No latitudinalment ni segon la longitut. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Non en large ni selon la longueur.

(chap. Latitudinalmen. Al llarg.)

3. Latificar, v., élargir.

Reclauza dins la mayritz que la fa trop latificar.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Renfermée dans la matrice qui la fait trop élargir.

(chap. Allargá.)

4. Ladeza, s. f., largeur. 

Longueza, ladeza et grosseza. 

Ha petita ladeza en comparacio de sa longueza.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 133. 

Longueur, largeur et grosseur. 

A petite largeur en comparaison de sa longueur. 

IT. Latezza. (chap. Llargaria, llargaries.)

5. Latitut, s. f., lat. latitudo, largeur. 

En la latitut de las templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

En la largeur des tempes.

CAT. Latitut. ESP. Latitud. PORT. Latitude. IT. Latitudine. (chap. Latitut, latituts.)

6. Dilatable, adj., dilatable. 

Abunda en humor unctuoza, dilatabla.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Abonde en humeur onctueuse, dilatable. 

ESP. Dilatable. (chap. Dilatable, que se pot dilatá.)

7. Dilatatiu, adj., dilatatif, propre à dilater.

Aquesta virtut es del cor dilatativa. Eluc. de las propr., fol. 19.

Cette force est dilatative du coeur. 

ESP. IT. Dilatativo. (chap. Dilatadó, dilatadós, dilatadora, dilatadores; com la caló, lo foc, algún medicamén, alguna herba vassodilatadora.)

8. Dilatar, v., lat. dilatare, dilater, agrandir, augmenter, étendre. 

Humor naturalment si dilata, et pren extensio. Eluc. de las propr., fol. 41.

Humeur naturellement se dilate, et prend extension.

Fig. Comencet... a dilatar son poder. Cat. dels apost. de Roma, fol. 205. Commença... à étendre son pouvoir. 

Part. pas. Per natural calor... dilatat. Eluc. de las propr., fol. 26. 

Par chaleur naturelle... dilaté. 

CAT. ESP. PORT. Dilatar. IT. Dilatare. (chap. dilatá, dilatás: dilato, dilates, dilate, dilatem o dilatam, dilatéu o dilatáu, dilaten; dilatat, dilatats, dilatada, dilatatades.)

9. Dilatacio, s. f., lat. dilatatio, dilatation.

Per sa inflammacio et dilatacio romp la nivol. Eluc. de las propr., fol. 138.

Par son inflammation et dilatation rompt la nuée. 

CAT. Dilatació. ESP. Dilatación. PORT. Dilatação. IT. Dilatazione. 

(chap. Dilatassió, dilatassions.)

10. Dilatament, s. m., dilatation, développement.

Pren planta... del aire et del foc dilatament.

Eluc. de las propr., fol. 196.

La plante prend... de l'air et du feu dilatation.

IT. Dilatamento. (chap. Dilatamén : dilatassió.)

jueves, 18 de abril de 2024

Lexique roman; Lac - Lermar


Lac, s. m., lat. lacus, lac, fosse. 

Si us mena pescar al lac. 

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sui.

S'il vous mène pêcher au lac.

Senher, qu' estorses Sidrac... 

E Daniel d'ins del lac 

On era ab lo leo.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

Seigneur, qui arrachâtes Sidrac... et Daniel du dedans de la fosse où il était avec le lion. 

ANC. FR. Et qui Daniel délivras

Et gardas el lac périlleus

Des cruex lyons.

Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 66.

ANC. CAT. Llac (N. E. Como Lluís Llach, tocayo de Companys.). ESP. PORT. IT. (chap.) Lago.

2. Lacual, adj., de lac.

Aygas lacuals.

En pyshos maris et lacuals.

(chap. En peixos marins y de lago.)

Lo agüelo y lo Mar.  Ernest Hemingway.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 178. 

Eaux de lacs. 

En poissons de mer et de lacs.

(chap. Lago, lagos; laguna, lagunes; estanca, estanques, com la de Alcañís; vore mes amún: estany, com lo de Banyolas – Banyoles.)


Lac, Laz, Latz, s. m., lat. laqueus, lacs, lacet, lien, filet.

En lo coll li meton lo latz. V. de S. Honorat.

(chap. Al coll li fiquen lo llas.)

En le cou lui mettent le lacs.

