De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.

VII, Era nos sia guitz Lo vers dieus Iheus Critz,

VII.

Era nos sia guitz

Lo vers dieus Iheus Critz,

Quar de franqua gen guaya

Sui per lui partitz,

On ai estat noiritz

Et honratz e grazitz;

Per so 'l prec no 'l desplaya,

S' ieu m' en part marritz.

Ai! gentils Lemozis,

El vostre dous pays

Lais, de belha paria,

Senhors e vezis

E domnas ab pretz fis,

Flors de gran cortezia;

Don plang e languis,

E sospir nueg e dia.

E quals que sia 'l critz 

Del remaner auzitz,

Ja negus bes qu' ieu aya,

Ni rics luecs aizitz

No m tenra, ni conquitz,

S' avia 'ls votz complitz,

Qu' apres calenda maya

No sia guarnitz

Del torn, si dieus l' aizitz;

E s' a lui plaz ma fis

En leyal romania,

Lo tot li grazis;

Pero mas juns, aclis,

Soplei sa senhoria

Qu' els portz e 'ls camis

Nos endres vas Suria.

Honratz es e grazitz

Cui 'n dieu non es falhitz;

Que dieus vol et assaya

Los pros e 'ls arditz,

Et aquels a chauzitz;

E laissa los aunitz

E l' avol gen savaya

Per cui es traitz.

Ai! caitiu mal assis,

Cum vos etz tuit aucis!

C' avers e manentia

Vos tol paradis,

Qu' avar etz e ressis

Tan q' us far no poria

Qu' a dieu abellis,

Per que dieus vos desfia.

Hueimais es Antecritz

Al dan del mon issitz,

Que tot lo bes s' esmaya,

E 'l mals es salhitz,

Qu' els fals prins a sazitz

E pres, et endormitz

El peccat, qu' els esglaya

E 'ls ten morns e tritz;

Qu' el reys cui es Paris

Vol mais a sant Daunis,

O lai en Normandia,

Conquerr' esterlis,

Que tot quan Safadis

A ni ten en baillia,

Don pot esser fis

Qu' aissi cum deura sia.

Ar laissem los giquitz

Remazutz, escarnitz,

Et ab obra veraya

De bona razitz

Sia per nos servitz

Lo vers sans Esperitz,

Cui preguem que ns atraya,

Ab faitz afortitz,

Al dan dels Sarrazis,

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs, e la via

Faita als peleris

Que nos tolc Saladis;

Don la verges Maria,

Cui dieus benezis, 

Nos sia guerentia.

Ai! dos miracles fis!

Vos e 'l pros Peitavis

Sal dieus e benezia,

Car lui sui aclis,

Et a nos peleris

Lais venir en Suria,

Qu' el coms Baudonis

E 'l pros marques y sia.

Gaucelm Faidit.

Medicina de Peccat, terça part

De la terça part de est libre,

qui es de satisfacció.

I.

DE UN DEU.

Al manament del rey major

Qui vòl esser tot sòl Senyor,

Ay a far satisfacció

Si d' éll vuyl atrobar perdó,

En tant que no haja altre Deu

E que vulla tot esser seu,

E tot ço que m' ha comanat

Li reta com sia honrat.

E de tot ço que l' ay fayt tòrt (24)

Que 'n haja contricció fòrt,

Ab suspirs, lágremes e plòrs,

Clamant mercé com peccadors

Qui de mants Deus s' es fayt sirvent
Amant mays que l' aur e parent;

Car aquel hom fá altre Deu

Qui ama mays que Deus lo seu.

Encare es mester que m' ajut

Al satisfer la gran virtut,

Car qui fal contra infinit

No li satisfá ab finit.

II.
DE COLRE FESTA.

En la setmana es un jorn (jornada, día)

En lo qual vòl Deus que sejorn (descansar; sajornar, sejornar; se+jorn)

Lo còrs del home qui 's viats

En los dias qui son passats, (como en castellano, los días; els dies)

E l' ánima que fòrt consir

En son peccat e penedir,

E que estia 'n sejornar

De suspirs, lágremes gitar,

E 'n membrar de Deu salvetat,

E pensar ço' l tenga honrat.

E car eu ay en tot falit,

Clam mercé al Sanct Esperit,

Que 'm dó tant gran contricció

Que 'n mova satisfacció (25),

Segons qu' eu n' auray poder;

E aquel dia tant coler,

Que no fal en lo mandament;

E que n' apòrt perdonament,

E que faça tot mon poder

Com lo faça amar e temer.

III.

NO PENRÁS LO NÒM DE DEU EN VÁ.

¡Ay, lás! tant dia ay jurat

Falsament a tòrt e peccat,
- "Si m' ajut Deus e no m' ajut" -

Jurant sa sanch, fetge e virtut,
Perque son desobedient

Estat a son gran mandament;
Perque prech ma contricció

Que ‘m faça satisfacció,
Firent ma boca ab ma má, (primera ma: mi : la meua, la meva; má : mano)

Dient que mays no jurará;

Lo qual hi met que jura a Deu (26),

Ni metrá en vá lo nòm seu,

Cridará donchs: - Mercé, Senyor,

Hajats d' est home peccador,

E siaus mí restituit

Per lo vostre Sanct Esperit,

Qui complex satisfacció,

Con hom vos demana perdó

De Jhesu-Christ, ni má ni peu

Ne jurant mays dirá: - "per Deu!" -

IV.

NO FARÁS FALS TESTIMONI.

Aquel fá fals testimoni (27),

Qui ab conseyl del demoni

Infama son amich leyal,

E son enemich atretal;

E car fá contra lo manament

De Deu, qui es adretament,

Será punit infernalment,

Si no fá restituiment;

E car eu só aquel malvat

Qui fals testimoni ay dat,

Vuyl ne far satisfacció,

En tant que tot aquels me dó,

Contra los quals ay molt errat,

E qu' en fassen lur volentat;

Encare qu' els demán perdó

E que ‘m desmenta p' el mentó,

Pregán Deu que a els ajut

Del dan qui per mí 'ls es vengut;

E si en res los vòl punir

Qu' a mí faça aquel mal sofrir.

V.
HONRARÁS TON PAYRE É TA MAYRE.

Deus es payre celestial,

E sa mayre a tuyt moral

Es mayre de gran pietats;

E car no ‘ls ay tenguts honrats

En mon còr, amant mays mon òr,

Mon caval, mon aur e austor, (austor: azor : tipo de halcón; falcó, cernícalo, esparver...)

Ay contra ‘l manament falit;

Perque 's tany qu' en sia punit

O ‘n faça satisfacció,

En tant que a els tot me dó;

A vos mon payre natural (28),

E la mia mayre atretal

Ay falit, car no 'ls ay honrats

Tant com dey, pus m' han engenrats,

Perqu' en fás satisfacció

En quant prech Deus que m' ho perdó,

E vuyl los mays que mí honrar

E a els servir me vuyl donar,

E fassen de mí com senyor

E sá eu vas a éls com servidor (29).

VI.

NO FARÁS LADRONÍA.

A vos, mon Deu, ay mi emblat,

E son me donat a peccat.

A vos ay emblat honrament,

E ay lo dat a mon parent.

E d' altres res ay embladas

A homens mantes vegadas.

Encare que mí ay emblat

En quant al demoni só dat (30),

E en tot aquest emblament

Ay trencat vostre manament;

Perque no ay altre conòrt

Mas que me 'n peneda molt fòrt,

E que reta ço qu' ay emblat

De mon poder, e pietat

Me reta a vos ab tal perdó,

Que venga a salvació;

E retaus de mon còr suspirs,

E de ma volentat desirs,

E de mos uyls lágremes, plòrs

E penedir de mos errors.

VII.

NO FARÁS HOMICIDI.

Aquel qui si matex té 'n mòrt (31)

En peccant fá a Deu gran tòrt;

Car de Deu es per creament,

Per ço que li faça honrament;

Lo qual no 's pòt far ab morir

En peccant, mas a bé vivir

En virtuts e en sanctetat,

Contra tot vici e peccat;

E si altre home ha mòrt,

Fá a Deu d' aquel home tòrt;

E aquel tòrt es doblement,

Perque li 'n tayn doble turment;

E no 'n fá satisfacció,

Si no 'n requer doble perdó,

E que vença la mala mòrt

Ab contricció e conòrt,

E ‘n la merce del Creador,

Mayre de just e peccador,

La qual vivifica home mòrt

Quant de peccats se penet fòrt.

VIII.

NO LUTXURÍARÁS.

Car Deus vòlch fós matrimoni,

Es contra él lo demoni,

Qui contra Deu fá son poder;

E car Deus contra él vòl fer

E mostrar que él es Senyor

De tuyt li just e 'l peccador,

Está contra lutxuria,

Qui 'l matrimoni desvia

De la fí perqu' es honestat;

Perque Deus ha manament dat

Contra lutxuria, e vòl

Qui aquela fá que 'n haja dòl,

E que lo prech que li perdó

Faentli satisfacció

De contricció e plorar,

Que sia angoxós e amar,

E que sia molt pascient

Si 'n fá d' él negun venjament;

Perqu' eu satisfás a mercé

Me castetat, penedentme.

IX.

NO COBEJARÁS LA MULLER DE TON VEHÍ. (codiciarás)

Caritat es venjança

Bona de bé comensança,

E muler es per ço dada (arriba muller, con ll)

Que sia d' Adam lyvada,

Posada en ordenament;

E per ço fá Deus manament

Que hom no sia cobeytòs (codicioso; codiciós)

Contra orde, car no es bós

Nulla res que contra orde 's fá;

E qui lo manament desfá,

Es contra Deu tròp erguylós,

E son cás es tant perillós,

Que si no demana perdó

E no fá satisfacció

Ab caritat e honestat,

En infern será soterrat,

Infern hon mays dolor no mòr,

Ni consciencia de còr;

La qual remòrt ab tal turment,

Qu' espina no es tant punyent.

X.

NO COBEJARÁS LOS BENS DE TON VEHÍ.

Deus ha vòlgut far mandament

Que possessions ni argent

No cobeeg de son vehí,

Per ço qu' él sia amich fí,

E qu' en Deu hage esperança

E ‘n homes sia amistança; (se encuentra homens, hòmens, y homes)

Mays eu n' ay Deus desobeit,

Perque m' en tench fòrt per faydit,

E fásne satisfacció (ne faig, ne fás, ne fach; en faig; y hago satisfacción de ello)

Ab caritat e ab perdó:

Ab caritat car vuyl amar

Mon prohisme, servir e honrar,

Qui es mon vehí en quant hom es

E en una especia ab mí m' es,

Ab perdó demanant perdó

A Deu ab tal contricció,

Qu' en hage en mon còr dolor

Qui dó suspirs e als uyls plòr,

E tot a caritat me rent

Que faça de mí son talent.

XI.

DE VEER.

Aquest veer que Deus m' ha dat

Ay mantes vets tòlt e emblat

A Deu, a mí e mon parent,

En quant n' ay fayt mant faliment;

Car li uyl say qui son forat

D' hon entra en lo còrs peccat,

Obrat ay ab éls en veent
Peccats, per lo concebiment

Del còr, desirant vanitat,

Per ço que los uyls han guardat;

E car ab los uyls ay mal fet,

Coven qu' els n' estian a dret,

A tal qu' éls ne ploren sovén,

E 'l còr ne sia peneden,

E que no vengo ‘n vanitat

Del món, e quant haurán plorat (mundo; mon sin tilde, mon payre: mi padre)

Ab dolor e contricció,

Será la satisfacció,

Ab qui ha fet mal a volentat (32)

E ab élls nuyl temps faça peccat.

XII.

DE OYR.

Oyr es per oyr parlar

De Deu, e 'ls seus nòms presentar

Al còr que los vuyla amar,

E la memoria membrar,
E entendre l' enteniment,

E que Deus haja honrament;
Mas eu ay mon oyr girat

A malvestat e a peccat,

E fás d' él satisfacció

A judici e a perdó,

E prengalo qui mays hi ha (33),

Car ço que ‘n farán me playrá;

E si es jutjat a turment,

Vuyl ne estar humil, pascient;

E si lo vòl pendre perdó,

Vuyl fer com sia ab él bò

En tot ço que per él auray; (hauré; habré : tendré)

E a perdó lo grayray (34), (grairé, agrairé; agradeceré)

Lausant Deu que lo ha creat (loant; loando)

E penedir m' ay de peccat.

XIII.

DE ODORAR.

Está odór per odorar, (olfato, olor; aulor, olor; oler; aulorar, olorar)

E odórs per lo còr alegrar (olores; aulors, olors)

E que lo vidal esperit

Ab odorar sia nodrit;

Car la odór que de fòrs vé,

Refresca lo còr e revé,

Vivificant dins l' esperit,

Si no es de subjet pudrit; (podrit : podrido)

Mays eu ay ab odorament

Fayt mant peccat e faliment;

Car quant odorava la flor, (ya que cuando olía la flor)

E degra lausar lo Senyor (deguera; y debiera o debiese loar al señor)

Qui ha donat plasent sentir

En odorar, per él grayr, (grair; agradecer; gratias)

Desirava fornicament,

Qui es peccat vil e pudent;

Perque fás satisfacció

Odorant, sotsmetent la raysó (sometiendo, so : sots : debajo : “metiendo debajo”)

E qu' el faça venjament,

E que ús d' él honestament. (y que use de él honestamente; ús, us : uso, costumbre)

XIV.

DE GUSTAR.

Gustar está per bò menjar

Ab qu' el còrs puscha sostentar; (sustentar)

E Deus ay posada sabor,

Per ço qu' el home s' enamor

A menjar causes de bò grat, (coses : cosas)

E que Deus ne sia lausat.

Mas eu lausava la sabor

E l' amava mays qu' el Senyor;

Perque n' ay fayt mortal peccat,

E per dejuni sadollat, (ayuno)
E ab viandes de sabor

No lo perdona lo Senyor;
Perqu' eu vuyl dejunar tan fòrt

Que lo còrs gran pena en pòrt,
Car aytal satisfacció

Aporta de Deu lo perdó,

Lo qual tramet Deus de bò grat

A hom qui ha dejunat, (a quien ha ayunado; hom : hombre)

No a aquel que umpl el carner, (umplir, omplir : plenar : llenar; adimplere ?)

Tant, que no n' hi pòt mes caber.
(encontramos mays y ahora mes, sin tilde;
también mes enfans : mis infantes, hijos, niños)

XV.

DE TOCAR.

En tocar a Deus dar plaer

Per ço que hom lo vuyla haver
Ordonadament per s' amor;
Mas eu ne só fayt peccador,

Car ab plaer desordonat (desordenat; desordenado)

Ay fayt mant jorn mortal peccat,

Car mays ay amat lo tocar

Qu' el Senyor que l' ha volgut dar;

E no' n trobaray ja perdó

Si no ‘n fás satisfacció

Ab tocar d' hon haja turment

Lo còrs que hac delicament,

Tant, qu' en senta calt e fredor, (calor)

El còr suspir e li uyl plòr;

E si fás aytal tocament,

Al còrs venrán de mantinent
De la gracia del Senyor,

Pietat, perdó e amor,
Qui farán satisfacció

De mon tocar, clamant perdó.

XVI.

DE AFFAR.

Affar es sen perque parlar

Significa ço que hom vòl far;

E es sen de nòu conegut,

E mays que altre ha virtut

En fer conexer lo Senyor

E en procurar sa honor;

Car él mostre ‘l concebiment

Qu' hom ha, e 'l cogitament,

E mòu la boca Deu lausant,

E als seus cent nòms nomenant,

Los quals escrivim en rimar,

E al Papa els volguem donar,

E molt altre bé vé d' affar

A hom que bé ve sáb usar.

Mas eu, las, ay ira mortal,

Car de Deu ay dit molt de mal,

E fásne satisfacció

Lausant Deu, parlant que ‘m perdó,

E lausant sa gran pietat, (y loando su gran piedad; sa : su; la seua; la seva)

E acusant mí de peccat.

XVII.

DE IMAGINACIÓ.

Está imaginació

Per pendre ço que en lo sen fó (lo seny, seyn; el juicio, el sentido)

Sentit per los sis sentiments (35), (sentido por los seis sentidos, sentimientos)

Per ço que sia membraments, (membrar : recordar; recuerdos, remembranza -s)

De ço que es en temps passat;

Car si no fós imaginat,

No fóra fayt remembrament,

Ni hom haguera moviment (tuviera; haguere, haguera : tinguere; tingués)

A certa obra ni a cert loch, (lugar; loc, lloc, lloch; locum, locus, locumtenentem, Belloch...)

E fora perdut tot lo joch, (y fuera perdido todo el juego; encontramos fóra, fora)

E' l delit que se 'n pòt haver. (deleite, no delito)

Mas eu, las, me dey fòrt doler, (las : caray y similares; me dec : me debo)

Car ma imaginació

Ay virada en falió

Contra Deu, perqu' en son irat

E ja no ‘n será perdonat

Si no 'n fás satisfacció,

Pregan lo Senyor que 'm perdó,

E que ‘m ajuden a pregar

Contricció e suspirar.

XVIII.

DE MEMORIA.

Memoria es per Deus membrar, (memoria, rememorar; memo)

E es ço qui fá retornar

A la volentat son amat,

Lo qual amá en temps passat (36), (al cual amó en tiempo pasado)

E la memoria lo té ((lo tiene)

En temps present com lo sové.

Creá Deus la memoria, (creó)

Per ço que él membrat sia

E que hom se guart de falir (y que el hombre se guarde de, evite, fallar)

En temps present e a venir. (en tiempo presente y venidero; sdevenidor)

Mas eu ay ab membrar errat

En temps present e en passat,

En mays membrar falsa amor

Que bòn amor de mon Senyor;

Perque me ‘n tench fòrt per faydit

E son fayt de mí enemich

De mon prohisme e del Senyor

Perqu' en suspir, en planch e 'n plòr,

E fásne satisfacció

Aytant com pusch, clamant perdó. (tanto como puedo, clamando, implorando perdón)

XIX.

DE ENTENIMENT.

Enteniment es lum qui pren

Aquela causa qu' hom enten:

E está lum esperital (espiritual)

Que vál molt mays qu' el corporal.

Aquest lum ha 'l Senyor creatz

A tots qu' en siam luminatz
Tot lo bé qu' ens ha volgut dar

E lo mal vullam esquivar; (y el mal queramos esquivar)

E vòl que ab él sia entes (y quiere que con él sea entendido, comprendido)

Lo bé que fá e ço que es.

Mas eu m' ho tench tot per peccat,

Car tantes vetz l' ay ignorat; (veces; vets, vegades, vegadas; voltes)

E qui es peccat ¿qué fará?

Ni lo Senyor ¿cóm m' entendrá? (37)

¿Es nuyl hom qui consel me dó (consell; consejo)

Cóm pogués atrobar perdó?

No say als mas en quant pusch dar

A Deus mon entendre e amar,

E pusch a él clamar perdó,

E haver gran contricció.

XX.

DE VOLENTAT.

Volentat es flama qu' encen

En còr d' hom enamoramen: (en corazón de hombre:enamoramiento; enamorament sin t)
E es flama espirital (y es llama espiritual)

Qui vál mays que tot corporal.
Ha Deus creada volentat,

Per ço que ab ella sia amat,
E ha la posada al còr,

E vòl que sia el seu tresòr. (y quiere que sea su tesoro)

Mas eu n' ay lo tresor pertit,

E ay lo de peccats complit;

Per qu' eu me 'n tench tant per errat,

Que si no m' en es ajudat,

De lo Senyor seray faydit,

E seray de mal esperit.

Recorreray, donchs, a perdo (recorreré, pues, a perdón)

E faray satisfacció

Al Senyor de ma volentat,

Qui lo dó a sa pietat

O a son judici leyal,

E pórt la mon suspir coral. (solemos leer pòrt, aquí pórt, diferente tilde)

XXI.

DE JUSTICIA.

Justicia es ço qui fá

Far bé a hom qui bé amá,

E mal a home qui ha tòrt;

E está una virtut fòrt,

Tant gran, que no 's lexa forçar,

Mas ab penedir e esperar

De Deus pietat e perdó,

Ab suspirar contricció.

Contra justicia ay errat

Mantes vetz ab mortal peccat,

E vuyl cobrar sa amistat.

Ab esperança, pietat,

Faentli satisfacció

D' humilitat, contricció,

De pasciencia, obeir,

De caritat e penedir;

E si no m' ho vòl pendre a grat,

Fará vas mi tòrt e peccat, (vers, envers; hará contra mí entuerto y pecado)

Car pus qu' en son volgut jutjar,

No ‘m pòt segons dret nuyl mal far.

XXII.

DE PRUDENCIA.

La virtut qu' es prudencia (en el poema rima con sia, el acento en la i)

Es ço qui fá que hom sia (sea; sigue, sigui)

Savi en pendr' el major bé,

E lo mal esquivar de se.

Contr' aytal virtut ay errat,

Lo qual errament es peccat.

Cové, donchs, ab ella gitar (conviene, pues, con ella expulsar, sacar, aviar, aventar, etc)

De mí ‘l peccat si ho pusch far:

Far no ho pusch si no 'm vé perdó

De Deus ab satisfacció:

Satisfacció no faray

Si no propòs nuyl temps may (si no propongo “nulo tiempo nunca”)

No faça vas Deus faliment,

Ni vas mí ni vas mon parent: (ni contra mí ni contra mi pariente; vas : vers : versus, VS)

Lo proposit no pusch haver

Si en mon còr no ‘n ay doler,

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr

Em tenga fòrt per peccador: (em : me; las metátesis son frecuentes en textos antiguos)

Ni ‘l doler jámays no ‘m venrá, (jamás; jamays, en este caso con la tilde en la primera a)

Si Deus de mí mercé no ha. (si Dios de mí merced no tiene; castellano antiguo “ha”)

XXIII.

DE FORTITUDO.

Fortitudo es la virtut

Que té hom fòrt combatut

Ab tentació de mal far,

E per res no laxa errar,

Ans lo fá esser vençedor,

E esser fòrt combatedor.

Aytal virtut ay perduda

Mantz ayns, e si no 'm ajuda (38), (muchos años, y si no me ayuda; ayns, anys)

En perdrela estay perdut,

E com a home recrehut;

E hom vensut ¿qué porá far (podrá)

Si no s' ajuda ab plorar,

Ab suspirar, ab penedir,

E que vuyla molt Deus servir?

E tot aço no li val rè (y todo esto no le vale -de- nada)

Si de Deus no li ve merce; (mercé, la encontramos con y sin tilde; merced, gracia)

E si vé ¿ahon estará (y si viene, dónde estará?; encontramos hon, ahon, ahón, hón)

En home hon tant peccat há? (en hombre donde tanto pecado hay)

Noy say consell, mas que esper (no -hi, hic- sé consejo, mas espero)

Que 'n faça Deus a son plaer.

XXIV.

DE TEMPRANCA.

Temprança es virtut de bò grat

Per la qual está sanitat;

E dona mérits molt sovén,

E parla hom sabiamen

Quant ha menjat e no es ples, (ple; cuando ha comido y no está lleno, ahíto)

E pren aquel qui tròp ha mes

De viandes en son mentó,

Reprenentlo de son sermó;

Perque temprança mays qu' aur val

A fer bé e esquivar mal.

E car vas ela faydit só,

Vuy li far satisfacció

Ab dejunis e penedir,

Car vas ela ay volgut falir;

E vuyl estar en sa presó,

E molt pregar Deus que ‘m perdó,

E que temprança hem vuyla dar (y que templanza me quiera dar; hem, em, me)

Contra gola, qui fá menjar (gula; garganta, garganchó, cuello; coll; collum - gollum)

Tant, qu' hom n' es vil e descortes,

E n' es mal sá en tota res. (sano)

XXV.

DE FE.

Fe es virtut ab que entenen

Sobre si nostr' entendimen, (enteniment; entendimiento)

Creent de Deu sa unitat, (su)

Encarnació, trinitat,

Creador, recreació (39),

Passió, gloriació,

Devalá e resucitá, (bajó; devall : debajo; va baixar, baixá; devallá)

Pujá, e jutjarnos vendrá. (subió; pujar : subir, como en una puja, pujar; vindrá)

Aquesta fe está tresòr

De ver sperit en lo còr.

Qui ella pren ab caritat,

Ab entendre mortificat

Sobre sa natura e saber,

E qui no la fá mantener (mantindre, mantenir)

Per tot lo món, pus poder n' ha,

En gran judici n' estará.

Contra tal fe suy peccador,

Car no ay tractada sa honor,

E fásne satisfacció

En quant a honrar ela ‘m dó (40).

XXVI.

DE ESPERANÇA.

Esperança es la virtut

Qui alegra home cahút

En peccat, e membr' el perdó

De Deus ab gran contricció.

Aquesta virtut vá e vé

Ab pietat e ab mercé;

E vassen ab contricció (sen va, s' en va; se 'n va; se va)

E torna ab mercé e perdó; (torne; vuelve; tornar : volver; se pueden tornar las tuercas)

E pòtne tot hom haver (ne pòt, ne pot; y -ne- puede todo hombre, tener; “toto ome”)

Quant en volrá a son plaer,

Ab que li vuyla satisfar (satisfer; satisfacer, satis + facer, satis + fer; saciar de comida)

De suspirar e de plorar,

De penedir, mercé querir,

E que no propós mays falir.

Contra aytal virtut ay falit

Mant jorn, perque n' estay marrit;

Car faent mal la vulle haver,

Perque m' en cové satisfer

A Deus que li deman perdó,

E qu' hem sotsmeta a raysó. (y que me someta a razón)

XXVII.

DE CARITAT.

Virtut que fá comunitat

De propis bens es caritat,

E está font de bò amar

E sens mijá e contra avar (41) (encontramos mijá, mitjá; y sin medio y contra avaro)

Vestit de avaricia (esta cia rima con volria; volria : querría; voler, voldre : querer)

Qui mays aur que deu volria,

Perque avar no' s pòt satlar (saciar)

En nuyla res, ans ha estar

En fòch e ‘n la ira de Deu,

En que negú bé está seu, (nadie, ninguno; dingú; neguna : ninguna)

Enans es sotmes a tot mal, (sotsmés; sotmés; sometido, so, sot, sots, sotz : debajo)

Lo qual haurá eviternal.

¿Qué farás, donchs, tú, hom avar? (harás)

¿Porás te, donchs, ab Deu posar? (podrás)

Satisfé contra ton peccat (satisfacer; satisfer)

Pregant Deus que 't dó caritat (pidiendo a Dios que te dé caridad; 't : et : te)

Que es contra avaricia,

E es corda ab que hom lia (lía, ata; liga, lliga; lligar : atar; corda : cuerda)

Sa volentat a bon amor,

E a mercé del Salvador.

XXVIII.

DE CASTETAT.

Castetat es aquel habit

De que matrimoni es vestit,

E per ella es ordenat,

Contra la qual ay fòrt errat

Ab lutxuria malament,

Perque 'n estay trist e tement

De lo gran judici de Deu,

Car trahit ay lo castel seu,

Lo qual doná a castetat;

El qual a ela ay emblat

E a lutxuria l' ay dat,

Qui mantz jorns n' ha pressa postat.

Còrs ¿qué faray pus qu' eu no 't he

Car lutxuria tot te té? (ya que lujuria todo te tiene; te : te; té : tiene)
Porat ajudar castetat (te podrá ayudar castidad; porá 't : porat)

Si dó a Deus ma volentat,

E ella fá tos uyls plorar, (tus; los teus, els teus)

E al teu còr suspirs gitar,

E que deman per tú perdó,

E 't faça estar a talió.

XXIX.

DE HUMILITAT.

Humilitat es la virtut

Qui fá hom erguylós vençut,

E quant dexe 'n puja en sús (sus, sús, dessus, dessús : arriba; francés sùr le pont ...)

En caritat e en bò ús;

E lo contrari fá erguyl,

Perque deuen plorar mei uyl,

E mon còr deu haver dolor;

Car eu com malvat peccador

Ay desamat humilitat,

E ab erguyl fí amistat; (hice; vaig fer)

Perque en son d' alt tant baix cahút (porque -en- soy de alto tan bajo caído; soc; caigut)

Que no ay força ni virtut;

Car qui càu de l' alta amor

De Deu, no es crebant major.

¡Ah, las! ¿e com hi pujaray

Pus que 'n erguyl cahút som say?

Car ab erguyl hom en jus vá, (hacia abajo; contrario de sus, dessus, dessús; dejus, dejús)

E cell qu' el Senyor no amá,
Tot‘ hora càu, si lo perdó

No ha ab satisfacció.

XXX.

DE DILIGENCIA.

¡Ah Deus de diligencia!

¡E cóm es contra accidia! (pereza; perea; latín acidia)

Car ela la lessa e la pren

Quant home está diligen

En honrar lo molt alt Senyor;

E está tan bò vençedor

Qu' a son prohisme ha caritat (42)

E de son mal es despagat;

E jamays home accidiós

No será mays son companyós;

Car accidiós ha plaer

Quant veu altre hom dexaser,

E es irat si 'l veu honrat;

Perque eu me tench per enganat,

Car no som estat diligent

Con Deus haja gran honrament;

E som estat accidiós

Contra mon prohisme savaylós,

Mas don ma satisfacció (43)

De esperança e de perdó.

XXXI.

DE LEYALTAT.

¡Ah leyaltat! ¡e com sots vos (este sots : sou : sois; no es el sots : bajo, debajo)

Contra enveja, fayt virtuos!

Car aquel queus ha en poder,

Nuyla enveja vòl haver,

Ni nuyl home l' haja de vos,

Car qui 'us vòl no es envejós.

¡Ah leyaltat! tan mal mí vá (44),

Car tan pauch vos he amadá, (amada; quizás tilde para la rima con vá)

E d‘ enveje son tant amich, (se encuentran palabras con e y a final, enveja; envidia)

Que de vos son paubre e mendich; (que de vos soy pobre y mendigo; au-> o)

Perque, leyaltat, vos requir

Que me ‘n jutjets a tal punir (juzguéis; jutgeu, jutgéu, jusguéu, jusgueu, etc)

Qu' en haja gran afflicció, (se usaba a menudo la doble efe, ff; different, offici, etc.)

O ‘n fassa satisfacció

Del tòrt queus ay e del peccat,

Car d' enveje ay estat privat;

¡Ah, leyaltat! poray trobar (podré; poré)

Ab molts suspirs, ab molt plorar,

E ab vera contricció,

En Deu pietat e perdó.

XXXII.

DE PASCIENCIA.

¡Ah Deus de pasciencia! (paciencia; se escribirá muchos siglos con sc)

¡E cóm ha poder a ira! (45)

Car ira no ha nuyl poder

En home que la vòl haver,

E cell qui ira volrá sobrar

Ab vos lo covenrà parlar. (se encuentran pocas à en estos textos)

¡Ah pasciencia d' amor

De home just e peccador!

De mí qu' eus he pauch amada,

¿Volrietz esser privada, (voldríes, voldries, volríes, volries; querrías)

Sius fás gran satisfacció (si us faig; si os hago gran satisfacción)

En esperar de Deus perdó

Per vostra amor, e que turment

Mon còr en mant suspirament,

E mos uyls en sovén plorar,

E ma bòca en mercé clamar, (boca; se encuentra escrito con tilde ò, y sin tilde; bocha)

E mes oreyles en oyr (orelles; orejas; oyr : oír; escoltar : escuchar)

Quant de vos ausirán mal dir, (oirán; ausir : oyr)

E mes mans contraligar, (contralligar; ligar : lligar : atar, liar)

E mos peus vos per tot sercar? (cercar; buscar; recerca : investigación, búsqueda)