Mostrando las entradas para la consulta temó po ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta temó po ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 29 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA OCTAVA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA OCTAVA.

De dos amics que sempre están juns un se gite en la dona del atre; este atre, donánsen cuenta, compinchat en la seua dona lo tanque a un baúl damún del que, están aquell a dins, en la dona dell se entén.

Graves y dolorosos habíen sigut los patiméns de Elena als oíts de les siñores, pero perque en part estimaben que li habíen passat justamen, en mes moderada compassió los habíen sobreportat, encara que inflexible y fieramen constán, aixina com cruel, reputaren al escolá. Pero habén Pampínea arribat al final de la novela, la reina li va maná a Fiameta que continuare; ella, dessichosa de obeí, va di:
Amables siñores, com me pareix que tos ha causat alguna amargura la severidat del ofengut escolá, crec que es convenién ablaní en algo mes deleitable los exasperats espíritus; y per naixó vull contátos una historieta sobre un jove que en ánim mes manso va ressibí una injuria, y la va vengá en una acsió mes moderada; per la que podréu compendre que cadaú té que contentás, com un ase català, en ressibí lo que li ha futut a la paret, sense dessichá (sobrepassán les conveniénsies de la venjansa) injuriá cuan lo que pretén es vengá la injuria ressibida. Teníu que sabé, pos, que a Siena, com hay sentit di, van ñabé dos joves mol acomodats y de bones families plebeyas, de los que un se díe Spinefloccio de Távena y l´atre Zeppa de Mino, y los dos eren veíns de Cainollia.
Estos dos jovens sempre anaben juns y, per lo que pareixíe se volíen com si foren germáns o mes; y los dos teníen dones mol hermoses. Ara be, va passá que anán Spinefloccio mol assobín a casa de Zeppa, estáni allí Zeppa o sense estáy, de tal manera va intimá en la dona de Zeppa que va escomensá a gitás en ella; y aixina van continuá durán bastán tems sense que dingú sen acatare. Pero al remat, están un día Zeppa a casa sense sabéu la seua dona, Spinefloccio va víndre a buscál. La dona li va di que no estabe a casa; en lo que Spinefloccio, puján a escape y trobán a la dona a la sala, y veén que no ñabíe dingú mes, abrassánla, va escomensá a besála, y ella an ell.
Zeppa, que va vore aixó, no va di ni chut, se va quedá amagat per a vore aón arribabe aquell joc; y en seguida va vore a la seua dona y a Spinefloccio anássen abrassats cap a la alcoba y tancás allí; de lo que mol se va enfadá. Pero sabén que ni fén un abalot ni per atra cosa se aminoraríe la seua ofensa, sino que aumentaríe la seua deshonra, se va ficá a cavilá quína venjansa podríe féls, que, sense divulgás, tranquilisare lo seu ánim.
Y después de mol pensá, pareixénli habé trobat lo modo, se va está amagat tot lo rato que Spinefloccio va está en la seua dona; y en cuan sen va aná va entrá ell a la alcoba, aon va trobá a la seua dona colocánse al cap la toca, que jugán Spinefloccio li habíe desordenat; y li va di:

- Dona, ¿qué fas?

A lo que la dona li va contestá:

- ¿No u veus?

Va di Zeppa:

- Be que u vech, ¡y tamé hay vist un atra cosa que no haguera volgut!
Y en ella va escomensá a parlá de les coses passades; y ella, en molta temó, después de donáli moltes voltes, habénli confessat lo que claramen negá no podíe de la seua intimidat en Spinefloccio, plorán va escomensá a demanáli perdó. A lo que Zeppa va di:

- Mira, dona, has fet mal; y si vols que te u perdona pensa en fém cas de lo que te vach a maná, que es aixó: vull que li digues a Spinefloccio que demá pel matí cap a la hora de tersia trobo alguna raó per a separás de mí y acudí a tú; y cuan estigue aquí, yo tornaré, y al sentím, féslo amagás an este baúl y táncal a dins; después, cuan haigues fet aixó, te diré lo demés que tens que fé; y en fé aixó no tingues cap temó perque te prometixgo que no li faré cap mal. La dona, per a satisfél, va di que u faríe; y aixina u va fé. Arribat lo día siguién, están Zeppa y Spinefloccio juns, cap a la hora de tersia, Spinefloccio, que li habíe prometut a la dona aná a vórela an aquella hora, li va di a Zeppa:

- Este matí ting que aná a amorsá en un amic y no lo vull fé esperá, aixina que quédat en Deu.

Va di Zeppa:

- Encara no es hora de amorsá hasta daquí un rato.

Spinefloccio va di:

- No importe; tamé ting que parlá en ell de un assunto meu; de manera que me convé arribá pronte.

Separánse, pos, Spinefloccio de Zeppa, donán una volta per a despistál, sen va aná cap a casa seua en la seua dona; y sol habíe acabat de entrá a la alcoba cuan Zeppa va torná; lo que, al escoltáu la dona, mostránse en molta po, lo va fé amagás al baúl que lo seu home li habíe dit, y lo va tancá a dins y va eixí de la alcoba.
Zeppa, arribán a dal, va di: - Dona, ¿es hora de amorsá?

La dona va contestá: - Si, ya u es.

Va di entonses Zeppa: - Spinefloccio sen ha anat a amorsá en un amic seu y ha dixat sola a la seua dona; assómat a la finestra y crídala, y disli que vingue a amorsá en natros.

La dona, tenín temó per nella mateixa, y per naixó mol obedién, va fé lo que lo home li manabe. La dona de Spinefloccio, insistín la dona de Zeppa, va víndre allí al sentí que lo seu home no acudiríe a amorsá; y cuan ella va arribá, Zeppa, fénli grans afalagaméns y agarránla familiarmen de la ma, li va maná en veu baixa a la seua dona que sen anare a la cuina, y an ella se la va emportá a la alcoba; y cuan estáen allí, va tancá la alcoba per dins. Cuan la dona lo va vore tancá la alcoba per dins, va di:

- ¡Ay, Zeppa!, ¿qué vol di aixó? ¿Éste es l´amor que li tens a Spinefloccio y la leal compañía que me féu?

A lo que Zeppa, arrimánse al baúl aon estabe tancat lo seu home y agarránla be, va di:
- Siñora, antes de queixát, escolta lo que te hay de di: yo hay volgut y vull a Spinefloccio com a un germá; y ahir, sense sabéu ell, me vach trobá en que la confiansa que yo li tenía habíe arribat a que ell se gite en la meua dona com u fa en tú; ara be, com lo vull, no vull pendre atra venjansa contra nell mes que una que igualo a la ofensa:
ell ha tingut a la meua dona y yo vull tíndret a tú. Si tú no vols, tindré que vengá la ofensa de un atra manera, de lo que ni tú ni ell estaréu may conténs.

La dona, al sentí aixó, y después de moltes confirmassións que li va doná Zeppa, creénlo, va di: - Zeppa meu, ya que esta venjansa me té que caure damún, estic disposada an aixó, sempre que aixó que ham de fé no me faigue enemiga de la teua dona, perque yo espero seguí en pas en ella encara que lo que me ha fet sigue mol gros.