Feyron latz de corda qu'es ab l'engens tendutz. Guillaume de Tudela.

Firent lacet de corde qui avec l'engin est tendu.

Fig. Negus non es sals del lac de mort. Trad. de Bède, fol. 70.

Nul n'est sauf du lacs de mort.

Prov. Qui geta laz si penra en lui. Trad. de Bède, fol. 64. 

Qui jette filet se prendra en lui.

ANC. FR. I ot tendu un laz de corde.

Par le col est bien au laz pris.

Qui onc portast guimple ne manche, 

Ne laz de soie ne çainture.

Roman du Renart, t. III, p. 143, 125 et 315. 

ANC. CAT. Lac. CAT. MOD. Llas (llaç). ESP. Lazo. PORT. Laço. IT. Laccio.

(chap. Llas, llassos; llassada, llassades.)

2. Lassol, s. m., lacs, lacet, lien.

Qui lassol rump ni destrui.

Giraud de Borneil: Qui chantar. 

Qui lien rompt et détruit.

Pel fort Lassol, 

Amigua, en que m prezist.

Giraud de Borneil: No m platz. 

Par le fort lacet, amie, en quoi vous me prîtes. 

IT. Lacciolo, lacciuolo. (chap. llasset, llassets, de coló groc per als catalanistes.)

3. Lassamen, s. m., obligation, engagement.

Non... consentirai que autres sagramens ni lassamens ni covinens... se fassa. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.

Je ne... consentirai qu'autre serment ni obligation ni convention... se fasse.

4. Lassar, Lachar, v., lacer, lier, enlacer, entrelacer.

Fig. Sap la razo e 'l vers lassar e faire.

Marcabrus: Auiatz del.

Sait le sujet et le vers entrelacer et faire.

Ben e gen sap trobar, 

E mots e coblas lachar. 

Guillaume de Berguedan: Bernart. 

Bien et agréablement sait trouver, et mots et couplets entrelacer.

D'un' amor qui m lass' e m te.

B. de Ventadour: En cossirier. 

D'un amour qui m'enlace et me tient.

Prov. Tals cuia autrui enganar,

Que si mezeis lassa e repren.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel pense autrui tromper, qui soi-même enlace et reprend.

Part. pas. Ieu m sui d'un latz 

Pel col lassatz. 

Giraud de Borneil: Aquest terminis. 

Je me suis d'un lacet par le cou lié. 

Son de fer e d'acer tuit lassat environ. Guillaume de Tudela. 

Sont de fer et d'acier tous lacés à l'entour. 

Fig. Tan son lassatz ab Frances fermamens 

Qu' om no 'ls auza lur fals digz contrastar.

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Tant sont liés avec Français fortement qu'on n'ose à eux contredire leurs faux propos.

ANC. FR. Qui l'a entor le col lacié. Roman du Renart, t. II, p. 328.

(chap. Enllassá, lligá, entrellassá.)

5. Enlassamen, Eslassamen, s. m., enlacement, réunion.

Diptonges es enlassamens de doas vocals. Leys d'amors, fol. 3.

(chap. Lo diptongo es la unió, enllassamén, enllás de dos vocals.)

La diphthongue est la réunion de deux voyelles.

Fig. Luxuria domda las ferrienchas pessas per bonas viandas e per eslassamens de deleiz. Trad. de Bède, fol. 41. 

Luxure dompte les charnelles pensées par bons aliments et par enlacements de délices. 

ANC. CAT. Enllassament. ESP. Enlazamiento. (chap. enllassamén,  enllassamens; unió, unions; enllás, enllassos.)

Si això és un home – Lacomarca – Viles i gents

6. Enlassar, Enlaissar, v., enlacer, lier.

Fig. Per penre et enlassar, e per aucire del tot las armas.

V. et Vert., fol. 18. 

Pour prendre et enlacer, et pour occire entièrement les âmes.

Part. pas. Cascuns vai totz enlaissat

Vas la mort.

Folquet de Romans: Can be m. 

Chacun va tout lié vers la mort.

ANC. CAT. Enllassar. ESP. Enlazar. PORT. Enlaçar. IT. Inlacciare. 

(chap. Enllassá: enllasso, enllasses, enllasse, enllassem o enllassam, enllasséu o enllassáu, enllassen; enllassat, enllassats, enllassada, enllassades.)

