Mostrando las entradas para la consulta mansana ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mansana ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de abril de 2024

Lexique roman; Gramatica - Grasula

 

Gramatica, s. f., lat. grammatica, grammaire.

Las oit partz que hom troba en gramatica. Gramm. prov.

Les huit parties qu'on trouve en grammaire. 

Per lo maistre de las escolas de gramatica. 

(chap. Per lo maestre o mestre de les escoles de gramática.)

Tit. de 1248. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230. 

Pour le maître des écoles de grammaire. 

Loc. Per gramatica sai parlar latinamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Par grammaire je sais parler en latin.

CAT. ESP. Gramática. PORT. Grammatica. IT. Gramatica, grammatica.

(chap. Gramática, gramátiques. Es mol interessán la de Loís Alibèrt.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

2. Gramaira, s. f., grammaire.

Las arts liberals: gramaira, etc. Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Les arts libéraux: Grammaire, etc.

3. Gramayrian, s. m., grammairien. 

No prendem pas assi gendre ni especia, com fan li gramayria.

Leys d'amors, fol. 139. 

Nous ne prenons pas ici genre ni espèce, comme font les grammairiens.

Adjectiv. Donat gramairia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41. 

Donat grammairien. (N. E. Donatus Provincialis : gramática del provenzaloccitano.)

4. Gramaje, Gramatje, s. m, grammairien, sophiste.

Plus parliers qu'uns gramajes.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet. 

Plus bavard qu'un sophiste. 

Seigner Giralt, el mon non a gramatje

C' ieu non vences en plac de drudaria. 

T. de Giraud et de Peyronet: Peronet. 

Seigneur Giraud, au monde il n'y a grammairien que je ne vainquisse en discussion de galanterie.

5. Gramazi, s. m., grammairien, sophiste.

Eschivar las fablas dels gramazis. Trad. de Bède, fol. 83. 

Éviter les fables des sophistes.

6. Gramavi, s. m., grammairien, sophiste, docteur.

Meinhs suy savis

Que gramavis

Que la gent ensenha.

Gavaudan le Vieux: Aras quan. 

Je suis moins sage que le docteur qui enseigne la gent.

- Greffier, écrivain.

Autras personas i an obs... so son li gramavi.

Atrestal razos es dels gramavis que fan covenent ab autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 43.

Autres personnes y ont besoin... ce sont les greffiers.

Telle raison est des écrivains qui font accord avec un autre.

7. Gramatical, adj., grammatical.

Los ditz gramaticals. Leys d'amors, fol. 6. 

Les termes grammaticaux. 

CAT. ESP. Gramatical. PORT. Grammatical. IT. Gramaticale, grammaticale.

(chap. Gramatical, gramaticals.)


Gran, Gra, s. m,, lat. granum, grain. 

Torn ferir en la palha,

D' on esper qu'el gras salha. 

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Je reviens frapper sur la paille, d'où j'espère que le grain sorte.

- Genre, race.

Gals... quar de beltat es lo plus bel de son gran. Liv. de Sydrac, fol. 116.

Le coq... car en beauté il est le plus beau de son genre.

Deguna autra bestia de son gran.

Eluc. de las propr., fol. 54. 

Aucune autre bête de son genre.

- Grain, poids.

Si n' era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.

Tit. de 1276. Commune de Périgueux.

S'il en était à dire plus d'un grain, ils doivent être refondus.

(Il s'agit de la monnaie de Périgueux.)

Fig. Sens aporta grans e mesura.

P. Vidal: Abril issic. 

Sens apporte poids et mesure.

Ce mot a été employé en diverses figures et locutions:

Mescla 'l gran ab la palha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Mêle le grain avec la paille. 

Mays Dieus triara lo gra de la palha al jorn del jutjamen.

(chap. Pero Deu triará lo gra de la palla lo día del juissi.)

V. et Vert., fol. 54.

Mais Dieu triera le grain de la paille au jour du jugement.

Chanson, vai t'en... 

Al gran de bon espic.

P. Vidal: Mout viu. 

Chanson, va-t'en... vers le grain de bon épi. 

No cre que nulh hom que viva 

Vis anc dona de tan bel gran.

Amanieu des Escas: A vos qu'ieu am. 

Je ne crois pas que nul homme qui vive vit oncques dame de si beau grain.

Ben cobram lo gran segon l' espic.

(chap. Be cobram – cullim - lo gra segons la espiga.)

Aimeri de Peguilain: En aquel. 

Bien nous recueillons le grain selon l'épi.

Amors, ieu vi la sazo 

Que vos eratz flors e gras.

Elias de Barjols: Amors be m. 

Amours, je vis la saison que vous étiez fleur et grain. 

E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Et les mots des deux de même grain et le chant de même ton.

Mos Bels Miraills, voill que m lais

Sa gaiesa e son bel gran.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Mon Beau Miroir, je veux qu'il me laisse sa gaîté et son beau grain. 

Nég. expl. Non daran

En l'arma de lor paire 

Lo pretz d' un gran.

P. Cardinal: Tals cuia be. Var. 

Ne donneront pour l'âme de leur père le prix d'un grain.

ANC. FR. D' Angloys ne leur train 

Ne me challoit grain. 

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 74. 

Ceste-ci n'est mie la mienne, je n'en veulx grain.

Rabelais, liv. IV, Nouv. prologue.

Comme celuy qui disoit: En nostre cave on n'y voit goutte, en nostre grenier on n'y voit grain.

Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 179. 

ANC. ESP. Non vos miente un grano.

Gonzalo de Berceo, P. de S. Vicente, st. 2. 

CAT. Gra. ESP. MOD. Grano. PORT. Grão. IT. Grano. (chap. Gra, grans.)

2. Granet, s. m. dim., petit grain. 

Tres granetz li donaretz 

D' aurpimen. 

De solfre ardent, un granet.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lui donnerez trois petits grains d'orpiment. 

De soufre ardent un petit grain. 

Hom serca los porcs als granetz de la lengua.

V. et Vert., fol. 103. 

On apprécie les porcs aux petits grains de la langue. 

CAT. Granet. ESP. Granillo. IT. Granello. (chap. Granet, granets. Tamé es diminutiu de gran: mosso granet o grandet, mossos granets o grandets, mossa graneta o grandeta, mosses granetes o grandetes.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

3. Grana, s. f., graine.

De l' api polveratz la grana.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De l' ache pulvérisez la graine.

Er can li rozier

So ses flor ni grana.

B. Arnaud de Montcuc: Er can li. 

Maintenant quand les rosiers sont sans fleur ni graine. 

Fig. La grana del celestial lavor. Évangile de li quatre Semencz. 

La graine du céleste travail. 

CAT. ESP. IT. Grana. (chap. Grana, coló granate.) 

- Spécialem. Écarlate, garance.

Fos tan gays ni bobansiers

C' auzes portar grana.

Raimond de Miraval: Anc chantars.

Fut si hardi et fastueux qu'il osât porter écarlate.

Aissi coma tenhs en grana.

V. et Vert., fol. 41.

Ainsi comme teint en écarlate.

E XX del meiller drap de grana.

Roman de Jaufre, fol. 101. 

Et vingt du meilleur drap d' écarlate. 

Ieu tenherai ben e lialmen ab grana et ab alum.

Cartulaire de Montpellier, fol. 117. 

Je teindrai bien et loyalement avec garance et avec alun.

ANC. FR.

Puis vestit drap de lin et bliaut teint en graine. 

Roman de Guillaume au Court Nez. Du Cange, t. I, col. 1203.

Amour d'omme envers fame n'est mie teinte en graine, 

Por trop pou se destaint.

Jehan de Meung, Testam., v. 437. 

CAT. ESP. IT. Grana.

4. Granella, s. f. dim., petite graine.

Granella roia, cairada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Petite graine rouge, carrée. 

ESP. Granilla.

5. Granage, s. m., grain, céréale.

Granages, vinoly

Granages de camps.

Joan Lluis Camps Joan, Cretas, Queretes, Ascuma, la comarca

Fors de Béarn, p. 1086 et 1088. 

Céréales, vin, huile. 

Grains des champs.

6. Granier, s. m., lat. granarium, grenier.

Si avetz deniers, 

Et avetz de blat vostres ples graniers.

(chap. Si teniu dinés, y teniu vostres granés plens de blat.)

Le Moine de Montaudon: Manens.

Si vous avez deniers, et avez de blé vos pleins greniers.

Reculhir los blas... e metre en graniers.

Del blat que el tenia en sos graniers. 

Joseph fes ubrir los graniers.

Hist. abr. de la Bible, fol. 17. 

Recueillir les blés... et mettre en greniers. 

Du blé qu'il tenait en ses greniers. 

Joseph fit ouvrir les greniers. 

CAT. Graner. ESP. Granero. PORT. Granel. IT. Granaio. (chap. Grané, granés; a vegades se fique a la pallissa, pallisses, com la palla, aufals, etc.)

7. Grani, s. m., lat. granarium, grenier.

Ades m' escont en grani o en seillier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Alors je me cache en grenier ou en cellier.

8. Granja, Granga, s. f., grange, métairie.

De las proprias vinhas, de la maio e de las granjas de Granselva.

Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 125. 

Des propres vignes, de la maison et des granges de Granselve.

Quatre sestiers de seguel a la granja de Banis. 

Tit. de 1222. DOAT, t. CXIV, fol. 88. 

Quatre setiers de seigle à la métairie de Banis. 

Devers la granga de Donzac.

Tit. de 1270. DOAT, t. XCI, fol. 85. 

Devers la grange de Donzac. 

CAT. ESP. PORT. Granja. (chap. Granjagranges o granjes.)

9. Grangier, s. m., granger, celui qui avait la direction d'une métairie, d'une grange appartenant à un monastère.

Prior, celarier, obrier e grangier.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 238.

Prieur, cellérier, maître de l'oeuvre et granger.

Adjectiv. Frayre... grangier.

Tit. de 1254, DOAT, t. CXV, fol. 89. 

Frère... granger. 

CAT. Granger. ESP. Grangero (granjero). (chap. Grangé, grangés, granjera, grangeres.)

10. Granulos, adj., granuleux, grenu.

Carn porcina granuloza. Eluc. de las propr., fol. 100.

(chap. Carn de gorrino granulosa.)

Chair de porc granuleuse.

- Spécial. Couleur de garance, rouge.

Blavenc ni vert ni granulos.

Eluc. de las propr., fol. 58.

