Mostrando las entradas para la consulta ploure ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ploure ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Fam - Fantastic

 


Fam, s. f., lat. fames, faim.

(chap. fam; asturianu, galego: fame. ESP. MOD. Hambre.)

Qui nos pais que no murem de fam. Poëme sur Boece.

Qui nous repaît de manière que nous ne mourrions de faim.

Mas selh a cuy gratis fams en prenh,

Manja lo pan que non l' abau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Mais celui à qui grande faim en prend, mange le pain qui ne lui convient pas.

Podetz ben, en Peitau o en Fransa, 

Morir de fam, s' en convit vos fiatz.

(chap. Podéu be, a Peitau o a Fransa, morí de fam, si en convit tos fiáu o fiéu.)

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges. 

Vous pouvez bien, en Poitou ou en France, mourir de faim, si vous vous fiez en invitation.

Fig. Quar, senes lieys, non puesc viure, 

Tant ai pres de s' amor gran fam.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Car, sans elle, je ne puis vivre, tant j'ai pris grande faim de son amour.

Aquells que an fam e set de drechura.

V. et Vert., fol. 64. 

Ceux qui ont faim et soif de justice. 

ANC. FR. Chacun n'a pas si faim de rire... 

Il auroit grant faim de tancer.

Farce de Pathelin, p. 8 et 11. 

CAT. Fam. ANC. ESP. Fame. (N. E. asturiano) ESP. MOD. Hambre. 

PORT. Fame. IT. Fame. (chap. Fam, fams.) 

2. Famat, adj., affamé. 

Mays am morir defors que dins viure famatz. 

Roman de Fierabras, v. 2831. 

J'aime mieux mourir dehors que vivre dedans affamé.

3. Famina, s. f., famine.

Non podian durar las gens de la famina. V. de S. Honorat. 

Les gens ne pouvaient résister à cause de la famine. 

Tan gran famina que las gens manjavo las herbas coma las bestias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.

Si grande famine que les gens mangeaient les herbes comme les bêtes. ANC. CAT. Famina.

4. Famolen, adj., du lat. famelicus, affamé.

Paures, mendics, famolens.

(chap. Pobres, mendics, famolengs o famolencs.)

Contricio e penas ifernals. 

Pauvres, mendiants, affamés. 

Enueia m tot eyssamen 

Maizo d'ome trop famolen. 

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie tout également maison d'homme très affamé.

ANC. FR. Aussi comme li leux fameilleux se fiert entre les brebis.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 310. 

CAT. Famolenc. ESP. (famélico) PORT. IT. Famelico. (chap. famoleng o famolenc, famolengs o famolencs; famolenca, famolenques.)

5. Afamar, v., affamer.

Part. pas. Tres jorns a no mangem, per qu' ieu 

Soy afamatz.

Roman de Fierabras, v. 3012. 

Trois jours a que nous ne mangeâmes, c'est pourquoi je suis affamé. 

Fig. Mas lo deziriers m' afama.

Raimond de Miraval: Sitot s'es. Mais le désir m'affame.

Car la su' amors m' afama.

G. Faidit: Una dolors. 

Car son amour m'affame. 

CAT. Afamar. PORT. Affamar. IT. Affamare. (chap. Fotres de fam, morís de fam, afamá, afamás: yo m' afamo, afames, afame, afamem o afamam, afaméu o afamáu, afamen; afamat, afamats, afamada, afamades; afamegat, afamegats, afamegada, afamegades.)

6. Afamegar, v., affamer.

Part. pas. Per dar a manjar al garson,

Que penset fos afamegat.

V. de S. Honorat.

Pour donner à manger au garçon, vu qu'il pensa qu'il fut affamé.


Fama, s. f., lat. fama, renommée, réputation.

La fama dels cors santz per tot lo mont s' estent.

V. de S. Honorat. 

La renommée des corps saints s'étend par tout le monde.

Qui tol ad home sa bona fama no la 'lh pot redre.

(chap. Qui trau al home sa bona fama no la hi (lay) pot torná.)

Liv. de Sydrac, fol. 128.

Qui enlève à homme sa bonne réputation ne la lui peut rendre.

- Loc. En mauvaise part. 

La gens c'o sap l'en desavia 

E 'l blasma e'l met en fama. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas. 

La gent qui le sait l'en dévie et le blâme et le met en renommée.

ANC. FR. Qu'elle acquéroit une honteuse fame

De mal vivante et impudique femme. 

Hist. de Anne Boleyn. 

Remis en leur bonne fame et renommée. 

Monstrelet, t. III, fol. 110. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Fama.

2. Famos, adj., lat. famosus, fameux, bien famé.

Visquet famos, e gardan justicia.

Genologia dels contes de Tholoza. 

Il vécut bien famé, et observant la justice.

La plus famosa ciotat. 

Famos de grans gestas. 

Era mot famos el segle.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 8, 166 et 143. 

La plus fameuse cité. 

Fameux par grandes actions. 

Était très fameux dans le monde.

CAT. Famos. ESP. PORT. IT. Famoso. (chap. Famós, famosos, famosa, famoses.)

3. Infamia, s. f., lat. infamia, infamie.

D'aquel fag ab infamia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 50. 

De ce fait avec infamie.

CAT. ESP. PORT. IT. Infamia. (chap. Infamia, infamies.)

4. Infame, Infami, Ifami, Enfami, adj., lat. infamem, infâme.

Si cum son aquil qui son infames. 

Per aco que el esdevenia infamis.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 8. 

Ainsi comme sont ceux qui sont infâmes. 

Pour cela qu'il devienne infâme. 

Persona expressament enfamia.

(chap. Persona expresamen infame.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 235. 

Personne expressément infâme. 

Jassia aisso que pueis sian fag ifamis.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Malgré que depuis ils soient faits infâmes. 

CAT. ESP. PORT. IT. Infame. (chap. Infame, infames.)

5. Infamar, Enfamar, v., lat. infamare, diffamer, avilir, déshonorer.

Pot hom autre infamar. Trad. du Code de Justinien, fol. 101. 

Un homme peut déshonorer un autre. 

Mals homs ades pus s' enfama 

Cant blasm' autrui.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Méchant homme se diffame toujours plus quand il blâme autrui. 

ANC. FR.

Non ce qui entre en l'homme, l'homme infame, 

Mais ce qui sort de luy, le rend infame.

Foucqué, V. de J.-C, p. 240. 

CAT. ESP. PORT. Infamar. IT. Infamare. (chap. Infamá, difamá.)

6. Difamacio, s. f., lat. diffamatio, diffamation.

E 'lh play auzir detracio 

D' autruy e difamacio. 

Brev. d'amor, fol. 120.

Et lui plaît ouïr détraction et diffamation d'autrui.

CAT. Disfamació. ESP. Difamación, disfamación. PORT. Diffamação. 

IT. Diffamazione. (chap. Difamassió, difamassions.)

7. Diffamament, s. m., diffamation.

Segont la qualitat e la quantitat del crim, e segont lo diffamament.

(chap. Segons la cualidat y cantidat del crimen, y segons lo difamamén o difamassió.)

Cout. de Condom. 

Selon la qualité et la grandeur du crime, et selon la diffamation.

8. Diffamar, v., lat. diffamare, diffamer.

Ell ho jutja mal, e ho diffama. V. et Vert., fol. 10.

Il le juge mal, et le diffame. 

Part. pas. Soven esdeven que lo senhor es a tort diffamatz per sa mala maynada. V. et Vert., fol. 76. 

Souvent il advient que le seigneur est diffamé à tort par sa méchante gent. 

ANC. CAT. Disfamar. ESP. Difamar, disfamar. PORT. Diffamar. 

IT. Diffamare. (chap. difamá: difamo, difames, difame, difamem o difamam, difaméu o difamáu, difamen; difamat, difamats, difamada, difamades.)

9. Adiffamar, v., diffamer, médire, faire une mauvaise réputation.

En entencio de luy adiffamar. V. et Vert., fol. 3.

En intention de lui faire une mauvaise réputation.


Familla, s. f., lat. familia, famille. 

Plus facilament a la lor familla. Doctrine des Vaudois.

Plus facilement à leur famille. 

CAT. ESP. PORT. Familia. IT. Famiglia. (chap. Familia, families.)

2. Familiaritat, s. f., lat. familiaritatem, familiarité, intimité. 

Familiaritatz aparelia mesprezament.

(chap. La familiaridat porte (aparelle) menospressio.)

Trad. de Bède, fol. 80.

Familiarité prépare mépris. 

Ajustet solamens homes paures en sa companhia et en sa familiaritat.

V. et Vert., fol. 53. 

Il réunit seulement des hommes pauvres dans sa compagnie et dans son intimité. 

CAT. Familiaritat. ESP. Familiaridad. PORT. Familiaridade. IT. Familiarità, familiaritate, familiaritade, famigliarità, famigliaritate, famigliaritade. (chap. familiaridat, familiaridats.)

3. Familiar, adj., lat. familiaris, familier, ami.

Entre los autres, mays amatz e pus familiars.

(chap. Entres los atres, mes amat y mes familiá.)

V. et Vert., fol. 95.

Entre les autres, plus aimé et plus familier.

Sanhta Veronica que avia estat fort familiars de la maire de Dieu.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 9. 

Sainte Véronique qui avait été fort amie de la mère de Dieu.

CAT. ESP. PORT. Familiar. IT. Familiare, famigliare.

4. Familiarment, adv., familièrement.

Grant honor es parlar soven... e familiarment an lo rey terrenal.

Doctrine des Vaudois. 

Grand honneur est de parler souvent... e familièrement avec le roi terrestre. 

CAT. Familiarment. ESP. PORT. Familiarmente. IT. Familiarmente, famigliarmente. (chap. familiarmen.)


Famul, s. m., lat. famulus, serviteur, domestique.

Pres pero 'l poinh son famul.

Lo famul or lo sec a lonh, detras.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77. 

Il prit pourtant au poing son domestique.

Le serviteur maintenant le suit de loin, derrière. 

ESP. (fámulo) PORT. Famulo. (chap. criat, servidó, doméstic.)


Fanc, Fanh, Faing, s. m., goth. Fanj, fange, bourbier, boue. 

Voyez Ihre, Diss. alt., p. 235. 

Trueias lo van manjar el fanc, en miei d'un ort.

(chap. Les gorrines sel van minjá al fang o fanc, al mich d'un hort.) 

V. de S. Honorat.

Les truies le vont manger dans le bourbier, au milieu d'un jardin.

Al sinque jorn si plovra sancs 

Si que n' er per lo mons grans fancs. 

Los XV Signes de la fi del mon.

Au cinquième jour il pleuvra du sang tellement qu'il en sera grande boue par le monde. 

Fig. Pretz avetz tombat el faing.

Bertrand de Born le fils: Quan vei lo.

Vous avez laissé tomber le mérite en la fange. 

ANC. FR. Un vivier emprès les fontennes de Desierrée, qui est aterriz et plainz de fanc. Lett. de rém., 1478. Carpentier, t. II, col. 361.

Tassoni, sur ce vers de Pétrarque tiré de la canzone 6: Spirto gentil,

Sì, che la neghittosa esca del fango, 

cite le vers de Pierre Vidal:

Neus ni gel ni plueia ni fang,

(chap. Ni neu ni gel ni aigua ni fang. En chapurriau no se diu pluja, se diu aigua, v. ploure, plou.) 

Neige ni gelée ni pluie ni boue;

et ajoute:

Fango è voce della lingua provenzale.

CAT. Fang. ESP. (también barro) IT. Fango. (chap. Fang, fanc.)

2. Fangats, s. m., bourbier.

Del sanc que cor per terra es mot grans le fangatz.

(chap. De la sang que corre per enterra es mol gran lo fangá, fangucheral.)

Roman de Fierabras, v. 4651.

Du sang qui court par terre est très grand le bourbier.

Dins un grans fangas los gitet.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance. 

Les jeta dans un grand bourbier.

ANC. FR.

Une mare, un fangeas qui n'a rive ny fond. 

Remi Belleau, t. II, fol. 87. 

Il l'abati en un fangart.

Roman du Renart, t. IV, p. 370. 

CAT. Fangar. ESP. Fangal (barrizal). IT. Fangaccio. (chap. Fangáfangucheral, fangás, fangucherals.)

3. Fanha, Faigna, Fangua, s. f., fange, boue.

Prezi 'l mon atrestan com fanha.

Mathieu de Quercy: Tant suy. 

Je prise le monde autant comme boue.

Fig. De la fangua que fes... me mes en mos huels.

Trad. du N.-T., S. Jean, ch. 9.

De la fange qu'il fit... il me mit dans mes yeux. 

Loc. El te levet de la fanha.

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Il te leva de la boue.

4. Fangos, adj., fangeux, boueux.

S'en fug a sa maizo de sautz 

Fangos e batutz e mieg mortz.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il s'enfuit rapidement à sa maison fangeux et battu et demi-mort.

Trobey la via mot fangoza.

Leys d'amors, fol. 119. 

Je trouvai la voie moult boueuse.

Fig. L'arma d'un home fangos.

Brev. d'amor, fol. 147. 

L'âme d'un homme fangeux. 

CAT. Fangos. ESP. IT. Fangoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses. v. fangejá: fanguejo, fangueges, fanguege, fanguegem o fanguejam, fanguegéu o fanguejáu, fanguegen; fanguejat, fanguejats, fanguejada, fanguejades.)

Brac, fang, fanc, boue, fange

5. Afangar, v., embourber.

Que lo puescan afangar en l' abis. V. et Vert., fol. 19.

Qu'ils le puissent embourber en l'abîme. 

Part. pas. Quan vos veiran ben afangat. 

(chap. Cuan lo vorán (a vosté) ben enfangat.)

Brev. d'amor, fol. 123.

Quand ils vous verront bien embourbé.

ANC. FR. S'en erreur de foy ne t'enfanges. 

Jehan de Meung, Trésor, v. 144.

Le chien se pert, le faulconnier s'enfange.

Alain Chartier, p. 565. 

ANC. CAT. Afangar. IT. Affangare. (chap. enfangá, enfangás; yo m' enfango, enfangues, enfangue, enfanguem o enfangam, enfanguéu o enfangáu, enfanguen; enfanguejá, enfanguejás: enfanguejo, enfanguejes, enfangueje, enfanguejem o enfanguejam, enfanguejéu o enfanguejáu, enfanguejen; enfangat, enfangats, enfangada, enfangades; enfanguejat, enfanguejats, enfanguejada, enfanguejades.)


Fangua, s. f., bêche, houe.

Saumada de palas e de fanguas, de cascuna una pala o una fangua.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de pelles et de bêches, de chacune une pelle ou une bêche.

CAT. Fanga. IT. Vanga. (ESP. chap. Pala.)


Fanhar, v., faner, flétrir.

El mes quan la fuelha fana.

Marcabrus: El mes. 

Au mois quand la feuille se fane.

ANC. FR.

Mais que vous servira ceste fleur de beauté... 

Si, sans estre cueillie, elle devient fennée? 

Premières œuvres de Desportes, p. 50. 

Comme arbre qui se va fenant et séchant à faulte de prendre nourriture.

Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Romulus. 

Pareils aux champs qui fanissent.

Ronsard, t. 1, p. 330.

(ESP. Mustiar; chap. mustiá, mustiás, secá, secás, agostejá, agostejás.)


Fantasma, Fantauma, s. m. et f., lat. phantasma, fantôme. 

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal, Fantasma, Fantauma, s. m. et f., lat. phantasma, fantôme

Cuieron se que fos fantasma.

Trad. du N.-T., S. Marc, ch. 6. 

Ils s'imaginèrent que ce fût fantôme. 

Cugiey mi fantauma fos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Je m'imaginai que ce fût fantôme.

- Illusion, chimère.

Totas fantasmas de sa cogitacio.

Trad. de Bède, fol. 18. 

Toutes illusions de sa pensée. 

ANC. FR. Pensant que c'estoit un fantasme ou aucune diablerie.

Hist. de Gérard de Nevers, part. 2, p. 43.

CAT. ESP. PORT. IT. Fantasma. (chap. Fantasma, fantasmes – ne conec mols y moltes.)

2. Fantaumia, s. f., illusion, chimère, imposture.

Ni m fai nulha fantaumia.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

Ni me fait nulle illusion.

Loc. Pus malvestat ama hom e ten car,

E lialtat ten hom a fantaumia.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Puisqu'on aime et tient cher méchanceté, el l'on tient loyauté à chimère.

(N. E. Els països catalans són una fantaumia, una quimera.)

3. Fantaumaria, s. f., fascination.

Jaspis... tol fantaumarias.

Trad. du lapidaire de Marbode. 

Le jaspe... ôte fascinations.

Nostradamus rapporte que le troubadour Raimond Jordan, vicomte de 

S. Antonin, avait fait un ouvrage intitulé Fantaumary de las domnas.

4. Fantisa, s. f., fantaisie, chimère.

No vos plasa mais d'entrar en tal fantisa.

T. d'Albert et de Simon: N Albert. 

Ne vous plaise plus d'entrer en telle fantaisie.

5. Fantazia, s. f., fantaisie, figure de rhétorique.

Prozopopeya, fantazia... fan se aquestas figuras cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.

(chap. Prossopopeya, fantassía... se fan estes figures cuan hom fa vore que una cosa inanimada o muda parle.)

Leys d'amors, fol. 143.

La prosopopée, la fantaisie... ces figures se font quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.

- Chimère.

Diversas fantazias et illusios.

(chap. Diverses fantassíes y (e) ilusions. Com los paísos cagalans.)

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Diverses chimères et illusions.

CAT. ESP. (fantasía) PORT. IT. Fantasia. (chap. Fantassía, fantassíes; v. fantassejá: fantassejo, fantasseges, fantassege, fantassegem o fantassejam, fantassegéu o fantassejáu, fantassegen; fantassejat, fantassejats, fantassejada, fantassejades.)

6. Fantastic, adj., fantastique. 

Val contra illusios fantasticas.

(chap. Val contra ilusions fantástiques – com la republiqueta catalana.)

Eluc. de las propr., fol. 186. 

Vaut contre illusions fantastiques.

CAT. Fantastic. ESP. (fantástico) PORT. IT. Fantastico. (chap. fantástic, fantastics, fantástica, fantástiques.)

sábado, 10 de febrero de 2024

Lexique roman; E - Ebres


E.

E, s. m., la seconde des voyelles, et la cinquième lettre de l'alphabet, e. V. vocals son a, E, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.

Cinq voyelles sont A, e, I, O, U.

El futur de l'obtatiu, finissen tut aquelh de la prima conjugazo en e.

Gramm. provençal.

Au futur de l'optatif, tous ceux de la première conjugaison finissent en e.

2. E, conj., lat. et, et.

Lo temps vai e ven e vire

Per jorns e per mes e per ans.

(chap. Lo tems va y ve y torne, gire, per díes y per mesos y per añs.)

B. de Ventadour: Lo temps vai.

Le temps va et vient et tourne par jours et par mois et par ans.

Sel que fetz l'air' e cel e terra e mar 

E caut e freg e vent e pluei' e tro.

(chap. Aquell que va fé l'aire y 'l sel y la terra y 'l mar y la caló y 'l fret o fred y 'l ven y 'l ploure y lo tro. Este pluei', plueia, es en catalá pluja, y en fransés pluie.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Celui qui fit l'air et ciel et terre et mer et chaud et froid et vent et pluie et tonnerre.

ANC. FR. Chescun l'a par sa main è plevie è jurée. 

Sas è mantels è robes è altres meubles embler. 

Roman de Rou, v. 2702 et 4254.

Surdrunt li rei de terre è li prince... encontre le Seigneur è encuntre sun Crist. 

Anc. tr. des Ps. ms., n° 1, ps. 2. 

Purpensai par nuit ot mun quer, è esteie travailliez, è escercoue *e mien espirit.

Anc. tr. du Ps. de Corbie, ms., ps. 76.

Cette conjonction d'ordinaire, reprend, par euphonie, le T d'ET latin 

au-devant des mots qui commencent par une voyelle.

Francs e gentils, humils et orgulhos.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Franc et agréable, humble et orgueilleux.

Tan m'abelis jois et amors e chans 

Et alegrier, deport e cortesia.

Berenguer de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant me plaît joie et amour et chant et allégresse, amusement et courtoisie.

Combinée avec des substantifs, adjectifs ou adverbes, elle forme diverses locutions.

Veziblamen cara e cara. Liv. de Sydrac, fol. 85.

(chap. Vissiblemén cara a cara.)

Visiblement face à face. (N. E. vis à vis.)

Pluma e pluma faretz pelar.

(chap. Ploma a ploma faréu pelá)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez peler plume à plume. 

Dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.

Renversés dos à dos. 

Ill venian ensemps par e par.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Ils venaient ensemble côte à côte. 

Vos, aiatz lo bec ubert 

De vostr' auzel, et un et un

Faitz los li trair' en dejun.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous, ayez ouvert le bec de votre oiseau, et faites-les-lui avaler à jeun un à un.

Van cridan duy e duy: 

Datz me, que joglars suy.

(chap. Donéume, que soc juglar. Lo mateix que fa Tomás Bosque Peñarroya, lo juglaret mes membrillo de la Codoñera.)

lo juglaret mes membrillo de la Codoñera

P. de la Mula: Dels joglars.

Ils vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.

Quar pauc e pauc se laissa dechazer.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.

Car peu à peu se laisse déchoir.

ANC. FR. Avant vendent un è un.

Marie de France, t. II, p. 494.

Li barunz manda un è un...

Dunc vindrent soldéiers à lui

Et uns è uns è dui è dui,

E quatre è quatre è cinc è sis,

Et set è wit è nof è dis. (N. E. wit: huit, vuit; nof : neuf : nou : “nau” en hindi : nove : neun : nine : novem : nëntë en albanés : nava en guyaratí, etc.)

Roman de Rou, v. 11282 et 11545.

Ils issoyent un è un.

Froissart, t. III, p. 12.

En chacune rue deux et deux menans le pape par le frain de son cheval, l'un à dextre et l'autre à senestre.

Monstrelet, t. 1, fol. 97.

Poi è poi vunt Normanz fuiant.

Roman de Rou, v. 13327.

Il se commencierent à retraire de l'estour petit et petit, li uns après l'autre.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 194. 

ANC. ESP. Fueron un e uno escudos embrazados. 

Poema de Alexandro, cop. 1848.

Quelquefois, dans la langue des troubadours, l'ai final des verbes a été remplacé par e.

No las te totre (tolre: tolré : toldré : trauré: pendré : ôterai)...

no t'en devedre... no t'en decebre... no las te vedare.

Titres de 960.

Je ne te les ôterai... ne t'en empècherai... ne t'en décevrai... ne te les défendrai.

Si y faziatz may re 

D'aiso qu'ieu dig vos e.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Si vous y faisiez davantage rien de ce que dit je vous ai. 

ANC. FR. Si cum ci raconté vous é...

Car de faire grant talent é... 

Car en vous trop grant amor é... 

Bien savés que tel renom é.

Roman de la Rose, v. 9505, 11038, 12785, 12928.

CAT. ESP. PORT. e. IT. e, ed.

E quelquefois est employé pour en, préposition; voyez EN.


Ebazis, Eubazis, s. f., ébazis, figure de rhétorique, sorte de digression. Figura apelada ebazis... ebazis fay digressio per declarar la materia prepausada.

Eubazis... bona disgressios.

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Figure appelée ébazis... Ébazis fait digression pour expliquer la matière proposée. 

Ebazis... bonne digression.


Ebdomadier, s. m., lat. hebdomadarius, semainier.

(N. E. ESP. Hebdómada. La RAE escribe: Del lat. hebdomăda, y este del gr. ἑβδομάς, -άδος hebdomás, -ádos. No sé si hay aún o todavía alguien en la RAE, tanto macho como hembra, que sepa lenguas antiguas, como por ejemplo el hebreo, arameo, caldeo, siriaco o siríaco, de Siria, etc. Hepta, 7, turco hefta (lo he visto escrito en estas series turcas que se han popularizado en la televisión, no me lo ha enseñado Arturico Quintanilla y Fuentecica, que sabe turco, y polaco, y occitano, y lo que no sabe se lo inventa); septem, siete, set, sat, siat, sedem en búlgaro y lenguas afines, septimana : setmana : septmana : semana.)

Parla dels ebdomadiers de la cozina, e comanda que lhi fraire servo lh' u als autres, segon lor setmana. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 18.

(chap. Parle dels “semanés” hebdomadaris de la cuina, y mane que los flares se servixquen los uns als atres, segons la seua semana.)

Il parle des semainiers de la cuisine, et commande que les frères servent les uns aux autres, selon leur semaine.

Adjectiv. Lo fraire ebdomadiers, so es aquel que deu legir... deu e pot manjar ab los ebdomadiers de la cozina. Regla de S. Benezeg, fol. 49.

(chap. Lo flare semané, hebdomadari, aixó es aquell que deu lligí... deu y pot minjá en los hebdomadaris de la cuina.

Regla de San Benet, folio coranta nou.

Benedictum, Benet, Benito, com Benito Lopera Perrote, aquell que va introduí lo gotelé, amic de Manolo; a la plassa de bous de Saragossa, a les sing de la tarde, una calina o calorina que no se podíe aguantá...)


Le frère semainier, c'est celui qui doit lire... doit et peut manger avec les semainiers de la cuisine.

CAT. Hebdomadari. ESP. PORT. Hebdomadario. IT. Ebdomadario.

(N. E. He buscado en Google en diferentes siglos. En teoría, hebdomadari ya existía cuando Raynouard escribía, pero Google no reconoce esta palabra, o quiere tomarme el pelo cuando busco, pero todavía me queda mucho pelo, me falta una Dalila.

Pero en blogs donde pongo lo que edito, sale algo.

Sólo salen a día de hoy, 10.2.2024, buscando con mayúscula y sin mayúscula, dos registros en Google,

https://memoriavalencianista.cat/biografies/pascual-ano-teresa

https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/download/272197/360348

Pero en algunos de mis blogs se puede sacar más información:

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/12/duorum-peregrinorum-compostellam-iter-agencium-capitulo-gerundensi-deputatorum-sanctum-jacobum-galliciae.html )

Ebeni, s. m., lat. ebenus, ébénier, ébène.

Ebeni es arbre negre, lis, pla, dur et greu... 

Fustz mot precios cum ebeni.

Eluc. de las propr., fol. 206 et 224. 

Ébénier est arbre noir, lisse, uni, dur et lourd...

Bois très précieux comme ébène.

CAT. ESP. (ébano) PORT. IT. Ebano. 

(EN. Eboni and ivory, qué canción más maja para que la canten Iñaki Belanche y Silvia Dilla, un dueto de la CHA; y después que canten la culpa fue del cha cha cha.)


2. Eba, s. f., ébène.
Sia fayta de fust de eba o de boys.
(chap. Sigue feta de fusta de ébano o de boix.)
Trad. d'Albucasis, fol. 28. 
Soit faite de bois d'ébène ou de buis.

Eboric, s. m., lat. ebolus, hiéble, espèce de sureau. (ybles, S. XII) 
Un' erba queretz bon' e bella...
Eboric clamar la podetz,
Erba negra, si us voletz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Cherchez une herbe bonne et belle... vous pouvez l'appeler hiéble, herbe noire, si vous voulez.
CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo.

Ebray, adj., lat. hebraeus, hébreu, hébraïque.
Anc tan gran descrezensa
No vim pois la lei ebraia.
Giraud du Luc: Si per malvatz. 
Nous ne vîmes jamais si grande mécréance depuis la loi hébraïque.
Substantiv. En lati e en ebrays.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 
En latin et en hébreu.
CAT. Hebraic. ESP. PORT. Hebraico.
2. Ebrieu, s. m., hébreu.
Parlam lati o ebrieu.
(chap. Parlam latín, llatí, o hebreu.)
Trad. d'un évangile apocryphe. 
Parlons latin ou hébreu.
CAT. Hebreu. ESP. PORT. Hebreo. IT. Ebreo.

Ebres, s. m., lat. Iberus, l'Ebre, fleuve.
Ni 'l senhoria del renc on corr Ebres.
(chap. Ni la señoría del reino aon corre l' Ebro, Ebre.)
Arnaud Daniel: Ans qu'els sims.
Ni la seigneurie du royaume où court l'Ebre.



jueves, 8 de febrero de 2024

Lexique roman; Dorn - Dui, Duy

 

Dorn, s. m., morceau, darne.

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Dit bénédicité et prit son morceau.

Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m'enliama.

B. de Ventadour: Be m'an. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant son amour me tient prisonnier et m'enlace.

PORT. Dorna.


Dors, Dos, s. m., lat. dorsum, dos, derrière. 

Han doas gibbas el dors. Eluc. de las propr., fol. 241.

(chap. Tenen dos gepes al dos: a la esquena; los camellos; los dromedaris sol ne tenen una.

ESP. Tienen dos gibas en el dorso. Los dromedarios sólo tienen una.)

Ont deux bosses au dos.

E 'ls mans detras lo dos liar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Et lier les mains derrière le dos.

Fig. Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

(chap. Martelle en son martell sobre lo nostre dos, y ell mos forge.)

V. et Vert., fol. 44.

Martelle sur notre dos avec son marteau, et il nous forge.

ANC. CAT. Dors, dos (N. E. tocar el dos). 

ESP. PORT. Dorso. IT. Dorso, dosso.

2. Dorssar, v., rosser, bâtonner.

Part. pas. Auzic lo juzieu que totz los testimonis eron dorssatz e flagellatz per lur mal princep. V. et Vert., fol. 98.

Le juif entendit que tous les témoins étaient bâtonnés et flagellés pour leur mauvais prince.

3. Adorsa, adv., en arrière, à rebours.

Amors, qu'el fai anar adorsa,

Li tol lo talen e 'l trasporta.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour, qui le fait aller à rebours, lui ôte la volonté et le transporte. 

ANC. CAT. Adors.

4. Endossar, v., endosser.

Lors aubercs s'endossero.

Roman de Fierabras, v. 4605. 

Ils s'endossèrent leurs hauberts. 

Part. pas.

Iscam nos en defors los aubercxs endossatz.

Roman de Fierabras, v. 2829.

Sortons-nous en dehors les hauberts endossés.

ESP. Endosar. PORT. Endossar. (chap. ficás, carregás a la esquena : endossá, endossás un feix.)

5. Trasdossa, s. f., fardeau, endosse.

Sas espatlas semblon trasdossa. (N. E. espalla, espatlla : espala.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda

P. Cardinal: D'Esteve.

Ses épaules semblent endosse.

Fig. De trop mala tradossa, 

Roma vos cargatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, vous vous chargez de très mauvais fardeau.


Dotz, s. f., source.

Dins las dotz de la font.

Eluc. de las propr., fol. 74.

Dans les sources de la fontaine.

Dotz es que Dieus de paradis nos tra,

D'aiga plazen benezeit' e senhada.

Serveri de Gironne: Totz homs deu.

C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix. 

Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.

G. Riquier: Qui a son.

En elle naît la source de tous biens.

ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz

Dont sortent tuit li let péchié... 

Rome est la doiz de la malice. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.

2. Adoutz, s. f., source.

De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat. 

(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)

Du milieu de la pierre sortira grande source.

(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)

3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)

So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.

V. et Vert., fol. 85.

Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.

ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.

Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.

4. Adozilhar, v., percer, doisiller.

Part. prés. Fig.

Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier, 

Adozillan aquel santz pimentier.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.

Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz

Cant ab lansa ubertz fo son costatz.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller, 

Louche dedans la tasse et tombant pétiller.

Remi Belleau, t. 1, p. 144.


Drac, s. m., lat. draco, dragon.

Tant qu'el drac ac devorat 

Mot de la gent de la ciutat.

(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)

Fragment de la V. de S. Georges.

Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.

Adonc cant lo dracs si fo mes 

En la roca...

V. de S. Enimie, fol. 35.

Alors quand le dragon se fut mis en la roche.

CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)

2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.

E 'l manja lo dragons en presenza de totz.

(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)

V. de S. Honorat.

Et le dragon le mange en présence de tous.

Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.

(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)

Deux dragons énormes sortirent.

Loc. Mas cor a de dragon.

P. Vidal: Ajostar. 

Mais a coeur de dragon.

ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).

IT. Drago, dragone.

Escultura do Mario the Magnificent, dragão mascote da Universidade Drexel, Estados Unidos

- Constellation.

Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.

(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.

3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.

Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.

(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)

Eluc. de las propr., fol. 277.

Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.

(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)

4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.

Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.

Eluc. de las propr., fol. 206. 

L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.

CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.

(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)

Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo



Dragea, s. f., dragée.

Una livra de dragea perlada. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée.

CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)


Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.

Dragma que es la VIII partida de la unsa...

Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Drachme qui est la huitième partie de l'once...

L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.

CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).

PORT. Drachma. IT. Dramma.


Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.

Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.

Son drap nou canja per peilla.

Augier: Era quan.

(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)

Il change son drap neuf pour guenille.

Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.

Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.

Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.

Palais: Mot m'enoia.

Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.

Cant er cueit, ans que sia freg,

Colatz o per drap estreg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.

Alixandres, que tot lo mon avia,

No 'n portet ren mas un drap solamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

Fig. An pres una tella ad ordir

De drap d'enveia e de tort.

Marcabrus: Emperaire.

Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.

ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion. 

Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195. 

CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)

Los draps, Penarroija de Tastavins, lo drap, drapet, drapets, drapot, drapots


2. Drapel, s. m., drapeau, lange, couche.

Ela per se envelopet

Son effan en drapels petitz.

Brev. d'amor, fol. 84.

Elle enveloppa par soi son enfant en petits drapeaux

En paubres drapels mes et envolopatz.

Roman de Fierabras, v. 1434.

Mis et enveloppé en pauvres langes.

ANC. FR. Dessired out ses drapels.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 6.

L'enveloppe de langes et de petits drapeaux pour le tenir chauldement. Amyot: Tr. de Plutarque, Morales, t. II, p. 135.

CAT. Drapet. ESP. Trapillo. PORT. Trapinho. IT. Drapello.

- Maladie des yeux.

Pasio de uelhs dita taca o malha, tela o drapel.

Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille, toile ou drapel.

3. Draper, Drapier, s. m., drapier, marchand de drap.

Drapers e ferrers e pelhisers.

Charte de Montferrand de 1348. 

Drapiers et ferronniers et pelletiers.

Li drapier an fag enprenemen 

Que no laison lur drap senes argen. 

T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher prior. 

Les drapiers ont fait accord qu'ils ne laissent leurs draps sans argent.

Pero li pus onratz 

Son nommatz mercadier, 

Aisi co son drapier.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Pour cela les plus estimés sont nommés marchands, ainsi comme sont les drapiers. 

ANC. CAT. Draper. ANC. ESP. Drapero (MOD. trapero). IT. Drappiere.

4. Draparia, s. f., draperie, habit, manteau.

Menam draparia qu'en fassam nostre pro.

Roman de Fierabras, v. 4032.

Nous conduisons draperie pour que nous en fassions notre profit.

De vendre draparia

E semblan mercadaria.

Brev. d'amor, fol. 30. 

De vendre draperie et semblable marchandise. 

Ni parton ges lur draparia

Aissi com saint Martin fazia.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Ni ne partagent point leur manteau ainsi que faisait saint Martin.

- État du drapier.

Las guardas de la draparia.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.

Les gardes de la draperie.

La draparia vermelha aion V rutlos per un cosol.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que la draperie vermeille aient cinq suffrages pour un consul.

CAT. Draperia. ESP. Trapería. IT. Drapperia.


Drogoman, s. m., drogman, truchement.

Per fols tenc Polles e Lombartz,

E Longobartz et Alamans, 

Si volon Frances ni Picartz 

A senhors ni a drogomans.

P. Cardinal: Per fols

Je tiens pour fous Pouillois et Lombards, et Lombards et Allemands, s'ils veulent Français ni Picards pour seigneurs ou pour truchements. 

Mas entre dos amans 

Deu esser, ses mentir, 

Quant hom lo pot chauzir,

Us fizelz drogomans.

A. de Peguilain: Sitot m'es. 

Mais, sans mentir, un fidèle truchement doit être entre deux amants, quand on le peut choisir. 

Fig. Ma chansos m'er drogomans 

Lai on eu non aus anar.

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ma chanson me sera truchement là où je n'ose aller.

Quar li huelh son drogoman 

Del cor.

A. de Peguilain: Ancmais. 

Car les yeux sont truchements du coeur.

En arabe tarjuman, tarjumen, torguman, signifient interprète.

IT. Drogmano, drogomanno.


Drogua, s. f., de l' anglo-saxon Druggs, drogue.

Droguas venenosas e perniciosas.

(chap. Drogues venenoses y pernissioses.)

Fors de Béarn, p. 1078.

Drogues vénéneuses et pernicieuses.

CAT. ESP. PORT. IT. Droga. (chap. droga, drogues; drogá, drogás: yo me drogo, drogues, drogue, droguem o drogam, droguéu o drogáu, droguen. Drogat, drogats, drogada, drogades.)

2. Droguit, adj., basanné.

E 'l marques, que l'espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad' iverns.

Et que le marquis, qui me ceignit l'épée, guerroie là blancs et basannés.


Dromadari, Dromedari, Dromodari, s. m., lat. dromas, dromadaire.

Son drogoman apela que sol sos breus portar;

Monta sul dromodari e pensa del anar...

May no vuelh dromadari menar ni cavalgar.

Roman de Fierabras, v. 3660 et 3667.

Il appelle son drogman qui a coutume de porter ses brefs; il monte sur le dromadaire et s'occupe d'aller...

Je ne veux plus mener ni chevaucher dromadaire.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

(N. E. Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.)


Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

2. Dromedari, s. m., gardien de dromadaires.

Dromedari es propriament gardayre de dromedes.

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromedaire est proprement gardien de dromèdes.

CAT. Dromedari. ESP. PORT. IT. Dromedario.

3. Dromede, s. m., dromadaire, dromède.

Arabia en camels et dromedes habundans...

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Eluc. de las propr., fol. 248.

L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)


Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.

Sarrazi asautero la tor a gran rando;

Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.

Roman de Fierabras, v. 3316.

Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.

Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.

L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.

(N. E. alemán, v. trauen, confiar.)

Wachter, Gloss. german., v° Draut.

Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:

Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.

Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.

J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.

Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,

Vos es aparelhatz; ja vostres drutz

Intren s'en el palais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.

Tro 'l nom d'amans

En drut se muda.

(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Quatre escalos a en amor:

Lo premier es de fegnedor,

El segons es de preiador,

E lo ters es d'entendedor,

E lo quart es drut apelatz.

Un troubadour anonyme: Domna vos.

Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.

ANC. FR. Vostre amis sui et vostre drus... 

La comtesse et ses damoiseles

Et les dames et les puceles 

N'i a cele n'en feist son dru.

Fables et cont. anc., t. III, p. 329.

Sire, bien puissiez vos venir

Conme mes amis et mes druz. (Conme: Comme)

Roman du Renart, t. III, p. 303. 

ANC. CAT. Drut. IT. Drudo.

2. Druda, s. f., amante, maîtresse. 

Jamais non vuoill aver druda. 

Bertrand de Born: Domna pois. 

Jamais je ne veux avoir amante.

Lo pechatz es tan desplazens

Qu'el fai en loc de drudas drutz.

Esperdut: Qui non.

Le péché est si déplaisant qu'il fait des galants au lieu de maîtresses.

Fig. Pren escarsetat per amiga e per druda.

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Prend avarice pour amie et pour maîtresse.

ANC. FR. Qu'en die que j'aie bele drue.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 153. 

ANC. CAT. Druda.

3. Drudaria, s. f., galanterie. 

E 'l fin lial amador

E las domnas ses bauzia

Mantenguesson drudaria.

G. Faidit: Tug cil que. 

Et que les tendres amants loyaux et les dames sans tromperie maintinssent galanterie. 

Sai d'amor tot son mestier 

E tot aisso qu' a drudari' abau.

P. Vidal: Drogoman.

Je sais d'amour tout son métier et tout ce qui convient à galanterie.

Baiss' amor e dechai

E lial drudaria.

G. Faidit: Razos e mandamen. 

L'amour baisse et déchoit et loyale galanterie. 

ANC. FR. Molt la requist de druerie, 

Il li donroit assez joiaus... 

Je vos otroi ma druerie, 

Soiés amis e jou amie. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 296, t. IV, p. 61. 

ANC. CAT. IT. Druderia.


Drut, adv., dru, vigoureusement.

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

Bertrand de Born: Lo coms n'a.

Tant grands coups nous y frapperons dru. (N. E. dru : du: dur : duro.)


Duesca, prép., jusques (jusqu'à, jusqu'au; chap. ESP. hasta).

D'on par soleils duesc' al jorn que ajorna.

A. Daniel: Lanquan.

D'où paraît le soleil jusqu'au jour qui luit.

ANC. FR. Suer, dist-il, or ne doutés mie, 

Dusc'à demi-an revenrai.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 21.

2. Enjuscas, prép., jusques.

Del temps d'Adam enjuscas al dulivi, non ploc, ni las gens non bevion vi ni manjavo carn. Liv. de Sydrac, fol. 99.

(chap. Del tems de Adán hasta lo diluvio, no va ploure, ni les gens bebíen vi ni minjaben carn.)

Depuis le temps d'Adam jusques au déluge, il ne plut pas, ni les gens ne buvaient vin ni mangeaient chair.


Dui, Duy, suj.; dos, rég. adj. num. masc., lat. duo, deux.