(N. E. Véase que el catalán moderno copia al portugués o al francés, en cuanto a la ç; una más de las burradas del químico Pompeyo Fabra, que escribió en castellano, lengua de Castilla, la gramática catalana, del dialecto occitano catalán.)

7. Deslassar, Deslasar, v., délacer, délier, détacher.

Deslaset son elme, e comenset a dir.

(chap. Va desllassá, deslligá son (lo seu) casco, y va escomensá a di.)

Guillaume de Tudela.

Délaça son heaume, et commença à dire. 

Fig. Aissi m ten pres en la bueia

Fin' amors, e no m deslassa.

E. Cairel: Era non vey.

Ainsi me tient pris dans la chaîne pur amour, et ne me délie pas.

Part. pas. Manta gorgiera deslasada. V. de S. Honorat.

Mainte gorgière délacée. 

IT. Dislacciare. (chap. desllassá, deslligá. Deslligo, deslligues, deslligue, deslliguem o deslligam, deslliguéu o deslligáu, deslliguen; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)


Laca, s. f., lat. lacca, laque.

Laca e indi e grana. Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 16. 

Laque et indigo et garance.

Si la laca no se vent en Narbona. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 151. 

Si la laque ne se vend à Narbonne. 

ESP. (chap.) Laca. IT. Lacca.


Lacert, s. m., lat. lacertus, muscle.

Dels nervis e dels lacerts. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

(chap. Dels nervis, ñervis, ñirvis y dels musculs.)

Des nerfs et des muscles.

ANC. ESP. IT. Lacerto. (ESP. MOD. Músculo, músculos. Chap. Múscul, musculs; musculat, musculats, musculada, musculades; v. musculá: musculo, muscules, muscule, musculem o musculam, musculéu o musculáu, musculen. Aniré al gimnassio de Cristian Queral Bosque a fé musculassió, musculassions.)


Lach, Lag, Lait, Layt, s. m. et f., lat. lactem, lait.

Que verges aia enfant e lach,

Aiso no fon hanc vist.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Que vierge ait enfant et lait, cela ne fut oncques vu.

En lait de cabra freit.

(chap. En lleit de cabra freda. En ocsitá, lach, lag, lait, layt ere igual femení que masculí.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

En lait de chèvre froid.

La layt de cabra. Eluc. de las propr., fol. 242.

Le lait de chèvre.

Par ext. Ab lait d'una salvatja fica.

(chap. En lleit d'una figa borda, salvache.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Avec lait d'une figue sauvage.

Fig. De lag de galina.

P. Cardinal: Sel que fes.

De lait de poule.

CAT. Llet. ESP. Leche. PORT. Leite. IT. Latte. (chap. Lleit, lleits. Diém lechera.)

2. Lacticini, s. m., lat. lacticinium, laitage.

De carns, lacticinis, peyshos e frugz viu.

Eluc. de las propr., fol. 180.

Vit de chairs, laitages, poissons et fruits. 

CAT. Lacticini. ESP. Lacticinio. PORT. Lacticinios. IT. Latticinio.

3. Laytenc, adj., du lat. lactentem, laiteux, de lait, à lait, lacté.

Ret suc laytenc. 

Bestias laytencas. 

Color... laytenca. 

Es apelat cercle laytenc.

Eluc. de las propr., fol. 188, 232, 58 et 108.

Rend suc laiteux. 

Bêtes à lait. 

Couleur... de lait.

Est appelé cercle lacté.

(chap. Lleitós, lleitosos, lleitosa, lleitoses.)

4. Lachis, adj., allaité, qui est à la mamelle.

Per boca de lachis effans...

Ieu sui paucz e nutz,

Et effans lachis en vertutz.

Brev. d'amor, fol. 2. 

Par bouche d'enfants allaités...

Je suis petit et nu, et, en vertu, enfant à la mamelle.

(chap. Alleitat, alleitats, alleitada, alleitades; que están mamán de la mamella; corderets o cabridets als que están assormán; assormat, assormats, assormada, assormades.)

5. Laytar, v., lat. lactare, allaiter.

Part. prés. Layt de femna laytant mascle

Eluc. de las propr., fol. 89. 

Lait de femme allaitant mâle. 

Part. pas. Sino que sio joves essems laytatz. 

Eluc. de las propr., fol. 236.

Sinon qu'ils soient jeunes ensemble allaités.

IT. Lattare. (chap. doná lleit, alleitá, assormá: alleito, alleites, alleite, alleitem o alleitam, alleitéu o alleitáu, alleiten; alleitat, alleitats, alleitada, alleitades. Yo assormo, assormes, assorme, assormem o assormam, assorméu o assormáu, assormen.) 

6. Alachar, Alaytar, v., allaiter.

Llurs fils alachon li dalphi. Brev. d'amor, fol. 52.

(chap. Los delfins alleiten als seus fills. Són mamíferos, no peixos.)

Les dauphins allaitent leurs petits.

Lexique roman; D, Dacita – Dart

Alachet la tota via 

Anna tro ac complet tres ans.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

L' allaita sans cesse Anne jusqu'à ce qu'elle eut accompli trois ans. 

Part. pas. Efans qui so alaytatz. Eluc. de las propr., fol. 43.

Enfants qui sont allaités.

ANC. CAT. Alletar. IT. Allattare. (chap. Vore mes amún, alleitá.)

7. Lachuga, Laytuga, s. f., lat. lactuca, laitue.

Ab suc de lachuga et de papaver. 

Laytuga... ha suc laytenc.

Eluc. de las propr., fol. 80 et 212. 

Avec suc de laitue et de pavot. 

Laitue... a suc laiteux. 

CAT. Llatuga, lletuga. ESP. Lechuga. IT. Lattuga. 

(chap. Lleituga, lletuga, per a fé ensiam.)

8. Laxugeta, s. f. dim., petite laitue. 

De la salvatga laxugeta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De la petite laitue sauvage. 

ESP. Lechuguita. (chap. Lleitugueta, lletugueta, lleituga o lletuga borda.)


Lacrima, Lacrema, Lagrema, s. f., lat. lacryma, larme. 

Lacrimas dels huels. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

(chap. Llágrimes dels ulls.)

Larmes des yeux.

Pero soven de lagremas en muelh 

Mon vis.

Aimeri de Peguilain: Longamen. 

C'est pourquoi souvent de larmes j'en mouille mon visage. 

Fig. Ab lagremas de contricio. V. et Vert., fol. 68. 

Avec larmes de contrition. 

Loc. Es apellatz tot aquest mon vall de lagremas. V. et Vert., fol. 62.

Est appelé tout ce monde vallée de larmes

Par ext. Vit... sa lacrema soven beguda rump peyra, clarifica la vista.

Eluc. de las propr., fol. 226.

Vigne... sa larme souvent bue brise la pierre, éclaircit la vue.

CAT. Llagrima (llàgrima). ESP. (Lágrima) PORT. Lagrima. IT. Lacrima, lagrima. (chap. Llágrima, llágrimes. Llagrimot, llagrimots.)

2. Lacrimacio, s. f., lat. lacrymatio, larmoiement, action de pleurer.

Fa cessar lacrimacio. 

De dolor et lacrimacio.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 106. 

Fait cesser larmoiement. 

De douleur et larmoiement. 

Par ext. Lacrimacio de vinhas. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Llagrimassió de (les) viñes. Aixó passe cuan se poden, que gotege la sava.)

Larmoiement de vignes.

IT. Lacrimazione, lagrimazione. (chap. Llagrimassió, llagrimassions. 

ESP. Lacrimación, lagrimeo.)

3. Lacrimal, s. m., sac lacrymal.

Lacrimal del huelh. Trad. d'Albucasis, fol. 49.

Sac lacrymal de l'oeil. 

CAT. Llagrimal. ESP. PORT. Lagrimal. IT. Lacrimale, lagrimale.

(chap. Llagrimal, llagrimals; a vegades se tape lo conducte que va del ull al nas y entonses te ploren mes los ulls.)

4. Lacrimable, s. m., sac lacrymal.

Si... lacrimable, qui es al angle del uelh, es trop carnut.

(chap. Si... lo llagrimal, que está al racó (ángul) del ull, es massa carnut.) 

Eluc. de las propr., fol. 38.

Si... le sac lacrymal, qui est à l'angle de l'oeil, est trop charnu.

5. Lacrimos, Lacremos, adj., lat. lacrimosus, larmoyant, baigné de larmes, pleureux.

Uelh ha inflacio et es lacremos. Eluc. de las propr., fol. 82. 

(chap. L'ull té unfló (inflamassió) y está llagrimós.) 