Bleuâtre ni vert ni couleur de garance. 

ESP. Granujoso (granuloso). IT. Granelloso. (chap. Granulós, granulosos, granulosa, granuloses; gránul d' aufals, granuls per als conills.)

11. Granar, v., grener, produire des graines.

Vezem granar e florir.

(chap. Veém graná y florí.)

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

Nous voyons grener et fleurir. 

Terra que ses labor grana.

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Terre qui sans labour produit. 

Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir, 

Aquest deu sobre totz granar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais si oncques nulle joie pût fleurir, celle-ci doit au-dessus de toutes grener. 

CAT. ESP. Granar. IT. Granare. (chap. Graná.)

12. Engranar, v., engrener. 

Part. pas. Que negun blat pezat que sia engranatz, non sia levatz de la tremueia tro que sia moutz. Cartulaire de Montpellier, fol. 140. 

Que nul blé pesé qui soit engrené, ne soit enlevé de la trémie jusqu'à ce qu'il soit moulu.

13. Milgrana, s. f., grenade. 

Met un estront per milgrana.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seing' En. 

Met un étron pour grenade. 

ANC. ESP.

Ond nació tal milgrana, feliz fó el milgrano, 

Et feliz la milgrana, que Dió tanto buen grano. 

Salió un sancto grano de la sancta milgrana.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 675 et 689. 

ESP. MOD. Granada. IT. Melagrana. (chap. Mangrana, mangranes; mansana o poma granada.)

Mangrana , granada

14. Milgranier, s. m., grenadier.

Oliviers, milgraniers. Leys d'amors, fol. 51. 

(chap. Olivés u oliveresmangranés o mangraneres.)

Oliviersgrenadiers.

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

15. Grus, s. m., grain. 

Gru de razim negre. Eluc. de las propr., fol. 37. 

Grain de raisin noir. 

Adv. comp. Manja I razim gru e gru, o pauc e pauc.

(chap. Se minge un raím gra a gra, o poc a poc.)

Leys d'amors, fol. 114.

Mange un raisin grain à grain, ou peu à peu.

16. Engrunar, v., égrener, séparer, détacher. 

Part. pas. Saumada de cebas... si son engrunadas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106. 

Charge d'oignons... s'ils sont séparés. 

CAT. Engrunar.

17. Esgrunar, v., égrener, mettre en débris.

Sa tor e so mur fragna et esgru.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

Que sa tour et son mur il brise et mette en débris.

CAT. Esgrunar.

18. Degrunar, v., égrener, ôter grain à grain.

Fig. Marcabruns, lo filhs Marcabruna

Fo engendratz en tal luna 

Qu'el sap d' amor com degruna.

Marcabrus: Dirai vos.

Marcabrus, le fils de Marcabrune, fut engendré en telle lune qu'il sait touchant l'amour comment il égrène.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Gran, adj., lat. grandis, grand, large.

Gran ben e gran honor 

Conosc que Dieus me fai.

B. de Ventadour: Pus me. 

Grand bien et grand honneur je connais que Dieu me fait.

Fa gran nueg.

G. Riquier: Ab plazen. 

Il fait grande nuit.

Dans la langue des troubadours et dans celle des trouvères cet adjectif fut un adjectif commun; cependant, des troubadours l'ont employé au féminin, mais très rarement: 

Sa beutat es tan granda.

A. Daniel: Ans qu'els cims. 

Sa beauté est si grande.

Substantiv. Que tengatz dreytura als paucs e alhs grans. Philomena.

Que vous teniez justice aux petits et aux grands. 

I pertus del gran d'una cavilha. Liv. de Sydrac, fol. 139.

Un trou du grand d'une cheville. 

De pauc en gran e de gran en maior.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

De petit en grand et de grand en plus grand. 

Comparatif. Que uns palais granors fon fatz. V. de S. Honorat. 

Qu'un palais plus grand fut fait.

ANC. FR. En grant chierté l' aveit Rou por sa grant valor. 

E complaintes granz è petites.

Roman de Rou, v. 1725 et 9562.

Ma grant dolour et mes maus alégier. 

E tant me fi en sa grant loïauté. 

Le Comte d'Anjou. Ess. sur la Mus., t. II, p. 154. 

De deux grands déitez la faveur je désire. 

Premières œuvres de Desportes, fol. 24.

Grand a conservé dans la langue actuelle son genre commun en diverses circonstances, telles que grand mère, grand messe, grand salle, grand chambre, grand route, etc.

La langue des trouvères eut aussi grenor, graindre, greignor, etc., pour exprimer les termes de comparaison:

Ainz mais ne n'ot joie graignor. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 293. 

N' éussent-il pas grenor joie.

Roman du Renart, t. I, p. 119. 

Cayn, qui frères fu d' Abel, 

Ne fist pas greignor trahison. 

Six jours après la Saint-Jehan, 

Que li jours sont gregneur de l'an. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 193, et t. II, p. 229. 

Ambedeux sunt moult grans, mais charité est graindre.

Jehan de Meung, Test., v. 1849. 

Loc. Pogra m guerir ses afan

Que ja no 'n traysses pauc ni gran. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Pourrait me guérir sans peine que jamais je n'en tirasse petite ni grande. Gran temps a. Declaramens de motas demandas. 

Grand temps il y a. 

Adv. comp. Gran ren d' armatz ensems brugir. 

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Beaucoup de soldats ensemble gronder.

Voyez Ren.

L'ancien italien a souvent employé gran. Des lexicographes ont dit que c'était una voce sincopata di grande; ils auraient pu reconnaître que c'était un emprunt à la langue provençale. 

CAT. ESP. Gran. PORT. IT. MOD. Grande. (chap. Gran, grans; granet o grandet, granets o grandets, graneta o grandeta, granetes o grandetes.)

2. Granmen, Grandamen, adv., grandement, beaucoup.

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan, q' en vivetz dolen.

B. Calvo: Ges no m'es. 

Car avec tout cela qu'il vous y vaut grandement, ils vous ont enlevé tant, que vous en vivez dolents. 

Aparellet se granmen d' anar al rei. 

V. de Guillaume de Baux. 

S' apprêta grandement d'aller au roi. 

De leys ni de decretz non apris anc granmens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De lois ni de décrets je n'appris oncques beaucoup. 

Melhuret... tan grandamen sanhta Glieia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 35. 

Améliora... si grandement sainte Église. 

ANC. FR. Lor ad grantment le soen doné. 

Marie de France, t. I, p. 158. 

Quant il partit de son pays 

Pas grammant d'argent il n'avoit. Repues franches, p. 21. 

ESP. PORT. IT. Grandemente. (chap. Granmen)

3. Grandesa, Grandeza, Grannessa, s. f., grandeur, étendue, hauteur, puissance.

La grandesa de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

(chap. La grandesa de la terra.)

L' étendue de la terre.

Los murs nauts de la grandesa de L coydats.

L'Arbre de Batalhas, fol. 33. 

Les murs hauts de l' étendue de cinquante coudées.

Fig. De grandeza e d' eternitat. Brev. d'amor, fol. 7.

De puissance et d' éternité. 

Charitaz cobre la grandesa dels pechaz. 

Trad. de Bède, fol. 19.

Que charité couvre la grandeur des péchés. 

Cobrira la grannessa dels peccatz. Épître de S. Jacques.

Couvrira la grandeur des péchés. 

ANC. FR. Qui toutes fois n'oublie sa grandesse, 

A ces seigneurs parlant comme maistresse. 

Histoire d'Anne de Boleyn.

CAT. Grandesa. ESP. PORT. Grandeza. IT. Grandezza.
(chap. Grandesa, grandeses.)

4. Granditat, s. f., grandeur, étendue.

Cove... que la cauza haia granditat. 

En lors dimencios, granditat.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 107. 

Il convient... que la chose ait grandeur. 

En leurs dimensions, grandeur.

ANC. FR. Sa force et sa grandité.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 149.

5. Grandir, v., lat. grandire, grandir.

Qui en loc remanra de vos tres,

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.

G. Faidit: Fortz chausa.

Qui en place restera de vous trois, doit bien avoir pure volonté et ferme pensée d' augmenter et de grandir de toutes bonnes qualités.

ANC. ESP. Grander. IT. Grandire.


Granat, s. m., lat. granatus, grenat.

Es faitz granatz, 

Qu'a maracde retray.

Serveri de Girone: Sitot s'es. 

Est fait grenat, qui revient à émeraude. 

CAT. Granat. ESP. (chap.) Granate. IT. Granato.

2. Granada, s. f., grenat.

Car aqui avia carboncles, saphirs, maracdas, dyamans, turquisas, granadas et totas manieyras de peyras preciosas. Libre de Tindal.

Car là avait escarboucles, saphirs, émeraudes, diamants, turquoises, grenats et toutes espèces de pierres précieuses. 

PORT. Granada.


Granissa, Granzissa, s. f., grêle. 

Granissa es gota de ploia... en l' ayre congelada.

Eluc. de las propr., fol. 137. 

Grêle est goutte de pluie... en l'air congelée. 

Gran granzissa, si co bezans, deycendet del cel. 

Trad. de l'Apocalypse, ch. 16. 

Large grêle ainsi comme besant, descendit du ciel. 

CAT. Granis. ESP. PORT. Granizo. (chap. Granís, pedra; granissada o pedregada. Granissat: beguda en gel. Ha granissat o pedregat.)

2. Gressa, Greza, s. f., grêle.

Gressa fu faita.

Li home blastemeron Dieu per la plaga de la greza.

Trad. de l'Apocalypse, ch. 8 et 16.

Grêle fut faite.

Les hommes blasphémèrent Dieu à cause de la plaie de la grêle.

3. Grandinar, v., lat. grandinare, grêler. 

Cum ades plova, ades grandine, ades neve. 

Eluc. de las propr., fol. 135. 

Comme maintenant il pleuve, maintenant il grêle, maintenant il neige.
IT. Grandinare. (chap. Granissá, pedregá.)


Granoilla, Granolha, s. f., du lat. rana, grenouille.

Ans que chant la granoilla.

Guillaume de Berguedan: Chanson. 

Avant que chante la grenouille. 

Peire d'Alvernhe a tal votz 

Que chanta cum granolh' en potz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.

Granolha... no cura de sos filhs. Eluc. de las propr., fol. 154. 

Grenouille... ne se soucie de ses petits. 

