Mostrando las entradas para la consulta timó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta timó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de diciembre de 2021

DVA, Borao, M

MACELO d. Rastro: Ducange, aunque sin apoyarse en citas aragonesas, incluye esa voz y las de macelator, macellanus, macellare, macellarius &: en italiano se usan macellajo y macellaro como carnicero, macello como matanza y carnicería, macellare como degollar. (masacrar)

MACERAR. n. Sobar o apretar la masa de que se hace el pan.

MACERO. c. Pertiguero, oficio de las iglesias.

MACHO LLANO. n. Cabrío castrado.

MADERA. n. Se usa en la frase tener mala madera para indicar el estado accidental de debilidad orgánica o nerviosa, o de displicencia y flojedad en el ánimo.

MADERISTA. a. Maderero.

MADRAZA. d. Madrona.

MADRILLA. a. Boga, pez de río.

MADRILLERA. a. Instrumento para pescar madrillas.

MAESTRE RACIONAL. a. Ministro real que tenía la razón de la hacienda en cada reino.

MAESTRO RACIONAL. a. Maestre racional o contador mayor.

MAIGAR. d. Entrecavar.

MAINATILLO. n. Apodo con que la gente vulgar denuesta a los jóvenes de regular fortuna clase o apariencia: es derivación corrupta de magnate. (magnatillo)

MAJO. n. Lujoso, elegante, bien puesto de traje. En Castilla se refiere principalmente al desgarro o libertad de maneras. (maja, majo : bonico : bonito)

MAL. n. Cuidado, zozobra: suele decirse en algunas localidades no te dé mal por no te dé cuidado. - n. Se usa en la frase por mal que se cuide, por mal que se divierta y otras, como reduplicativa causal o en equivalencia de la palabra causa.

MALAGAÑA, a. Industria para sentar los enjambres que salen de las colmenas.

MALA-VOZ. Opinión judicial contra la propiedad, o posesión, libertad de los bienes, sobre lo cual puede leerse entre otros pasajes, el libro VII de los ff. título de praescriptionibus.

MALBUSCA. d. Mujer inquieta, sagaz y astuta.

MALFARÁS. n. Se dice del muchacho travieso o mal intencionado.

MALMETER. c. Malbaratar, gastar, echar a perder. (malmetre, malmetut)

MAL-TRABAJA. n. Haragán, perezoso para el trabajo.

MALVAR. n. Adulterar, amerar o empeorar las condiciones de algún objeto, especialmente comestible. - n. Malearse o empezar a contraer malos hábitos alguna persona. En sentido muy semejante, pero no igual, vemos que toma aquel vocablo la Academia.

MALLACÁN. n. Capa de terreno de las más superficiales, que se compone de grava y sales calizas.

MAMIA. n. Véase teticiega. (Cabra, ovella que no done lleit. Mamitis)

MANÁ. n. Grajea.

MANANTÍA. n. Manantial.

MANANTIAR. n. Brotar agua, ya de manantial, ya de alguna filtración.

MANCID. n. Prestación sobre el pescado, según Ducange.

MANCUSO. n. Moneda de oro que valía sex septem sueldos de Zaragoza, aunque Briz Martínez dice que 17 o 49.

MANCHA. d. Fuelle. (Pera unflá les rodes)

MANCHADOR. d. El que mueve los fuelles.

MANCHAR. d. Manejar o dar aire a los fuelles.

MANCHOSO. n. Se dice de lo que, por su color bajo o delicado o por cualquiera otra causa, recibe con facilidad, o por mejor decir no oculta la suciedad ni las manchas.

MANDADA. n. Mandadera, o recaudera como en lo antiguo y en el siglo de oro se decía.

MANDADO. n. En la frase bien mandado, que también hemos oído en Castilla, significa obediente.

MANDRIA. n. Haragán, hombre egoísta: en Castilla cobarde, y en el lenguaje de la Germanía tonto.

MANDURRIA. n. Bandurria.

MANEFICIOS. n. Útiles, aparejos etc.: dícese maneficios de cocina, bestias de labor con sus maneficios.

MANGARRA. n. Persona negligente, perezosa y poco activa.

MANIFACERO. p. Entremetido.

MANIFESTACIÓN. a. Uno de los cuatro procesos forales, que consiste en avocar al tribunal del Justicia, y modernamente a la Audiencia, la persona y proceso de quien se halla preso por el juez incompetente o eclesiástico, hasta que, examinado el punto, se ponía en libertad al preso o se le entregaba a quien tuviese derecho de juzgarle.

MANIFESTAR. a. Poner en libertad por despacho del Justicia a los que la pidieron para ser juzgados.

MANTA. n. La prenda que completa el traje del pueblo, cubriendo todo el cuerpo a manera de capa: viene a ser una tira ancha de grueso tejido, la cual tiene doblada por igual y cosida la tira de uno de los extremos formando una bolsa.

MANTELL. n. Ropa rozagante según el Índice de Blancas.

MANTORNAR. d. Binar o dar segunda labor ala tierra después del barbecho.

MANTUDO (pollo) n. Persona muy sensible al frío, o que busca con frecuencia el abrigo.

MANZANA DE DAMA. a. Acerola.

MANZANILLA DE PASTOR. n. Planta.

MAÑANADA. n. Principio de la mañana.

MAÑO. n. Hermano, expresión cariñosa y familiar aplicada algunas veces a los amigos íntimos. (ma maña : man germana : mi hermana)

MARAVEDÍ. a. El tributo que de siete en siete años pagaban al rey los aragoneses cuya hacienda valiese diez maravedís de oro o siete sueldos, que era su valor en tiempo de Jaime el Conquistador.

MARCELINA. n. Macerina o servicio de chocolate, comúnmente de plata, que consiste en una bandejita a la cual va adherido un pocillo destinado a contener la jícara que es de la misma especie, pero pieza aparte.

MARCIDA. n. Se dice de la oliva fermentada: es voz local. (Marsida, oliva maurada, se fa ficanla a la serena en pell de taronja o llimó).

MARCO. n. El armado de madera en que se acondiciona y prensa el turrón de almendra. - n. La cantidad de turrón que se elabora en cada marco.

MARDANO. d. Morueco que se deja para padre. (Mardá, borrego, mascle de ovella)

MÁRFEGA. a. Jergón de tela tosca.

MARGIN. n. Margen. (Marge, marche a Valjunquera, La Fresneda)

MARGUIN. n. Margen de ríos o heredades: es femenino, y se ve usado en las Ordinaciones de Zaragoza.

MARI. n. Palabra que se antepone a otras muchas para denotar frecuencia en alguna cosa: dícese de uno mari-prisas, mari-enredos, mari-apuros, como si se dijera el hombre de las prisas, el hombre de los enredos, el hombre de los apuros.

MARINO. n. Pescador, ant.

MARIQUILLA. n. Márfega, voz local.

MARÍTIMA. n. "...lo que non podemos sino en Cathalunya cerca la maritima” dijo Pedro IV licenciando a las Cortes en 24 de octubre de 1347.

MARMOTEAR. n. Murmurar para sí a media voz, refunfuñar.

MARRAGA. c. Tela basta de estopa y pelo de cabra. Blancas dice que, a la muerte de D. Juan hijo de Fernando el Católico, vistieron los caballeros por luto marraga negra, que antes en Castilla era de gerga blanca llamada marga.

MARRANO. n. Cerdo. - n. Hombre zafio, abrutado.
MARREGA. a. Marga, jergón. (márfega)

MARRILLO. p. Palo corto y algo grueso.

MARTÍN-PASEO. d. Fritada.

MARZEAR. n. Se usa en la frase proverbial "si marzo no marzea, abril acantalea", y se entiende por marcear reinar vientos fuertes y fríos.

MAS. d. Casa de campo en secano. (Masía). -n. Tan, como se ve en las muchas y muy vulgares locuciones parecidas a esta: ¡qué pan más blanco! - n. Ni más ni mangas, expresión de asentimiento, pero tomada generalmente en sentido contrario.

MASA. a. Casa de labranza con sus tierras y aperos. (Masá) n. plata en masa, plata en bruto o sin labrar, no licuada o derretida que es la acepción castellana.

MASADA. p. Masía: también se usa la palabra Masadero por el colono o vecino de la masada. - n. Lo que se amasa de una vez.

MASAR. c. Amasar.

MASCARA. d. Tizne.

MASCARAR. d. Tiznar.

MASCARÓN. n. Tizne o mancha, generalmente en la cara. - n. Dibujo informe o mal ejecutado. - n. Persona ridículamente ataviada. - n. mascarón de proa, persona de facciones exageradas.

MASERO. n. Lienzo en que se acomodan los panes para llevarlos a cocer.

MASETA. n. Engrudo o pasteta para pegar cuerpos de fácil adherencia.

MASÍA. a. Cortijo, masada o casa de labor: por su etimología griega significa tierra vallada o cercada.

MASOBERO. d. El que vive en cortijo. (masové, masovera, masovés, masoveres)

MASTIQUE. n. Plaste.

MASTO. a. El árbol donde se injiere otro.

MASTRANZO NEVADO. n. Menta silvestre, planta.

MASTUERZO. n. Majadero, persona inútil o muy negada.

MATA DE PELO. d. Crencha.

MATACABRA. d. Granizo menudo y frío que cae en el invierno.

MATACÁN. n. Cierta clase de liebres muy corredoras, las que se distinguen por su menor volumen y por una como estrella que llevan en la frente.

MATACÍA, a. Muerte o matanza de animales para el consumo.

MATA-GALLEGOS. n. Arsolla, planta.

MATA-POLLO. n. Planta.

MATAPUERCO. n. Mondongo del cerdo, esto es, los embuchados que de él se hacen, como longaniza, morcilla etc. - n. La operación o faena del mondongo.

MATERIAS. n. Papel pautado: la Academia incluye esa voz como anticuada en significación de muestra que se da a los niños para que imiten la forma de la letra.


MAYENCO. d. Deshielo de nieve en primavera.

MAYORDOMBRE. a. Prohombre, veedor o maestro que preside un gremio.

MAYORDOMBRÍA, a. Oficio de prohombre.

MAYORDOMO. n. En Zaragoza cada uno de los tres jueces que ejercían jurisdicción mercantil en el palacio de la diputación después del medio día (M. Molino).

MAZA. c. Pértiga.

MAZACOTE. n. Se dice de cualquiera objeto de arte no bien concluido y en que se ha procurado más la solidez que la elegancia y ligereza.

MAZADA. n. Pensamiento o solución sin réplica que comúnmente no brilla por su ingenuosidad sino por su exactitud, y que suele proceder de persona taciturna o no muy locuaz, y así se dice: fulano tiene unas mazadas.

MAZARRÓN. n. El que defraudaba al fisco dejando de pagar el peaje u otro derecho de pasaje: así se infiere de los actos de Cortes en que se definía y penaba ese delito "é tomábanle por mazarrones sino pagaban" "non sia avido por mazarron mas se sea tenido pagar el dicho peage."- n. La misma pena en que incurrían los defraudadores, que era la pérdida de lo que transportaban y aun todas las cosas en que se cometía el fraude como caballerías, barcas etc. “las ditas penas et mazarrones sian divididos et divididas segund se siguen" esto es, por cuartas partes entre el Sr. del territorio, el aprensor, el fisco y los funcionarios públicos.

MAZO. n. Badajo.

MAZONERO. n. Albañil.

MAZORRIL. n. Mazorral.

MEADINA. n. Meada.

MEA-PERROS. n. Planta.

MEDIA. n. Medida de granos equivalente a la fanega aragonesa: en Castilla equivale a media fanega.

MEDIANIL. n. Tabique que divide dos casas o habitaciones o departamentos: también se dice de las tapias divisorias de huertos y heredades.

MEDIAR. n. Dividir por mitad: léese en las leyes palatinas de Jaime II de Mallorca.

MEDIERO. a. El que va a medias en la administración de tierras o cría de ganados.

MEDITAR. n. Recrear el ánimo, principalmente en la caza según Ducange, el cual incluye también la voz meditación.

MEJANA. d. Isla de río.

MELÓN DE AGUA. p. Sandía.

MELSA. a. Bazo. - n. Flema, calma, poltronería.

MEMORIA. p. Se dice caer o dormir de memoria para denotar que en posición supina o boca arriba.

MENSA. n. Algunos escritores usan esta palabra como sinónima de prepositura, pero dando a esta diferente valor que la Academia.

MENSURÁTICO. n. Género de tributo que también se llamaba mensuraje.

MENUCELES. a. Los frutos de poca monta que se percibían del diezmo, para distinguirlos de los granos aceite y vino: llamábaseles también minucias.

MENUCIER. n. Repartidor de las viandas para la mesa del rey.

MENUDILLO. a. Moyuelo, salvado menudo.

MERA. n. Marca para el ganado.

MERENDOLA. n. Merendona.

MERMAR. c. Disminuirse alguna sustancia al calor.

MERZINA. n. Homicidio, según documento de Jaime I, citado por Ducange.

MESA. n. Se dice mesa de sastre por aquella en que falta accidentalmente el pan, como en Castilla se dice mesa gallega.

MESACHE, MESACHA. n. Muchacho, muchacha; mozo, moza.

MESEGUERÍA. n. Derecho que se pagaba por el paso de ganados trashumantes junto a los sembrados, según se inclinan a creerlo los ilustrados aa. de las Instituciones de Derecho aragonés, SS. Franco y Guillén. - n. Oficio del meseguero.

MESEGUERO. a. El que guarda las viñas. (Meseguer)

MESNADEROS. n. Nobles de segunda clase educados en el palacio real, según Zurita en Indices rerum ab Aragoniae Regibus gestarum (Zaragoza 1578) libro I pág. 52.

MESTURA. a. Trigo mezclado con centeno. (mixto, mezcla, mixtura)

MIAJAS. n. La cantidad con que contribuye cada hermano para los gastos de la cofradía.

MIAJERO. n. Puchero pequeño.

MICER. n. Título de alguna distinción que se dio un tiempo a los letrados.

MICERO. n. Entremetido, persona que se pone en lo que no le importa: algunos derivan de la anterior esta palabra.

MIDA. p. Medida.

