Mostrando las entradas para la consulta fulles ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fulles ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de abril de 2024

Lexique roman; Laire, Layre, Lairo, Lairon - Landa

 

LaireLayreLairoLairon, s. m., lat. latronemlarronvoleurfripon.

Es layres aisel que vay emblan.

(chap. Es lladre aquell que va emblán, arramblán, robán, fotén, furtán.)

B. Carbonel: Joan Fabre.

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

Est voleur celui qui va dérobant. 

Paubre lairon pent hom per una veta... 

Qu' el rics laires penda 'l lairon mesqui. 

P. Cardinal: Prop a guerra.

Pauvre larron on pend pour une vétille... Que le riche larron pende le larron mesquin. 

Adj. fig. Pros dompna, ab un douz esgar 

Que m fairon vostr' uels lairo,

Mi venguest mon cor emblar.

Pierre de Maensac: Estat aurai.

Généreuse dame, avec un doux regard que me firent vos yeux larrons, vous me vîntes voler mon coeur.

Il a été employé, comme fur en latin, dans le sens de valet, esclave.

Quid domini faciant, audent quum talia fures? 

Virg. Eclog., III, v. 16. 

En totz luecs me tenh per ton pres, 

Per ton lairon en totas res.

Marcabrus: Pus mos coratge. 

En tous lieux je me tiens pour ton prisonnier, pour ton esclave en toutes choses.

- Sorte d'imprécation.

S'ieu pogues viure de mon captal,

Laire sia ieu, s' ieu fos de lor fogal!

P. Cardinal: D'un sirventes faire. Var. 

Si je pusse vivre de mon capital, que je sois larron, si je fusse de leur foyer! 

Adv. comp. Amarai la donc a lairo.

Folquet de Marseille: Tan mov. 

Je l'aimerai donc à la dérobée. 

ANC. FR. Bien est lerres qu'à larron emble.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 236. 

CAT. Lladre. ESP. Ladrón. PORT. Ladrão. IT. Latro, ladro. (chap. Lladre, lladres.)

1. Layronessa, s. f., larronnesse, voleuse. 

Que apparescon esser layres o layronessas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Qui apparaissent être larrons ou larronnesses.

3. Layronia, s. f., larronnerie, volerie, friponnerie.

Quar Dieus defendet a la gen...

E murtres e layronias.

Brev. d'amor, fol. 14. 

Car Dieu défendit à la gent... et meurtres et voleries. 

ESP. Ladronia.

4. Layronici, Laironissi, Layronissi, s. m., lat. latrocinium, larcin, vol, friponnerie.

Layronici, penre l'autruy a tort et a decebemen d' aquell de cuy es, senes sa voluntat. V. et Vert., fol. 14.

Larcin, prendre (le bien) d'autrui à tort et avec déception de celui de qui il est, sans sa volonté.

Laironissi faig de noig. Cout. de Montlevard. Arch. du Roy., J, 4.

Vol fait de nuit.

Layronissi gros e manifest.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Vol gros et manifeste.

CAT. Lladronici. ESP. Latronicio, ladronicio. PORT. Latrocinio.

IT. Latrocinio, ladroneccio. (chap. Lladronissi, lladronissis.)

5. Layronat, s. m., larcin, friponnerie.

Flac layronat. Leys d'amors, fol. 111. 

Lâche larcin.

6. Latronissa, s. f., larcin, volerie, friponnerie.

Si negun o neguna fasia latronissa de nuech o de dia.

Charte de Gréalou, p. 94. 

Si nul ou nulle faisait larcin de nuit ou de jour.

7. Laironil, adj., dérobé.

Las aigas laironils sunt plus dolsas, e pas esconduz plus suaus.

Trad. de Bède, fol. 47.

Les eaux dérobées sont plus douces, et pain caché plus agréable.

8. Laironar, v., voler, dérober.

Venguetz coma sirven, 

Aisi com sel que lairona. 

Raimond de Miraval: Baiona per. 

Vous vîntes comme sergent, ainsi comme celui qui dérobe.

ANC. FR. Tant feirent et tracassarent pillant et larronnant.

Rabelais, liv. I, ch. 27.


Lais, s. m., lamentation, plainte, gémissement.

Premiers penres Labadol

E, si anas ab dreitura, 

Tro a Maroc faran lais.

Pierre d'Auvergne: Bel m'es quan. 

D'abord vous prendrez Labadol, et, si vous allez en droiture, jusqu'à Maroc ils feront lamentations.


Lais, Lays, s. m., lat. lessus, lai, sorte de poésie. 

An laissat lays e vers e chansos, 

Et an pres plaitz e novas e tensos.

P. Cardinal: Rix hom que. 

Ont abandonné lais et vers et chansons, et ont pris plaids et nouvelles et contestations. 

Fasia a un juglar 

Lo lais de dos amans cantar.

Roman de Jaufre, fol. 51. 

Il faisait chanter à un jongleur le lai de deux amants.

Cella m platz mais que chansos, 

Volta ni lais de Bretanha.

Folquet de Marseille: Ja non volgra. 

Celle-là me plaît plus que chanson, refrain ni lai de Bretagne.

Il s'est dit, par extension, du chant des oiseaux.

El temps qu'el rossinhol s' esjau, 

E fai sos lais sotz lo vert fuelh.

Deudes de Prades: El temps. 

Au temps que le rossignol se réjouit, et fait ses lais sous le vert feuillage.

- Son, résonnement, cri.

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso..., 

Et aug los retins e 'ls lais 

Dels sonails, adoncs m' eslais.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon..., et j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance. 

Adv. comp. Tuit s' escridon a un lais. 

Roman de Jaufre, fol. 45.

Tous s'écrient d'un seul cri.

ANC. FR. Les cuntes ke jo sai verais,

Dunt li Bretun unt fait lor lais, 

Vus cunterai assez briefment. 

Marie de France, t. 1, p. 50.

Grant joie font par le palais, 

Et chantoient et sons et lais.

Roman du Renart, t. II, p. 146.