CAT. Granota. (chap. Rana, ranes; los embrions se diuen cullerotcullerots.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

Grapaut, Crapaut, s. m., crapaud. 

La terra que porta e noyris los porcs e los grapautz aysi ben com los reys. V. et Vert., fol. 34. 

La terre qui porte et nourrit les porcs et les crapauds aussi bien que les rois.

Serps lai ac e grapautz enviro, per totz latz. 

Roman de Fierabras, v. 2000. 

Il y eut là serpents et crapauds à l'entour, de tous côtés.

Peyra precioza engendrada el cap del crapaut.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Pierre précieuse engendrée en la tête du crapaud. 

Nég. expl. No t pres un grapaut.

Raimond l' écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Je ne te prise un crapaud.

ANC. CAT. Grapalt, grapaut. CAT. MOD. Calapat (gripau).
(chap. Saposapos.)

2. Crapaudina, s. f., crapaudine.

Crapaudina es peyra precioza, engendrada el cap del crapaut.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Crapaudine est pierre précieuse, engendrée en la tête du crapaud.

Crapaudine est pierre précieuse, engendrée en la tête du crapaud.


Graissan, Graixant, s. m., crapaud. 

Graissans ni serps que s'amola

No m fai espaven.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Crapaud ni serpent qui s' amoncelle ne me fait peur.

Dyable no pot suffrir la bona odor del enguen de misericordia, aytan pauc com graixant la odor de razi. V. et Vert., fol. 74; 2e Ms.

Diable ne peut souffrir la bonne odeur de l'onguent de miséricorde, aussi peu comme crapaud l'odeur du raisin.


Gras, adj., lat. crassus, gras. 

Fo pus gras que calha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Fut plus gras que caille.

Fructifica pus en magra terra que en grassa. 

Coma aquell que fay oly, que reten lo plus gras, e gieta por la caca.

V. et Vert., fol. 75 et 35. 

Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse. 

Comme celui qui fait huile, qui retient le plus gras, et jette dehors la lie.

- Fertile, fécond.

La plus grassa cauza que sia, es la terra. 

Es la terra plus grassa que res que sia.

Liv. de Sydrac, fol. 112. 

La plus grasse chose qui soit, c'est la terre. 

La terre est plus grasse que chose qui soit. 

Subst. et loc. No y reman gras ni mesquis. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per los. 

N'y reste gras ni chétif. 

ANC. FR. S' éusse bone poule crasse. Roman du Renart, t. II, p. 259.

Un singe cras è parcréu. Marie de France, t. II, p. 191.

Ge les voi, les jengléors, 

Plus cras qu' abbés ne que priors.

Roman de la Rose, v. 2568. 

CAT. Gras. ESP. Graso. IT. Grasso. (chap. gort, gorts, gorda, gordes, que té molta grassa, greix, sagí. Gros, grossos, grossa, grosses. Sebós, sebosos, sebosa, seboses. De bon añ; majetón; com un jónec

Juaquinico MonclúsOriol Junqueraslo rey de Fransa Louis VI le Gros.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, crassus

2. Grassament, adv., grassement.

Loc. Viure grassament. Lo novel confort. 

Vivre grassement.

ANC. CAT. Grassament. IT. Grassamente.

3. Grasset, Grazet, adj. dim., grasset, grassouillet.

Grasset e de fresca color. Brev. d'amor, fol. 55. 

Grassouillet et de fraîche couleur. 

Grazet c' ades iesca del niu.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Grassouillet qui maintenant sorte du nid. 

ANC. FR. Si le trova grasset e gros.

Roman du Renart, t. II, p. 300. 

Tant l'a trové plain e craset. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1, p. 44. 

ESP. Grasete. IT. Grassetto. (chap. Gordet, gordets, gordeta, gordetes; grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

dicsionari chapurriau castellá, M

4. Grasseza, s. f., embonpoint, graisse.

Dedins ab grasseza, defora ab magreza

Eluc. de las propr., fol. 250. 

Dedans avec graisse, dehors avec maigreur. 

ANC. CAT. Grassesa. ESP. Graseza. IT. Grassezza.

5. Grais, s. m., graisse.

De grais de porc ben fondut.

(chap. De greix de gorrino ben fos; sagí, grassa que se fa aná per a fé les ensaginades o ensanginades.)

ensaginada

Deudes de Prades, Auz. cass.

De graisse de porc bien fondue.

Loc. fig. Sel que d' autrui grays s' engrayssa. 

B. Alaman de Narbonne: No puesc. 

Celui qui de la graisse d'autrui s' engraisse. 

CAT. Grex. (chap. greix, grassa, sagí; v. engrassá.)

6. Graissa, s. f., graisse, embonpoint.

Ab graissa d'auca o de galina.

(chap. En grassa de oca o de gallina.) 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec graisse d'oie ou de poule.

De que ve la graissa el cors. Liv. de Sydrac, fol. 35. 

De quoi vient la graisse au corps. 

ESP. Grasa. (chap. Grassa, grasses.)

7. Grayshos, adj., graisseux.

Leu crema, cum sia unctuos et grayshos. Eluc. de las propr., fol. 218.

Brûle facilement, comme il soit onctueux et graisseux. 

CAT. Grexos. (chap. Greixós; engrassat, engrassats, engrassada, engrassades.) 

8. Engrayshament, s. m., engrais. 

Cabra... dona... so fems et urina a terra engrayshament.

Eluc. de las propr., fol. 242. 

Chèvre... donne... sa fiente et urine engrais à la terre. 

ANC. CAT. Engressament. IT. Ingrassamento. (chap. Engordimén, engreixamén, engrassamén.)

9. Engraissar, Engruaissar, v., engraisser.

La vianda del cors non deu esser per delechar ni per engraissar, mais per noyrir. V. et Vert., fol. 60. 

La sustentation du corps ne doit pas être pour delecter ni pour engraisser, mais pour nourrir.

Bueus e bocx e cabra autressi 

Engraisson tot auzel mesqui.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Boeuf et bouc et chèvre pareillement engraissent tout oiseau chétif.

Rosiers, per aiga que l' engrueis,

Non a tal briu.

A. Daniel: Sols sui. Var. 

Rosier, pour eau qui l'engraisse, n'a pas telle valeur.

Fig. L' offerenda del just engraissa l'altar.

Trad. de Bède, fol. 69.

L'offrande du juste engraisse l'autel.

De Dieu se noyriss, de Dieu se engrayssa. V. et Vert., fol. 100.

De Dieu se nourrit, de Dieu s'engraisse.

ANC. CAT. Engrassar. ESP. Engrasar. PORT. Engraxar. IT. Ingrassare.

(chap. Engrassá: engrasso, engrasses, engrasse, engrassem o engrassam, engrasséu o engrassáu, engrassen; engrassat, engrassats, engrassada, engrassades.)


Grasal, Grazal, Grazaus, s. m., cratère, vase, jatte.

No remanra a donar aurs ni deniers 

Ni enabs ni grasals ni candeliers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Ne restera à donner or ni deniers ni coupe ni vase ni chandelier. 

Saumada de grazals, I grazal.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114. 

Charge de vases, un vase. 

En lo bacin, o en grazal. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Dans le bassin, ou en jatte.

(Chap. Grial, grials; grela, greles; griala, griales.)

San bassí san bassá ting caguera y no puc cagá

Saint-Gréal, vase fameux dans la chevalerie, et qui a fourni le titre d'un roman.

Que s' esbaic d' esguardar

Tan, que no saup demandar

De que servia

La lansa ni' l grazaus.

Richard de Barbezieux: Atressi cum Persevaus.

Qui s'ébahit à regarder tellement, qu'il ne sut demander de quoi servait la lance et le Saint-Gréal.

ANC. FR. Comme icelle femme eust appareillé un grasal ou jatte plain de prunes... et ledit grasal ou jatte eust mis à son huis.

Lett. de rém. de 1416. Carpentier, t. II, col. 654.

ANC. CAT. Gresal. ANC. ESP. Grial.


Grasula, s. f., fruit de la joubarbe.

De grasula de barbaiol 

Que sobre peiras estar sol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Du fruit de joubarbe qui a coutume d'être sur les pierres.

joubarbe, grasula, barbaiol, jovibarba, barbe de Jupiter

miércoles, 13 de abril de 2022

Carabasa m'han donát. José María Juan García

GALERÍA DE OBRES VALENCIANES


Carabasa m'han donát...


COMEDIA VALENSIANA

ORICHINAL DE 

JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

Carabasa m'han donát... JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: intento dejar el original tal como lo leo en pdf. Tildes, comas, etc, sin cambios. En las mayúsculas también. En el caso de hacer comentarios, irán entre paréntesis. Intentaré que no interfieran con el texto “orichinal” de José María Juan García. Los signos << y >> se sustituyen por “”, aunque no estudié en la universidad de Comillas. El pdf que tengo es: 
http://archive.org/details/carabasamhandona21317juan ).     

(1 : es el primer libro de esta colección, galería de obres valencianes

Voreta de l'Albufera, de Mariano Serrano, la he editado, está disponible online en varios blogs y a la venta en Amazon)


Editorial "ARTE y LETRAS” 

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA V. 

VALENCIA


José M.a Juan García

Carabasa m'han donát...

Estrená en éxit grandiós en el Saló de Novetats de Valensia, el día 6 de Febrer de 1925


COMEDIA

de l'horta valensiana

en un acte y en vers.


IMPRENTA

Editorial "ARTE Y LETRAS" Avenida de Victoria Eugenia, letra V. - VALENCIA


DEDICATORIA


A ma volguda muller

ELVIRA CHIRONA PERIS

que no em doná carabasa

el día que li parlí. 

L'AUTOR


ES PROPIETAT


Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor 

"La Sociedad de Autores Españoles”, es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets.

Queda fet el depósit que la lley mana. 


ACTE ÚNIC


DECORASIÓ. - Alquería de llauradors acomodats. Porta gran al foro, que dona al camp, y practicables a dreta y esquerra. Al foro esquerra, una cómoda, y sobre ella una imache de la Patrona del poble, en flors y siris. Taula, cadires de brasos, cuadros. ets. ets. 


TERESA, TÓNI Y CARPANTA


TERESA (En gran enerchía.) 

¡Bueno, bé!... ¡Ya s'acabat! 

¡Así no vullc més desplantes!

El que no estiga contént 

que prenga pronte el montante

y no vinga en eixos cuentos

de condisións y amenases...


TÓNI (Molt solemne.)

Es que les noves tendensies 

del treball... Vosté repare

que les idees modernes

obliguen a tots y manen...

que...


TERESA ¡D'ouirte estíc ensesa

y estás la sanc socarrantme! 

Así no mana ningú

mes que yo... ¡per aixó pague!

¡Vivo!... ¿Qué feu en la porta?

¡Serán vagos!... ¡Serán!...


CARPANTA ¡Calmes!

¡Vosté cuant se posa aixina

pareix un dimoni en faldes!...

El chornal es algo curt

y pa tantes fanecaes 

som pocs els treballaors...


TERESA Lo que vos falten son ganes

de treballar...


TÓNI ¡Ma quin atra!

¡Per eixe insult ya no pase!


TERESA El remey está en San Blay...

¡Así sobren les paraules!

Yo pague com paguen tots,

igual vos pague qu'els atres,

lo que pasa es que soc dona

y voleu aprofitarse... 

¡Sapiau, pues, que no m'apure

y que me sobren agalles

pa treballarme la terra

si no tinc qui la treballe!...


(A CARPANTA, molt cariñosa.)

¿El teu chiquet com está?


CARPANTA Segons el meche... ¡prou grave?

¡Ni pa comprar medisines 

tinc en casa!


TERESA (En furia) ¡So... salvache

¡Tindre al chic d'eixa manera 

y no vindre a demanarme 

lo que val la medisina! 

¿Y tú te tens per bon pare?...

(Donantli uns dinés que trau de la cómoda.)

Tin cuatre duros y compra

tot cuant al chiquet li falte...

¡Andando!... ¡Ché, a la botica!


CARPANTA (Besant els dinés y fent mutis per el foro.)

¡Nostre Siñor que li ho pague!

 

TÓNI (Apart per TERESA.)

¡Es confitura de sucre!...


TERESA ¡Consentir que m'amenasen!... 

¡Aváns venc tota l'hasienda!

¡De rabia m'ensenc! 

(A TÒNI.) ¡Tú! 


TÓNI ¡Mane!


TERESA Dili a ta filla que vinga,

a boqueta nit l'aguarde 

pera donarli unes botes,

un trache nou y unes calses... 

Es un regal pa les festes... 

(Transisió) Lo que dic; primer me maten

qu'aumente a ningú el chornal...

(A TÓNI.) ¡Enrecordat!... ¡Que no falte!


TÓNI Descuide, a boqueta nit...

¡Lo alegre que va a posarse!...

¡Crega que la tinc nueta!... 

Dels chornals que res se parle...

Lo que vullga y tal com vullga...

(Apart.) ¡Es una santa en corache!

Mescla d'homenót y dona...

Algo d'arrop y vinagre...

TERESA ¿En cá estás ahí?...


TÓNI Men vaig...

Tot lo dit prengau per chanses... 

per cóses sense importansia...

¡Trache nou, botes y calses!...

¡Vosté es una santa, cregam! (Vosté sense tilde)

¡Perqué serém tan salvaches!... 

(Fa mutis per el foro.)

____


TERESA Y LA SÓ PERANSA


TERESA (Cridant a la primera porta de l'esquerra.) 


¡SÓ PERANSA!... ¡Si una en tót

no estiguera!... ¡SÓ PERANSA!

¿Está sorda?.... ¡Vinga pronte!

(Ixint per la porta indicá)


SÓ PERANSA ¡Así estíc!... ¿Qu'es lo que mana?


TERESA Huí s'ha de fer chocolate

pa chent de fora de casa.

Espere al señor RETOR...


SÓ PERANSA ¿Y a manarmeu cuant aguarda?...

¡Tot de presa y correguda! 


TERESA ¿Ya está marmolant? ¿Qué pasa?


SÓ PERANSA No res. ¿Pera cuantes quíqueres? 


TERESA Pa cuatre o sinc, y prepara

panquemaos o ensaimaes 

y un gót de sibá per barba...


SÓ PERANSA El siñor RETOR no 'n porta...


TERESA ¡Reventa si no se calla!

¡A la cuina!... ¡Mes apresa!


SÓ PERANSA ¡En eixos crits m'acobarda!... 

Después vindra (vindrá) el só BATISTE...


TERESA ¡Que no vinga a donar llanda

perque tindrem un disgust!..,


SÓ PERANSA Ve a vore lo de la casa... 

Vól que li venga ésta finca...

Com ella forma mansana 

en les dos d'ell, y este puesto

es talment tota una alaixa 

p'alsar así un almasén...


TERESA Sí, li cauría la baba

de que yo li la venguera... 

¡Que no m'ho diga ni en chansa! 

¡No te encara próu pesetes 

pera comprarme ésta casa!


SÓ PERANSA ¡El puesto ni fet d'encarrec! 

Els horts a poca distansia... 

Enfront, l'estasió del tren...

Es lo que diu: la teu ama (teua)

podría viure en la finca

que té en la mateixa plasa... 

El home no pensa mal...

TERESA Si vol viure en mí, Peransa, 

no siga capa torera

y mire be lo que parla

que yo no vullc fer negosi 

perque no es presís qu'el fasa.

Sis cases tinc en lo poble

y si el pensament no 'm cambia

en ésta tinc que morir,

pues baix de son techo guarda

els recorts mes venturosos

de ma vida.


SÓ PERANSA ¡Si qu' els tanca!


TERESA Conque... ¡a fer el chocolate

y después pose la taula! 

Els chornalers per un puesto,

BATISTE per l'atra vanda...

¡Si una no tinguera chenit! 

¡Quina lucha, Verche Santa!

(Fa mutis per la primera esquerra.)


SÓ PERANSA ¡Qué 't compre qui no 't conega!

La pobra está fentse ransia 

y te un humór dels dimonis... 

¡Ya es un castíc aguantarla!... 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

____


AMPARITO Y CHUANET per el foro.


CHUANET (Per una flor que dú en la má.)

¡Tín ésta flor, AMPARITO!

¡Si no la préns enseguida

vaig a plorar com un roro!


AMPARITO ¡Chuanét, no sigues cría!

Eixa flor pa la meu ama... (meua)


CHUANET ¿Pero es que tu creus?... ¡Por vida!

Aixó es desig de mon pare 

qu'a festecharla m'obliga 

perque té dinés... Mes yo

a qui vullc es a una chica

que te per nom Amparito

y per sa grasia divina

y sa cara qu'es un cromo

si es presis done la vida.

El fill del señor Alcalde

no diu ninguna mentira,

conque prén esta roseta

que pa tú yo tinc cullida

y ríute de la teu ama

y de tota sa familia.


AMPARITO (Agarrant la flor y posántsela en lo pit.)

Ya que t'empeñes... 


CHUANET ¡Recatso!

En quín puesto se la fica!

¡Qu'envecha tinc a la rósa!

¡Tan a gust que dormiría

en eixe llit ahón descansa

y hasta pareix més bonica!


AMPARITO ¡Qué cóses díus Chuanét!...


CHUANET ¡Es el cór qui me les dicta!

Mon pare diu que soc tonto 

y diénto em mortifica...

¡Qué póc sap que sols mirante

el mes tonto s'espavila!

Demá escomensen les festes 

y de nit la chent fadrina 

ixirá de serenata

com es costum d'eixe día. 

Yo, sens qu'el pare s'entere, 

tinc prepará chent amiga

pa vindre a cantarte "albaes” 

pues vullc demostrarte aixina, 

que pa mí no hiá atra dona 

en lo món.


AMPARITO ¡Ma com s'esplica! 

¡Ell, tan timit


CHUANET ¡Conveniensies!


AMPARITO ¡Tan vergoños!


CHUANET ¡Pantomina!

Es pa engañar a món pare... 

Teresa, qu'ho creu aixina

en cuant li parle d'amor

sol baquecharse de risa...

¡Qué mes prenguera que tindre

un marit d'ésta medida!

AMPARITO ¡Bueno, vaig a la faena...


CHUANET ¡No m' olvides, regalisia!

¿Vindrás a la font?... 


AMPARITO Vorém... 


CHUANET Vindrás; a les sinc y micha...

Hasta después... ¡chitanasa! 

¡Recatso, si es tan bonica!

(Amparito fa mutis per l'esquerra primer terme.

Chuanet queda mirantla com un bobo.)

_____


L'ALCALDE per el foro.


L'ALCALDE (Pegant en la esquena a Chuanét.) 


L'ALCALDE ¿Qué fas así? M'interesa 

la teua contestasió. 


CHUANET Pues... esperant a Teresa 

qu'es coneix que no te presa 

sabént que la espere yo. 

Yo crec que no está per mí 

y si de nou me descare 

no tinc que lograr el sí... 

(Plorant) ¡Ay, que desgrasiat naixquí! 

¿No es de veres, siñor pare? 


L'ALCALDE A parlar molt clar y net 

he vingút, pues vullc cuant ans 

posar les coses a tret. 

Huí deixe el negosi fet 

y d'así poc, novensans. 


CHUANET ¡Si no hem vól! 


L'ALCALDE ¡Quina manía! 

¡A palos crec que te balde! 

¡Teresa qué més voldría! 

¡Poquét que disfrutaría 

sent la nóra del alcalde! 


CHUANET ¿Qué s'achua a que mos planta 

als dos en mig del carrer? 


L'ALCALDE ¡No la cregues tan chaganta! 

Eixa en seguida s'achanta... 

Es sols el impuls primer... 

Qu'a tu t'agrá Tereseta 

no pots negaro, fill meu; 

es arriscá, boniqueta, 

te la seua fortuneta, 

y te uns ulls... 


CHUAENE ¡Pare per Deu! (Chuanet)

Al fi fará que m' afronte 

y no 'n dispare ni una... 


L'ALCALDE Lo que tinga que ser pronte; 

yo la cride. Tin en conte 

qu'está en choc una fortuna... 

(Cridant a totes les portes.) 

¡Teresa! ¡TERESA! ¡Ché, 

alegra un poc mes la cara! 

¡Qué póca sangueta té! 

¡Preparat tú, que ya vé! 

(Mirant a la primera esquerra) 

Per Teresa: ¡Está qu'els rellonches para!... 

_____


Els mateixos y TERESA, per la primera porta de l'esquerra. 


TERESA ¿Qué vol de tan bon matí 

l'alcalde, si es pot saber?... 


L'ALCALDE  Parlar en tú.


TERESA ¿Vosté en mí? 


L'ALCALDE Y Chuanet...


TERESA ¿També?