MIELSA. d. Melsa.

MIL EN GRANA. n. Planta.

MILOCHA. p. Cometa. - n. Apodo contra la persona demasiado alta y delgada.

MIMO. n. Músico, según la interpretación de Ducange a las leyes palatinas de Jaime I de Mallorca.

MINCHAR. n. Comer. (Minchá, minjá).

MINGLANA. n. Granada: es voz local y corresponde a mingrana, castellano antiguo. (mangrana)

MINGLANERA. n. Granado. (mangrané, mangranera)

MIÑÓN. n. Individuo de una compañía que también se titulaba de fusileros de Aragón y tenía por objeto la persecución de malhechores y todo lo que hoy forma el instituto de la Guardia civil: fue creada en 1768 y disuelta en 1843, siendo diferente esta fuerza de la que con igual nombre y parecido objeto se menciona en el Diccionario de la lengua, así como no le conviene la etimología que da Monlau a la palabra miñón derivándola de minuo minus, idea de pequeñez. (Mignon francés ??)

MIOJA. n. Migaja, miga. (Miaja)

MIRALLO. n. Balcón, reja o celosía.

MIRAMAR. n. Mirador, solana, azotea, sobre todo en las casas de campo. (Mallorca)

MISA. n. Se usa en la frase proverbial como misa de réquiem con órgano (lo cual nunca sucede en Aragón) para denotar la impropiedad, improcedencia o falta de gusto en una cosa.

MITADENCO. d. Trigo mezclado con centeno: se ve usado también en documentos de Navarra. - n. Se dice del censo que se paga mitad en una clase de frutas mitad en otra.

MOCAR. n. Sonar (sonarse la nariz; mocás). La Academia admite los conderivados moquero y mocador. (Mocá, mocadó; yo me moco, te moques, se moque, mos moquem o mocam, tos moquéu o macáu, se moquen)

MOCETE, MOCETA. n. Muchacho de cuatro a ocho o diez años: dícese también moced para el masculino y es usual en Navarra. (mosset, mossets, mosso, mossos, mossa, mosses, mossetes)

MODOSO. n. Se aplica a la persona de moderación y templanza en sus acciones y palabras.

MOJIJO. n. Salsa. (Para mojar pan)

MOLADA. d. Cantidad de aceituna que se deshace de una vez. (Mola; Muela; moler)

MOLEDERA. n. Se dice de la persona pesada, importuna o gárrula.

MOLINADA. n. La cantidad de trigo que se muele de una vez para el consumo en tiempo dado, y así se dice en las Ordinaciones del Hospital de Zaragoza "las molinadas de trigo de cada semana"- n. El abasto de trigo que se hace para el consumo anual de una familia, o el contrato equivalente que se hace con el tahonero para que surta de pan durante el año.

MOLTURA. a. Maquila o grano dado en precio al molinero, o medida de maquilar.

MOLLA. d. Musgo moho. (La molla del pá: la miga; molles de carn : grasa, michelín)

MOLLAR. n. En sentido de hito o mojón lo hemos visto en una escritura de narración de límites entre Vera y Tarazona, año 1245, con estas palabras "e mando alli fincar mollar. (molló; fita)

MOMO. d. Fisgón.

MOMOS. n. Gestos o visajes con que se hace burla de alguno.

MOMERO. d. Fisgón.

MONA. n. Juego de naipes que consiste en repartir toda la baraja entre un número ilimitado de jugadores, descartarse estos de sus parejas, tomar cada uno sucesivamente del de su izquierda un naipe cubierto para ver si reúne pares al descarte, y cuando queda una sola carta (pareja de otra que sin ser vista de nadie se ha quitado de la baraja al empezar el juego), el que la tiene resulta mona y paga lo convenido - n. Maza, en sentido de colgajo que se prende a los vestidos en Carnestolendas: es curioso de notar que maza y mona se dice, según la Academia, por dos personas que suelen andar juntas. - n. mona de pascua, suele decirse corrido, y otras veces alegre, como la mona de pascua a semejanza, en el primer caso, de la frase hecho una mona que admite la Academia.

MONCAÍNO. n. Lo derivado de la cordillera del Moncayo, como el viento, etc.

MONDA. n. Mondadura, desperdicio o piel de cualquiera fruta, legumbres etc.

MONEDA JAQUESA. a. La que se labró en Jaca y juraron los reyes mantener, la cual tenía el busto del rey y una cruz patriarcal: en general se dice de toda moneda aragonesa que es imaginaria.

MONEDAJE. a. Servicio de 12 dineros por libra jaquesa (cerca de un 4 por ciento) impuesto sobre los bienes muebles y raíces por Pedro II.

MONFORTERA. n. Cada uno de los palos o cestillas que, descansando en los rillos, sirven para contener vertical y paralelamente las dos paredes de los tapiales.

MONIS. a. Masa de huevos y azúcar.

MONITORIO. n. Provisión que expiden los tribunales para hacer cumplir sus decretos contra la resistencia de los jueces o particulares eclesiásticos; en Castilla monitoria es despacho que se obtiene del juzgado eclesiástico para obligar a comparecer a alguno.


MONTAMIENTO. n. Valor, precio, estimación; y así se dice “no he percibido montamiento de un alfiler”: esa significación da la Academia a la palabra monta. (Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando)

MONTÓN (A). n. Mucho, en gran cantidad, por ejemplo llueve a montón, lo quiere a montón. La Academia incluye a montones por abundante, excesivamente.

MOÑACO, d. Muñeco. (nina, nines, ninot, ninots)

MORA DE ZARZA. n. El fruto apiñado que da la zarza silvestre. (Zarzamora, mora)

MORABATÍN. n. Moneda usada antiguamente en Aragón. Para prueba de la variadísima lección que tienen algunas voces en los documentos antiguos, y de la dificultad de fijar a veces la verdadera, citaremos las que trae Ducange de esta palabra en su Glossarium: son marabatinus, marabetinus, marabitinus, marabocinus, marabotinus, marabutinus, marabuntinus, marapetinus, maravedinus, marbatinus, marbotinus, marmotinus, maurabotinus, mirabutinus, morabatinus, morabedis, morabetinus, morbotinus y morobatinus. (maravedí, maravedís, maravedíes, etc.)

MORADURA. n. Lividez que queda en la epidermis a consecuencia de alguna contusión o golpe. (El cardenal Omella sufrió bastantes de niño jugando en Queretes)

MORAVETINO. n. La misma moneda antes definida y por otro nombre llamada maravedí alfonsino.

MORCACHO. d. Mestura: en Castilla morcajo.

MORCAL. n. Intestino de carnero, vaca o cerdo, en el cual se ponen los embuchados de morcilla, longaniza etc.

MORCAS. d. Heces del aceite.

MORGAÑO. n. Ratón campesino muy hocicudo que suele mamar de las ovejas causándoles la muerte: su carácter venenoso ha dado origen al proverbio si te pica el morgaño prevén el escaño. (ve preparando; escaño : féretro; furigañ ??)

MORGÓN. d. Mugrón de vid. (mugró, mugróns: pezón, pezones)

MORGONAR. d. Tender los sarmientos para que arraiguen.

MORO. n. El médico Francisco del Rosal dice “que el aragonés llama moros por denuesto a los que descienden de moros, así como en Castilla se llama judíos a los que descienden de ellos, y en Andalucía moriscos a los unos y conversos a los otros.” (Algunos reyes de Aragón, Jaime I, llamaban príncipe de los moros a reyes de Jaén, Córdoba, Berbería, etc.)

MORQUERA. d. Tomillo. (timó; vore farigola y farigolero al dicsionari lleidatà-català)

MORRERAS. n. Manchas o erupción alrededor de los labios. (morro, morros; morreres)

MORRO. n. Enfado, berrinche.

MORROCOTUDO. n. Grande, formidable, temible: se usa, y sólo vulgarmente, con algunos sustantivos, como en las frases, hay cuatro leguas morrocotudas, es un capital morrocotudo, es un juego morrocotudo etc.

MORRUDO. n. Aficionado a los manjares exquisitos, práctico en gustarlos, el que se apercibe pronto de su buen o mal condimento: es voz familiar. - n. Se aplica al que está enfadado, o, como se dice metafóricamente, con hocico. (morrut, morruda)

MORTAJAR. n. Amortajar. (mortaja; mortalla; mort; muerte)

MORTIJUELO. d. Párvulo muerto. (Casi com un albadet, albaet)

MORÚGULA. d. Criadilla de tierra. (seta morchella; morúgola)

MOSARRICO. n. Hipócrita, taimado: voz local.

MOSEN. a. Título o tratamiento equivalente a Don, que antes se daba a los nobles y hoy a los clérigos. Abreviación enfónica árabe de mi señor. (mon seigneur, messieur, monseñor; mio çid, cid, cide, said, zayt, sire, sir, Herr, signore, senyor, senior etc.)

MOSIGÓN. n. Se dice familiarmente del niño arisco y torpe, que no obedece por falta de actividad y comprensión.

MOSTACILLA. n. Abalorio menudo para bordar.

MOTACÉN. a. Almotacén o fiel de pesos y medidas.
(GLOS: Almotacén, almutaceb (en el Fuero de Madrid) cast., almotacé val., almotacel port., almutacen, almotaçaf, almotazaf, almutazaf cast. Fiel de pesos y medidas, sinónimo de alamín en P. de Alcalá. De almohtasib, "proefectus annonae", juez de policía, encargado especialmente de la represión de los delitos, etc. V. Almacarí, I, 134, y Quatremère, Hist. des sult. maml.. I, 114, n. (Almostaf, mostaçaf etc. En los doc. Corona de Aragón)
Almotalaf cast. y val., almotalafe, almotalefe, mostalaf, motalefe, mudalafe cast., almotalaj val., almostalaf b. lat. (ap. Ducange, Glos., y Flórez, Esp. Sagr., XLII, 294). Fiel de la seda. Según Dozy, de mostáhlaf y con el art. almostáhlaf, "jurado", part. pas. de la 10.a forma del verbo hálafa, "jurar". Almotazaf ant. V. almotacen.)

MOTILAR. c. Cortar el pelo.

MOZLEMES. n. Moros, según un documento latino en que Briz traduce mozlesmes.

MUDÉJARES. n. Moros que permanecieron en Zaragoza después de la reconquista, según Blancas pág. 130 de sus Comentarios. (Teruel, arte mudéjar)

MUELA-PICADA. n. Se usa en la frase tener la muela picada para indicar que se tiene buen apetito.

MUELLES. n. Por flojo de muelles se entiende, no sólo el que tiene suelto el vientre, sino el que es fácil de lengua.

MUERMO. n. Hombre pesado e importuno.

MUESO. a. (mos) Bocado, voz anticuada que usaron mucho en otro tiempo los escritores castellanos (como puede verse en nuestra Introducción), entre ellos el autor del libro de Patronio o conde Lucanor, en el capítulo IX en que se dice: "y enderezaron entrambos al leon, é paráronle tal á muesos y a coces, que por fuerza se huvo á encerrar en la casa donde salió."

MUGA. p. Mojón, término o límite, y no montón, cúmulo o acervo que interpreta Ducange, citando el libro VI de las Observancias de Aragón. (Vino Rioja muy bueno)

MUÑIR, a. Ordeñar. (Muñí. Yo muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen)

MUÑIDO. p. Emplazado, citado, obligado a comparecer en juicio: “si muñidos a concello no viniesen, paguen, etc.” que dice Cuenca.

MÚRGULA. d. Cierta criadilla de tierra de forma cónica. (Morúgola, morchella)

MUSEO. n. Jefe de la cocina y la despensa del rey, según se ve en las leyes palatinas de Jaime II de Mallorca.
(En las de Pedro IV también está. Del moseu.
Sobre totes coses a us nostre e ornament necessaries cura e diligent custodia a certes persones esser comesa havem ordonat: necessaria cosa esser esguardan e consonant a raho que sobre les coses per nostre menjar e vitayla comprades a algun fael la custodia daquelles cometre dejam. E axi ordonam e volem que algun hom bo e leyal que sia nomenat museu per nos elegidor sia deputat qui la clau del reservatori de la nostra museria tenga e port et encara cascun dia les carns qui comprades o portades a la cuyna per comprador e sotscomprador seran abans del trancameut (trancament) daquelles presents lo majordom e lo comprador o sotscomprador repesar faelmen no oblit: les quals axi repesades facen certes peces e tayll e trench diligentment aquelles e encara el peix trencar sia tengut et aquelles que per nostra persona seran comprades e trencades als cochs per menjar a la dita nostra persona appareyladores e les altres carns comprades e trencades a obs de nostres domestichs als cochs aquelles appareyladores deputats liure ordonadament. Les dites empero carns per a nos apart e no sino los davant nomenats presents repes e trench perque freytura de suspicio de mesclar coses nocives hi sia: e als dits cochs de les coses en lo dit reservatori estants segons que als dits menjars appareyladors necessari sera ministre sens triga. E con los dits menjars seran appareylats e nostres domestichs seran a taula anats al palau ensemps ab lo manucier qui les carns els peis portaran tro al dreçador entrar procur sens triga. Aquelles coses empero que en les cuynes cuytes apres lo nostre menjar e de nostres domestichs sobraran a la almoyna o als servidors daquella cur de liurar sens frau: decernents e volents que continuament en lo dit reservatori de les coses dejus escrites copia sia atrobada ço es de sucre de gingebre e daltres especies picades de mel doli de carn salada de fromatges de peis salats de vinagre de sagins e daltres coses semblants menjadores als dits menjars pertanyents qui sens dubte de cotidiana distribucio se poran e han acostumat de reservar. E si alcuna cosa daquestes defallir veura encontinent sollicit los damunt dits comprador e sotscomprador que allo compren e en la dita despensa o reservatori reposen ab acabament. E aquestes coses totes lo dit museu en sa diligent e feel custodia haja e tenga e a nos sagrament e homenatge axi con los cochs a nostres menjars appareyladors destinats fer sia estret. Los nostres sobrecochs apres los majordomens en les coses tocans son offici a ell davant esser regonega.)

MÚSICA. n. El conjunto de esquilas que se pone a los rebaños.

MUTAFA. d. Almotacén. (Ver ALMUTAFAT)

martes, 2 de abril de 2024

Lexique roman; Glarea - Engrans


Glarea, s. f., glaire, jus, moût.

Uva composta es de pel, glarea o suc et de gras.

(chap. Lo raím está compost de pell, suc o mosto y de grans.)

Eluc. de las propr., fol. 226. 

Le raisin est composé de peau, de moût ou suc et de graines.


Glas, Glatz, s. m., lat. glacies, glace.

Soi pus freg que neu ni glas.

Folquet de Marseille: Senher Dieu.

Je suis plus froid que neige et glace. 

Ieu am trop mais lo glatz 

No fas las flors dels pratz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

J'aime beaucoup plus la glace que je ne fais les fleurs des prés. 

CAT. Glas. IT. Ghiaccio. (chap. Gel. ESP. Yelo, hielo.)

2. Glassa, Glacha, s. f., glace. 

Pus blanca que neus sobre glacha.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Plus blanche que neige sur glace. 

E 'l mangera pro de sa cassa, 

E pueis no ill fara mal la glassa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et il mangera suffisamment de sa chasse, et puis ne lui fera mal la glace.

- Par extension. Caillé.

Aquella glassa c' aura facha 

Lo sang desus vos n' ostaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en ôterez ce caillé que le sang aura fait dessus. 

ANC. CAT. Glaça. IT. Ghiaccia.

3. Glassar, Glachar, v., geler, glacer. 

Quan plus fai chaut, trembla e glacha,

E trassua quan plus fai freich.

Un troubadour anonyme: Si trobess tan. 

Quand plus il fait chaud, il tremble et gèle, et sue quand plus il fait froid.

Part. prés. La seconda es freg mortals,

Tant fort glassans e tan corals 

Qu' el mon non es semblans freiors. 

Brev, d'amor, fol. 111. 

La seconde est froid mortel, si fort glaçant et si intime qu'au monde il n'est semblable froideur.

Part. pas. Er quan vei glassatz los rius. 

B. Calvo: Er quan. 

Maintenant quand je vois les ruisseaux glacés. 

CAT. Glassar. IT. Ghiacciare. (chap. Gelá, chelá.)

4. Conglapis, s. m., verglas, grésil, givre.

Gels, neus e conglapis.

Marritz com selh que conglapis

Toca.

Lai on hom non sen conglapis.

Rambaud d'Orange: Ar s'espan. 

Glace, neige et verglas. 

Triste comme celui que givre touche. 

Là où on ne sent pas verglas.

5. Sobreglatz, s. m., chose très froide, très glacée.

Pos a manjatz sobreglatz

Et hom lo pren, greu poira viure. 

Deudes de Prades, Auz cass. 

Après qu'il a mangé choses très glacées, et qu'on le prend, difficilement il pourra vivre.


Glat, s. m., glapissement, aboiement, hurlement, cri.

Non tem glat, ni crit, ni jaup de gossa.

Guillaume de Berguedan: Amicx.

Je ne crains glapissement, ni cri, ni jappement de chienne.

Fig. Auzir tot jorn lo glat dels enoios. 

P. Vidal: Bon' aventura. 

Ouïr toujours l' aboiement des ennuyeux.

De lur critz ni de lur glatz. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

De leurs cris et de leurs hurlements. 

De feunia deu issir malvatz glatz. 

P. Cardinal: Ges ieu. 

De colère doit sortir mauvais cri.

- Gazouillement.

Auzir cugei lo chant e 'l crit e'l glat 

Que fan l'auzel, quan son vert li plaissat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei. 

Je pensai entendre le chant et le cri et le gazouillement que font les oiseaux quand les bois sont verts.

(chap. Clapit, clapits; v. clapí.)

2. Glatiment, s. m., cri, glapissement, grincement.

Uzo may de glatiment que de votz. 

De dens glatiment.

Eluc. de las propr., fol. 168 et 80. 

Usent plus de glapissement que de voix. 

Grincement de dents.

3. Glatir, v., glapir, aboyer.

Fauc mos dos canetz glatir.

(chap. Fach mons (los meus) dos gossets clapí.)

Marcabrus: D'aisso laus Dieu. 

Je fais glapir mes deux petits chiens.

Fig. Qui qu' en crit ni 'n glata.

Rambaud d'Orange: Als durs. 

Qui que ce soit qui en crie et en glapisse. 

Adonc viratz payas glatir et escridar. 

Roman de Fierabras, v. 4129. 

Alors vous verriez païens glapir et crier.

- Grincer.

Tan lur fai las dens glatir. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Tant leur fait grincer les dents. 

ANC. FR. Si forment bret, si haut glatist. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 51. 

Pour glatir et pour jangler. 

Ysopet II, fables 8. Robert, t. I, p. 160. 

Sarrazins comme chiens glatissent.

G. Guiart, t. II, p. 38. 

Tant fort glatissent al venir. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1, p. 22. 

ANC. CAT. Glatir. (chap. Clapí: clapixgo o clapixco, clapixes, clapix, clapim, clapiu, clapixen; s. m. clapit, clapits. Paregut a lladrá, pero en un sonido mes agut, cuan un gos se fa mal o cuan un gosset lladre.)


Glauc, adj., lat. glaucus, glauque.

Verdor en autumpne en las plantas si muda en color glauca.

Eluc. de las propr., fol. 265.

Verdure en automne dans les plantes se change en couleur glauque. 

IT. Glauco. (chap. Groc, grocs, groga, grogues.)


Glavi, Glazi, s. m., lat. gladius, glaive. 

Mil homes a mortz ses glavi.

(chap. Mil homens ha matat sense gaviñet.)

Marcabrus: Dirai vos.

Mille hommes a tué sans glaive.

Un glazi tot sagnent.

Que poguessan estorser

Als glazis dels pagans.

V. de S. Honorat. 

Un glaive tout sanglant. 

Que pussent dérober aux glaives des païens.

Fig. Lo glazis de dolor. V. de S. Honorat. 

Le glaive de douleur. 

PORT. Glavio. IT. Gladio. (chap. gaviñet, gaviñets; gaviñetada, gaviñetades.)

2. Glai, Glay, s. m., lat. gladius, glaive.

Ilh foron mort de glay, de fuoc et de serpent. La nobla Leyczon. 

Ils furent morts de glaive, de feu et de serpent.

Fig. Per que m fer al cor us glais.

Giraud de Borneil: Quan branca. 

C'est pourquoi me frappe au coeur un glaive.

Contra lo glai de la lengua met l' escut de pacientia.

Trad. de Bède, fol. 22.

Contre le glaive de la langue mets l'écu de patience.

3. Glazios, adj., poignant, meurtrier. 

Arc es mot glaziosa armadura. V. et Vert., fol. 69. 

Arc est arme moult meurtrière. 

Fig. Deu la mort recebre ab glazios turmens. Guillaume de Tudela. 

Doit recevoir la mort avec poignants tourments.

4. Deglaiar, Desglaziar, v., tuer avec le glaive, égorger.

El fetz deglaiar totz los crestias que trobet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Il fit tuer avec le glaive tous les chrétiens qu'il trouva. 

Part. pas.

Lai ac tant Frances morts e desglaziatz, 

Qu'el camps e la ribeira n'es vermelhs e juncatz. 

Guillaume de Tudela. 

Là eut tant de Français morts et égorgés, que le champ et le rivage en est vermeil et jonché.


Gleva, Gleza, s. f., lat. gleba, glèbe. 

Las glevas et la terra ab las unglas foggan.

Eluc. de las propr., fol. 245. 

Que les glèbes et la terre avec les ongles ils fouillent.

Plaideyar armatz sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Disputer armés sur la glèbe. 

CAT. ESP. IT. Gleba. (chap. Gleba, glebes.)


Glire, s. m., lat. glirem, loir.

Glires... creysho en graysha dormen. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Loirs... croissent en graisse en dormant.

ESP. Lirón. IT. Ghiro. (chap. Lirón, lirons.)


Globel, s. m., lat. globulus, globe, boule.

Cum un globel de cera quan hom l' a premut entre mas.

Eluc. de las propr., fol. 34. 

Comme une boule de cire quand on l'a pressée entre les mains.

ESP. Glóbulo (globo, bola).

2. Glomicel, s. m., peloton, paquet.

Quan volo far viagge, fazen un glomicel. Eluc. de las propr., fol. 182.

Quand ils veulent faire voyage, faisant un paquet.


Gloria, s. f., lat. gloria, gloire.

Vana gloria, so es desiriers d' esser vanamens lauzatz.

(chap. Vanagloria, aixó es dessich de sé vanamen loat.)

V. et Vert., fol. 7. 

Vaine gloire, c'est désir d'être vainement loué.

Qui dona almorna per vana gloria, fai de vertut pechat.

(chap. Qui done almoyna per vanagloria, fa de virtut pecat.)

Trad. de Bède, fol. 39.

Qui donne aumône par vaine gloire, fait de vertu péché.

ANC. FR. Glorie et richeises en la maisun de lui. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 111. 

Enterat li reis de glorie.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23. 

Mès cil qui attendent glorie, 

Povent bien à tormenz venir.

Marie de France, t. II, p. 416. 

CAT. ESP. PORT. IT. Gloria. (chap. Gloria, glories.)

2. Gloriasion, s. f., lat. gloriationem, fierté, vanité.

Mota gloriasions es a mi per vos.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Beaucoup de fierté est à moi par vous. 

IT. Gloriazione.

3. Glorificatio, s. f., lat. glorificatio, glorification.

La glorificatio eternal. V. et Vert., fol. 80. 

La glorification éternelle. 

Apres sa glorificacio. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Après sa glorification. 

CAT. Glorificació. ESP. Glorificación. PORT. Glorificação. IT. Glorificazione.

(chap. Glorificassió, glorificassions; v. glorificá.)

4. Glorifiansa, s. f., glorification, jactance.

Mellier es humils confessios e mal faiz qu' ergolliosa glorifiansa en bes.

Trad. de Bède, fol. 16.

Meilleure est humble confession en mal fait qu' orgueilleuse jactance en biens.

(chap. Jactansia, jactansies; v. jactá, jactás.)

5. Glorios, adj., lat. gloriosus, glorieux.

Rei glorios, verais lums e clardatz. 

(chap. Rey gloriós, vera o verdadera llum y claró.)

Giraud de Borneil: Rei glorios.

Roi glorieux, véritable lumière et clarté.

- Substantiv. Dieu de gloire.

Roma, 'l glorios 

Que sufri mort e pena 

En la crotz per nos.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, le Dieu de gloire qui souffrit mort et peine sur la croix pour nous. Loc. Recreirai mi? non, ja, pel glorios, 

Ans atendrai tro que m fassa joyos. 

P. Imbert: Aras pus vey. 

Renoncerai-je? non, jamais, par le Dieu de gloire, au contraire, j'attendrai jusqu'à ce qu'elle me fasse joyeux.

- En parlant de la Vierge.

Gloriosa, en cui merces 

Es e vera virginitatz.

Pons de Capdueil: En honor del. 

Reine de gloire, en qui est merci et vraie virginité.

ANC. FR. Ki tos tems fu mult glorios. Roman de Rou, v. 15633. 

La gloriose compaignie des apostles. 

Trad. du Te Deum. Psaut. de Corbie. 

CAT. Glorios. ESP. PORT. IT. Glorioso. (chap. Gloriós, gloriosos, gloriosa, glorioses.)

6. Gloriosament, adv., glorieusement.

Aprop petits dias moric gloriosament.

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13. 

Après peu de jours il mourut glorieusement.

Tro que foro gloriosament martiriatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 23. 

Jusqu'à ce qu'ils furent glorieusement martyrisés.

CAT. Gloriosament. ESP. PORT. IT. Gloriosamente. (chap. Gloriosamen.)

7. Gloriar, v., lat. gloriari, glorifier.

Per negun ergoil no t' ergoliosir... ni te gloriar de bona obra.

Qui si gloria, glorie se en Deu.

Trad. de Bède, fol. 65 et 39.

Par nul orgueil ne t' enorgueillir... ni te glorifier de bonne oeuvre.

Qui se glorifie, qu'il se glorifie en Dieu. 

ANC. FR. Et gloriet sunt ki haïrent tei.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 73. 

CAT. ESP. PORT. Gloriar. IT. Gloriare. (chap. Gloriá.)

8. Gloriejar, v., glorifier, vanter.

Personas que se gloriejon en belhs vestirs.

Es folhs e vas qui de beutat de cors se glorieja.

V. et Vert., fol. 104 et 31.

Personnes qui se glorifient en beaux vêtements.

Est fou et vain qui de beauté de corps se glorifie. 

CAT. Gloriejar. (chap. gloriejá, gloriejás: yo me gloriejo, glorieges, gloriege, gloriegem o gloriejam, gloriegéu o gloriejáu, gloriegen; gloriejat, gloriejats, gloriejada, gloriejades.)

9. Glorificar, v., lat. glorificare, glorifier, rendre gloire, vanter.

Adorar, 

E lauzan glorificar.

G. Riquier: Obs m'agra. 

Adorer, et en louant glorifier. 

Glorificon Dieu nostre payre que es el cel. 

L' en gabon, e s' en glorificon.

V. et Vert., fol. 82 et 20. 

Glorifient Dieu notre père qui est au ciel. 

L' en raillent, et s'en glorifient. 

Part. pas. Son el cel ab Dieu glorificatz. V. et Vert. fol. 33. 

Sont au ciel avec Dieu glorifiés.

CAT. ESP. PORT. Glorificar. IT. Glorificare. (chap. Glorificá: glorifico, glorifiques, glorifique, glorifiquem o glorificam, glorifiquéu o glorificáu, glorifiquen; glorificat, glorificats, glorificada, glorificades.)

10. Glorifiar, v. y lat. glorificare; glorifier, vanter.

Selh non par ges cortes, 

Qui s lauza ni s glorifia.

B. Martin: D' entier. 

Celui-là ne paraît point courtois, qui se loue et se vante. 

Part. Glorifiatz suscitarai. Passio de Maria.

Je ressusciterai glorifié.

ANC. FR. Deus ki es glorifiet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.


Glosa, Gloza, s. f., lat. glosa, glose.

So nos retrai la glosa. Guillaume de Tudela. 

Cela nous rapporte la glose. 

Dis una gloza sobre l' avangeli. V. et Vert., fol. 85. 

Une glose sur l'évangile dit. 

La gloza d'aquela decretal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

La glose de cette décrétale. 

CAT. ESP. Glosa. PORT. Glossa. IT. Glosa. (chap. Glossa, glosses.)

2. Glozeta, s. f. dim., petite glose, glosette.

Las quals glozas Ancelm avia bailadas per glozetas petitas a declarar lo test. Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Lesquelles gloses Anselme avait données par petites glosettes pour expliquer le texte.

3. Glozar, v., gloser, parler.

Papa Ignocent, que gloset las decretals. L'Arbre de Batalhas, fol. 189. 

(chap. Lo Papa Inossén (Inocencio), que va glosá les decretals.)

Le pape Innocent, qui glosa les décrétales. 

No i cal ren glozar.

P. Cardinal: Predicator. 

Il n'y faut rien gloser.

CAT. ESP. Glosar. PORT. Glossar. IT. Glosare. (chap. Glossá: glosso, glosses, glosse, glossem o glossam, glosséu o glossáu, glossen; glossat, glossats, glossada, glossades.)


Glot, adj., lat. gluto, glouton, avide, pillard.

Voyez Leibnitz, p. 115; Denina, t. III, p. 112; Aldrete, p. 201; Muratori, Diss. 33.

Totz los homes glotz qui vivon a manieyra de porcs. V. et Vert., fol. 19. Tous les hommes gloutons qui vivent à manière de porcs.

Fig. Car en pensan sui de lieis lecs e glotz. 

A. Daniel: Sols sui. 

Car en pensant je suis friand et avide d'elle. 

Esgart glot de desirier. 

Pierre d'Auvergne: De Dieu no m. 

Regard avide de désir.

Glotz de mal dire e de far.

Serveri de Girone: Crotz aigu' e pas. 

Avide de dire et de faire mal. 

Com l' ameron totas 

Donas, e 'n foron glotas.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Comme l'aimèrent toutes les dames, et en furent avides.

Substantiv. En taul' ab glotz manjan.

Serveri de Girone: No val jurars. 

A table avec les gloutons mangeant. 

Tornon s' en atratz li glot en auta mar. V. de S. Honorat. 

S'en retournent en arrière les pillards en haute mer.

ANC. FR. Pour gourmander e mener glote vie. 

Eustache Deschamps, p. 106. 

Ballaut respond: Fol et glout que tu es, n'en parles plus.

Roman français de Fierabras, liv. II, p. III, ch. 15. 

Renart li dist: Tu es trop glot...

Mès li gloz ne se pot tenir; 

Vit les gelines el paillier 

Si conmença à baaillier.

Roman du Renart, t. I, p. 105 et 322. 

Jà est un gloz, un mal lechière.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 209. 

ANC. CAT. Glot. IT. Ghiotto.

2. Gloto, adj., lat. gluto, glouton, gourmand. 

Totz homs glotos fay son dieu de son ventre. V. et Vert., fol. 20.

Tout homme glouton fait son dieu de son ventre.

Quar non prezica drechamens... 

Grans dejuns homs glotos.

Brev. d'amor, fol. 93. 

Car ne prêche pas convenablement... grands jeûnes homme glouton.

- Subst. Avide, pillard, voleur, brigand.

Esperonet e sei vil companho 

Plus d' una legua, puis volvero li gloto. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Il éperonna et ses vils compagnons plus d'une lieue, depuis qu'ils tournèrent le dos les pillards. 

Un sirventes vuelh far dels autz glotos. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je veux faire un sirvente des hauts pillards. 

VII glotos encontrem, de la Martiple, els pratz, 

Que eran crestias.

Roman de Fierabras, v. 2304.

Nous rencontrâmes, par-delà Martiple, dans les prés, sept brigands qui étaient chrétiens. 

ANC. FR. Nous avons rencontré sept gloutons, qui sont tous enragés.

Cinq des glotons de France, hommes de Charles, qui sont enchartré. Roman françois de Fierabras, l. II, p. II, ch. 6 et 10. 

S'es menjoie conme gloton.

Roman du Renart, t. II, p. 131. 

CAT. Glotó. ESP. Glotón. PORT. Glotão. IT. Ghiottone. (chap. Glotón, golafre, golut si es de dols, fart; glotona, goluda, farta.)

3. Glotamens, adv., gloutonnement.

Manjar glotamens com fay lo cas la carronhada. V. et Vert., fol. 21.

(chap. Minjá glotonamen, golafremen, com fa lo gos la carroña.)

Manger gloutonnement comme fait le chien la charogne.

ANC. FR. Ainsinc mort qui ja n'iert saoule, 

Glotement les pièces engoule.

Roman de la Rose, v. 16168. 

Nous mangeons si gloutement, que souvent le nous fault vomir.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 396.

PORT. (ESP.) Glotonamente. IT. Ghiottamente. (chap. Glotonamen,  golafremen, ávidamen.)

4. Glotones, adj., glouton.

La glotonessa gola respon: Si devias crebar, non layssaray que no mange d'aysso que tan be es apparelhat. V. et Vert., fol. 22.

La gloutonne gueule répond: Si tu devais crever, je ne laisserai pas que je ne mange de ceci qui est si bien apprêté.

ESP. Glotonazo.

5. Glot, s. m., gorgée.

Aprop auretz un glot de vi.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après vous aurez une gorgée de vin.

6. Glotonia, s. f., gloutonnerie, avidité.

Glotonia, es qui manja plus tost que non devria. Liv. de Sydrac, fol. 129.

Gloutonnerie, c'est qui mange plus vite qu'il ne devrait.

Per glotonia, 

Del arbre devedat manjet.

Brev. d'amor, fol. 58.

Par gloutonnerie, mangea de l'arbre défendu.

Fig. Li clerc an aquelha glotonia,

Qu' en tot lo mon, non volrion trobar 

Home mas els que tengues senhoria. 

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

Les clercs ont cette avidité, que, dans tout le monde, ils ne voudraient trouver homme excepté eux qui tînt seigneurie.

ANC. FR. Se vos avez par glotonnie

Tot par vos mengié vostre oison. 

Roman du Renart, t. I, p. 152. 

On lui lasche ainsi en abandon la bride à toute sensualité et gloutonnie.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Lycurgue. 

Si demorèrent endormies 

Les gardes par leurs gloutonnies. 

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 166.

ANC. ESP. Tienen el lugar quinto gola è glotonia.

Poema de Alexandro, cop. 2214. 

ANC. ESP. Glotonia. IT. Ghiottornia.

7. Gloteza, s. f., gloutonnerie, avidité.

Osta la vanetat e trastota gloteza. V. de S. Honorat. 

Ote la vanité et toute gloutonnerie.

8. Glotoneyar, v., être glouton, être gourmand.

Substantiv. Jocx e putaria

E glotoneyar

Fan paure tornar 

Qui sec lor paria.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Jeu et libertinage et être glouton font devenir pauvre qui suit leur compagnie. 

ANC. FR. Mais cist i vient por miex mengier, 

Por miex boire et por gloutoier. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 121. 

CAT. Glotonejar. ESP. Glotonear. (chap. Glotonejá, minjá massa, golafrejá, fartás, tragá.)

9. Englotir, v., engloutir, avaler. 

Glotos que tot o englotisson com fai lo gorc. V. et Vert., fol. 20.

Gloutons qui tout cela engloutissent comme fait le gouffre. 

ANC. FR. Que mer m' englote.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 61.

CAT. ANC. ESP. Englutir. IT. Inghiottire.

10. Englotonir, v., rendre glouton. 

Lo dyable sap ayssi alachar et englotonir. V. et Vert., fol. 71. 

Le diable sait ainsi allécher et rendre glouton.

11. Deglotir, Desglotir, v., engloutir, avaler, manger.

De bo pastor s' apartenia que tondes sas oelhas, non pas que las deglotis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Il appartenait à bon pasteur qu'il tondît ses brebis, non pas qu'il les mangeât. 

Part. prés. fig. Lo qual es en la destra de Dieu desglotens la mort.

Trad. de la Ire épître de S. Pierre. 

Lequel est à la droite de Dieu engloutissant la mort. 

CAT. ANC. ESP. Deglutir. (chap. Deglutí, tragá.)

12. Sanglotir, v., avaler, engloutir. 

Sanglotiras ses plus lo machat. Liv. de Sydrac, fol. 81. 

Tu avaleras sans plus le mâché.

13. Transglotir, Transglutir, v., avaler, engloutir, descendre.

A penas pot auzel trair 

So que manja ni transglotir.

Si vostr' auzel a gola estrecha, 

Que no pot passar via drecha 

Ni transglotir so c' om li dona.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

A peine oiseau peut tirer et avaler ce qu'il mange.

Si votre oiseau a gosier étroit, de sorte que ne peut passer directement ni descendre ce qu'on lui donne.

Vianda... ni hom be la poyria transglutir, si no havia de saliva mesclament. Eluc. de las propr., fol. 45.

Nourriture... ni on ne la pourrait bien avaler, si elle n'avait mélange de salive. 

Part. pas. Sia per mi tos basmes begutz ni transglotis. 

Roman de Fierabras, v. 1089. 

Soit par moi ton baume bu et avalé. 

ANC. FR. Tant que je t'auré trangloti 

Et de mon ventre enseveli.

Roman du Renart, t. I, p. 290. 

Terre, terre et por qoi n' nevres? 

Si les trangloz de totes parz.

Fables et cont. anc., t. I, p. 310. 

Comment lyon? mais cruelle chimère 

Qui transgloutist et dévore sa mère. 

J. Marot, t. V, p. 64.


Glueg, s. m., glui, chaume, paille. 

Desus si deu cobrir de glueg.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Par-dessus se doit couvrir de glui.

Loc. Hom pert lo gran e 'l glueg.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

On perd le grain et la paille. 

ANC. FR. Un fesseau de chaume, autrement appellé glui. 

Lett. de rém., de 1394. Carpentier, t. II, col. 630.

Neuf gluys ou jarbes de seigle. 

Lett. de rém., de 1405. Carpentier, t. II, col. 630.

Glut, s. m., lat. gluten, glu, colle. 

Sei penher e faire glutz.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais peindre et faire glu.

Fig. Leva ayssi lo esperit d'ome en vas Dieu, que ayssi lo fay jonher ab Dieu per glut d' amor. V. et Vert., fol. 100.

Élève ainsi l'esprit de l'homme envers Dieu, qu'ainsi le fait unir à Dieu par la glu d'amour. 

ANC. FR. Et poiz chaude mellée à gluz.

Legrand d'Aussi, Fables, t. III, p. 77. 

ESP. Gluten (chap. cola, pegamento). IT. Glutine.

2. Glutinozitat, s. f., glutinosité, viscosité.

Medicinas... autras so per... glutinozitat reprimen.

Eluc. de las propr., fol. 104. 

Médecines... d'autres sont resserrants par... glutinosité.

ESP. Glutinosidad. (chap. Glutinosidat, viscossidat.)

3. Glutinos, adj., lat. glutinosus, glutineux, gluant, visqueux.

En loc fangos, ferm et glutinos de leu nays planta unctuoza.

Gota... si te penden cum si era glutinoza. 

Lizar tot en torn d' alguna materia glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 197, 144 et 142.

En lieu fangeux, ferme et glutineux naît facilement plante onctueuse.

La goutte... se tient pendante comme si elle était visqueuse.

Enduire tout autour d'aucune matière visqueuse. 

CAT. Glotinos. ESP. PORT. IT. Glutinoso. (chap. Glutinós, viscós, apegalós com lo visc; glutinosa, viscosa, apegalosa com una herba que té este nom, que s' apegue a la roba com los cachurros.)

4. Glutinatiu, adj., gluant.

Goma... glutinativa. 

Es glutinativa.

Eluc. de las propr., fol. 201 et 206. 

Gomme... gluante. 

Est gluante.

5. Englut, s. m., enduit, glu, onguent, pommade.

(chap. Englut, cola, pegamento, ungüén, pomada.)

Ab l' englut

D' un ou batut

Que s met viron l' aureilla.

Augiers: Era quan l'ivern.

Avec l' enduit d'un oeuf battu qu'elle se met autour de l'oreille.

Es cum englut. Eluc. de las propr., fol. 88.

Est comme glu.

ANC. ESP. Que con englut ninguno non serie tan trabado. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 883.

6. Englutir, v., engluer, enduire.

Fig. Los lauzengiers engluton de lauzengas la via de yfern.

V. et Vert., fol. 23. 

Les flatteurs engluent de louanges la voie d'enfer.

Part. pas. Englut de betum. Eluc. de las propr., fol. 30. 

Enduit de bitume.

7. Engludar, v. engluer, coller.

Part. pas. Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula.

Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera collé sur la table.

Cuer qu' er' engludatz. Roman de Fierabras, v. 1113.

Cuir qui était collé.

8. Englutinar, v., conglutiner, rendre visqueux, pétrir.

Part. prés. Terra... per ayga englutinant sas partidas, ha mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 156. 

La terre... par eau conglutinant ses parties, a mobilité.

(chap. Englutiná, collá.)

9. Conglutinatio, s. f., lat. conglutinatio, conglutination, assemblage, mélange.

Per conglutinatio d' ayga et de terra. Eluc. de las propr., fol. 190. 

Par mélange d'eau et de terre. 

ESP. Conglutinación. PORT. Conglutinação. (chap. Conglutinassió, conglutinassions; v. conglutiná, mesclá, collá.)

10. Conglutinar, v., lat. conglutinare, conglutiner, coller, mélanger.

Virtut ha de conglutinar. Eluc. de las propr., fol. 205. 

A propriété de conglutiner. 

ESP. PORT. Conglutinar. IT. Conglutinare.


Gofo, s. m., gond.

De tal forsa fier l' us que 'lh gofon so volat. 

Roman de Fierabras, v. 2683.

De telle force frappe l' huis que les gonds se sont envolés.

Gran ven que totas las portas ubri, e las gitet de gofos.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140.

Grand vent qui toutes les portes ouvrit, et les jeta des gonds. 

ESP. Gozne.


Gola, Guola, Goulla, s. f., lat. gula, gueule, gorge, gosier, bouche. 

Per la gola gitava 

Serpens que semenava.

V. de S. Honorat. 

Par la gueule jetait serpents qu'il semait. 

Huels e gola, front e fatz.

B. de Ventadour: Conort era. 

Yeux et bouche, front et face.

No y ten mut bec ni guola 

Nuls auzels.

A. Daniel: Autet e bas. 

N'y tient muet bec ni gosier nul oiseau. 

Loc. Lo conselhs del prince es agutz 

Que per la gola sia pendutz. 

Mes man a son cotel per la gola tayllar. V. de S. Honorat. 

Le conseil du prince a été que par la gorge il soit pendu.

Mit main à son couteau pour couper la gorge. 

Mot a gran poder tot home sobre son enemic cant lo ten a la gola.

V. et Vert., fol. 19.

A moult grand pouvoir tout homme sur son ennemi quand il le tient à la gorge. 

ANC. FR. Et le feri de la lance parmi la joue, si que il li tresperça tout outre parmi la goule.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 219.

C'est un dragon qui a trois goules, 

Familleuses ne sont ni saoules.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 250. 

Lou murtri et copa la goule. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 87.

Tanz cors sanglans, goles baées. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 53.

CAT. ESP. (garganta, cuello) PORT. IT. Gola. (chap. Gola, goles.)

2. Goleta, s. f., goulette, goulet, chenal.

Amelhurar lo gra e la goleta. Cartulaire de Montpellier, fol. 122.

Améliorer le degré et la goulette.

(chap. Goleta, goletes, diminutiu de gola, goles.)

3. Golet, s. m., goulet, gorge, défilé.

Escrevantet lo mortz latz un golet.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le renversa mort à côté d'un goulet.

(chap. Gorja, estret, desfiladero, pas de montaña.)

4. Golar, s. m., gorgerin.

Mas Rollan lo vay penre denant per lo golar. 

Roman de Fierabras, v. 3415. 

Mais Roland le va prendre devant par le gorgerin.

5. Golaios, s. m., gosier.

Si cum aurelia non conjois vianda, ni golaios non au paraula.

Trad. de Bède, fol. 43.

Ainsi comme oreille ne savoure aliment, ni gosier n'entend parole.

6. Golayro, s. m., gosier, gorge. 

Alcus... apostemas ja ban opilat lo golayro del malaute.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

Aucuns... apostèmes déjà ont opilé le gosier du malade. 

ANC. CAT. Golaró.

7. Golada, s. f., goulée, gorgée.

Manjet, 

A maiors goladas que trueia, 

Del blat qu'era en la tremueia.

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Mangea, à plus grandes goulées que truie, du blé qui était dans la trémie. 

ANC. CAT. Golada. (chap. Golada, golades.)

8. Golositat, Gulozitat, s. f., avidité, gourmandise.

Sebraz de Deu per golositat. Trad. de Bède, fol. 16. 

Séparés de Dieu par gourmandise.

Per golozitat ay peccat. La Confessio. 

Par gourmandise j'ai péché. 

La cauza... es gulozitat. Eluc. de las propr., fol. 231. 

La cause... c'est avidité.

IT. Golosità, golositate, golositade.

9. Golos, adj., lat. gulosus, goulu, gourmand.

Us es fals e l'autre es golos. Leys d'amors, fol. 135.

(chap. La un es fals y l' atre es golut.)  

Un est faux et l'autre est goulu.

Golos es et trop manjant.

Totas bestias que han... budel ample e drech, so mot golozas.

Eluc. de las propr., fol. 247 et 56.

Est goulu et beaucoup mangeant.

Toutes bêtes qui ont... boyau ample et droit, sont moult goulues.

CAT. Golos. ESP. PORT. IT. Goloso. (chap. Golut, goluts, goluda, goludes.)

10. Golozamen, adv., goulument. 

Qui manja golozamen et ardenmens.

V. et Vert., fol. 20. 

Qui mange goulument et avidement. 

Trop golozamen manjan.

Brev. d'amor, fol. 120. Var. 

Très goulument mangeant. 

ESP. PORT. IT. Golosamente. (chap. Goludamen.)

11. Golut, adj., goulu, gourmand. 

Lo fay golut et glot et embriayc. V. et Vert., fol. 20. 

Le fait goulu et glouton et ivrogne.

12. Goludamen, adv., goulument.

Trop goludamen manjan. Brev. d'amor, fol. 120. Var. 

Très goulument mangeant.

13. Engolir, v., avaler, engloutir. 

Ad horas engolish peyras. Eluc. de las propr., fol. 249.

Parfois avale des pierres.

CAT. Engolir. ESP. Engullir. PORT. Engolir, engulir. (chap. Engullí: engullgo, engulls, engull, engullim, engulliu, engullen; engullit, engullits, engullida, engullides.)

14. Engoullar, v., engloutir, avaler. 

Engoullar dedins sa goulla. Hymne de S. Honorat. 

Engloutir dedans sa gueule. 

ANC. FR. Pendant que la mer engoulera tant d'ondes.

Hist. macar., t. I, p. 49. 

ANC. CAT. Engolar.

15. Degollar, Deguolar, v., précipiter, renverser. 

Pus la fuelha revirola 

Vei de sobr' els sims chazer, 

Qu'el vens la romp e 'l degola.

Marcabrus: Pus la. 

Puisque je vois la feuille recroquevillée de dessus les cimes tomber, vu que le vent la rompt et la précipite.

Sitot lo vens romp e deguolh e part 

Lo fuelh del ram.

E. Cairel: Abril ni mai. 

Quoique le vent rompt et précipite et sépare la feuille du rameau.

Fig. Dieu prec que trachors barrey, 

E los degol e 'ls abays.

P. Cardinal: Razos es. 

Je prie Dieu qu'il confonde les traîtres, et les précipite et les abaisse.

Cel que decep los bos si degolara en la mala via. Trad. de Bède, fol. 79.

Celui qui déçoit les bons se précipitera dans la mauvaise voie.

- Décoller, couper la gorge. 

Pueys degolet per vos man jovencel enfan. Roman de Fierabras, v. 1254.

Puis décolla pour vous maint jouvencel enfant. 

Aquel Johans qu'ieu degolliei.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

Ce Jean que je décollai. 

Part. pas. Totz los petitz efans en foron degolatz. 

Roman de Fierabras, v. 1439. 

Tous les petits enfants en furent décollés.

ANC. FR. Que nos ostajes auroit lors degolez. Roman de Roncevaux. 

CAT. ESP. PORT. Degollar. IT. Decollare. (chap. Degollá: degollo, degolles, degolle, degollem o degollam, degolléu o degolláu, degollen; degollat, degollats, degollada, degollades.)

16. Estrangolament, s. m., étranglement, suffocation, étouffement. 

Ve thos et estrangolament. Eluc. de las propr., fol. 52. 

Vient toux et étranglement. 

(chap. Estrangulamén, estrangulamens; estrangulassió, estrangulassions.)

17. Estrangolmen, adv., étroitement, instamment. 

Fig. Mas s'ie us prec plus estrangolmen. 

Deudes de Prades: Pus merces.

Mais si je vous prie plus étroitement.

18. Estrangolar, Estragolar, Estranglar, Stranglar, v., lat. strangulare,

étrangler, suffoquer, étouffer. 

S'ieu ja vuelh estrangolar romieu, 

Perdonat m'er, ab que done del mieu. 

P. Cardinal: De selhs. 

Si je veux jamais étrangler un pélerin, il me sera pardonné, pourvu que je donne du mien.

Ben tres vingt... a faicts estranglar.

Lo qual... fec pendre et stranglar.

Chronique des Albigeois, col. 51 et 47. 

Bien trois vingt... a fait étrangler. 

Lequel... fit pendre et étrangler.

Fig. Vol estrangolar las armas non pas los cors. Trad. de Bède, fol. 81.

Veut étouffer les âmes, non pas les corps.

Lo sucx don mor

Lo mons e s' estragola.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Le suc dont meurt le monde et s' étouffe. 

Part. pas.

Mant hom avia mort et estrangolat. Roman de Fierabras, v. 1370. 

Maint homme avait tué et étranglé. 

CAT. Estrangolar. PORT. (ESP.) Estrangular. IT. Strangolare. 

(chap. estrangulá: estrangulo, estrangules, estrangule, estrangulem o estrangulam, estranguléu o estranguláu, estrangulen; estrangulat, estrangulats, estrangulada, estrangulades.


Golfo, s. m., golfe.

Traverssiey lo golfo am bel ven.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Je traversai le golfe avec beau vent. 

CAT. Golf. ESP. PORT. IT. (chap.) Golfo.


Goma, s. f., lat. gummi, gomme.

Prendetz la goma del genebre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la gomme du genièvre. 

No i val autra goma.

A. Daniel: L'aur' amara. 

N'y vaut autre gomme. 

La goma d'aquest albre. V. et Vert., fol. 36.

La gomme de cet arbre.

CAT. ESP. Goma. PORT. IT. Gomma. (chap. Goma, gomes.)

2. Gomozitat, s. f., gommosité, qualité de ce qui est gommeux.

Per sa gomozitat restrenh lacremas.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Par sa gommosité réprime larmes. 

ESP. Gomosidad. (chap. Gomosidat, gomosidats.)

3. Gomos, adj., lat. gummosus, gommeux.

Resplan, et apar gomoza.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

Reluit, et apparaît gommeuse. 

ESP. Gomoso. PORT. IT. Gommoso. (chap. Gomós, gomosos, gomosa, gomoses.)

Gona, s. f., celt. gwn, gonelle, robe.

Voyez Leibnitz, p. 115; Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 166, et t. III, p. 32.

Tu non as enquer souta ta gona.

Giraud de Calanson: Sitot s'es fortz.

Tu n'as pas encore délié ta gonelle.

ANC. FR. En vos aroit bele persone 

Qant auriez vestu la gone.

Roman du Renart, t. I, p. 41. 

Je congnois le moyne à la gonne. Villon, p. 103.

Vestus tous d'un parement, de gonnes, de baudequin vert et vermeil.

Froissart, t. IV, chap. II, p. 2. 

ANC. CAT. Gona. IT. Gonna.

2. Gonel, s. m., gonelle, robe, tunique. 

Mols gonels tescutz de lan' englesa.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Molles gonelles tissues de laine anglaise.

3. Gonella, Gonela, s. f., gonelle, robe, tunique. 

Fay una almorna ad un paure d'una vielha gonella.

V. et Vert., fol. 46. 

Fait une aumône à un pauvre d'une vieille gonelle. 

Qui a doas gonellas, done l'una a celui que no l' a. Trad. de Bède, fol. 63.

Qui a deux robes, qu'il donne l'une à celui qui ne l'a pas.

L'autre esquisset sas gonelas.

P. Cardinal: Una cieutat. 

L'autre déchira les tuniques. 

No us cuidetz ges qu' ieu m' oblit lo cordon 

Que m det l' autr' ier de sa gonella groga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Ne vous imaginez point que je m'oublie le cordon qu'elle me donna l'autre jour de sa gonelle jaune.

- Par ext., en parlant d'un oiseau. 

En estiu muda sa gonella.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En été change sa robe.

ANC. FR. La gorge et li goitrons sont dessous la gonelle. 

Jehan de Meung, Testam., v. 1245. 

Batoit l'oue de sa gounelle. Joinville, p. 122.

Moult doute à perdre sa gonele. Roman du Renart, t. I, p. 72. 

Les haubers unt suz les goneles. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 47.

ANC. CAT. Gonella. IT. Gonnella. (chap. Gonella, gonelles.)

4. Gonios, s. m., casaque, tunique. 

Gonios, albercz et escutz. Leys d'amors, fol. 131. 

Casaque, haubert et écu. 

Far ausbercx e gonios.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Faire hauberts et casaques.

(chap. Cassaca, cassaques; túnica, túniques.)


Gonfano, Gomfano, Gonfaino, Golfaino, Gofaino, Confano, s. m., gonfanon, drapeau, étendard.

Gun, dans la langue des Goths, signifia combat, et guntfano, étendard du combat.

Salverte, Ess. sur les Noms d'hommes, etc., t. II, p. 193.

Voyez Carpentier, V° Gunt-fano. 

Vol desplegar 

Son gomfano.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Veut déployer son gonfanon.

Tan golfayno contra 'l ven baneyar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant d' étendards contre le vent flotter. 

Defors pendo las lenguas d'un gonfaino. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Dehors pendent les flammes d'un gonfanon. 

Colps n' agra ieu receubutz en ma targa, 

E fag vermelh de mon gonfainon blanc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Coups j'en aurais reçu en ma targe, et fait vermeil mon gonfanon de blanc.

Fai sonar las trombas, e fai deserrar los sieus confanos.

V. de Bertrand de Born. 

Fait sonner les trompettes, et lait déployer les siens gonfanons.

Fig. La crotz es lo dreg gonfanos 

Del rey cui tot quant es apen.

P. Cardinal: Dels quatre. 

La croix est le vrai étendard du roi de qui tout ce qui est dépend. 

ANC. FR. Tenir le roial gonfanon.

Roman du Renart, t. IV, p. 361. 

Ce fut cil qui porta l'enseigne 

De valor et le gonfanon. Roman de la Rose, v. 1184.

Li barunz orent gonfanons. Roman de Rou, v. 11646.

ANC. CAT. Confanon. ESP. Confalón (bandera, estandarte). 

IT. Gonfalone.

2. Gomfanonier, Gonfaronier, s. m., gonfanonier.

Ieu conosc la senheira e 'l seu gomfanonier. Guillaume de Tudela.

Je connais l'enseigne et le sien gonfanonier. 

Gonfaronier del papa quin Clement. 

Poëme sur la Mort du roi Robert. 

Gonfanonier du pape Clément V. 

ANC. FR. Serai toz jors vostre confenoiers.

Roman de Gérard de Vienne, v. 2305. 

CAT. Ganfanoner. ANC. ESP. Confalonier. IT. Gonfaloniere.


Gorc, s. m., lat. gurges, gour, gouffre, profondeur.

Gorc... es loc preon dins fluvi.

Eluc. de las propr., fol. 152. 

Gour... est lieu profond dans un fleuve. 

Ni gorc ses peis.

Le Comte de Poitiers: Companho tant. 

Ni gour sans poisson. 

Tot o englotisson coin fay lo gorc.

V. et Vert., fol. 20. 

Tout cela engloutissent comme fait le gouffre. 

Fig. Malvestat lo met bas el gorc, 

E 'l sabota e l' engorga. 

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps. 

Méchanceté le met bas dans le gouffre, et le secoue et l' engouffre.

ANC. FR. Li autre passent si avant

Qu'il se vont en plain gort lavant.

Roman de la Rose, v. 6040. 

Les trefs outrepassent les gords... 

Et de l' enroué Adrie 

En vain fuions-nous les gords. 

Luc de la Porte, Trad. d'Horace, liv. I et II. 

Por les gors qui en Loire sont. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 67. 

CAT. Gorg. IT. Gorgo. (chap. Toll, tolls; badina, badines.)

2. Gorga, Gorja, s. f., gorge. 

Azoras gieta so que manja, 

Que re en la gorga no s' estanca.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Alors jette ce qu'il mange, de sorte que rien en la gorge ne s'arrête.

Las grans flammas que yssian d' aquela gorja d'aquela bestia.

Libre de Tindal.

Les grandes flammes qui sortaient de cette gorge de cette bête.

- Gorgée, pâtée.

Mesclatz ab carn, que gorga 'n fassa. 

Auzel que sa gorga gieta 

Convenr' a far aital dieta.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Mêlé avec chair, qu'il en fasse gorgée. 

A oiseau qui jette sa pâtée, il conviendra de faire telle diète.

ANC. CAT. ESP. Gorga, gorja. PORT. Gorja. IT. Gorga, gorgia. (chap. Gorja, gorges.)

3. Gorgolh, s. m., gouffre, gour.

M' arma del gorgolh

D' ifern mal e grolh

Gandish.

Leys d'amors, fol. 29. 

Préserve mon âme du gouffre d'enfer mauvais et grouillant.

4. Gorgiera, s. f., gorgière, armure du cou.

Manta gorgiera deslasada. V. de S. Honorat. 

Mainte gorgière délacée.

ANC. FR. Gantelez, tacles et gorgières.

G. Guiart, t. II, p. 211. 

IT. Gorgiera. (chap. Gorjera, collera.)

5. Gorgeyreta, s. f. dim., gorgerette.

An gorgeyreta de malha.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Ont gorgerette de maille.

IT. Gorgieretta. (chap. Gorjereta, gorjeretes, collereta, colleretes.)

6. Gorgieus, s. m., gorgerin, armure du cou.

Trastot vostr' arnes, 

Gorgieus, capel, ponhs.

Amanieu des Escas: El temps de. 

Tout votre harnais, gorgerin, chapeau, pourpoint.

7. Engorjamen, s. m., goinfrerie.

Si primierament non domda la glotonia e l' engorjamen del ventre.

Trad. de Bède, fol. 53.

Si premièrement il ne dompte la gloutonnerie et la goinfrerie du ventre. IT. Ingorgamento.

8. Engorgar, Engorjar, v., engorger, engouffrer.

Plus engorja lo ventre, plus corrump son sen. Trad. de Bède, fol. 54. 

Plus il engorge le ventre, plus il corrompt son sens.

Fig. Malvestat lo met bas el gorc,

E 'l sabota e l' engorga.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps.

Méchanceté le met bas dans le gouffre, et le secoue et l' engouffre. 

CAT. Engorjar. IT. Ingorgare.

9. Regorgar, v., regorger.

Plus que fons regorga sa creissenza. 

Lanfranc Cigala: Quant en bon. 

Plus que fontaine sa croissance regorge. 

IT. Ringorgare.


Gord, adj., gras, succulent.

Finh que dorm, e fa l'aurelha sorda, 

Mas no quan ditz: Te, sopa gorda.

Eluc. de las propr., fol. 72. 

Feint qu'il dort, et fait l'oreille sourde, mais non quand vous dites: 

Tiens, soupe grasse. 

CAT. Gord. ESP. PORT. Gordo. (chap. Gord o gort, gords o gorts, gorda, gordes.)

2. Gordon, adj., ample.

Que t dara rauba gordona.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Qui le donnera robe ample.

ESP. Gordón (amplio, ancho). (chap. Ample, amples, roba ampla, robes amples.) 

3. Engordir, v., engourdir.

Respon als uelhs e als autres membres, e 'ls engordis.

Liv. de Sydrac, fol. 32. 

Répond aux yeux et aux autres membres, et les engourdit.


Gota, s. f., lat. gutta, goutte.

Que 'l gota d'aigua que chai... 

Trauca la peira dura.

B. de Ventadour: Conortz era. 

Que la goutte d'eau qui tombe... perce la pierre dure.

De las gotas del sanc que suzetz. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

(chap. De les gotes de sang que vau (vosté) suá.)

Des gouttes du sang que vous suâtes.

Fig. Sentir una gota del menor gaug que sia en paradis.

V. et Vert., fol. 29. 

Sentir une goutte de la moindre joie qui soit en paradis. 

Loc. adv. Aquells que cuion vezer no vezon gota. V. et Vert., fol. 27.

Ceux qui croient voir ne voient goutte.

ANC. FR. Mais n'ot o soi gote d'argent.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 104. 

Ausi con s'il n'en oïst gote.

Roman du Renart, t. II, p. 258. 

Et por la peine et por la dote 

De ce que ne l' amoient gote.

Roman du Renart, t. II, p. 145. 

Entre vous tos ne véez gote.

Roman de Brut, t. 1, p. 26. 

CAT. ESP. PORT. Gota. IT. Goccia. (chap. Gota, gotes; no vech ni gota; no tinc ni gota de fam.)

- Sorte de maladie.

Mals de gota o de dens.

(chap. Mal de gota o de dens.)

Aycest enguens es bos encontra gota.

Liv. de Sydrac, fol. 132 et 43. 

Mal de goutte ou de dents. 

Cet onguent est bon contre goutte. 

Mala gota amdos los huelhs vos traya.

Albert de Sisteron: Dompna pros.

Que male goutte les deux yeux vous ôte.

Cant auzels petitz si sent gota en ala. 

Cant auzel grans sen gota.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand oiseau petit se sent goutte en aile.

Quand oiseau grand sent goutte.

ANC. FR. La male gote aies es denz.

Roman du Renart, t. II, p. 176.

Mais male goute lor criet l' oel. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 115.

CAT. ESP. PORT. Gota. IT. Gotta. (chap. Gota, mal de rics, ássit úric.)

2. Gotassa, s. f., goutte, sorte de maladie.

Atressi la genciana

Es contra gotassa sana.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Également la gentiane est saine contre goutte.

3. Goteta, s. f. dim., petite goutte, gouttelette.

Sol nou gotetas de lait clar.

De bel oli ben purgat,

VI gotetas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Seulement neuf gouttelettes de lait clair. 

De belle huile bien purifiée, six petites gouttes.

(chap. Goteta, gotetes.)

4. Gotamen, s. m., filtration, dégouttement.

E 'l gotamens de l'aygua dona partida de la duressa de las peiras als os.

Liv. de Sydrac, fol. 10.

Et la filtration de l'eau donne partie de la dureté de la pierre aux os.

5. Goteiament, s. m., dégouttement, filtration.

Per sa ombra et goteiament notz als aybres pres de si plantatz.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Par son ombre et dégouttement nuit aux arbres près de lui plantés.

6. Guoter, s. m., égout.

Tot aquel guoter d'aiga.

Tit. de 1284. Arch. du Roy., J. 318. 

Tout cet égout d'eau.

7. Gotera, s. f., gouttière.

Si la gotera tomba en sa terra... Las goteras. Fors de Béarn, p. 1092.

Si la gouttière tombe dans sa terre... Les gouttières. 

CAT. ESP. Gotera. PORT. Goteira. (chap. Gotellera, gotelleres.)

8. Gotos, adj., goutteux.

De malautias, coma gotos.

Leys d'amors, fol. 49.

De maladies, comme goutteux.

Quar filh de lebros es lebros,

E del qui ha gota, gotos.

Eluc. de las propr., fol. 69.

Car fils de lépreux est lépreux, et de celui qui a goutte, goutteux. 

CAT. Gotos. ESF. PORT. Gotoso. IT. Gottoso. (chap. Gotós, gotosos, gotosa, gotoses.)

9. Gotar, v., goutter, couler goutte à goutte, tacheter.

Part. pas. Era vestit de rauba gotada de sanc.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 19. 

Était vêtu de robe tachetée de sang. 

ANC. FR. Les deux testes trenchées...

Dont goutte encor le sang noir et hideux.

Des Masures (Desmasures), Trad. de l'Énéide, p. 466.

10. Goteiar, v., couler goutte à goutte, distiller.

Goteia humor laytenca.

(chap. Gotege líquit lleitós; humor lleitosa.)

Goteia alcuna humor que per freg si endurzish.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 218.

Distille liqueur laiteuse.

Distille aucune liqueur qui par froid s'endurcit. 

CAT. Gotejar. ESP. Gotear. PORT. Gotejar, gotear. (chap. Gotejá: gotejo, goteges, gotege, gotegem o gotejam, gotegéu o gotejáu, gotegen; gotejat, gotejats, gotejada, gotejades.)

11. Degot, s. m., gouttière, égout, eau de gouttière.

Lo meus degotz chai de sobre lo son cubert.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Le mien égout tombe dessus le sien toit. 

ANC. FR. Là fors, là ù chet li degoz,

Girrai, là ert mis monumenz. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 162.

12. Degoter, s. m., égout, gouttière.

Aquel logal ab sos degoters et ab totas sas pertenensas.

Tit. de 1205. Arch. du Roy., J. 323.

Ce local avec ses égouts et avec toutes ses appartenances. 

CAT. Degoter.

13. Degotar, v., dégoutter, tomber goutte à goutte.

Plou e degota.

(chap. Plou y gotege.)

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu.

Pleut et dégoutte. 

CAT. Degotar.

14. Agotar, v., égoutter.

Va penre aquel fust, en un cros lo va gitar on s' agotavan totas las aiguas. Chronique d'Arles.

Va prendre ce fût, va le jeter dans un trou où s' égouttaient toutes les eaux.

CAT. ESP. PORT. Agotar. (chap. Agotá, agotás: yo m' agoto, agotes, agote, agotem o agotam, agotéu o agotáu, agoten; agotat, agotats, agotada, agotades. Acabás, cansás, rendís, baldás, estronchinás.)

14. Esgotar, v., égoutter.

So es bresca bella e clara,

E d' aquel mel l' esgota be.

Deudes de Prades, Auz. cass.

C'est gaufre belle et claire, et de ce miel bien l' égoutte.

D'aitan quant n' esgotaria. 

Tit. de 1227. Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72.

D'autant qu'il en égoutterait. 

ANC. CAT. PORT. Esgotar.


Governar, v., lat. gubernare, gouverner, guider, diriger.

Hom que saupes las naus governar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21. 

Homme qui sût les navires gouverner. 

Com lo monestier deguessan governar. V. de S. Honorat. 

Comment le monastère ils dussent gouverner.

Fig. Vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon. 

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Vérité et droiture et merci ne dirigent l'homme en ce monde.

Es fols quecs 

Qu'en tal joi no s governa.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Est fou chacun qui en tel bonheur ne se dirige. 

ANC. ESP. Que nos defende per so poder, et nos governa per so amor.

Fuero Juzgo, p. XIII. 

CAT. ESP. MOD. Gobernar. PORT. Governar. IT. Governare. (chap. Goberná: goberno, gobernes, goberne, gobernem o gobernam, gobernéu o gobernáu, gobernen; gobernat, gobernats, gobernada, gobernades.)

2. Govern, s. m., gouverne, gouvernement, administration, direction. 

Qui cobeita a aver lo govern de preveiria.

Trad. de Bède, fol. 57. 

Qui convoite d'avoir le gouvernement de prêtrise. 

A mal govern... 

Qui sec vostr' estern.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A mauvaise gouverne... qui suit votre trace.

ANC. FR. Exposer par articles de poinct en poinct toute la gouverne du royaume.

Souffrir telles gouvernes de telles choses.

Monstrelet, t. I, fol. 220.

- Gouvernail.

Fig. Que m siatz governs e vela.

(chap. Que me sigáu o siguéu gobern – timó - y vela.)

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Que vous me soyez gouvernail et voile. 

Ves yfern fay son eslais, 

E 'l govern ten ves abis.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan, et manoeuvre le gouvernail vers l' abîme.

- Chef, gouverneur.

Lo governs de la ost deu esser savis, pervezens e pros e vigoros.

Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Le chef de l'armée doit être sage, prévoyant et preux et vigoureux. 

CAT. Gobern. ESP. Gobierno. PORT. IT. Governo. (chap. Gobern, goberns.)

3. Governament, s. m., gouvernement, direction, administration. Vespasians e Titus, cui fo 'l governamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Vespasien et Titus, à qui fut le gouvernement. 

Venir en esta vila per lo governament de las escolas. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

Venir dans cette ville pour la direction des écoles. 

ANC. CAT. Gobernament. ANC. ESP. Gobernamiento. IT. Governamento.

(chap. Gobernamén, gobernamens.)

4. Gubernacio, s. f., lat. gubernatio, conduite, direction. 

Necessari... als auzels que han pe claus per que, dins l'ayga, per el haio gubernacio. Eluc. de las propr., fol. 61. 

Nécessaire... aux oiseaux qui ont le pied fermé pour que, dans l'eau, par lui ils aient direction. 

ESP. Gobernación. PORT. Governação. IT. Governazione. 

(chap. Gobernassió, gobernassions.)

5. Governaire, Governador, s. m., lat. gubernator, gouverneur.

De l'isla de Lerins patrons e governaire. V. de S. Honorat. 

De l'île de Lérins patron et gouverneur. 

Governaire del contat de Tolza.

Tit. de 1271. DOAT, t. LXXXVII, fol. 39. 

Gouverneur du comté de Toulouse. 

Li governador de la ciutat. Trad. de Bède, fol. 78. 

Les gouverneurs de la cité. 

Fig. El es de pretz capdels e governaire.

Lamberti de Bonanel: Mout chantera. 

Il est de mérite chef et gouverneur.

- Pilote, patron.

Naus qu'es ses governadors. Trad. de Bède, fol. 78.

(chap. Nave, barco que está sense gobernadó, piloto, timonel.)

Navire qui est sans pilotes.

Ara ns don Deus bona vi' e bon ven

E bona nau e bos governadors.

(chap. Ara (que) mos dono Deu bona vía y bon ven y bona nau – bon barco – y bons gobernadós, pilotos, timonels.)

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent et bon navire et bons pilotes.

ANC. FR. Mestres et gouvernères estoit du palais. 

Dieux crierres et gouvernerres du monde. 

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 284 et 178. 

Vrais justiciers, des droitz gubernateurs. 

J. Marot, t. V, p. 55.

CAT. ESP. Gobernador. PORT. Governador. IT. Governatore. 

(chap. Gobernadó, gobernadós, gobernadora, gobernadores; gobernanta, gobernantes de un hotel.)

6. Governayritz, s. f., lat. gubernatrix, gouvernante, directrice. 

Amayritz, pecayritz, governayritz. Leys d'amors, fol. 64.

Amante, pécheresse, gouvernante.

IT. Governatrice. (ESP. Gobernatriz es muy poco usado.)


Goytron, s. m., goître. (N. E. hypertrophie globale ou augmentation de volume, souvent visible, de la glande thyroïde.)

Mostret li com parlar non podia,

E lo goytron que la lenga tenia.

V. de S. Trophime.

Lui montra comme ne pouvait parler, et le goître qui tenait la langue.

ANC. FR. La gorge et li goitrons sont dessous la gonelle. 

Jehan de Meung, Testam., v. 1245.

(chap. ESP. Bocio.)

2. Gutrinos, adj., du lat. gutturosus, goîtreux. 

La gent es... estrumosa et gotrinosa.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

La gent est... bossue et goîtreuse.


Goz, s. m., chien.

Es del semblan confraire

Al erisson et al goz et al laire.

Marcabrus: Auiatz de.

Est en apparence confrère au hérisson et au chien et au voleur.

CAT. Gos. ESP. Gozque (perro). PORT. Gozo. (Chap. Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí; gos, gossos, gossa, gosses; gosset, gossets, gosseta, gossetes.)

2. Gosset, s. m. dim., petit chien.

Totas horas que un senhor venia a son ostal, un gosset li fazia festa... Pesset se l'aze del senhor que ell degues ayssi far coma lo gosset. 

V. et Vert., fol. 61. 

Toutes fois qu'un seigneur venait à son hôtel, un petit chien lui faisait fête... S'imagina l'âne du seigneur qu'il dût ainsi faire comme le petit chien. 

CAT. Gosset. ESP. Gosquecillo (perrito, perrillo).

3. Gosson, s. m., roquet. (https://fr.wiktionary.org/wiki/roquet)

Torn de gosso

Sobr' un basto,

E fai l'en dos pes sostenir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tour de roquet sur un bâton, et fais-le sur deux pieds se tenir.

Lignage de gosson.

Marcabrus: Al prim comens.

Lignage de roquet.

4. Gossa, s. f., chienne. 

Far vos a de gossa can.

B. Martin: A senhors. 

Vous fera de chienne chien. 

Non tem glat ni crit ni jaup de gossa. 

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Je ne crains glapissement ni cri ni jappement de chienne.

Cum vezem de la loba et de la gossa. Eluc. de las propr., fol. 231.

(chap. Com veém de la lloba y de la gossa.) 

Comme nous voyons de la louve et de la chienne. 

CAT. Gossa.

- Machine de guerre.

Gossas e manganels.

(chap. Gosses y manganells; lo manganell es com la catapulta, fonévol. Tamé es un apellit conegut a Valderrobres: este home portabe un dels primés autobusos que se van vore.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Chiennes et mangoneaux.


Gra, Grat, s. m., lat. gradus, degré. 

Poia i hom per catre gras.

Giraud de Calanson: A lieis cui.

On y monte par quatre degrés. 

Fig. Tres manieras o gras so de libertat. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Sont trois manières ou degrés de liberté. 

Al sobiran gra de contemplacio. V. et Vert., fol. 100.

Au suprême degré de contemplation. 

Venecian qu'en l' aut grat 

D' auzor pretz an pueiat.

B. Zorgi: On hom plus. 

Les Vénitiens qui au haut degré de plus haut mérite ont monté.

- Degré de parenté. 

Segon lo luoc de diverses gras de parentesc. V. et Vert., fol. 19. 

Selon le lieu de divers degrés de parenté.

- Terme de grammaire. 

Gra es una maniera de significar aquela causa en que s fay comparatios.

Leys d'amors, fol. 49. 

Degré est une manière de signifier cette chose en quoi se fait comparaison.

Adv. comp. Pois apres de gra en gra deissen. 

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend. 

Per so car era savis, de gra en gra puiet. Guillaume de Tudela.

Parce qu'il était sage, il monta de degré en degré. 

Monta s'en de gra en gra entro a savieza. V. et Vert., fol. 45. 

S'en monte de degré en degré jusqu'à sagesse.

CAT. Grau. ESP. PORT. IT. Grado. (chap. Grado, grados; grau de alcohol, graus (Graus, Huesca); a una escala, graó, graons, grasó, grasons : escaló, escalons.)

2. Grasa, Graza, s. f., degré.

Fig. Luxuria de cor a IIII escalos, qu'apellan grasas en Escriptura. Aquesta escala ha VII grazas que son VII escalos.

V. et Vert., fol. 18 et 100.

Luxure de coeur a quatre échelons, qu'ils appellent degrés en l'Écriture.

Cette échelle a sept degrés qui sont sept échelons.

CAT. ESP. Grada. (chap. Grada, grades.)

3. Gradatio, Graduacio, s. f., lat. gradatio, gradation.

Climax es gradatios, so es cant hom procezish de gra en gra.

Leys d'amors, fol. 130. 

Climax c'est gradation, c'est-à-dire quand on procède de degré en degré.

Fa aquo motas veguadas segon graduacio. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

Fais cela plusieurs fois selon gradation. 

CAT. Graduació. ANC. ESP. Gradación. ESP. MOD. Graduación. 

PORT. Gradação, graduação. IT. Gradazione, graduazione. 

(chap. Gradassió, graduassió, gradassions, graduassions; v. gradá; graduá: gradúo, gradúes, gradúe, graduem, graduéu, gradúen, graduat, graduats, graduada, graduades.)

4. Gradual, adj., lat. gradalis, graduel.

Las graduals perfeccios de creaturas. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Les graduelles perfections de créatures.

- Subst. Partie de la messe.

Establi los introits e 'ls graduals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Établit les introïts et les graduels. 

Cantam graduals. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Chantons les graduels. 

CAT. ESP. PORT. Gradual. IT. Graduale. (chap. Gradual, graduals. La part de la missa que se diu gradual no la conec.)

5. Gradatiu, adj., gradatif, qui est propre à graduer.

O son... gradativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou sont... gradatives.

6. Graduar, Grazar, v., graduer.

Part. pas. Sia cum scala grazada. Eluc. de las propr., fol. 1.

Soit comme échelle graduée.

Que no sia graduat. Fors de Béarn, p. 1076. 

Qu'il ne soit gradué.

CAT. ESP. PORT. Graduar. IT. Graduare. (chap. Graduá.)

7. Degra, Degrat, s. m., degré.

Cals es la schala? de que sun li degra? Poëme sur Boece.

Quelle est l'échelle? de quoi sont les degrés? 

Trobet lo papa que s' estava aqui sobr' els degras, pres de las portas de la glieya. Cat. dels apost. de Roma, fol. 106. 

Trouva le pape qui se tenait là sur les degrés, près des portes de l'église.

De la cambra salic, e devala 'l degrat. Roman de Fierabras, v. 2035.

De la chambra sortit, et descend le degré. 

PORT. Degráo.

8. Desgradacio, s. f., dégradation. 

La qual desgradacio fetz lo cardenal evesque. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Laquelle dégradation fit le cardinal évêque.

CAT. Degradació. ESP. Degradación. PORT. Degradação. IT. Degradazione.

(chap. Degradassió, degradassions.)

9. Degradar, Desgradar, Desagradar, v., lat. degradare, dégrader. 

Johan XXII pres l' avesque de Caors..., e pueys lo degradet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 73. 

Jean XXII prit l'évêque de Cahors..., et puis le dégrada.

Fes amonestar e desagradar mossen Huc, e destrazir son titol de sanct avesque. Carya Magalon., p. 19. 

Fit admonéter et dégrader messire Hugues, et déchirer son titre de saint évêque.

Part. pas. Fo desgradatz. La qual desgradacio fetz lo cardenal evesque.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Fut dégradé. Laquelle dégradation fit le cardinal évêque.

CAT. ESP. PORT. Degradar. IT. Degradare. (chap. Degradá: degrado, degrades, degrade, degradem, degradéu, degraden; degradat, degradats, degradada, degradades. Desagradá es lo contrari de agradá.)

10. Disgressio, s. f., lat. digressio, digression.

Ab I vici apelat vana disgressio.

Vana disgressios es cant hom ha preza una thema... e vay vaguejan.

(chap. Vana disgressió es cuan hom ha pres un tema... y va divagán.)

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Avec un vice appelé vaine digression.

Vaine digression c'est quand on a pris un thème... et (qu'on) va divaguant.

ESP. Digresión. PORT. Digressão. IT. Digressione. (chap. Disgressió, disgressions; divagassió, divagassions; anassen per les rames.)

11. Egressio, s. f., lat. egressio, sortie. 

Si contrarietat es a la egressio de l'aygua. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Si obstacle est à la sortie de l'eau.

- Évacuation.

Sia getat per natural egressio. 

Per la egressio e per ventositat.

Trad. d'Albucasis, fol. 7 et 39.

Soit chassé par naturelle évacuation. 

Par l' évacuation et par ventosité. 

ANC. ESP. Egresión.

12. Progressiu, adj., progressif.

Segon que es motiva dels pes, es dita virtut progressiva o ambulativa.

Eluc. de las propr., fol. 20. 

Selon qu'elle est motrice des pieds, elle est dite vertu progressive ou ambulative. 

CAT. Progressiu. ESP. Progresivo. PORT. IT. Progressivo. 

(chap. progressiu, progressius, progressiva, progressives; v. progressá: progresso, progresses, progresse, progressem o progressam, progresséu o progressáu, progressen; progressat, progressats, progressada, progressades; progrés, progresos.)

13. Transgressio, Trasgressio, s. f., lat. transgressio, transgression.

Transgressio

Que feiron li prumier pairo.

Brev. d'amor, fol. 171. 

Transgression que firent les premiers parents. 

Car fazia las animas endurzir et envielhezir en peccat et en transgressios. V. et Vert., fol. 37. 

Car faisait les âmes endurcir et vieillir en péché et en transgressions.

Lor perdonec la dicha transgressio. Eluc. de las propr., fol. 129. 

Leur pardonna ladite transgression. 

Per la trasgressio dels X mandamens de la ley. V. et Vert., fol. 6.

(chap. Per la transgressió dels deu manamens de la ley.)

Par la transgression des dix commandements de la loi.

CAT. Transgressió. ESP. Transgresión, trasgresión. PORT. Transgressão. IT. Transgressione, trasgressione. (chap. transgressió, transgressions; v. transgedí.)

14. Transgressor, s. m., lat. transgressor, transgresseur. 

Transgressors de la ley. Eluc. de las propr., fol. 158.

Transgresseurs de la loi. 

CAT. Transgressor. ESP. Transgresor, trasgresor. PORT. Transgressor. 

IT. Trasgressore. (chap. Transgressó, transgressós, transgressora, transgressores.)

15. Retrogradacio, s. f., lat. retrogradatio, rétrogradation, mouvement rétrograde.

Retrogradacio no atribuisho al solelh ni a la luna.

Movemens de las planetas... l' autre es de retrogradacio.

Eluc. de las propr., fol. 114 et 113.

N' attribuent rétrogradation au soleil ni à la lune. 

Mouvements des planètes... l'autre est de rétrogradation.

- Figure de mots.

Per far retrogradatio per sillabas o per letras.

Rim... retornat per retrogradatio.

Leys d'amors, fol. 33 et 23. 

Pour faire rétrogradation par syllabes ou par lettres.

Rime... retournée par rétrogradation.

CAT. Retrogradació. ESP. Retrogradación. PORT. Retrogradação. 

IT. Retrogradazione. (chap. Retrogradassió, retrogradassions.)

16. Retrogradar, v., lat. retrogradare, rétrograder.

Si 'l dictatz se retrograda, 

De jos en sus vay la tornada.

Leys d'amors, fol. 41. 

Si la composition se rétrograde, de bas en haut va la ritournelle.

Part. prés. Retrogradada, retrogradans. 

Leys d'amors, fol. 39. 

Rétrogradée, rétrogradant. 

Retrogradan et reyretornan. Eluc. de las propr., fol. 111. 

Rétrogradant et tournant en arrière. 

Part. pas. Lo XXII vers d'En Giraud Riquier encadenat e retrogradat de motz e de son. Titre de la pièce de G. Riquier: Res no m val. 

Le vingt-deuxième vers du seigneur Giraud Riquier enchaîné et rétrogradé de mots et de son. 

CAT. ESP. PORT. Retrogradar. IT. Retrogradare. (chap. Retrogradá: retrogrado, retrogrades, retrograde, retrogradem o retrogradam, retrogradéu o retrogradáu, retrograden; retrogradat, retrogradats, retrogradada, retrogradades. Retrógrado, que va cap atrás.)


Gracia, Gratia, Grassia, s. f., lat. gratia, grâce.

De gracia plena, 

Avetz nom Maria.

(chap. De grassia plena, teníu nom María.)

Perdigon: Verges.

Pleine de grâce, vous avez nom Marie. 

Aissi parti natura, 

Gracia et aventura,

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ainsi partage nature, grâce et hasard, les dons entre les gens.

Ayssi coma las gracias corporals que Dieus dona als efans.

V. et Vert., fol. 45. 

Ainsi comme les grâces corporelles que Dieu donne aux enfants.

- Remercîment.

Tug digam en amen, 

Gratias al Seinhor valen.

P. Cardinal: Jhesum Christ. 

Que tous nous disions en amen, grâces au Seigneur puissant.

Loc. Fero gracias a Dieu. Philomena.

Rendirent grâces à Dieu.

Mil gracias en renderon al bar sant Honorat. V. de S. Honorat. 

Mille grâces en rendirent au baron saint Honorat.

- Mystiquement. 

La gratia de Dieu se apella verays ben, car dona vida e sanetat a l'arma, e senes aquesta gratia tota arma d'home es morta. V. et Vert., fol. 30.

La grâce de Dieu s'appelle vrai bien, car elle donne vie et santé à l'âme, et sans cette grâce toute âme d'homme est morte.

El passet son commandamen, e fo mantenen despolhatz del vestymen de grassia. Liv. de Sydrac, fol. 15.

Il passa son commandement, et fut immédiatement dépouillé du vêtement de grâce.

- Indulgence, pardon, faveur.

Si vos non avetz faillit vas ma domna Maens... vos retornerai en la soa gracia. V. de Bertrand de Born. 

Si vous n'avez pas failli envers ma dame Maens... je vous remettrai en sa grâce. 

Loc. Per la gracia de Dieu, coms de Rodes. 

V. de Henri, comte de Rhodez. 

Par la grâce de Dieu, comte de Rhodez. 

Per la gracia de Dieu, abbas de Moissac.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55. 

Par la grâce de Dieu, abbé de Moissac. 

CAT. ESP. Gracia. PORT. Graça. IT. Grazia. (chap. Grassia, grassies.)

2. Graciozitat, s. f., lat. gratiositatem, gracieuseté, agrément.

Es temps de verdor et graciozitat. 

Per razo del temps temprat et de sa graciozitat.

Eluc. de las propr., fol. 129 et 125. 

C'est temps de verdure et d' agrément. 

Par raison du temps tempéré et de sa gracieuseté.

CAT. Graciositat. ESP. Graciosidad. PORT. Graciosidade. IT. Graziosità, graziositate, graziositade. (chap. Grassiosidat, grassiosidats.)

3. Gracios, adj., lat. gratiosus, gracieux.

Cors gracios, ples de totas beutatz.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Corps gracieux, plein de toutes beautés. 

Joves dona, plazens e graciosa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Jeune dame, agréable et gracieuse.

Fig. Subsidi... ajuda, don gracios.

Reg. des États de Provence, de 1401. 

Subside... aide, don gracieux.

Vostra paraula sia graciosa. Trad. de Bède, fol 80.

Que votre parole soit gracieuse.

CAT. Gracios. ESP. PORT. Gracioso. IT. Grazioso. (chap. Grassiós, grassiosos, grassiosa, grassioses; tamé se li diu grassiosa a la gaseosa, que es com lo sifó en sucre. Que fa grassia, que fa riure.)

4. Graciosamen, adv.., gracieusement, favorablement.

Mot graciosamen aronditz. Carya Magalon., p. 2. 

Moult gracieusement arrondis. 

Floriss e fructifica claramens davan Dieu e graciozamens.

V. et Vert., fol. 94. 

Fleurit et fructifie clairement et gracieusement devant Dieu.

CAT. Graciosament. ESP. PORT. Graciosamente. IT. Graziosamente.

(chap. Grassiosamen, de manera grassiosa.)

5. Gracioset, adj. dim., gracieuset, gentillet. 

Ver diminutiu son: Graciosa, gracioseta, etc. Leys d'amors, fol. 69.

Les vrais diminutifs sont: Gracieuse, gracieusette, etc.

(chap. Grassioset, grassiosets, grassioseta, grassiosetes.)


Grafau, adj., butor, grossier.

Per c'om grafaus d'un autre quier companha. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi homme grossier d'un autre cherche compagnie.


Grafi, s. m., lat. graphium, poinçon, burin, style. 

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug. 

Tu n' écris pas tant avec style ni avec plume.

Que a fals testimoni passe hom un grafi per la lenga.

Cout. de Gourdon, de 1244.

Qu'à faux témoin on passe un poinçon à travers la langue.

Fo fahtz I trauc am I grafi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.

Fut fait un trou avec un poinçon. 

ESP. Grafio. (chap. ploma estilográfica, punchó, instrumén antic per a escriure en tinta; de graphia.)

2. Ortografia, s. f., lat. orthographia, orthographe.

Se liech en ortografia. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Se lit en orthographe. 

CAT. Ortografia. ESP. Ortografía. PORT. Orthografia. IT. Ortografia. 

(chap. La ortografía del chapurriau contemple diferentes ortografíes.)


Grafio, s. m., croc, griffe, crochet.

Voyez Denina, t. III, p. 32 et 33.

Penran los am grafios.

Vos penrian ab cels grafios.

Liv. de Sydrac, fol. 26. 

Les prendront avec crocs. 

Vous prendraient avec ces crocs. 

ANC. FR. Une rouelle de fer ou milieu à sept ou à huit graffons.

Lett. de rém. de 1452. Carpentier, t. II, col. 647. 

IT. Graffio.

2. Grafinar, v., égratigner. 

Fiert e grafina e mort.

Gautier de Murs: Ge ne. 

Frappe et égratigne et mord.

ANC. FR. Car sans cesse il gratignoit 

Quand ce désir le poignoit.

Œuvres de Du Bellay, p. 466. 

Il leur mordoit les aureilles, ils luy graphinoient le nez.

Rabelais, liv. I, chap. 11. 

Por ses paouvres seurs grafignier.

Villon, édit. de 1832, p. 78. 

IT. Graffiare.

3. Esgrafinar, v., égratigner.

S' esgrafina 

Sa fresca cara e sa peitrina.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

S' égratigne son frais visage et sa poitrine. 

ANC. CAT. Esgratinyar. IT. Sgraffiare.

4. Grapa, s. f., grappin, griffe.

Roma, tan tenetz 

Estreg la vostra grapa 

Que so que podetz 

Tener, greu vos escapa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, vous tenez si étroitement votre griffe que ce que vous pouvez tenir, difficilement vous échappe.

Avian forcas de ferr e grapas fort agudas. Libre de Tindal.

Avaient fourches de fer et grappins fort aigus. 

ANC. FR. Allèrent attacher agrappes de fer par dedans l' esüe aux basteaux... ausquelles agrappes y avoit de bien longues cordelles. Monstrelet, t. II, fol. 137 et 138. 

CAT. ESP. Grapa. (chap. Grapa, grapes; tamé se li diu grapes a les mans,  perque agarren.)

5. Grapar, v., gratter, racler, déchirer.

Part. prés. La terra ab las unglas grapan.

(chap. La terra en les ungles esgarrapen; v. esgarrapá.)

Eluc. de las propr., fol. 235.

Grattant la terre avec les ongles. 

IT. Grappare. (chap. Esgarrapá: esgarrapo, esgarrapes, esgarrape, esgarrapem o esgarrapam, esgarrapéu o esgarrapáu, esgarrapen; esgarrapat, esgarrapats, esgarrapada, esgarrapades. Beto de Beseit, lo ros, li díe “esgarrapaciones” Tomás a la empresa de excavassions de mons germans.)

6. Grepoillar, v., érailler.

Part. pas. E 'ls uels tan paucs coma deniers, 

Lagrimonses e grepoillatz. 

Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 59. Var. 

Et les yeux si petits que denier, pleureux et éraillés.

7. Esgrapelar, v., érailler.

Part. pas. E 'ls uels tan paucs can us diners, 

Lagainos et esgrapelatz.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Et les yeux aussi petits qu'un denier, chassieux et éraillés.


Gragellar, v., remuer, agiter, émouvoir, tracasser, dire le contraire. 

Pueys dis: “Senher, cum avetz estat tan 

Qu' ieu no us ai vist? Ges m' amors no us gragella?”

G. Riquier: L' autr'ier trobey. 

Puis elle dit: “Seigneur, comment avez-vous tant tardé que je ne vous ai vu? Mon amour ne vous émeut point?”

Fig. Si que flurisca e bruelh defors 

Aisso que dedins mi gragella.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu. 

Tellement que fleurisse et pousse au dehors ce que au dedans me remue. 

Loc. Be us dic, qui qu'en gragel, 

C' onor y a pus gran.

T. du Comte Richardet et de Guillaume: Guilhem d' un plag.

Je vous dis bien, qui que ce soit qui en dise le contraire, qu'il y a honneur plus grand. 

En Pos fo sos justaire,

Qui qu'en gragel.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Le seigneur Pons fut son jouteur, qui que ce soit qui en dise le contraire.


Graile, adj., lat. gracilem, délicat, mince, délié, svelte, menu. 

E 'ls vostres detz grailes e plas.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et vos doigts délicats et effilés. 

E 'l blanc cors qu'a graile e nou.

Arnaud Daniel: En est sonet. 

Et le blanc corps qu'elle a délicat et jeune. 

Autra n'agra conseguida 

Graila et escafida. 

G. Raymond de Gironella: Gen m' appareill. 

Autre j'en aurais poursuivi svelte et potelée.

- Grêle, faible, chétif.

Coma un petitz albres joves e grailes que es pauramen e feblamen mes en terra. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Comme un petit arbre jeune et chétif qui est pauvrement et faiblement mis en terre.

ANC. FR. Estoit graille parmi les flans qu'en vos dex Mains le peusciés enclorre. Fables et cont. anc., t. 1, p. 393. 

Cuer sanz merci, cors graille, blanc et gent.

Le châtelain de Coucy, chanson 15.

ANC. ESP. Grácil. IT. Gracile.

2. Grailenz, adj., délicat, svelte.

Cors ben faiz e guignos, 

Gras e plan grailenz. 

T. d'Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Corps bien fait et gracieux, potelé et parfaitement délicat.


Graile, Graille, s. m., clairon.

Lo mati son per l'ost graile sonat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Le matin sont par l'armée clairons sonnés.

Trompas e corns e grailles clar.

Bertrand de Born: Quan vei.

Trompes et cors et clairons aigus.

Lo retendir dels grailes. Guillaume de Tudela. 

Le retentir des clairons.

ANC. FR. Mult oïssiez graisles soner.

Roman de Rou, v. 13135.

Sonent grelles et menuiax. Roman du Renart, t. I, p. 70.

Sonerent graile per l'ost comunalment... 

Sonent cil graile, s'est la noise levée.

Roman de Guillaume au Court Nez. 

Charles Martiaus fait ses gresles soner.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 35.

(chap. Gralla, gralles.)


Gralha, Grailla, s. f., lat. gracula, corneille. (all. Krähe.)

Ab sol que m diguatz a 'N Richart

So qu'el paus dis a la gralha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille

Ni ja agurs de grailla non gardarai.

T. de R. de Tarascon et de Gui de Cavaillon: Cabrit.

Ni jamais augures de corneille je ne regarderai.

Loc. fig. Si non issetz, Falconet, de Proensa, 

Be m' es semblan, segon ma conoissensa, 

Que plumaran gralhas vostre falco.

T. de Faure et de Falconet: En Falconet.

Falconet, si vous ne sortez de Provence, il me paraît bien, selon ma connaissance, que corneilles plumeront votre faucon.

ANC. FR. Parmi ces vautours et ces grailles. Olivier de Magni, p. 50.

CAT. Gralla. ESP. Graja (grajo). PORT. Gralha. IT. Gracchia.

(chap. Gralla, gralles: muixó de coló negre, grajo en castellá.

En fransés fique corneille, corneja en castellá. Són mol pareguts.)


Gram, s. m., lat. gramen, gramen, gazon, chiendent.

Gram es herba campestra.

(chap. Lo gram es herba campestre, dels cams. Té moltes arraíls y se escampe mol, es difíssil de matá.)

Trop ple de vianda, manjec gram, et procuret si vomit.

Eluc. de las propr., fol. 210 et 243.

Gramen est herbe des champs.

Trop plein de nourriture, il mangea chiendent, et se procura vomissement.

CAT. Gram. ESP. PORT. Grama. IT. Gramigna.

2. Graminos, adj., lat. graminosus, gramineux, abondant en herbages.

Terra es paludoza, graminoza. Eluc. de las propr., fol. 170.

C'est terre marécageuse, gramineuse.


Gram, adj., triste, chagrin, morne. 

Voyez Schiller, Gloss. teutonicus, p. 402; J. Lipsius, Ep. 44 ad Belgas; Muratori, Diss. 33.

Per qu'ieu chantarai alques grams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur. 

C'est pourquoi je chanterai quelque peu triste. 

La domna s'en anet trista e grama e dolenta. 

V. de Guillaume de Balaun. 

La dame s'en alla triste et morne et dolente. 

Ades estai ves mi salvatg' e grama.

B. de Ventadour: Ben m'an perdut. 

Elle est incessamment envers moi sauvage et triste. 

ANC. FR. Quant il l'a oï, s'en fu grams et iriez. 

La Vengeance d' Alexandre. 

Grains et marriz et trespensés. 

Moult par est grains et adolez. 

Dont fu mes cuers iriez et grains. 

Roman du Renart, t. I, p. 248 et 258, et t. II, p. 177. 

ANC. IT. Et molte genti fe già viver grame. 

Dante, Inferno, I.

Dans son Memoriale, Pergamini dit sur ce mot, voce provenzale.

ANC. CAT. Grams. IT. MOD. Gramo.

2. Gramor, s. m., rancune, tristesse. 

Amdui se porten guerra, ira e gramor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Tous deux se portent guerre, colère et rancune.

3. Engrans, adj., soucieux, inquiet, en peine.

Ieu m'en sui mes tos temps engrans

Cum puesca aver cairels e dartz.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je m'en suis mis toujours soucieux comment je puisse avoir traits et dards.

ANC. FR. Tant fust engrant de nule fame. 

Conte du Clerc en qui la Rose fu trovée.

(chap. Gram, grams: mida de pes.)