Pour en chanter quelquefois lays de plainte. 

J. Marot, t. V, p. 376.


Laissa, Layssa, Lissa, s. f., lice, palissade, barrière.

De murs e de laissas ben clausa...

E las layssas son reforsadas, 

Seguras e ben acairadas.

G. Riquier: Qui a sen. 

De murs et de barrières bien close... Et les lices sont renforcées, assujéties et bien ajustées. 

En las lissas farai portal. 

Raimond l'écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Dans les lices je ferai portail. 

Ab lissas de fortz pals serratz.

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Avec palissades de forts pieux serrés. 

ANC. FR. Se reclosent par defors de lices et de barres... pour garder lur ost, lor liches et lor barres.

Villehardouin, p. 24.

ESP. Liza. IT. Lizza.

2. Palissada, s. f., palissade, clôture de palis. 

Se fassa una palissada. Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 168. 

Se fasse une palissade.

CAT. Palissada. ESP. Palizada (empalizada). PORT. Palissada, paliçada. 

IT. Palizzata.

(chap. Empalissada, palissada, valla feta de estaques, branques, fusta; vallat, tancat, corral, corralada; antigamén, les plasses de bous se féen aixina, provisionals.)


Laissar, Laisar, v., lat. laxare, laisser, délaisser, quitter.

Voyez Muratori, Diss. 33, et Leibnitz, Coll. étym., p. 62.

Ma domna m lais per autre cavalier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que ma dame me laisse pour autre chevalier. 

Aissi lais tot quant amar suelh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Ainsi je quitte tout ce que j'ai coutume d'aimer. 

L' estrada 

Laissiei e mon dreg cami.

J. Esteve: Ogan.

Je quittai l'estrade et mon droit chemin.

Tan bo essemple en laiset entre nos. 

Poëme sur Boèce.

Tant bon exemple en laissa parmi nous.

Proverb. Hom, on plus aut es puiatz,

Plus bas chai, si s laissa chazer. 

P. Rogiers: Senher Raymbautz.

Homme, où plus haut il est élevé, plus bas choit, s'il se laisse choir.

- Léguer, transmettre.

Terras pot hom laissar, 

E son filh heretar, 

Mas pretz non aura ja, 

Si de son cor non l'a.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

On peut laisser terres, et faire héritier son fils, mais il n'aura jamais mérite, s'il ne l'a de son coeur. 

Cinq libras li layssava en son testamen... 

Cant li avia layssat en son testamen. 

V. et Vert., fol. 75. 

Cinq livres lui laissait dans son testament... 

Combien il lui avait laissé dans son testament.

- Permettre, consentir.

L' om no 'l laiset a salvament annar. Poëme sur Boèce.

L'on ne le laissa à sauvement aller.

Quant a vos plac que us mi laissetz vezer. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Quand il vous plut que vous me laissâtes vous voir. 

E s laissa vius deseretar. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei lo. 

Et se laisse vivant déshériter.

- Cesser, s'abstenir.

Fes se mercadier, e venc rics, e laisset d'anar per cortz. V. de Pistoleta.

Se fit marchand, et devint riche, et cessa d'aller dans les cours.

Mesura m fai soven laissar 

De manh rir' e de trop jogar.

Garin le Brun: Nueg e jorn.

Raison me fait souvent abstenir de maint rire et de beaucoup jouer.

Domnas, oimais vos lais de drudaria. 

Pierre de Gavaret: Peironet. 

Dames, désormais (envers) vous je m'abstiens de galanterie.

No m laissarai per paor 

Qu'un sirventes non labor.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Je ne m'abstiendrai pas par peur que je ne travaille un sirvente.

ANC. FR. Veoient qu'il avoient laissiet lur église trop folement.

Chronique de Cambray. 

Séé dou séel ke mesire d'Artois nous a laissiet pour les besoignes de sa terre. Charte d'Ouchi.

A la fin le jeune garson se voyant si fort importuné et pressé, laissoit de fréquenter les lieux publiques. Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Démétrius.

En luy remonstrant qu'il ne laissast point, pour l'yver, à faire guerre à ses ennemis les Anglois.

Alain Chartier, p. 192.

ANC. ESP.

Quanto aqui ganamos, aqui lo lexaremos. 

V. de S. Domingo de Silos, cop. 474.

ANC. CAT. Leixar, lexar. CAT. MOD. Dexar. ESP. MOD. Dejar. PORT. Deixar. ANC. IT. Lassare. IT. MOD. Lasciare. (chap. Dixá: dixo, dixes, dixe, dixem o dixam, dixéu o dixáu, dixen; dixat, dixats, dixada, dixades.)

Loc. Be us lauzera que m laissassetz estar. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Je vous approuverais bien que vous me laissassiez être (tranquille).

Lassem estar elh playn, et anem lo vengar. Philomena. 

Laissons être (cessons) la plainte, et allons le venger.

ANC. FR. Mais laissiés ester vostre plor. Roman de la Rose, v. 16513.

K'il lait ester ma terre. Roman de Rou, v. 3444.

Le catalan a dit leixar estar, et dit encore dexar estar.

(N. E. Después de Raynouard, deixar. Este tomo es de 1844. 

En chapurriau, dixá está.)

IT. Lasciamo ora star questo. Boccaccio, Dec., VIII, 9.

Quoique l'espagnol ni le portugais n'offrent aucun exemple de cette locution, on en trouve la trace dans ce passage d'un titre de 1193, cité dans l' Elucidario, t. II, p. 30.

Quod leixarent ipsum stare in pace.

(N. E. El castellano usaba “dejar en paz”, “ir en paz”.)

2. Laissa, s. f., legs, testament.

Cant issiras d'aquesta vida, pessa de Deu, e, en ta laissa, laissa als paubres. Trad. de Bède, fol. 64.

(chap. Cuan eixirás (ixirás, issirás, eissirás) d'esta vida, pensa en Deu, y, al teu testamén (a lo que dixes), dixa (algo) als pobres.)

Quand tu sortiras de cette vie, pense à Dieu, et, dans ton testament, laisse aux pauvres. (N. E. sortiras, francés, el catalán lo copió.)

Paguadas las laissas que fara. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 93. 

Payés les legs qu'il fera.

ANC. FR. Il fist sa devise e son lais, et il départit son avoir.

Villehardouin, p. 19.

ANC. CAT. Leixa. CAT. MOD. Dexa. PORT. Deixa. (chap. Testamén, lo que se dixe. Imperatiu: Dixa aixó! Díxam alló! Dixéumos está! Dixéulos o dixéules está tranquiles! Dixéu lo chapurriau en pas!)

3. Delaissar, v., délaisser.

Part. pas. Fam vos saber que totz affars 

E totz negocis delaissatz.

La Crusca provenzale, p. 96. 

Nous vous faisons savoir que toutes affaires et tous négoces délaissés.

ANC. ESP. Del dia d'oy delessa... E delesso lo. 

Tit. de 1206. Arte del Rom. Cast., p. 43 et 44.

(N. E. MOD. Del día de hoy deja... Y lo dejo.)

4. Relays, Relais, s. m., relâche, relâchement, discontinuation, relai.

Ses fin e ses relays...

Andronix lo joios s'es noiritz el palays

De solatz, de baudor, aitan con vol e mais,

Mas anc non si donet a nuyl malvays relays. 

V. de S. Honorat.

Sans fin et sans relâche...

Andronic le joyeux s'est nourri au palais de soulas, d'allégresse, autant comme il veut et plus, mais oncques il ne se donna à aucun mauvais relâchement. 

Adv. comp. Car mil ad un relays cridavan de totz latz. V. de S. Honorat.

Car mille à la fois criaient de tous côtés.

- Sorte de poésie.

Jaci' aysso que alcu fassan gilosescas al compas de dansa, e relays al compas de vers o de chanso. Leys d'amors, fol. 41.

Bien qu'aucuns fassent gilosesques sur la mesure de danse, et relais sur la mesure de vers ou de chanson.

IT. Rilascio. (chap. Relax, relajassió, relajassions; a Fondespala ña un Relais & château que se diu La Torre del Visco, aon podéu aná a relajatos. Relajá, relajás: yo me relajo, relajes (se escriu en j perque se pronunsie la j de jota), relaje, relajem o relajam, relajéu o relajáu, relajen; relajat, relajats, relajada, relajades.)

5. Entrelaissar, v., interrompre, discontinuer.

Per la cal causa entrelaissant la paraula del comensament de Christ.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Par laquelle cause interrompant la parole du commencement de Christ.

6. Entrelaissament, s. m., interruption, discontinuation.

Car ieu fauc tota ora renenbransa (remembransa) de vos senes entrelaissament. Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Romains.

Car je fais toujours commémoration de vous sans discontinuation.


Lament, s. m., lat. lamentum, lamentation.

Sai de Jeremias per que fes los lamentz.

Pierre de Corbiac: El nom del.

Je sais touchant Jérémie pourquoi il fit les lamentations.

ANC. CAT. Llamento. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Lamento. (chap. Lamén, lamens. v. lamentá, lamentás: yo me lamento, lamentes, lamente, lamentem o lamentam, lamentéu o lamentáu, lamenten; lamentat, lamentats, lamentada, lamentades.)

(N. E. Los trenos o lamentaciones de Jeremías. En alemán, llorar es tränen; Träne : lágrima.)

2. Lamentation, s. f., lat. lamentationem, lamentation.

La lamentation de Jeremias.

Doctrine des Vaudois. La lamentation de Jérémie. 

CAT. Llamentació, lamentació. ESP. Lamentación. PORT. Lamentação. 

IT. Lamentazione. (chap. Lamentassió, lamentassions.)

3. Lamentos, adj., lamentable.

Causa... fort lamentosa e pietosa a veyre.

Chronique des Albigeois, p. 20.

Chose... fort lamentable et pitoyable à voir.

ESP. IT. Lamentoso. (chap. Lamentable, lamentables.)


Lamia, s. f, lat. lamia, lamie.

Bestias chimericas cum so lamias, que han... cap virginal.

Eluc. de las propr., fol. 357. 

Bêtes chimériques comme sont lamies, qui ont... tête de vierge. 

CAT. ESP. Lamia. IT. Lammia.

Bestias chimericas cum so lamias, que han... cap virginal.


Lamina, s. f., lat. lamina, lame, plaque. 

Lamina de plom. Trad. d'Albucasis, fol. 69. 

(chap. Llámina de plom.)

Lame de plomb.

Lamina d'aur. Eluc. de las propr., fol. 184. 

Lame d'or. 

CAT. ESP. (lámina) PORT. IT. Lamina. (chap. Llámina, llámines; fulla, fulles de papé, plom, or.)

2. Lama, Laima, s. f, lat. lamina, lame, plaque.

Fetz far doas lamas de fer, 

E vai dir qu'om fort las calfes.

(chap. Va fé fé dos llámines de ferro, y va di que hom les calentare fort; va di que se calentaren mol; escofare, com lo fransés chauffât, ocsitá calfes : se pronunsie calfés.)

Brev. d'amor, fol. 189.

Fit faire deux lames de fer, et va dire que fort on les chauffât.

Coirassa ni laimas de ferre.

Romande Flamenca, fol. 121. Cuirasse et lames de fer.

ANC. FR. Fut ledit Anglois un petit navré dessoubs ses lames.

Monstrelet, t. I, fol. 84.

IT. Lama.

3. Lamiera, s. f., lamière, sorte d'armure en lames de métal, cuirasse.

Ni lamiera ni gambayssons 

Ni degun' autra garnisons.

V. de S. Honorat. 

Ni lamière ni gambesson ni nulle autre armure.

IT. Lamiera. (chap. Corassa, corasses; en llámines de metal.)


Lamp, Lam, s. m., du lat. lampus, éclair, éclat de lumière.

La resplandor dels lamps. Hist. abr. de la Bible, fol. 31.

(chap. La resplandó dels rellampecs.)

Le resplendissement des éclairs.

Tramet Dieus soven en terra... 

Lams e fozer e tempesta.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Dieu transmet souvent sur terre... éclairs et foudre et tempête. 

Fig. Quon a fis drutz sia joys lams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur. 

Comment pour les fidèles amants le bonheur soit éclair.

- Par ext., foudre.

Cazet 1 lam a forma de draguo arden, que aucis tres homes.

(chap. Va caure un rellámpec en forma de dragó ardén, que va matá tres homens.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 119.

Il tomba un foudre en forme de dragon ardent, qui tua trois hommes. CAT. Llamp. ESP. IT. Lampo. (chap. Rellámpec, rellampecs; v. rellampegá; rellampegue, rellampegará, rellampegat.)

Ce mot signifie aussi glissade.

Eu en prec lam e fic.

Torcafols: Comunal veill. 

J'en pris glissade et contusion.

2. Lampa, s. f., lat. lampas, lampe. 

L'oli de las lampas.

(chap. L'oli de les lámpares, dels cresols.)

D' aquela pel si fan mechas per lampas.

(chap. D' aquella pell se fan meches per a los cresols, les lámpares.) 

Eluc. de las propr., fol. 149 el 267. 

L'huile des lampes.

De cette peau se font mèches pour lampes.

Faran ardre cascun dia una lampa.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 392. 

Feront brûler chaque jour une lampe.

IT. Lampa. (chap. Lámpara, lámpares; cresol, cresols; lampareta, lamparetes; cresolet, cresolets.)

3. Lampeza, Lampea, s. f., lampe.

Per oli que noiris lo fuoc en lampeza. V. et Vert., fol. 74. 

Par huile qui nourrit le feu dans la lampe.

Ab candelas ni ab lampezas.

(chap. En candeles (veles) ni en lámpares, cresols.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 145. 

Avec chandelles ni avec lampes.

Una lampea que, per ven ni per aigua, no s pot escantir.

(chap. Una lámpara que, ni per ven ni per aigua, no se pot extinguí, apagá, acorá.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.

Une lampe qui, par vent ni par eau, ne se peut éteindre.

Fig. L' oli de misericordia defalh en la lampeza de son cor.

V. et Vert., fol. 74. 

L'huile de miséricorde manque dans la lampe de son coeur.

ESP. Lámpara. PORT. IT. Lampada.

4. Lampec, s. m., éclair, éclat de lumière.

En la qual partida si engendron vens, lampecs et toneyres.

Eluc. de las propr., fol. 132. 

En laquelle partie s'engendrent vent, éclair et tonnerre.

CAT. Lampeg. (chap. Rellámpec, rellampecs.)


Lampreza, Lamprea, s. f., lat. lampetra, lamproie.

La murena o lampreza. Eluc. de las propr., fol. 262. 

(chap. La morena o lamprea. No són iguals. Al Decamerón podéu lligí una noveleta aon ixen les lamprees; es bastán divertida.)

La murène ou lamproie.

Biondello li fa una burla a Ciacco en un amorsá, y Ciacco se vengue fénlo esbatussá de valén.

De doutze entro a vingt lampradas, una lamprea.

(chap. De dotse hasta vin lamprees, una lamprea. Impost per a introduí les lamprees a una siudat o poblassió, per ejemple, Montpellier.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 243.

De douze jusqu'à vingt lamproies, une lamproie.

CAT. Lamprea, llamprea. ESP. PORT. Lamprea. IT. Lampreda.

(chap. Lamprea, lamprees.)

2. Lamprada, s. f., lamproie.

De doutze entro a vingt lampradas, una lamprea.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 243. 

De douze jusqu'à vingt lamproies, une lamproie.


Lana, s. f., lat. lana, laine. 

La toizos de la lana.

P. de Corbiac: Domna dels angels.

La toison de la laine.

A vostras berbitz 

Tondetz trop la lana.

(chap. A les vostres ovelles esquiléu o esquiláu massa la llana. Tondetz : tondere, tondre, pelá, com la tonsura dels mossens: esquilá: esquilo, esquiles, esquile, esquilem o esquilam, esquiléu o esquiláu, esquilen; esquilat, esquilats, esquilada, esquilades; esquiladó, esquiladós, esquiladora, esquiladores. Al Matarraña hay conegut a uns cuans esquiladós. La Fresneda: los dos Billoteros José Antonio y Mariano, 

lo meu amic desde l'institut de Valderrobres. Ángel de Valjunquera, que ere tamé zahorí (QEPD), Ramón de Lledó, David “Bolussiano” de Penarroija, home de la Evelín de Matarrania.)

Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A vos brebis vous tondez trop la laine.

CAT. Llana. ESP. Lana. PORT. Lã. IT. Lana. (chap. Llana, llanes; ¿sabéu la jota en chapurriau “los collons de mon yayo”? Llanut, llanuts, llanuda, llanudes. An aquell tems encara valíe alguna perra la llana; la embutíem a saques y se la emportaben los esquiladós per a véndrela. Tamé passabe lo “colchonero lanero” pregonán desde una furgoneta. Veníen y compraben madalaps de llana. Eren massa tous, incómodos, y se teníen que varejá de cuan en cuan. Ña molta gen que nessessite un vareo ben assobín.)

2. Lanifici, s. m., lat. lanificium, préparation des laines, apprêt des laines.

En art de lanifici es engenhoza.

Prumier fo en ela trobat lanifici.

Eluc. de las propr., fol. 170 el 167.

Dans l'art de la préparation des laines est industrieuse.

Premièrement fut en elle trouvé l' apprêt des laines. 

ESP. PORT. IT. Lanificio. (chap. Llanifissi, preparassió de la llana: rentá,  cardá, pentiná, filá, etc.)

3. Lanis, adj., de laine.

Negus draps blancs, lanis, non sia tens en roia.

Statuts de Montpellier, de 1204.

(chap. Cap drap blanc, de llana, no siguen teñits en grana : roija : tinte roch. Fixeutos que escriuen al 1204 “en”, ni ab ni amb ni am.)

Que nul drap blanc, de laine, ne soit teint en garance. 

Dels draps lanis que en la dicha vila se fasion.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217. 

Des draps de laine qui dans ladite ville se faisaient.

4. Lanos, adj., lat. lanosus, laineux, couvert de laine.

Semblant frug... alcunament lanos. 

(chap. Com lo codoñ, o lo préssec, bresquilla: de cotó.)

Bestia lanoza et mansueta.

(chap. Bestia llanosa, llanuda y manseta.)

Eluc. de las propr., fol. 212 et 234.

La chiqueta María teníe un corderet

Ressemblant fruit... aucunement laineux.

Bête laineuse et douce.

CAT. Llanos. ESP. IT. Lanoso.

5. Lanuginos, adj., lat. lanuginosus, laineux.

Cardo... lanuginos es.

Natura lanuginoza.

Eluc. de las propr., fol. 203 et 185. 

Le chardon... est laineux. 

(chap. Lo cart... es llanut (“llanuginós”).)

Nature laineuse.

6. Lanier, adj., lanier, terme de fauconnerie.

Si vols bon falcon lanier,

Ab gros cap et ab gros bec lo quier.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si tu veux bon faucon lanier, avec grosse tête et avec gros bec cherche-le.

IT. Laniere.

- Par ext. Avide, rustre.

En Perdigons pren com jotglars laniers, 

Qu' en penr' aver a tota s' esperansa. 

T. de Rambaud, de Perdigon et d'Adhemar: En Azemar. 

Le seigneur Perdigon prend comme jongleur avide, qui à prendre richesse a toute son espérance. 

Substantif. Totz temps me laisson derrier, 

Quan m'an mes en la mesclada, 

Li gentil e li lanier.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Toujours me laissent derrière, quand ils m'ont mis dans la mêlée, les gentils et les rustres.

ANC. FR. Nuns n'i fu de parleir laniers.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 89. 

Il affiert bien que l'en présent 

De fruit novel un bel présent, 

En toailles ou en paniers: 

De ce ne soiés jà laniers.

Roman de la Rose, v. 8250. 

Mais ele vos tient por laniers.

Roman del conte de Poitiers, v. 330.


Landa, s. f., du gothique lant, lande, plaine, désert.

Voy. Ihre, Diss. att., p. 231.

(N. E. Alemán, inglés, holandés, Land o land: tierra. HolandaNederlandenNiederlande : tierras bajas, llanos.)

Ieu tenc lo pueg, e lays la plana landa.

(chap. Yo tinc o ting lo puch, y dixo la plana terra; lo pla; les planes, com a Penarroija. Masada y mote.)

Perdigon: Aissi cum selh.

Je tiens la hauteur, et laisse la plane lande.

S'ill vos ditz d'alt poich que sia landa,

Vos la 'n crezatz...

C' aissi seretz amatz.

(chap. literal: Si ella tos (te) diu d' alt puch que sigue pla, plana, creéula, que aixina siréu amats. O sigue, seguíuli la corrén, y no discutigáu.)

Giraud de Borneil: S' ie us quier.

Si elle vous dit de haute montagne que ce soit plaine, vous croyez-l'en... vu qu'ainsi vous serez aimé.

Car aquist aygua que demandas 

No sai yeu per aquestas landas.

V. de S. Énimie, fol. 11.

Car cette eau que tu demandes je ne connais pas par ces landes.

Fig. Qui no fai so que Dieus manda, 

L'enemicx l' a en sa landa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui ne fait ce que Dieu commande, le diable l'a en sa lande. 

IT. Landa. (ESP. Landa, landas. Gran extensión de tierra llana en que solo se crían plantas silvestres. Sin.: llanura, planicie, páramo, estepa, meseta, arenal, erial, descampado. Apellido del gran actor Alfredo Landa. Chap. Pla, plans, plana, planes, estepa, estepes, messeta, messetes, arenal, arenals, erm, erms, erial, erials, descampat, descampats.)

viernes, 5 de abril de 2024

Lexique roman; Grilh, Gril, Greill - Guarona

Grilh, Gril, Greill, s. m., lat. gryllus, grillon.

Lo grilh a tal natura, que tant ama son cantar, e tan s' en delecha, que no s percassa de vianda, e mor cantan. Naturas d'alcunas bestias.

Le grillon a telle nature, qu'il aime tant son chanter, et s'en délecte tant, qu'il ne pourchasse pas de nourriture, et meurt en chantant.

Sercatz un greill que sia gros, 

E gitatz lo fors de son cros.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cherchez un grillon qui soit gros, et jetez-le hors de son trou. 

CAT. Grill. ESP. PORT. IT. Grillo. (chap. Grill, grills; tamé es un grill lo que ix de les pataques o sebesLo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.)

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.



Grilho, Grillo, Grello, s. m., grille, menottes, prison.

Qu' om aya lima

Ab que 'ls grilhos trenc e lim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers. 

Qu'on ait lime avec quoi on coupe et lime les grilles.

En grellos, o en ceps, o en cadenas. V. et Vert., fol. 49.

En grilles, ou en entraves, ou en chaînes. 

E 'ls tenc en son grillo 

Qu' anc no n' ac rezemso 

Tro a la mort.

P. Vidal: Ajostar. 

Et les tint en sa prison de manière qu'oncques il a en eut rançon jusqu'à la mort. 

CAT. Grillo. ESP. Grillos (grilletes). PORT. Grilhos. (chap. Grillet, grillets.)


Grim, adj., triste, morose. 

Subst. Ja no vuelh denan me grim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dech. 

Jamais je ne veux devant moi le triste. 

IT. Grimo.

2. Grima, s. f., tristesse, souci.

Del mal don lo fols a grima.

E. Cairel: Freis ni neus. 

Du mal dont le fou a souci. 

CAT. ESP. (chap.) Grima.

3. Grimar, v., gémir, soupirer. 

Mon cors saill fort e grima.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Mon coeur tressaille fort et gémit.

4. Grinos, adj., affligé, morne, triste, saisi.

Adonc N Anselm fon tan joyos, 

Que de gauch era tot grinos. 

La femna dis tota grinosa: 

Ar fay, senher, so que te play.

V. de S. Honorat. 

Alors le seigneur Anselme fut si joyeux, que de joie il était tout saisi.

La femme dit toute affligée: Maintenant fais, seigneur, ce qui te plaît.

5. Grineza, s. f., tristesse, sensibilité, souci, saisissement.

Ab que non sia grineza 

Mas d' emplir sa pansa.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Pourvu qu'il n'ait souci que d'emplir sa panse. 

Ill pietatz e ill grineza 

Li fay despendre l' argent.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

La pitié et la sensibilité lui fait dépenser l'argent.

6. Grinar, v., gémir.

La mesquina 

Flaira e grina. 

Guillaume de Berguedan: Un trichaire. 

La malheureuse renifle et gémit.


Gris, adj., gris.

Var e gris.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Vair et gris. 

Las pels grizas e las pelisas. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

(chap. Les pells grises y les pellisses.)

Les peaux grises et les pelisses.

- Fig. Irrité.

Cel li comtet aquo totz fels e gris. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Celui-ci lui conta cela tout furieux et irrité.

- Par extens. Vieux, à cheveux gris. 

Ans serai totz gris

Qu'ilh m' entenda.

R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Per solatz. 

Je serai tout gris avant qu'elle m'entende. 

CAT. ESP. Gris. (chap. Gris, grisos, gris, grises. Avui en día fan falta mols grisos per a tanta brossada.)

2. Grizeta, s. f., grisette, sorte d'étoffe.

Adject. Vestida fon d'un nier sardil,

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.

Elle fut vétue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

CAT. ESP. Griseta.


Griffo, s. m., lat. gryphus, griffon, animal fabuleux, moitié aigle, moitié lion. 

Griffo es volatil quadrupedal. Eluc. de las propr., fol. 146. 

Griffon est volatile quadrupède. 

CAT. ESP. (chap.) Grifo. PORT. Gripho. IT. Grifone.

2. Griu, s. m., griffon.

Griu es animal quadrupedal ab alas. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Griffon est animal quadrupède avec ailes.

3. Grihol, s. m., griffon.

Grans haucels qui son apellatz grihols, los quals haucels han gran batalha am los gigans, e ayci moron motz, de cascuna part, dels ghayhans e dels grihols. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 10.

Grands oiseaux qui sont appelés griffons, lesquels oiseaux ont grande bataille avec les géants, et ainsi meurent en grand nombre, de chaque part, des géants et des griffons.

4. Grifaigne, adj., refrogné, hargneux.

E m mostr' om cara grifaigna.

Palais: Be m plai.

Et on me montre mine refrognée.

ANC. FR.

Il trovèrent la gent mult fel é mult grifaigne,

Ki confont é abat et ochit é méhaigne.

Roman de Rou, v. 1546.

Qui est moult fiere et moult grifaingne. Roman de la Rose, v. 3728.

Qui si estoit fiere et grifaigne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 374.

De l'autre part sor la montaigne

Qui bien i est fiere e grifaigne.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 30.

IT. Grifagno.


Groc, Gruoc, Gruec, adj., lat. croceus, jaune.

Auzels de rapina han... pes e 'ls bex grocs.

(chap. Los muixons de rapiña tenen... peus (les potes) y los pics grocs.)

Eluc. de las propr., fol. 266. 

Oiseaux de rapine ont... les pieds et les becs jaunes.

Torna 'l plus groc 

Non es boiols d'ueu cueit en foc. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le rend plus jaune que n'est moyeu d'oeuf cuit au feu.

E 'l prat son gruoc, vert e vermeilh. 

(chap. Y los prats són grocs, verts y roijos.)

P. Raimond de Toulouse: Poz vezem.

Et les prés sont jaunes, verts et vermeils.

Quan vey pels vergiers despleyar 

Los sendatz gruecx, indis e blaus. 

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Color groga. Eluc. de las propr., fol. 266. 

Couleur jaune. 

CAT. Grog. IT. Croceo. (chap. Groc, grocs, groga, grogues. 

ESP. Amarillo.)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

2. Croci, s. m., lat. crocus, croci, safran. (chap. Safrá.)

Croci o safra, sa flor a bona odor. Eluc. de las propr., fol. 204.

Croci ou safran, sa fleur a bonne odeur.

3. Grogezir, v., jaunir. 

Part. prés. Quan fuelhas d' albres van moren, 

Se van totas en grogezen.

(chap. Cuan les fulles dels abres se van morín, se van totes esgroguín.)

Brev. d'amor, fol. 191.

Quand feuilles d'arbres vont mourant, elles s'en vont toutes jaunissant. CAT. Groguejar. (chap. Groguejá, esgroguí, esgroguís.)


Grolh, adj., grouillant, bouillonnant.

D' ifern mal e grolh. Leys d'amors, fol. 29.

De l'enfer mauvais et bouillonnant.


Gronhir, Gronir, Grondir, v., lat. grunnire, grogner, gronder.

Porc... totz temps gronish. Eluc. de las propr., fol. 256.

(chap. Lo gorrino... tot lo tems gruñ.)

Porc... toujours grogne.

El lebrier gron.

Marcabrus: A l' alena. 

Le lévrier grogne.

No s'en deu jes vengar, ni grondir ni iraisser. Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Ne s'en doit point venger, ni gronder ni irriter. 

Cal que digatz, ilh groniran.

(chap. Consevol cosa que diguéu o digáu, ells gruñirán.)

P. Vidal: Abril issic. 

Quoique vous disiez, ils grogneront. 

Non puesc mudar qu' encontr' orgoill non gronda.

Giraud de Borneil: Conseill vos quier. 

Je ne puis changer que contre orgueil je ne gronde. 

Fig. Un chant nou que m gronh dins lo cays. 

Pierre d'Auvergne: Chantaray pus vey. 

