Mostrando las entradas para la consulta guiada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta guiada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de abril de 2024

Lexique roman; Guele - Pregustar


Guele, adj, guéle, ce mot servait à désigner une certaine qualité de soie. Que neguna persona non auze far mesclar ab ceda guela... ni ab autra bona ceda... negunas autras cedas. Cartulaire de Montpellier, fol. 193. Que nulle personne n'ose faire mêler avec la soie guéle... ni avec autre bonne soie... nulles autres soies.

(chap. Guela, gueles, un tipo de seda.)


Guenchir, v., empêcher, détourner, préserver, éviter, esquiver.

Era vei qu' eu no m' en puesc guenchir.

G. Faidit: Tot me cuidei. Var.

Maintenant je vois que je ne puis m'en empêcher.

ANC. FR. No pot desturner ne guencir.

Marie de France, t. II, p. 374.

Et tout à droit sans faire tort 

Ne riens n'i guenchist ne estort.

Roman de la Rose, v. 19468. 

Il ne péust le cop guenchir.

Fables et cont. anc., t. II, p. 410.

2. Genchida, s. f., subtilité, tromperie, ruse.

A totz los jorns de ma vida 

No us farai de m' amor genchida. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

A tous les jours de ma vie je ne vous ferai subtilité de mon amour.

ANC. FR. Toz jors sot moult renart de guenche. 

Roman du Renart, t. I, p. 339.

Covient savoir guenches et tors 

Et engien por soi garantir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 169.

Guer, adj., louche.

Fig. Hai! pretz, quon iest mutz, sortz e guers!

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu. 

Ah! mérite, comme tu es muet, sourd et louche! 

CAT. Guerxo. ANC. ESP. Güercho (MOD. bizco). IT. Guercio

(chap. Garcho com Junqueras o Trueba, garchos, garcha, garches.)

Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

2. Guerle, adj., louche.

Nafra... uelhs, e 'ls ret tortz o guerles. Eluc. de las propr., fol. 68.

Blesse... les yeux, et les rend tors ou louches.


Guerpir, Gurpir, Grupir, v., déguerpir, abandonner, délaisser, quitter, séparer.

S' ieu ai tengut lonc temps lo vostre ostal, 

No us pessetz pas lu lo m fassatz gurpir.

P. Cardinal: De selhs. 

Si j'ai longtemps tenu votre hôtel, ne vous imaginez pas que vous me le fassiez déguerpir facilement.

Aissi guerpisc joy e deport. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Ainsi j'abandonne joie et amusement. 

Ieu mi gurp de lieys e m lays.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar. 

Je me sépare d'elle et m'éloigne. 

So qu' amar deuria 

Grup e mescre.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

Ce qu'il devrait aimer délaisse et mécroit. 

ANC. FR. Cil guerpirent Richart ki le durent garder. 

Roman de Rou, v. 3156. 

Si le guerpirent bien quatre-vingts chevaliers tuit ensemble.

Villehardouin, p. 143.

Si vus Deu querez, vus le truverez, e si vus le guerpissez, il guerpirad vus. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 106.

Sans partir de là, et sans ce qu'il soit possible leur faire guerpir la place.

Arrests d'amour, p. 866.

2. Degurpir, v., déguerpir, délaisser. 

L' angels de Dieu no 'lh vol ajudar, e degurpis lo.

Liv. de Sydrac, fol. 75. 

L'ange de Dieu ne le veut aider, et le délaisse. 

Ja Dami Drieu non plassa omnipotan 

Que ja vos degurpisqua a mo vivan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

Qu'il ne plaise jamais au Seigneur Dieu tout puissant que jamais je vous délaisse de mon vivant.


Guerra, Gerra, s. f., guerre.

Guerra mi plai, sitot guerra m fan

Amors e ma domna tot l' an.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Guerre me plaît, quoique guerre me font Amour et ma dame toute l'année.

Car tug son descofig li sieu 

En cella mortal guerra.

V. de S. Honorat. 

Car tous les siens sont déconfits en cette mortelle guerre.

Gerra mi play quan la vey comensar. 

Blacasset: Gerra mi. 

Guerre me plaît quand je la vois commencer. 

Loc. Savis homs de guerra.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 7.

Savant homme de guerre.

Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Je ne veux entrer en guerre ni en dispute. 

Greu pot issir de guerra. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78. 

Difficilement peut sortir de guerre. 

Prov. Car de guerra ven tart pro e tost dan. 

Aimeri de Peguilain: Cel que s' irais. 

Car de guerre vient tard profit et tôt dommage.

CAT. ESP. PORT. IT. Guerra. (chap. Guerra, guerres; guiarra, guiarres segons l'agüelo Sebeta.) 

2. Guerrestaje, s. m., guerroyage, action de guerre, de guerroyer.

Tenon per guerrestaje.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Tiennent pour guerroyage.

3. Guerrier, Guerrer, s. m., ennemi, adversaire.

Non ai guerrier pejor. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je n'ai pas d'ennemi pire.

Mas, de so guerrer, es honratz 

Qui s' en ventga ni mal li fai.

Un troubadour anonyme: Si trobest tan. 

Mais, quant à son ennemi, est honoré qui s'en venge et lui fait mal.

- Guerrier, combattant, soldat.

Fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. V. de Savari de Mauléon. 

Fut le meilleur guerrier qui oncques fut au monde. 

ANC. FR. Ysengrin qui fu ses guerriers 

Et qui le haoit mortelment.

Roman du Renart, t. II, p. 340.

CAT. Guerrer. ESP. Guerrero. PORT. Guerreiro. IT. Guerriere, guerriero.

(chap. Guerré, guerrés, guerrera, guerreres; guerrejadó, guerrejadós, guerrejadora, guerrejadores; enemic.)

4. Guerreira, s. f., ennemie.

Que m' es mala e salvatga guerreira.

P. Vidal: Quant hom onratz. 

Qui m'est mauvaise et sauvage ennemie.

Adjectiv. fig.

Per merce, qu' es guerreira d'orguelh.

Arnaud de Marueil: Us joys d'amor. 

Par merci, qui est ennemie d'orgueil. 

ANC. FR. Car ainc en nule manière 

Ne forfis 

Que fuissiez ma guerrière.

Romancero français, p. 88.

CAT. ESP. Guerrera. PORT. Guerreira. (chap. guerrera, guerreres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

5. Guerreiaire, Guerreyador, s. m., guerrier, guerroyeur, combattant.

Molt devon esser ses paor, 

Segur e bon guerreyador

Selhs qu' iran.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

Moult doivent être sans peur, rassurés et bons combattants ceux qui iront. 

Adjectiv. Tos temps fust orgulhos e guereyaire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86. 

En tout temps tu fus orgueilleux et guerroyeur. 

So m'o somon qu' eu sia guerreiaire. 

Marcabrus: Auiatz del chant. Var. 

Cela me le commande que je sois guerroyeur. 

CAT. Guerrejador. ESP. PORT. Guerreador. IT. Guerreggiatore. 

(chap. Guerrejadó, guerrejadós, guerrejadora, guerrejadores.)

6. Guerreiar, v., guerroyer, combattre.

Tro m fetz Angles guereiar. 

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon. 

Jusqu'à ce que vous me fîtes combattre les Anglais.

Fig. Vuelh be qu' Amors m' asalha

E m guerrei matin e ser.

Peyrols: Manta gens. 

Je veux bien qu'Amour m'assaille et me combatte matin et soir. 

Atressi m'ai guerreiat ab Amor, 

Col francx vasals guerrei' ab son senhor, 

Que ill tol sa terr' a tort, per qu'el guerreia.

Raimond de Miraval: Dona. 

J'ai combattu ainsi avec Amour, comme le franc vassal combat avec son seigneur, qui lui enlève su terre à tort, c'est pourquoi il guerroie. 

ANC. FR. Si guerroioit un sien voisin. Marie de France, t. I, p. 98. 

Il avoit guerrojet son seigneur droiturier. Chronique de Cambray.

CAT. Guerrejar. ESP. PORT. Guerrear. IT. Guerreggiare, guerriare.

(chap. Guerrejá: guerrejo, guerreges, guerrege, guerregem o guerrejam, guerregéu o guerrejáu, guerregen; guerrejat, guerrejats, guerrejada, guerrejades.)


Réquiem per un llauradó español.


Guida, Guia, s. f., guide.

Jhesus Crist nos a mostrada 

Via, qu' es del ver gaug guida.

G. Riquier: Vertatz es. 

Jésus-Christ, qui est guide du vrai bonheur, nous a montré la voie.

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia.

P. Cardinal: Un sirventes.

Qu'avec votre fils vous nous soyez bon guide.

- Guidon.

Tort porta senheira, 

Et Orguelh la guia.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Tort porte l'enseigne, et Orgueil le guidon. 

Tantas senhas, de guias e tans penos. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78.

Tant d'enseignes, de guidons et tant de pennons.

ANC. FR. Et l'oeil ma seule guide en l' amoureux voyage. 

Premières oeuvres de Desportes, p. 116. 

Guide pour luy bien arrestée. Forcadel, p. 112.

Sois guyde de ma guyde, et mes sens illumine. P. Hegemon, p. 1. 

CAT. ESP. (guía) PORT. Guia. IT. Guida. (chap. Guía, guíes.)

2. Guit, s. m., guide, conducteur, conduite. 

Fo en guitz e capdels I coms Giraus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83. 

En fut guide et chef un comte Giraud. 

Fig. Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome trompeuse, qui êtes guide de tous maux.

Un troubadour a employé ce mot au féminin.

Sera ns la guitz 

Sobr' els fals fellos, descauzitz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Nous sera le guide contre les faux félons, infâmes. 

Loc. Si aquest guit Amors far mi volia.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel. 

Si Amour me voulait faire cette conduite. 

Que m denhet en guit aver.

Pierre d'Auvergne: Gent es entr' om. 

Qui me daigna avoir pour guide. 

ANC. CAT. Guitz.

3. Guidatge, Guizatge, Guiatge, Guidonatge, s. m., conduite, direction, sauf-conduit, sauvegarde. 

Donatz me guidatge que m men' a salvament. Guillaume de Tudela.

Donnez-moi conduite qui me mène à salut.

En bona companhia et en segur guizatge. V. et Vert., fol. 103.

En bonne compagnie et en sûre direction. 

Mas si m prezes Amors en son guiatge. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Mais si me prenait Amour sous sa sauvegarde. 

Ab lui ai guidonatge, 

Joc e gaug e joi e ris.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. 

Avec lui j'ai sauf-conduit, badinage et plaisir et joie et ris.

- Droit de guide. 

Pezage ni guiatge. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.

(chap. Peache ni guiache. Los dos eren impostos.)

Péage ni droit de guide.

ANC. CAT. Guiatge. ANC. ESP. Guiage (MOD. guiaje). IT. Guidaggio.

(chap. guiache, guiaches; dret, drets de guía, impostos.)

4. Guidamen, s. m., direction, conduite.

Lo cors vay seguramen pel guidamen dels oilhs.

Per lo guidamen d'un' estela.

Liv. de Sydrac, fol. 76 et 119.

Le corps va sûrement par la direction des yeux.

Par la direction d'une étoile.

ANC. FR. A voulu le ciel, comme instrument,

De son pouvoir être le guidement.

J. Bouchet, triomphe de François Ier, fol. 48.

ANC. ESP. Guiamiento. IT. Guidamento. (chap. Guiamén, guiamens.)

5. Guisansa, s. f., action de guider, direction, sauvegarde.

Qui a vostra guisansa.

Un troubadour anonyme: Flors de Paradis. 

Qui a votre sauvegarde.

6. Guidaire, Guizaire, Guiador, Guisador, s. m., guide, conducteur. 

Cui sens non es guidaire, No sab ni pot a cap traire.

Giraud de Borneil: S'es cantars.

Celui à qui sens n'est pas guide, ne sait ni peut mener à bonne fin.

Ar es mortz selh que degr' esser guizaire, 

Lo mielhs del mon, de totz los joves bos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Maintenant est mort celui qui devrait être conducteur, le meilleur du monde, de tous les jeunes bons.

Garda que ses guiador no t metas en la via. Trad. de Bède, fol. 80. Garde que sans guide tu ne te mettes en la route.

Nostre Senher Dieus anava lur davant... e fo lur guisador.

Hist. abr. de la Bible, fol. 39.

Notre Seigneur Dieu leur allait devant... et fut leur guide.