L'oeil a enflure et est larmoyant.

Am la cara lacrimosa.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 256.

Avec la face baignée de larmes. 

CAT. Llagrimos. ESP. PORT. Lagrimoso. IT. Lacrimoso, lagrimoso.

(chap. llagrimós, llagrimosos, llagrimosa, llagrimoses.)

6. Lagrimonse, adj., larmoyant, pleureux.

E 'ls uels tan paucs coma deniers, 

Lagrimonses et grepoillatz.

Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 59. 

Et les yeux aussi petits comme deniers, pleureux et éraillés.

7. Lagrimar, Lagremejar, v., lat. lacrymare, larmoyer, verser des larmes. De plorar e de lagremejar. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. De plorá y de llagrimejá; llagrimá no sé si se diu.)

De pleurer et de larmoyer. 

Dreitz es lagrim. A. Daniel: Chanson d'un.

Il est juste que je verse des larmes. 

Li uelh que soen lagremejo. Liv. de Sydrac, fol. 62.

(chap. Los ulls que assobín llagrimegen.)

Les yeux qui souvent larmoient.

Fig. Latz lo cor m' es lagrima

Que sus del cor lagrim.

Raimond de Miraval: Aissi m te. 

A côté du coeur m'est une larme que du haut du coeur je larmoie.

CAT. Llagrimejar. ESP. Lagrimar. PORT. Lagrimejar. IT. Lacrimare, lagrimare. (chap. Llagrimejá: llagrimejo, llagrimeges, llagrimege, llagrimegem o llagrimejam, llagrimegéu o llagrimejáu, llagrimegen; llagrimejat, llagrimejats, llagrimejada, llagrimejades.)

8. Lermar, v., larmoyer, lamenter, gémir.

Fols es qui trop se lerma.

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Est fou qui beaucoup se lamente.

ANC. FR. Tendrement plorent et larmoient. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 35.

viernes, 12 de abril de 2024

Lexique roman; Integre, Entegre - Insercio, Insertion

 

Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.

Cartas publicas..., sanas, integras.

(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques..., saines, entières.

Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12. 

Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.

Benefici de restitution in integre. 

Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Bénéfice de restitution en entier. 

CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

2. Integral, adj., intégral, entier. 

Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral. 

Li nom integral, coma bras.

Leys d'amors, fol. 64 et 43. 

De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.

Les noms intégraux, comme bras. 

CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)

3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.

Pagat et entegrament satisfait.

Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187. 

Payé et intégralement satisfait.

Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.

Bien et intégralement payé.

CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente. 

(chap. íntegramen; completamén.)

4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.

Cel enclau los tres tot entegradamens.

Pierre de Corbiac: El nom del. 

Le ciel enclot les trois tout entièrement.

5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.

Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.

Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur. 

Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235. 

S'il avait intégrité et pureté.

- Intégralité.

La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11. 

L' intégralité du nominatif. 

CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)

6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.

Car es enteira, 

C' anc no s frais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise. 

Fig. Tro qu' ieu n' aya

Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;

Pero ab meyns faria patz entieyra.

G. Pierre de Cazals: A trop. 

Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.

Tug sei fag son entier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Tous ses faits sont parfaits. 

Subst. Fig.

Mon entier s'en fraing per sobramar. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Mon entier s'en brise pour suraimer. 

Adv. comp.

Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat. 

Maintenant aurait gagné la palme en entier. 

CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement. 

Las! qui sabra mais tan entieiramens

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.

Que totz temps l'ames entieramen. 

T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz. 

Qui toujours l'aimât entièrement. 

CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente. 

IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)

8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.

Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.

(chap. Dotse Céssars van tindre Roma completamén.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Douze Césars eut Rome tout entièrement.

9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler. 

Part. pas.

Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.

Giraud de Calanson: A leis cui am. Var. 

Qui en brise un, perd son jeu intégré. 

CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.

(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.) 

10. Enterin, Entayrain, adj., entier. 

Mas natura s meravelha 

Com remazetz enterina. 

(chap. Pero la naturase se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.

Fig. Que pres carn neta e entayraina

De la santa Verges reyna.

V. de S. Honorat. 

Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.

ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin. 

Com cele qui ert plaine de foy très entérine.

Roman de Berte, p. 78 et 79.

CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)

11. Enterrinamen, s. m., entérinement. 

An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close. 

ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).

12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler. 

Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.

(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 65.

Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.

CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare. 

(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)


Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.

Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)

Ce que reçoit la sienne intelligence.

Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)

Intelligence de sainte Écriture. 

CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada, que fue un invento posterior del tiempo de Pompeyo Fabra a las órdenes de Prat de la Riba.)

ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia. 

(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions; 

v. entendre, compendre o comprendre.)

2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas. 

Leys d'amors, fol. 132.

Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs. 

IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)

3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.

Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1. 

(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)

Connaissance intellectuelle.

- Spirituel, immatériel.

Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.

(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.

CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.

(chap. Intelectual, intelectuals.)

4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.

La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

La troisième faculté est intellective.

CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)


Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.

Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Humeur intercutanée.

ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos,  intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)


Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.

Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38. 

Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée. 

CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)

2. Interessar, v., intéresser. 

Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088. 

La partie intéressée. 

CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.

(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.) 


Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent. 

Part. pas. Febre interpolada o no continuada.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.

Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.

Fièvre intermittente ou non continue.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne. 

CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)

2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.

Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79. 

Si elle est sans intermittence.

CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação. 

(chap. Interpolassió, interpolassions.)


Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.

Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59. 

Interpréter en bien ou en mal. 

Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19. 

Cherub s'interprète savoir. 

Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8. 

Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire. 

Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1. 

Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ. 

Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124. 

Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur. 

CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)

2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.

Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111. 

(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)

Selon l' interprétation de juste guerre.

Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.

CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação. 

IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)

3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.

Lor enterpretamens et declaramens.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.

Leur interprétation et déclaration.

IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)

4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.

Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei. 

Fo lo segons enterpretaire de la ley. 

Segon los LXX enterpretadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3. 

Jérôme, interprète de la sainte loi. 

Fut le second interprète de la loi. 

Selon les soixante-dix interprètes.

ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore. 

(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)   

5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.

Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.

CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.

Del cal grans paraula es a nos interpretabla. 

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Duquel grande parole est interprétable pour nous.

(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)


Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier. 

Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.

(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.) 

Les suppliques... notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)

2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Tal intimassió sirá feta.)

Telle intimation sera faite.

Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.

A l' encontre desdits trois états avec intimation.

CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.

(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)


Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

La douleur qui dans le coeur s'épand.

Inz el cor ai dolorosa pezanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.

Adv. Las alas desotz n' ongeretz,

E la carn ins li moillaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans. 

ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.

(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 532. 

Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia 

Inz e mon cor cascun dia. 

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.

Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.

(chap. Adins del aigua l' ha balansat, aventat, aviat, espentat, etc.) 

Au dedans de l'eau l'a précipité.

Ins en mon cor l'amarai a rescos. 

Folquet de Marseille: S' al cor plagues. 

En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette. 

Chantars no pot guaire valer,

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.

2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.

Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21. 

En même temps Jaufre est entré dedans. 

Es dins mon cor espandida. 

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Est épanouie dans mon coeur. 

Jauzirai joy dins vergier o dins cambra... 

Que m cossentis a celat dins sa cambra. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre... 

Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre. 

Adv. Dins es poirida e sembla vert.

(chap. Adins está podrida y pareix verda.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Dedans est pourrie et semble verte.

Si secors non an 

Sylh que dins estan.

(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Si secours n'ont ceux qui dedans sont. 

Prép. comp. Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Veillz Comunal.

En dedans de la buissière. 

ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.

Car dens la ville les mettroient.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53. 

CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)

3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.

Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat. 

(chap. Adins de les flames grans.)

Dedans les grandes flammes.

Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval. 

Dedans et hors sa demeure. 

Adv. Es malvatz defors e dedins.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Est mauvais dehors et dedans. 

S' espan defors e dedis. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em. 

S' épand dehors et dedans. 

Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94. 

Par dedans en l'âme. 

ANC. FR. Finies dedenz un an.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26. 

Dedens certains limitez jours.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53. 

ESP. De dentro.

4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.

Pilatz apella son corrieu:

“Aduy sayns lo fil de Dieu.”

(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”

Sains es vostre dreg camis. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Çà dedans est votre droit chemin. 

Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.

Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Par ici venez, bel ami.

5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, LaínzLaín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.

Francho Nagore Laín

D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce. 

Par une demoiselle il fut léans visité. 

Can non l' an lains trobat.

Raimond Vidal: Unas novas. 

Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé. 

Cayran layns el foc d'infern arden.

Folquet de Romans: Lo dous. 

Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.

Substantiv.

Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.

Les gens en fit sortir de léans incontinent.

ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.

Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.

(chap. Allí, allá dins.)

6. Dintre, prép., dans, dedans.

Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.

Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.

Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.

7. Laintre, adv., léans, là dedans.

Calor de laintre.

(chap. Caló de allí, allá dins.)

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes. 

Chaleur de là dedans.

8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.

Vol en Gascoign' intrar.

(chap. Vol a Gascuña entrá.)

B. Calvo: Mout a que.

Veut en Gascogne entrer.

Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Je ne veux entrer en guerre ni en contestation. 

Per tot lo cors m' intra s' amors, 

Si cum fai l' aigua en l' esponja.

(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.) 

Peyrols: Manta gens.

Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.

Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.

(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)

Quand le seigneur entrera en possession.

- Commencer.

Abril issic, mais intrava.

(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)

P. Vidal: Abril issic.

Avril sortit, mai entrait.

Substantiv. Veirem al intrar del estor.

Bertrand de Born: Be m play. 

Nous verrons à l'entrer de l'estour. 

Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran. 

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Quand ils sont à l'hiver entrant.

- Substantiv. Entrée.

Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.

A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.

- Commencement.

Sai, al temps del intran d'avril.

A. Daniel: Lancan son. 

Ici, au temps du commencement d'avril. 

Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quand je m'en suis entré au monastère.

Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.

Eluc. de las propr., fol. 232. 

De l' entrée d'été jusqu'à hiver. 

CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)

9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199. 

Tiennent incarcéré et resserré. 

CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)

10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer. 

De lar intrada K. non saup res. Philomena. 

De leur entrée Charles ne sut rien. 

Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)

Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.

- Commencement.

L' autr'ier, a l' intrada d'abril.

(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)

Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.

L'autre jour, à l'entrée d'avril.

CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)

11. Intramen, s. m., entrée. 

Per lo sanctisme salvamen

E de paradis intramen.

V. de S. Alexis. 

Par le très saint salut et l'entrée de paradis.

(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)

- Commencement.

El ters dia del intramen del mes de juli. 

(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)

Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.

Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.

ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada). 

IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)

12. Intratge, s. m., entrée.

L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci. 

L' entrée de sa maison susdite.

Bon encontre m don Deus e bon intratge,

E m lais trobar dona ses cor truan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.

Mas ges per un pauc d' intratge,

No vol mon despiuzelatge

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.

ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.

13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.

Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

Ce commencement de ce livre.

- Introït, terme de liturgie. 

Celesti papa establi los introits e 'ls graduals. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.

CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)

14. Intralia, s. m., entraille.

Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.

Les entrailles de la divine loi.

(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)

15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.

Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates. 

Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.

16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.

Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.

L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.

ESP. Subintración.

17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.

Fai penetrar l' agulha.

(chap. Fach penetrá l' agulla.) 

Entro que penetre aquela entro al autre latz.

(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.

Fais pénétrer l'aiguille.

Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.

Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)

Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.

CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.) 

18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.

Son foc es sobre agut et penetratiu.

Cum lor calor sia suptil et penetrativa.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.

Son feu est très piquant et pénétratif. 

Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.

Fig. Avia entendement penetratieu.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.

Avait entendement pénétratif. 

CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)

19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.

Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio. 

Eluc. de las propr., fol. 224. 

Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.

CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.

(chap. Penetrassió, penetrassions.)

20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.

De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34. 

(chap. De hernia intestinal.) 

De hernie intestinale.

ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)

21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois. 

Par adoration de latrie extérieure et intérieure.

CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.

22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.) 

23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.

La codena intrinseca.

Intrincequa medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.

La couenne intérieure. 

Médecine interne. 

CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)

24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement. 

Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.

Trad. d'Albucasis, fol. 68. 

Que la position de la main soit intérieurement sur la table.

CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.

(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)

25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.

Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)

Incision interne ou externe.

CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco. 

(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)

26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.

Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.

Par cause extérieure.

(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.) 

27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.

Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat.

Part. pas. Las quals volem esser inseridas.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.

Lesquelles nous voulons être insérées.

En las cals son insertas letras del loctenen del rey.

(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está, lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)

Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.

En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.

ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)

28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.

Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)

Par ente ou greffe.

- Insinuation, enregistrement.

Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.

Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.

CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione. 

(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)