Un chant nouveau qui me gronde dans la bouche. 

ANC. FR. N' i ot un seul qui osast grondre. 

Roman du Renart, t. II, p. 307.

Li chevaliers comence à grondre.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 295. 

Tiecelin parla et grondi. Roman du Renart, t. I, p. 273.

Cele le vit hideus e lai; 

Si n' osa parler ne grondir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 319. 

CAT. Grunyir. ESP. Gruñir. PORT. Grunhir. IT. Grugnire. 

(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides.)

Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides

2. Grondilhar, Grondillar, v., grommeler, murmurer, chuchoter, criailler, rechigner.

E 'l chaus ab sa chavana,

S' al no pot, grondilha.

Marcabrus: El mes.

Et le hibou avec sa chouette, s'il ne peut autre chose, il criaille. 

Fig. Lai on ai cor que m' apil

Per tos temps, e qui grondilla. 

Rambaud d'Orange: En aital. 

Là où j'ai un coeur qui me concentre pour tous temps, et qui rechigne. ANC. FR. Encuntre mei grandilloent tuit.

Anc. trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 40. 

Mult fremirent e grondillierent 

Des paroles ke cil diseit.

Roman de Rou, v. 11265.

3. Grondilh, s. m., grondement, grognement, murmure, chuchoterie, rechignement.

Mais pretz lo freg temporal 

Que l' estiu plen de grondilh... 

Orguelhs torna en canal 

De guarsos ples de grondilh.

Marcabrus: Quan la. 

Je prise plus le froid inconstant que l'été plein de chuchoterie.

Avance rapidement orgueil de valet plein de rechignement.

4. Grongill, s. m., gronderie, réprimande.

Tem per me son grongill.

Rambaud d'Orange: En aital. 

Je crains pour moi sa gronderie.

5. Gruniment, s. m., grognement, grondement.

Ab gran gruniment lor ira mostran. Eluc. de las propr., fol. 235.

Avec grand grognement montrent leur colère. 

ESP. Gruñimiento (gruñido). (chap. Gruñimén, gruñit.)

6. Groing, Grong, s. m., groin, museau.

Del groing de veragut.

T. de Guiraud et de Hugues de S. Cyr: N Uc.

Du groin de verrat. 

Par extens. Fer si lui de sotz son grong.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Frappe tellement lui sous son museau.

IT. Grugno. (chap. Morro, morros. ESP. Hocico.)

7. Groingna, s. f., groin, trogne, museau.

Par extens. Sus en sa groingna.

Rambaud d'Orange: Lonc temps. 

Sus en sa trogne.

8. Grulh, s. m., groin, museau.

- Loc. Par allusion au cochon de saint Antoine: 

Nos fan sai aparer lo grulh d' Antong. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94. 

Nous font apparaître ici le groin d'Antoine.

9. Engrondeillar, v., gronder, plaindre.

Ges no s' en engrondeill. 

Guillaume de Berguedan: Bernatz ditz. 

Que point il ne s'en plaigne.


Gros, adj., lat. crossus, gros.

Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. V. de G. Faidit.

Fut homme moult ample et moult avide de manger et de boire, c'est pourquoi il en devint gros outre mesure.

Ab gros cap et ab gros bec.

(chap. En gros cap y en gros pic.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Avec grosse tête et avec gros bec.

Gran gol' e grossa pansa.

(chap. Gran gola y grossa pancha.)

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Grande gueule el grosse panse. 

Fig. Trop passatz los decs

De Dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous passez beaucoup les commandements de Dieu, puisque votre convoitise est si grosse. 

Prov. Il dich son gros e il faich son menudier.

(chap. Los dits són grossos y los fets són menuts.)

Sordel: Quan qu'ieu. 

Les dits sont gros et les faits sont menus.

- État d'une femme enceinte.

Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat. 

(chap. Se va sentí grossa d'infán; preñada, embarassada, ensinta.)

Se sentit grosse d'enfant.

- Soulevé, agité.

Tant es grossa la mars. V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer.

Loc. Se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.

Se disent de grosses paroles.

Substantiv. Longas del gros del det. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Longues du gros du doigt.

Per mieg lo gros del cor li mes l' espieut cayrat. 

Roman de Fierabras, v. 3724.  

Par le milieu du gros du corps lui mit l'épieu carré. 

CAT. Gros. ESP. Groso, grueso. PORT. IT. Grosso. 

(chap. Gros, grossos, grossa, grosses.)

2. Grossamen, adv., grossièrement. 

Val mais vertat grossamen dicha,

Que messonja polidamens escricha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Vaut plus vérité grossièrement dite, que mensonge poliment écrit.

An li dit mot grosamen:... 

En aysso, non es de bon rey 

Que el premier rompa la ley.

Frag. de la V. de S. Georges.

Lui ont dit moult grossièrement:... En cela, il n'est point d'un bon roi que le premier il viole la loi.

ESP. Gruesamente (groseramente). PORT. IT. Grossamente. 

(chap. Grosseramen.)

3. Grosset, adj. dim., grosset, assez gros.

Grosset per peitz e ben apert. 

Non plus d' una fava grossetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Grosset par la poitrine et bien ouvert. 

Non pas plus grossettes qu'une fève.

IT. Grossetto. (chap. Grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

4. Grossier, adj., grossier, commun.

Un grossier aytal qual semblant. Brev. d'amor, fol. 9. 

Une grossière image telle quelle.

Que jogava un joc grossier. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Qui jouait un jeu grossier. 

CAT. Grosser. ESP. Grosero. PORT. Grosseiro. IT. Grossiere, grossiero.

(chap. Grossero, grosseros, grossera, grosseres.)

5. Groissor, s. f., grosseur.

Car la groissor

Soven mena

Lai la lenga

On la dens a dolor.

E. Fonsalada, ou Marcabrus: En Abrieu.

Car la grosseur souvent mène la langue là où la dent a douleur.

ESP. Grosor. (chap. Grossaria.)

6. Grosseza, Grossessa, s. f., grosseur, grossesse.

Longueza, ladeza, primeza ni grosseza, que so dimencios corporals.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Longueur, largeur, ténuité et grosseur, qui sont dimensions corporelles.

La grossessa es de X mes. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 37.

La grossesse est de dix mois. 

ANC. CAT. Grossesa. ESP. Grosesa (grosor; embarazo). IT. Grossezza.

7. Gros, s. m., gros, sorte de monnaie.

En tot III moutons, IX gros, I patac.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En tout trois moutons, neuf gros, un patard.

II florins d' una part, et VII gros d'autra.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Deux florins d'une part, et sept gros d'autre.

ESP. Gros.

8. Grossa, s. f., grosse, expédition, copie d'un acte.

Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Per lo salari de la grossa del instrumén; copia de un acte, escrit.)

Pour le salaire de la grosse de l'instrument.

9. Grossar, v., grossoyer, expédier.

Notary... no grossara tal instrument.

(chap. Notari... no grossará tal instrumén; copiará, fará copies.)

Fors de Béarn, p. 1096. 

Notaire... ne grossoiera pas tel instrument.

Part. pas. Trayt e grossat per maestre Helias Rogier.

Cout. de Saussignac, de 1319.

Extrait et grossoyé par maître Hélias Rogier.

(chap. Grossá, copiá, fé copies.)

10. Ingrossatiu, adj., augmentatif, coagulatif, propre à augmenter, à coaguler.

Freior... es condensativa o ingrossativa.

Eluc. de las propr., fol. 25. 

Froid... est condensatif ou coagulatif.

11. Ingrossacio, Engrossacio, s. f., augmentation, accroissement. 

Ab lo qual pren ingrossacio. Eluc. de las propr., fol. 133. 

Avec lequel prend accroissement. 

La engrossacio de la vianda del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 58.

L'augmentation de la nourriture du malade.

(chap. Engrossassió, engrossassions: aumén, per ejemple de la pancha de una dona; creiximén. Tamé la que seguix: engrossamén, engrossamens; engordimén, engordimens; aumentassió, aumentassions; aumén, aumens.)

12. Ingrossament, Engrossamen, s. m., accroissement, augmentation.

Per maior ingrossament. 

Pren engrossamen.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 133. 

Par plus grand accroissement.

Prend accroissement. 

IT. Ingrossamento.

13. Engroissar, Engrueissar, v., engrosser, devenir grosse.

Qual cauza poiria far la femna que engroisses? Liv. de Sydrac, fol. 76.

Quelle cause pourrait faire que la femme devînt grosse?

- Grossir.

Vas la mieia nueg engrueissa sa votz. Naturas d'alcuns auzels.

Vers le minuit grossit sa voix.

Part. pas. Cant ela es engroissada, ela no si deu pus ajustar am lhuy carnalmen. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Quand elle est engrossée, elle ne se doit plus unir avec lui charnellement.

ESP. Engrosar (engordar, abultar por embarazo). PORT. Engrossar.

IT. Ingrossare. (chap. Engordí, engordís; abultá la pancha de una dona preñada o embarassada; o la de Juaquinico Monclús, que está de bon añ, consevol día fotrá un pet.)


Grua, s. f., lat. grus, grue.

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Puis vous redoutèrent plus que grue faucon.

Un pauc auzel en mon punh, que no s n'an,

Am mais qu' al cel una grua volan.

(chap. Un muixonet al meu puñ, que no s'en vaigue, vull mes que al sel una grulla volán. Refrán: val mes muixó a la ma que sen volán.)

G. Faidit: Tant ai suffert.

Un petit oiseau qui ne s'en aille pas, j'aime mieux en mon poing, qu'au ciel une grue volant.

CAT. ANC. ESP. Grua. ESP. MOD. Grulla. PORT. Grou. IT. Grua.

(chap. Grulla, grulles; Al Decamerón ña una noveleta aon ix una grulla.)

2. Gruier, Gruer, adj., gruyer, à grues.

Austor e falcon gruier.

Bertrand de Born: Rassa. 

Autour et faucon gruyer.

Lo quart a nom falco gruer.

(chap. Lo cuart se diu falcó grullé.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le quatrième a nom faucon gruyer.

ESP. Grullero. (chap. Grullé, grullés, grullera, grulleres; que casse grulles. Azor y falcó grullé. Falcons grullés. Áliga o águila grullera.
Áligues o águiles grulleres.)

Pueis vos dopteron mais que grua falco.


Gruela, s. f., écorce.

Albre mot grant e mot espes de brancas, mais non avia fuelhas ni gruela.

Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

Arbre très grand et très épais de branches, mais il n'avait feuilles ni écorce.

(chap. Crosta de pi, escorsa; crostes, escorses. Mon pare anabe mol lluñ en un macho y banastes per a arreplegá crosta de pi (roijal y negral) o escorsa als Ports de Beseit, per ejemple a la mola del Lino. Cuan se tallabe un piná la dixaben arreplegá y carregá.)

2. Esgrular, v., écorcer.

Part. pas. Aquel albre era... sec e esgrulat. Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

(chap. Aquell abre estabe... sec y descrostat, sense crosta, pelat.)

Cet arbre était... sec et écorce.


Guabarot, s. m., gabarote, batelet, canot.

Que hom lur prestes un guabarot que los mezes a Guardona.

Docum. de 1410. Ville de Bergerac.

Qu'on leur prêtât un batelet qui les mît à Guardonne.

(N. E. Gabarra pequeña, tipo de embarcación.)


Guafur, s. m., gloutongourmand.

Quan guarengals e gingibres 

An lur sazo ab mayns guafurs. 

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison avec maints gourmands.


Guarengal, s. m., galéga, sorte de plante.

Quan guarengals e gingibres

An lur sazo.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison.

Quan guarengals e gingibres   An lur sazo.


Guarona, s. f., lat. Garumna, Garonne, fleuve.

Toloza la gran que se sobre Guarona. Guillaume de Tudela.

Toulouse la grande qui est sise sur Garonne.

(chap. ESP. Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya.)

Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya