Mostrando las entradas para la consulta poca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta poca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de septiembre de 2017

VOCABULARIO VALENCIÀ, Safor-Valldigna

VOCABULARIO VALENCIÀ, Safor-Valldigna.
Está molt bé que no escrigáu nel valencià genuí dasta 1926 més o manco, en el que la llengua encara era nostra, pero chiquets!!! que escrigáu Ché!!! en el catalanisme Xe…. y utilisant les inexistents tz, ts….,
Flipant ahón hem anat a parar y cóm hem perdut la nostra identitat per política-educació desde l’infancia sinse veritat ….y continua la cosa…, es questió de temps….

El valenciá genuí, el que sempre s’ha escrit, tots el grans valencians desde’l sigle d’or no utilisaven dobles consonants de ss…, l’acentuació era tancá y se produíen simplificación (no guions..) no teníen por de ficar la D intervocálica, com trompá, albá, trobá o caguerá… y atres mils de cuestions que donen genuitat al nostre idioma del antic reyne de valencia!!!
Ajcolta pumuki, tu si que eres un catalaniste perque no parles chenui, en nostra llengua chenuina no se diu dasta se diu hasta y punt de tota la vida. Disat de catalanaes y parla com en nostres pobles del horta per lo manco che collons això eu pague yo. Y ise q dius del Molla ise tame es catalaniste que eu se yo que ma informat. Per sert, se diu dicsionarit, hasta en aiso vols catalanisarmos, che che che, hasta ahon arrivarem!!
– IEEE!: Hola.
– AU: Adiós.
MONE / NEMON: Vámonos.
MECAGUEN LA FIGA TA TIA: Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no se ve.
MECAGUEN LA MARE QUE LA PARIT AL FILL DE PUTA IXE: Discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.
VES A FER LA MÀ: Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.
IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: Saludo a un conocido.
NEM A FER-SE’N UNA: Vamos a tomar una cervecita. Habitualmente acompaña a la anterior sin solución de continuidad.
CHE!, SERÀ PER DINERS, COLLONS: Variante de “Xe, això ho pague jo”
– A RAS DE FIGA: Minifalda
– RINXOPARRÚS: Falda aún más pequeña que la minifalda
– PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad, inexorablemente.
– VES I GITA’T: No digas tonterías
SI LA VISTA NO M’ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA: Referente al estado de intoxicación etílica propia
– NYÀS! : Cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais)
– MESINFOT: No me importa demasiado / Me es indiferente.
– MENINFOTS: Habitantes de la “terreta”, nativos
– SANGONERETA: Chupa tintas, tragón
– AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer
– FIGAMOLLA: Llorona, de escaso espíritu
– PANFIGOL: Persona tranquila. Equivalente masculino de figamolla
– SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien
– MOLT LLUNY : Muy lejos
– A FER LA MÀ: Aun mas lejos
– AGUSAES, QUE AGONÍA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted / Se esta poniendo usted pesado.
– T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias
– PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras / Pagado de si mismo
– LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS: La hermana de tu madre tiene mal humor / No es conveniente bromear con la hermana de tu madre
– TINC EL PIU ENCÉS EN FLAMES: Me alegro de volver a verla, señorita / Cariño, esta noche vamos a tener relaciones / ¿Tendría usted inconveniente en practicar sexo conmigo?
– TIRA MÉS UN PEL DE FIGA QUE UNA MAROMA DE BARCO: Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie
– FARDATXO / SARVATXO: Bicho grande
– VALENCIANOTA: Mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia
– AMARRA EL PONI / AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA: Tranquilízate, por favor
– VAIG COM CAGALLÓ PER SÉQUIA: Ir sin rumbo fijo / Moverse al albur de las circunstancias
– ALÇA EL RABO, PERDIGOT: Espabílate, vamos
– SI T’ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Amenaza
– AGARRA’T QUE VE (CURVA): Se va a liar parda
– AÇÒ ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito
– A CAGAR A L’HORT: Vete, fuera de aquí / Agradecería que te alejases
– AMAGUEU-SE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado / Recibimiento que se dispensa a un intimo amigo
– ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L’HÒSTIA): Expresión de múltiples aplicaciones según estado de ánimo
– LA MARE QUE VA…: Exclamación que denota sorpresa.
– CAP DE SURO: Cabezón, tonto, bobalicón, de pocas luces
– LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas
– HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo
– VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado
– XÉ! VES I TOCA’T EL COLLONS: Hága el favor de no molestar
– ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto, de escasa sensibilidad
– COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: Eso es una tontería / Imposible
– XE, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: De verdad de la buena
– AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT: No tiene usted nada que hacer en el asunto / Carece de sentido persistir en el intento
– TAPEROT: Tonto
– ME CAGUE EN LA MARE QUE EM VA PARIR: ¡Caramba! ¡Cáspita!
– AH! REDEU: Madre mía
– XÉ QUE BÒ: Me gusta / Exquisito
– AÇÒ? AÇÒ?? AÇÒ ES MASSA,TU: ¡Qué barbaridad!
– TÚ NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Carece usted de la mas elemental educación
– XÉ, VES I TIRA A FER LA MÀ!!: Aléjese que se esta poniendo impertinente / No creo nada de lo que me esta explicando
– NI XIXA NI LLIMONÀ: No servir para nada o poca cosa
– TINDRE POCA ESPENTA: No tener iniciativa
– TOT PER L’AIRE: ¡¡Caracoles!! / ¡¡Caramba!!
– TIRALIIII: Continúe usted
– JUGA, JUGA I VORÀS… : Aplicable a multitud de situaciones, suele terminar con “L’hòstia que t’emportes”
– COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma
MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho y podría sufrir problemas de salud por ello
– A MANTA! : En cantidad…
– BORINOT: Torpe, bruto
– AU CACAU: Hasta luego Lucas
– EIXE ES UN SANGUANGO: Ese es un individuo que no alcanzara el exito en la vida
– SI TE PEGUE UNA BORINÀ ET REVENTE COM UNA MAGRANA: ¿Puede usted dejar de molestarme? / Si persiste en su actitud me veré obligado a tomar medidas.
Mangrana , granada
– MA QUE ERES…, MA QUE T’AGRÀ… : Hay que ver, hay que ver… (expresión de reproche)
– HA PEGAT UN ESCLAFLIT : Ha explotado
– FUIG DEL MIG, HOSTIA: Apártate por favor…
– QUINA FOTRACÀ: Caramba, cuanta cantidad
– CHE VA, CHE : Venga, va
– NO TOCAR PILOTA: Estar fuera del juego, fuera del asunto.
LLUNY: lejos
MOLT LLUNY: muy lejos
A FER LA MÀ: muy muy lejos
QUE VOS CAGUE UNA PUTA ALS 3: hace falta traducirlo??
ME VAIG A CAGAR EN EL REPOMPó DE LA FIGA DE TA MARE: más de lo mismo’
MECAGUENLAMAREQUELAPARIT-ALFILDEPUTAIXE’: discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.
VES A FER LA MA: que te den
XE, SERÀ PER DINERS COLLONS: variante de ‘això ho pague jo’
SI LA VISTA NO M’ANGANYA, PORTE MALA CASTANYA: estado de embriaguez
NYÀS! : Cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais)
MESINFOT: no me importa
MENINFOTS: Habitantes de la terreta
SANGONERETA: chupa tintas
AMOLLAR: Soltar donde se pueda.
FIGAMOLLA: Llorona
PANFIGOL: muuuuuy tranquila
SUMBALI: Corre o pegar alguien.
AUSAES, AGONIA QUE DONES!: Das asco
T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeito?
LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS: La hermana de tu madre tiene mal humor.
A RAS DE FIGA: Minifalda
RASPARRÚS: Falda aun mas pequeña que la minifalda
TINC EL PIU ENCéS EN FLAMES: Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.
ESTIC MÉS CALENT QUE UN RABOSOT: izando la vela…
TIRA MéS QUE UN PÈL DE FIGA Q’ UNA MAROMA BARCO: lo que consigue una mujer no lo consigue nadie
FARDATXO: bicho grande
VALENCIANOTA: mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.
ES TAN VALENCIANOTA QUE EN CONTER DE PORTAR TAMPAX DU UN FARTó POLO: ser valencianota…pero llevado casi a la exageración
AMARRAELPONIIIII: tranquilízate!
VAIG COM CAGALLó PER SEQUIA: Voy un poco apurado
ALçA EL RABO, PERDIGOT: espabílate
YEEEEEEEP FILL DE PUTA , A ON VAS?: saludo a un conocido
A FER-MO’S UNA FRESQUETA: ir a tomarse una cervecita
SI T’ARREE UNA NYESPLA VORÀS: amenazar con dar un guantazo
AGARRA’T QUE VE CURVA: La vamos a liar
Açò ES MEL o MELETA: Que es muy bueno-bonito
A CAGAR A LA VíA ú A L’HORT: Vete, fuera de aquí!
AMAGUEUSE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado
PER COLLONS: Por que sí, necesariamente.
ME CAGUEN DEU: Expresión de multiples aplicaciones según estado de animo.
ME CAGUEN L’OSTIA PUTA: Más de lo mismo
LA MARE QUE VA…!!: Y más…
CAP DE SURO: Cabezón o tonto
LA FIGA EM FA PALMES: Chica de moral distraída
CAGUEN’ LA FIGA T’HA TIA: Me cago en tu jodia estampa
HI HAN MéS DIES QUE LLONGANISES: Hay mucho tiempo
VAS AL MAR I NO TROVES AIGUA: Despistado/empanado
Xè! VES I TOCA’T EL COLLONS: No molestes.
ANIMAL D’ASEQUIA: BrutoAçò
ES CANELLA EN RAMA: Que es muy bueno-bonitoA VORÀS!! : Ahora sí que vas a ver lo que es bueno.
DELS PECATS DEL PIU, DEU ES RIU: A hacer el guarro que no pasa nada
FOLLEU FOLLEU QUE EL MON S’ACABA: mas de lo mismo
NYAS COCA: toma ahí
COM SI CAGARES, PERO PA’ CA’ DINS: eso es una tontería o imposible
XE DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: de verdad de la buena
RETRUQUE I TE PEGUE A LA PARET COM UNA CORFA DE BONIATO: Te vas a cagar…
JA M’HA CAGAT EN LA PUTA QUE T’HA PARIT: pos eso
AIXó ES BUFAR EN CALDO GELAT: no hay nada que hacer
TAPEROT: Tonto
PATOTES: Torpe
ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Estoy hasta los mismisimos
AH REDEU: Madre mía
Xé QUE Bò: Que bueno!
Açò? Açò?? AÇÒ ES MASSA,TU: qué barbaridad!
ME CAGUE EN ELS COLLONS!!: Exclamación
BLANC I NEGRE: Bocata típico valenciano solamente digno para ciertos paladares
SEMBLES PACO ‘L’EXPLICAOR’: cuando alguien explica algo y no se le entiende.
BUTONI: hombre del saco
ORELLUT: como denominamos a los de Castellón
MIG-OUET: como nos denominan los de Castellón
BUFó: payaso
SER DE CANYA VERDA: no tener mucha idea
CAMIONÀ: gran cantidad de algo
CEBAGOLóS: avaricioso
N’HI HA QUE FER-HO / éS LO QUE NI HA: Hay que hacerlo por cataplines
Açò ES UNA CASA PUTES SENSE AMO: Esto es un descontrol
Tú NI TENS VERGONYA NI L’HA CONEIXES: Cara dura
Xè, VES I TIRA A FER LA MÀ!!: vete a tomar por culo
QUINA MELSA: persona que carece de chispa
NI XIXA NI LLIMONÀ: no servir para nada o poca cosa
FRAROT / MAXUXO: solterón
TINDRE POCA ESPENTA: no tener iniciativa
TE PEGARE UNA PATA ALS OUS QUE TE VAIG A PLENAR LA CARA DE ‘YEMA’: se entiende?
TE VAIG A PEGAR UNA ENSALA DE OSTIES QUE VORAS: te vas a ir ‘calentito’
SI, I LA FIGA DE TA MARE FA MELONS: SI, y que mas
LA MITJOR TERRETA DEL MON: Usease valencia
TOT PER L’AIRE: alaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
PERCULER: toca-pelotas
TIRALIIII: continúa
ACABA SEQUIES: torpe
MA’ Q’ERES LLèPOL: Goloso
LI HA AGARRAT UN PANTAIX  : Le ha dado un ataque,sofoco, agotamiento, pájara o similar….
TE TRòSIS : Variante no catalogada de la artrosis
SE LI HA TANCAT EL CóS: Ha petao. Problema gastrointestinal.
JúA JúA I VORáS: Aplicable a multitud de situaciones, suele terminar con ‘La corcholis que te llevas’
PEIXPILILA: Variante de bujarra
ES UNA MIQUETA ANGUILERO: Un poco maricón vamos
IXE ES MES FURó Ó FOGó….: Dicese que le gustan los hombres…
COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma. Variante de la expresión ‘joder’ en castellano.
ACí O FOLLEM TOTS,O LA PUTA AL RIU : amenaza para realizar algo en grupo y no por separado
EIXE S’HA ESCAPAT DE BéTERA: cuando decimos que alguien está loco (Bétera: población de Valencia donde está situado un manicomio)
MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): cuando alguien come mucho, vamos, que tiene buen saque.
TRENCAREM PALLETES: romperemos relaciones (profesionales, amistad,…)
RIL: ventosidad, aire, cuesco
A MANTA! : En cantidad…
BOTABANCALS: Animal
BORINOT: Torpe, bruto.
ROT, ROTAR: Eructar sonoramente. (BROUARRRRRRPPP)
Q CADA GOS ES XUPLE EL SEU CAPULLO: cada uno a lo suyo
AU CACAU: Hasta luego Lucas
VISANTET, ALçA LA CAMA I TíRAT UN PET!!: Broma para los Vicentes
XUFLA!!: Sopla, o chupa
XORRAR: Estirar
YEEEE, DIXEU TREBALLAR!!: no molestéis
MASSA PA LA CARABASSA: demasiao pal body
LLENYA AL MONO!!: dale y dale
FAS PUDOR!: hueles mal o eres un falso
EIXE ES UN SANGUANGO: ese es un desgraciao
RODA TAULES I AMBOSA ESTUFES: inútil
ERES COM UNA MOSCA DINS L’ULL: eres un agobio
CARA COLLONS: Múltiples utilidades
MALA RIUA DE MERDA T’AGARRE EN UN CARRER SENSE EIXIDA: ojala te veas de mierda hasta el cuello.
RUBIALESSSSS, VOLS UN PARDAL SENSE ALES? / MORENAAAAAAA, VOLS UN PARDAL AMB MELENA?: ¿quieres echar un polvete? (la respuesta suele ser ¡imbécil!)
¿ANEM A TOMBO?: vamos a dormir?
XAFAXARCOS: Atontao
SI TE PEGUE UNA BOCINÁ TE REVENTE COM UNA MAGRANA: a que te meto??
NO EN FOTRÀS TORT: no me pillarás.
XAFAET: persona un poquito perjudicada.
Bò, FAENA FETA: después de una larga noche de sexo desenfrenado
VES A TOCAR-LI LA FIGA A TA MARE: deja de dar por saco
MILHOMENS: machote
REINETA, VOLS TONYINYETA? buenas noches señorita, gustaría de una noche romántica?
SERENGUE O FLORí: bujero del culo
MA QUE ERES…, MA’ QUE T’ AGRÀ..!!: Hay que ver, hay que ver… (Expresión de reproche)
A PIUETXAR… A CASA: A corcholis, te vas a otro lado
A PIUETXAR… AL CAMP, AMB LES CABRES: A corcholis, te vas a otro lado…pero bien lejos
HA PEGAT UN ESCLAFLIT: Ha explotado.
Yé BONICO: hola (en idioma de jaume ortí).
VES I AMAGAT / CORRE VES I GITAT: no digas tonterías
AU MONE / AU ANEMSEN: vamonos.
FUIG DEL MIG òSTIAAAA: apartate por favor…
QUINA FOTRACÁ: mucha cantidad.
TÓRNALI LA TROMPA AL XIC: otra vez, pesao!
YEE BONICA VOLS CUARTA I MITAT DE COLL DE TITO PELAT?: si queréis ligar en valencia este no falla intentadlo (también corres el riesgo de ser agredido…)
YEE DONES MES GUERRA QUE UN PORC EN UN REGAT: eres un poco cansino…
XEEE VAAA, Xè: venga, va
MECAGUEN L’òSTIA CONSAGRÀ DIVINA: …..si oyes esto mejor echa a correr!!

lunes, 25 de marzo de 2019

Castellano - Catalá

Ne ñan moltes mes, y después están les que s'assemellen mol…
Com veém tots los idiomes fills del latín s'assemellen, pero aixó no vol di que siguen lo mateix. Que lo valensiá encara s'apareix mes al catalá, normal, pero es mes be al revés, y es normal perque lo regne de Valéncia i lo condat de Barcelona perteneixíen a la corona de Aragó…

Lligín llibres antics valensians y cataláns, se veu que no se assemelláen tan hasta que a partí del siglo de or valensiá, lo catalá va aná cambián poc a poc per influénsia del valensiá, un ejemple es lo arcaísme valensiá “Nosaltres”, natros y natres en chapurriau.
Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.

Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.



Pompeyo Fabra, gramática, català
Pompeyo, sí, no Pompeu Fabra, Universidat Pompeyo Fabra


Castellano - Catalá
agradar –– agradar
agregar –– agregar
ajusticiar, executar antic, ejecutar –– executar
alertar –– alertar
amar –– amar
amor –– amor
anotar –– anotar
arrancar –– arrancar
arrear –– arrear
atracar –– atracar
balda –– estante
banca –– banca
banda –– banda, faixa
bandera –– bandera
bar –– bar
batalla –– batalla
benefactor – benefactor
beneficiar –– beneficiar
bicicleta –– bicicleta
boicot –– boicot
broma – broma
cabal –– cabal
cantar –– cantar
carnaval –carnaval
causar –– causar
centrifugadora –– centrifugadora
coincidir –– coincidir
colador – colador
combinar –combinar
combustible –– combustible
comprar –– comprar
contra –– contra
convocar –– convocar
coronel –– coronel
cura –– cura
decidir –– decidir
dedicar –– dedicar
derrotar –– derrotar
desafiar –– retar, desafiar
desanimar –– desanimar
desistir –– desistir
destacar –– destacar
destinar –– destinar
dimitir – –dimitir
disciplina –– disciplina
drama –– drama
entrada –– entrada
esgrima –esgrima
estar –– estar
estatal –– estatal
estrofa –– estrofa
estudiar –– estudiar
evitar –– evitar
evolucionar –– evoluir
existir –– existir
explicar –explicar
extintor –– extintor
extorsionar –– extorquir
fabricar –– fabricar
familiar –– familiar
fauna –– fauna
figura –– figura
fiscal –– fiscal
flauta –– flauta
flor –– flor
flotar –– flutuar ?
frase –– frase
funeral –– funeral
furgoneta –– furgão
gaita –– gaita
gas –– gás
gen –– gen
gorra – gorra
gota –– gota
guardar –– guardar
guillotina –– guillotina
habilitar –– habilitar
habitar –– habitar
hemorroide –– hemorróides
hipotecar –– hipotecar
honor –– honor
honrar –– honrar
hora –– hora
horrible –– horríble
idioma – idioma
impedir –– impedir
iniciativa –– iniciativa
intentar –– tentar
judicial –judicial
jugador –– jugador
jungla – jungla
jurar –– jurar
justificar –– justificar
lapidar –– lapidar
legal –legal
legitimar –– legitimar
lexema –– lexema
lingüística –– lingüística
liquidar –– liquidar
lloro –– ploro
madrastra –– madrastra
mal –mal
maniobrar –, maniobrar
menor –– menor
mesa – mesa
mesura – mesura
militar –– militar
moneda –– moneda
mongol –– mongol
morfema –– morfema
motor –– motor
mundial –– mundial
nacional –– nacional
narrativa –– narrativa
neurona – neurona
neutro –– neutre
no – no
norma –norma
normal –– normal
numerar –– numerar
obra –– obra
octubre --octubre
ocupar –ocupar
oliva –oliva
opinar –– opinar
optimista – optimista
orador –– orador
ordenar –– ordenar
organdí –– organdi
pacificar –– pacificar
pagar – pagar
país –– país
pancarta – pancarta
perdonar –perdoar
pirata – pirata
plata –– plata
poca –– poca
poder –– poder
prestar – – prestar
primavera – primavera
protagonista – protagonista
puré – puré
rata – rata
renunciar – renunciar
residir – residir
retirar – – retirar
retornar – retornar
rigor –– rigor
robar – – robar
rosa – rosa
saber – – saber
sacarina – sacarina
salsa – salsa
sala -- sala
saltar – saltar
seguir – – seguir
senda – – senda
sensacional – sensational
sentir – – sentir
separar – – separar
ser – ser
si – si
similar – similar
simular – simular
síndrome – síndrome
singular – singular
sobrevalorar – sobrevalorar
solapa – solapa
sonata – sonata
sopa – sopa
superior – superior
tambor –– tambor
taxi – taxi
telefonista –– telefonista
tema – – tema
temporal –– temporal
tenor –– tenor
terrorista – – terrorista
torrar –– tostar
tortura –– tortura
transistor –– transistor
tribunal –– tribunal
tropa –tropa
úlcera –– úlcera
uniforme –– uniforme
universal –– universal
usar –– usar
usura –– usura
útil –– útil
valor –– valor
valorar – valorar
venda – venda
ventilador –– ventilador
verdura –– verdura
vinagreta –– vinagrete
vista –– vista
vocal – vocal
votar –votar
vulgar –– vulgar
zombi –– zombi

viernes, 22 de enero de 2021

porró, porrón (tremola)

Tremola porró !!!

"Pera tocát, mossa maja,

ne venim aquí un muntó,

en guitarres y laúds,

bandurries y acordeóns.

Guitarrico, trompa y gaita,

los tocarem en ardó,

perol teu pandero, mossa,

lo tocaríem millló.

¡Qué gust quem fa, mosseta,

qué gust que me fa tocá

lo cascabell y les polques

les massurques yl tin-tan!

Pero cuan yo vach de ronda

me fa mes gust lo escoltá

la musiqueta que solten

los porróns al abocás.

Tremola, porró, tremola, porró,

tremola, tremola, porró.

Avui en los cos de jota

lo Sobrarbe ha despertat

y estopeng porte la ronda,  

mol resec lo garganchó.

Tremola, porró. Tremola, porró.

Tremola, tremola, porró.

Qué poca vida te quede

ves demanán confessó,

si los mossets no te acaben

ya u farán los rondadós.

Algunes al guitarrico

no li tenen compassió:

¡Quín trastet mes menudet

que té eixe gran mossetó!

Pero esbarrades les dixe

cuan aquell fique en acsió,

que un guitarrico valén

val mes que un fluix guitarró.

Atres diuen que es un traste

mol vell eixe acordeón

y que ñabén cremalleres

pa qué fé aná tan botó.

Pos perque a vegades lo agüelo

seguix sén de lo milló:

preferixco alsá deu faldes

que acachá dos pantalóns.

Tremola, porró...

Y si vols chuflá la trompa

mosseta, tin precaussió,

que alguna de tan fé forsa 

m´ha petat los pantalóns.

No mos faigues   

per una ventosidat,

si te sen escape alguna

¡ojo de desafiná!...

¡Ay, San Úrbez, vaiga vida

la que un gaité ha de portá!

que entre lo porró y la gaita

may pot pará de bufá.

A vegades, dins de casa

encara ha de treballá

si li veu la gaita unflada

la dona voldrá ballá. (mullé)


Tiembla porrón !!!
...siempre, pero más, cuando por ejemplo, y esperemos que a no tardar, liquidemos definitivamente al bicho...
Buen Nuei - Felices sueños, amigos !!

https://www.facebook.com/photo?fbid=3823149114432472&set=a.375005832580168

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.



"Para tocarte, moceta,

venimos aquí un montón,

con guitarras y laudes,

bandurrias y acordeóns.

Guitarrico, trompa y gaita,

tocaremos con ardor,

aunque tu pandero, niña

tocaríamos mejor.

¡Qué gusto me da, moceta,

qué gusto me da tocar

o cascabillo y as polkas

as mazurcas y o tin-tan!

Pero cuando voy de ronda

me da más gusto escuchar

la musiqueta que hacen

los porrones al pichar.

Tiembla, porrón. Tiembla, porrón.

Tiembla, tiembla, porrón.

Hoy con o cuerpo de jota

o Sobrarbe despertó

y la ronda trae reseco

muy reseco el garganchón.

Tiembla, porrón. Tiembla, porrón.

Tiembla, tiembla, porrón.

Qué poca vida te queda

ve pidiendo confesión

si os mosicos no te acaban

ya lo harán os rondadors.

Algunas del guitarrico

se burlan sin compasión:

¡Qué trastico tan pequeño

que tiene ese mocetón!

Pero espantadas las deja

cuando lo pone en acción,

que un guitarrico valiente

vale más que un guitarrón.

Otras dicen que es un traste

muy viejo el acordeón

y que habiendo cremalleras

pa qué usar tanto botón.

Pues porque a veces lo viejo

sigue siendo lo mejor:

prefiero subir diez faldas

que bajar un pantalón.

Tiembla, porrón...

Si quieres chuflar la trompa

moceta, ten precaución,

que alguna tanto fer fuerzas

ha petau o pantalón.

No nos hagas carrañarte

por una ventosidad

y si se te escapa alguna

¡cudia con desafinar!...

¡Ay, San Úrbez, vaya vida

un gaitero ha de llevar!

que entre el porrón y la gaita

nunca para de bufar.

Y a veces, al ir ta casa

aún le toca traballar

si le ve la gaita hinchada

la muller querrá bailar.

Tiembla, porrón....
de La Ronda de Boltaña.
Letra y música Manuel Domínguez.

La canción en el primer comentario.

Y pocas cosas tan tradicionales de una buena mesa aragonesa como el porrón.

Siempre el porrón y siempre buen y abundante vino aragonés en el porrón.

El famoso escritor francés Alejandro Dumas ya dejó escrito en uno de sus libros de sus viajes por España en el siglo XIX, "De París a Cádiz" que en las tierras de Aragón se bebía "con una especie de botella de cristal y realizando un arco con el líquido que salía por el pitorro"...

Si, señor, eso es un porrón.

Y como siempre y también en estos tiempos aciagos que corren, pocas cosas tan higiénicas como el porrón que permite beber a varios comensales de forma que se evita el contacto con la boca.

Si, lo de las manos ya es otro cantar pero hoy n... o nos quitéis la ilusión.

El porrón es motivo de amistad, confianza, festividad, celebraciones, amigos, juerga, rondas... de todo lo bueno de la vida y que muchos ya hace tiempo que anhelamos.

Paciencia, todo llegará.

Y qué bueno le sabe a la moceta el vino del porrón en la foto !!!



viernes, 3 de diciembre de 2021

DVA, Borao, CH

CH.

CHÁCHARAS-MÁNCHARAS. n. Cháncharras-máncharras.

CHAFAR. d. Machucar (machacar). -c. Dejar a uno burlado con una salida que no esperaba. (chafá)

CHAFARREAR, d. Hablar, platicar. (Chafardejá en chapurriau es preguntá coses sobre algú, indagá; chafardé, chafardera; bachillé, bachillera, bachillejá).

CHALANGUERO. n. Campechano, franco y descuidado en su conducta; alegre y poco propio en su vestir.

CHAMARCAL. n. Laguna accidental o temporal.

CHANADA. n. Percance, desgracia, avería: suele usarse en forma admirativa.

CHANCHULLO. d. Bahorrina, conjunto de cosas despreciables. -n. Confusión, desorden, revoltillo (o revoltijo que no incluye la Academia): tiene bastante conexión con la voz chandrio. - n. Cualquiera composición u operación mecánica mal ejecutada.

CHANDRA. n. Ramera: es singular que en Navarra significase, por el contrario, mujer de buena opinión, o, como Yanguas dice, dueña.

CHANDRIO. n. Desbarajuste, cualquiera desgracia o desperfecto causados principalmente en los muebles o ropas: en Navarra tiene el muy diferente significado de hombre apto y laborioso.

CHANDRO. d. Flojo, desaseado, y nosotros añadimos que haragán, ocioso y vago.

CHAPARRAZO. d. Chapurrón (chaparrón) o chubasco.

CHAPARRUDO. n. Se aplica al que es grueso, fornido y bajo de estatura, y no deja de tener conexión con las palabras castellanas chaparra y chaparro que significan, la primera coche ancho que tenía muy bajo el cielo o tejadillo, y la segunda mata de encina de mucho follaje y poca altura.

CHAPEAR, d. Chapotear.

CHAPELETE. a. Especie de sombrero o bonete. (chapeau)

CHAPOZALERO. n. Ejecutor testamentario, según lo hemos deducido de documentos mss.

CHARADA. d. Llamarada de fuego de poca duración.

CHARAPOTE. n. Bebida repugnante o mezcla de ingredientes que producen conjunto desagradable. (Ramón de la plasseta de Beseit, lo del cangrejo loco de Barcelona, li díe chapapote al gintonic.)

CHARLA. n. Ave, turdus pilaris.

CHARRAIRE. n. Hablador, jactancioso. (charraira)

CHARRAR. d. Charlar, hablar con indiscreción. (xerrar mallorquí)

CHAVISQUE. n. Lodazal, y por ampliación se aplica a cualquiera condimento mal pergeñado y a lo que está rebosando en agua u otro liquido.

CHEMECAR. d. Quejarse sollozando. (Gemegá; chemecá; yo gemego, gemegues, gemegue, gemeguem o gemegam, gemeguéu o gemegáu, gemeguen)

CHEMECO. d. Quejido, sollozo. (gemec)

CHEPA. n. Jorobado.

CHETO. n. Jeto.

CHICHARRO. CHICHORRA. n. Chicharrón.

CHIFLAR. n. Comer, tragar, embaular: úsase como recíproco en las frases cómo se lo ha chiflado todo etc.

CHIFLETE. n. Chismoso, el que con intención generalmente maligna denuncia algún hecho al que puede castigarlo. - n. Chisme, y así se dice, "ya ha ido con el chiflete a mi padre."

CHIFLETEAR. n. Chismear.

CHIFLETERO. n. Chocha perdiz. - n. Chismoso: en los mss. de D. Tomás Lezaun, y en una epigrama contra los frailes que creemos suyo, se lee “todos son aduladores
y de todo chifleteros”.

CHILO. n. Chillido: en Aragón es común aún entre personas cultas el uso de chilar y sus derivados.

CHILLADERA. n. En la laguna de Gallocanta se designaba con aquel nombre la ánade Penélope.

CHIQUIRRINDÍN. n. Chiquirritín.
CHIRIGOL. d. Pisto.

CHIRNETE. d. Chichón. (chirnet)

CHITÀN. n. Planta. (chitán : gitam : dictamnus albus)

CHOCAR. n. Agradar, gustar, excitar la hilaridad. - n. Sorprender, causar extrañeza.

CHOLLAZO. n. Pescozón.

CHORAR. n. Hurtar: parece voz rufianesca o de germanía. (chorizar, chorizo)

CHORDÓN. c. Frambuesa, zumo de fresas; también se dice churdón.
CHORRADA. n. Caída o exceso gracioso en la medida de los líquidos. (chorrá, chorradeta)
CHORROTEAR. n. pendonear.

CHORROTERO. n. pendonero.

CHORROTÓN. n. pendonero. - n. Mancha considerable producida por algún líquido vertido. - n. El mismo acto de desprenderse fortuitamente algún líquido.

CHOTA. d. Vaca.

CHOTEAR. n. Retozar, dar muestras de inquietud, travesura y alegría.

CHOTO. n. Berrinche.

CHULLA. a. Lonja (loncha) de tocino. (chulla de carn)

CHUPA-CENSOS. n. Persona industriosa, entremetida y diligente que lucra sin aprehensión en toda clase de negocios.

viernes, 8 de septiembre de 2017

Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens

https://finestro.wordpress.com/2017/01/18/entrevista-del-moviment-franjoli-a-quim-arrufat/

Lo finestró es lo blog de J. M. Gracia Zapater, de La Codoñera.




Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un partit proetarra, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarraña. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Cataluña com tantes altres famílies de la zona.
Quim Arrufat: “La independència de Cataluña no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”.

Joaquín Arrufat , Valjunquera, Matarraña, els ports, CUP

Marcel Pena, lo pena de Marcel:

- Quina relació tens amb el Matarraña?

Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarraña. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarraña no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta.

- El Matarraña és una mica com la Franja del meu cul, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.


Artur Quintana Font, amiguet dels de la CUP

El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Cataluña i la Comunitat Valenciana, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles chapurriauparlants fora del Matarraña. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua cagalana no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

- Què falta a la Franja del teu cul per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?

Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarraña respecte a Cagaluña, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.


Ignacio Sorolla Vidal, amiguet dels de la CUP


Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Cataluña pel fet del xoc de nazionalismes que al Matarraña s'ha alimentat molt.
A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.

A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.
És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a España. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé, Cataluña mos robe". 


No, el Matarraña no s'enfonsa per culpa dels catalans, què més vullguessim, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, a Cagaluña tenim autovies i autopistes, i fins i tot Francisco Franco Bahamonde ens va colgar de calerons. El discurs franquista ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de Països Cagalans.





- Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Cagalans com a referència, en aquesta recuperació?

http://agonfilosofia.es/index.php?option=com_content&view=article&id=259

Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua com feia Hitler i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarraña, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja del meu cul, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Cagalans a la Franja del meu cul.

- També s'ha intentat fer des de Cagaluña, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.

L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja del meu cul sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja del teu cul. El meu pare, Esturrufat, va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Catalanista del Matarraña, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Al IET ara hi tenim a un catalanista de renom, Carlitos Sancho Meix, de La Vall del Tormo.

Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials españoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja del meu cul.

- Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja del teu cul.



Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja del meu cul. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja del meu cul en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals. Fins i tot Òscar Adamuz, del moviment franjolí, què és de Santa Coloma, rebatejada per ell.

Estación Valjunquera, tren, vías
Estació de Valljunquera (Font)


- La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?

Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions chapurriauparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja del meu cul.


Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit
Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit


- A part de la llengua, el chapurriau, què més uneix el Matarraña i les comarques veïnes?

El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes en chapurriau. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.


Ascumites assentats
Ascumites assentats


- Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el dialecte català com a llengua oficial?

El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat español, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. 

M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarraña hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat, és invasió lingüística. Per tant, és un recurs discursiu.



Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo
Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo


- Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.

Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple, i a ser possible eliminar el castellà del currículum escolar per a defendre la llengua, com vol fer la ANC a Cataluña. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja del meu cul.


Bernat Corremón


- És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja del meu cul només ideològicament?

Això és un problema que sobrepassa la Franja del meu cul. A España, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen quatre realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia, Beseit i els Països Cagalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat español. Això seria plurinacionalitat.

I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o dialecte catalan, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa, i esperarem asseguts fins què aixó canvii. No ens oblidem del àrab i el rumà, què també haurien d'esser idiomes vehiculars.

- Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja del meu cul?

No n'hi ha a la Franja del meu cul ni pràcticament a la resta de Països Cagalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Cagalans és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.

Tot i així, hi ha molta gent de la Franja del meu cul que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Cagalans.

Ascuma a Calaseit

- Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?

Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Ses Illes i la Comunitat Valenciana no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i al antic regne de València la burgesia local es va afiliar al PP, a Alianza Popular, FE de las Jons,  i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Espanya ens Roba, però Franco ens donava la mamella, i què grossa què era. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Cagaláns.

- Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Cataluña i la resta dels Països Cagalans?

Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Cagalans. Si s’assoleix la independència de Cataluña, España en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica.
Això provocaria que molta gent a ses Illes i al regne Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta España o apropar-se al model de la República Cagalana. Tabarnia ho te clar, romandrie a España.

- Molta gent de la Franja del meu cul pensa que amb una frontera estatal s’acabaran les relacions amb Cataluña.

El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Ni tan sols Trump a USA. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Cataluña Nord i de la del Sud.
A no ser que España prohibeixi per als territoris chapurriauparlants tot allò de la Cataluña independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.

A més, que Cataluña va acollir molta emigració aragonesa i franjolina.
A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

- El que sí que podria passar és que la independència de Cataluña sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris chapurriauparlants.

En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República cagalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat español pot tenir un dels principals problemes, perquè Cataluña tensarà positivament la resta de comunitats chapurriauparlants. Esclatarà quan esclati la corda, jo no hi estaré, aniré a Suïssa amb l'Anna Gabriel, és tant guarra al llit com al parlament.

- Com per exemple?

S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja del meu cul ho és bastant més que Saragossa. A la República cagalana, Barchinona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta, i unicornis a la hípica del Eixample....

- Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.