ANC. FR. Conduisières des os et guières de batailles.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 289. 

Devindrent guideurs et gouverneurs des marchans.

Monstrelet, t. III, fol. 86. 

Les maistres guydeurs d'une nef. 

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 33. 

CAT. ESP. PORT. Guiador. IT. Guidatore. (chap. Guiadó, guiadós, guiadora, guiadores; guía, guíes.)

7. Guidar, Guizar, Guiar, v., guider, conduire, diriger.

Aissi com la clara stela 

Guida las naus e condui,

Si guida bos pretz selui 

Q' es valens.

Folquet de Romans: Aissi com. 

Ainsi comme la claire étoile guide et conduit les navires, ainsi bon mérite guide celui qui est méritant.

Selh qui guidet tres reis en Betleem.

(chap. Aquell que va guiá tres reys hasta (a) Belén.)

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Celui qui guida trois rois en Bethléem.

Anc l' entresenh faitz ab benda 

De la jupa del rey d'armar, 

Que ilh baillet, no lo poc guizar 

Qu'om ab coltelhs tot no 'l fenda.

Bertrand de Born: Quan vey pels. 

Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec une bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger qu'on ne le fende tout avec couteaux.

Fig. Qui autre a salut guia, 

Venir deu a salvamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui guide un autre à salut, doit venir à sauvement.

Part. pas. Lo rey tenc per mal cosselhat 

De Fransa, e per piegz guizat.

(chap. Tinc al rey de Fransa per mal consellat, y per pijó guiat.)

Bertrand de Born: Ieu chan.

Je tiens le roi de France pour mal conseillé, et pour pirement guidé. 

ANC. FR. Il ne tienent reson ne droit

Ne nos sevent guier à droit.

Fables et cont. anc., t. II, p. 334.

A li debvent entendre, é il les maine é guie. 

Rogier sun filz la tierce guie.

Roman de Rou, v. 3929 et 6674.

CAT. ESP. PORT. Guiar. IT. Guidare. (chap. Guiá: guío, guíes, guíe, guiem o guiam, guiéu o guiáu, guíen; guiat, guiats, guiada, guiades.)

8. Desguidar, v., égarer, dévier.

Fatz assaber que Karles no s desguida.

Austor Segret: No sai. 

Fais assavoir que Charles ne s'égare.

(chap. Desviá; des + guiá : desguiá, pedre la guía o lo camídesencaminádesencaminás.)


Guil, s. m., tromperie, moquerie.

Leys que non pren en guil 

Mos bos digz.

Raimond de Miraval: Aissi m tenc.

A celle qui ne prend en moquerie mes beaux propos.

2. Guila, Gilla, s. f., tromperie, mensonge, moquerie.

Lunhs, per lieys lauzar, no pot dir guila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Nul, pour la louer, ne peut dire mensonge. 

Ben sai que li mal parlador, 

Car voill de lor gillas ver dir, 

M' en appelaran sofridor.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Je sais bien que les méchants parleurs, parce que je veux de leurs tromperies dire le vrai, m'en appelleront endurant.

ANC. FR. Cil qui savoit assez de guile.

Roman du Renart, t. I, p. 183. 

Mais li begins, li pappelars 

Qui plus seit gille que renars. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 116.

3. Guillador, s. m., trompeur, mensonger, moqueur.

Quan vey que 'l ric baron metran

So don eron avar e guillador.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 

Quand je vois que les puissants barons dépenseront ce dont ils étaient avares et trompeurs.

ANC. FR. Puanz vilains et ors et lierres,

Este-vos devenuz guilierres?

Roman du Renart, t. II, p. 261. 

Et cil sont si nice et si fol 

Et guileor et lasche et mol.

Fables et cont. anc., t. II, p. 311.

4. Guilar, v., tromper, se moquer.

Mas ieu no trob entre mil

Un qu' en los sieus fagz no guil.

Aimeri de Bellinoy: Pos lo gays.

Mais je ne trouve entre mille un qui en ses faits ne trompe.

Mos cors d'amar se guila.

Raimond de Miraval: Aissi m. 

Mon coeur se trompe d'aimer. 

ANC. FR. Tant lor oï mentir et guiller 

Que je ne sai entr' aus parler.

Fables et cont. anc., t. II, p. 311. 

Car tant de gens se sont mis au guiller

K'à poine iert mais conus fins amis...

Ains vueil qu'el me truit bault

Sans guiller et sans mentir.

Le Roi de Navarre, ch. 11 et 26. 

Que par moi soit loial amor ghilée. 

Le Comte d'Anjou, ms. 7222, fol. 4.


Guimar, v., bondir. 

Fig. Mos cors de gaug salh e guima.

Rambaud d'Orange: Una chansoneta. 

Mon coeur de joie saute et bondit.


Guiner, s. m., renard.

Porcier, cara de guiner.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Porcier, visage de renard.

(chap. Rabosa, raboses. Rajadell, cara de rabosot; Margarita Celma Tafalla, cara de rabosota. En dialecte catalá: guineu.)

Cuando te levantas con sueño y te quedas mirando un zapato

Guinh, s. m., guignement, action de guigner.

S'il fai parventa

Qu'el guinh ni l' huelh lor vire.

P. Rogiers: Tan no plou.

Si elle fait semblant que le guignement et l'oeil elle leur adresse.

Am sol lo guinh dels ueills amdos. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Avec le seul guignement des deux yeux.

ESP. Guiño. (chap. Clucada, clucades d' ulls; v. clucá, guiñá.)

2. Guinhar, Guinlar, v., guigner, lorgner, regarder, faire signe.

No us denharia sol guinhar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66. 

Ne vous daignerait pas seulement guigner. 

De sai guarda, de lai guinha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Deçà regarde, delà guigne.

Guinhet li adoncs Symon P., e dis ad el: “Qual es de qui o dis?”

Frag. de trad. de la Passion. 

Simon Pierre regarda alors vers lui, et dit à lui: “Qui est celui de qui tu dis cela?” 

Part. prés. Sos oils es riens et guinians.

Trad. de Bède, fol. 40. 

Son oeil est riant et guignant.

Part. pas.

Floripar a guinhat Malmuzet de Gornat. Roman de Fierabras, v. 2145.

Floripar a regardé Malmuzet de Gornat.

CAT. Guinyar. ESP. Guiñar. IT. Ghignare. (chap. Mirá; clucá (com al alemán gucken): cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen; clucat, clucats, clucada, clucades. Oriol Junqueras cluque un ull mes que l'atre.)

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam

Guinier, Guindolier, s. m., guignier, guindolier, espèce de cerisier. Guindolier per guinier. Leys d'amors, fol. 69.

Guindolier pour guignier.

CAT. Guinder. (ESP. chap. Guindo; classe de sireré, de sirera. Les guindes són famoses en almíbar. Yo no hay caigut de cap guindo ni de cap siré, y aixó que hay pujat moltes vegades.)


Guirbia, s. f., châsse, cassette.

Fetz far doas guirbias guarnidas d'aur e d' argen en las quals mes los cors sanhs.

Trobet en la sagrestia una guirbia d'argen... Aquesta guirbia era sagelada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 134 et 89.

Fit faire deux châsses garnies d'or et d'argent en lesquelles il mit les corps saints.

Trouva en la sacristie une châsse d'argent... Cette châsse était scellée.

(chap. Pareix que sigue la caixeta o capseta dels corporals.)


Guisa, Guia, s. f., guise, manière, façon, sorte.

Ce mot est venu de l'ancien allemand weise, qui signifiait manière, mode, etc. (N. E. Aún tiene este significado. Se usa sobre todo como adverbio de modo, ejemplo: möglicherweise : probablemente.)

Germanis superioribus vocabulum est weise, quod morem seu ritum ac modum significat. Cluverius, Antiq. germ., l. I, c. 9.

Voyez Wachter, V° weise. 

No sai en qual guiza m fui natz.

(chap. No sé de quína guisa o manera vach naixe.)

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Je ne sais en quelle manière je fus né.

Esta ben qu'ieu aprenda 

En qual guiza viu besonhos.

Guillaume de Balaun: Mon vers. 

Il est bien que j'apprenne en quelle manière vit le nécessiteux.

Aisi m'a tot Amors vout e virat 

D' autres afars, e tornat a sa guiza.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

Ainsi Amour m'a entièrement changé et détourné d'autres affaires, et tourné à sa guise.

- Genre, espèce.

Car l' un son gran, l'autre menor, 

L'autre petit de bona guisa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car les uns sont grands, les autres moindres, les autres petits de bonne espèce. 

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesses sont diverses, et mérites de maints genres.

- Avis. 

Loc. Guillem, prims iest en trobar, a ma guia.

T. des deux Guillaume: Guillem prims. 

Guillaume, tu es ingénieux à composer, à mon avis. 

ANC. FR.

Chevals quistrent et armes à la guise franchoise.

Roman de Rou, v. 1305. 

CAT. ESP. PORT. IT. Guisa. (chap. Guisa, guises; manera, maneres; forma, formes.) 

Adv. comp. Si cum sel qu'es tan grevatz 

Del mal que non sent dolor... 

De guisa m sui oblidatz. 

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi comme celui qui est si accablé du mal qu'il ne sent douleur... de même je me suis oublié. 

Prép. comp. A guisa de lairo. Poëme sur Boèce. 

A manière de larron.

A guiza de fin amador,

Ab franc cor, humil et verai.

Arnaud de Marueil: A guiza. 

A manière de fidèle amant, avec coeur franc, humble et vrai.

ANC. FR.

Ne se contindrent mie à guise de félon. Roman de Rou, v. 2774.

ANC. ESP.

A guisa de sages ombres establecia raciones.

Poema de Alexandro, cop. 273. 

IT. A guisa d'un cane. 

A guisa d' animali bruti.

Boccaccio, Decameron, I, 1 et 2. 

Conj. comp. Cant hom amayestra la causa, que non deu pezar, de guisa que sia plus pezans. V. et Vert., fol. 17. 

Quand on arrange la chose, qui ne doit pas peser, de manière qu'elle soit plus pesante. 

En guia 

Que s' amor volia.

G. Riquier: Gaya pastorella.

En sorte que je voulais son amour. 

ESP. De tal guisa que ningun miedo non han.

Poema del Cid, v. 1500. 

PORT.

Espaço la de guisa que tres homens d'armas 

Podiam ir a par folgadamente por ella. 

Cron. del rey D. Joano I, cap. 169.

2. Aguisar, v., affaiter, arranger, disposer.

VIII jorns totz dreitz davant abril, 

Deu hom son auzel aguisar 

Aissi que meills deia mudar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Huit jours tous justes avant avril, on doit affaiter son oiseau ainsi qu'il doive mieux muer.

Fig. Ilh vos aguisaran

Cum ja joys non aiatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz. 

Ils vous disposeront de sorte que jamais vous n'ayez joies.

ESP. Aiguisar.

3. Desguisamen, Desguizamen, s. m., façon, genre, manière, différence,

diversité. 

Co 'ls savis e 'ls homes an lur perfazemens,

Tot en aissi com son de motz desguizamens. 

Auzels, peysos e bestias de motz desguizamens.

Fo partida per sorts en mains desguisamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Comme les sages et les hommes ont leurs perfections, tout par ainsi comme ils sont de beaucoup de manières.

Oiseaux, poissons et bêtes de beaucoup de genres.

Fut partagée par sorts en maintes manières.

4. Deguisable, adj., changeant, divers, différent.

Chausas cofeitas en deguisabla maneira. 

Deguisabla volontaz.

Trad. de Bède, fol. 46 et 57.

Choses confectionnées en diverse manière. 

Volonté changeante.

5. Desguisar, Desguizar, v., déguiser, transformer, diversifier.

En aisi 'l poiretz desguizar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Par ainsi vous le pourrez déguiser.

En cantas guizas se desguiza lo demoni.

(chap. De cuantes maneres “se disfrasse” lo dimoni. Inglés: disguise.)

Cant el se desguiza en forma d' angel.

V. et Vert., fol. 61 et 62.

En combien de façons se transforme le démon.

Quand il se déguise en forme d'ange.

Part. pas. Ni per faitz desguizatz.

G. Riquier: Aitan grans. 

Ni par faits déguisés.

Una bestia meravilhozamens desfigurada e desguizada.

V. et Vert., fol. 6.

Une bête merveilleusement défigurée et déguisée.

Comenseron a parlar en desguisadas lengas.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 2. 

Commencèrent à parler en langues diversifiées.

(chap. Disfrassá, transformá, diversificá.)

6. Desaguizar, v., déranger, changer, transformer, renouveler.

Quan se desaguisa l' anz.

Giraud de Borneil: Era quant. 

Quand se renouvelle l'année.


Guiscos, adj., rusé, habile, prudent.

Esser contra enemicx, 

Per esquivar son dam,

Guiscos...

Si fort non es guiscos, 

Soven er enganat.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Être rusé contre ennemis, pour éviter son dommage...

Si fort il n'est rusé, souvent il sera trompé. 

Mas pero l' apostolis qu' es savis e guiscos. Guillaume de Tudela.

Mais pourtant le pape qui est sage et prudent. 

Pros en armas, e fort guiscos en cavalairia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166. 

Preux en armes, et fort habile en chevalerie.

2. Guiscosia, s. f., ruse, habileté, prudence.

Guiscosia 

Que tan d' obs a tot dia.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Prudence qui tant de besoin fait chaque jour.


Guisquet, s. m., guichet.

Bocals e gueridas e guisquet.

Guillaume de Tudela. 

Défilés et guérites et guichet.


Guitara, s. f., lat. cithara, guitare.

Amor te sos enamoratz 

Tot jorn alegres e paguatz,

Miels que lautz ni guitara.

Brev. d'amor, fol. 193.

Amour tient ses amoureux toujours joyeux et contents, mieux que luth et guitare.

CAT. ESP. PORT. Guitarra. IT. Chitarra. (chap. Guitarra, guitarres; guitarrejá : tocá la guitarra. Lo laúd o laút es paregut a la bandurria. 
En fransés es luth, y de aquí ve luthier.)

Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió

Guizier, s. m., gésier.

Mangero de son guizier. Cat. dels apost. de Roma, fol. 42.

Mangèrent de son gésier.

(ESP. Molleja.)

Guizier, s. m., gésier.



Gustament, s. m., goût.

Al tocament et al gustament.

(chap. Al tocamén, tacto, y al gust.)

La lengua que es istrument de gustament.

Eluc. de las propr., fol. 28 et 35. 

Au toucher et au goût.

La langue qui est instrument de goût. 

Atroba gustament de sanc en la sua boca.

(chap. Trobe gust de sang a la seua boca.)

Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Trouve goût de sang dans sa bouche.

ANC. CAT. Gustament. IT. Gustamento.

2. Gost, s. m., lat. gustus, goût.

Una sabors dins lo cor que ve de molt suau gost.

Fig. Per aquest coral gost de divina sapiensa.

Trad. de Bède, fol. 18. 

Une saveur dans le coeur qui vient de goût très suave. 

Par ce cordial goût de divine sagesse.

CAT. Gust. ESP. Gusto. PORT. Gosto. IT. Gusto. (chap. Gustgustos.)

3. Gustatiu, adj., gustatif. 

Desplazer el sen gustatiu.

La virtut gustativa.

Eluc. de las propr., fol. 270 et 45. 

Déplaire au sens gustatif.

La faculté gustative.

(chap. Sentit gustatiu, sentits gustatius, glándula gustativa, glándules gustatives.)

4. Gustable, adj., appréciable au goût, susceptible d'être goûté.

Causas gustablas... La causa gustabla.

(chap. Coses gustables... la cosa gustable; apressiable al gust, que pot sé gustat.)

Eluc. de las propr., fol. 45.

Choses appréciables au goût... La chose susceptible d'être goûtée. 

ESP. Gustable.

5. Gostar, v., lat. gustare, goûter, tâter.

La boca d' ome si a dos officis: Gostar, so es manjar e beure, e parlar.

(chap. La boca del home té dos ofissis: gustá, aixó es minjá y beure, y parlá.)

V. et Vert., fol. 19.

La bouche de l'homme a deux emplois: goûter, c'est-à-dire manger et boire, et parler.

Fig. Jamais d'aital paor K. non gost. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

Jamais Charles ne goûte de telle peur.

Substantiv. An be sentir et odorar, 

Auzir et vezer e gostar.

(chap. literal: Tenen be lo sentí y lo aulorá, lo escoltá y lo vore y lo gustá; tacto, olfato, oít, vista, gust.)

Brev d'amor, fol. 5.

Ont bien le sentir et l'odorer, l'ouïr et le voir el le goûter.

ANC. ESP.

Pero aunque ome non goste la pera del peral.

(ESP. MOD. Pero aunque el hombre no pruebe la pera del peral.)

Arcipreste de Hita, cop. 144.

CAT. ESP. MOD. Gustar. PORT. Gostar. IT. Gustare. (chap. gustá, probá, tastá, catá. Yo gusto, gustes, guste, gustem, gustéu, gusten; gustat, gustats, gustada, gustades; probat, probats, probada, probades; tastat, tastats, tastada, tastades; catat, catats, catada, catades.)

6. Pergostar, v., goûter avec attention, savourer.

Per aquel coral gost de divina sapiensa pergostam las sobeiranas chausas. Trad. de Bède, fol. 18.

Pedro Saputo en chapurriau

Parce cordial goût de divine sagesse nous savourons les choses suprêmes.

7. Pregustar, v., lat. praegustare, déguster, goûter d'avance.

Medecina amara ab dossa deu palliar, et de la amara pregustar.

Eluc. de las propr., fol. 104.

Doit pallier médecine amère avec douce, et goûter d'avance de l'amère. IT. Pregustare.

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, VI.

VI.

Pero Daniel, lo Mussol, sí que sabíe ara lo que ere tindre lo ventre sec y lo que ere un aborto. Estes coses se fan sensilles y comprensibles a determinada edat. Antes, li pareixíen una cosa de bruixes.
Lo desdoblamén de una dona no trobe puesto al servell humano mentres no se fa evidén la pancha delatora. Y assó no passe casi may abáns de la Primera comunió. Los ulls no valen, antes de eixa edat, pera constatá les coses palmaries y simples, tan, que mes abán, mos abrume. Pero tamé Germán, lo Tiñós, lo fill del sabaté, sabíe lo que ere un ventre sec y lo que ere malparí. Germán, lo Tiñós, sempre va sé un bon amic, a totes les ocasions; hasta a les mes difissils. No va arribá, en Daniel, lo Mussol, a la mateixa intimidat que lo Moñigo, per ejemple, pero aixó no ere achacable an ell, ni a Daniel, lo Mussol, ni a cap de les coses y fenómenos que depenen de la nostra voluntat. Germán, lo Tiñós, ere un mosset esmirriat, fluix y blancot de cara, pálit.

Pot sé en un pel menos negre no se li hagueren notat tan los rogles, les calves. Perque Germán teníe calves desde mol chiquet y seguramen per assó li díen lo Tiñós, encara que, per supost, les calves no foren de tiña propiamen parlán. Son pare, lo sabaté, ademés del talleret - a ma esquerra de la carretera, segóns se puje, passat lo palau de don Antonino, lo marqués - teníe deu fills: sis com Deu mane, desglosats en unidats, y datres cuatre de dos bessonades. La seua dona ere mellissa y sa mare de la seua dona, la sogra, u habíe sigut y ell teníe una germana a Cataluña que ere mellissa tamé y habíe tingut tres chiquets de una vegada, y va eixí, per naixó, als diaris y lo gobernadó los habíe socorregut en un donatiu. Tot aixó ere sintomátic sense cap duda. Y dingú apearíe al sabaté de la seua creensia de que estos fenómenos se debíen a un bacilo, "com consevol atra enfermedat". Andrés, lo sabaté, vist de frente, podíe passá per pare de familia numerosa; vist de perfil, impossible. En motius de sobres li díen al poble:
"Andrés, lo home que de perfil no se veu". Y aixó ere casi literalmen sert per lo esmirriat y prim que ere. Y ademés, teníe una mol acusada inclinassió cap a abán, algúns díen que per lo seu treball, datres que per lo seu afán insassiable de perseguí, hasta pédreles de vista, les pantorrilles de les chiques que desfilaben dins del seu cam visual. Veénlo en esta dispossisió resultabe poc creíble, vist de frente o de canto, que siguere pare de deu criatures. Y per si fore poca la prole, lo talleret de Andrés, lo sabaté, estabe sempre ple de verderols, canaris y cagarneres o cardelines engabiats y a la primavera atabalaben en lo seu cri-cri punchán mes de una dotsena de grills. Lo home, atraít per lo misteri de la fecundassió, fée en aquells animalets tota classe de experimentos. Crusabe femelles de canari en verderols y canaris mascles en cardelines femelles pera vore lo que eixíe, y ell assegurabe que los hibrids oferíen entonassións mes delicades y cadensioses que los de pura rassa. Per damún de tot, Andrés, lo sabaté, ere un filósofo. Si li díen: "Andrés, ¿pero no ne tens prou en deu fills que encara busques la compañía dels muixóns?", responíe: "Los muixóns no me dixen escoltá als sagals". Per un atra part, la majó part dels fills estaben ya en edat de espabilás y casi de saltá del niu. Los pijós añs habíen passat a la historia. Per sert que al cridá a quintes a la primera parella de bessons va tindre una discussió acalorada en lo Secretari perque lo sabaté assegurabe que eren de reemplassos diferens.

- Pero home de Deu - va di lo Secretari -, ¿cóm han de sé de diferenta quinta sén bessons? A Andrés, lo sabaté, se ni en van aná los ulls detrás de les fortes cuixes de una mossa que habíe anat a justificá la aussensia de son germá. Después va amagá lo coll, en un movimén que recordabe al caragol que se embutix a la seua clasca, y va contestá:
- Mol fássil; Andressín va naixe a les dotse menos deu del día de San Silvestre. Cuan va naixe lo Mariano ya ere añ nou. Sin embargo, com los dos estaben inscrits al Registre lo 31 de desembre, Andrés, "lo home que de perfil no se veu", va tindre que asseptá que se emportaren juns als dos chics. Un atre de sons fills, Tomás, estabe ben colocat a la siudat, a una empresa de autobusos, autocars o coches de línia. Un atre, lo Garcho, li ajudabe a la sabatería. Les demés eren chiques, exepte, naturalmen, Germán, lo Tiñós, que ere lo mes menut o cagarniu. Germán, lo Tiñós, va sé lo que va di de Daniel, lo Mussol, lo día que este se va presentá a la escola, que mirabe les coses com si sempre estiguere assustat. Afinán un poc, resultabe sé Germán, lo Tiñós, qui habíe rebatejat a Daniel, pero este no li guardabe cap rencor per naixó, al contrari, va trobá en ell, desde lo primé día, una leal amistat. Les calves del Tiñós no van sé obstácul pera una comprensió. Si auncás, les calves van fassilitá aquella amistat, ya que Daniel, lo Mussol, va sentí desde lo primé momén una vehemen curiosidat per aquelles isletes blanques, ubertes al espés océano de pel negre que ere lo cap del Tiñós. Sin embargo, a pesá de que les calves del Tiñós no constituíen cap motiu de preocupassió a casa del sabaté ni al seu reduít rogle de amics, la Pesteta gran, guiada per lo seu frustrat instinto maternal en lo que englobabe a tot lo poble, va dessidí intervindre al assunto, per mes que lo assunto ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res. Pero la Pesteta gran ere mol afissionada a fotres aon dingú la cridáe. Creíe que lo seu interés sense mida per lo prójimo lo dictabe lo seu fervén anhel de caridat, lo seu alt sentit de la fraternidat cristiana, cuan lo sert ere que la Pesteta gran fée aná esta treta pera pugué ensumá per tot arreu com disfrassada, pero poc convinsén, de prudensia y discressió. Una tarde, están Andrés, "lo home que de perfil no se veu", atrafegat al seu cuchitril, lo va sorprendre la arribada de doña Lola, la Pesteta gran.

- Sabaté - va di, apenes va está dabán dell -, ¿Cóm té vosté al sagal en eixes calves?

Lo sabaté no va pedre la compostura ni va apartá la vista de la seua faena.

- Díxol está, siñora - va contestá -. De aquí sen añs no se li vorán les calves.

Los grills, los verderols y les cagarneres armaben un sarabastall espantós y la Pesteta y lo sabaté habíen de entendres a crits.

- ¡Tingue! - va afegí ella, autoritaria -. Per les nits li fique esta pomada. Lo sabaté va alsá la vista cap an ella, va agarrá lo tubo, lo va mirá y remirá per tot arreu y, después, lay va torná a la Pesteta. - Guárdossel - va di -; aixó no val. Al chiquet li va apegá les calves un muixó. Y va continuá treballán.

Alló podíe sé verdat y podíe no séu. Germán, lo Tiñós, sentíe una afissió sense mida per los muixóns. Seguramen se tratabe de una reminissensia de la seua primera infansia, desarrollada entre estridens piulits de verderols, canaris y cardelines. Dingú a la vall enteníe de muixóns tan com Germán, lo Tiñós, que ademés, per los muixóns, ere capás de passás una semana sansera sense minjá ni beure. Esta cualidat va influí mol, sense duda, en que Roc, lo Moñigo, se avinguere a fé amistat en aquell sagal físsicamen tan defissién. Moltes tardes, al eixí de les classes, Germán los díe:

- Anem. Sé aón ña un niu de vileros. Té dotse críes. Está a la tapia del boticari.

O be: - Veniu en mí al prat del Indiano. Está plovisnán y los tords eixirán a picotejá les boñigues. Germán, lo Tiñós, distinguíe com dingú a los muixóns per la violensia o los espasmos del vol o per la manera de piulá; adivinabe los seus instins; coneixíe, en detall, les seues costums; pressentíe la influensia dels cambis atmosferics en ells y se diríe que, de habéu dessichat, haguere adeprés a volá. Aixó, com pot suposás, constituíe pera lo Mussol y lo Moñigo un don de inapressiable valor.

Si anaben a cassá muixóns no podíe faltá la compañía de Germán, lo Tiñós, com a un cassadó que se estime en algo no pot faltáli lo gos. Esta debilidat del fill del sabaté li va portá per un atra part mol serios contratems. En serta ocasió, buscán un niu de gribes entre la malea de damún del túnel, va pedre lo equilibri y va caure aparatosamen damún de la vía, trencánse un peu. Al cap de un mes, don Ricardo lo va doná per curat, pero Germán, lo Tiñós, va renquejá de la cama dreta durán tota la seua vida. Claro que an ell no li importabe aixó massa y va seguí follán nius tan afanós com abáns del percanse.

A un atra ocasió, va caure a plom de un siré silvestre o bort, aon acassabe als tords, damún de una enmarañada romiguera. Una de les punches li va esgarrá lo lóbulo de la orella dreta de dal a baix, y com ell no va voldre que lay cusigueren, li va quedá lo lobulet esguellat en dos parts com la coa de un frac. Pero tot aixó eren gajes del ofissi y a Germán, lo Tiñós, may se li va ocurrí queixás de la seua coixera, de lo seu lóbulo partit, ni de les seues calves que, com díe son pare, les hi habíe apegat un muixó. Si los mals proveníen dels muixóns, benvinguts foren. Ere la seua una espessie de ressignassió estoica sense límits previssibles.

- ¿No te fa mal aixó? - li va preguntá un día lo Moñigo, referínse a la orella.

Germán, lo Tiñós, va sonriure, en la seua sonrissa pálida y trista de sempre.

- Alguna vegada me fa mal lo peu cuan ha de ploure. La orella no me fa mal may - va di.

Pero pera Roc, lo Moñigo, lo Tiñós teníe un valor superió al de un simple experto en muixóns, un ornitólogo en potensia. este ere la seua propia constitussió endeble. En este aspecte, Germán, loTiñós, ere un reclam insuperable pera buscá camorra. Y Roc, lo Moñigo, nessessitabe les camorres com lo pa de cada día. A les romeríes dels pobles de la comarca, durán lo estiu, lo Moñigo trobabe moltes ocasions de entrená los seus musculs. Assó sí, may sense una causa sobradamen justificada. Ña un afán latén de pujansa y hegemonía al colosso de un poble cap als colossos dels pobles veíns, villorrios y aldees. Y Germán, lo Tiñós, tan arguellat y delicat, constituíe un bon pun de contacte entre Roc y los seus adversaris; una magnífica fita pera desllindá supremassíes.
Lo prossés hasta les hostilidats no variabe may. Roc, lo Moñigo, estudiabe lo terreno desde lluñ. Después, li sussurrabe al oít al Tiñós:

- Arrímat y quédat miránlos, com si vullgueres furtals les avellanes que se mingen.

Germán, lo Tiñós, se arrimabe acollonit. De totes formes, la primera bufetada o galtada ere inevitable. No ere cosa de enviá al dimoni la seua bona amistat en lo Moñigo per una coissó que durabe sol un rato. Se aturabe a dos metros del grupet y mirabe als seus componens fito fito. La resposta no se fée esperá:

- No mos miros aixina, pasmat, estaquirot. ¿Es que no te han donat may una guarra?

Lo Tiñós, impertérrit, aguantabe les mirades sense pestañejá o clucá los ulls, y sense cambiá de postura, encara que les cames li tremolaben una mica. Sabíe que Daniel, lo Mussol, y Roc, lo Moñigo, esperaben detrás del taulat dels musics.
Lo colosso del grupo enemic insistíe:

- ¿Has sentit, merdeta (mierdica)? Ya estás colán de aquí o te óbrigo
l´alma en canal.

Germán, lo Tiñós, fée com si no u sentiguere, los dos ulls com a dos faros, sentrats al paquet de avellanes, coto y sense pronunsiá cap paraula. Considerabe ya lo puesto del pressunto impacte y si la herba que patejabe estaríe prou blaneta pera amortiguá la caiguda.
Lo gall adversari perdíe la passiensia:

- Ti, bachillé, pera quen adeprengues.

Ere una cosa inexplicable, pero sempre, en estos casos, Germán, lo Tiñós, sentíe abáns la consoladora presensia del Moñigo a la seua esquena que la coissó de la galtada.
La seua consoladora presensia y la seua veu próxima, calenta y protectora:

- Li has pegat al meu amic, ¿verdat? - y afegíe, mirán compassivamen a Germán -:
¿Li has dit tú algo, Tiñós?

- No hay ubert la boca. Me ha pegat perque los miraba.

La riña ya estabe armada y lo Moñigo portáe, ademés, la raó en cuan que l´atre li habíe pegat al seu amic sol per mirál, es a di, segóns les elementals normes del honor dels sagals, sense prou motiu ni justificassió.

Y com la superioridat de Roc, lo Moñigo, en aquell empeño ere cosa descontada, sempre acababen assentats al "campo" del grupo adversari y minjánse les seues avellanes.

lunes, 28 de octubre de 2019

Valderrobres, lenguas propias Corona de Aragón

Valderrobres pone en valor las lenguas propias de la Corona de Aragón

La capital de la comarca del Matarraña acoge el
XII Encuentro de CEACA

Valderrobres, capital de la comarca turolense del Matarraña, acogió este pasado fin de semana (26-27 de octubre) el XII Encuentro de la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón. CEACA integra asociaciones culturales de los antiguos Reinos de Valencia, Aragón, Mallorca (Baleares) y Nápoles.

Aunque algunos de los ponentes y participantes en este Encuentro llegaron a la capital matarrañesa ya el viernes, el evento se inauguró oficialmente el sábado a las 10:30 horas y dicha inauguración corrió a cargo de la Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Valderrobres, Asunción Giner. Tras los parlamentos pertinentes de los representantes de las distintas entidades que conforman la Coordinadora y en los que cada ponente presentó la situación actual de su territorio y lengua, miembros de CEACA instalaron una carpa en la plaza de España para mostrar libros y material audiovisual en sus respectivas lenguas: valenciano; aragonés/chapurriau; balear y napolitano.

Mesa Redonda sobre Lenguas, con importante presencia de representantes y cargos políticos de Cs, PAR, PP y PSOE

El acto central de las jornadas fue, sin duda, la Mesa Redonda que se desarrolló la tarde del sábado en el Salón de Actos del Centro Polivalente de Valderrobres. Así, a la misma asistieron diferentes alcaldes y consejeros comarcales de PAR, PP y PSOE. También hubo presencia de la formación política de Ciudadanos, representada por su Secretario de Organización en Aragón y vicepresidente de las Cortes de Aragón, Ramiro Domínguez. No fue el único diputado que asistió al acto, pues Esther Peirat, diputada del Partido Aragonés, también acudió al mismo. La Consejera de Presidencia y Relaciones Institucionales del Gobierno aragonés, que no pudo asistir a causa de compromisos coincidentes, sí que, a través de un mensaje, agradeció “la invitación” y deseó “mucho éxito en el desarrollo del acto”.

El tema debatido en la sesión de tarde se centró en las lenguas propias de la antigua Corona de Aragón. La Mesa estuvo compuesta por representantes de las diferentes entidades que forman CEACA, así como por la Consejera de Patrimonio y Lenguas de la comarca del Bajo Aragón, María José Gascón, y por el presidente de la asociación Amics del Chapurriau, entidad esta última que participó en calidad de invitada. Las ponencias y el debate estuvieron moderadas por el historiador turolense Juan José Barragán. María José Gascón reclamó “unión y colaboración” entre las comarcas y agradeció la presencia de representantes políticos de las diferentes formaciones “porque hay que debatir y entre todos hay que conseguir que no se pierda la lengua que nos transmitieron nuestros padres y abuelos”.

Por otro lado, los diferentes ponentes dejaron clara la autonomía de sus respectivas lenguas (aragonés/chapurriau; valenciano; balear y napolitano) y denunciaron la “catalanización lingüística y cultural” que se está sufriendo en Aragón, Valencia y Baleares. A través de testimonios escritos seculares, los contertulios atestiguaron la idiosincrasia y el origen de las diferentes lenguas que se hablaron en la Corona de Aragón. Asimismo, denunciaron las tergiversaciones y manipulaciones históricas que el nacionalismo catalán viene realizando desde hace décadas.

Tras una hora y cuarto de tertulia y exposiciones llegó el momento de las intervenciones de los asistentes a la Mesa Redonda, entre los cuales tomaron la palabra destacados líderes políticos. Ramiro Domínguez, Secretario general de Cs Aragón y vicepresidente de las Cortes de Aragón, reivindicó el carácter “liberal” de la formación naranja y aseguró que para su partido “lo primero y más importante es la libertad”. Domínguez exigió que “se respete lo que cada persona y cada sociedad quieren hablar”. Además, el representante de la formación de Albert Rivera aseguró que “decir la franja (para referirse a la zona oriental de Aragón) es un error”.

Por su parte, el aragonesista José Manuel Insa afirmó que “el denominado catalán de Aragón es algo extraño porque nosotros hablamos chapurriau”. Insa pidió que “nos dejen mantener nuestro patrimonio y nuestra manera de hablar y que no nos catalanicen el nombren de nuestros pueblos”.

La Organización tuvo palabras de agradecimiento para Cs, PAR, PP y PSOE por haber asistido al acto. Aunque los organizadores también mostraron su decepción por la ausencia del Director General de Política Lingüística, José Ignacio López Susín (CHA), a quien habían “invitado” y del que no recibieron “ni si quiera una respuesta”. Los organizadores lamentaron que “López Susín vaya a todos los actos catalanistas a los que se le invitan, en algunos de los cuales ha habido presencia de lazos amarillos en la propia Mesa de ponentes, y sin embargo, a un acto en el que se defiende el aragonés y sus modalidades lingüísticas no se haya dignado si quiera a contestar a la invitación”. Además, los representantes aragoneses pidieron a PSOE y PAR que “no cedan a las presiones catalanistas de CHA y Podemos” que, a su juicio, “pretenden imponer el catalán y acabar con las modalidades lingüísticas aragonesas de la zona oriental”.

La nota de animación la pusieron un grupo de joteros locales que, una vez finalizada la Mesa Redonda, ofrecieron una actuación de jotas en chapurriau. Después de la actuación los participantes en el Encuentro compartieron una cena y una larga sobremesa en la que se estrecharon lazos entre las diferentes entidades.

Homenaje a la soprano Elvira de Hidalgo

El domingo, y después de una reunión de trabajo, CEACA rindió un homenaje a la soprano valderrobrense Elvira de Hidalgo (Elvira Juana Rodríguez Roglán) ante la casa en la que nació la famosa cantante. Posteriormente, los participantes en el decimosegundo Encuentro de CEACA disfrutaron de una visita guiada al Castillo e Iglesia de Valderrobres así como una visita al Museo de la localidad. La clausura del evento tuvo lugar al mediodía durante la Comida de Hermandad de la que disfrutaron los asistentes al mismo.

Durante el fin de semana, la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón volvió a poner de manifiesto su compromiso con la defensa de las lenguas valenciana, aragonesa/chapurriau, balear y napolitana.