A lo que Zeppa va contestá:

- Aixó faré; y ademés de aixó te donaré una joya mes hermosa y pressiosa que consevol de les que tens.

Y dit aixó, abrassánla y escomensán a besála, la va ficá damún del baúl aon estabe tancat lo seu home, y allí damún, tot lo que van volé se van magrejá y van fé tremolá lo arcón. Spinefloccio, a dins del baúl cotet habíe sentit totes les paraules de Zeppa y la resposta de la seua dona, y después habíe escoltat la dansa trevisana que li ballaben damún del cap, durán mol rato va sentí tal doló que li pareixíe morís; y si no fore perque teníe temó de Zeppa, li haguere cridat a la seua dona un gran insulto, tancat com estabe. Después, pensánse milló que la injuria la habíe escomensat ell y que Zeppa teníe raó en féli lo que li fée y que se habíe comportat humanamen y com amic, se va di an ell mateix que habíe de sé mes amic que may de Zeppa, si este volíe.
Zeppa, después de está en la dona tot lo que va volé, va baixá del baúl, y demanánli la dona la joya prometuda, obrín la alcoba, va fé víndre a la seua dona, que sol va di:

- Siñora, me hau donat un pa per unes tortelles - y u va di enriénsen. A lo que Zeppa va di: - Obri este baúl - y ella u va fé; y a dins va trobá la Siñora al seu Spinefloccio.
Y llarg siríe de contá quin dels dos se va avergoñí mes, si Spinefloccio veén a Zeppa y sabén que sabíe lo que ell habíe fet, o la seua dona veén al seu home y sabén que ell habíe sentit y notat lo que li habíe fet damún del cap.

A lo que va di Zeppa:

- Aquí está la joya que te dono.

Spinefloccio, eixín del baúl, sense gastá moltes paraules, va di:
- Zeppa, estem igualats, y per naixó está be, com li díes abáns a la meua dona, que sigam sén amics com solíem, y sense tindre entre natros res que no sigue comú, ni les dones, que tamé les ham compartit.

Zeppa va asseptá, y en la armonía mes gran del món van amorsá los cuatre juns; y desde entonses cada una de aquelles dones va tindre dos hómens y cada un dells va tindre dos dones, sense que tingueren may cap discussió ni enfado per naixó.

jueves, 23 de mayo de 2019

JORNADA CUARTA. NOVELA SEXTA.

Andreuola vol a Gabriotto, li conte un somni que ha tingut y ell an ella un atre. De repén, ell se mor als seus brassos. Mentres ella y una criada lo porten a casa seua són capturades per la señoría. Ella conte lo que ha passat, lo podestá la vol forsá, se entere son pare y, trobánla inossén, la fa liberá. Después ella se fique a monja.
La história que Filomena habíe contat va sé mol apressiada per les siñores perque moltes vegades habíen sentit cantá aquella cansó y may habíen pogut sabé cóm y per qué habíe sigut composta. Lo rey li va maná a Pánfilo que continuare lo orden, y ell va di:
Lo contat a la passada história me done peu a contáton una a la que se parle de dos que versaben sobre coses que habíen de passá com si ya hagueren passat, y apenes habíen acabat de contáles los que les habíen vist cuan van tíndre los dos efecte. Y aixina, amoroses siñores, hau de sabé que es impresió general de tots los que viuen vore varies coses als seus somnis, y, dormín, li pareixen totes verdaderes, y a vegades resulte que moltes de elles passen de verdat. Per naixó, mols li donen tanta fe a cada somni com li donaríen a les coses que veigueren están desperts, y en estos mateixos somnis se entristíxen o se alegren segóns lo que sels ha mostrat. Y per lo contrari, ña qui no creu en cap somni, mes que después de vóres caure al perill que los habíe sigut mostrat. Ni a uns ni als atres alabo, perque no sempre són verdadés ni totes les vegades falsos. Que no són tots verdadés, moltes vegades tots natres ham tingut ocasió de vóreu, y que no tots són falsos, abáns a la história de Filomena se ha escoltat, y a la meua, com ya hay dit, tos u mostraré. Per lo que jusgo que si se viu y se obre virtuosamen, a cap somni té que tíndres temó y no dixá per nell los bons propósits; en les coses roínes y malvades, encara que los somnis pareguen favorables an elles y en visións propíssies a qui los veuen animen, dingú té que creure; y aixina, al contrari, donáls a tots completa fe. Pero aném a la história (menos mal, Boccaccio, qué cansino que eres).

Va ñabé a la siudat de Brescia un gentilhome de nom micer Negre de Pontecarrato, que, entre atres mols fills, teníe una filla, de nom Andreuola, mol jove y hermosa y sense casá. Ella se va enamorá de un veí seu de nom Gabriotto, home de baixa condissió encara que ple de loables costums, hermós y amable; y en la intervensió y ajuda de la nodrissa de la casa Cabriotto no sol va sabé que Andreuola lo volíe, sino que lo van portá a subín a un hermós jardí del pare de ella, y moltes vegades van disfrutá del seu amor. Per a que cap raó mes que la mort puguere separá lo seu amor, home y dona se van fé en secreto. Y del mateix modo, furtivamén, confirmán los seus ajuntaméns, va passá que a la jove una nit, dormín, li va pareixe vore en somnis que estabe al seu jardí en Gabriotto y que lo teníe entre los seus brassos en grandíssim plaé, y mentres aixina estaben li va pareixe vore eixí del cos de ell una cosa oscura y terrible en una forma que ella no podíe reconéixe, y li pareixíe que esta cosa agarráe a Gabriotto y contra la seua voluntat en espantosa forsa la hi arrancáe dels brassos y en ell se amagáe a dins de la terra y no podíe vórel mes. Com mol gran doló sentíe, se va despertá, y una vegada desperta, encara que vee que no habíe passat res del que habíe ensomiat, no va dixá de tíndre po per culpa de este somni. Gabriotto volíe aná aon ella la nit siguién, pero ella no volíe, se va esforsá en que no vinguere per la nit allí. Pero veén la seua voluntat, per a que no sospechare algo raro, la siguién nit lo va ressibí al jardí. En moltes roses blanques y roiges, perque ere tems de roses, en ell a la voreta de una bellísima fon de aigua clara que al jardí ñabíe, se van gitá, y allí, después de una llarga festa que van disfrutá juns, Gabriotto li va preguntá quina ere la raó per la que li habíe prohibit víndre la nit abáns.
La jove, contánli lo somni de abansanit y la temó que li habíe agarrat, lay va explicá. Gabriotto, al sentíla, sen va enriure y va di que gran bobada ere creure en somnis perque tots veníen per massa minjá o per tíndre lo pap forro, y después va di:
- Si yo haguera vullgut fé cas de somnis no hauría vingut aquí, no tan per lo teu sino per un que tamé vach tíndre la nit passada. Me pareixíe está a una hermosa y deleitosa selva per la que anaba cassán, y había enchampat una cabreta tan maja com la milló que se haigue vist; y me pareixíe que ere mes blanca que la neu y en poc rato se va fé tan amiga meua que en cap momén se separabe de mí. Y me pareixíe que la volía tan que per a que no se separare de mí li había ficat al coll un collá de or y en una cadena tamé de or la sujetaba entre les mans. Y después de aixó me pareixíe que, descansán esta quirrina una vegada y tenín lo seu cap a la faldeta, va eixí de no sé aón una gossa negra com lo carbó, mol famolenca y espantosa en apariénsia, y va víndre cap a mí, contra la que cap resisténsia me pareixíe fé; per lo que me pareixíe que me ficáe lo morro a dins del costat esquerro, y tan lo rossegabe que arribabe al cor, pareixíe que me´l arrancabe per a emportássel. Sentía tal doló que me vach despertá, y despert, en la ma en seguida vach paupá a vore si tenía algo al costat; pero com no me vach trobá cap mal me vach burlá de mí mateix per habéu fet. Pero ¿qué vol di aixó? tals y mes espantosos ne hay tingut mes vegades y no per naixó me ha passat res mes ni res menos; y per naixó olvídat del somni y pensém en chalá. La jove, acollonida pel somni, al sentí aixó encara se va esglayá mol mes, pero per a no fé enfadá a Gabriotto, va ocultá la temó, pero lo abrassáe y besáe mol, y mentres ell la apretáe y besabe, temerosa y no sabén de qué, mes de lo normal moltes vegades lo mirabe a la cara y mirabe per lo jardí per si alguna cosa negra vinguere de alguna part.
Y están de esta manera, Cabriotto, en un gran suspiro, la va abrassá y li va di:
- ¡Ay de mí, alma meua, ajúdam que me mórigo!
Y dit aixó, va caure an terra com un taco damún de la herba del pradet. Veénlo la jove caigut com estabe, apoyánsel a la faldeta, casi plorán li va di:
- Oh, dols siñó meu, ¿qué te passe?
Gabriotto no va contestá, respirán fort y tot suat, después de no mol tems, sen va aná als atres, a la sombra allargada dels sipresos.
Aixó va sé mol du y dolorós per a la jove, que mes que an ella mateixa lo volíe, cada una té que imagináu. Ella lo va plorá mol, y moltes vegades lo va cridá en vano, pero después de que donássen cuenta de que estabe mort, habénlo tocat per totes les parts del cos y trobánles totes gelades, no sabén qué fé ni qué di, plorosa com estabe y plena de angustia, sen va aná a cridá a la seua nodrissa, que de este amor ere cómplice, y la seua miseria y doló li va amostrá. Y después de plorá juntes sobre lo mort Cabriotto, va di la jove a la nodrissa:
- Ya que Déu me´l ha tret, no vull seguí yo en vida, pero en ves de matám, voldría que buscárem una manera convenién de protegí lo meu honor y lo amor secreto que ha ñagut entre natros, y que se enterro lo cos com toque. A lo que la nodrissa va di:
- Filla meua, no parlos de vóldre matát, perque si lo has perdut, matánte tamé lo pedríes al atre món perque aniríes al infern, aon estic segura de que la seua alma no ha anat perque bo ha segut. Mol milló sirá que te consolos y pensos en ajudá en orassións o en atres bones obres a la seua alma, per si per algún pecat cometut té nessessidat de aixó. Sepultál es mol fássil, an este jardí mateix, dingú u sabrá may perque dingú sap que ell haigue vingut aquí, y si no u vols aixina, traémlo fora del jardí y dixémlo, demá pel matí lo trobarán y portánlo a casa seua sirá enterrat per los seus paréns.
La jove, encara que estiguere plena de amargura y plorare continuamén, escoltáe sin embargo los consells de la nodrissa, y no están de acuerdo en la primera part, va contestá a la segona, dién: - No vullgue Déu que un jove tan bo y tan volgut per mí y home meu patixgue lo sé enterrat com un gos o dixat an terra al carré. Ha ressibit les meues llágrimes y, tal com puga, ressibirá les dels seus paréns, y ya me ve al ánimo lo que ham de fé. Y rápidamen la va enviá a per una pessa de seda que teníe a la seua arca, y portada aquella y extenénla an terra, damún van ficá lo cos de Gabriotto, y ficánli lo cap a un cuixí y tancánli en moltes llágrimes los ulls y la boca, y fén una guirnalda de roses y escampán los pétalos de les roses que habíen agarrat juns, li va di a la nodrissa:
- De aquí a la porta de casa seua ña poc camí, y per naixó tú y yo, aixina com lo ham arreglat, lo portarém dabán de casa seua. No tardará mol en fés de día y lo arreplegarán, y encara que per als seus no sigue aixó cap consol, per a mí, ya que als meus brassos
s´ha mort, sirá un descans.
Y dit aixó, va torná a inclinás sobre ell y en abundantíssimes llágrimes lo va está plorán, pero mol requerida per la criada, perque veníe l´alba, se va ficá dreta, se va traure del dit
l´anell en lo que se habíe casat en Gabriotto, lay va ficá al seu dit, dién entre plos:
- Volgut siñó meu, si la teua alma veu les meues llágrimes y algún coneiximén o sentimén después de la seua partida quede als cossos, ressibix benignamen lo radé don de esta a qui vivín vas vóldre tan. Y dit aixó, desmayada, va caure damún de ell, y después de un tems se va reviscolá y se va ficá de peu, y en la criada van agarrá la tela aon estabe lo cos, y en ell van eixí del jardí cap a casa de ell.
Y anán aixina, va passá per casualidat los guardies del podestá, que anaben an aquella hora an algún assunto, les van topetá y les van arrestá. Andreuola, volén antes morí que viure, reconeguts los guardes de la señoría, francamen los va di:
- Sé quí sou y que vóldre fugí de res me valdríe; estic disposada a aná en vatros dabán la señoría, y contá lo que ha passat; pero que ningú se atrevixque a tocám, si tos fach cas, ni a robá res de lo que porte este cos si no vol que yo lo acusa.
Per lo que, sense que ningú la tocare, en lo cos de Gabriotto sen van aná tots cap al palau. Avisat lo podestá, se va eixecá, y fénla víndre a la alcoba, se va fé informá de lo que habíe passat, y habén fet mirá per algúns meches si en veneno o de un atra manera habíe sigut assessinat lo bon home, tots van afirmá que no, sino que li habíe petat lo cor y se habíe aufegat. Y ell, sentit aixó y que aquella en poca cosa ere culpable, se les va ingeniá en pareixe que li donabe lo que no podíe véndreli, y va di que si ella fée la seua voluntat, la liberaríe. Pero no servínli les paraules, va volé contra tota conveniénsia fé aná la forsa; pero Andreuola, ensesa pel desdén y traén forses de aon no les teníe, se va deféndre com un home, rechassánlo en injurioses y altives paraules. Pero arribat lo día cla y sénli contades estes coses a micer Negre, mortalmen dolgut sen va aná en mols dels seus amics al palau y allí, informat de tot per lo podestá, va demaná que li tornaren a la seua filla. Lo podestá se va acusá de habéla volgut forsá, antes de sé acusat per nella, va alabá a la jove y la seua constánsia. Veénla de tanta firmesa, li va di a son pare que si an ell li pareixíe be, y an ella, pesse habé tingut un home de baixa condissió, de bon grado la pendríe com a dona. Aixina com ells dos parlaben, Andreuola se li va tirá als peus de son pare y li va di:
- Pare meu, no crec que faigue falta que tos conta la história del meu atrevimén y de la meua desgrássia, que estic segura de que ya la hau sentit y la sabéu. Tos demano perdó per la meua falta, aixó es, de habé, sense vosté sabéu, pres per home al que mes me agradabe; y este perdó no tol demano per a que me sigue perdonada la vida sino per a morí com filla vostra y no com enemiga vostra.
Micer Negre, que ya ere vellet y home bo y amorós per naturalesa, al sentí estes paraules va escomensá a plorá, y plorán va alsá a la seua filla tendramen, y li va di:
- Filla meua, mol me haguere agradat que hagueres tingut tal home com segóns lo meu pareixe te conveníe; y si lo hagueres pres tal com a tú t´agradare tamé m´habíe de agradá; pero lo habéu amagat me fa dóldrem de la teua poca confiansa, y mes encara, veén que lo has perdut abáns de sábreu yo. Pero ya que aixina está fet, lo que per a contentát, vivín ell, hauría fet en gust, aixó es, honrál com a gendre se li fará ara que está mort.
Y giránse cap als seus fills y als seus paréns los va maná que prepararen per a Gabriotto exequies grans y honorables. Mentrestán habíen acudit los pares y datres paréns del jove, que se habíen enterat de la mala notíssia, y casi tantes dones y tans homes com ñabíe a la siudat. Colocat al mich del pati lo cadáver sobre la tela y en totes les roses, allí va sé plorat per tots, y públicamen per casi totes les dones de la siudat y per mols homes, y no com un plebeyo sino com un siñó tret de la plassa pública a muscles de los mes nobles siudadáns, en grandíssim honor va sé portat a la sepultura. Y al cap de uns díes, insistín lo podestá en lo que habíe demanat, preguntánlay micer Negre a la seua filla, ésta res de aixó va vóldre sentí, pero volén donáli una satisfacsió a son pare, a un monasteri mol famós per la seua santidat, ella y la nodrissa monges se van fé, y van viure allí honradamen durán mol tems.

jornada-cuarta-novela-séptima


viernes, 9 de febrero de 2024

Lexique roman; Duptar, Doptar - Redoptable, Redotable

 

Duptar, Doptar, v., lat. dubitare, douter.

Qui dupta es semlans a las ondas del mar que lo ven mena vas totas parts.

(chap. Qui dude s'assemelle – s'apareix - a les oles del mar que lo ven porte cap a tot arréu; literal: totes parts. Com veéu, ven no porte t final; lo catalá fa aná de ondas : onas, ones cuan se valensianise o afransese.)

V. et Vert., fol. 86. 

Qui doute est semblable aux ondes de la mer que le vent mène vers toutes parts.

Car se doptavan ben de so que lo dit conte de Montfort fec.

(chap. Ya que dudaben be de lo que lo dit conde de Monfort va fé. Este texto parle del tems de Pedro o Pere II d'Aragó, son pare de Jacobus I. Albigeois, d'Albi, albigense.)

Chr. des Albigeois, fol. 45.

Car ils se doutaient bien de ce que ledit comte de Montfort fit. 

Part. prés.

La gensor am, ja no i anetz duptan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

J'aime la plus gentille, jamais n'y allez doutant.

- Redouter, craindre.

Virgile a dit dans ce sens:

Et dubitant homines serere atque impendere curas.

Virgile, Georg., II, v. 433. 

Qui e leis se fia, morz no l'es a doptar. Poëme sur Boèce.

(chap. Qui se fíe d'ella, no cal que tingue temó de la mort.)

Qui se fie en elle, la mort ne lui est pas à redouter.

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

(chap. Pos tos teníen mes temó que la grulla al falcó.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Puis vous redoutèrent plus que grue faucon.

Substant. Mas si m pren duptars e paor.

Gaucelm Faidit: Pus vey reverdir.

Mais si douter et peur me prend.

ANC. FR. Que li poples de tutes terres apprenged tei è tun num duter.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 92. 

Se desplaire ne vous doubtoye, 

Voulentiers je vous embleroye.

Charles d'Orléans, p. 77. 

ANC. CAT. Duptar. CAT. MOD. Dubtar. (N. E. O sea, que el verbo occitano duptar, doptar es diferente al catalán antiguo duptar, moderno dubtar. 

¡Ja ja ja, Raynouard, qué cachondo eras!)

ESP. Dudar. PORT. Duvidar. IT. Dottare. 

(chap. dudá: dudo, dudes, dude, dudem o dudam, dudéu o dudáu, duden; dudat, dudats, dudada, dudades.)

2. Dopte, Dupte, s. m., lat. dubium, crainte, doute.

Tan vos am leyalmens,

Ferms, de dopte partitz.

Giraud de Calanson: El mon non.

Tant je vous aime loyalement, ferme, séparé de doute. 

Loc. Sas es de cors, non i a dopte.

(chap. Sano está de cos, no ña (cap) duda. La llengua ocsitana tamé fa aná lo “pas” a la negativa, com lo fransés y lo dialecte catalá; lo omitixen per a intentá que no se noto tan que es un dialecte del ocsitá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Est sain de corps, il n'y a pas doute.

Adv. comp. Ses tot dupte, podem conoisxer que las lurs armas son cologadas en lo celestialh regne. Philomena.

(chap. Sense cap duda, podem coneixe que les seues almes están colocades al selestial reino, regne.)

Sans aucun doute, nous pouvons connaître que les leurs âmes sont colloquées dans le céleste royaume. 

ANC. FR. Si je ne l'ose désobéir

Pour doubte de le courroucer.

Charles d'Orléans, p. 35.

Luy disoient qu'il y avoit très grand péril pour la doubte des François.

Monstrelet, t. I, fol. 47.

ANC. CAT. Dupte. CAT. MOD. Dubte. (N. E. O sea, el occitano dopte, dupte, es en catalán antiguo dupte, y moderno dubte; el paso de p a b y al contrario es más antiguo que los caminos romanos.)

ESP. Duda. PORT. Duida. IT. Dubbio, dotta. (chap. duda, dudes.)

3. Doptor, s. f., crainte.

Ab paor e ab doptor.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26.

Avec peur et avec crainte.

4. Doptansa, Duptansa, s. f., doute, crainte, incertitude.

Mas greu veiretz fin' amansa

Ses paor e ses doptanza.

B. de Ventadour: Ab joi.

Mais vous verrez difficilement pur amour sans peur et sans crainte.

Adv. comp. Dirai vos senes duptansa.

Marcabrus: Dirai vos. 

Je vous dirai sans crainte.

Roma, veramen

Sabem senes duptansa.

G. Figueras: Sirventes vuelh. 

Rome, vraiment nous savons sans doute. 

ANC. FR. Por la tremor et por la dotance de l'empereor Alexis.

Ville-Hardouin, p. 56.

Que jà de mort éust dotance.

Roman du Renart, t. II, p. 77.

Qu'ils n'ayent point de douptance à vous dire la vérité.

Monstrelet, t. 1, fol. 22. 

ANC. CAT. Doptansa, duptansa.

(N. E. O sea, que el occitano doptansa, duptansa, es en catalán doptansa, duptansa, y Raynouard considera el catalán como una lengua diferenciada. Jodó, el vallisoletano o el alustantino serían lenguas diferenciadas del castellano, siguiendo este mismo criterio.

Creo que Raynouard patinó de verdad en este lexique roman; a no ser que manipulasen sus textos desde su muerte, 27 de octubre de 1836, hasta la edición, publicación de este tomo, en 1844. Esos años había mucho movimiento catalanista, lo que conocemos como renaixença.
Aún faltaba bastante para la gramática de laboratorios Pompeyo Fabra y para el adoctrinamiento post Jordi Pujol Soley.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

ANC. ESP. Dudanza. IT. Dottanza.

5. Doptamen, s. m., doute, incertitude.

De la mort d'Artus, sai per que n'es doptamentz.

P. de Corbiac: El nom de.

De la mort d'Artus, je sais pourquoi il en est incertitude.

ANC. FR.

Pur ces siens messagiers estes en dutement.

Roman de Horn, fol. 10.

6. Dubietat, s. f., lat. dubietatem, doute.

So nostres istruidors en dubietat.

(chap. literal. Són los nostres instruidós en duda.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

Sont nos maîtres en doute.

ANC. ESP. Dubiedad.

7. Dubitatio, s. f., lat. dubitatio, doute, hésitation, incertitude.

Tota dubitatio que endevengues entre las dichas parts.

Tit. de 1270, de la famille Gasc.

Toute incertitude qui surviendrait entre les dites parties.

Dubitatios es cant hom dupta d'una cauza que pot esser appellada per dos vocables. Leys d'amors, fol. 147.

(chap. Insertitut, duda, indessisió, es cuan se (hom) dude de una cosa que pot sé dita per dos paraules, noms.)

Le doute c'est quand on est incertain d'une chose qui peut être appelée de deux noms.

CAT. Dubitació. ESP. Dubitación. IT. Dubitazione.

8. Dubitatiu, adj., lat. dubitativus, douteux, dubitatif.

Que dubitatiu,

O son dubitativas.

Leys d'amors, fol. 77 et 26. 

QUE dubitatif.

Ou elles sont dubitatives.

ESP. IT. Dubitativo. (chap. vore dudós aquí deball.)

9. Doptos, adj., douteux, incertain, craintif.

De so don ieu soi doptos 

Me diatz vostr' entendensa.

T. de Giraud et de Guillaume: De so don.

De ce dont je suis douteux que vous me disiez votre opinion.

Mas tant a 'lh cor van e duptos

Qu'eras l'ai, eras no l'ai ges.

(chap. Pero ella té lo cor tan (vano) vanidós y dudós, insert, que ara 'l ting, ara no 'l tinc. Escric tinc y ting perque la c final a vegades se suavise, com sanc, sang, vinc, ving, sinc, sing, banc, bang, etc. Ñan pobles aon se pronunsie encara mol claramén, com a Aiguaiva, Aiguaviva. Baixéu les coquetes, baixéu lo vi blanc, baixéu a Mengana sentada en un banc.

A Beseit se diríe: baixéu les casquetes, baixéu lo vi blang o blanc, baixéu a Fulana assentada a un bang o banc.)

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Mais elle a le coeur si vain et incertain que tantôt je l'ai, tantôt je ne l'ai pas.

Espaorditz e duptos de venir vays Narbona. Philomena.

(chap. Acollonit, atemorit, temorico y dudós de vindre cap a Narbona; paor, paó, po, temó, encara se diu, pero no sé si algú diu espaordit o paregut.)

Épouvantés et craintifs de venir vers Narbonne.

ANC. FR. Estiez vos de ceo dotos. 

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Norm., fol. 99.

CAT. Dubtos (sic). ESP. Dudoso. PORT. Duvidoso. IT. Dottoso.

(chap. Dudós, dudosos, dudosa, dudoses.)

10. Doptosamen, adv., douteusement. 

Mas en parlan doptosamen.

(chap. Pero parlán dudosamen.)

L'arbre de Batalhas, fol. 134.

Mais en parlant douteusement.

ESP. Dudosamente.

11. Duptador, s. m., lat. dubitator, craintif, timide. 

Tan duptadors eran elhs e sos compagnos. Philomena.

(chap. Tan temoricos, timits, eren ells y sons compañs; dudadós no se fa aná.)

Eux et ses compagnons étaient tellement craintifs.

Quan pens de vos, tem lauzengeiras gens

Que fan amans temens e duptadors.

P. Imbert: Eras pus vey. 

Quand je pense de vous, je crains les gens médisants qui rendent les amants timides et craintifs. 

ANC. FR. Sages et pros et bons dotière.

Roman de Brut, p. 186.

12. Redoptar, v., redouter.

Qui se glorifia en sa richeza, redopta paubreira.

Trad. de Bède, fol. 71.

Qui se glorifie en sa richesse, redoute pauvreté. 

Part. pas. Ayssi cum Karles Maynes que tant fo reduptatz.

Roman de Fierabras, v. 37. 

Ainsi comme Charlemagne qui fut tant redouté.

ANC. FR. Por ce que redot cel meschief.

Fables et cont. anc., t. I, p. 345. 

El nom de molt redoubtet et poisant signor. 

Tit. de 1255. Carpentier, Hist. de Cambrai, p. 28.

ANC. IT. Ridottare.

Alberti, dans son Dizionario universale, etc., dit sur ce mot:

Provenzalismo oggidì inusitato come i suoi derivati, sebbene frequente presso alcuni antichi e spezialmente i villani.

13. Reduptansa, s. f., puissance, force. 

Escomovemens de las reduptansas de las terras.

Calendrier provençal. 

Agitations des puissances des terres.

14. Redoptable, Redotable, adj., redoutable, vénérable.

Lo rey nostre... Redotable senhor.

(chap. Lo rey nostre... venerable siñó.)

Registres des états de Provence de 1401.

Le roi notre... redoutable seigneur.

Lo redoptable payre en Christ, etc.

Tit. de 1309. DOAT, t. XLII, fol. 90.

Le redoutable père en Christ, etc.

IT. Ridottabile.

miércoles, 10 de abril de 2024

Lexique roman; Horror, Orror - Hume

 

Horror, Orror, s. f., lat. horror, horreur, effroi.

Gran horror deuria hom aver de solamens l' auzir.

V. et Vert., fol. 26.

Grande horreur on devrait avoir seulement de l'entendre. 

Orror d'esperansa es lo maier pechaz que sia. Trad. de Bède, fol. 58.

Horreur d'espérance est le plus grand péché qui soit. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Horror. IT. Orrore.

2. Horrible, Orrible, adj., lat. horribilem, horrible, affreux. 

Horrible redressament de pels. Eluc. de las propr., fol. 90. 

Horrible redressement de poils.

Enfern orrible e puden.

(chap. Infern horrible y pudén.)

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Enfer horrible et puant.

Peccat mortal et orrible. V. et Vert., fol. 16.

Péché mortel et horrible.

CAT. ESP. (chap.) Horrible. PORT. Horrivel. IT. Orribile.

3. Horriblamen, Orriblament, adv., horriblement, épouvantablement.  Jura horriblamens de Dieu et dels sieus sans. 

Mot orriblament punis Dieus peccat de claustra.

V. et Vert., fol. 2 et 99.

Jure horriblement de Dieu et des siens saints.

Dieu punit moult épouvantablement le péché de cloître.

CAT. Horriblement. ESP. Horriblemente. PORT. Horrivelmente. 

IT. Orribilmente. (chap. Horriblemen)

4. Aborrir, Aorrir, v., lat. abhorrere, abhorrer, détester.

Que negus pueis no l' aorris. Brev. d'amor, fol. 171. 

Vu que nul depuis ne l' abhorre.

- Effrayé.

Selh que vertatz aborris 

Ni ab dreitura s'irais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Celui que vérité effraye et qui avec la droiture s'irrite.

ANC. FR. Détestoient e abhorrissoient encore néantmoins ce nom de roi. Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

CAT. Aborrir. ESP. PORT. Aborrecer. IT. Aborrire. (chap. Aburrí: yo aburrixco o aburrixgo, aburrixes, aburrix, aburrim, aburriu, aburrixen; aburrit, aburrits, aburrida, aburrides. Té diferens significats: no soportá; no sabé qué fé en lo tems, cansá, cansás, aixó aburrix a les ovelles.)

5. Horripilacio, s. f., lat. horripilatio, horripilation, frisson.

Horripilacio es horrible redressament de pels.

Ab horripilacio, so es a dire ab yrissament. 

Eluc. de las propr., fol. 90 et 91.

Horripilation c'est horrible redressement de poils.

Avec horripilation, c'est-à-dire avec hérissement. 

ESP. Horripilación. PORT. Horripilação. (chap. Horripilassió, horripilassions; v. horripilá, horripilás, paregut a estorrufásesturrufás lo pel per temó o po; horripilán, horripilans : que fa po o temó.)

6. Orretat, Orrezetat, s. f., souillure, saleté, infamie.

Si que l' ayga dels lavamens...

Plena de grans orrezetatz

Li gitavo per mieg son cap.

V. de S. Alexis.

De telle sorte que l'eau des ablutions... pleine de grandes saletés ils lui jetaient au milieu de sa tête.

Ab lur orretatz, 

En fan per totz sens 

Lurs drutz conoyssens.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Avec leurs infamies, elles en font en tous sens leurs amants connaissants.

(chap. Gorrinada, brutissia, impuresa, merda.) 

7. Orezansa, s. f., souillure, impureté.

Nostra amonestansa non es d' error ni de orezansa, ni en bauzia.

Trad. de la Ire Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens. 

Notre avertissement n'est d'erreur ni d'impureté, ni en tromperie.

8. Orres, adj., lat. horridus, horrible, impur, laid, dégoûtant, sale, souillé.

Hom ergolios es orres davant Deu. Trad. de Bède, fol. 36.

Homme orgueilleux est horrible devant Dieu.

Sa boca plena d' orre crai.

P. Vidal: Pus ubert ai. 

Sa bouche pleine de dégoûtant crachat. 

Cals es son commensamens, sinon fort vil et orreza semenssa?

V. et Vert., fol. 90. 

Quel est son commencement, sinon fort vile et impure semence ?

Fig. Son bel per la cara et orres de peccatz. 

P. Cardinal: Un estribot. 

Sont beaux par le visage et horribles de péché.

Cant los clergues e los prelatz de sancta Glieya sont tacatz e orres per luxuria.

Pueys que las paraulas son orrezas e vilanas e ribaudas.

V. et Vert., fol. 97 et 85.

Quand les clercs et les prélats de sainte Église sont tachés et souillés par la luxure.

Puisque les paroles sont impures et vilaines et ignobles.

9. Orre mal, s. m., mal-caduc, haut-mal, épilepsie.

Demanda per que cazo las gens del orre mal. Liv. de Sydrac, fol. 75.

Demande pourquoi les gens tombent du haut-mal.

10. Orrain, adj., impur, sale.

Obs t'es eschivar la via orraina. Trad. de Bède, fol. 5. 

T'est besoin d'esquiver la voie impure.

11. Horrejar, Orrezar, v., souiller, salir, pervertir.

Fig. Nuls preire no deuria

Ab sa putan orrejar aquel ser 

Que landeman deia 'l cors Dieu tener. 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Nul prêtre ne devrait souiller avec sa concubine ce soir où le lendemain il doive tenir le corps de Dieu.

Fay sacrilegi que horreza lo S. sagramen de matremoni.

Folhas companhas aunisson et orrezon soven los efans.

V. et Vert., foi. 18 et 91. 

Fait sacrilége, vu qu'il souille le saint sacrement de mariage.

Folles compagnies avilissent et souillent souvent les enfants.

Lo fermamen de son coratge orrezet per amonestatio del serp.

Declaramens de motas demandas. 

Souilla la fermeté de son coeur par l'exhortation du serpent.

Meils es que hom s' arda que ss' orreje de luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.

Il est mieux qu'on se brûle que si on se souille de luxure.

Part. pas. S' uns d' els ab femna jatz, 

Lendeman, tot orrejatz, 

Tenra 'l cors nostre Seignor. 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Si un d'eux couche avec femme, le lendemain, tout souillé, il tiendra le corps de notre Seigneur.

Non orezada e non marcezibla.

Trad. de la Ire Épître de S. Pierre. 

Non souillée et non flétrissable.

Cuan cobro, en son demá


Hoste, Oste, Osde, s. m., lat. hospitem, hôte, celui qui reçoit. 

Uns nobles homs del luec lo recep volontier;

L' ostes avia un filh.

V. de S. Honorat. 

Un noble homme du lieu le reçut volontiers; l'hôte avait un fils.

Siatz lur bos osdes.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Soyez-leur bon hôte.

Fig. Pietatz

A d' hoste sofrachura.

P. Cardinal: Tals cuia. 

Piété a privation d'hôte.

- Celui qui est reçu.

Avia li revelat c' uns ostes li venria. V. de S. Honorat. 

Lui avait révélé qu'un hôte lui viendrait. 

Car anc, per ma fe, non aigui

Osde que tant m' abelis.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Car oncques, par ma foi, je n'eus hôte qui tant me convint.

- Hôtelier, cabaretier, aubergiste.

Mout se fez grazir... als hostes et als taverniers. V. de G. Figueiras. 

Moult se fit agréer... des aubergistes et des taverniers.

Bailet dos deniers al oste. Brev. d'amor, fol. 134.

Donna deux deniers à l'hôtelier.

CAT. Hoste. ESP. Huésped. PORT. Hospede. IT. Oste. (chap. Invitat, invitats, invitada, invitades; convidat, convidats, convidada, convidades; huésped, huespeds; igual val per al que invite o convite o ressibix com per al que es invitat, convidat o ressibit; tamé per al possadéalberguistaamo de una fonda.)

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

2. Hosta, Osta, s. f., lat. hospita, hôtesse.

M' avenc l' autr' er a combatre

Ab m' osta tota una nuich.

Guillaume de la Tour: Una doas.

M' advint l'autre jour de combattre avec mon hôtesse toute une nuit.

Gualbortz, filha de l' osta. V. de S. Honorat. 

Gualbort, fille de l'hôtesse.

CAT. Hostessa. ESP. Huéspeda. PORT. Hospeda. IT. Ostessa. (chap. Invitada, convidada, invitades, convidades; ama de la fonda; possadera, possaderes.)

3. Hostalier, Ostalier, s. m., hôte, hôtelier, aubergiste.

En ostal truep irat ostalier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

En hôtel que je trouve triste hôtelier. 

Hostalier voluntieiramen

Traisson.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Les hôteliers volontairement trahissent.

(chap. Los hostalés voluntariamen traissionen.)

Fig. Mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mon coeur, qui est là votre hôte.

ANC. FR.

L' hostelier Jupiter qu'offendre il a osé. 

R. Garnier, La Troade, act. IV, sc. 2.

CAT. Hostaler. ANC. ESP. Hostalero (MOD. Hotelero, alberguista. Chap. Hostalé, possadé, alberguista, amo del hotel.)

4. Ostaleira, s. f., hôtesse, hôtelière.

Vengui l' autre dia,

De plueia tot mullatz,

En poder d' ostaleiras 

Qu' ieu no conoissia.

(chap. Vach vindre l'atre día tot bañat perque plovíe, en poder de hostaleres que yo no coneixía.) 

G. Riquier: A sant Pol.

Je vins l'autre jour, de pluie tout mouillé, au pouvoir d' hôtelières que je ne connaissais pas.

5. Ostalaria, s. f., hôtellerie, auberge.

On agues ostalaria.

Tenc via 

Dreg ad un' ostalaria.

Brev. d'amor, fol. 68 et 134.

Où il y eût hôtellerie. 

Tint voie directement vers une hôtellerie. 

ANC. CAT. Hostaleria. ESP. Hostería (albergue, hotel). IT. Osteria. 

(chap. Hotel, hostal, albergue, fonda, possada; per ejemple la antiga possada de Roda, Fonda Cinta Roda Gil, a Beseit.)

6. Hostal, Ostal, Ostau, s. m., hôtel, maison, logis, demeure. 

Si col paubres que jay el ric ostal, (N. E. Hostalric)

P. Vidal: Si col. 

Ainsi comme le pauvre qui gît dans le riche hôtel.

Joglar que non demora gayre en son ostal, car non troba peior ostal del sieu. V. et Vert., fol. 68.

Jongleur qui ne demeure guère en son logis, car il ne trouve pire logis que le sien.

E 'lh done l' ostal desiron, 

On so 'ls apostol pres de se.

J. Estève: Planhen ploran. 

Et lui donne la demeure désirable, où sont les apôtres près de lui. 

Fig. S' amor natural,

Que dins mon cor a pres ostal. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Son amour naturel, qui dans mon coeur a pris demeure.

- Famille.

Joseph del ostal de Davi. Brev. d'amor, fol. 82. 

Joseph de la maison de David.

Loc. Ges de disnar no for' oimais matis 

Qui agues fort bon ostau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Point ne serait jamais matin pour dîner qui aurait fort bon hôtel.

Gent aculhir e servir de bon aire... 

E gran ostal paguat e gen tengut. 

Bertrand de Born: Mon chan finisc. 

Bien accueillir et servir de bonne manière... et grand hôtel payé et bien tenu.

Cascun cap d'hostal pagara, per cascun an, al dit legat.

Hist. des Albigeois. Cat. hist. des comtes de Tolose, p. 262. 

Chaque chef de maison paiera, pour chaque année, audit légat.

ANC. FR. La dame les fist à s' ostel séjorner. 

Roman de Rou, v. 1958. 

ANC. CAT. ESP. (chap.) Hostal. IT. Ostello.

7. Hostalet, s. m. dim., petit hôtel, hôtelet, maisonnette.

Ver diminitiu son: Hostals, hostaletz. Leys d'amors, fol. 69.

(chap. Vers (verdadés) diminutius són: Hostal, hostalet.)

Vrais diminutifs sont: Hôtel, hôtelet.

8. Ostalar, v., loger, héberger.

Deu hom aver maior cura

E d' aculhir e d' ostalar.

Brev. d'amor, fol. 68.

On doit avoir plus grand soin et d'accueillir et d' héberger.

ANC. FR. Quant saint Pieres le vit venir,

Se li corut la porte ouvrir,

Richement le fist osteler.

Fables et cont. anc., t. III, p. 295. 

Qui en la Vierge s' ostela. Roman de la Rose, v. 19339. 

Sor la rive d' Andele une noit s' ostelerent. Roman de Rou, v. 3914. 

En ort leu m' orent ostelé. Roman du Renart, t. II, p. 177. 

Diex en paradis l' ostela. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 409.

(chap. Hospedá, hospedás: yo m' hospedo, hospedes, hospede, hospedem u hospedam, hospedéu u hospedáu, hospeden; hospedat, hospedats, hospedada, hospedades.)  

9. Ostatjar, v., loger, établir.

Er grans tortz de me cui l' afans es, 

Si pert mon joy, et autre s' i ostatje. 

G. Faidit: Pel messatgier. 

Sera grand tort pour moi à qui est la peine, si je perds ma joie, et qu'un autre s'y établisse. 

ANC. FR. Que cil que il ostagera

Moult mielx de li le conoistra... 

Bien sai, se me conissiez, 

Que meintenant m' ostagissiez. 

Roman du Renart, t. III, p. 156.

10. Ostage, s. m., demeure.

Tenc son ostage en Jerusalem. Hist. abr. de la Bibl., fol. 43.

Tint sa demeure en Jérusalem.

11. Hospital, Ospital, Espital, s. m., lat. hospitalis, hôpital.

A gleisas et a hospitals. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

(chap. A iglesies y a hospitals.)

A églises et à hôpitaux.

Mes se en lo ospital per servir los malautes. V. et Vert., fol. 78. 

Se mit en l'hôpital pour servir les malades. 

Espital y feron per ver,

On albergavan cascun ser

Los paures e 'ls orfes enfanz.

V. de S. Honorat. 

Hôpital y firent véritablement, où ils hébergeaient chaque soir les pauvres et les enfants orphelins.

- Ordre religieux.

Be us tenc per sobre plus leyal 

Que no son silh del Espital.

T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx ab gran. 

Bien je vous tiens pour beaucoup plus loyal que ne sont ceux de l' Hôpital. 

Cavallairia, 

Hospitals ni Maizos,

Ordes que sia, 

No m' es plazens ni bos.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu. 

Chevalerie, Hôpital ni Maison, ordre qui soit, ne m'est agréable ni bon.

ANC. CAT. Espital. CAT. MOD. Hospital. ESP. PORT. Hospital. IT. Ospedale.

(chap. Hospital, hospitals; aon van los dolens y una orden religiosa, Hospital o San Juan de Jerussalén.) 

12. Hospitalitat, Ospitalitat, s. f., lat. hospitalitatem, hospitalité. 

So es gran hospitalitat. Brev. d'amor, fol. 61. 

C'est grande hospitalité. 

Religion et ospitalitat. Cartulaire de Montpellier, fol. 173. 

Religion et hospitalité. 

Loc. Recebia volontiers los paures, e tenia ospitalitat.

V. et Vert., fol. 79.

Recevait volontiers les pauvres, et tenait hospitalité.

CAT. Hospitalitat. ESP. Hospitalidad. PORT. Hospitalidade. IT. Ospitalità, ospitalitate, ospitalitade. (chap. Hospitalidat, hospitalidats.)

13. Hospitaleir, Espitaler, adj., hospitalier.

Il hermitan e 'l genz hospitaleira

Sabon ades vostra maior paubreira.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seing' En. 

Les ermites et la gent hospitalière savent maintenant votre plus grande pauvreté.

- Subst. Frère de l' ordre de l' Hôpital. 

Espitaler del Espital. Tit. de 1244. DOAT, t. CXXIX, fol. 286. 

Hospitalier de l'Hôpital. 

ESP. Hospitalero. PORT. Hospitaleiro. (chap. Hospitalé, hospitalés : de la orden del Hospital; igual que Templari: de la orden del Temple.)


Hostia, s. f., lat. hostia, hostie, victime. 

Feron vedel en aquels jorns, et ufriron li hostias.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7. 

Firent veau en ces jours, et lui offrirent victimes.

- Pain que le prêtre consacre à la messe.

L' ostia es el calice e 'l vi pauzat dejos. 

Izarn: Diguas me tu. 

L' hostie est au calice et le vin posé dessous.

De l' ostia, cum si deu sagrar. V. de S. Honorat.

(chap. De l' hostia, com se deu consagrá (sagrá).)  

De l'hostie, comment elle se doit consacrer.

CAT. ESP. PORT. Hostia. IT. Ostia. (chap. Hostia, hosties, la neula que lo mossen beneíx y mos mingem a la comunió - eucaristía; s'apegue mol al paladá; está feta de pa ássim, sense llevat o llevadura. Tamé signifique: galtada, galtades, trompada, trompades, bufetada, bufetades, etc.)

2. Host, Ost, s. f., du lat. hostis, armée.

Host et cavalcada. Petit Thalamus de Montpellier, p. 43.

Armée et chevauchée.

Elhs viron las tendas de la ost. Philomena.

Ils virent les tentes de l' armée.

Loc. Il valen rey d'Espanha

Fassan gran ost sobre Maurs conquerer, 

Qu'el marques vai ost e setges tener 

Sobr' el Soudan.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que les vaillants rois d'Espagne forment grande armée pour conquérir sur les Maures, vu que le marquis va tenir armée et siéges contre le Soudan.

Fig. Horguelhs es lo principals cavaliers en la ost del diable.

V. et Vert., fol. 7. 

Orgueil est le principal cavalier en l'armée du diable.

ANC. FR. Esmut son ost pour ostoier en Gascoigne.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 286.

Li dus oï dire asez tost

Ke Heraut assemblout grant ost. Roman de Rou, v. 11892.

Un y alla et porta un sauf-conduict du roy, et m'en rapporta un pour parlementer à my-chemin des deux osts.

Philippe de Comines, liv. I, p. 529.

ANC. CAT. Host, ost. ANC. ESP. Hoste. ESP. MOD. Hueste. PORT. Hoste. IT. Oste. (chap. Host: ejérsit que se anabe cridán per cada puesto. Teníen que anáy segons la costum, fuero, ley de host, exsepte los que foren francs, o massa jovens, o massa vells, dones, religiosos, etc.)

3. Hostilitat, s. f., lat. hostilitatem, hostilité.

Era guerra et hostilitats... Aichela guerra e hostilitats avia estat e durat per long temps.

Duran la dicha guerra et hostilitat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.

Était guerre et hostilité... Cette guerre et hostilité avait été et duré pendant long-temps.

Durant ladite guerre et hostilité. 

CAT. Hostilitat. ESP. Hostilidad. PORT. Hostilidade. IT. Ostilità. 

(chap. Hostilidat, hostilidats : guerra, ataques, cavalgades, etc.)

4. Ostatge, Ostage, s. m., otage.

Per so donatz ostatges mi e mo fraire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 51. 

Pour cela donnez pour otages moi et mon frère. 

Loc. De sa preison jamas issir non quier, 

Car l' ai plevitz l' ostage. 

Aimeri de Peguilain: Lanquant chanton. 

De sa prison jamais à sortir je ne cherche, car je lui ai juré l' otage.

Loc. fig. Domna, mon coratge, 

Melhor amic qu'ieu ai, 

Vos man en ostatge 

Entro qu'ieu torn de sai. 

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Dame, mon coeur, le meilleur ami que j'ai, je vous envoie en otage jusqu'à ce que je retourne ici. 

ANC. CAT. Hostatge. ANC. ESP. Hostage (MOD. Rehén). IT. Ostaggio.

(chap. Hostache, hostaches, rehén, rehens.)

5. Osteiar, v., guerroyer, combattre.

Quan venc sai per nos osteiar.

Bertrand de Born: Quan vei pels.

Quand il vint ici pour nous guerroyer.

Non puesc luenh osteiar ses aver.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Je ne puis guerroyer loin sans argent. 

ANC. FR. Ensi fu bien un an entier 

Tant que li reis dut ostoier.

Marie de France, t. 1, p. 516. 

Son ost appareilla li rois pour ostoier.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 175. 

IT. Osteggiare. (chap. Hostejá: guerrejá, combatre.)


Houssa, s. f., housse.

Portans houssas de drap.

Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 321.

Portant housses de drap.

(N. E. (c. 1200) Du vieux-francique *hulftia (“couverture”), vite réduit à *hultia, attesté au XIIe siècle sous la forme hulce. Me suena al alemán Hose, pantalón, pantalones. Chap. feltre.)


Hume, s. m., lat. humerus, épaule.

So... humes compostz de trops osses... et aquestz osses so necessaris per defendre... pieytz contra tota lezio de part dareyre.

Eluc. de las propr., fol. 47.

Sont... les épaules composées de beaucoup d'os... et ces os sont nécessaires pour défendre... la poitrine contre toute lésion du côté de derrière.

ESP. PORT. Hombro. IT. Omero. (chap. Muscle, muscles; Segons lo texto, se referix a les costelles que formen la esquena. Espala, espales; espaleta, espaletes.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda