Mostrando las entradas para la consulta se degue ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta se degue ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de abril de 2024

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii. 1505, hoc : sí.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas.
E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat
 de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells.
- Petrus Episcopus 
barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.


(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

martes, 5 de marzo de 2024

Lexique roman; Ficar - Folleil

 

Ficar, v., lat. figere, ficher, enfoncer, appuyer, fixer.

Ilh fan ficar un albre en terra.

Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Ils font ficher un arbre en terre.

Sel' aguilleta ficaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous enfoncerez cette aiguillette. 

Eu enpenc, lani e fic.

Torcafols: Comunal veill. 

Je pousse, déchire et enfonce. 

Part. pas. La bola que es ficada jos, el cap del camp.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXXIV, fol. 230.

La borne qui est fichée en bas, à la tête du champ. 

Los oils ficats en terra.

(chap. Los ulls ficats anterra; fixats, en los ulls fixos mirán cap anterra.)

Regla de S. Benezeg, fol. 28.

Les yeux fixés en terre.

Fig. Molt es fichaz en terra qui plus ama home mortal que non Deu.

Trad. de Bède, fol. 24. 

Moult est enfoncé en terre celui qui aime plus homme mortel que non pas Dieu. 

CAT. Ficar. ANC. ESP. Fincar. ESP. MOD. Fijar, hincar. PORT. Fincar. 

IT. Ficcare. (chap. Ficá, ficás: yo me fico, fiques, fique, fiquem o ficam, fiquéu o ficáu, fiquen; ficat, ficats, ficada, ficades. Posá, colocá, etc. Fixá, fixás, fixassen: yo men fixo, fixes, fixe, fixem o fixam, fixéu o fixáu, fixen; fixat, fixats, fixada, fixades.)

9. Fic, s. m., blessure, contusion.

A fic de cara. Rec. de remèdes en provençal. 

A blessure de visage.

3. Fica, s. f., piqûre, appui.

Fig. No posca ficar ni aia nulla fica el capil de la maio.

Tit. de 1280. Arch. du Roy., Quercy. 

Ne puisse appuyer ni ait nul appui au pignon de la maison.

4. Fissar, v., piquer.

Scorpio es totz temps prest de fissar... e fissa de travers, fazen arcual nafra. Eluc. de las propr., fol. 259.

(chap. Fissá, picá: fissonada de arreclauarraclauabogot, abella.)

arraclau, arreclau

Le scorpion est toujours prêt à piquer... et pique de travers, faisant blessure arquée.

Part. prés. Tan son mal e salvatge e fissan e morden.

Guillaume de Tudela. 

Tant sont méchants et sauvages et piquants et mordants.

5. Fisso, s. m,, aiguillon, épine. 

Fig. Ta fort mi punho li fisso 

De la mort.

(chap. Tan fort me punchen los fissons de la mort.)

Leys d'amors, fol. 7. 

Tant me piquent fort les aiguillons de la mort.

6. Fix, adj., lat. fixus, fixe.

Scorpio es signe masculi, fix, diurn.

Aquari es signe fix, freg et nocturn.

La terra es fixa perpetualment.

Las estelas fixas.

Eluc. de las propr., fol. 112, 111, 105 et 113. 

Le scorpion est signe mâle, fixe, diurne. 

Le verseau est signe fixe, froid et nocturne. 

La terre est fixe perpétuellement. 

Les étoiles fixes. 

CAT. ESP. (fijo) PORT. Fixo. IT. Fisso. (chap. Fixo, fixos, fixa, fixes.)

7. Fixament, Ficament, adv., fixement. 

Regardo de drech... fixament. 

(chap. Miren al dret... fíxamen.)

Fixament... regarda.

Eluc. de las propr., fol. 140 et 147. 

Regarde directement... fixement. 

Regarde... fixement. 

Regardan trop ficamen.

Brev. d'amor, fol. 130.

Regardant très fixement.

CAT. Fixament. ESP. (fijamente) PORT. Fixamente. IT. Fissamente. (chap. Fíxamen.)

8. Fixio, s. f., fixité.

Taur es signe nocturn... et ha fixio.

Donan deguna fixio e permanencia.

Eluc. de las propr., fol. 110 et 37. 

Le taureau est signe nocturne... et a fixité.

Donnant nulle fixité et stabilité.

9. Aficar, Afiquar, v., appuyer, fixer, attacher.

D'un pe no s' afica plus.

(chap. D'una pota no s'apoye mes.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ne s'appuie plus d'un pied.

Lo filh Raynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per ayssi gran vertut, que los estrieups pleguet. 

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Raynier de Gênes s'appuya sur les étriers par si grande force, qu'il plia les étriers.

Mos cors s' afica e s' atura 

En vos amar.

G. Figueiras: En pessamen. 

Mon coeur s'attache et s'applique à vous aimer. 

Fig. Dreitz ditz: No t' aficx

En aital ricor.

P. Cardinal: Caritatz. 

Justice dit: Ne t'appuie en telle richesse. 

ANC. FR. Durement es estriers s'afiche.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 402. 

Maiz à sez estrieus s'aficha.

Roman de Rou, v. 16120.

Bien fu afichié en l'estrier.

Roman du Renart, t. III, p. 244.

Sor les estriers s'afiche de randon.

Roman de Gérard de Vienne, v. 1573.

Qui de tel amor s'afiçoient.

Roman de Brut, t. I, p. 85.

ANC. CAT. Aficar. ANC. ESP. Afijar, afincar. ESP. MOD. Ahincar. 

PORT. Afficar, affincar. IT. Afficcare. (chap. Apoyá, apoyás, fixá, fixás.)

10. Afic, Afix, s. m., attachement, effort, obstination, impulsion, application.

Evers Deu era tot sos afix. Poëme sur Boèce.

Envers Dieu était tout son attachement. 

Lai on pres vilmen 

Dieus mort per aficx 

De menscrezens tricx. 

G. Fabre de Narbonne: Pus dels maiors. 

Là où Dieu prit ignominieusement mort par obstination de mécréants trompeurs. 

Anero se ferir de tal afic.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33.

Allèrent se frapper de tel effort.

Predicator tenc per meillor... 

Que, en predic, 

Met son afic.

P. Cardinal: Predicator. 

Je tiens pour meilleur le prédicateur... qui, en prédication, met son application.

Quar chavalga vas K. de tal afic.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80. 

Car il chevauche vers Charles de telle impulsion.

- Promesse, engagement.

Tos temps serai malvolens et enics 

Al rei Jacme, qar tenc mal sos afics.

Durand: En talant ai.

Toujours je serai malveillant et défavorable au roi Jacme, parce qu'il tint mal ses engagements.

- Adject. Affixe, terme de grammaire.

Alcunas dictios son affichas et apostas la una ab l'autra, et alcunas no.

Leys d'amors, fol. 54.

Aucuns mots sont affixes et apposés l'un avec l'autre, et aucuns non.

ANC. CAT. Afic. ANC. ESP. Afinco. ESP. MOD. (chap.) Ahínco.

11. Affiction, s. f., affiche, apposition.

Per affiction de la copia... en la porta de sa maison.

Fors de Béarn, p. 1094.

Par affiche de la copie... en la porte de sa maison.

12. Afitament, adv., fixement.

L'aigla regarda... solelh afitament.

(chap. L'águila o áliga mire... lo sol fito fito : fíxamen.)  

Eluc. de las propr., fol. 38.

L'aigle regarde... le soleil fixement.

13. Afigir, v., lat. affigere, adjoindre, attacher.

Es dicha d' afigir, quar afigimens vol dire aytant coma apostura.

Leys d'amors, fol. 54.

Est dite d' adjoindre, car adjonction veut dire autant comme apposition.

ANC. ESP. Afijir. IT. Affiggere. (chap. Afegí o afigí: afegixco o afegixgo, afegixes, afegix, afegim, afegiu, afegixen; afegit, afegits, afegida, afegides.)

14. Afigimen, s. m., adjonction, action de placer des affixes.

Es dicha d' afigir, quar afigimens vol dire aytant coma apostura.

Affigimens o apostura de dos nominatius, coma ayganeus.

(chap. Afegimén o afigimén o “apostura” de dos nominatius, com aiguaneu.)

Leys d'amors, fol. 54 et 55.

Est dite d' adjoindre, car adjonction veut dire autant comme apposition.

Adjonction ou apposition de deux nominatifs, comme eau-neige.

14. Infix, adj., lat. infixus, fiché, enfoncé.

De ferr ou d'autra cauza infixa ell corrs... atractiva.

Eluc. de las propr., fol. 104. 

Attractive... de fer ou d'autre chose enfoncée dans le corps.

16. Infixiu, adj., perçant, incisif.

La dolor es infixiva o penetrativa.

(chap. La doló es incissiva o penetrán.)

Eluc. de las propr., fol. 93. 

La douleur est incisive ou pénétrante.

17. Transfigar, v., lat. transfigere, transpercer.

Part. pas. Ben clavadas et transfigadas.

(chap. Ben enclavades y traspassades.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part. 

Bien fermées et transpercées.


Figa, Figua, Fia, s. f., lat. ficus, figue.

Mais am freidura e montagna 

No fas figa ni castagna.

P. Rogiers: Dousa amiga.

(chap. Mes m'agrade la fredó y la montaña que (no fach en) figa y castaña.)

J'aime mieux froidure et montagne que je ne fais figue et châtaigne.

Ab lait d'una salvatja figa.

(chap. En lleit d'una figa borda : salvache.) 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec le lait d'une figue sauvage.

Preno 'l sordeis c'avian soanat, 

Aissi com fes lo Lombart de las figuas

Raimond de Miraval: Amors mi fai. 

Prennent la souillure qu'ils avaient méprisée, ainsi comme le Lombard fit des figues.

Allusion à ce qu'en 1162, Frédéric Ier, en réparation d'un outrage fait à l'impératrice, sa femme, avait obligé les Milanais vaincus à retirer avec les dents une figue placée à l'orifice du fondement d'une vieille mule.

C'était une grande injure que de présenter aux Milanais le bout du pouce serré entre les deux doigts voisins, cela s'appelait far la figa, faire la figue. Cette locution, devenue proverbiale, servit à exprimer une raillerie injurieuse.

Loc. Per mal de vos farai la figua

Als gilos.

Deudes de Prades: Si per amar.

Pour le mal de vous je ferai la figue aux jaloux.

El mezel a 'l facha la figa.

Roman de Jaufre, fol. 26.

Le mézel lui a fait la figue.

ANC. FR. Cil prince nos ont fet la figue. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

C'est l'ancre qui la nef arreste, 

Et fait la figue à la tempeste.

Forcadel, p. 101. 

Genèves, Gênes... qui luy ont tousjours fait la figue.

Qui aux quarante fait la figue.

Satyre Ménippée, p. 178 et 141.

Dans la langue catalane, fer la figa, c'est fermer le poing, en montrant le pouce ressortant entre l'index et le doigt du milieu.

IT. Credes i far la croce,

Ma el ti fa la fica. 

Brunetto Latini, Tesoretto, p. 84. 

Egli ha fatta la fica alla casseta in ghermagio, in civeo.

Pataffio, liv. II. 

Quel donzello gli fece la fica quasi infino all' occhio, dicendoli villania.

Che rispondesse e facesse la fica a colui que la facea a lui.

Cento novelle antiche, n° 55.

E fecero una fica in faccia a christiani. 

Ann. di Lud. Monaldesco. Script. rer. it. Muratori, t. XII. 

Nég. explét. Enemics ni enemia

No m notz lo pretz d'una fia.

Raimond de Miraval: D'amor son totz. 

Ennemi ni ennemie ne me nuit la valeur d'une figue.

ANC. ESP.

Mas todo su esforcio no les valió tres figas. 

Poema de Alexandro, cop. 794. 

(N. E. En la novela Pedro Saputo hay un capítulo donde Pedro le lleva tres higos al rey. En chapurriau, tres figues.)

CAT. Figa. ESP. MOD. Higa (higo). PORT. Figa. (IT. fica. Chap. figa, figues.)

2. Figuier, s. m., figuier.

Quan figuier si enpeuta en figuier, et vit en vit.

(chap. Cuan la figuera se empelte en figuera, y la viña en viña.)

Tot figuier es aybre tendre, de leu per freg pren dampnagge.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 207.

Quand figuier se greffe sur figuier, et vigne sur vigne.

Tout figuier est arbre tendre, facilement par froid il prend dommage.

Figuiers, milgraniers. Leys d'amors, fol. 48.

(chap. Figueres, mangranés o mangraneres.)

Figuier, grenadier.

Mangrana

3. Figuieyra, s. f., lat. ficaria, figuier. 

Dieus maldic la figuieyra on non trobet mays fuelhas.

V. et Vert., fol. 88.

Dieu maudit le figuier où il ne trouva que feuilles.

Una molt bela figuieira. Brev. d'amor, fol. 160. 

Un moult beau figuier. 

CAT. Figuera (plural Figueras, donde nació Dalí). ESP. Higueira (higuera). PORT. Figueira.

(chap. La figuera, les figueres, la figa, les figues. No es tan delicada per al fret com fique aquí dal; a Beseit aguantaben be los iverns antics.)

4. Ficari, s. m., lat. ficarius, figon, qui se nourrit de figues.

Ficaris so homes salvagges vivens de figas.

(chap. Los “ficaris” (“figués”) son homens salvaches que viuen de figues.)

Eluc. de las propr., fol. 251.

Figons sont hommes sauvages vivant de figues.


Figura, Feigura, s. f., lat. figura, figure, forme, visage.

Be s pot meravillar qui conois sa figura.

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.

Peut bien s' émerveiller qui connaît sa figure.

Que vi las peyras entailladas, 

D' anticas figuras obradas.

V. de S. Honorat.

Qui vit les pierres taillées, d'antiques figures ouvragées.

Fig. La sancta glieya non es autra cauza mays la figura d' un cors glorios.

(chap. La santa Iglesia no es datra cosa mes que la figura d'un cos gloriós.) 

V. et Vert., fol. 5.

La sainte église n'est autre chose que la figure d'un corps glorieux.

- Terme de grammaire.

Feigura o es sempla o composta. Gramm. provençal. 

(chap. La figura o es simple o composta.)

La figure ou est simple ou composée. 

Loc. Vos amador que amatz per figura.

T. de G. de Cabestaing et d' Ozil de Cadarts: Es dreitz.

Vous amants qui aimez par figure. 

En figura d' aisso mandet Deus. V. et Vert., fol. 8.

En figure de ceci Dieu ordonna.

CAT. ESP. PORT. IT. Figura. (chap. Figura, figures.)

2. Figuracio, s. f., lat. figuratio, figure, forme, aspect.

Semlant a glazi en figuracio.

Quant a figuracio.

Eluc. de las propr., fol. 44 et 195.

Ressemblant à glaive par la forme. 

Quant à la forme. 

PORT. Figuração. IT. Figurazione. (chap. figurassió, figurassions.)

3. Figural, adj., figuratif, symbolique.

Sompnis... algus so nutz et patens, ses figural significacio, algus escurs et ab figural dezignacio.

Eluc. de las propr., fol. 77. 

Songes... aucuns sont clairs et évidents, sans signification figurative, aucuns obscurs et avec désignation figurative. 

ANC. ESP. Figural. IT. Figurale.

4. Figurable, adj., figurable, susceptible de recevoir figure.

Ayga... es element per cors estranh termenable et figurable.

Eluc. de las propr., fol. 149.

L'eau... est élément limitable et figurable par corps étranger. 

ESP. Figurable. IT. Figurabile.

5. Figuratiu, adj., lat. figurativus, figuratif.

Virtut... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Puissance... figurative, dispositive et distinctive des membres. 

ESP. PORT. IT. Figurativo. (chap. Figuratiu, figuratius, figurativa, figuratives; simbólic, simbolics, simbólica, simbóliques.)

6. Figurativamen, adv., figurativement.

Se fay aquesta figura, allegoria,... figurativamen.

(chap. Se fa esta figura, alegoría,... figurativamen.)

Leys d'amors, fol. 135.

Cette figure, l'allégorie, se fait... figurativement.

ESP. PORT. IT. Figurativamente. (chap. figurativamen : de forma figurada, simbólica.)

7. Figurar, v., lat. figurare, figurer, représenter.

Part. pas. Aysso fon ben figurat en Sampson. V. et Vert., fol. 72.

Ceci fut bien figuré en Samson.

Vedels doblamen figuratz.

A. Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré. 

Del novel regne que era figurat en David.

Hist. abr. de la Bible, fol. 39. 

Du nouveau règne qui était figuré en David. 

CAT. ESP. PORT. Figurar. IT. Figurare. (chap. Figurá, figurás: yo me figuro, figures, figure, figurem o figuram, figuréu o figuráu, figuren; figurat, figurats, figurada, figurades.)

8. Desfigurar, v., défigurer, déformer, changer de figure.

Pois dona desfigura.

Ogiers: Era quan. 

Puis dame change de figure.

Romp e desfigura, 

Am dentz et am las mans, tota sa vestidura. V. de S. Honorat.

Déchire et déforme, avec les dents et avec les mains, tout son vêtement. - Part. pas. Gibos desfigurat.

(chap. Geperut desfigurat; geput, geputs, gepuda, gepudes, geperut, geperuts, geperuda, geperudes: que té gepa, chepa, com Pablo Iglesias lo podemita; los camellos o dromedaris són geperuts, tenen giba, gibes, gepa, gepes, chepa, chepes - ESP. giba, joroba.)

V. de S. Honorat. 

Bossu défiguré.

Del som del cap entro als pes,

L'avian tot desfigurat.

Passio de Maria.

Du sommet de la tête jusques aux pieds, l'avaient tout défiguré.

Vezia issir de mar una bestia meravilhosamens desfigurada e desguizada et espaventabla. V. et Vert., fol. 6. 

Voyait sortir de mer une bête merveilleusement défigurée et déguisée et épouvantable. 

CAT. ESP. PORT. Desfigurar. IT. Disfigurare. (chap. Desfigurá, se conjugue com figurá.)

9. Transfiguratio, Transfiguration, s. f., lat. transfigurationem, transfiguration.

El dia de la transfiguratio de Nostre Senhor.

(chap. Al día de la Transfigurassió de Nostre Siñó.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Au jour de la Transfiguration de Notre Seigneur. 

La transfiguration, lo 6 agost.

Fors de Béarn, p. 1097. 

La Transfiguration, le 6 août. 

CAT. Transfiguració. ESP. Transfiguración. PORT. Transfiguração. 

IT. Transfigurazione. (chap. Transfigurassió.)

10. Transfigurar, Trasfigurar, v., lat. transfigurare, transfigurer,

transformer.

Ieu transfiguriei aquestas causas e mi.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Je transfigurai ces choses en moi. 

Transfiguret se denant els.

Trad. du N.-Test., S. Marc, C. 9. 

Il se transfigura devant eux. 

Diables se transfigura en motas guisas per descebre las gens.

V. et Vert., fol. 24. 

Le diable se transforme en plusieurs manières pour décevoir les gens. CAT. ESP. PORT. Transfigurar. IT. Trasfigurare. (chap. Transfigurá,  transfigurás: yo me transfiguro, transfigures, transfigure, transfigurem o transfiguram, transfiguréu o transfiguráu, transfiguren; transfigurat, transfigurats, transfigurada, transfigurades; transformá, transformás.)


Fil, s. m., lat. filum, fil, ligne.

No 'l tudaria plus q' us fils

Delguatz sostendria una tor.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei. 

Ne l' éteindrait pas plus qu'un fil délié soutiendrait une tour.

Ab un fil de son mantel var.

Giraud de Borneil: Al plus leu.

Avec un fil de son manteau vair.

Las liaras en un fil sotilmen, e qu'el fils sia fortz. Liv. de Sydrac, fol. 8.

(chap. Les lligarás en un fil sutilmen, y que lo fil sigue fort.)

Tu les lieras avec un fil subtilement, et que le fil soit fort. 

Fig. Al bon senhor de Mercuer, qu'es el fil

De valen pretz, que no s rompt ni s desfila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors.

Au bon seigneur de Mercoeur, qui est sur la ligne de mérite vaillant, qui ne se rompt ni se défile.

- Tranchant d'un instrument.

Fig. Tant ai ferm cor el fil

On ferm saber s' afila.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

Tant j'ai ferme coeur au fil où ferme savoir s'affile.

Loc. Mas eu no m part del dreg fil.

Rambaud d'Orange: En aital. 

Mais je ne me dépars pas du droit fil. 

D' amar vos suy el drech fil.

P. Bremond Ricas Novas: Ben dey. 

Je suis au droit fil de vous aimer.

Ges homz no pot portar a fil 

Ni a bon talh totas amors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

On ne peut point porter à fil ni à bonne taille toutes amours.

Adv. comp.

L' aygua li chay dels huels fil e fil per lo natz. 

(chap. L'aigua li cau dels ulls fil a fil per lo nas.) 

Roman de Fierabras, v. 3805.

L'eau lui tombe des yeux fil à fil par le nez. 

ANC. FR. Avoient chargé de front à droit fil la bataille de Caesar. 

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Brutus.

CAT. Fil. ANC. ESP. Filo. ESP. MOD. Hilo. PORT. Fio. IT. Filo. (chap. Fil, fils; v. filá; desfilá : desfilagarchá.)

2. Filet, s. m., petit fil, filet, réseau.

Las venas semblon filet.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les veines semblent filet.

Menudet cordat 

Ab filetz d' argen. 

Un troubadour anonyme: Per amor. 

Légèrement lacé avec filets d'argent.

Siei cabel delgat e saur

Son gent estreitz d' un filet d'aur.

Roman de Jaufre, fol. 73.

Ses cheveux déliés et blonds sont gentiment étreints d'un réseau d'or. CAT. Filet. ESP. PORT. Filete. IT. Filetto. (chap. Filet, filets.)

3. Filat, Fillat, s. m., fil, filet.

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado

Genser de lleis non debana fillat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei. 

Plus gente qu'elle ne dévide fil.

Fig. Hac un prim fillat de cillas 

Negre e sotil e delgat.

Roman de Jaufre, fol. 77. 

Eut un mince filet de cils noir et fin et délié.

- Toile, filet à pêcher ou à chasser.

Ab quatr' aunas de filat.

P. Cardinal: Tartarassa. 

Avec quatre aunes de toile. 

Filatz a pescar et cassar.

(chap. Filat per a peixcá y cassá.)

Eluc. de las propr., fol. 213.

Filets à pêcher et chasser.

CAT. Filat. PORT. Fiado. IT. Filato. (Chap. Filat, llas, ret.)

4. Filadis, s. m., filasse, bourre.

Ab filadis de cambe ni de lin.

(chap. En filadís de cánem y de llí: lino)

Cartulaire de Montpellier, fol. 192.

Avec filasse de chanvre et de lin.

Filadis de seda... a cargua, non pagua mais cinq sols.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 161.

Bourre de soie... par charge, ne paie que cinq sous.

CAT. Filadis. ESP. Filadiz. (chap. Filadís, filassa, borra.)

5. Filadura, s. f., filage.

Que degu non ause tenher ni far tenher... deguna filadura blancha ni burela.

Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 372. 

Que nul n'ose teindre ni faire teindre... nul filage blanc ni brun. 

IT. Filatura. (chap. Filadura, filadures.)

6. Fila, s. f., file.

Adv. comp. Sas gens entravan fila a fila.

Chron. des Albigeois, col. 79.

Ses gens entraient à la file.

CAT. ESP. PORT. IT. Fila. (chap. Fila, files.)

7. Fileira, s. f., filandre, sorte de maladie des oiseaux.

Autre mals es c' a nom fileira. 

Cant auzel a fileira.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est autre mal qui a nom filandre.

Quand oiseau a filandre. 

ANC. CAT. Filieyra. ESP. Filandria (Nematodo parásito del aparato digestivo de algunas aves, especialmente las de rapiña.)

PORT. Filandras. IT. Filandra. 

8. Flissa, s. f., pluche de laine. 

Porto mantels de flissa.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Portent manteaux de pluche de laine.

9. Flessada, s. f., couverture.

Occitani flassada coopertorium lecti vocant, quasi filassata.

(chap. Los ocsitans li diuen flassada a la cobertora del llit, casi filassata.)

Du Cange, t. III, col. 543.

Neguna flessada no farai... sino de lana de moton o de feda.

(chap. No faré cap cobertora (manta)... mes que de llana de cordé o de ovella.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 111.

Je ne ferai aucune couverture... sinon de laine de mouton ou de brebis.

I sac de palha e pois la flessada, e al cap I conselhier.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.

Un sac de paille et puis la couverture, et à la tête un coussin.

(N. E. conselhier : coussin; conseller, consejero; consultar con la almohada.)

De coissis e de flessadas.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De coussins et de couvertures.

10. Filos, adj., velu, filandreux, garni de fils, de filaments.

Eruca... animant es filos e quaysh lanuginos.

(chap. La oruga... es un animal filós y casi llanut.)

Aquesta tela es espongioza et filosa.

(chap. Esta tela es esponjosa y filosa.)

Fuelhas en si han alcunas venas filozas.

(chap. Les fulles en sí tenen algunes venes filoses.)

Eluc. de las propr., fol. 250, 37 et 209.

La chenille... est un animal velu et quasi laineux.

Cette toile est spongieuse et filandreuse.

Les feuilles en elles ont aucunes veines filandreuses.

11. Filable, adj., filable, qui peut se filer.

Peyra que es filabla.

Eluc. de las propr., fol. 188.

Pierre qui est filable.

12. Filar, v., filer.

Garsens e Peironela que filon lur cano. 

L' us teis, l'autre fila.

Izarn: Diguas me tu. 

Garsende et Péronelle qui filent leur quenouille 

L'un tisse, l'autre file.

(N. E. Peironela, Peronella, Péronelle, Petronila, como la reina de Aragón, hija de Ramiro II el monje; casada con el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV y madre de Alfonso II de Aragón, que escribía en occitano, como se puede ver en la obra en la que estamos, de Raynouard.)

reyna Petronila, comte Ramon Berenguer IV, Alfonso II

Fig. Non sabon prim filar

Mots.

Serveri de Girone: Sitot s'es.

Ne savent filer finement les mots.

Qui vol sirventes auzir... 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat.

P. Cardinal: Qui vol sirventes. 

Qui veut ouïr sirvente... à moi le demande, vu que je l'ai filé. 

Loc. Selha que del fil

A sos ops no pot far, 

Ad autra en fai filar.

Pierre de Bussignac: Quan lo dous.

Celle qui ne peut faire du fil à son profit, en fait filer à une autre.

Part. pas. La qual garlanda deia esser d'aur filat, d'argent filat o de seda.

(chap. La cual guirnalda degue sé d'or filat, de plata o argén filat o de seda.) 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 138. 

Laquelle guirlande doive être d'or filé, d'argent filé ou de soie.

CAT. ANC. ESP. Filar. ESP. MOD. Hilar. PORT. Fiar. IT. Filare.

(chap. Filá: filo, files, file, filem o filam, filéu o filáu, filen; filat, filats, filada, filades.)

13. Afilar, v., affiler, aiguiser. 

Qui de fort fozil 

Non vol coltelh tochar, 

Ja no 'l cuid' afilar 

En un mol sembeli. 

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. 

Qui ne veut pas frotter couteau d'un fort fusil, qu'il ne pense jamais l' affiler sur une molle fourrure.

Fig. Non sabon prim filar 

Mots, ni rimas afilar.

Serveri de Girone: Sitot s'es. 

Ne savent filer finement les mots, ni aiguiser les rimes.

Tant fin' amors totas horas m' afila 

Ma voluntat qu'ieu de lauzar m'afil. 

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Tellement pur amour à toute heure m'affile ma volonté que je m'affile à louer.

Mi dons, don m' afil

En leys servir. 

P. Raimond de Toulouse: Pos vezem. 

Ma dame, par qui je m'affile à la servir. 

Tant ai ferm cor el fil 

On ferm sabers s' afila. 

Mas afilat s' afila 

El desafilat fil.

Raimond de Miraval: Aissi m te. 

Tant j'ai ferme coeur au fil où ferme savoir s' affile.

Mais affilé s'affile au fil désaffilé. 

Part. pas. Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. De lenguejar

Contra joglar, 

Etz pus afilatz que milas.

Marcabrus: Senher. 

Pour parler contre jongleur, vous êtes plus affilé que milan.

Fig. et subst. Ni Belins lo moutos

N' Isingrins l' afilatz.

Arnaud d' Entrevenas: Del sonet. 

Et Belin le mouton et Isengrin l' affilé. 

ANC. FR. Dont chascun à guerre s'afile.

G. Guiart, t. 1, p. 116. 

CAT. ESP. Afilar. PORT. Affiar. IT. Affilare. (chap. Afiláesmolá.)

14. Desfilar, v., défiler, découdre. 

Fig. Al bon senhor de Mercuer, qu' es el fil 

De valen pretz, que no s rompt ni s desfila. 

Folquet de Lunel: Tant fin' amors.

Au bon seigneur de Mercoeur, qui est sur la ligne de mérite vaillant, qui ne se rompt ni se défile. 

Part. pas. Cant auretz auzel desrenat, 

Que hom apela desfilat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous aurez oiseau éreinté, que l'on appelle défilé.

CAT. ANC. ESP. Desfilar. ESP. MOD. Deshilar. PORT. Desfiar. 

(chap. Desfilá: traure fil, aná en fila; desfilagarchá: desfilagarcho, desfilagarches, desfilagarche, desfilagarchem o desfilagarcham, desfilagarchéu o desfilagarcháu, desfilagarchen; desfilagarchat, desfilagarchats, desfilagarchada, desfilagarchades.) 

14. Desafilar, v., désaffiler, émousser. 

(chap. Desafilá, esmossá, fé una esmossa al fil de un arma, destralgabiñet, navalla, dalla, fals, etc.)

Part. pas. Fig. Mas afilat s'afila

El desafilat fil.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

Mais affilé s'affile au fil désaffilé.

16. Esfilar, v., effiler, couler. 

Fig. A tot auzel debaten

Fan d' esfilar defendemen.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

A tout oiseau se débattant font empêchement de couler. 

IT. Sfilare.

17. Refilar, refiler, filer de nouveau. (chap. Refilá)

Que neguna persona non auze los dichs pezes refilar per metre en autres draps. 

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 219.

Qu'aucune personne n'ose refiler lesdits poids pour mettre en d'autres draps.

18. Perfil, s. m., parfilure.

Ornar lors raubas d' ermeni... o de perfils de seda.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 138. 

Orner leurs robes d'hermine... ou de parfilures de soie. 

CAT. ESP. PORT. Perfil. (chap. Perfil no signifique teixit, roba.) 

19. Perfila, s. f., parfilure.

Que sia fortz plus qu' autra sa perfila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Que soit forte plus qu'autre sa parfilure.

20. Perfilar, v., parfiler.

Fig. Per qu' a mestiers qu' om ta ferm la perfil

Que sia fortz plus qu'autra sa perfila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

C'est pourquoi a besoin qu'on la parfile si ferme que soit forte plus qu'autre sa parfilure. 

ANC. FR. Tout pourfilé de piaus d'agniel.

(chap. Tot cusit, teixit de pells de cordé.)

Una história en final felís, cordé, mar, brasa

Roman du Renart, t. IV, p. 147. 

CAT. ESP. PORT. Perfilar. (chap. Perfilá no signifique cusí o teixí.)

21. Folleil, s. m., bass. lat. folasellum, filoselle.

Saven' ac prima d' un folleil, 

Ab que son estreit sei cabeil.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut un bandeau fin d'une filoselle, avec quoi sont étreints ses cheveux.