Mostrando las entradas para la consulta puch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta puch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 19 de septiembre de 2018

Lo Decamerón en chapurriau

Proemio

Escomense la primera jornada del Decamerón, a la que, después de la explicassió donada per lo autó sobre la raó per la que va passá que se reunigueren les persones que se móstren enraonán entre elles, se enraóne, gobernán Pampínea sobre lo que mes agrade a cadaú. 

Cuan mes, mol grassioses dames, penso lo piadoses que sou per naturalesa, mes vech que la presén obra tindrá al vostre juissi un prinsipi penós y triste, com es lo dolorós recuerdo de aquella pestífera mortandat passada, universalmen funesta y digna de plos per tots aquells que la van viure o van sabé de ella. Pero no vull que per naixó tos arredro seguí lligín com si entre singlots y llágrimes haguéreu de passá la lectura. Este horrorós escomensamén tos sirá com als camináns una montaña áspra y empinada después de la que se trobe amagat un planet hermossíssim y deleitós com la Belenguera de Beseit, que es mes plassenté contra mes gran ha sigut la duresa de la pujada y después u sirá la baixada. Y aixina com lo final de la alegría sol sé lo doló, les miséries se acaben en la alegría que les seguix. An este curtet disgust (y dic curtet perque se explique en poques paraules) seguirá pronte la dolsó y lo plaé que tos hay prometut y que potsé no siríe esperat de tal escomensamén. Y en verdat si yo haguera pogut decorosamen portátos per un atra part en ves de per una senda tan regallada y empinada com esta, u hauría fet de bona gana; pero ya que la raó per la que van passá les coses que después se lligirán no se podíe manifestá sense este recuerdo, com espentat per la nessessidat me disposo a escríureu.
Dic, pos, que ya habíen los añs de la fructífera Encarnassió del Fill de Déu arribat al número de mil tresséns coranta y vuit (1348) cuan a la ilustre siudat de Florencia, nobilíssima entre totes les atres siudats de Italia, va arribá la mortífera peste que o per obra de los cóssos superiós o per les nostres acsións infames va sé enviada sobre los mortals per la justa ira de Déu per a la nostra correcsió. Habíe escomensat algúns añs abáns al paísos de Orién, privánlos de gran cantidat de habitáns, y, continuán sense descans de un puesto a un atre, se habíe anat escampán misserablemen per Ocsidén. Y no valén contra nella cap sabé ni providénsia humana (com la llimpiesa de la siudat de inmundíssies ordenada per los encarregats de alló y la prohibissió de entrá an ella a tots los doléns y los mols consells donáts per a conservá la higiene) ni valén tampoc les humildes súpliques dirigides a Déu per les persones devotes, no una vegada sino moltes, ordenades en prossesóns o de atres maneres, casi al prinsipi de la primavera del añ abáns dit va escomensá horriblemen y de assombrosa manera a mostrá los seus dolorosos efectes. Y no ere com a Orién, aon a qui li eixíe sang del nas li ere manifest signo de mort inevitable, sino que al seu escomensamén los eixíen als mascles y a les femelles tan a les íngles o entrecuix o daball de les axiles o sobaco, sertes unflós, que algunes creixíen hasta la mida de una poma, y atres se feen com un ou, que eren anomenades bubas per la gen. Y de les dites parts del cos, en poc tems va escomensá la pestífera buba a exténdres a consevol part, inmediatamen va escomensá la calidat de la enfermedat a cambiás en taques negres o pardotes que apareixíen a mols als brassos y per les cuixes y a consevol part del cos, a uns grans y rares y a datres minudes y abundáns. Y aixina com la buba habíe sigut y seguíe sén indissi mol sert de mort futura, lo mateix passabe en estes. Y per a curá tal enfermedat no pareixíe que valguere ni aprofitare cap consell de meche o virtut de medissina; aixina, o per la naturalesa del mal o la ignoránsia de los que medicaben (de los que habíe aumentat mol lo número tan de homes com de dones que may habíen tingut cap coneiximén de medissina) no sabiguéren cóm veníe y no sabíen lo remei. Eren mol pocs los que se curaben abáns del tersé día de la aparissió de les siñals abáns dites, y la mayoría sense cap fiebre ni síntoma, se moríen. Y esta pestilénsia va tindre mes gran forsa perque algúns de los que estaben doléns se abalansáben damún dels sanos en los que se comunicaben, com fa lo foc sobre les coses seques o engrassades cuan se li arrimen mol. Y mes allá va arribá lo mal: que no sol lo parlá y lo tratá en los doléns apegabe als sanos la enfermedat, sino que tamé lo tocá la roba o consevol atra cosa que haguere sigut tocada o empleada per aquells doléns. Y assombrós es escoltá lo que ting que di, que si per los ulls de mols y per los meus propis no haguere sigut vist, no me atrevería a créureu, y mol menos a escríureu per mol digna de fe que fore la persona a qui lay haguera sentit. Dic que de tanta virulénsia ere la calidat de la pestilénsia narrada que no sol passabe del home al home, sino que les coses que habíen sigut del home tamé se contamináben en la enfermedat. Los meus ulls van sé testigos un día de aixó: están les despulles de un pobre home mort de tal enfermedat aviáts a la vía pública, y entropessán en ells dos gorrinos, y com segóns la seua costum tot u furgaben, lo estiraben de les galtes primé en lo morro y después en les dens, un momén mes tart, después de unes contorsións y com si hagueren pres veneno, los dos van caure morts an terra damún de les maltratades despulles del home mort. De estes coses, y de bastantes mes paregudes an estes y encara de mes grosses, van náixe temós y superstissións als que quedaben vius, y casi tots se inclinaben a un reméi mol cruel com ere esquivá y fugí dels doléns y de les seues coses; y, fénu, cadaú creíe que conseguíe la salut per an ell mateix. Y ñabíen algúns que pensaben que viure moderadamen y guardás de tot lo innessessari podríe oferí gran ressisténsia a la enfermedat y, reunida la seua compañía, vivíen separats de tots los demés apartánse y tancánse an aquelles cases aon no ñaguere cap dolén y se puguere viure milló, minján en gran prudénsia minjás fins y mol bons vins y fugín de tot exés, sense dixás parlá per ningú ni sentí cap notíssia de fora, ni de morts ni de doléns, tocán instruméns y en los plaés que podíen tindre se entreteníen. Uns atres, de la opinió contraria, afirmaben que la medissina sertíssima per an este mal ere lo beure mol y lo gosá y aná cantán de passeo, divertínse, y satisfé la gana en tot alló que se puguere, y riure y burlás de tot lo roín que passare; y tal com u díen, u féen, anán de día y de nit ara an esta taberna ara a l’atra, bebén tan com sed tingueren y sense pará cap cuenta, y fen sol les coses que los donáben gust o plaé. Tot aixó u podíen fé fássilmen perque tot lo món habíe abandonat les seues coses y cases, per lo que moltes se habíen fet comunes y les feen aná los extrañs, ocupes, igual que les haguere empleat lo propi amo. Y en tot este comportamén de fieres, fugíen de los doléns. Y en tan gran aflicsió y miséria de la nostra siudat, estabe la reverenda autoridat de les leys, tan de les divines com de les humanes, tota caiguda y apocada per los seus ministres y ejecutós que, com los atres homes, estaben doléns o morts o se habíen quedat sense criats y no podíen fé cap ofissi; aixina li ere líssit a tot lo món fé lo que li donare la gana. Mols atres observaben una vía intermija: ni aforrán les viandes com los primés ni allargánse en lo beure y en los atres libertinajes tan com los segóns, segóns la gana, y sense tancás, eixín a rondá portán a les máns flos, herbes que féen bona auló com romé, timó, fonoll y espígol, o algunes espéssies, que se portaben al nas assobín contra lo aire impregnat de la pudina y corrompina de los cóssos morts y carregat y pudén per la enfermedat y les medissines. Algúns eren de sentiméns mes cruels (com si fore mes segú) dién que cap medissina ere milló ni tan bona contra la peste que fugí de ella; y no cuidánse de res mes que de ells mateixos, mols homes y dones van abandoná la propia siudat, les propies cases, les seues possesións y als seus paréns y totes les seues coses, y van buscá atres terres, com si la ira de Déu no haguere de seguíls per a castigá la maldat de los homes en aquella peste y sol haguere de oprimí an aquells que se trobaren dins de los muros de la seua siudat com avisán de que cap persona teníe que quedá allí viva. Y encara que de estos que opinaben de diferentes maneres no van morí tots, no per naixó tots se salvaben. Sen ficaben doléns mols a tot arreu, y habén donat ells mateixos ejemplo cuan estaben sanos als que sanos quedaben, ara se quedaben abandonats per tots. Y no diguém ya que un ressidén esquivare al atre y que casi cap veí cuidare del atre, y que los paréns poques vegades o may se visitaren, y en tal cas, de lluñ. En tan espán habíe entrat esta amargura al pit de los homes y de les dones, que un germá abandonabe al atre y lo tío al nebot y la germana al germá, y moltes vegades la dona al seu home, y lo que mes gros es y casi increíble, los pares y les mares als fills, com si no foren seus, evitaben visitáls y aténdrels. Per lo que als que se ficaben doléns, que eren una multitut incontable, tan homes com dones, cap atre auxilio los quedabe que o la caridat de los amics, de los que ne ñabíen pocs, o la avaríssia de los criats que per unflats salaris y abusius contrates servíen, encara que en tot alló no sen trobaren mols y los que se trobaben eren homes y dones de poc suc, y ademés gens acostumbrats a serví, que casi no valíen per a res mes que per a portá als doléns algunes coses que demanáren o miráls cuan se moríen; y servín en tal mal servissi, se perdíen ells moltes vegades en lo guañat. Y com los doléns eren abandonats per los veíns, los paréns y los amics, y ñabíe falta de criats se va seguí una costum may vista hasta entonses:
que a cap dona per bella o garbosa o noble que fore, si se ficabe dolenta, no li importabe tindre al seu servissi a un home, com fore, jove o no, ni mostráli sense cap vergoña totes les parts del seu cos com haguere fet a un atra dona, si u demanabe la nessessidat de la seua enfermedat. Aixina que aquelles que se van curá van tindre después menos honestidat.
Y ademés, va vindre de alló la mort de mols que si hagueren sigut ajudats se hauríen salvat. Faltaben servíssis que los doléns no podíen tindre y per la forsa de la peste ere tanta a la siudat la multitut de los que de día y de nit se moríen, que fée fredó sentíu di, y mes vóreu. Casi per nessessidat, coses contráries a les costums de los siudadáns van náixe entre los que quedaben vius. Ere costum, aixina com ara encara u veém, que les dones paréns y veínes se ajuntaren a la casa del mort, y allí, en aquelles que mes lo tocaben, ploraben; y per un atra part dabán de la casa del mort en los seus paréns se reuníen los seus veíns y mols atres siudadáns, y segóns la calidat del mort allí veníe lo clero, y lo difún, a muscles dels seus iguals, en un funeral de pompa de sera y cántics, a la iglesia triada per nell abáns de la mort ere portat. Estes coses, después de escomensá a aumentá la ferossidat de la peste, casi del tot o en gran part van pará, y unes atres noves van vindre al seu puesto. Per lo que no sol sense tindre moltes dones al voltán se moríe la gen sino que eren mols los que de esta vida passaben a l’atra sense testigos; y mol poquets ñabíe de aquells que ressibíen les piadoses ploreres y les amargues llágrimes dels seus paréns. Al revés, en ves de llágrimes van sé mes normals les risses y los chistes y lo festejá en compañía. Esta costum, les dones, la habíen adeprés mol be. Y ere mol raro vore cadávers que foren acompañats per mes de deu o dotse dels seus veíns a la iglesia; als que ya no portaben a muscles los honrats y amats siudadáns, sino una espéssie de enterradós eixits de la gen baixa que se féen cridá faquines y féen este servissi cobrán be, ficánse daball del ataúd y portánlo en pressuroses passes, no an aquella iglesia que s´haguere abáns de la mort disposat, sino a la que estabe mes prop lo portaben, detrás de cuatre o sis móssens, en poques llums, y a vegades sense cap. En la ajuda de los faquines, sense cansás en un ofissi massa llarg o solemne, a consevol sepultura desocupada, la que primé trobaben, de terra lo colgaben. De la gen baixa, y potsé de la mijana, lo espectácul encara estabe ple de mes miséria, perque éstos, o per la esperansa o la pobresa retinguts la mayoría a les seues cases, quedánse als seus barris, sen ficaen doléns per milenás cada día, y no sén ni servits ni ajudats per dingú, sense cap redensió se moríen tots. Y mols acababen a la vía pública, de día o de nit; y si se moríen a les seues cases, en la corrompina dels seus cóssos féen sentí als veíns que estaben morts; y entre éstos y los atres que per tot arreu se moríen, una aglomerassió. Ere sobre tot observada una costum per los veíns, moguts mes per la temó de que la corrupsió de los morts no los ofenguere que per l´amor que tingueren als finats. Ells, o sols o en ajuda de algúns portadós cuan ne podíen tíndre, traíen de les cases los cóssos de los morts y los ficaben dabán de les portes (aon, espessialmen pel matí, haguere pogut vore un sensenúmero de ells qui se haguere passejat per allí) y allí féen vindre los ataúds, y va ñabé mols als que per no ñabén los van ficá damún de consevol tauló. Tampoc va sé un sol ataúd lo que se va emportá juntes a dos o tres persones; ni va passá una vegada sol, sen hagueren pogut contá bastantes, que la dona y lo home, dos o tres germáns, o lo pare y lo fill, anigueren juns a la caixa. Y moltes vegades va passá que, anán dos móssens en una creu a per algú, se van ficá tres o cuatre ataúds, portats per portadós, detrás de ella; y aon los retós creíen tindre un mort per a sepultá, sen ajuntaben sis o vuit, o potsé mes. Tampoc eren éstos en llágrimes o llums o compañía honrats, la cosa habíe arribat a tan que igual se cuidabe de los homes que moríen com de les cabres; per lo que va apareixe manifestamen que alló que lo curs natural de les coses no habíe pogut en los seus minuts y raros mals mostrá als sabios que se debíe soportá en passiénsia, u fée la grandesa de los mals hasta en los simples, aprofitats y despreocupats. Per a la gran caterva de morts que a totes les iglesies, tots los díes y casi totes les hores, ere conduída, no ñabíe prou terra sagrada als fossás (y máxime volén doná a cadaú un puesto propi segóns la antiga costum), se féen per los sementeris de les iglesies, después de está tot ple, fósses grandíssimes a les que se ficaben per sentenás los que arribaben, y com se fiquen les mercansíes als barcos en capes apissonades, en poca terra se colgaben hasta que arribabe a ran de terra. Y per a no aná buscán per la siudat tots los detalls de les nostres passades miséries, dic que no tampoc sen va salvá lo campo dels voltáns. Dixán los burgos, que eren pareguts, per poblassió, a la siudat, per les aldees escampades per nell y los campos, los llauradós pobres y les seues famílies, sense meches ni ajuda de criats, per los carrés y per los collets y per les cases, de día o de nit, no com a homes sino com a bésties se moríen. Estos, dixades les costums com a les siudats, no se ocupaben de cap de les seues coses o faenes; y tots, com si esperaren a la mort, se esforsaben en tot lo seu talento no en ajudá als fruits de los animals y de la terra y de los seus passats traballs, sino en gastá tot los que teníen a má. Per lo que los bueys, los burros, les ovelles, les cabres, los gorrinos, los pollastres y hasta los mateixos gossos fiels al home, van sé expulsats de les cases y aventáts per los campos, aon les cullites estaben abandonades, sense sé ni arreplegades ni segades, y los animals campaben per aon los apetíe y se acampaben com podíen; y mols, com si foren rassionals, después de habé pasturat be durán lo día, per la nit sen entornaben fartets a les seues cases sense cap guía de pastó. ¿Qué mes pot dis, dixán lo campo y tornán a la siudat, tanta va sé la crueldat del sel, y potsé en part la de los homes, que entre la forsa de la pestífera enfermedat y per sé mols doléns mal servits o abandonats per la temó que teníen los sanos, a mes de sen mil criatures humanes, entre mars y juliol, se té per sert que dins de los muros de Florencia los va sé arrebatada la vida, que potsé abáns de la enfermedat no se hauríe estimat que ñaguere a dins tanta gen? ¡Oh qué grans palaus, cuántes cases tan majes, cuántes nobles morades plenes per dins de gen, de Siñós y de dames, se van quedá forres hasta de chiquets! ¡Oh cuáns memorables linajes, cuántes amplíssimes herénsies, cuántes famoses riqueses se van vore quedá sense hereu! ¡cuáns valerosos homes, cuántes hermoses dones, cuáns joves ben pitos als que Galeno, Hipócrates o Esculapio hagueren jusgat saníssims, van amorsá en los seus paréns, compañs y amics, y arribat lo tardet van sopá en los seus antepassats a l´atre món!
A mí mateix no m´agrade aná revolcánme entre tantes miséries; per lo que, dixán les que puc evitá, dic que, están la nostra siudat de habitáns casi forra, va passá, aixina com yo u vach sentí a una persona digna de fe, que a la venerable iglesia de Santa María la Nova, un dimats de matí, no ñabén casi cap atra persona, sentits los divinos ofissis en hábits de dol, com demanáben éixos tems, se van trobá sat dones joves, unides o per amistat o per vessindat o per sé familia, de les que cap habíe passat los vin añs ni ne teníen menos de devuit, discretes totes y de sang noble y hermoses de figura, adornades en robes, y honestes. Los seus noms diría yo com cal si una justa raó no me impediguere féu, no vull que per les coses contades de elles que vénen ara, y per lo escoltat, cap pugue avergoñís mes abán, están avui una mica mes restringides les leys del plaé que allacuanta, per les raóns abáns dites. Ni tampoc vull doná materia als envejosos (disposats a deshonrá tota vida loable), de disminuí de cap manera la honestidat de les valeroses dones en converses desconsiderades. Pero, sin embargo, per a que alló que cada una va di se pugue compéndre sense confusió, en noms conveniéns a la calidat de cada una, les nombraré: La primera, y la de mes edat, se dirá Pampínea, la segona Fiameta, Filomena la tersera, la cuarta Emilia, Laureta la quinta, la sexta Neifile, y la radera, la séptima, Elisa.

Estes mosses se van ajuntá a una de les parts de la iglesia com preparades a sentás en corro, y después de mols suspiros, dixán de resá padrenuestros, van escomensá a cavilá sobre la condissió de los tems moltes y variadas coses; y después de un rato, callán les demés, aixina va escomensá a parlá Pampínea:

- Vatres podéu, volgudes Siñores, tan com yo habé sentit moltes vegades que a dingú ofén qui honestamen fa ús del seu dret. Natural dret es de tots los que náixen ajudá a conservá y deféndre la seua propia vida tan com poden, y consedíume aixó, ya que alguna vegada ya ha passat que, per conservála, se hayguen matat homes sense cap culpa. Y si aixó consedixen les leys, que regulen lo bon viure de tots los mortals, honesto es que, sense oféndre a dingú, natros y consevol atre, faiguém aná los micháns que pugám per a la conservassió de la nostra vida. Sempre que me fico a considerá les nostres acsións de este matí y les ya passades y penso cuáns y quins són los nostres pensaméns, compreng, y vatres igual u podéu compéndre, que cada una de natros tingue temó per nella mateixa; y no me maravillo per naixó, me admiro de que passánmos a totes lo tindre sentimén de dona, no agarrém alguna compensasió de alló que en raó temém. Estém vivín aquí, al meu paréixe, com si vullguérem y tinguérem que sé testigues de cuans cóssos morts se porten a la sepultura, o escoltá si los flares de aquí dins (lo número de ells ya casi ha arribat a cero) cánten los seus ofissis a les hores que toque, o mostrá a consevol que aparégue, per los nostres hábits, la calidat y la cantidat de les nostres miséries. Y, si eixím de aquí, o veém cóssos morts o doléns portats per los carrés, o veém aquells a qui per los seus crímens o maleses la autoridat de les públiques leys ha condenat al exili, burlánse de elles perque van sentí que los seus ejecutós estaben morts o doléns, y en violénsia y fogosidat recórren la siudat, o als merdes y brossa de la nostra siudat sentí que los diuen faquines, y sentí cansonetes deshonestes que mos insulten. Y no sentím mes que «estos están morts», y «tals atres están morínse»; y si ñaguere qui puguere féu, per tot arreu sentiríem doloroses ploreres. Y si a les nostres cases torném, no sé si a vatres com a mí tos passe: yo, de familia numerosa, no vach trobá datra persona an ella mes que a la meua criada, me esglayo y séntigo que me se esturrufen los pels, y me pareix, aon sigue que vach o me quedo, vore la sombra de los que han mort, y no en les cares que solíen tindre, sino en un aspecte horrible, monstruós, no sé aón adquirit, y me espanto. Tan aquí com fora de aquí, y a casa, me trobo mal, y mes ara que me pareix que no ña cap persona que encara tingue pols al señ y puesto aon aná, com tením natros, dingú que se haygue quedat aquí mes que natres. Y hay sentit y vist moltes vegades que si algúns ne queden, aquells, sense fé cap distinsió entre les coses honestes y les que no u són, sol en que les ganes lay demánon, y sols o acompañats, de día o de nit, fan lo que milló sels oferix; y no sol les persones libres sino tamé les tancades als monasteris o convéns, convensudes de que los convé alló, trencades les leys de la obediénsia, se donen a delíssies carnáls, de esta manera pénsen salvás, y se han fet lujurioses, cachondes y depravades. Y si aixina es, com se veu, ¿qué fem aquí natros?, ¿qué esperám?, ¿qué ensomiám? ¿Per qué tením mes perea y som mes lentes per a la nostra salvassió que tots los demés siudadáns? ¿mos reputém de menos valor que tots los demés?, ¿o creém que la nostra vida está lligada en cadenes mes fortes al nostre cos que les de los atres? Estém equivocades, mos engañám, qué tontes som si u creém aixina. Tan com vullguém recordá cuáns y quins han sigut los joves y les dones vensuts y vensudes per esta cruel pestilénsia, tindrém una demostrassió claríssima. Y per naixó, no sé si tos pareixerá a vatres lo que a mí me pareix: yo penso que, aixina com mols u han fet abáns que natros y fan, ixquém de esta terra y anigám a les nostres viles del campo (totes ne tením) y allí tingám festa, alegría y plaé sense traspassá lo límit de lo raonable. Allí se sénten cantá los muixonets, se veuen verdejá los collets y los plans, y les finques plenes de blat, sivada y avena fan oles com lo mar y ñan moltes classes de ábres, y lo sel es mes cla y blau y ubert. Lo sel, per mol enfadat que estigue, no mos negue les seues belleses eternes, que mol mes majes són que los muros de la nostra siudat. Y es allí, ademés, lo aire mes fresquet y puro, y de les coses que són nessessáries a la vida ña allí mes abundánsia, y ñan menos de les que estorben: perque allí, encara que tamé se móriguen los llauradós com aquí los siudadáns, ofén menos, perque ñan menos cases y habitáns que a la siudat. Y aquí, per un atra part, si u vech be, no abandoném a dingú, abáns podém en verdat di que ham sigut abandonades: perque los nostres, o morínse o fugín de la mort, com si no siguérem seues mos han dixat en tanta pena. Cap reproche pot fes a seguí este consell, mentres que lo doló y lo disgust, y potsé la mort, podríen víndremos si no lo seguim. Y per naixó, si tos pareix, en les nostres criades y fénmos seguí de les coses oportunes, avui an este puesto y demá an aquell, la alegría y la festa que an estos tems se pugue crec que estará be que les disfrutém; y que mos estiguém allí hasta que veigam (si primé la mort no mos alcanse) quin final reserve lo sel an estes coses. Y enrecordéuton que no es res roín anámon honestamen cuan gran part de los atres deshonestamen se queden.
Habén escoltat a Pampínea les atres dones, no sol van alabá lo seu raonamén y consell sino que, en dessich de seguíl, habíen ya entre elles escomensat a considerá lo modo de féu, com si al eixecás de aon estaben assentades inmediatamen hagueren de ficás en camí. Pero Filomena, que ere discretíssima, va di:
- Siñores, per mol ben dit que haigue estat lo raonamén de Pampínea, no ham de córre a féu aixina com pareix que voléu. Tos recordo que som totes dones y no ña cap tan chiqueta com per a no sabé cóm se gobernen les dones juntes sense la providénsia de cap home. Som caprichoses, abalotadores y abalotades, desconfiades, temoriques y apocades, coses per les que mol dudo que, si no agarrém un atra guía mes que la nostra, se desfará esta compañía mol pronte y en menos honor per a natros del que siríe menesté: y per naixó bo es péndre providénsies abáns de escomensá.
Va di entonses Elisa:
- En verdat los homes són lo cap de la dona y sense la seua direcsió poques vegades arribe alguna de les nostres obres a un fin loable: pero ¿cóm podém trobá estos homes? Totes sabém que de los nostres están la mayoría morts, y los atres que viuen s´han quedat un aquí y un atre allá, sense que sapigám aón, fugín de alló de lo que natros tamé volém fugí, y lo admití a extrañs no siríe convenién; per lo que, si volém córre detrás de la salut, mos convé trobá lo modo de organisámos de tal manera que allí aon volém trobá gust y repós no trobém disgust y escándol. Mentres les dones estaben en estos raonaméns, entren a la iglesia tres joves, que no u eren tan per a que no tinguere lo menos vintising añs lo mes jove: ni la calidat y perversidat de los tems, ni la pérdua de amics y de paréns, ni la temó habíe pogut extinguí l´amor en ells, ni siquiera arrefredál. A un li díen PánfiloFilostrato lo segón y lo radé Dioneo, tots amables y cortesos; y estaen buscán a les seues dames, que estaben entre les sat nomenades, y les atres eren paréns de algún de ells. Pero primé van arribá ells als ulls de éstes que éstes van sé vistes per nells; per lo que Pampínea, entonses, sonrién va escomensá:

- La fortuna mos es favorable y mos ha ficat dabán an estos joves valerosos que mos farán en gust de guíes y criats.
Neifile, entonses, que se habíe ficat tota roija de vergoña perque ere una de les amades per los joves, va di:
- Pampínea, per Déu, mira lo que dius. Reconeixco que només coses bones poden dis de consevol de ells, y crec que poden oferí bona y honesta compañía no sol a natros sino a datres mol mes hermoses y estimades del que natros som; pero com es cosa manifesta que están enamorats de algunes de les que aquí están, ting temó de que mos seguixquen difamassións y reproches, sense tindre cap culpa ni natros ni ells, si mols emportém en natros.
Va di entonses Filomena:
- Ixo rai; allá aon yo honestamen viga y no me rossego la consiénsia, que parlo qui vullgue en contra: Déu y la verdat agarrarán per mí les armes. Pos, si estigueren disposats a vindre podríem di en verdat, com Pampínea va di, que la fortuna mos es favorable.

Les demés, sentín an estes parlá aixina, de acuerdo van di totes que foren cridats y sels diguere la seua intensió; y los rogaren que vullgueren tíndreles per compañía al viache. Per lo que, sense mes paraules, ficánse de peu Pampínea, que per consanguinidat ere parenta de un de ells, se va atansá cap an ells, que estaben parats com estaquirots miránles y, saludánlos en alegre gesto, los va fé manifesta la seua intensió y los va rogá en nom de totes que en puro y fraternal ánimo vullgueren tíndreles com a compañía. Los joves van creure primé que los fee la burla, pero después van vore que la dama parlabe en serio y van declará alegremen que estaben preparats, y sense mes tardansa, van doná órdens del que s´habíe de fé per a prepará la partida. Y ordenadamen fen prepará totes les coses oportunes y enviades aon ells volíen aná, en son demá de matí, aixó es, en dimecres, al clarejá lo día, les dones en algunes de les seues criades y los tres joves en tres dels seus criats, eixín de la siudat, se van ficá en camí, y no mes de dos milles se habíen alluñat de ella cuan van arribá al puesto primé dessidit. Estabe tal puesto a lo alt de una montañeta, per tot arreu una mica separat dels camíns, ñabíen diferéns arbustos, abrets, ábres y plantes, tots y totes verts y verdes, frondosos y frondoses y agradables de mirá; a la punta del puch ñabíe una masada en un gran y hermós pati al mich, y en galeríes y en sales y en alcobes totes elles bellíssimes y adornades en alegres pintures dignes de sé mirades, en pradets al voltán y en jardíns maravillosos y en pous de aigua fresquíssima y en bodegues plenes de pressiats vins: coses mes apropiades per als bons bebedós que per a les sobries pero no abstémies y honrades dones. La masada, ben agranada y en les alcobes y los llits fets, y plena de cuantes flos se podíen trobá a la estassió, y alfombrada en rames de jungs escampadetes, va ressibí la compañía que arribabe. Y al reunís per primera vegada, va di Dioneo, que mes que cap atre jove ere agradable y ple de ingenio:

- Siñores, la vostra discressió mes que la nostra previssió mos ha guiát aquí; yo no sé qué es lo que intentéu fé als vostres pensaméns: los meus los hay dixát yo a dins de les portes de la siudat cuan en vatres hay eixit de ella, y per naixó o vatres tos disposéu a entretíndretos y a riure y a cantá en mí (tan, dic, com convé a la vostra dignidat) o me donéu llissensia per a que a per los meus pensamens men entorna y me queda an aquella siudat desolada.
A lo que Pampínea, com si s´haguere desfet de tots los seus pensamens, va contestá alegre:
- Dioneo, mol be parles: ham de viure en alegría, pos les tristeses mos han fet fugí. Pero com les coses que no tenen orden no poden durá mol tems, yo que vach sé la inissiadora de los contactes per los que se ha format esta bona compañía, pensán en la continuassió de la nostra alegría, estimo que es de nessessidat triá entre natros an algún com a prinsipal a qui honrém y faigám cas com a superió, pero que tots los seus pensaméns se dirigíxquen a fémos viure alegremen. Y per a que tots próbon lo pes de les preocupassións jun en lo plaé de la autoridat, dic que a cadaú per un día se li dono lo pes y en ell lo honor, y quí sirá lo primé de natros se faigue per elecsió de tots. Los que continuarán, al arrimás la nit, sirán aquell o aquella que vullgue lo Siñó o Siñora del día, y los Siñós, segóns lo seu arbitri, durán lo día del seu señorío, ordenarán lo modo en que ham de viure. 

Estes paraules van agradá y a una veu la van triá com a Reina del primé día, y Filomena, corrén mol depressa cap a un lloré, perque moltes vegades habíe sentit parlá de cuán honor donáe a qui ere en lloré coronat, agarrán algunes rames, va fé una guirnalda o corona ben arreglada y lay va ficá damún de la coroneta. Va sé alló, mentres va durá aquella compañía, manifest signo a tots los demés del Real Señorío y privilegio. Pampínea, feta Reina, va maná que tots callaren, y habén fet ya cridá allí als criats de los tres joves y a les seues criades; y callán tots, va di:

- Per a doná lo primé ejemplo a tots vatros, per a que la nostra compañía en orden y en plaé y sense cap deshonor vixque y duro tan com pugám, nombro primé a Pármeno, criat de Dioneo, lo meu senescal, y an ell encomano lo cuidado y la solissitut per a tota la nostra familia y lo que perteneix al servissi de la sala. Sirisco, criat de Pánfilo, vull que sigue administradó y tessorero y que seguixque les órdens de Pármeno. Tíndaro, al servissi de Filostrato y de los atres dos, que se ocupo de les seues alcobes cuan los atres, ocupats en los seus ofissis, no puguen ocupás. Misia, la meua criada, y Licisca, de Filomena, estarán seguit a la cuina y prepararán les viandes que digue Pármeno. Quimera, de Laureta, y Estratilia, de Fiameta, volém que estiguen pendentes del gobern de les alcobes de les dames y de la llimpiesa de los puestos aon estiguém. Y a tots en general, volém y los ordenám que se guardon, aon sigue que vaiguen, de consevol puesto del que tornon, consevol cosa que séntiguen o veiguen, y de portá de fora cap notíssia que no sigue alegre. -

Y donades estes órdens, eixecánse de peu, va di:
Aquí ñan jardíns, aquí ñan prats, aquí ñan atres puestos mol bons, per los que vaigue cadaú al seu gust a esparsís; y al sentí lo toque de tersia, tots estiguen aquí per a minjá a la fresca.
Despedida, pos, per la ressién Reina, la alegre compañía, los joves y les belles dones, parlán de coses agradables, en pas lento, sen van aná per un jardí fénse hermoses guirnaldes de flos y fulles y cantán amorosamen. Y después de habé passat aixina lo rato que los habíe sigut consedit per la Reina, tornán a la masada, van vore que Pármeno habíe escomensat lo seu ofissi, per lo que, al entrá a una sala de la planta baixa, allí van vore les taules parades en mantels blanquíssims y en tasses que pareixíen de plata, y totes les coses cubertes de flos y de rames de ginesta; per lo que, rentánse tot les máns, com li va apetí a la Reina, segóns lo juissi de Pármeno, tots van aná a assentás. Les viandes delicadamen fetes van arribá y van sé escansiats vins finíssims, y en silénsio los tres criats van serví les taules. Alegrats tots per estes coses, que eren hermoses y ordenades, en plassenté ingenio y en festa van minjá; y eixecades les taules, com totes les dames sabíen ballá los danzes de carola, y tamé los joves, y part de ells tocá y cantá mol be, va maná la Reina que vinguéren los instruméns: y per orden seua, Dioneo va agarrá un laúd y Fiameta una viola, y van escomensá a tocá una dansa suave. Per lo que la Reina, en les atres dames, agarránse de la má en corro en los joves, com si fore una sardana o un ball sardo, en pas lento, enviáts a minjá los criats o sirviéns, van escomensá una carola: y cuan la van acabá, van cantá cansóns amables y alegres. Y aixina van passá tan tems com a la Reina li va pareixe, antes de maná que sen teníen que aná a dormí; donán a tots llisénsia, los tres joves a les seus alcobes, separades de les de les mosses, sen van aná. En los llits ben fets y tot ple de flos com la sala se van trobá. Igualmén les seues les dames, per lo que, despullánse, se van gitá a dormí.
No fée mol que habíe sonat nona cuan la Reina, eixecánse, va fé eixecás a tots los demés, afirmán que ere roín dormí massa de día. Van amorsá be y van passá lo rato, y después sen van aná a un prat aon la herba ere verda y alta y lo sol no podíe entrá ni per cap regata; y allí, aon se sentíe un suave airet, tots se van assentá en corro sobre la verda herba tal com la Reina va volé. Y ella los va di:
- Com veéu, lo sol está alt y la caló ya aprete, y res se sen mes que les chicharres als olivés o les oliveres, per lo que aná ara a consevol puesto siríe sense duda tontería. Aquí estem be y fresquets, y ñan, com veéu, tableros y pésses de ajedrez, y cadaú pot, segóns lo que al seu ánimo li dono mes plaé, chalá. Pero si tos vinguere en gana, podríem contámos cuentos y aixina passaríem esta calenta part del día. Cuan haigáu acabat tots de contá una história cadaú, lo sol ya haurá baixat y haurá menguat la caló, y podríem aná a entretíndemos aon mes gust mos dono; y per naixó, si aixó que hay dit tos agrade (ya que estic disposada a seguí lo vostre gust), fému; y si no tos apetiguere, que faigue cadaú lo que mes li agrado hasta la hora de véspres. Les dones y tots los homes van alabá lo novelá.

- Entonses - va di la Reina - , si tos apetix, an esta primera jornada vull que cadaú parlo del que mes li chauche.
Y girada cap a Pánfilo, que estabe assentat a la seua dreta, amablemen li va di que en una de les seues históries escomensare; y Pánfilo, sentit lo mandato, rápidamen, y sén escoltat per tots, va escomensá aixina:

primera-jornada-novela-primera


Lo Decamerón en chapurriau

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms pobles Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

Se va actualisán poc a poc,torna mes abán a vórela.

Barcelona , Barselona , Bar-sel-ona

Abrera
Aguilar de Segarra

Aiguafreda , Agua Fría

Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó

Aviá , Aventar, Aviar

Bada-lona , Grietaenlalona


Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés

Begues

Bellprat ,Belloprado

Berga , Verga

Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)

Cabañes (Les) , Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos

Caldes de Montbui :
Calidis de Montebovino

Calella

Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades

Capolat , Cabeza Pelada

Cardedeu , Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu , Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels , Castillo de Hieles

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí


Castellnou de Bages


Castellolí


Castelltersol


Castellví de Rosanes , Castillovino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs ,Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló , Cervellón

Collbató , Cuellobatón

Collsuspina

Copóns, Cálices

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles


Cánoves y Samalús


Dosrius , Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús


Fogars de la Selva


Folgueroles


Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí , Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá


Gallifa


Garriga (La)


Gavá

Gelida , Helada

Gironella , Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera , Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá


Gurb


Hostalets de Pierola (Els)


Igualada , Equilibrada

Jorba


Llacuna (La) , La Laguna

Llagosta (La) , La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá


Malgrat de Mar , Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu


Manresa


Marganell


Martorell


Martorelles


Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa , Masquehace

Matadepera

Mataró

Mediona


Moiá


Molins de Rei , Molinos del Rey Felipe VI

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat


Montcada y Reixac


Montclar , Monteclaro

Montesquiu

Montgat , Montegato

Montmajor , Montemayor

Montmaneu

Montmeló , Monte Melón

Montornés del Vallés


Montseñ; Montseny, 

Muntañola , Montañita

Mura

Navarcles

Navás


Nou de Berguedá (La) , La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls , Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan


Olérdola


Oristá


Orpí


Orís


Pacs del Penedés


Palafolls


Palau-solitá y Plegamans , Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá , Hacersepajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)


Parets del Vallés , Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita,

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)


Pobla de Lillet (La)


Poliñá


Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)


Pontons


Prat de Llobregat (Lo)


Prats de Llusanés


Prats de Rei (Los)


Premiá de Dal


Premiá de Mar


Puig-reig , Puch Rech

Puigdalber

Pujalt , Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet , Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió


Rubí


Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)

Sagás

Saldes

Sallent


Sant Adriá de Besós , San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta


Sant Celoni, San Celonio,  

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues , Se han Cagado en las Garrigas,

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra

San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí , San Juan Delpino

Sant Joan de Vilatorrada , San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de (fesols) Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles , San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torelló

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja , La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts , San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos , Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora ,Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera , Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda ,Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna , Santa Susana

Santpedor , Sanpedro (te la bendiga)

Sentmenat ,Menatdesén

Seva , Seba

Sitges , Siches

Sobremunt , Sobremún

Sora ,Sorra

Subirats , Baixarats

Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá

Terrassa , Tierra Rasa

Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat

Ullastrell , Ojoastrell

Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina

Vallirana ,Vall Arana , Vall d'Aran

Vallromanes
Veciana

Vic , Vivo

Vilada

Viladecans , Villadeperros

Viladecavalls ,Villadecaballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra , La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí ,Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius

Girona , Gerona

Agullana , Agujalana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós

Cantallops ,Cantalobos

Capmañ

Cassá de la Selva , Cazada de la Selva

Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca

Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter

Cistella , Sistella,Cesta

Colera

Colomers , Palomares

Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá

Figueres ,Higueras

Flasá
 Foixá
Fontanals de Cerdaña
 Fontanilles

Fontcoberta , Fuentecubierta

Forallac

 Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger

Girona , Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña

Hostalric ,Hostalrico

Isóvol
Jafre
Jonquera (La) ,La Junquera
Juiá

Lladó , Almez

Llagostera
 Llambilles
Llanars

Llansá , Lanzar

 Llers
Lloret de Mar

Llosses (Les) , Las losas

Llívia

Madremaña , Madrearagonesa

Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló ,Mojón
Mont-ras , Monteraso

Montagut y Oix

Navata
Ogassa
Olot ,Olote
Ordis
 Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator
Palau-saverdera
Palol de Revardit
Pals ,Palos, Tochos
Pardines

Parlavá , Hablabá

Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou , Puertotoro

Preses (Les) , Las Prisas

Puigcerdá , Puchtrujá

Quart ,Cuarto

Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors

Roses ,Rosas

Rupiá
Sales de Llierca
Salt ,Salto
Sant Andreu
Salou , Salhuevo

Sant Aniol de Finestres , San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes , San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol

Sant Gregori ,San Gregorio

Sant Hilari Sacalm , San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet , San Juán de Mollet

Sant Joan de les Abadesses ,San Juán de las abadesas

Sant Joan les Fonts ,San Juán las Fuentes

Sant Jordi Desvalls

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buenmartín

Sant Llorens de la Muga , San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena , San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor , San Miguel de Campomayor

Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
 Sarriá de Ter
Saus
 Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró

Setcases , Sietecasas

Sils
 Siurana , Segurana
Susqueda
Terrades
 Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
 Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges

Vidreres ,Vidrieras

Vidrá
Vila-sacra
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat

Viladasens , Viladecientos

Vilademuls ,Villa de Mulos

Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter
Vilamacolum
 Vilamalla
Vilamaniscle
 Vilanant
Vilaür
Vilopriu

Lleida ,Lérida

Abella de la Conca , Abeja de la Cuenca

Agramunt , Agramún

Aitona
 Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
 Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
 Alins
Almacelles
Almatret
 Almenar
 Alpicat
 Alt
Áneu
 Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
 Arséguel
Artesa de Lleida
 Artesa de Segre
 Aspa
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix
Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
 Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
 Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
 Bovera
Bórdes (Es)

Cabanabona , Cabañabuena

 Cabó
Camarasa
 Canejan
 Castell de Mur
Castellar de la Ribera
 Castelldans
 Castellnou de Seana

Castellserá ,Castelserás (poble de Teruel, prop de Alcañís

Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo)
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt
Corbins
Cubells
Espot
 Estamariu
Estarás
Esterri de Cardós
 Farrera
 Floresta (La)
Fondarella

 Foradada , Agujereada

Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
 Golmés
 Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona
 Guixers
Gósol
Isona y Conca
Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
 Juneda
Les
Liñola
 Lladorre
 Lladurs
Llardecans
Llavorsí

Lles de Cerdaña
 Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens

Miralcamp , Miraelcampo

Mollerussa , Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó

Montgai , Monte Gay

Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut
Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
 Olius Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
 Os de Balaguer

Ossó de Sió , Oso de Sión

Penelles
 Peramola
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo) ,Lo pon de Suert , El puente de suerte

Ponts , Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggrós Puigverd de Lleida Rialp Riner Riu de Cerdaña Rosselló Salás de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorens de Moruñs

 Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera , La roca de Bellera

Sarroca de Lleida , La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon ,Sí Ramón

Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera

Sort , Suerte

Soses , Sosas , Sin sal

Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los)

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós

Vallbona de les Monges , Vallebueno de las monjas

Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa



Tarragona

Aiguamúrcia , Aguademurcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles ,Alifara de Carlos

Alforja

Alió , Alioli , Allioli

Almoster , Aumostades

Altafulla , Altahoja

Amposta Arbolí

Arnes , Gendarmes , Arnés

Ascó , Asco

Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato,Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet , Beni hace leche

Benissanet , Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les)
Bot
Botarell
Bráfim

Cabacés , Capacico

Cabra del Campo

Calafell
Camarles
Cambrils

Capafonts , Capafuentes

Capsanes

Caseres , Cacerías

Castellvell del Camp , Castilloviejo del campo

Catllar (Lo)

Colldejou , Cuellodeyugo


Colldejou , Cuellodeyugo ,cuello,yugo,coll,jou


Conesa , Amb Aquella

Constantino

Cornudella de Montsant , Cornuda ella del Montesanto

Creixell
Cunit

Deltebre , Delta del Ebro

Duesaigües , Dos Aguas

Falset , Falsito

Fatarella (La)

Febró (La) , El Fiebrón

Figuera (La) , La Higuera

Figuerola del Camp , Higueruela del Campo

Flix
Forés

Freginals , Herreñales

Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)


Ginestar , El Retamar , La Hiniesta

ginesta ,genesta ,ginestra, Arbust, lleguminoses, Spartium junceum

Godall , Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
    Etim.: 
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.


Gratallops , Rascalobos

Guiamets (Los) , Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
    Etim.: 
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.


Horta de Sant Joan ,Huerta de San Juan

Lloar (Lo) , Alabar , Loar

Llorac

Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés

Margalef
Marsá
Mas de Barberans

Masdenverge , Masía del virgen

Masllorens , Maslorenzo

Maspujols (ya ne tenim prou de Pujols)

Masroig (Lo) , La masía roja , Masroch

Masó (La)

Milá (Lo)

Miravet

Molar (Lo) , poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat . Segurana.

Mont-ral , Monte real

Mont-roig del Camp , Monte Rojo del Campo , Monroch del cam

Montblanc , Monblang, Monteblanco

Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)

Passanant i Belltall , Pasa yendo y bello tallo

Paüls , Paúls , obrin antes la boca que los ulls

Perafort , Pedrofuerte

Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo

Piles (Les) , Las Pilas (póntelas)

Pinell de Brai (Lo) , Lo Pinell de Bray

Pira

Pla de Santa Maria (Lo) , El llano de Santa María

Pobla de Mafumet (La) Pobla de Massaluca (La) Pobla de Montornés (La)

Poboleda , Pobolerda

Pontils

Porrera , Fumeta

Pradell de la Teixeta

Prades

Prat de Comte , Prado del Conde

Pratdip

Puigpelat , Puchpelat

Querol

Rasquera

Renau

Reus , A tot a Reus

Riba (La)

Riera de Gaiá (La)

Riudecañes , Ríodecañas

Riudecols ,Ríodecoles

Riudoms , Ríodeolmos

Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá

Roquetes , Roquitas, Roquetas, Guijarros

Rourell (Lo)
Salomó

Salou , Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral

Savallá del Comtat , Savallá del Condado

Secuita (La)
 Selva del Camp (La)

Senan , Sopan

Solivella , Solyvieja

Sénia (La) , La Cénia

Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La) , La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa

Ulldecona , ojo de corteza

Ulldecona , ojo de corteza


Ulldemolins , Ojodemolinos

Vallclara ,Valleclaro

Vallfogona de Riucorb

Vallmoll ,Vallemullido

Valls ,Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí

Vinebre , VinoEbro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta