Mostrando las entradas para la consulta país ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta país ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Fardar - Fatigacio


Fardar, v., farder.

Voyez Denina, t. II, p. 297, et t. III, p. 22.

De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.

De farder et de polir et de friser leurs têtes.


Fardel, s. m., fardeau.

Voyez Denina, t. III, p. 22.

D' avol fardel

Se carga e d'avol fais.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.

ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.

Si ont moult bien apareillié 

Comme marcheanz lor fardel.

Roman du Renart, t. I, p. 139.

CAT. Fardell. ESP. (hato) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)


Farga, s. f., forge.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Com aurs en fuec e cum aciers en farga 

S' afina.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Comme or en feu et comme acier en forge s'afine. 

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.

V. et Vert., fol. 66. 

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún,  aon fique fabreguayar.)

2. Fargar, v., forger, fabriquer. 

En Guillelm Fabre sap fargar, 

Et anc nulh temps fabres no fo.

B. d'Auriac: En Guillem. 

(N. E. Ironía con el apellido Fabre, como Forges lo hizo con Fraguas.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

Le seigneur Guillaume Fabre sait forger, et oncques jamais il ne fut forgeron.

Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos, et il nous forge.

Fig. Quant autres fan enguanas farguar. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand les autres font forger tromperies. 

Part. pas. I bastays cargatz

Sol d' esterlis de nou fargatz. 

V. de S. Alexis. 

Un portefaix chargé seulement de sterlings fabriqués de neuf.

Can l' archa fon fargada.

Trad. de la 1re épître de S. Pierre.

Quand l'arche fut fabriquée. 

Aytal mot son finch e fargat segon lati. 

Leys d'amors, fol. 69.

De tels mots sont formés et forgés selon le latin.

CAT. ESP. PORT. Forjar. (chap. Forjá.)


Farina, s. f., lat. farina, farine.

Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.

Comme celui qui purge la pure farine du son. 

Prov. Mas aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant.

Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.

CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)

2. Farnier, s. m., farinier. 

Per menador o per farnier.

Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa. 

Ieu son mouniers... o farniers. 

(chap. Yo soc moliné... o fariné.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141. 

Par meneur ou par farinier. 

Que le meunier ou le farinier soit en faute. 

Je suis meunier... ou farinier.

ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).

3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.

So mantas especias de froment, alcu es dit far.

Eluc. de las propr., fol. 208. 

Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.

ESP. Farro (Triticum dicoccum). IT. Farro, farre.


Farsir, Frasir, v., lat. farcire, farcir, garnir, remplir, gonfler. 

Las ronhonadas dels moutons... non... farcirai, ni sobre aquelhas neguna graissa non sobrepauzarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Je ne farcirai pas... les rognons des moutons, ni sur ceux-là aucune graisse je ne superposerai. 

Part. pas. Ventres replez e farsiz de grans viandas.

(N. E. No sé si Juaquinico Monclús entenderá esta frase en lengua occitana. Es el presidente de la Ascuma.)

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

Trad. de Bède, fol. 9.

Ventres pleins et farcis de quantité d'aliments. 

Dos fadestols ab aur farcis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

Deux fauteuils garnis d'or.

(N. E. Más arriba: Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil, silla plegable, sillón.)

Sel de Milan ab lur farsida pansa.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Ceux de Milan avec leur panse gonflée. 

(N. E. No sé si se refiere a algunos antepasados de Oriol Junqueras.)

Fig. Del trachor de Metaplana

Qu'es d'engan frasitz e ples.

Guillaume de Berguedan: Chansoneta.

Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.

CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)

Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.

Deudes de Prades, Aus. cass.

Dégoût, c'est quand il ne peut manger. 

Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.

Eluc. de las propr., fol. 91. 

Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.

Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.

Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.

Hueimais fastics mi seria

Cobleiars d'aisso que no m cal.

B. Zorgi: Mout fai. 

Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.

Loc. Tenon s'a fastic

Qui tot non lor o gic.

P. Cardinal: Li clerc si.

Ils tiennent à ennui qui ne le leur laisse tout.

CAT. Fastig. ANC. ESP. (MOD. Hastío, asco) PORT. Fastio. IT. Fastidio.

(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)

2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.

Fastigos,

Chufaniers e vils janglos.

P. Vidal: Abril issic.

Dégoûté, railleur et vil hableur.

CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)

3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.

Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)

Ma bel' amia.

G. Faidit: Solatz e chantar.

Car je ne veux ennuyer ma belle amie.

IT. Fastidire.

4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.

Pueis donatz la

A sel auzel que fastica.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.

Part. pas. Tant es malvatz,

Qu' eu fastigatz

Sui e lassatz.

Esperdut: Qui non. 

Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé. 

CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)


Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.

Ay avut aytal fat tota ora,

C' amoros soi et amoros serai.

(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)

Perdigon: D' amor non puesc.

J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.

Vos volem demostrar, 

Per entendre pus clar, 

Qu' es astres ni qu' es fatz.

Nat de Mons: Al bon rey.

Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.

Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.

Roman de Fierabras, v. 787.

Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.

ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283. 

CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)

2. Fada, s. f., lat. fatua, fée. 

Toza, fi m ieu, gentil fada 

Vos adastret, quan fos nada, 

D'una beutat esmerada.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure. 

Selhui fadet gentils fada 

A cui fon s' amors donada.

Marcabrus: Estornelh. 

Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.

ANC. ESP.

Que las mis fadas negras no se parten de mi. 

Arcipreste de Hita, cop. 798. 

CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)

- Sorte d'araignée.

Aranhas c'om apela fadas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Araignées qu'on appelle fées.

3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.

Fachuriers e devins

Et autres galiarts que sabien diablias.

(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)

V. de S. Honorat.

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Li non cast, li fachilador, li homicidi.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22. 

Les non chastes, les sorciers, les homicides.

ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.

Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo per 

La Almunia de Doña Godina o prop. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)

4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.

Las faitileiras pudens.

Marcabrus: Pus mos. 

Les sorcières puantes.

Crezo vilhas fachilieiras. Brev. d'amor, fol. 131.

Croient vieilles sorcières.

ANC. CAT. Fatillera. PORT. Feiticeira.

5. Fachilhayritz, s. f., sorcière.

Falsas vielhas fachilhayritz 

Per cosselhar qualque bevenda.

Brev. d'amor, fol. 131.

Fausses vieilles sorcières pour conseiller quelque breuvage.

6. Fachillamens, Faitilhamens, s. m., enchantement, sorcellerie.

Cill que fan faitilhamens.

Marcabrus: Pus mos. 

Ceux qui font sorcelleries.

Fachillamens se trouve dans des variantes.

7. Fadar, Faidar, v., féer, douer, enchanter.

En aissi m fadet mos pairis 

Qu'ieu ames e no fos amatz.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ainsi mon parrain me féa que j'aimasse et ne fusse aimé.

Aissi m fadero tres serors

En aquella ora qu'ieu sui natz,

Que totz temps fos enamoratz. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Ainsi trois soeurs me douèrent en cette heure que je suis né, que je fusse toujours enamouré. 

Part. pas. Nuls hom faidatz.

Pistoleta: Aitan sospir.

Nul homme féé.

So qu'es predestinat 

O fadat per natura.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Ce qui est prédestiné ou doué par nature. 

ANC. FR. Je cuit que cist hom est faez.

Fables et cont. anc., t. III, p. 430. 

C'est une chose faée.

Charles d'Orléans, p. 264.  

Sachiez de voir que l'espée 

Est en tel manière faée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 144.

ANC. ESP. Que los que a vos fadaron

Non sean verdaderos en lo que adevinaron.

Arcipreste de Hita, cop. 125.

ANC. CAT. Fadar. ESP. MOD. Hadar. PORT. Fadar. IT. Fatare.

8. Fachurar, Faiturar, v., enchanter, ensorceler, fasciner.

Ab sos bels huoills amoros, 

De qe m poizona e m faitura 

Silh que m'a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas.

Avec ses beaux yeux amoureux, avec quoi m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.

ANC. CAT. Fatillejar.

L'ancien français employait le substantif faiture et faicturerie pour sorcellerie.

Sorceries, charoiz et faitures soubs le sueil de l' uys de l'hostel. 

Lett. de rém. de 1376. Carpentier, t. II, col. 348.

Par leurs sorceries et faictureries. 

Lett. de rém. de 1446. Carpentier, t. II, col. 348.


Fat, adj., lat. fatuus, fat, fou, ignorant, sot, simple, imbécile.

(N. E. Esta palabrica la conocen bien algunos fatos de Huesca, como los de la CHA, que salieron después del diluvio a regar con botas de goma y chubasquero.)

Si m partetz un juec d'amor, 

No suy tan fatz

No sapcha triar lo melhor 

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour, je ne suis si sot que je ne sache choisir le meilleur entre les mauvais.

Quar ab vos son fadas las conoissens.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Car avec vous sont sottes les savantes. 

Qui s vuelha m'en tenha per fat.

R. Rigaut: Tota domna.

Qui se veuille m'en tienne pour imbécile. 

Falhon per fadas enpreizos.

H. Brunet: Lanquan son.

Manquent par folles entreprises. 

Substantiv. Sa beutatz

Fai 'ls fols e 'ls fatz 

Tornar senatz. 

Raimond de Miraval: Forniers per mos. 

Sa beauté fait retourner sensés les fous et les simples. 

Proverb. Si voletz el segle parer,

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbaut.

Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats. 

ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians. Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)

2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)

Si la sal es fada, en que la saborares?

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9. 

Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?

De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271. 

De saveur... fade.

CAT. Fad. IT. Fado.

3. Fadamen, adv., follement, sottement.

Quan fadamen 

Parl' om soven.

Giraud de Borneil: Quar non ai. 

Quand on parle souvent sottement.

4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.

Fadet joglar, 

Con potz pensar 

Aquo qu'es greu per eyssernir?

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?

5. Fadelh, adj., fat, fou.

Trobat m'an nesci e fadelh,

Quar no sai aver ajustar.

B. Martin: Farai un vers. 

Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.

6. Faduc, adj., fade, fastidieux, ennuyeux, méprisé.

Vos, drutz, etz gent faduca.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Vous, galants, vous êtes gent ennuyeuse. 

Pel joglareiar faduc.

Garins d' Apchier: Aissi con. 

Par le bouffonner fastidieux. 

Substantiv. En totz bos sens ab los faducx. 

Marcabrus: Al departir. 

En tous bons sens avec les ennuyeux.

7. Fatonier, Fantonier, adj., fou, niais, fantastique, faquin, fanfaron.

Albertet, ben vos teng per fatonier, 

Car mais prezatz foudat que sen.

T. d' Albertet et de Pierre: En Peire. 

Albertet, je vous tiens bien pour fou, car vous prisez plus folie que sens.

Non amest cusson ni fantonier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Vous n'aimâtes goujat ni faquin. 

Ni vuellas esser menuziers

En tos avers ni fatoniers.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ni veuilles être mesquin ni fanfaron dans tes richesses.

8. Fatuitat, s. f., lat. fatuitatem, fatuité, sottise, niaiserie.

Gran re de paraulas, las quals escriure es fatuitatz.

Leys d'amors, fol. 120. 

Beaucoup de paroles, lesquelles écrire c'est sottise. 

CAT. Fatuitat. ESP. Fatuidad. PORT. Fatuidade. IT. Fatuità, fatuitate, fatuitade.

9. Fades, s. m., fadaise, impertinence, fatuité.

En crides pueis mon fades.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

En criât ensuite mon impertinence. 

Loc. Sitot m'o tenetz a fades.

Rambaud d'Orange: Escotatz. 

Quoique vous me tenez cela à fadaise.

10. Fadeza, s. f., fadaise, sottise, fatuité.

Corona del sabi es sa richesa, e 'l no sens del fol es fadeza.

Trad. de Bède, fol. 36.

Couronne du sage est sa richesse, et le non-sens du fou est folie.

Fig. Ab un ram de fadeza,

Del portar temeros 

Estara vergonhos.

G. Riquier: Si m fos. 

Avec un rameau de fatuité, il restera honteux du porter modeste.

ANC. FR. J'abhorre, en y pensant, moy-mesme et ma fadesse.

Ronsard, t. II, p. 1302. 

CAT. Fadea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana.)

11. Fadenc, s. m., fadaise, niaiserie. 

Ab los cortes apren hom cortesias,

Et ab los pecx, fadencx e gamusias.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec les courtois on apprend courtoisies, et avec les sots, niaiseries et bêtises.

Tug lor fait son de fadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Tous leurs faits sont de fadaises.

12. Fadeiar, v., extravaguer, gausser, ridiculiser.

Mas talant a de fadeiar 

Qui so que te vol demandar.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Mais a désir de gausser qui ce qu'il tient veut demander.

Mesura m dis qu' eu non domnei, 

Ni ja per domnas no fadei.

Garins le Brun: Nuoitz e jorn. Var. 

Raison me dit que je ne fasse pas le galant, ni que jamais je n'extravague pour dames.

Com cel qu' en tot cant vol far se fadeya. 

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Comme celui qui en tout ce qu'il veut faire se ridiculise.

13. Enfadezir, v., faire le fou, bouffonner, rendre fou. 

Ben poiras, fol, enfadezir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Tu pourras bien, fou, bouffonner. 

No m' en pot nuls fagz enfadezir.

Folquet de Marseille: Ja non cug. 

Nul fait ne m'en peut rendre fou. 

CAT. Enfadeir.


Fatigar, v., lat. fatigare, fatiguer.

Part. pas. Jhesus fon fatiguat.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.

Jésus fut fatigué.

Fig. Els esperitz d'aquels... fatigatz de sol l'auzir.

Leys d'amors, fol. 114. 

Les esprits de ceux-là... fatigués seulement de l'entendre. 

CAT. ESP. PORT. Fatigar. IT. Faticare. (chap. fatigá, fatigás: yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguem o fatigam, fatiguéu o fatigáu, fatiguen; fatigat, fatigats, fatigada, fatigades; cansá, agotá, baldá, chafá, etc.) 

2. Fatigacio, s. f., lat. fatigatio, fatigue.

Ses enueg et fatigacio.

De labor et fatigacio.

Eluc. de las propr., fol. 106.

Sans ennui et fatigue.

De labeur et fatigue.

ESP. Fatigación (fatiga). (chap. fatiga, fatigues; cansamén, cansamens; baldamén, baldamens; agotamén, agotamens; chafamén, chafamens.)

lunes, 26 de febrero de 2024

Lexique roman; Fabre - Faidir

 

Fabre, s. m., lat. fabrum, forgeron, ouvrier.

Nulh temps fabres no fo,

Car ges de fers no sap obrar.

Bernard d'Auriac: En Guillen.

Jamais il ne fut forgeron, car il ne sait point travailler en fers.

ANC. FR. Boens fevres é boens ferreors.

(chap. Bons fabres (forjadós) y bons ferrés; ferreors, ferriers, ferrers.)

Roman de Rou, v. 11611.

Du dieu Vulcan son fevre et boutte-feu. S. Gelais, p. 168. 

Les feuvres traittent ce qui appartient aux feuvres, mais nous escrivons ordinairement des poëmes, autant les indoctes que les doctes

Œuvres de Du Bellay, fol. 37.

ANC. ESP. Fabro. IT. Fabbro. (N. E. cuando el operario o fabricante trabaja el oro, es un órfebre; aurum + fabrum; se llama igual a los que  trabajan la plata, argentario, y otros metales preciosos.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

2. Faur, s. m., forgeron.

Ausberc que fetz tals faur.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Haubert que fit tel forgeron.

3. Fabricatio, s. f., lat. fabricatio, fabrication, façonnement.

Segon que es possible per equatio e facilitat e fabricatio.

Trad. d'Albucasis, fol. 64. 

Autant qu'il est possible par égalisation et aplanissement et façonnement. 

ESP. Fabricación. PORT. Fabricação. IT. Fabricazione. (chap. Fabricassió, fabricassions; v. fabricá: fabrico, fabriques, fabrique, fabriquem o fabricam, fabriquéu o fabricáu, fabriquen; fabricat, fabricats, fabricada, fabricades.)

4. Fabriga, s. f., lat. fabrica, fabrique. 

Et sunt illas terras a las fabrigas. Tit. de 987.

(chap. Y están estes terres a les fábriques. Lo chapurriau té lo plural en es, com lo fransés o la llengua valensiana. Lo catalá pre Pompeyo Fabra abunde en plurals en as, hasta los articuls, la casa, las casas; post Pompeyo encara sen troben, com al ocsitá actual, que encara conserve.)

Et ces terres sont aux fabriques.

ANC. CAT. Fabrega (fàbrega, fábregues). CAT. MOD. (fàbrica) ESP. (fábrica) PORT. IT. Fabrica. (chap. Fábrica, fábriques.)

5. Fabraria, s. f., forgerie, lieu où l'on forge. (chap. ferrería, forja.)

En la barriera de fabres, al cap de la fabraria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 220.

A la barrière des forgerons, au commencement de la forgerie.

6. Fabril, adj., lat. fabrilis, d'ouvrier.

Arena que catz per resolucio de la mola fabril.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Sable qui choit par frottement de la meule ouvrière. 

ESP. PORT. Fabril. IT. Fabrile, fabbrile.

7. Fabregar, v., lat. fabricare, forger, fabriquer.

Ieu non posc fabregar clau ni martel. 

(chap. Yo no puc fabricá, forjá, ni clau ni martell; clau de porta.)

P. Milon: Pois que d' al cor.

Je ne pus forger clef ni marteau. 

Fig. Be s taing qu' un novel chant fabrec.

P. Raimond de Toulouse: Pois vezem. 

Il convient bien que je fabrique un nouveau chant. 

Prov. Sel fabrega fer freg

Que vol far ses dan son pro.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni. 

Celui-là forge fer froid qui veut faire sans dommage son profit.

ANC. CAT. Fabreguayar. CAT. MOD. ESP. PORT. Fabricar. IT. Fabbricare.

(chap. fabricá, forjá: forjo, forges, forge, forgem o forjam, forgéu o forjáu, forgen; forjat, forjats, forjada, forjades; Forges lo dibuixán se díe de apellit Fraguas, per naixó se va ficá este alias.)


Facabela, s. f., flamberge.

Folchers venc apoihuan sus facabela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.

Folcher vint appuyant la flamberge par-dessus.

(ESP. (Espada : faca) flamígera; all. Flammenschwert.) 

ESP. (Espada : faca) flamígera; all. Flammenschwert



Fach, s. m., lat. faginus (de fagus), fouteau, hêtre.

Fach... antiquament so frug fo vianda d'home.

(chap. Fach... antigamén son fruit va sé (ere) minjá d'home: bellota de fach, fagus, haya, fatg, faig.) 

Fach, s. m., lat. faginus (de fagus), fouteau, hêtre.


Eluc. de las propr., fol. 207.

Hêtre... anciennement son fruit fut nourriture d'homme.

CAT. Fatg (faig). IT. Faggio.

2. Fau, s. m., lat. fagus, fouteau, hêtre.

Las folhas d'un pin e de dos faus.

(chap. Les fulles d'un pi y de dos fachs.) 

Serveri de Girone: A greu pot.

Les feuilles d'un pin et de deux hêtres.

ANC. FR. Descent desous un feu molt haut.

Roman de la Violette, p. 55.

Berte fu ens el bois assise sous un fo.

(chap. Berta estabe adins del bosque assentada daball d'un fach. Per ejemple, a la fageda (al pun 4) del retaule, als Ports de Beseit.)

Roman de Berthe, p. 48.

3. Faya, s. f., fouteau, hêtre.

Ni flor de faya.

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Ni fleur de hêtre. 

ESP. Haya. PORT. Faia.

4. Faia, Faya, s. f., foutelaie.

Belhs m'es lo chans per la faya

Que fan l' auzelet menut.

Bernard de Venzenac: Belhs m'es.

Il m'est beau le chant que les petits oiselets font parmi la foutelaie.

Ab la faia et la terra de sancta Eulalia.

Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 27.

Avec la foutelaie et la terre de sainte Eulalie.

(chap. Fageda, fagedes, facheda, fachedes, terreno aon abunde lo fach, fachs. No sé de aón ve lo nom de una partida de Valderrobres, la foya, ¿podríe ñabé allí una fageda, un bosquet de fachs? ¿qué podíe abundá mes a la altura de Valderrobres, los robles, robres, rores, roures, o los fachs, fatgs, faigs?)


Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil. (N. E. en el alemán moderno Faltstuhl es una silla plegable, de falten y Stuhl. 

Un fauteuil, faudesteuil, faudesteul, faudestuef, es un sillón, pero la idea es muy parecida.)

Wachter, Gloss. germ.; Ménage, t. I, p. 579.

Lo reis el fadestel de mier argen... 

En un fadestol Karles lo reys. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 39 et 36. 

Le roi au fauteuil de pur argent... 

Le roi Charles en un fauteuil.

ANC. FR. Une chaire en manière de faudesteuil.

Inventaire des meubles de Charles V, Du Cange, t. III, col. 320.

(N. E. Inventaire des meubles et joyaux du Roi Charles V, (21 Janvier 1380, hay varias ediciones online para los curiosos.)

La dame est de façon moult noble;

El faudestuef sist lès le roi.

Roman du Renart, t. IV, p. 127.

Il vit le roy assis sur un faudesteul.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 113.

ESP. PORT. IT. Faldistorio.


Fadi, s. m., lat. fastidium, dédain, refus.

Car del cornar aguist fadi

De mon Turcmalet.

Raimond de Durfort: Turcmalet.

Car vous eûtes dédain du corner de mon Turcmalet.

2. Fadia, s. f., refus, opposition, contradiction.

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir 

No son messatge de fadia.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Vu que les beaux semblants et les doux soupirs ne sont messages de refus.

N' am mais la belha fadia 

Qu' el don d' autra no faria.

Berenger de Palasol: Totz temeros.

J'en aime mieux le beau refus que je ne ferais le don d'une autre.

Prov. Mais val belha fadia

Q'us dos dezavinens.

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.

Beau refus vaut mieux qu'un don impoli.

Adv. comp. Vos etz ses fadia

Caps de las melhors.

Peyrols: Quora qu' amors.

Vous êtes sans contradiction la première des meilleures.

Gaucelm Faidit, ses fadia,

Vos don cosselh avinen. 

T. de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: N Ugo.

Gaucelm Faidit, je vous donne, sans contredit, un conseil convenable.

3. Fadion, adj., frustré, privé.

Om de vos non va fadions 

De secors ni de vostra ajuda.

Roman de Jaufre, fol. 65. 

On ne s'éloigne pas de vous privé de secours ni de votre aide.

4. Fadiar, v., manquer, frustrer, tromper.

Qui volra d'esta guerra me ajudar, 

No s pot en mon aver ges fadiar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61. 

Qui voudra m'aider dans cette guerre, ne se peut manquer en mon avoir.

Non es dretz, sitot hom se fadia, 

C' om se deia per tan desesperar. 

Faidit de Belistar ou Richard de Barbezieux: Tot atressi.

Il n'est pas juste, quoiqu'on se trompe, que pourtant on doive se désespérer.

Part. pas. Mas tan longamen

Mi suy fadiatz,

Celan e sufren en patz

L'afan e'l turmen.

Gaubert, Moine de Puicibot: Hueimais.

Mais si longuement je me suis frustré, cachant et souffrant en paix la peine et le tourment.

5. Afadigar, v., refuser.

Si neguna res l'agrada... 

Ja no se pot afadigar.

Roman de Jaufre, fol. 103. 

Si nulle chose lui agrée... jamais elle ne se peut refuser.


Fagot, s. m., fagot. (N. E. latin fasciculus, petit faisceau, fascine, fasces.)

Voy. Leibnitz, p. 115; Muratori, Dissert. 33.

Gran cantitat de fagots. Chronique des Albigeois, col. 15.

Grande quantité de fagots.

ESP. Fagina. (N. E. Fajina: conjunto de haces de mies que se pone en las eras; leña ligera para encender.) 

IT. Fagotto. 

(chap. feixet, feixets; feix, feixos; lo instrumén fagot es un atra cosa.)


Faichuc, Fayshuc, adj., fâcheux, importun.

Ab nulh home faichuc,

Nescis ni malastruc.

(chap. ressumit: sense Carlos Rallo Badet.)

Amanieu des Escas: El temps de.

Avec nul homme fâcheux, niais et malotru.

Cornelha... a l'aygla et als autres auzels de rapina es fayshuga et enuiosa, en tant que, quar l'aygla no auza tocar, volan apres ela, no cessa de cridar. Eluc. de las propr., fol. 144.

La corneille... est importune et ennuyeuse à l'aigle et aux autres oiseaux de rapine, en tant que, comme elle n'ose toucher l'aigle, volant après lui, elle ne cesse de crier.

Differensa es entre rim fayshuc et rim tornat, quar rims fayshucz regarda las acordansas pauzadas, outra dever, en lo comensamen o en lo mieg dels bordos... mas rims tornatz regarda solamen las finals acordansas pauzadas, otra dever, en la fi dels bordos.

Leys d'amors, fol. 115. 

Différence est entre la rime importune et la rime répétée, car la rime importune regarde les accords placés, outre devoir, au commencement ou au milieu des vers... mais la rime répétée regarde seulement les accords finals placés, outre devoir, à la fin des vers.


Faidir, v., bannir, repousser, proscrire, exiler.

Car bon esvaidor

Non pot hom leu faidir.

Torcafols: Comunal veill. 

Car on ne peut facilement repousser bon assaillant. 

Per que 'l covenc a issir de Tolosa, e faidir.

V. d'Aimeri de Peguilain.

C'est pourquoi il lui convint de sortir de Toulouse, et s'exiler.

Part. pas. M' an fag estar faiditz de mon pais.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs.

Me han fet está exiliat, proscrit, de mon (del meu) país

(chap. Me han fet está exiliat, proscrit, de mon (del meu) país.

Pareix que sigue una frasse de Puigdemont, pero no, es mol mes antiga, escrita en la mateixa llengua que parle y escriu “podio de monte”, podium montibus. País, com se enteníe antigamén y mol assobín al siglo XIX al castellá, (p. ej. Pedro Saputo al original) es una zona, regió, comarca, tros de terra (com “pago” de Carraovejas), terreta, terroir, provinsia, etc. A Fransa encara se fa aná bastán en este sentit (apart del mes conegut “La France est le 2ème pays”), pays d' Hérault, alt Languedoc, pays bas, etc, tamé escrit païs, com escriuen los sompos y les sompes catalanistes dels països catalans. Per sert, en catalá se díe y escribíe: catalanista, catalanistas; los (els) pobrets y (las) les pobretes han olvidat los plurals en as, que tan caracterisen al ocsitá y al seu dialecte, lo catalan, casi tan com lo oc, òc, hoc, och. Burrades de Pompeyo Fabra + política : manipulassió de un dialecte pera que paregue mes de lo que es = IEC y sucursals com la Ascuma de Calaseit, AVL, Universidad de Zaragoza, etc, etc.)

M'ont fait rester banni de mon pays.

Ben soi faiditz si de s' amor mi tuelh.

P. Vidal: Si col paubres.

Je suis bien proscrit si elle m'enlève de son amour.

Substantiv. Selh que mante faiditz.

(chap. ¿Coneixéu an algú que manté faidits, prohibits, banejats, exiliats? Encara que no los conegáu, manen los que los mantenen, y los tornaréu a votá, ya sigue al cap de cuatre añs o abans, segons convingue a la partida dels politics. Esta frasse antiga no se referix a Pedro Sánchez, pero al tems que estam, li cuadre a la perfecsió.)

Bertrand de Born: S'abrils.

Celui qui maintient bannis.

Dans la convention de la ville d'Arles avec Charles Ier imprimée à Lyon, 1617, faiditi est traduit par faidites.

Voyez Du Cange au mot faida, et l'explication de l'abbé Vertot dans les Mémoires de l'Académie des Inscriptions, t. II, p. 638 et 639.

(N. E. Es muy interesante el apellido Vertot, René-Aubert: ver tot, 

vrai - veritable tout, verdadero todo.)

ANC. FR. Quar li Poitevin li aidoient

Et le roy Jean moult faidoient.

Ph. Mouskes, Gloss. de Du Cange, t. III, col. 309.

viernes, 23 de febrero de 2024

El día que los argentinos pudieron hablar en catalán.


El día que los argentinos pudieron hablar en catalán.

Rafael del Moral

El día que los argentinos pudieron hablar en catalán.


Tenemos cinco ejemplos, que no son los únicos, de grandes lenguas que arrinconaron a otras sin que nadie las impusiera.

En orden cronológico, el primero fue el griego, que se instaló en los grandes imperios de su época y algunos más tras la campaña de Alejandro Magno.

LITERATURA GRIEGA, ESTO ES,  SU HISTORIA, SUS ESCRITORES Y JUICIO CRÍTICO DE SUS PRINCIPALES OBRAS, POR DON BRAULIO FOZ.

El segundo fue el latín, que se extendió por el vasto Imperio como lengua cultural tan poderosa como el ejército que la llevó, y eclipsó a las otras, a todas las que se hablaban en dominios bañados por el mediterráneo.

El tercero fue el árabe, lengua del Corán que acompañó al islamismo y desplazó al latín del norte de África y Oriente Medio, pero no al latín de Hispania, que ya empezaba a ser hablado en dialectos. España, que estuvo ocupada ocho siglos por el Islam, podría hablar árabe, y el árabe, hecho más improbable pero posible, haber viajado en las carabelas de Colón. A aquellos marineros no les habría importado porque lo sustancial no es el nombre de la lengua, sino disponer de una, la necesaria en cada momento. 

Los árabes fueron vistos como invasores por los cristianos que deseaban recuperar el reino de los visigodos, y la Reconquista impuso las lenguas que eran la evolución natural del latín.

El árabe no estuvo ocho siglos en España. Tal vez solo en el reino de Granada, pero nunca como lengua única. En el norte, donde nacieron las lenguas románicas, estuvo poco tiempo. Habría que añadir que quienes ocuparon la península fueron siempre una minoría que se mantuvo distante del resto de la población y no hablaba la lengua local, el mozárabe, heredera del latín, que desapareció con la Reconquista. Convivían con nativos que solían ser esclavos, ya fueran españoles del norte, o traídos de Francia, o Alemania. Por eso los árabes fueron vistos como invasores por los cristianos que deseaban recuperar el reino de los visigodos, y la Reconquista impuso las lenguas que eran la evolución natural del latín.

El castellano, cuarto ejemplo, se instaló en América porque los españoles llevaron la educación y repoblaron los territorios. Las primeras universidades de América fueron creadas por españoles. Y la independencia de América no fue una guerra entre indios y españoles, sino entre unos españoles y otros para dominar los territorios. La lengua vehicular de todos ellos fue el español, aunque no la más hablada hasta que las nuevas naciones la establecieron como oficial una vez que la población autóctona, mezclada con los españoles, se adaptó al uso del castellano.

América es el continente de las tres lenguas, español, inglés y portugués. Y algunas más, pero esencialmente estas, pues incluso quienes hablan otras conocen alguna de estas tres. Si la historia se hubiera desarrollado de otro modo y hubiera sido la corona portuguesa la que le proporcionara las tres carabelas a Colón, hablaría tan sólo portugués; o incluso italiano, si un Marco Polo cualquiera se hubiera atrevido, o también holandés, pues fueron grandes marineros… quién sabe… y, por qué no, si la expedición sale del puerto de Barcelona por mecenazgo catalán y con marineros catalanófonos, tal vez Argentina hablaría hoy catalán sin que nadie se rasgara las vestiduras.

Y el quinto ejemplo es el del inglés. Estados Unidos, enorme nación, la tercera del mundo en extensión tras Rusia y Canadá (países mucho menos poblados) y el segundo en población (tras China y la India) no tiene lengua oficial. Fueron los repobladores quienes eligieron la más útil. Todo lo contrario de lo que sucede en el trigésimo segundo país del mundo en población, que cuenta con cinco lenguas (español, catalán, valenciano, gallego, vasco, asturiano) oficiales o cooficiales.
¡La libertad guiando al pueblo!

Las fronteras de la Historia.

También el catalán podría hablarse en todo el Mediterráneo si un tarraconense aguerrido, pongamos por caso, hubiera emprendido una campaña expansionista con miles de soldados catalanófonos, tipo Napoleón.

falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

Quiere esto decir que la distribución actual de las fronteras del Mundo, así como los dominios monolingües (español, francés italiano), ambilingües (catalán y español, galés e inglés; occitano y francés; véneto e italiano) o políglotas: (aranés, catalán y español o tamazight, árabe y francés) son resultado del azar, o si se prefiere del desarrollo histórico. Es sabido que la historia traza fronteras políticas y lingüísticas, y las lenguas, siempre al servicio de los hablantes, se acomodan a las circunstancias.

martes, 6 de febrero de 2024

Lexique roman; Diptonge - Predit


Diptonge, s. f., lat. diphthongus, diphthongue.

Diphthongi autem dicuntur quod binos phthongos, hoc est voces, comprehendunt. Priscian. Gramm., lib. I, col. 561.

Diptonges es ajustamens

De doas vocals essems, fazens

En una sillaba lur forsa.

Leys d'amors, fol. 3.

La diphthongue est l'assemblage de deux voyelles ensemble, faisant leur force en une syllabe.

CAT. Diftongo (N. E. Si lo veis escrito de otra manera será uno de los tongos del dialecto catalán moderno).

ESP. (chap.) Diptongo. PORT. Diphtongo. IT. Dittongo.

2. Diptongar, v., réunir en diphthongue, faire diphthongue.

Part. pas. Si la sillaba es diptongada.

(chap. Si la sílaba está diptongada.)

Si la syllabe est réunie en diphthongue.

Substantiv. Encaras avetz yssemples dels diptongatz, vairs, neysh, etc.

Leys d'amors, fol. 8. 

Vous avez encore un exemple des mots faits diphthongues, vairs, neysh, etc. 

ESP. Diptongar. IT. Dittongare. (chap. diptongá.)


Dir, Dire, v., lat. dicere, dire.

Ades ses lieis dic a lieis cochos motz

Pois quan la vei, no sai, tant l'am, que dire.

Arnaud Daniel: Sols sui que sai.

Toujours sans elle je lui dis mots empressés, puis quand je la vois, je ne sais que dire, tant je l'aime. 

Li faria tantas messas dir.

V. de Guillaume de la Tour. 

Lui ferait dire tant de messes. 

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.

B. de Rovenac: D'un sirventes.

Il me plaît davantage que je vous blâme disant vrai, que si mentant je vous disais chose agréable.

Diguatz d'aisso vostr' albir. 

T. de G. de La Tour et de Sordel: Us amicx. 

Dites votre avis de ceci. 

Qu'ieu 'l disses un escac sotilmen.

B. d'Auriac: S'ieu agues.

Que je lui disse un échec adroitement.

Loc. Domna, vostr'om suy per far e per dir. 

(chap. Dona, yo soc lo vostre home per a fé y per a di.)

Deudes de Prades: Tant sent al.

Dame, je suis votre homme pour faire et pour dire.

Bel' e plazens, si que no n' es a dire, 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement qu'il n'en est à dire (il n'y manque) aucun bon avantage qu'on puisse distinguer en une dame.

Tals don res a dir non fos.

Elias de Barjols: Belhs guazans. 

Telle dont rien ne fût à dire.

ANC. FR.

Car surmontée estoit la matière par l'art, 

En elles la parole est seulement à dire.

P. de Brach: Trad. de la Jérus., ch. 16.

Aisi cum nef n'en fu à dire 

I arivent à sauvement. 

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 169.

- Qu'ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Qu'il aimât mieux dire oui que non.

Car qui sol dir oc ar ditz non,

S' era rei o 'nperaire,

Sos pretz non pot valer gaire.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui a coutume de dire oui dit non maintenant, s'il était roi ou empereur, son mérite ne peut valoir guère. 

Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueys digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventadorn. 

Car il n'est pas bon au sujet de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'après il dise de non. 

De tot quan lhi quis no 'l dihs de no. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95. 

De tout ce qu'elle lui demanda il ne lui dit de non. 

CAT. Per axó no t dirá de no.

Dicc. cat.-castel.-latino, t. 1, p. 265. 

ESP. Dice el conde don Remond: Decid de si ò de no.

Poema del Cid, v. 3220. 

IT. Ricciardo disse di sì... Nè di questo direte di no.

Boccace, Dec, V, 4, et III, 7. 

- El regne fo devisitz en tetrarchias, so es a dire en IIII partidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

(chap. Lo regne o reino va sé dividit en tetrarquíes, es a dí, en cuatre parts, partides.)

Le royaume fut divisé en tétrarchies, c'est-à-dire en quatre parties.

Part. pas. Costumas del dich pays.

(chap. Les costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 63. 

Coutumes du dit pays.

Las causas dichas.

Leys d'amors, fol. 146. 

Les choses dites.

Totas las avan dichas causas.

(chap. Totes les abán dites coses.)

Tit. de 1280, Arch. du Roy. Querci. 

Toutes les avant dites choses.

ANC. IT. Quand' el sia fatto, e ditto... 

El libro ch' io t' ò ditto. 

Barberini, Doc d'amore, p. 228 et 239.

IT. MOD. Detto. 

CAT. Dir. ESP. Decir. PORT. Dizer. IT. Dire. (chap. di: dic, dius, diu, diém, diéu, diuen; dit, dits, dita, dites; diría, diríes, diríe, diríem, diríeu, diríen.)

2. Dig, Dit, s. m., lat. dictus, mot, parole, discours, le dire.

Que per dig de lauzengier 

Nostr' amor tornes en caire.

T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx. 

Que par discours de médisant notre amour tournât de côté.

Segon los ditz de la santa Escritura.

(chap. Segons los dits de la santa Escritura.)

B. de la Barthe: Foilla ni flors. 

Selon les dits de la sainte Écriture. 

ANC. IT. Ritorno al primo ditto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 189. 

ANC. CAT. Dit. ANC. ESP. Dito. ESP. MOD. Dicho. PORT. Dito. IT. MOD. Detto. (chap. dit, dits, dita, dites. Me ha dit que ting lo dit de la ma trencat.)

3. Dicha, s. f., dit, parole, propos.

La voutz aquesta dicha tres vetz lur retornet. V. de S. Honorat.

Trois fois la voix leur retourna cette parole. 

ANC. FR. Quand doncques il y a ès compositions poétiques quelque chose étrange et fâcheuse ditte touchant les Dieux.

Amyot, trad. de Plutarque. Mor., t. 1, p. 74.

CAT. Dita. (chap. dita, dites.)

4. Dictio, Dition, s. f., lat. dictionem, diction, mot, expression.

Sens e sabers e conoissensa

Es us sens en tres dictios.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sens et savoir et connaissance est même sens en trois expressions.

Aspra concursios de dictios. Leys d'amors, fol. 108.

Apre rencontre de mots. 

Totas las ditions que finissen en ors. Gramm. provençal.

Tous les mots qui finissent en ors.

CAT. Dicció. ESP. Dicción. PORT. Dicção. IT. Dizione.

5. Diredor, Dizedor, Dezidor, Dizidor, s. m., diseur, rapporteur.

Diredor qui s vuelha sia.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Soit diseur qui se veuille.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs.

Adjectiv., qui doit dire, qui doit être dit.

El jorn de juzizi es dezidors.

Regla de S. Benezeg, fol. 61.

Il est devant dire au jour du jugement.

Continua las causas dichas a las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

Continue les choses dites avec celles qui doivent être dites.

ANC. ESP. Dicedor. PORT. Dizedor. IT. Dicitore.

6. Dictional, adj., dictional, qui concerne le mot, le terme, l'expression. Si aytal rim son dictional; o son dic dictional per diversas dictios o per una. Leys d'amors, fol. 20. 

Si de telles rimes sont dictionales; ou sont dites dictionales pour divers termes ou pour un seul.

7. Benezir, Benesir, v., lat. benedicere, bénir.

Toza cara, 

Que us fai ara

Si me benezir?

J. Estève: Ogan ab. 

Fillette chère, qui vous fait à présent me bénir ainsi?

Quasqus hom deu benezir la via 

De tan bon senhor per on el va e ve, 

E ieu benezisc ley e ma dona quec dia.

G. Figueiras: Un nou sirventes.

Chaque homme doit bénir le chemin de si bon seigneur par où il va et vient, et je bénis lui et ma dame chaque jour.

Venir al monestier... per benesir. Philomena.

(chap. Vindre al monasteri... per a beneí.)

Venir à l'église... pour bénir.

Part. pas. S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

(chap. S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.) 

S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.


Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

ANC. FR. Il vendoit les prouvendes et prenoit deniers de bénéir église.

Chron. de Cambray.

Lur créatur si bénesquirent.

Marie de France, t. II, p. 475.

Bénesquit à la maison Israël, bénesquid à la maison Aarun.

Anc. trad. du psaut. de Corbie, p. 113. 

Pur estre jà communiez

E bénescuz e seigniez.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Beneir. ESP. Bendecir. PORT. Benzer. IT. Benedire. (chap. beneí: beneíxco o beneíxgo, beneíxes, beneíx, beneím, beneíu, beneíxen.)

8. Benedictio, Benediccio, s. f., lat. benedictio, bénédiction.

Las devotios 

Fan dessendre per forsa, ab benedictios, 

Lo cors de Jhesum Crist.

Izarn: Diguas me tu. 

Les dévotions font descendre par force, avec bénédictions, le corps de Jésus-Christ. 

Donet sa benediccio. Brev. d'amor, fol. 177.

Il donna sa bénédiction.

Loc. Mayre de benediction.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Mère de bénédiction. 

CAT. Benedicció. ESP. Bendición. PORT. Benção. IT. Benedizione. (chap. Bendissió, bendissions.)

9. Bendir, v., dire du bien, bénir. 

Bendir e tener car.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Bien dire et tenir cher.

Part. prés. Substant. Sui vostres bendisens 

E sers obediens.

P. Vidal: Ges pel temps.

Je suis votre biendisant et serf obéissant.

10. Bendig, s. m., bien dit, bonne parole.

Maldig ditz adreitamen

Vens bendig nesiamen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Médisance dite adroitement vainc bien dit sottement.

11. Benedicite, s. m., bénédicité. 

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Il dit bénédicité et prit son morceau. 

ESP. PORT. Benedicite.

12. Contradire, v., lat. contradicere, contredire, réfuter.

Non er hom per me blasmatz,

Si per dreg m'o contraditz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Homme ne sera pas blâmé par moi, s'il me contredit cela justement. 

Anc vas amor no m puesc re contradire.

Arnaud de Marueil: Anc vas. 

Jamais je ne puis rien contredire envers l'amour.

Adv. comp. Si merces no m vol venir,

Mortz sui, senes contradire.

Elias de Barjols: Car comprei.

Si merci ne veut venir à moi, je suis mort sans contredit.

Prov. Del reprochier mi sove:

Qui non contraditz autreia.

Peyrols: Nuls hom.

Je me souviens du proverbe: Qui ne contredit octroie.

(chap. Yo men enrecordo del proverbio: qui no contradiu, calle, otorgue.)

Part. prés. Substantiv.

Aura grans contradizens.

(chap. Ell tindrá grans contradiéns.)

Brev. d'amor, fol. 150.

Il aura grands contredisants.

CAT. Contradir. ESP. Contradecir. PORT. Contradizer. IT. Contradire. (chap. contradí, contradís: yo me contradic, contradius, contradiu, contradiém, contradiéu, contradiuen. Se conjugue com lo verbo di. Se done lo cas de contradixco o contradixgo, que es castellanisat, de yo digo : yo dic.)

13. Contradit, s. m., lat. contradictus, contredit, opposition.

Ses lo lor contradit. Trad du Code de Justinien, fol. 31.

(chap. Sense la seua opossisió, contradicsió.)

Sans la leur opposition.

Adv. comp. Ta maire soy ses contradigz. Passio de Maria.

Je suis ta mère sans contredit.

ANC. CAT. Contradit. ANC. ESP. Contradicho. PORT. Contradita. IT. Contradetto.

14. Contradictio, Contradicio, s. f., lat. contradictio, contradiction, opposition.

Ses retrag e ses contradictio...

Fan totz temps sa volontat ses contradicio.

V. et Vert., fol. 57 et 42. 

Sans retrait et sans contradiction... 

Font toujours sa volonté sans contradiction.

CAT. Contradicció. ESP. Contradicción. PORT. Contradicção. 

IT. Contradizione. (chap. contradicsió, contradicsions.)

15. Contradisament, Contredicement, s. m., contradiction.

Quant hac la terra presa ses contradisamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Quant il eut pris la terre sans contradiction.

Sença murmuracion e contredicement. Doctrine des Vaudois.

Sans murmure et contradiction.

ANC. FR.

Qui jouet à son chois sans contredisement.

Roman des quatre fils d'Aymon. Bekker, p. 4.

ANC. CAT. Contradisament. IT. Contradicimento.

16. Contradictori, adj., contradictoire, contraire.

Non hauretz degun contradictori... 

Aquestas paraulas son contradictorias.

(chap. Estes paraules són contradictories.)

Leys d'amors, fol. 152 et 117. 

Vous n'aurez personne contraire... 

Ces paroles sont contradictoires. 

CAT. Contradictori. ESP. PORT. IT. Contradictorio. (chap. contradictori,  contradictoris, contradictoria, contradictories.)

17. Desdire, v., dédire.

Mi dons es gaya e belh' e pros,

E tals que no m desditz en re.

E. Cairel: Si cum selh.

Ma dame est gaie et belle et noble, et telle qu'elle ne me dédit en rien.

Ren de que pueys se desdigua.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Rien de quoi ensuite il se dédise.

N Ugo, ges ieu d'aisso no us dediria,

Que ma domna Na Tiborcs tals non sia.

T. d'Hugues de la Bachellerie et de B. de S.-Félix: Digatz. 

Seigneur Hugues, je ne vous dédirais point de ceci, que ma dame Tibors ne soit point telle. 

Que nulha re no ylh desdic qu'elha m man.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Que je ne lui dédis nulle chose qu'elle me commande.

Adv. comp. Que cel on mais volra de be

N'aura guierdo ses desdire. 

Bertrand de Born: Sel qui camja.

Que celui où elle voudra plus de bien en aura récompense sans dédire.

CAT. Desdir. ESP. Disdecir (desdecir). PORT. Desdizer. IT. Disdire. (chap. desdí)

18. Desdizemen, s. m., reniement, rétractation.

Dizon alcus que los desdizemens de sant Peire foron en la mayson de Cayphas. Hist. abr. de la Bible, fol. 61.

(chap. Diuen alguns que les renegassions de san Pere van sé a la casa de Caifás. Renec, renecs, v. renegá, pegá la bronca; renegá de: retractá, retractás, negá algo: San Pere va negá que coneixíe a Jesús tres vegades abans de que cantare lo gall.)

Aucuns disent que les reniements de saint Pierre furent en la maison de Caïphe.

19. Edict, s. m., lat. edictum, édit. 

A fach an edict...

Statuts, edits e bonas costumas del dich pays.

(chap. Estatuts, edictes y bones costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 492 et 63. 

A fait un édit...

Statuts et édits et bonnes coutumes dudit pays. 

CAT. Edicte. ESP. PORT. Edicto. IT. Editto. (chap. edicte, edictes; v. edictá, publicá un edicte.)

20. Endire, v., lat. indicere, imposer, assigner.

Part. pas. El temps que fon lo dit fogatge endih als loxs de la vigayria, fon endih generalmen sobre tots...

Portio a lor endicha et empauzada.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366 et 365.

Au temps que ledit fouage fut imposé aux lieux de la viguerie, il fut imposé généralement sur tous... 

Portion à eux assignée et imposée.

21. Endecio, s. f., lat. indictio, indiction.

De leis sai ieu per sert totz los acointamens, endecios, epactas.

P. de Corbiac: El nom de. 

Je sais d'elle pour certain tous les rapports, les indictions, les épactes.

CAT. Indicció. ESP. Indicción. PORT. Indição. IT. Indizione. (chap. indicsió, indicsions, unes de les parts de la mida del tems, era, añ, siglo, década, idus, lluna, epacta, epactes, etc.)

22. Entredire, v., lat. interdicere, interdire.

Aquest papa entredis als princips et als laycx las decimas...

Foro entredichas als laix las premicias, etc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Ce pape interdit les dîmes aux princes et aux laïques. 

Les prémices, etc., furent interdites aux laïques.

CAT. Entredir. ESP. Entredecir. PORT. Entredizer. IT. Interdire. (chap. entredí) 

23. Entredich, s. m., lat. interdictum, interdit.

Sentencias, entredichs et escumenges.

(chap. Sentensies, entredits y excomunicassions.)

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 85.

Sentences, interdits et excommunications.

CAT. Entredit. ESP. Entredicho. PORT. Interdicto. IT. Interdetto. 

(chap. entredit, entredits.)

24. Esdire, Esdir, v., dédire, disculper. 

Non o dic contra clerzia 

Ni m' en esdic per paor.

Le Comte de Toulouse: Seigner coms.

Je ne le dis contre le clergé ni m'en dédis par peur.

Ieu m'en puesc ben esdir per sagramen.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Je puis bien m'en dédire par serment.

No s pot de trassion esdir.

(chap. No se pot desdí de traissió.)

P. Cardinal: De selhs qu'avetz.

Ne se peut disculper de trahison.

25. Esdig, Esdit, s. m., dédit. (chap. desdit)

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

No ill ten pro sagramen ni esditz.

V. de Bertrand de Born.

Ne lui tient profit serment ni dédit.

26. Maldire, Maldir, Maudire, v., lat. maledicere, maudire, médire.

Eras los vuelh del tot maldir.

Folquet de Marseille: Tan mov de. 

(chap. Ara los vull del tot maldí. Folquet de Marsella: Tan mou de.)

Maintenant je les veux maudire entièrement.

Dona... 

Falsa, que Dieus la maldia.

(chap. Dona... falsa, que Deu la maldigue.)

Raimond de Miraval: D'amor son. 

Dame... fausse, que Dieu la maudisse.

L'uns maldis e l'autre folleia

Un troubadour anonyme: De paraulas. 

L'un médit et l'autre folâtre.

Subst. Vers es so qu'om dic, 

C'om de maldir l' abric

No troba neys per mort.

G. Riquier: Tant petit vey. 

Est vrai ce qu'on dit, qu'on ne trouve abri du médire même dans la mort.

Part. près. Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu'ieu sui maldizens.

P. de Bussignac: Sirventes. 

Puis les mauvaises gens diront entre les dents que je suis médisant. Part. pas. Exclam.

Maudicha mortz! mal nos as escarnitz.

Raimond Menudet: Ab grans dolors.

Maudite mort! tu nous a (as) mal joués. 

Maldicha si' Alexandria,

E maldicha tota clergia,

E maldich Turcs que us am fach remaner.

Austorc d'Orlac: Ai! Dieus. 

Maudite soit Alexandrie, et maudit soit tout le clergé, et maudits les Turcs qui vous ont fait rester.

ANC. FR. Qu'il maldiseient la clergie.

2e version du Chastoiement, conte 3. 

ANC. CAT. Maldir. ESP. Maldecir. PORT. Maldizer. IT. Maledire. (chap. maldí: maldic, maldius, maldiu, maldiém, maldiéu, maldiuen.)

27. Maldit, s. m., lat. maledictum, médisance.

Lor maldis no m' esglaia, 

Ans en son dez tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

Leur médisance ne m'épouvante pas, au contraire j'en suis dix fois autant plus gaie.

Us malditz entre la falsa gen

Val atrestan com si vers probatz es. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com selh. 

Une médisance entre la fausse gent vaut tout autant comme si elle est prouvée véritable. 

Malditz fals es laus, al mieu semblan.

Aimeri de Peguilain: Per razon. 

Médisance fausse est louange, à mon semblant.

- Malédiction.

Sapias que pel maldit del payre, le filh es punit.

Eluc. de las propr., fol. 71.

Sachez que le fils est puni à cause de la malédiction du père.

28. Maldizenssa, s. f., lat. maledicentia, médisance.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs. 

ANC. FR. ... D'injure et de maledicence

Vient son ami blesser en son absence. 

Anc. trad. des satires d'Horace. F. H. D. B., p. 189. 

Leur reprochant gracieusement la trop hastive maledicence.

Macault, Trad. des apopht., fol. 281. 

CAT. ESP. PORT. Maledicencia. IT. Maldicenza. (chap. maldisensa)

29. Maldizemen, s. m., malédiction. 

… Lor maldizemens

A vos autres non es nozens.

Brev. d'amor, fol. 88.

Leur malédiction n'est pas nuisible à vous autres. 

ANC. CAT. Malehiment. ESP. Maldecimiento. 

30. Maledictio, Maldicio, s. f., lat. maledictio, malédiction.

Lur det sa maledictio. Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction.

Non redaz mal per mal ni maldicio per maldicio.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Ne rendez pas mal pour mal ni malédiction pour malédiction.

ANC. CAT. Maldicció. ESP. Maldición. PORT. Maldição. IT. Maledizione. (chap. maldissió, maldissions)

31. Maldizeire, Maldizedor, adj., lat. maledictor, médisant, blasphémateur.

Avars, o sirvent ydolas, o maldizeire.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Avare, ou servant les idoles, ou médisant. 

Vezat, badoc, maldizedor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Rusé, badaud, médisant. 

Ieu fos contrarians

Ab digz malsdizedors.

Gaubert moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je fus contrariant avec propos médisants. 

ANC. FR. Et bénissez tous vos malédicteurs. 

Fourqué. V. de J.-C., p. 194.

CAT. Malehidor. ESP. Maldecidor. IT. Maldicitore. (chap. blasfemadó, maldién.)

32. Redire, Redir, v., redire. 

L'amairitz redizia:

“Amors, pauc a de valor 

Lo dreg d'aquest amador,

Si tot vas me contraditz.”

B. Zorgi: L'autr' ier quant. 

L'amante redisait: “Amour, le droit de cet amant a peu de valeur, s'il contredit tout envers moi.”

Vostra lauzor, dona, no m cal redir.

Albert de Sisteron: A vos vuelh. 

Dame, il ne me faut pas redire votre louange. 

ANC. CAT. Redir. ESP. Redecir. IT. Ridire.

33. Sobredire, v., lat. superdicere, susdire, dire de plus.

Non ai sobredig de re.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Je n'ai de rien dit de plus.

Part. pas.

Sas lauzors que son sobredichas per tot.

V. et Vert., fol. 9. 

Ses louanges qui sont susdites partout.

CAT. Sobredir. ESP. Sobredecir. PORT. Sobredizer. IT. Sopraddire.

34. Predit, adj. v., lat. praedictus, devant dit, susdit.

De rescaps, eu, preditz Izarn, reconosc, etc. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy. Toulouse, J, 328. 

De rechef, moi, susdit Izarn, je reconnais. 

CAT. Predit. ESP. Predicho. PORT. Predito. IT. Predetto. (chap. predit, predits, predita, predites.)