 

CHUANET ¡Sí!

 

L'ALCALDE ¡Pero yo parle primer! (se llix però, pero la tilde es mes fina que les atres)

(A TERESA) Séntat, que estás en ta casa. 

y pues que no tenim presa 

seré yo qui fique basa. 

Tratemo tot en cachasa 

y no t'alteres, Teresa. 

Ya saps que desde menuda 

t'he tratat com tú mereixes; 

com á una filla volguda, 

y tú qu'eres testaruda 

lo qu'he fet no reconeixes. 


TERESA ¡Vacha, bonica manera 

de dirme desagraida! 

¡Si una mal chenit tinguera! 

CHUANET (Per l'alcalde) ¡Sempre ofén á la primera!...  


L'ALCALDE No la ofendré més, descuida... 

Pués... bé com á clavariesa 

considere nesesari 

qu'hem fases una promesa; 

¿Podrá elechirme Teresa, 

al meu fill pera clavari? 

Segons es costúm antiga 

á nomenar compañero 

la clavariesa s'obliga 

y vullc que Teresa diga 

si el meu fill será festero... 


TERESA Encara n' ho tinc pensát 

pero no's fasa ilusions 

que yo ya 'l tinc mig triát... 


CHUANET  ¡Carabasa m'han donát 

después de tantes raons! 

¡Aixina chuen en mí 

y hem porten de boca en boca!

¡Hiá, pera pédre el chuí! 

¡Señor!... ¿Pera que naixquí? 


L'ALCALDE ¡Pa casarte en esta loca! 

¡Ho mane yo, sí, señor! 

¡Per algo tinc l'alcaldía! 


TERESA ¿Qué te que vóre l'amor 

en ser vosté rechidor? 

¡Vacha una manomanía!



L'ALCALDE ¡El meu chicón te combé 

pa marit... ¡consell de pare! 


TERESA ¡Consell de pare, ya ho sé!... 


L'ALCALDE Yo sols desiche el teu bé... 


TERESA (Apunt.) ¡No sé com ya no m'esbare!...


L'ALCALDE Seguint instrucsions donaes 

sis voltes ya t'ha parlat 

y les sis foren debaes 

pues digué les sis vegaes; 

¡Carabasa m'han donát! 

¡Tu carabasa al meu fill! 

¿D'ahon y com tal desacato? 

Este qu'es el meu espill 

no es pa posarse en perill 

de qu'el despresien... 


CHUANET ¡Quin pato!

¡Teresa no hem vol y en pau!  


L'ALCALDE ¡Pues t'ha de voler, Teresa! 


TERESA ¡Mira, la baba li cau! 

¡No siga vosté bambau 

y no vacha tan apresa! 

Ara vaig á parlar yo 

els meus nervis ocultant, 

y com crec que tinc raó 

no li demane perdo 

per lo qu'el vacha insultant. 

Vosté que te l'alcaldía 

perque... ¡tots sabem per qué! 

creu que l'amor es hui en día 

una pura tontería 

que trellát y cap no té. 

Sinse casarme, fadrina, 

á una edat sería ambí 

y estic tan á gust aixina 

que si vól que trague quina 

digam de casarme al fí. 

Yo no sé si hem casaré, 

perque parlar del demá 

ni es chust ni tampoc combé... 

pero si hem case ho faré

en el que diga... ¡m'agrá! 

Será aixina (.) com li ho dic, 

no posaré condisións

de que si es pobre o es ric, 

o si es vell o encara es chic 

pera tindre relasións. 

Per dirli la veritat 

no espere qu'em pose multa 

la suprema autoritat. 

dir lo qu'es sent no es pecat: 

el seu fill no me resulta. 


L'ALCALDE ¿Com que no?... Si no mirara! 


CHUANET ¡Ma que fás un paperet! 


L'ALCALDE ¡La broma resulta cara!... 

¡Pensa que huí tinc la vara! 


TERESA ¡Pues yo tinc el metro fet! 


L'ALCALDE ¡Chuano, nemsen d'así! 

A TERESA ¡Pagarás el teu pecát! 


TERESA Bueno... ¡amenases a mí! 


L'ALCALDE ¡T'enrecordarás de huí! 


CHUANET ¡Carabasa m'han donát!... 

(Fan mutis L'ALCALDE y CHUANET per el foro.) 


TERESA ¡Quina parella, Señor! 

¡Ni a quinsét y mig la saldes! 

¡Y m'han posat d'un humor; 

¡Ca vegá tinc mes horror 

al castic de portar faldes! 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

______



TONI Y CARPANTA, per el foro. 


TONI ¡Estic loco d'alegría! 

Creuteu ¡estíc mes content! 

Nostr'ama val mes pesetes 

que tot el poble sanser 

y les collites d'enguañ 

chunt en les del añ que vé. 

Pera la meua chicona 

un trache nou m'ha promés 

y unes botes y unes calses... 

¡Tot un equipo sanser! 


CARPANTA P'al meu fill... ¡tu ya ho has vist! 

La medisina el pobret 

se l'ha presa, beneint 

el nom de l'ama... 


TONI ¡Reché! 

¡Y qu'aném en tonteríes 

de hores lliures y d'auments! 

!Si Rusia vinguera así 

no trauría res en net! 


CARPANTA Yo ya saps que no me fique 

en la cuestió dels dines, 

a mí lo que no me chóca 

es treballar com aquells 

negres de no se quin puesto... 

¡Treballar, lo presiset! 

Lo que no se fasa huí 

se deixa p'al mes que ve 

y si en un mes no s'acaba 

pues s'acaba l'atre mes... 


TONI ¡Será gós!... ¡Que tonteries 

diu el que te poc servéll! 

____


BATISTE per el foro 


BATISTE ¿Está l'ama? 


TONI ¡So, BATISTE! 

¡Grasies a Deu qu'el veém! 

¿Qué tal vá?

 

BATISTE ¡No estíc pa cuentos! 

¿Y Teresa...? 

TONI ¡Yo que sé!... 

Nosatros vením de fóra 

y a l'andana sen aném... 

(oferintli cadira.) Sentes, si vól asentarse... 


BATISTE Grasies. 


TONI (Apart per BATISTE) ¡Don Pedro el Cruel!... 


BATISTE ¡Avisa que estíc así! 


TONI Lo que mane... Avisaré.... 

(En la primera dreta.) 


¡SO Peransa! ¡SO Peransa! 

¡lxca si pót un moment 

que ya visita! (A Carpanta per BATISTE.) 

¡Que cara! 

de bruto este tío té!

 

CARPANTA Mira, San Visent ya ho día 

el que te la cara ho es... 

TONI (A BATISTE.) Nosatros, vosté dispense... 

¡en l'andana falta chent! 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 

______


BATISTE y SÓ PERANSA, per la primera dreta 


SÓ PERANSA Perdó qu'esperar el fasa...   

BATISTE (Impasient.) La casa... 

SÓ PERANSA Crec que tot s'arreglará... 

BATISTE Será... 

SÓ PERANSA Ella ya sap el seu fí... 

BATISTE Pa mí... 

SÓ PERANSA Yo he fet tot cuant he pogút 

pa fer que diguera sí, 

pera (pero) ¡no la he convensút! 

BATISTE ¡La casa será pa mí! 

SÓ PERANSA De rabia la te que vull... 

BATISTE ¡Orgull! 

SÓ PERANSA No deu anarli en cansóns... 

BATISTE ¡Raóns! 

SÓ PERANSA Que pot enfadarse més... 

BATISTE ¡Dinés! 

SÓ PERANSA Crec que pot equivocarse... 

BATISTE Pórte paraules de pés

propies pera no enfadarse... 

Orgúll, raóns y dinés...  

SÓ PERANSA ¿Y es que vol vosté lograr?... 

BATISTE Guañar... 

SÓ PERANSA ¡Una ilusió es en conchunt!... 

BATISTE ¡El asunt! 

SÓ PERANSA ¡Hasta que no es rechenere!.. 

BATISTE Espere... 

SO PERANSA Espere vosté sentát 

y, mire, no es desespere... 

BATISTE ¡PERANSA asó s'acabát!... 

Guañar el asunt espere... 

Y el guañaré, si señor, 

perque si ella es altanera 

yo sóc encara pichor. 

¡Dili que Batiste espera!... 


TERESA (Ixint per la primera dreta.) 

¡Pa mí si es poma, millor! 

Tú, Peransa, al teu que fer... 


SO PERANSA (Fent mutis per la primera dreta) 

Enseguida.... 


TERESA ¡Vinga, apresa! 


BATISTE ¡Que cheniót gastes, Teresa! 

Parla... 


TERESA Parla tú primer. 


BATISTE Pues el asunt que me pórta... 


TERESA Es vore si en tonteríes 

en poques paraules lies 

a la més tonta del hórta... 

que sent com eres llepasa 

que tot vól atropellaro 

vens com sempre en gran descaro... 


BATISTE ¡A que me vengues la casa! 

Tinc dinés pera comprarla 

en cá que vullgues millóns... 

Yo crec qu'en estes raóns 

farás molt mal en negarla... 


TERESA ¡Te falten moltes pesetes 

y dispensa si m'encone! 

Per els teus dinés no done 

ni una de les racholetes... 


BATISTE ¡Molt alta estás de polsera 

y senc que 't póses aixina! 

¡No está be que una fadrina 

se póse tan gallinera!... 

TERESA ¡Com no está bé que un fadrí 

vinga de males maneres 

a acreditar lo que eres!... 

¡Un nesio que no te fí!... 

Si es que vols que yo t'atenga, 

atendret no val ni un sou, 

mes no me digues de nou 

que yo la casa te venga. 


BATISTE Me la vendrás y tres más 


TERESA ¡No te la vendré, no y nó! 


BATISTE ¡Será perque ho mane yó!... 


TERESA ¡En cá riure me farás!... 


BATISTE ¿Me plantes cara?... 


TERESA ¡Es presís! 


BATISTE ¡Si fóres hóme, Teresa! 


TERESA ¿Que faries...? ¡Parla! ¡Apresa! 

¡Si eres un tros d'infelis! 

¡Si no tens sanc!... 


BATISTE ¿Desafíes? 


TERESA ¡Si eres un pobre indefens!... 


BATISTE ¡Si la casa no me vens 

así vindré tots els díes!...

 

TERESA La finca estará tancá... 


BATISTE Pero com se que la porta 

per desgrasia no es molt fórta

podré obrirla en una má. 

(Algo cariñós y amansantse.) 

Sí, la obriré, flor bledana, 

y no haurá quí ho impedixca 

mentres qu'en la casa vixca 

una rosa valensiana. 

La rósa eres tú, Teresa, 

la reina de les fadrines... 

¡No m'asusten les espines 

de una rosa tan ensesa!... 

Desde chiquét tinc costúm... 

¡hábit que tenen les cóses! 

de venerar a les roses 

asoles per son perfúm... 

Es el teu embriagador, 

d'un aroma tan extrañ 

que tan pronte díu “engañ” 

com díu: "veritat d'amor” 

May en la vida parlí 

com estíc ara parlante 

y crec qu'estíc demostrante 

algo qu'es impropi en mí. 

¡Rebaixarme yo a una dóna! 

¡Yo que un gran ódi els profese! 

Pero en mig de tot... confese 

que ¡me pareixes tan bona! 

Eres mala en el parlar 

pero tens de cór adins 

la esensia dels serafins 

que cautiven al mirar... 

¿Me vendrás la casa o no? 

¿Podrás el favor negarme 

cuant vinc así a rebaixarme? 

¡Dónam la contestasió! 


TERESA ¡No puc en este moment! 

Torna a la nit... 


BATISTE ¡La esperansa 

señala temps de bonansa! 

Pensa qu'estíc impasient... 

Pósa el preu més elevat... 

¡Cuant més demanes, millor! 

Tinc dinés y ... ¡tinc amor! 

Demanes, pague y saldát... 

(Fa mutis per el foro.)

 

TERESA (Achenollantse als peus de la Verche.) 

¡Verche y Mare Subirana! 

No sé que senc en lo pit 

qu'el men cór, ans amortít, 

el teu consól me demana. 

¿Sera qu'el vullc?... ¡No pot ser! 

¡Amparam, Verche divina! 

¡Primer mil voltes fadrina 

que ser la seua muller! 

(Alsantse.) ¡Ea, l'ensomit pasá 

y hiá que donarse conte 

de qu'eixes coses de pronte 

deixen a una embobá!... 

(Fa mutis per la primera porta de l'esquerra.) 

_____



CHUANET, per el foro, en una guitarra en les mans. 


CHUANET Bueno, mon pare está en Babia. 

Mentres que me veu plorant 

yo estíc rientme per dins 

y ¡amolle cá carcallá! 

Qu' Amparito hem vól a mí 

es la pura veritat 

y que Teresa no hem vól 

no hiá qui ho puga ductar... (dubtar, dubte; dudar) 

¡Animo pues y al avío! 

Esta nit de ronda vaig 

y así porte la guitarra 

pera lluirme tocánt... 

______



IX AMPARITO, per la esquerra, primer terme. 


AMPARITO ¿Que fás así Chuanét? 


CHUANET Que te volía enseñar 

pera ferte serenata 

la guitarra qu'he comprat... 


AMPARITO ¡Que guitarra mes bonica! 


CHUANET ¡Catorse pesetes val 

en cordes y tot!... ¡Figurat! 

¡L'envecha que me tindrán 

els demés fadrins del póble 

cuant me la vechen tocar! 

Esta guitarra es chitana... 

¡Si veres tú lo que sap!... 

Venint anaba tocantla, 

aixina, com qui n'ho fá, 

y les cordes me parlaben 

d'un amor loco y extrañ... 

- ¡La vols! - me dia el bordó 

en lo sonít apagat... 

- ¡Te vol! - contestaba el quinto 

en un timbre més humá. 

- ¡Pa tú será! - diu la cuarta 

com a churament sagrát. 

- ¡Pa tú asóles! - la tersera 

añadix entusiasmá 

y la segón enseguida 

diu en notes de cristal: 

- ¡Sempre teua! ¡Sempre teua! 

y com amorós remát 

salta la prima gochosa 

y en sa veu anchelical

repetíx tornantse loca: 

- ¡Pa tú! ¡Pera tú será! 

Y com no engañen les córdes 

pues no poden engañar 

he tret una consecuensia: 

que tú pera mí serás.

____ 



TERESA ix per la primera porta de l'esquerra y queda mirant el grupo que formen 

AMPARITO y CHUANET 


AMPARITO ¡Ay, si ton pare te ouira! 

CHUANET Ho sé, me trencaba el cap, 

pero sinse cap ni res 

te tinc que voler igual. 

¿Y tú a mí?... ¡Vamos, contesta! 

¡No sigues tan apocá! 

Si Teresa mos guipara 

anaba a morir rabiant... 

¡Digues que me vols, Amparo! 

AMPARITO ¡Chec, esta nit ho sabrás! 

Si al vindre de serenata 

en cá me encontres alsá 

y obric la finestra... proba 

de que te vullc... 

CHUANET ¡No está mal! 

AMPARITO Contestam: ¿y qué faríes

si la trovares tancá?  

TERESA ¡Se menchaba la guitarra! 

¡Qué preguntes que li fás! 

AMPARITO (Asustá.) ¡Mos ha vist! ¡Quina vergoña!

CHUANET (Apart.) ¡Recatso, mos ha pillat! 

(A TERESA.) Teresa... yo... 

TERESA ¿Qué t'asusta? 

En franquea es pot parlar... 

Tú vols a Amparo, n'ho negues... 

CHUANET ¡Clar que la vullc! ¡Clar está! 

TERESA Y a mí m'odies... ¿no es de veres? 

CHUANET ¡Teresa, tant com odiar!... 

Lo que pasa es que mon pare... 

¡Pa qué dirliu!... ¡Vosté ho sap! 

TERESA Yo apadrine vostra boda... 

AMPARITO ¡D' así que' s pugám casar!...  

CHUANET Si yo m'empeñe, enseguida. 

¿Vols vóreu? 

TERESA ¡Te falta sanc! 

¡Ya vories cuant tardaba 

si yo estiguera en ton cás! 

Les coses cuant més se pensen 

més tarden...

CHUANET Opine igual... 

esta nit trenque el silensi, 

s'entera tot el poblát 

de que vullc a Ampariteta 

y apenes m'alse demá 

li ho manifeste a mon pare 

y als dos minunts (minuts)... ¡Soterrát! 

TERESA ¡Anchelét, llástima dones! 

¡Mira y está tremolant! 

CHUANET ¡Yo no tremole, Teresa!

Qui soc yo ya se sabrá 

Pa qu' Amparo siga meua 

no hiá sacrifisi gran. 

¡Pregunteu a esta guitarra 

qu' ella li contestará 

TERESA ¡Aixina parlen els homens! 

CHUANET Ara en permís seu men vaig. 

En casa del Secretari 

als meus amic (amics) tinc sitats 

pera posarse d' acuerdo.

¡Porte un sambori més gran!  

TERESA ¡La chuventut es terrible! 

CHUANET ¡Esta nit tots a cantar! 

Miren la copla primera

que del meu pit ixirá: 

“Al qu'em róbe la fortuna 

perdó li tinc que donar, 

al que me róbe la novia 

el mate sinse pietat.” 

TERESA ¡Vacha una copla valenta! 

AMPARITO ¡Reconill, mira que sap! 

CHUANET ¡Perque llixc en eixe llibre 

que tens en los ulls, carám! 

¡Quietes les dos! ¡Pas a un hóme!

¡Saluden com els soldats! 

¡El meu pendó es la guitarra! 

Hasta después... ¡Marchen! ¡Mar! 

(Fa mutis per el foro.) 

TERESA ¡Estarás molt satisfeta! 

AMPARITO Cregam... ¡estíc molt pagá! 

¡Volér y ser correspósta 

es una felisitat! 

TERESA Bueno... ¡a preparar la taula! 

(cridant.) ¡PERANSA! 

SÓ PERANSA (Desde dins) ¿Que mana? ¡Vaig! 

TERESA Achuda tú, qu'el RETOR 

ara mateixa así está. 

¡Les festes! ¡Cuant de jaleo 

y cuant de dolor de cap! 

El ser una clavariesa 

es un lío dels més grans. 

____


La SO PERANSA, per la primera dreta. 


SÓ PERANSA Ya está fet el chocolate. 

¿Ara que vól? 

TERESA Lo del cas: 

que pares taula. 

SÓ PERANSA Enseguida. 

D' así dos minuts pará... 

Escolte: ¿el siñor retór 

no mos fará fil trencát...? 

Después de tanta faena 

aixó faltaba... 

TERESA Es igual; 

el gasto del chocolate 

no es ningún gasto elevát. 

SÓ PERANSA Pero la faena si... 

TERESA ¡Cuánt vos mata el treballar! 

¡Poseu la taula enseguida! 

SÓ PERANSA Lo que mane... ¡aném allá! 

AMPARITO y la SÓ PERANSA paren la taula al mig de l'esena, entránt e ixínt per la primera pórta de la dreta pera traure tot el servisi. Mentres dura ésta faena, diu TERESA el siguient monólec. 


TERESA Este matí em despertaba 

cuant tocaben les campanes 

que pareixíen en ganes

del vól que les impulsaba; 

de goig y de fé ploraba 

en lo regás del meu llit 

y el seu tóc en lo meu pit 

se notaba tan apresa 

com diéntme: ¡Clavariesa 

ya tens el teu goig cumplít! 

---

De un repent, eixa alegría 

se sepultaba en lo cór 

y dels ulls naixía el plór 

per la pena que sentía. 

Ganes d'alsarme tenía 

e ixír al hórta ploránt, 

pero una veu arrogant 

me chillaba fórt: - ¡Teresa, (fique Tesesa) 

mira qu'eres clavariesa 

y tens que viure gochant! 

----

Asóles en el meu llit, 

miránt les tontes visións 

que veníen a millóns 

en les sombres de la nit 

volguí avisar en un crit 

pera demanar cónsól 

y vaig vore ixir el sol 

qu' en la seua llum ensesa 

me fea vore a Teresa 

chunt al hóme que la vól. 

----


SÓ PERANSA ¡Ya está la taula pará! 

Desde Adán hasta la fecha 

no s'ha vist dóna com yo 

pa fer les cóses apresa. 


AMPARITO ¡Mentres hiaxca qui t' achude!.. 


SÓ PERANSA ¿Qué tú qu' has fet, bachillera? (lo apóstrofe es una coma)


____



EL RETOR Y CAMPANETA, per el foro. 


RETOR ¡Ave María Purísima! 

¿Que tal vá la clavariesa? 

CAMPANETA ¡Salút y bón chocolate! 


TERESA Buenos días, CAMPANETA, 

TERESA, Ia SÓ PERANSA y AMPARITO besen la má al retór. 


RETOR ¡El señor vos fasa santes! 


SÓ PERANSA Grasies, y vosté qu' ho vecha. 


CAMPANETA. (Apart per AMPARITO) 

¡Cada vegá está més guapa! 

¡Vá camí de ferramenta!. 


TERESA (Fentlos sentar a la taula.) 

Primer a desdichunarse... 


RETOR Vamos, si vosté s' asenta 

y mos acompaña...

 

TERESA Es clar... 

(A la SÓ PERANSA.) 

Ya pót servirmos... ¡Apresa! 


CAMPANETA ¡Que no córrega!... Estes coses 

en tranquilitát y etsétera... 

(S'asenten els tres a la taula y AMPARITO y la SÓ PERANSA fan de camareres.) 

(Al RETOR, per AMPARITO.) 

¿S'ha fiját, siñor retor, 

lo que val la camarera? 


EL RETOR Yo no em fije en eixes cóses... 

¡Es un escolá més pelma! 


TERESA ¡Si que li agraen les chiques, 


CAMPANETA No totes, que la qu'es llecha 

pá mí que li agarre el tifus 

o el cólera... 


RETOR ¡Campaneta! 

Bueno les festes d'enguañ 

resultaran de primera. 

Tinc avís que ve l'obispo

exprofés desde Valensia,

y el Capitá Cheneral

si es qu'el seu que fer el deixa. 


TERESA ¡Tót s'ho mereix la Patrona! 


RETOR El programa de la festa 

es en conchunt, un alarde 

de bón gust. 


CAMPANETA (Cremantse a la primera sucá.) 

¡Redéll, com crema!

 

RETOR Prosesó com may s' ha vist, 

misa gran a tota orquesta, 

bous, castells y serenates, 

verbenes en la glorieta, 

traques, batalla de flors, 

y concursos de bellesa. 

Aixó es sóls pa la chent chove... 


CAMPANETA ¿Amparito se presenta? 


AMPARITO Sería fer el ridicul 

¿Presentarme yo tan llecha...? 


CAMPANETA ¡Ma quin atra! Si tu vas 

te l'emportes... 


RETOR ¡Campaneta! 

Ara, lo que sóls fá falta 

y lo que més interesa 

es saber qui es el clavari... 

Vosté sap qu'el temps apremia 

y tinc que donar el nóm 

a la Comisió de festa 

ans que se fasa de nit... 


TERESA El donará... 


CAMPANETA ¡Que se sapia! 

TERESA Tinc en cá que consultaro... 


RETOR ¡Mire que la cósa es serial 


TERESA A mig día se sabrá... 


RETOR Vindré a sabero, Teresa, 

es l' únic ya que falta 

y crec que no es un problema 

de difisil solusió 

pera una dóna tan llesta... 


CAMPANETA A propósit. Crec un deure 

el agrair a Teresa 

el regal que m'ha enviát... 

¡Una sotana soberbia! 

¡Masa sotana pa mí! 

¡De raso tota! ¡Qué prenda! 


TERESA ¡Segóns es el escolá 

te que ser la vestimenta! 

¿T'han fet atres regaléts...? 


CAMPANETA ¡Moltisims! La siñá mestra 

un roquét qu'es un primor, 

unes sabates la mecha, (la mechesa; la médico)

la filla del boticari 

cuatre calsetins de seda, 

un bonét la del alcalde 

y ara m'han dit que se pensa 

entre totes les esclaves 

que hián en la Bóna Prensa 

y las Hijas de María 

ferme un terno de chaqueta. 

(Tót asó ho diu sinse parar de menchar.) 

¡Desichos de les pobretes!

¡Son obsequiaores, cregam! 

Algunes hián de cuidao... 

Instigaes per la envecha 

en la Hermandad del Rosari 

m'han fet anar de pateta. 


TERESA ¡No tenen perdó de Deu! 


AMPARITO Com a totes les bromecha 

no li tenen el respete

que se li deu. 


RETOR (a Amparito) Vosté pensa 

igual que yo. Es un payaso

que per lo vist no escarmenta, 

y aixó es algo incompatible 

en les cóses de l' iglesia. 


CAMPANETA ¡Calle, m' han fet entre dos!. 


TERESA ¿Entredós y encara es queixa...? 


CAMPANETA Vullc dir qu' entre dos m' han fet 

una pasá molt mal feta. 

Li han fet creure a la Pelona 

que yo estíc mig mort per ella 

y ve darrere de mí 

lo mateixet que una fiera. 

¡Ya veu si la broma es cara! 

Una tía tan rellecha 

y que no fará els sincuanta 

seguintme d' eixa manera! 


RETOR ¡Ni son todos los qu' están 

ni te trellát Campaneta! 

(Alsantse. A TERESA.) 

Dins d' un rato tornarém. 

Repetixc que m' interesa 

saber el nóm del clavari 

qu'en son dret vosté nomena. 


TERESA Promét la contestasió... 


RETOR Y moltes grasies, Teresa, 

per l' obsequi. 


TERESA ¡Vosté mana! 


CAMPANETA Tot estaba de primera; 

Vosté te unes mans divines... 


SÓ PERANSA Qui les té soc yo, só pelma! 


CAMPANETA ¿Perqué, señora Peransa? 


SÓ PERANSA Perque yo soc la cuinera... 


CAMPANETA Perdone, que n' ho sabía... 


RETOR Hasta después, clavariesa. 


CAMPANETA 

(Fent mutis y mirant a Amparo.) 

¡Te uns ulls que me tornen loco! 

¡En cuant me mira, me crema!... 

Qu' a gust me socarraría 

en lo foc d' eixa morena. 

¡Nostre Siñor qu'hem perdone! 

¡Ay, amor, (Tropesant en la pórta del foro.) 


TERESA ¡Ay! 

¡Que tropesa! 

Fan mutis per el foro El RETOR y CAMPANETA.. 


AMPARITO ¡Esta que li en falten sinc! 


SÓ PERANSA ¡A mi me dona una febra! 

¡No he vist tipo mes inútil!



TERESA Arregléu la taula apresa 

y espavileuse, que yá 

es hora de fer faena... 


SÓ PERANSA Hast' ara ham estát ballant... 


TERESA ¡No vullc ferli cas, aguela! 


SÓ PERANSA De bón humor, dos minuts,

sis hóres de rabia ensesa, 

cuatre més de chillar molt, 

tres que se la endú pateta 

y lo restant de reñir 

en el primer qu' es presenta. 

Tres culleraes al día 

y el meche de cabesera 

que no torne per así (.) 

hasta después de la festa... 

Durant este últim parlament y acompaná de Amparito lleva tot el servisi de la taula. 

¡Anemsem, dius, Amparito! 

¡No t' entretingues!... ¡Apresa! 

Carácter de la meu ama.,. 

¡Tot lo mon a fer faena! 

(La SÓ PERANSA y AMPARITO fan mutis per la primera dreta.) 


TERESA ¡Se burlen del meu caracter! 

¡Eixa burla me molesta! 

¡Pero, Señor! ¿Soc yo mala? 

¡Es trist que n'ho reconega! 

Yo volguera reprimirme 

y ser un atra volguera... 

El cór no está en el caracter 

ni es el chenit la parella 

dels sentiments... ¿Soc yo bona? 

(A la Verche.) 

¡Contestam tú, Mare meua! 

(Después de una pausa)

Yo crec que m' ha dit que sí... 

¡Aixina estic satisfeta! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 

_____


TONI y CARPANTA, per la segón esquerra 


TONI (Apuntant en un paper). 

Trenta dos sacs de forment, 

vint y cuatre y huít... 


CARPANTA ¡Cabáls! 


TONI De fesóls cuaranta tres... 

Y catorse de escandall... 

Quinse de garrofes... 


CARPANTA ¡Ché.

que ten menches dos! 


TONI ¡Ya está! 

Yo no me menche garrofes..., 


CARPANTA Quinse y dos que tínc yo baix.... 


TONI ¡Habero dit, borinót


CARPANTA ¿Pa qué fas contes, carám? 

Sinse saber yo de números 

no m' equivoque d' un sac. 

¿En cá queda més faena...? 

TONI Hasta l' hóra de dinar 

pegarém un netechó 

a l' andana y a l' esprá 

sen anirem a la finca 

del Molí de San Pascual 

pera remoure la terra 

y vore ele (els) hórts com están 


CARPANTA ¡Masa faena pá huí! 


TONI Pues dispón tú que se fá... 


CARPANTA No anar al trót y més calma... 

trau tabaco y a fumar... 


TONI (Donantli tabaco.)

¿Qué tú no en tens, gorromino


CARPANTA Yo no 'n compre casi may...

Com l' estanc está en lo póble 

y yo vixc en l' arrabal... 

(Per lo sigarro.) 

¡Primét, pá que no murmures!... 


TONI ¡Vacha una viga, chermá

En pócs sigarros aixina 

¡adiós caixeta!... 


CARPANTA (Donantli el sigarro) Tín, yás 

eixe l' he fet pera tú... 

¡Tens més ganes de parlar! 

(Fense el seu sigarro mes grós encara.) 

Ara el meu, sinse avarisia... 

Requític, com mórt de fam... 

(Enseñantlil.) ¿Qué te pareix? 


TONI ¡Un petardo! 


CARPANTA ¡Trau mistos que va a esclatar! 


TONI ¿Tampóc tens mistos, Carpanta? 


CARPANTA ¡Mira, me s'han acabat!... 

Coinsidensies y cóses 

d'este mon. 

(Ensenént.) ¡Ajajajajá! 

¡Qué ve (be) se fuma de gorra! 

Cuant el fum en espirals

ix del sigarro y s'esponcha 

buscant el techo ¿no saps 

qu' es lo que díu? 


TONI No, señor. 


CARPANTA ¡Que sigues primo molts añs 

y que la teua petaca

siga de negres y blancs! 

_____


BATISTE per la pórta del foro 


TONI (Per BATISTE.) 


¡Atra vegá el só Batiste! 

¡Ché, Carpanta, cap a dalt! 

¡Toca, a netechar l' andana! 



CARPANTA ¡El désimo no estorbar! 

Dos visites tan seguides 

son d'algún significat... 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 


BATISTE (Vestit en el millor trache; de chaqueta y en pretensións de donar el colp.)

Desde qu'avans men aní 

qu' el cap el tinc trastornát 

y pareix qu'haixca trovát 

la incógnita del destí. 

Ara torne convensút 

de qu'he de guañar l' empresa...

¡No es tan temible Teresa 

com sempre m'ha paregút! 

Son chenit es comprensiu 

y cuant se posa altanera 

es una plucha llauchera... 

¡Algo con (com) plucha d'estiu! 

Abordarém la cuestió 

anant sempre per les bones 

qu' es com se guañen les dones... 

¡Pa persona lista, yo! 

___


TERESA, per la primera esquerra. 


TERESA Molt pronte has tornát, Batiste 


BATISTE Es qu' esperant no vivía... 


TERESA ¿Vas de soterrar? 


BATISTE ¡Qué guasa! 

Vaig á cosa molt distinta... 

TERESA De casament á estes hores

crec que no... 


BATISTE Vaig de visita 

a casa la clavariesa

del meu poble; una fadrina 

que te uns ulls que tornen loco 

a tot aquell que la mira. 

¿La coneixes? ¡Es molt guapa! 

Yo crec qu'es la mes bonica 

qu'ha naixcut en la Ribera. 

¡Es tota una pelailla! 


TERESA Si es tal com tu la dibuixes

¡ya estará pagá la chica! 


BATISTE Ara, que no' s podem vore... 

Ella es arrogant, altiva... 

Yo soc també un orgullós 

y no s'enteném aixina


TERESA Li anirás en pretensions... 


BATISTE Vullc que me venga una f inca 

que te lindant en dos meues 

y ella no vol... ¡Qué manía! 

El cas es que yo la pague 

a preu d'or per conseguirla


TERESA ¡Tens interés en comprarla!... 



BATISTE Ne tinc més de día en día, 

Ca vegá que me la nega 

mes ganes tinc de fer fira. 

tinc qu' alsar un almasén 

ahón áixa casa radica 

aprofitant les que tinc 

formant la mateixa línea. 

No haurá pera la taroncha 

ni en Carcaixent ni en Alcira 

almasén com el que pense 

construir yo... ¡creuteu, chica! 

Les taronches qu'en el abre 

son pérles d'un roig qu'enchisa 

al entrar en el palasio 

qu' al comersiant els dedica 

desicharán ser l' alfombra 

de una reina llevantina, 

y la reina será l' ama 

d'una mansió tan bonica. 

Treball y amor será el lema 

qu' al almasén presidixca, 

dels horts vindran els perfums 

del asahar, y la cuadrilla 

cuant entre els carros de fruta 

cantará gochosa aixina: 

"Les taronches y les dones 

son chermanes en la vida: 

p'aguantar les que son agres 

y tú eres agra chiquilla". 


TERESA ¡Aixó son cansóns, Batiste! 


BATISTE Cansóns, sí, qu'el vent envía 

pera que tú me contestes 

á esta pregunta enseguida; 

Per última volta digues: 

¿Me vens ó no vens la finca? 

_______



L'ALCALDE, CHUANET, El RETOR y CAMPANETA per el foro; La SÓ PERANSA y AMPARITO per la primera de la dreta, TONI y CARPANTA per la segón de la esquerra. 


RETOR La contestasió es urchent... 

CAMPANETA (Apart.) ¡Ave María Purísima! 

¡Chunts Batiste y Tereseta! 

¡Se maten els dos! 

L'ALCALDE ¡Cristina! 

Si yo sé qu'está ell así 

no vínc... ¡Me dona una tirria! 

BATISTE S'han quedát tots fets de pedra! 

RETOR Aquell que de pedra siga 

s'haurá quedát, que yo no... 

L'ALCALDE ¡Aixó está ben dit, reguitsa! 

CAMPANETA El señor retor cuant parla 

convéns a tots enseguida... 

RETOR Vením a vore de nou 

qui es la persona elechida 

pera clavari... 

L'ALCALDE ¡Mon fill! 

CHUANET ¡Carabasa en perspectiva! 

L'ALCALDE ¡Tú serás, pese a qui pese! 

TERESA ¿Tinc que ser yo la qu' ho diga? 

RETOR Es el dret de clavariesa, 

ho saps de sobra... 

L'ALCALDE ¡Per vida! 

(A CHUANET) ¡Si no te nomena a tú 

abuse de l'alcaldía 

y suspénc enguañ les festes!...  

TERESA Traga un paperet y escriga... 

RETOR (a CAMPANETA) Prepara la llapisera...

CAMPANETA ¡Espectasió chamay vista! 

L'ALCALDE (Apuntant) Chuano Peres y Gomes. 

TERESA ¡Soc yo asóles la que dicta! 

¡Es el dret de clavariesa! 

(Apuntant.) Batiste Chiner Garsía. 

BATISTE ¿Yo clavari? 

L'ALCALDE ¡No hián festes! 

BATISTE ¿Qué no hián festes? ¡Ché, rigas! 

Sent yo clavari n'haurán

per damúnt de l'alcaldía. 

SÓ PERANSA ¡Asó se veía vindre! 

TONI ¡Refóll, si pareix mentira! 

CARPANTA Este mon es un fandango... 

CHUANET Apart. ¡Pit al aigua y valentía!

Señor pare... 

L' ALCALDE ¿Qué vóls tú?

CHUANET Apart. Estíc que no tinc saliva! 

Resólt. Que yo me case en Amparo!.... 

L'ALCALDE ¡Te pegue la gran palisa!

¡Aixo es burlarse de mí!

¡Tú casarte en una chica

que no te rés!... 

CHUANET ¿Com qué no?

¡Te de tot! 

RETOR Parlar m' obliga

la situasió present

y vaig a fero enseguida:

Chuanét es pera Amparo, 

el amor els unifica

y no deu voste oposarse 

perqu'es el amor qui els guía. 

(A TERESA y BATISTE.) 

Y referent a vostés 

ya l' argument s' adivina: 

sent com son els dos clavaris 

no te ya interés la finca... 

Les dos hasiendes son una... 

¿Es aixina o no es aixina?

BATISTE ¡Aixina es!

L'ALCALDE Apart. ¡Quin descaro! 

CHUANET A Amparito. ¡Vine así!

AMPARITO ¡Ton pare hem mira! 

CHUANET Es que te ganes de dirte: 

¡Vine así a mons brasos, filla!" 

RETOR Li ho dirá... 

L'ALCALDE ¡Si no mirara! 

Abrasánt a AMPARITO. 

¡S'ha derrumbát l'alcaldía! 

CAMPANETA ¡Quin cuadro pera un museo! 

RETOR ¡El Señor qu'els beneixca! 


TERESA Al públic. 

El chenit no val pa rés 

y de riure tínc ya gana. 

Una cósa vullc no més: 

que m'aplaudixquen vostés... 

Ho vól una valensiana. 


TELÓ



REPARTO 

PERSONACHES ACTORS


TERESA SRA. MILLET 

30 añs cumplits y sinse casarse, perque no li ha donát la gana, les coses clares. No te ningún parent y ella asóles se goberna la casa y l'hasienda. Te la més gran fortuna del póble, tant es aixina que de mal nóm li han posát LA RICA. No té por a ningú, a tots planta cara y sap més que un notari. El seu carácter es mescla d'adust y cariñós, els dos extrems. Tan pronte pareix qu'acarisie com pareix que mosegue. 


AMPARITO SRA. DELAS 

18 primaveres y més bonica que un cromo. Algo presiá y algo presumida, pero... 

¡molt valensiana! Més que criá de Teresa paréix una espesie de secretaria particular. 


LA SÓ PERANSA SRA. FERRER 

60 añs. Es criá també de Teresa y cuinera al matéix temps, per lo que se creu en dret de ficarse en tots els guisaos. Es marmolona com ningún atra y dotora com la més dotora de les dotores. 


BATISTE SR. BROSETA 

40 añs e incasable. Después de la fortuna de Teresa, seguix la seua en lo póble. 

Es dominant y orgullós, pero no antipátic. 


CHUANET SR. ANDREU 

25 añs. Vergoñós y tímit. Com a fill del alcalde es disputat per les chicones del póble, pero ell no 'n dispara una. 


L'ALCALDE SR. MARTI 

60 añs. Docte, vanitós y dominaor de la voluntát dels atres. Se té per hóme de talent y es mes burro que ni fet d'encárrec. 


EL RETOR SR. TABERNER 

65 añs. Capellá de misa y olla... Per la seua bondat es volgút de tots els seus feligresos. 

TONI SR. HARO 

40 añs. Chornaler de Teresa. Induit per sertes lectures se te per sindicaliste pero es un manso borrego cuant veu els sigróns en perill 


CAMPANETA SR. FABRA 


20 añs. Escolá y mes pillo que bonico. Desde las Hijas de María a les del Pá de Sant Antoni no hiá chicona que se li resistixca. 


CARPANTA SR. CABRERA 

35 añs. Chunt en Tóni treballa les terres de Teresa. Es poc afisionat a la faena pero... ¡treballa! 

_____


L'acsió en un póble de la Ribera. - Epoca present. - Dreta y esquerra les del actor. 



OBRAS DE ESTA EDITORIAL 


LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO 


Un tomo en rústica, 3 pts. En pasta, 4'50 


Es la ultima producción de Aznar Pellicer de la que toda la prensa ha hablado 

encomiásticamente. 

Novela de costumbres baturras, copia exacta de la realidad. Se felicitará V. de 

haberla adquirido. 


- BIBLIOTECA STELLA -


Se compone de tomitos de bolsillo. a 1 Pta. tomo 


Van publicados: 


1.° Tardes de provincia (Poesías) por J. Lacomba 


2.° Aventura de viaje (Novela) por J. Aznar Pellicer 


3.° El Buey mudo “ por “ “ “ 


4.° Sendas de Luz (Poesías) por M. Bertolín Peña 


5.° El Safraner - Emigrantes (Novelas) por J. Aznar Pellicer 


GALERIA DE OBRES VALENCIANES - Cada ejemplar, 30 cts. 


ARTE VALENCIANO 


FOLCHI: SU OBRA :-: Por Juan Lacomba 

Un voluminoso tomo profusamente ilustrado 

En rústica, SEIS ptas. 

PRÓXIMAMENTE 

Los envenenadores de Londres. Cuaderno 20 cts. 

EN PRENSA 

EL MILLOR CASTIC DE ENRIQUE BELTRAN