Mostrando las entradas para la consulta feyts ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta feyts ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de mayo de 2017

allacuanta

allacuanta, fa mol tems, allaquanta , ăd ĭllas quantum ? 

allabonses, llavors, llavós, entonses


allacuanta, fa mol tems, allaquanta , ăd ĭllas quantum ?


dcvb :

LLAVORS , LLAVORES adv. 


Aleshores; en aquell moment (sentit temporal); en aquest cas (sentit consecutiu); després, a més (sentit additiu); cast. entonces, luego.

E lauores en G. de Muntcada féu ses conuinences d'amor, Jaume I, Cròn. 20. Es l'aygua pus freda que calda lauores, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Volch oir ço que'ls altres dirien. Lavors lo bisbe de Barcelona: «Senyor», dix ell, Desclot Cròn., c. 16. Llavors llevà les mans vers lo cel, Muntaner Cròn., c. 27. Llavors era la major e ara és la menor, Pere IV, Cròn. 106. Noresmenys de lavores a ençà, Alegre Transf. 56 vo. Si la urina donchs ix fora ans que la calor natural haia començat a obrar en ella, lavors ix térbola, Albert G., Ques. 38. Los romans, qui lauors eren molt sàbia gent, Boades Feyts 9. Y fent signe llavores a sa filla, li va mostrar una arpa, Costa Trad. 12. Llavors sí que té la vida misteris d'encantament, Salvà Poes. 15. Var. form.: llavòrens (Si deuen guarir lavòrens inflerà, Flos medic. 69; Dix llavòrens ab grans rialles, Faules Isòp. 2); llavòs (E fo nostre acort que haguéssem treuga ab Seyt Abuzeyt, qui era lauòs rey de Ualència, Jaume I, Cròn. 25; E serà lauòs complida la prophetia Villena Vita Chr., c. 194; Y llavòs ella li contà tot lo parlament, Comalada Pierres Prov. 20); llavor, llavò (Lo que us he dit llavò, vos torn dir ara, Alcover Rond. ii, 284; Y llavor, | porqueret de la pellissa, | dexaràs d'esser pastor, Riber Sol ixent 14); llavons (Era manat al batle levons de la dita parròquia, doc. a. 1396, BSAL, xxiv, 267; Ordonam que'ls dits quatre diputats de la dita almoyna lauons passat, doc. a. 1404, BSAL, vii, 408); llavonses (El guardià llevonces li manà que prengués el Sant Cristo, doc. a. 1761, Hist. Sóller, ii, 606; Rich era llavonces, Penya Mos. iii, 66); llavontes (molt dialectal); laora, laores (llaores); llesores.
Fon.: ʎəβɔ́s (Empordà, Lluçanès, Vallès, Barc.); ʎaβɔ́s (Calasseit); ʎəβɔ́ɾəs (Berga, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Solsona); ʎəvɔ́ɾəs (Camp de Tarr., Men.); ʎaβɔ́ɾes (Calasseit); ʎəβɔ́ɾəns (Berga, Igualada, Selva del Camp); ʎəβɔ́ɾins (Cardona); ʎəβɔ́ns (Rosselló, Empordà); ʎəvɔ̞́ (Mall., Men.); ʎəvɔ́ (Eiv.); ʎəβɔ́nsəs (Empordà, Penedès); ʎaβɔ́nses (Tremp, Massalcoreig); ʎəvɔ̞́nsəs (Mall., Men.); ʎavɔ̞́nses (Pinós, Benidorm); ʎəβɔ́ntəs (Rosselló, Olot); ʎaβɔ́ntes (Tremp, Tamarit de la L., Prades).

Etim.: del llatí ăd ĭllas hōras, ‘a aquelles hores’.

La forma catalana antiga més representativa de l'adverbi llatí és llesores; havent-se perdut la -s- com és normal en català perdre-ho tot, es desplegà com a substitutiu evitador de l'hiat un so v, resultant llevores (o sia, la mateixa forma que avui escrivim llavores). Per una contracció degué produir-se la variant llavors (pronunciada llavòs), afavorida tal vegada per la tendència a produir una forma d'aparença masculina en oposició a llavores, que té aspecte de femenina (com ho era originàriament). Essent interpretada la forma llavors com un plural susceptible de canviar-se en singular, resultà la forma de singular llavò. D'aquesta, formant-se un fals plural en -ns o tal volta per influència de doncs o de lladoncs, resultà la variant llavons. De llavons es derivà el femení analògic llavonses, i del mateix llavons interpretat com si fos llavonts, resultà la forma femenina analògica llavontes. La variant llavòrens ve de llavores per aplicació de l'analogia de plurals en -ns, com hòmens, que porten la n per l'etimologia. De totes les variants indicades existeixen segones formes prefixades amb a- (allavores, allavors, allavontes, etc.). Vegeu l'estudi d'aquest mot i les seves variants en BDLIC, xiii, 299 i ss.



 

sábado, 9 de febrero de 2019

Fori Antiqui Valentiae , Els Furs

els furs de Valencia
els furs de Valencia



DENOMINACIÓN DE LA LENGUA VALENCIANA DEL SIGLO XIII AL XVI
1ª Part.
Decir en primer lugar, que muchos de estos documentos han logrado salir a la luz, gracias a la investigación y estudio de personas, que en muchos casos, lo han hecho altruistamente, poniendo los medios económicos y esfuerzo humano. Porque para el estudio de la lengua valenciana, es decir, para poder aclarar de una vez su origen e identidad propia, no hay dinero, a veces, ni siquiera de las instituciones valencianas. 

En este apartado, intentaremos aclarar de que manera nuestro romance valenciano, que existía en el año 1238 a la llegada de Jaime I, con la lógica influencia de los cinco siglos de dominación musulmana, se fue imponiendo al latín oficial que trajeron los nuevos conquistadores. 
Daremos pues, innumerables testimonios que sacan de toda duda sobre el idioma que utilizaban nuestros antepasados desde el siglo XIII, así como cual era su denominación por parte de los mismos usuarios, "romanç", "lengua materna", "lengua materna valenciana", "vulgar lengua valenciana", "nostra valenciana lengua", "valenciana prosa", "llengua valenciana", "valentina lingua", se le llame como se le llame, era la lengua valenciana evidentemente, nunca se le llamó catalana.

Estos testimonios dejan en ridículo a todo aquel, que sin ninguna prueba, a propagado la teoría de que esto de que la lengua valenciana es distinta de la catalana es algo contemporáneo e incitado para conseguir una separación lingüística de la "lengua madre catalana", donde nunca hubo unión no puede haber separación, sin tener en cuenta, que ni tan siquiera los catalanes de la edad media tenían ninguna duda sobre esta diferencia entre ambas lenguas hermanas.
Ignacio Sorolla Vidal
Ignacio Sorolla Vidal

El primer testimonio son los Fori Antiqui Valentiae, Fueros otorgados a la Ciudad y Reino de Valencia por el rey Jaime I, redactados en latín entre 1239 y 1240, y que recogen numerosas palabras en valenciano, decimos en valenciano, pues las leyes se dan para el pueblo que deben regir, y no es lógico suponer que se va a emplear una lengua extranjera, más aún teniendo en cuenta que se trata de palabras de uso cotidiano y coloquial, por ejemplo: cequia, faneque, farina, carniceria, arroba, sucre, borra, pel, botes, drap, regalicia, regnes, ploma, etc.
Arturo Quintana Font
Arturo Quintana Font

La exigencia social de la comprensión del contenido de los Fueros, produjo la necesidad de su traducción a la lengua vulgar del pueblo al que iba destinado, a la del pueblo valenciano. Así, en un privilegio del 11 de abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que aprobaron la traducción general de los Fueros y Costumbres del latín al valenciano, traducción que, parece ser, se realizó en Valencia Benifassà por tres sabios o Juristas letrados: Guillem, Vidal y Bernardo. Convirtiéndose los Fori Antiqui Valentiae en Els Furs, en cuya redacción, tomó parte activa el rey Jaime I: "est fur arromança lo Senyor Rey", y en ellos se reitera la utilización del romance por parte del pueblo valenciano. "Los jutges en romanç diguen les sentencies...", "Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar". Lógicas indicaciones por parte de los Fueros hacia los médicos, jueces y cirujanos para que los pacientes y acusados entendieran las recetas y sentencias.
Durante los siglos XIII y XIV coexistieron las expresiones "romanç" y "lengua materna", en una etapa de concienciación idiomática valenciana. El latín seguía siendo el idioma oficial de la Cancillería Real, teniendo una mayor consideración que los idiomas vernáculos.
Russafi: DENOMINACIÓN DE LA LENGUA VALENCIANA DEL SIGLO XIII AL XVI (I)
================================================== ===============================================
Fur VII-II-2
" Los jutges, en romanç, diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies escrites a les parts que les demanaran." " Iudices romana lingua sentencias proferant, et aus partivus requirentivus donent scriptas. "
També en el Fur II-VI-2 mos diu que els advocats, pleitejaven en romanç, també es de Jaume I:
" Aquela cosa qu-els (sc. els advocats) diran el pleit denant lo jutge e presentes les parts o-ls procuradors d'aquelea, e planament en romanç, aytant valle com si o dehien aquels dels quals seran advocats..."
" Illud quod advocati dicunt in placito coram iudice et partibus presentibus vel eorumm in lingua romana tantum valet ac si dixissent ipsi quorum sunt advocati..."
Fur IX-XIX-20 " De notaris, scrivans e de salaris" i que va ser promulgat pel rei Pere el Cerimoniós en les corts celebrades en Valencia el 20 de febrer de 1358:
"ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en romanç"
Com be dia A. Ubieto 1977.
"... Se puede hablar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I"
O Vicent Lluis Simó i Santonja " Es curios, que haja segut el valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, casi parella en l'Italiana, la que va alcançar un sigle d'Or"
I el director de la Real Academia Espanyola des de 1925 fins a la seua mort, en 1968 Ramón Menéndez Pidal 
"Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos."

jueves, 29 de diciembre de 2022

Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus

LXI.

Fragmentum disputationis Hieronimi de Sancta Fide cum Judaeis, praesente Petro de Luna: (Pedro de Lunapapa Benedicto XIIIlo papa Benet XIII) an. MCCCCXII. (1412) (Vid. pág. 178). 
Ex arch. eccl. Rotensis. 

JHESUS.

Aquestes son les rahons que davant la alta presencia del molt sobira sacerdot de la esglesia apostolical, è molt sant è benaventurat Pare spiritual lo Papa Benet XIII., stants presents cardenals, prelats è maestres en santa taulogia doctos, he moltes altres notables persones en lo mes de agost del any mil CCCC.XII. de la Incarnacio de nostre Senyor Jhesu Christ, è era lo XVIII any del Pontificat del dit Pare Sant, foren posades per Maestre Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus negants lo adveniment del verdader Masies entenents los à provar per dits dels Profetas è per auctoritats de doctors sy vol rabinns auctentichs aprovats per els, com lo adveniment del Masies pronusticat è anunciat per los dits Profetes avia ha esser en lo temps me tey (salta linea me - tey) he ab totes haquelles condicions è actes he titols que fo lo adveniment de nostre Senyor Jhesu Christ. E per que nos troba per scriptura ni per altra manera esser estat negun hom en lo Mon ornat ni revestit de tots aquells titols exceptat aquell necessariament los fo conclos davant la presencia apostolical esser Jhesu Christ Masies, he verdader Salvador del humanal linage promes en la ley Deu è per tots los Profetes. E ja sia que en la doctrina erronicha ordenada per los dits rabins, comprovada al present per los Jueus, clamada Talmut, se troben moltes vanitats, abominacions è eregies no solament contra la ley evangelical mas och encara contra la ley de scriptura, è contra ley de natura, è contra la essencia divinal, per los quals lo dit Talmut è observados de aquel son dignes de gran ponitio. Ab tot aço la intencio del dit Pare Sant en la obra present no es sino solament fer los provar per Profetes è auctoritats de doctors la dita conclusio esser verdadera les quals rahons sis vol proves son contengudes en XII. capitols segents.
Capitol primer. S' tracta en dir quals son les coses en que los Juheus son concordes ab nosaltres, è en aquelles son discordes. Item prova que tota la discordia penja en la oppenio sil Masies es vengut, ho no. 
Capitol II. Que lo temps asignat del adveniment del Masies hera en la fi del segon temple de Jherusalem poch temps abants de la destruccio del dit temple.
Capitol III. Que lo dit Masies havia ha naxer en la ciutat apellada Betlem de terra Juda.
Capitol IIII. Que lo dit Masies he Salvador avia ha naxer de fembra verge.
Capitol V. Quel dit Masies avia à esser fil de Deu, è no daltre pare carnal, per esser procheit de la esencia divinal; è que avia à esser Deu verdader en respeto de la devinitat è home verdader en respeto de la umanitat. 
Capitol VI. Prova com hera prophetiçat en lo temps del Patriarcha Abram: Que Reys de Orient de la gent de Sabba vendrien adorar al Rey Masies, è li adorien present de or, è de ensens et etc.
Capitol VII. Prova que ans del aveniment del Masies totes les animes anaven al Infern per lo peccat de Adam, è com per la pasio he mort rehebuda per el foren les animes dels Juts abants de el remediades è treytes de alli, è posades en la eternal gloria spiritual, è que la dita pasio he mort es causa de salvar les animes de tots los que creuran en ell.
Capitol VIII. Quel Masias apres de sa mort apres tres dies avie resucitar, he pugar al cel, à seure é la dreta de nostre Senyor.
Capitol IX. Quel Masias avia à dar ley he doctrina nova, è anullar tots los sacrificis que antichament se fayan en lo temple, ecceptat lo sacrifici de Pa, he de Vi; è que avia à sentenciar he absolre les coses vedades cerrimonialment (cerimonialment) en la ley mosaica axi de viandes com de altres coses.
Capitol X. Prove que apres del seu aveniment se avie ha rehembre he à tirar la idolatria del mon, en tant que Deus fos conegut per totes les gents; he que los principals que ell avia à salvar avian à esser gentils è dells avien à criar poble novel, è criar dels sacerdots per al servey sant de Deu; è que lla salvacio apres del seu aveniment es per lo Babtisme de aygua è del Sant Spirit. 
Capitol XI. Que la conversacio del Masies avia ha esser molt homil he ab gran pobresa, en tant que quan vindria al temps vendrie cavalcan sobre I. ase en abit de home pobre, he que sostendrie plagues, he pasions.
Capitol XII. Que la sua venguda devia esser anunciada per cert cridador en lo desert, è que la captivitat del Juheus fo per la desconexensa que agueren contra el clamada Odium gratis; è que dali à anant Deu à tancat lo cel per no hoir oracio que Juheu faça, empero que les portes de la conversacio (f. conversio) son tots temps ubertes. E ara començaren à declarar la intencio de cadahun capitol, ab la misericordia divinal.
Capitol primer que dich que tracta en quals coses los Juheus son concordes ab nosaltres, he en quals son discordes. Item prova que tota la discordia penja de la oppenio si lo Masias es vengut, ho no.
Manifest es per lo phisolof (philosof), è aço recita lo Gualien XI. de 
Ingenio, è en lo primer de Morbo et accident que es necessari à tots los homens que disputen sobre qual se vol acte posar qual que principi otoregat per ab dos sobre lo qual se funde la disputa de ells. Verbi gratia: si dos meges disputen sobre si en la terçana conve de fer sangria ho no conve, que sien ab dos concordes que y ha una malaltia que non terçana, è que aquella se engenre de colera avegades dints en les venes, avegades de fora, è que aquella umor pecant se deu vacuar del cors. Atorgat aço per ab dos, ve la questio si alli ha loch sangria ho no cata hun dels per allegar rahons en defensio de sa oppenio. Pus axi es en les questions he oppenions diverses que son entre les observances ebrayques, è en les doctrines dades per lo Masies en lo novel testament, quells principis atorgats per tots, è les coses en que tots som concordes delles quals fem peu he fundament principal son tres. Lo primer dar auctoritat è plena fe à totes les prophecies aixi dels V. libres de Moyses, com de tots los altres prophetes; en tant que qual se vol christia que res de allo nech es dat per herege. 
Lo segon peu es creure que Deu devia enviar lo Masies per salvar, que aquest es I. dels XIII. articles posats entrels Juheus segonts queu scriu Rabbi Moysen de Egipte, he altres molts entrels christians. No cal dir perque tota la santa fe catholica es fundada sobre allo. Lo tercer peu es quel dit Masies deu esser de la linea de David, è aço ay tampoch nou qual allegar, car manifest es, he otorgat per tots. 
Preposades les coses en que son concordes, conve ha veure aquelles en que son discordes per les quals se seguey la gran diversitat è tan squiva separacio entre nosaltres é els dils Juheus.
Cert es que la discordia si particularment la consideram es en moltes he diverses coses axi en los sens dells manaments del testament vell, he de les paraules dels prophetes, com en les cerimonies observades por los Juheus, com en les coses tocants los sants evangelis he testament novel he en tots los actes que la sancta fe catholica posa esser trovats en lo Salvador Jhesu Christ; pero volent les pendre en general semble à prima façs que tots pugen esser reduhides en dos punts principals.
La hun es quel Juheu observa la ley mosaica materialment he segonts les exposicions ordenades per los doctors, he rabbins del Talmut, è lo christia observa haquella mateyxa ley spiritualment juxta les doctrines dades per lo Masies Jhesu Christ, he per sos Appostols en lo evangelli. Lo segont punt que aquest Masies fil de David sperat per tots diu lo Juheu que es encara per venir. El christia aferme esser ja vengut, lo qual fo Jhesus de Naçaret aquel nasque en la ciutat de Betleem en lo temps del Rey Erodes, en la fin del temple segon.
Dints los damunts dos punts generals semple que sien con presses les questions è discordies è diversitats particulas que son entrel Christia el Juheu.
Empero encara si be consideram heu volem be apuntar que ab dos los punts tornen solament en hu, perque la questio de la observança de la ley mosayca deu heser segonts que la observa lo christia spiritualment devalle de la questio sil Masies es vengut segonts quel Juheu posa. Molt be fa lo Juheu de observar la ley mosayca materialment segonts se observava en temps antich per sos antesesos he rabbins per que segontes sa oppenio encara no hes vengut negu que aya poder de mudar res de aquella. Mas si lo (leo silo) Masies es vengut segontes que es la veritat, et christia aferma la ley esser observada spiritualment juxta la doctrina he ordinacio de aquell, perque huna de les condicions que han ha esser en lo Masies es que ha adeclarar les coses manades en la ley com se an ha entendre, he observar. E de aço ha I auctoritat posada per los rabbis del Talmut en lo prolech del libre apellat Equa Rabbetti I lamentacio magna. On diu al temps esdevenidor deu se asseure è preicara davant los Jueus les intencions è rahons de la ley, è declararles ha per ma del Rey Masias; perques seguex que la veritat es que solament es la questio è la discordia entre los Jueus e nosaltres cercar si aquell fonch Massies ò no, è si les condicions prenosticades per los Profetes ques devien seguir en lo vertader Massies fill de David se seguiren tots en ell ò no.
Donchs com aquest sie lo principal punt, sis vol centro, sobre lo qual circumferexen totes les variacions è diversitats que entre nosaltres è los Jueus son, cove principalment disputar de aquell è fundadament examinar aquell com aquell qui es primer en temps è fundament de totes les coses seguents en lo dit Massies, è de totes è qualsevol natures de adversitats que entre lo Christia el Jueu se puxen trobar. 
Perque parlant en lo principal dich que la santa fe catholica aferme per aquell home qui nasgue en la ciutat de Betleem Juda en lo temps del Rey Erodes lo qual à cap de XXXIII anys de la sua nativitat, XL anys en la fi del II temple fo crucificat è mort, esser aquell vertader Massies promes en la ley per los Profetes. 
E perque la dita questio sia ben provada clarament è sens cuberta alguna conve levar en aquella regla que lo bon cilurgia te encurar (en curar) una plaga que per esser perfectament guarida è no sobresanada, es à ell necessari de obrir be aquella è cercar ab la prova hoch encara sensualment si possible es tots los racons de la plaga per manera que tota la corrupcio è el podrit que es en aquella nisgue, è allo fet lo cilurgia posara à aquell les medecines consolatives è sigillatives per tal quel membre vinga en sa perfeta sanitat. E aquesta fonch la intencio del Profeta Osee, cap. VII, hon diu: Cum sanarem Israel, revelata est iniquitas Efraim, et malitia Samariae. 
Perque per seguir aquesta regla, è quel adverar de la dita questio no sia ab alguna mala cuberta, conve ans de totes coses recitar aquelles impugnacions ò arguments quel Jueu pot fer en la dita questio, è nomenar quals son les causes quel meten en aquella error, è ohit pot à prima faç arguir contra la dita conclusio dient: No saps tu Christia quel Massias ha avenir al poble de Israel que à ells fo promesa la salvacio segons que sta scrit per diversos profetas? Mas aquest home al contrari feu, car tantost apres del seu adveniment entra lo poble en aquesta captivitat que vuy son, è mataranlo Romans, è destrourien dells sens fi; donchs no es ell lo Massies promes.
Item una de les condicions que expresament en diversos lochs de la Sancta Scriptura posaren los Profetes fo quel Massias devia replegar lo poble de Israel de entre les altres gents, è levarlos en Jherusalem, è aço se troba en molts è diversos lochs de la Sancta Scriptura, per lo qual se requerie que en la ora del seu adveniment los Jueus fossen posats en captivitat è ell los degues deliurar de aquella è replegar è levarlos en Jherusalem. Mas aquest que tu christia dius esser Massies feu lo contrari, que com ell vingue los Jueus eren poblats è ben sosegats en Judea è en Jherusalem, è tenien son Rey ço era Erodes è tantost apres del adveniment foren captivats è treyts de sa terra è spergits per les partides del mon. Ergo no es Massias. 
Tertio argumento: lo Massies devia edificar lo temple segons diu Zacaries, cap. VI, parlant del Massies axi: Ecce vir oriens nomen eius: et subter eum orietur, et edificavit templum Domino.
Perque segons aço era necessari que en lo temps del seu adveniment lo temple fos destruit axi com es vuy, ell haia à venir è edificar aquell. Mas com Jhesu Christ vingue lo temple era en son bon stat, è per XL anys apres de la sua passio fon destroit è cremat. Ergo no es ell lo Massies.
Quart argument: aquell que tu christia dius esser Massies se esforça à dar ley nova è muda moltes coses de la ley mosaica, la qual ley è manaments de aquella devian esser sempiternos, en tant quel derrer dels Profetes qui fo Malachies diu en la fi de sa profecia: Mementote legis Moysi servi mei quam mandavi in Oreb ad omnem Israel praecepta, et judicia. Perque semble per aquestes paraules que aquella ley james se devia mudar. Mas aquest que tu christia dius esser Massies la muda. Igitur no es Massies. Aquests son los arguments quel Jueu fa contra lo Christia sobre la dita conclusio. Tots empero aquests arguments han grans solucions molt clares notories per les paraules è tests é actoritats que avant oirets ab la gracia de Deu. Pero en general vos dich al present que la causa don naxen als Jueus aquestes errors è altres moltes es per pendre los vocables de la Sancta Scriptura materialment, è no curar de la significacio spiritual, la cual sibe cercassen per los libres del Talmut, e auctoritats de sos rabbins trobarien à la letra que aquest vocables terra, Sion, Jherusalem, Mont de Deu é casa de Deu, temple de Deu, sibe segons lo seu literal signifiquen coses materials è mundanals, pero segons lo seu moral signifiquen altres significats spirituals è daltres maneres, è gran partida daquests significats morals scriu Rabbi Moysen de Egipte en lo seu libre apellat Madda, en les liçons de penitencia en lo cap. VIII on diu tals paraules en lo guardo que noy ha guardonador pus sobira que ell el be que noy ha be apres dell lo qual desiparen tots los Profetes per molts noms lo clame la Scriptura, es assaber: Mont de Deu, loch sant, via de santedad, Palau de Deu, tabernacle de Deu, volentat de Deu, temple de Deu, Porta de Deu, casa de Deu. E los doctors apellenlo convit. Item lo apellen mundo advenidor. En tro aci es de Rabbi Moysen. Item diu en lo Talmut en diversos lochs: Jherusalem la baxa sta endret de Jherusalem la alta. E diu Rabbi Salomon en lo libre de cantedrin en lo capitol que comence: Tot Israel que aquella Jherusalem que edifica lo Profeta Ezechiel en la fi de son libre que senten per Jherusalem la del Cel. Item diu en Beressit idest genesi magno en una auctoritat la qual veureu à avant en lo capitol VII que diu Rabbi Osva que aquest nom Sion que es nomenat en Isaias que signifique Parais, on diu: et redempti à Domino convertentur et venient in Sion cum laude et letitia sempiterna super capita eorum.
Del vocable terra manifest es que signifique la gloria eternal, per aquella auctoritat que es en Canedrin al començament del derrer capitol on diu: tot Jherusalem han part en la gloria eternal, è prouho ab les paraules del Profeta Isaies cap. LX on diu: Populus autem tuus omnes justi, in perpetuum hereditabunt terram. E allo metex que aquest nom Israel se diga moralment per los gentils que venen à la 
creença de Deu per 1.a auctoritat la qual es en lo libre apellat Meelca, è en lo libre apellat Abot de Rabbi Natan sobre lo test que scriu Isaies cap. XLIIII on diu: Iste dicit: Deus ego sum: et ille invocabit in nomine Jacob: et hoc scribit manu sua Dominus: et in nomine Israel assimilabitur. E declara Rabbi Sassat Iste dicit Deus: Ego sum se diu per los qui son justs complidamente. Et ille invocabit in nomine Jacob diu se per los qui son xichs fills de peccadors qui han feta penitencia. Et haec scribet manu sua Dominus diuse per los (se lee perlos varias veces) peccadors qui han feta penitencia. Et in nomine Israel assimilabitur se diu per los gentils qui son venguts à la creença de Deu. Donchs manifest es per aquesta auctoritat que tots los qui son en la santa fe catholica han nom Israel. No pos dubte que quan lo Jueu vol considerar los tests de la Profecia juxta la significacio spiritual dels dits vocables que tantost veura les absolucions dels dits argumens feyts per ell en guissa que aquells no impugnaran ne empaxaran res de la conclusio posada per mi.
Per provar la dita conclusion formalment faç una aytal raho ò silogisme. Aquell home en lo cual concorden totes les profecies tocants als actes è condicions del Massies aquell es vertader Massies; en Jhesu Christ concorden totes sens fallença alguna, seguexse Jhesu Chris esser vertader Massies. La maior manifesta es, é atorgada per tots. 
La menor fa à provar com es veritat que les profecies sien concordes en les condicions trobades en Jhesu Christ, et ante omnia fa ab veure quines condicions trobaren en Jhesu Christ. E ben considerades per les scriptures yo trob esser en ell XXIIII condicions. 
1.a esser vengut (leo vengunt) en lo temps asignat quel Massies devia venir. II. esser nat en la ciutat apellada Betleem. III. esser nat de fembra verge. IIII. esser fill de Deu, è no de altre pare carnal. V. esser Deu vertader quant à la divinitat, è home vertader quant à la humanitat. VI. Que Reys de Orient del linatje de Sabba venrien à adorar à ell ab presents, è anunciaren la sua venguda als de Jherusalem. VII. Que la sua venguda fonch anunciada per cert cridador en lo desert. VIII. Que totes les animes dels nats de Adam fins à ell anaven al Infern per lo peccat del primer pare. IX. Que la intencio principal del seu adveniment fo per salvar animes per guanyar la vida spiritual, no per salvar cossos per à la temporal. X. Rebre passions è mort per salvar les animes dels justs qui foren abans de ell, è de tots los qui apres dell creurien en ell. XI. Que apres de sa mort per III dies resuscita è puiassen al cel, è assigues à la dextra de Deu. XII. Que tantost apres de sa venguda fo la destruccio del temple, è la captivitat dels Jueus. XIII. Que la captividad dels Jueus fo per la desconexença que prengueren contra ell, clamada odium gratis. XIIII. Que dona ley è doctrina nova. XV. Que apres del seu adveniment son anullats tots los sacrificis, exceptat de pa, è de vi. XVI. Que apres del seu adveniment son licenciades grosament totes les coses vedades, axi de viandes com de altres coses cerimonials. XVII. Que apres del seu adveniment es tolta la idolatria del mon, (a partir de aquí, las palabras è, à se quedan sin la tilde) e totes les gens creen en Deu. XVIII. Que la sua salvacio es stada en maior part ais gentils, e dells ensemps ab los de Israel ha creat poble novell. XIX. Que ha creats sacerdots daquelles gents que son vengudes a sa creença. XX. Que feu molts e maravillosos miracles. XXI. Que la conversacio dell fonch molt pacifica e humil, e ab gran pobrea. XXII. Que la salvacio de les gents per lo seu adveniment, es per babtisme de aygua de Sperit Sant. XXIII. Que despuys del seu adveniment Deus ha tancat lo cel per no oir oratio quel Jueu faça perque son aorrits dell. XXIIII. Que si be les portes de la oracio dels Jueus son tancades, les portes empero de la conversio tots temps son obertes. 
Aquestes dites XXIIII. condicions son trobades en lo adveniment de aquell hom apellat Jhesu Christ. Si hom pot provar que aquestes mencionades condicions havien a esser en lo Massies e no trobam altre que les hage hagudes sino ell seguex se haber be conclos esser lo dit Jhesu Christ Massies promes. Aquesta prova se ha afer perdits dels profetes. Empero per quant los dits de aquells en los demes lochs breus e scurs entant quel Jueu encara que hom li allech lo test ab son sen e exposicio vertadera ell per fugir a la veritat dir vos ha que altre es lo sen, e la intencio del test, e no aquella que vos li dehits.
Perço miançant la gratia divinal yo entench a adverar les dites XXIIII. condicions haver esser en lo dit Massies promes per auctoritats e gloses feytes per los Rabbis Jueus e doctors del Talmut les paraules dels quals algun Jueu no gosarie negar. Item per les translacions caldaiques feytes per Anguelom e Jonatan fill de Uziel qui foren en la destruccio del temple segon, los quals los Jueus han per molt autentichs. Item per glosadors moderns axi con Rabbi Salomo lo Frances, e Rabbi Abraama Banazra, e Rabbi Mossen de Egipte, e lo mestre de Gerona per ordinacions e dits dels quals se regessen al dia de vuy tots los Jueus en lo fet de la ley, no alegrant me gens de paraules ne de auctoritats del sants Evangelis, ni de doctors alguns de la santa Eglesia per que tots aquell darien los Jueus per part, sino solament traure testimonis de ells metexs, les quals proves son contengudes en los capitols seguens.
Capitol II. Quels temps signat del adveniment del Massies era en la fi del segon temple de Jherusalem. Aço appar per lo Profeta Malachies cap. III. que dix: Ecce ego mittam angelum meum, et praeparavit viam ante faciem meam; et statim veniet ad templum suum Dominator Dominus quem vos quaeritis, et angelus testamenti, quem vos vultis. Ecce venit dicit Dominus exercituum. En lo dit test ha III. vocables que signifiquen lo seu adveniment, esser molt prop lo primer que dix Ecce, lo qual amostre esser la cosa present davant nos. Lo II. que dix statim que signifique cosa mol breu o sens temps. III. que dix Ecce venit. Item enquant dix ad templum suum nostre (mostre) que en la ora del seu adveniment seria lo temple edificat en son bon stat al contrari de ço que creen los Jueus que quant ell vindra los trobara en captivitat el temple desert. 
Item dix Isaies cap. LVI. Haec dicit Dominus: custodite judicium, et facite justitiam, quia juxta est salus mea ut veniat et justitia mea ut reveletur. E declaran en Beressit que volgue dir: Quia juxta est salus mea ut veniat, et justitia mea ut reveletur. Aço se diu per lo Rey Massies per lo qual dix Daniel: Et adducatur justicia sempiterna. Item dix Zacaries cap. IX. Exulta satis filia Sion, jubila filia Jherusalem: Ecce 
Rex tuus veniet tibi justus et Salvator: ipse pauper, et ascendens super asinam, et super pullum filium asinae. En quant dix Ecce Rex tuus mostra esser sa venguda molt breu, e del restant del test se mostre parlar de Jhesu Christ la dita profecia. Perço com en aytal abit entra ell en Jherusalem fort fa a maravellar con (com) tots aquells Profetes sien stats concordes a una veu de esser lo adveniment tan prop e que despuys se haia tardat tant temps que per cert temps del derrer de aquells Profetes tro avuy son passats ya sobre MD anys que ya troban Balaam en lo libre de Numeri cap. XXIIII dix: Profetizan per lo Rey David: videbo eum, sed non modo. Intuebor illum sed non prope. E de ell tro a David poch mes de CCCC. anys perque forçadament havem a dir que poch temps apres daquells Profetes havien a esser lo adveniment del Massies. Hoc mas si deia que es veritat que per les dites profecies bes mostres esser lo seu adveniment breu, empero com li provare yo esser en la fi del temple segon en aquella hora metexa que fonch l' adveniment de Jhesu Christ. Dich que aço se prove molt be per moltes auctoritats, profecies, e rahons. Primo per Isaies cap. IX. dix: Parvulus enim natus est nobis, et filius datus est nobis, et factus principatus super humerum eius, et vocabitur nomen eius, admirabilis, consiliarius, Deus, fortis, Pater futuri saeculi, Princeps pacis. Multiplicabitur eius imperium, et pacis non erit finis. No es dubte que aquesta profecia parle del Massies perque impossible es que algun home carnal en lo qual no haja natura divinal esser intitulat en aquets tan excelents titols. Item per ells metets ho dien en lo prolech de Equa rabea I. lamentatio magna. Diu Rabbi Oze lo Galileu lo nom de Massies es pau que axi es escrit: Pater futuri saeculi: princeps pacis. Item dien en lo libre de canedrin en lo capitol que comença Tot Jherusalem diu Rabbi Daim que es la raho que qual sevol mem que es en mig del vocable es uberta e aquesta es tancada. Respon per que Deu volgue ser Ezexies Massies, e vingue la virtut judicial davant Deu Senyor del Mon a David que dix davant tu tants cants, e tantes hilaors no faies Massies a Ezexies que li has fets tants miracles, e no ha dit I. cantar devant tu. Faras Massies e perço tanca la mem lavors isgue una filla de veu I. revelacio e dix: secretum meum mihi: ve mihi: E deceara (declara) Rabbi Salomo que dehie Deu aquest secret de la venguda del Massies meu es, e quel Profeta respongue: ve mihi. Vol dir: o mesqui quan vindra aquella Massies. 
Dich que de aquesta auctoritat poden traure III. conclusions. La primera quel Massies Deus mentx per quels dits titols nos poden justificar sino de Deu mentx. La II quel Massies nat de Santa Maria e esser verge perque aquella letra mostre lo nom seu, lo qual es en Ebraich Meriam, e en la lati Maria. Ab dos los noms comencem en aquella letra mem. Empero adret scriure devia esser mem uberta e enquant es tancada al contrari de tota la scriptura mostra la dita Mariam o Maria esser verge. III. conclusio la qual fa al proposit del capitol, es que la dita mem tancada nos demostra lo temps del adveniment seu principalment (fique principalmet). Per que aquesta profecia se dix al quart any del regne del rey Acaz, e de aquell any tro a la destruccio del temple la qual fonch al XI. any del rey Sedexies passaren CL. anys. Item dura la captivitat de Babilonia LXX. anys, e lo temple que edifica Naamias alias Neemias dura CCCCXX anys. Sumen tots DCXL. anys. Si tollem daquel XL. anys. que fo la passio ans de la destruccio resten DC. anys que hague de la hora que dix la dita profecia tro a la passio e tant sume en compte la mem tancada. Per ques seguex que en aquella mem tancada nos mostre lo temps de la salvacio del adveniment de Massies. Item se pot provar aço ab una auctoritat que ha en Midrastillim glosa del Saltiri hon diu Rabbi Johannam III anys e mig stigue la gloria de Deu en lo Mont Olivet, alias de Olivet cridant: Quaerite Dominum, dum inveniri potest: invocate eum, dum prope est. Isaiae cap. LV. Item diu: en Beresit Rabba idest Genesi magno de Rabbi Mosse lo Dersan que volgue dir Salomo en cantica canticorum cap. I quan dix: Exultabimus et laetabimur in te. Quan sera aço, quan los peus del Deu seran en Mont Olivet. Lavors serem nosaltres alegres; dich que manifestament semblem esser aquests III anys e mig aquella mija ebdomada, sis vol semana, que dix Daniel per lo Massies: Confirmabit autem pactum multis, perque axi troban que fo que nostro Salvador reben lo babtisme de edat de XXX anys e dalli avant tro al temps de la passio que foren prop de III anys e mig anant per Galilea e per Mont Olivet convocant los homens a penitencia. E en sguart de aço dehia Isaies aquelles paraules recitades per Rabbi Johannam scilicet: Quaerite Dominum dum inveniri potest invocate eum, etc. Item pot provar manifestament quel adveniment del Massies havia a esser en aquell temps per una auctoritat que es en lo libre de Canedrim en lo capitol que comença: Tot Israel, e en lo libre de Abodacara cap. I diu axi legies en lo studi de Elias VI mil anys es lo mon, II mil de vanitat, II mil de ley, e II mil de Massies, pero per nostres pecats jan son fora partida. Item diu en aquell matex capitol: Dix Elias a Rabbi Jahuda: no es menys lo mon de LXXXV jubileus. En lo jubileo derrer lo fill de David vendra. Glossa Rabbi Salomon; aço monta IIII mil CCL anys. Per tal com quada jubileu es de L anys, e en lo derrer jubileu lo fill de David vendra.
Notori es que la mort del Massies fo prop del temps quan se compliren IIII mil anys de la creacio del mon, e posat que nos trop puntualment que fossen lavors IIII mil anys, no es maravella per que maior bescompte se trobe aquest en les del peccat de Adam. III. Que es fill de Deu perque lo nom (pareix que falte algo, pero passe de la fulla 347 a la 348) paraules de Deu al test de la ley que Deus dix a Abram: Sapies que ton linage stara en captivitat en terra stranya CCCC anys, e quan foren diliurats de Egipte diu lo test que havien stat CCCCXXX anys. E desque be havem visitat lo compte, troban que despuys que Jacob devalla en Egipte en tro que foren deliurats per ma de Moysen no passaren sino CCX anys. Item sibe guardam lo compte trobarem que la subieccio de la captivitat no fonch sino quals que C anys. Donchs segons aço no es maravella sil doctor parti los VI mil de II mil en II mil anys, pus los fets se esdevingueren prop de aquella divisio poch mes o menys. Eposat que algu diga que segons la auctoritat lo temps de la venguda del Redemptor devia esser al compliment dels IIII mil anys los quals se compliren qualsque CLXX anys apres de la destruccio del temple, en tant que la salvacio seria qualsque CC anys anticipada ants del compte del Doctor dich que no es maravella, perque ja Isaies en la fi del capitol LX ho prenostica dient: Ego Dominus in tempore subito faciam istud. E aquells que han ulls per veure poden entendre que maior raho es que la venguda del Salvador se anticipas per gracia de Deu CC anys ants de son temps que no ques sie aderrada MCC anys apres dels IIII mil.
Item per nulls provar aquesta conclusio trobam que diu lo Talmut, e sta en lo libre de Beraot en lo capitol Anatore e Encarabeti idest lamentatio magna diu axi: Esdevinguesse a un Jueu que estava lauran e brama lo bou, e passa un arabi, e hoi la veu del bou e dix al Jueu: Fill de Jueu solta tos bous e ton parell car vostre santuari se destroveix. Torna lo bou a bramar e dixli l' arabo: Jueu fill de Jueu liga tos bous e emparellalls que nat es lo Rey Massies. Dix li lo Jueu: Com es son nom? Dix ell: Menaem idest Consolador. Dix li mes lo Jueu: E hon es nat? Resposli: En Betleem de Juda. Diu Rabbi Abon: e quens cal apendre dels arabes que test clar es de Isaies que dix: Et libanus cum excelsis cadit. E diu tantost apres: et egredietur virga de radice Jesse et flos, etc. Molt be podem concloure de aquesta auctoritat IIII conclusions. I. Quel adveniment del Massies fonch prop de la destruccio del temple. II. Que lo Massies ha nom Menaem, que vol dir en ebrahich Consolador, per ço com per la sua ma es stat consolat lo humanal linage del Pare quel intitula aqui lo qual es Ezexies, significa en ebraich Deus fort. IIII. Que nasque en Betleem. Item diu en Beressit Rabba, la antiga diu Rabbi Semuel fill de Naam: Don provaras tu que en lo dia que fo la destruccio del temple en aquell dia nasque lo Massies. De que dix Isaies cap. ultimo: Antequam parturiret peperit, antequam veniret partus eius peperit masculum. En la hora que fo la (fique fola) destruccio del temple cridaren Israel com la partera (.) E diu Jonatan en la traslacio caldaica que feu sobre lo dit test, ans que vingues a ell la angustia fo salvada, e abans que li vinguessen dolors de parts fo descubert lo Rey Massies.
Item diu en aquell libre metex. Diu Rabbi Simuel, fill de de Nahaman: una vegada anava Elias per cami lo dia que fo la destruccio del temple, e oi una filla de veu, idest, revelacio, cridar dient: lo temple sant va a destruccio. Quan oi allo Elies es magina com poria destroir lo mon. Ana e troba homens qui lauraven e sembraven, e dix los: Deus ses enfelonit ab lo mon, e vol destrouir la sua casa e captivar sos fills entre les gents, e vosaltres vos entremetets en vides temporals. Isgue altra revelacio e dix: lexals fer que ja es nat a Israel Salvador. Dix ell: E hon es aquell? Diguerenli in Betleem Juda. Ana la e troba I. fembra asseguda a la porta de sa casa e son fill enbolcat en sanch, e gitat devant ell dix: lexa filla fill has parit. Dix ella: hoch. Dix ell: E que es dell que axi sta enbolcat entre la sanch? Dix ella: gran mal es, perque en lo dia que ell nasgue se destroit lo temple. Dix ell: Filla laval, e prenlo, car a ma sua ha esser gran salvacio. En aquella levas la mare, e pres lo, e lexa lo, e anassen V. anys, e a la fi de V. anys dix: Ire, e veure lo Salvador de Israel sis cria en forma de Reys o en forma de Angels. Ana e troba la fembra a la porta de sa casa dix li: Filla que es daquell jove? Dix ella Rabbi e no dix ja que ab mal se criava per tal com lo dia que nasque fo destroit lo temple. E no res menys que si be se te peus, no va, ulls ha, e no veu, orelles ha e no hou, boca ha e no parla, e axi sta com una pedra. Mentre que aquell parlave ab ella, bufa vent deles IIII. parts del mon, e lançal en la mar maior la vos rompe Elies sos draps e talla sos cabells e dix guay que perduda la salvacio de Israel. Isque una filla de veu, id est, revelacio e dix: Elies no es axi com tut penses car CCCC. anys stara en la maior, e LXXX. anys la hon puia lo fum prop los fills de Core, e LXXX. anys a la porta de Roma, el restant dels anys per totes les ciutats grans en tro a la fi guardat com á par (apar) manifestament per totes les dites auctoritats esser lo adveniment del Masies en la destruccio del temple. Empero lo Jueu pot arguir dient que les dites auctoritats, rahons quel adveniment e la destruccio fo tot en un dia, e la veritat no es axi, perque del dia de la passio tro a la destruccio passaren XL anys. Aci poden fer II. respostes molt bones. La primera que aquest non dia se pot pendre stret o larch que avegades se pren solament per lo temps que es sol sobrel Orizo, e a vegades per totes les XXIIII. hores segons es al comensament de la creacio del mon; e ha vegades se pren per temps molt lonch segons trobaren en Isaies del capitol XIX. fins al XXIX. que feu mentio en molts lochs de aquest vocable dia. E de necessitat se a pendre per mes temps de C. anys. La II. resposta que si be lo temps dura apres de la passio XL. anys la veritat es que en la hora de la passio perde la casa tota santedad e cessaren tots los miracles ques fayen en aquella. Donchs no vullats maior destruccio que aquella prova. Diu en lo libre de Jonia en lo capitol que comença: Sed dico: legien los maestres X. miracles que eran fets en la casa santa nos afolla fembra de la olor de la carn santa e no pudia la carn santa per nengun temps e null temps apparegue mosca en lo temple, e null temps vingue pollutio al Sacerdot maior en lo dia del perdons e null temps se troba macula en lo pa de la proposicio. Et jatsie que staven de peus en lo temple, staven prests al humilliar e staven amples. E james lis feu dañ serp ni scurpi al Jherusalem. E james dix home a son companyo streta posada he hauda en Jherusalem. E james fonch bastant pluja a apagar lo foch del altar, e james foren bastants vents a decantar o tortre lo pilar de fum que fum pujave dret del altar. E diu Rabbi Samaya hoch encara mes quels troços dels vexells de terra ques trencaven en lo temple se tornaven sancers en son loch. E diu Dibayes hoch encara los paps deles aus dels sacrificis, e les plomes e la cendra del altar del ensens, e la cendra de la luminaria tot se tornave en son loch. E tot cessa XL. anys ants de la destruccio del temple com es scrit: Signa nostra non vidimus non est ultra profeta neque apud nos est sciens usque Psalmista Psalmo XXIII. 
Com diu en lo dit libre legien los maestres XL. anys que administra Simeon lo Just venie tota vegada la sort de Deu en la ma dreta. Dalli avant avegades en la ma dreta, avegades en la esquerra. Item lo vellor de la lana bermell se tornava blanch e dalli avant avegades se tornave blanch, avegades no. Item la candela de ponent stave tota vegada ancesa (encesa), e dalli avant avegades encesa a vegades apagada. 
Item lo foch del altar sobrepujava tots temps per si mitex, e no era necessari als Sacerdots de metre hi lenya sino II. trosses lo dia tan solament per afermar lo manament que tenie lo Sacerdot de metre hi lenya; dalliavant avegades sobrepujave lo dit foch, avegades no, en tant quels Sacerdots no cessaven de metre lenya tot lo dia.
Item diu en lo Talmut Jherosolimita en lo libre de Jonia en lo capitol que comença: Dos cabrons legien los mestres XL. anys ans de la destruccio del temple trobaven la candela de ponent apagada, el vellor de la lana stave tota vegada vermell, e la sort de Deu venia a la ma esquerra, e tanquaven les portes del temple al vespre, e al mati trobaven les ubertes. Dix Rabbi Johannam fill de Zatay: Temple per quent spantes. Ja sabem que ta fi ha a esser destruccio. Car per tu profetiza Zacaries, cap. XI. Aperi Libane portas tuas et comedat ignis cedros tuos. Guardat clarament com XL. anys de la destruccio tan tost en la ora de la passio cessaren tot los miracles e perde lo temple la santedat. E no solament los dits miracles cessaren mas hoc encara la vos se tolgue lo ceptre de Juda. Segons queu profetiza Jacob, e axi es scrit en lo libre de Canedrim en lo capitol que començe Ayubot qui es en lo de Abozdazara en lo capitol primer. Dien axi legien los maestres que XL. anys ans de la destruccio del temple foren remoguts los Amehedrin, idest, los LXX. Jutges del consistori de Tazit, e foren posats en Hanut. Declara Rabbi Sahan loch havia en Jherusalem que havia nom Hanut. Diu Rabbi Abdame de alli avant james jutiaren judici criminal, perque judici criminal not (nos : no se) pot fer si no en lo consistori de Tazit. E diu Rabbi Mosse el Darsan que aquest nom auferretur ceptrum de Juda, ques diu per lo consistori de Tazit que era en la terra de Juda, e diu de foemore eius. Aquest son los Canhedrim que staven en lo consistori de Tazit que era en la terra de Juda. E dix axi Jacob los Canedrim que staven asseguts en lo Consistori de Tazit nunqua seran tolts de la terra de Juda jujan judicis criminals en tro que vinga Silo, lo qual es lo Massies. E diu Rabbi Rahamon (o Rabamon) quan foren remoguts del Canhedrim del consistori de Tazit els fonch tolt lo poder de juiar lo judici criminal vestirense de sachs e tolgueren, sis vol romperen, los cabells e digueren guaya de nos que tolt es lo ceptre de Juda, e lo fill de David no es vengut.
Qui sobres no es cech en lo cor be pot veure clarament com se seguex de totes aquestes auctoritats esser lo temps del adveniment del Massies en aquella hora. Empero per mills contentar pot aparer aço esser veritat per la gran publicatio que anava en la boca de totes les gents en aquell temps de la venguda del Massies, en tant que perque veeren en aquella hora I. Rey lo qual regnava en una ciutat de Judea a la qual dien Poiter, qui era hom de gran força e vencedor de batalles al qual dien Bartotiba, tantost lo reputaren per Massies entenent que lavors era lo temps assignat de la venguda del Massies. 
Diu en lo libre de Canhedrim en lo cap. que comença tot Israel, que Bartotiba regna XXX. anys e mig, e dix als doctors yo so Massies. E Rabbi Aquiba gran savi era e dels maiors del Talmut era, e portava les armes del Rey Bartotiba e dehia per ell que ell era lo Rey Massies en tro atant quel mata Adrian per los peccats.
Item podem adverar aquesta conclusio per les profecies de Daniel per aquelles LXX. sepmanes que aduu en lo IX. cap. de son libre les quals nos poden declarar sino per lo Rey Massies. E axi ho diu Rabbi Moysen, maestre de Gerona, en la glossa que feu a Daniel, hon diu et ungitur Sanctus Sanctorum. Aquest es lo Massies sanctificat dels fills de David. E diu Rabbi Mosse lo Darsam et adducatur justitia sempiterna. Aquest es lo Rey Massies. Item diu en la fi del libre apellat Cedeloram Diu Rabbi Joce LXX. epdomade son comptades de la destruccio del temple primer, fins a la destruccio del temple derrer que son LXX. anys de la captivitat de Babilonia, e CCCC.XX. que dura lo temple segon. E en la fi daquelles havia a venir lo Massies, e axiu declara lo gran Rabbi Taadias e Rabbi Abraam Avenazdra. Empero lo que vol be saber la divisio daquelles LXX. sepmanes com les parti Daniel a VII. e al XII. cap. a I. e aquella una ha II. miges trobar la has ben declarada en la glossa que mestre Nicolau de Lira feu sobre Daniel. 
Capitol III. Quel dit Massies havia a nexer en la ciutat apellada Betleem de terra Juda. Aço apar per lo Profeta Micheas cap. V. hon diu: E tu Betleem Efrata parvulus es in millibus Juda: ex te mihi egredietur qui sit ut dominator in Israel et egressus eius ab initio, à diebus aeternitatis. Aquesta profecia glossa Rabbi Salomon per la manera seguent. Diu axi: Et tu Betleem que isque de tu David segons que es scrit per lo fill de ton servent Jessa.
…..........

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Far, Fair, Faire

Far, Fair, Faire, v., facere, faire. 

Ben volgra, s'esser pogues, 

Tot lo mal qu' ai fag desfar, 

E 'l bes, qu' ieu non ai fag, far. 

(chap. literal: Be vullguera, si puguere sé, tot lo mal que hay fet desfé, y lo be, que yo no hay fet, fé.)

Cadenet: Ben volgra.

Je voudrais bien, si ce pouvait être, défaire tout le mal que j'ai fait, et faire le bien que je n'ai pas fait.

Que que m comandetz a faire, 

Farai, qu' en aissi s cove; 

Mas vos non o faitz ges be 

Que m fassatz tot jorn maltraire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Quoi que vous me commandiez à faire, je ferai, vu qu'ainsi il convient; mais vous ne faites pas cela bien que vous me fassiez toujours souffrir.

Dona, que cuidatz faire 

De mi que vos am tan?

B. de Ventadour: Quan la doss' aura. 

Dame, que pensez-vous faire de moi qui vous aime tant? 

Part. pas. Del bastiment que fait i es. Tit. de 1075.

(chap. Del bastimén que fet (hi) está.)

Du bâtiment qui y est fait.

Leials amors a dreit faita.

Cadenet: S'anc fui. 

Loyal amour justement fait. 

ANC. FR. Ne sai que faz, ne sai ù sui... 

Quar je vos faz bien à savoir. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 162 et 3.

Placé devant un verbe, c'est une sorte d'auxiliaire actif. Le grec et le latin l'ont employé très rarement dans ce sens, mais il est fort ordinaire dans les langues de l'Europe latine.

Ai! quantas vetz plor lo dia, 

E quantas vetz me fai rire

L' amors!

Augier: Per vos belha.

(chap. Ay! Cuántes vegades ploro al día, y cuántes vegades me fa (enriure o) riure l'amor.) 

Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois l'amour me fait rire! 

Tu cumuniras ou cumunir me faras. Tit. de 960. 

Tu avertiras ou avertir me feras. 

Fez lo lo reis e sa charcer gitar. Poëme sur Boèce.

Le roi le fit jeter en sa prison.

Cent donas ai faitas plorar.

(chap. Hay fet plorá a sen dones.)

P. Vidal: Neus ni gel. 

J'ai fait pleurer cent dames.

Ieu l'en farai estar vencut.

Rambaud d'Orange: Er quan sembla.

Je l'en ferai être vaincu.

Quan malautia 'l bat, 

Fan li far donatio.

P. Cardinal: Tartarassa. 

Quand maladie le frappe, lui font faire donation. 

La barba ly a faita far.

Chronique des Albigeois, col. 33. 

Lui a fait faire la barbe. 

Impers. Lai, quant fai lo dous auratge. 

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan. 

Là, quand il fait le doux zéphyr. 

Mas pueys fez gran bonassa. V. de S. Honorat. 

Mais après il fit grande bonace.

ANC. FR. En dreit midi esteit, si faseit grant chalor. 

Roman de Rou, v. 4627. 

Le jour fut bel et cler, et feit moult beau temps.

Monstrelet, t. III, fol. 39.

Ce verbe sert à exprimer l'action de la copulation.

S' ab si us colga, faitz l'o be.

(chap. Si en ella tos colgue, féulay be; colgá deball dels llansols del llit.)

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.

Si avec elle elle vous couche, faites-le lui bien.

ANC. FR. Meinte feiz as od mei jéu, 

Unkes jamès ceo ne me fis.

Roman de Rou, v. 5789. 

Pas ne feray comme la turterelle, 

Ains sembler vueil au rossignol du bois; 

Car aussi tost qu'a fait de sa femelle, 

Sifflant s'en va et lui monstre son aesle. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 806.

Voyez dans le Cimbalum Mundi la note sur la page 94, liv. XIX: faire, employé comme chez les Latins, quand ils disaient: facere in re venerea. L'espagnol dit: hazer lo (hacerlo). Desperriers, dans ses Contes, dit faiseur dans le sens de hazer (hacer), et emploie le ou cela pour exprimer l'idée de lo. Les Latins se servaient à peu près de même du pronom ille; voyez Scaliger sur Catulle, carmine 8, et D. Herald sur res illas d'Arnobe, liv. III. (Cimbalum Mundi, p. 207.) 

Loc. Mas bonamen m'a fait perdon.

Pons de Capdueil: Ges per la. 

Mais bonnement m'a fait pardon. 

D'amor no m par qu'om puesca far meitat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

D'amour il ne me paraît qu'on puisse faire moitié. 

Pois be sai que m fariatz secors.

R. Bistors: Ar agues. 

Puis je sais bien que vous me feriez secours. 

Non deu esser piatos a far justicia d'aquel que o a servit.

(chap. No déu sé piadós a fé justissia d' aquell que su (s'ho) mereix; se ho ha mereixcut.)

Liv. de Sydrac, fol. 133.

Ne doit être compatissant à faire justice de celui qui l'a mérité.

E 'ls cavalier fan li carieira.

Roman de Jaufre, fol. 35. 

Et les chevaliers lui font chemin.

Digas m'en lo ver,

Si s'en fai res a movre ni apondre.

Izarn Rizols: Aylas tan suy. 

Dites-m'en le vrai, s'il s'en fait chose à écarter et à ajouter.

Ieu vos am mais mil tans no fatz parven.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Je vous aime plus mille fois autant que je ne fais semblant.

D'aquesta patz qu' an faita li duy rey.

(chap. D'esta pau (o pas) que han feta los dos reys.) 

Bertrand de Born: Pus li baron.

De cette paix qu'ont faite les deux rois.

Ela no fay pas a blasmar. Liv. de Sydrac, fol. 35.

Elle ne fait pas à blâmer.

Pauc se fai rire ab plorar.

(chap. Poc se fa (porten) riure en plorá.)

Pistoleta: Manta gent.

Rire se fait peu avec pleurer. 

Seiner, a vostra volontat,

Faitz d'els e de me, dis Taulat.

Roman de Jaufre, fol. 64.

Seigneur, à votre volonté, faites d'eux et de moi, dit Taulat.

Neguna ab leis no s fai.

Gui d'Uisel: Estat aurai. 

Nulle avec elle ne se compare. 

Fai se vas el, baiza 'l tres vetz.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Se penche vers lui, le baise trois fois. 

Ara, dis el, er faitz de plan 

De me o de vos atrasaitz.

Roman de Jaufre, fol. 19. 

Maintenant, dit-il, ce sera fait pleinement de moi ou de vous sans retard.

C'om no us auzes retraire 

Quant us faitz que deschauzitz.

Bertrand de Born: S' abrils e. 

Qu'on ne vous osât reprendre quand vous ne faites que les malotrus.

ANC. FR. Tant li prumet par sun engin 

Ke la blandist par sa parole, 

K'ele la crut, si fist que fole. 

Marie de France, t. II, p. 71. 

Loc. prov. Apres la plueia, fara bel.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Après la pluie, il fera beau.

Conduytz e deportz, joys e dos

Son tornat en: si t fas, faras. 

Bernard de Venzenac: Iverns. 

Repas et plaisir, joie et don sont tournés en: si tu fais, tu feras.

Quar qui mal fai mal pren.

(chap. Pos (ya que) qui mal fa, mal pren.)

Pons de Capdueil: Ja non er hom. 

Car qui mal fait mal prend.

Loc. affirm. Avenir? Dieus o volgues!

No pot lo? per Dieu, si fai.

A. Plagues: Be volgra. 

Arriver? Dieu le voulût! Ne le peut-il? par Dieu, si fait.

Quelquefois ce verbe supplée le verbe précédent auquel il se rapporte.

N' am mais la belha fadia 

Qu'el don d'autra no faria.

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

J'en aime mieux le beau refus que je ne ferais le don d'une autre.

Per que m par que dur dos tans 

Us mes no fazia us ans.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

C'est pourquoi il me paraît qu'un mois dure deux fois autant que ne faisait un an.

Quar miels quier hom un don, quant es petitz, 

No fai un gran, don tug son enveyos.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Car on demande mieux un don, quand il est petit, qu'on ne fait un grand, dont tous sont envieux. 

ANC. FR. Unques fors vus fame n'amai 

Ne jamès autre ne ferai.

Marie de France, t. 1, p. 282. 

Lués aiment plus et livre et marc 

Qu'il ne facent Jehan ne Marc.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 321.

ANC. ESP.

De todo mio Reyno los que quisieren far... 

Quiscadauno dellos bien sabe lo que ha de far.

Poema del Cid, v. 899 et 1145.

Otro si puede el papa sus decretales far... 

Señora, pues yo digo de casamiento far.

Arcipreste de Hita, cop. 136 et 1300. 

ANC. CAT. Far, faire. CAT. MOD. Fer. ESP. MOD. Hacer. PORT. Fazer. 

IT. Fare. (chap. fé: fach, fas, fa, fem, féu, fan; fet, fets, feta, fetes.)

2. Fag, Faig, Fait, s. m., lat. factum, fait, action.

Que s fass' ab bos fagz grazir.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget. 

Qu'il se fasse affectionner avec bonnes actions. 

Los faitz qu'om ditz d'Alixandr' en contan.

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Les faits qu'on dit d'Alexandre en racontant. 

Loc. Una non es en fag ni en semblan

Qu' encontra vos, mi valgues un clavelh. 

Guillaume de S. Didier: Aissi cum es.

Une n'est en fait ni en apparence qui, en comparaison de vous, me valût un clou.

- Actes des apôtres. V. et Vert., fol. 78.

Trobam els fagz dels apostols.

(chap. Trobam als fets dels apostols.)

Nous trouvons aux actes des apôtres.

- Acte, fait de la copulation.

De foll esgart ve hom a fol parlar et a foll tocar, e de foll jogar a bayzar, e de bayzar al fag. V. et Vert., fol. 18.

De fol regard on vient à fol parler et à fol toucher, et de fol jouer à baiser, et de baiser au fait.

CAT. Fet. ANC. ESP. Fecho. ESP. MOD. Hecho. PORT. Facto, feito. 

IT. Fatto. (chap. Fet, fets; valensiá: llibre dels feyts, feits; aragonés feito, com a la jota famosa en cheso.)

3. Sobrefait, s. m., haut-fait, excès.

Li just... chastiat de lor sobrefaiz. Trad. de Bède, fol. 48.

(chap. Los justos... castigats per los seus “sobrefets” : exesos.)

Les justes... châtiés de leurs excès.

4. Factor, Faitor, s. m., lat. factor, créateur. 

En prezensa de lor faitor. Trad. de Bède, fol. 27.

En présence de leur créateur.

- Facteur, chargé d'affaires.

Alcunz vayletz, que los Lombartz apelon factors, si tenon cambi de moneda. L'Arbre de Batalhas, fol. 193.

Aucuns agents, que les Lombards appellent facteurs, s'ils tiennent change de monnaie. 

Procuradors, actors, factors.

Actors, factors et messadgers specials.

Tit. de 1273. DOAT, t. CXXV, fol. 68 et 88. 

Procureurs, agents, chargés d'affaires. 

Agents, chargés d'affaires et messagers spéciaux. 

CAT. ESP. PORT. Factor. IT. Fattore. (chap. Factor; factó es un atra paraula, com p. ej. La genética es un factó que influíx a la salut.) 

5. Faitona, s. f., façon.

Anc hom d' aytal faitona no fon.

Sordel: Lo reproviers. 

Oncques homme ne fut de telle façon.

6. Faitis, adj., bien fait, agréable.

Pus ma boca parla sens, 

E mos chantars es faitis.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Puisque ma bouche parle sens, et mon chanter est agréable.

Es grass' e grossa e faitissa. 

Raimond l'écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Est grasse et grosse et agréable. 

ANC. FR. Faitisse estoit et avenant,

Je ne sais fame plus plaisant.

Roman de la Rose, v. 1249.

Qu'ele iert bien parlant et faitice.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 101. 

Je les aporte toz fétis.

Crieries de Paris. 

Certes, Marot, il est faitis.

Li gieus de Robin et de Marion.

7. Facultat, s. f., lat. facultatem, faculté, bien.

La facultat dels bens e qualitat de las dichas personas.

Statuts de Provence, BOMY, p. 128. 

La faculté des biens et qualité desdites personnes. 

Totas sas facultatz bailet a Fabia, papa, per donar als paubres.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.

Tous ses biens bailla à Fabian, pape, pour les donner aux pauvres.

CAT. Facultat. ESP. Facultad. PORT. Facultade. IT. Facoltà, facoltate, facoltade. (chap. Facultat, tamé la de una universidat, com la de filossofía y lletres de Saragossa, aon vach estudiá filología inglesa; facultats, v. facultá: faculto, facultes, faculte, facultem o facultam, facultéu o facultáu, faculten; facultat, facultats, facultada, facultades.) 

8. Afar, Afaire, s. m., affaire.

Sapcha qu' en breu la veyrai, 

Si trop grans afars no m rete.

P. Rogiers: Tant ai mon.

Qu'elle sache que bientôt je la verrai, si très grande affaire ne me retient.

Quan vos cug dire tot mon afaire, 

Amors m'o tolh, que m fai aitan temer.

Arnaud de Marueil: En mon cor. 

Quand je pense vous dire toute mon affaire, amour, qui me fait tant craindre, m'en empêche. 

Pero quascus sap son afar.

Pistoleta: Manta gent. 

Pourtant chacun sait son affaire.

- Métairie, domaine.

L' afars de Frontonh.

Tit. du XVe siècle. Arch. du Roy., J. 303.

La métairie de Fronton.

- Condition, fortune.

Una toza de paure afar. V. de S. Honorat. 

Une jeune fille de pauvre condition. 

Mantas vetz puei' om de bas afaire. 

Perdigon: Aissi com cel. 

Maintes fois il élève homme de basse condition.

- Qualité.

En mos ditz totz sos afars abays, 

Per esproar de quascun son semblan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Dans mes discours je rabaisse toutes ses qualités, pour éprouver de chacun son opinion.

- Copulation.

Qui a afar am sa molher,... 

Per son plazer solamen, 

Adoncs pecca venialmen.

(chap. Qui té assunto en sa mullé, dona, per son plaé solamén, entonses peque venialmén.)

Brev. d'amor, fol. 118. 

Qui a affaire avec sa femme,... pour son plaisir seulement, alors il pèche véniellement.

ANC. FR. La langue des trouvères aussi conserva longtemps masculin ce mot.

S' apensa conment porra fère 

Privéémeut le son afère.

Roman du Renart, t. I, p. 103. 

Que les affaires les plus embrouillez et plus troublez y fussent un peu appaisez et rassis. Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Pompée.

ANC. CAT. Afaire. CAT. MOD. Afer. IT. Affare. (N. E. En castellano se usa la palabra affaire, galicismo; chap. assunto; literalmén signifique “a fé”.)

9. Sobrafar, s. m., surcroît d'affaires, extrême souci.

Non pot (poi) estar alegres ni joios,

Mas sobrafars m'en tol ma benenansa.

P. Vidal: Quant hom onratz. 

Je ne puis être allègre ni joyeux, mais extrême souci m'en ôte mon contentement.

10. Faciaria, s. f., bail, location.

Loc. Aquel que ten ma terra a faciaria.

Trad. du Code de Justinien, fol. 79. 

Celui qui tient ma terre à location.

11. Fazendar, v., faire, former. 

Part. pas. loc. Plus n' ai pres joi e salut

C' anc no 'n pres d' Alda Rotlan, 

E sui aissi fazendatz.

(N. E. Estos versos se los podría recitar Juan o Joan Roig, del Mercadona, a su mujer.)

B. Zorgi: Atressi com lo.

J'en ai pris joie et salut plus que Roland n'en prit jamais d'Aude, et je suis ainsi fait.

12. Fazenda, s. f., affaire, occupation, action.

Aquel om qui fara la mia fazenda contra la mia volontat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 

Cet homme qui fera mon affaire contre ma volonté.

El cor no vol que fas' autra fazenda

Mas sol d'amor.

(chap. Y lo cor no vol que faiga datra faena, sino sol d'amor.) 

Guillaume d'Anduse: Be m ditz. 

Le coeur ne veut que je fasse autre affaire excepté d'amour.

Empero aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del setgle. V. et Vert., fol. 12. 

Pour cela telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du siècle.

Greu esta savi ses fasenda. Libre de Senequa. 

Le sage reste péniblement sans occupation. 

Loc. Qui aytal messatge tramet a cort no fay be sas fazendas.

V. et Vert., fol. 88. 

Qui transmet tel message à la cour ne fait pas bien ses affaires.

- Faisances, redevance.

Totas las terras et totz los boscx et totas las fasendas qu'ieu avia, ni demandar podia. Tit. de 1215. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 264.

Toutes les terres et tous les bois et toutes les faisances que j'avais, et pouvais demander.

- Chose (faite).

Dieus que comensamens es de tota fazenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Dieu qui est commencement de toute chose.

- Façon, manière.

Chantat n'ai d'autra fazenda.

Raimond de Miraval: Chans cant non. 

J'en ai chanté d'autre façon.

ANC. FR. Non à ceste heure n'avons aultre faciende.

Rabelais, liv. IV, nouv. prol.

Depuis ayant esté plusieurs fois envoyé vers lui pour diverses faciendes.

Mémoires de Sully, t. 1, p. 228. 

ANC. CAT. Facenda. ANC. ESP. Facienda. ESP. MOD. Hacienda. 

PORT. Fazenda. IT. Faccenda. (chap. Hassienda, hassiendes, propiedats; tamé la agensia tributaria.)

13. Fazedura, s. f., ouvrage.

Car nos em fazedura d'el meteis.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Ephésiens. 

Car nous sommes l'ouvrage de lui-même.

14. Fazement, s. m., action, fait.

Cant pausam nostre estude en orazo ab lo fazement de bonas obras.

Trad. de Bède, fol. 27.

Quand nous mettons notre étude en oraison avec le fait de bonnes œuvres.

ANC. ESP. Facimiento. PORT. Fazimento. IT. Facimento.

15. Faseire, Fazedor, s. m., faiseur, fabricateur.

Payre e governayre e faseire de totas creaturas. Philomena.

Père et gouverneur et faiseur de toutes créatures. 

S'ie us semblava fazedor.

G. Riquier: Al pus noble.

Si je vous semblais faiseur.

Ce mot sert à indiquer l'action de la copulation.

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Je vous aime, donc il paraîtrait que je vous fusse faiseur.

- Adj. Devant être fait, à faire.

Penedensa non es fasedoira solament per paraula.

Trad. de Bède, fol. 50.

Pénitence n'est pas devant être faite seulement par parole.

Fay atrempadamen las chausas que son fazedoyras.

Regla de S. Benezeg, fol. 9. 

Fait modérément les choses qui sont à faire.

ANC. FR. Diex des Diex dont ge sui faisierres... 

Mais dès que je n'en suis faisierres. 

Roman de la Rose, v. 19282 et 5741. 

CAT. Faedor. ANC. ESP. Facedor. ESP. MOD. Hacedor. PORT. Feitor. 

IT. Facitore. (chap. lo que u fa, los que u fan, la que u ha fet, les que u están fen, no solem fé aná la probable paraula: faedó, faedós, faedora, faedores, sino autó, autós, autora, autores.)

16. Fazendier, adj., travailleur, industrieux.

Mas de bordir son fazendier. 

Marcabrus: Al departir. 

Mais ils sont industrieux de jouer.

Anc non vistes de mas ta fazendiera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88. 

Oncques ne vîtes autant travailleuse de mains.

- Faiseur, agent.

Us non lai n' esta fazendiers.

Giraud de Borneil: S'anc jorn. 

Un faiseur n'en demeure là. 

Pels fazendiers del mostier. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 35.

Par les agents du monastère. 

PORT. Fazendeiro. IT. Faccendiere.

17. Afazendar, v., occuper.

Part. pas. Tota la noit e 'l dia nos te afazendatz. Guillaume de Tudela.

Toute la nuit et le jour nous tient occupés. 

Mentre a la cassa ero afazendatz.

Roman de Fierabras, v. 3497.

Tandis qu'ils étaient occupés à la chasse. 

Car, ayssi o dit lo savi: Yeu no soy tan segurs co cant soy sols, ni tan afazendatz co cant soi ocios.

V. et Vert., fol. 55. 

Car, ainsi le dit le sage: Je ne suis si sûr comme quand je suis seul, ni si occupé comme quand je suis oisif. 

IT. Affaccendare. (chap. Afaená; afaenat, afaenats, afaenada, afaenades : qui té molta faena, está ocupat, ocupats, ocupada, ocupades; atrafegat, atrafegats, atrafegada, atrafegades.)

18. Faitura, s. f., lat. factura, façon, tournure.

Trobei toza benestan,

Simpl' e de bella faitura,

Sos aignels gardan.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Je trouvai jeune fille avenante, simple et de belle façon, gardant ses agneaux.

Port el cor, on que m'estey, 

Sa beutat e sa faitura.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je porte au coeur, où que je sois, sa beauté et sa tournure.

ANC. FR. Par sun gent cors, par sa faiture. 

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 26. 

Vostre biau cors, vostre faiture, 

Demande le droit de nature. 

N. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 377.

CAT. ANC. ESP. Factura. ESP. MOD. Hechura. PORT. Factura, IT. Fattura.

(chap. Factura, factures, de fé, per ejemple la factura o fabricassió de un pantano; un atre significat es: un papé aon se espessifique una cantidat per materials, treball, etc; v. facturá: facturo, factures, facture, facturem o facturam, facturéu o facturáu, facturen; facturat, facturats, facturada, facturades.)

19. Afaitar, Afachar, v., affaiter, dresser, disposer, habituer.

Vos, Don falconier, 

Gardatz vostre mestier 

D' afaitar los falcos, 

Que dema sian bos. 

Vos, que tenetz l' austor, 

Siatz en gardador,

E afachas los si

Que sian bos al mati.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol. 

Vous, Dom fauconnier, observez votre métier d'affaiter les faucons, que demain ils soient bons. Vous, qui tenez l'autour, soyez-en soigneux, et affaitez-les de sorte qu'ils soient bons au matin. 

Austor, cant es saurs, e tersol, 

Devem ab colom afaitar.

Deudes de Prades, Aux. cass.

L'autour, quand il est saur, et le tiercelet, nous devons dresser avec le pigeon.

Dans une loi de Jacme II, roi de Mayorque, on trouve au sujet du faucon:

Quod praedictae aves, fervidae existant ad volandum et complete faciendum ea ad quae fuerunt affeitatae.

Du Cange, t. I, col. 213.

- Préparer, apprêter.

Part. pas. Dotzena de motoninas afaitadas. 

(chap. La dotsena de pells de cordé preparades - curtides, seques.)

Lo cuer de buou afaitat.

(chap. Lo cuero (la pell) de bou (buey) preparat – curtit, sec.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 114.

La douzaine de peaux de mouton apprêtées. 

Le cuir de boeuf apprêté.

- Orner, embellir, parer.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta 

Es que sia el mon, e que gensers afaita 

Tot quan fai segon pretz.

Guillaume de S. Didier: Pus tan mi. 

On ne se doit pas contester qu'elle est la plus gente et la mieux faite qui soit au monde, et que plus gente elle embellit tout ce qu'elle fait selon mérite. 

Part. pas. Tant soi del tot ten afaitat.

Aimeri de Peguilain: Can qu' eu. 

Tant je suis du tout bien paré.

ANC. FR. Que ma dame m'a fait regret 

Que j'ai affaitié mon chienet.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 319. 

Une colombe qu'il avoit affaictée à manger des pois emmiellés en ses oreilles.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 350. 

Haubers é helmes afaitier.

Roman de Rou, v. 12460. 

CAT. Afaytar, afeytar. ANC. ESP. Afeitar. PORT. Affeitar. IT. Affaitare. (chap. Afeitá, afaitá: u diém en lo sentit de rasurá lo pel; tamé com una amenassa: t' afaitaré, afeitaré.)

20. Afaitament, s. m., manière, façon, parure, ajustement.

En Velaic foron masti, 

Seguon l' afaitamen cani.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Ils furent mâtins en Velai, selon la manière du chien.

Ab sos bortz e am sos afaitamens de sa jolivetat.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

Avec ses folies et avec ses ajustements de sa joliveté.

ANC. FR. Une dame qui mult valeit

De beauté et d' enseignement 

Et de tut bon affeitement.

Marie de France, t. I, p. 368.

S' esbaï de sa grant biauté 

Et de son grant afaitement. 

N. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 135. 

Moult vaut un poi d' afaitement.

Roman du Renart, t. 1, p. 86.

ANC. IT. Affattamento.

21. Affachador, s. m., apprêteur, corroyeur, tanneur.

Voyez Du Cange, t. I, col. 213; Carpentier, t. I, col. 99.

Del mestier de sabatiers e d' affachadors.

Tit. de 1267, Arch. du Roy., J. 303.

Du métier de cordonniers ou de corroyeurs.

22. Desafaitar, v., déparer.

Gensers afaita 

Tot quant fai, segon pretz, que ren non dezafaita.

Guillaume de S. Didier: Pus tan mi. 

Plus gente elle embellit tout ce qu'elle fait, selon mérite, de manière qu'elle ne dépare rien.

ANC. FR. Vus parlez cum désafaitée.

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 15. 

ANC. ESP. Desafeitar. PORT. Desaffeitar.

23. Afaitanhar, v., affecter, occuper.

Lo joy que mi n' atayna, 

Tot mos cuiatz afaitanha.

G. Rudel: Quan lo rius. 

La joie qui m'en presse, affecte entièrement mes pensées.

24. Faissonar, v., former, façonner.

Fig. Ab color vermelh' e blanca 

Fina beutatz vos faissona.

P. Vidal: Car' amigua. 

Avec couleur vermeille et blanche pure beauté vous façonne.

Ins en mon cor ieu vos faisson aital. 

Arnaud de Marueil: L' ensenhamentz. 

Au-dedans de mon coeur je vous façonne telle.

- Retracer, représenter, peindre.

Gentils dompna valens, no us aus lauzar,

Ni faissonar vostra beutat plazen.

Blacasset: Si m fai amors.

Gentille dame méritante, je ne vous ose louer, ni retracer votre beauté agréable.

Part. pas. Ai! belh cors cars, gen noiritz,

Adregz e gen faissonatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Ah! beau corps cher, gentiment nourri, adroitement et gentiment formé.

Substantiv. Quan me vi 'l gen faissonada. 

J. Estève: Ogan ab freg.

Quand me vit la bien façonnée.

ANC. ESP. Faccionar. (chap. facsioná, descriure les facsions: facsiono, facsiones, facsione, facsionem o facsionam, facsionéu o facsionáu, facsionen; facsionat, facsionats, facsionada, facsionades.)

25. Faisso, s. f., forme.

Aissi cum a sas faissos

Dieus, del tot creaire, 

Fetz lo premier paire.

(chap. Aixina com a la seua imache (a les seues facsions) Deu, creadó de tot, va fé lo primé pare: Adán.)

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

De même que Dieu, créateur du tout, fit le premier père à ses formes.

Quan mir vostras faissos

E 'ls belhs huels amoros.

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Quand je contemple vos formes et les beaux yeux amoureux.

Sesta bon' erba que us ai dicha

Per nom, e per faisso descricha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cette bonne herbe que je vous ai dite par nom, et par forme décrite.

- Figure, image.

Ie 'l vi cobrir sa faisso 

Qu'anc no m poc dire razo.

B. de Ventadour: Acosselhatz. 

Je lui vis couvrir sa figure de manière que oncques ne me put dire raison.

Fig. Ins el cor port, domna, vostra faisso, 

Que m chastia qu' ieu no vir ma razo. 

Folquet de Marseille: En chantan. 

Au-dedans du coeur, dame, je porte votre image, qui m'avertit que je ne tourne ma raison.

- Manière, façon.

Coinda e gaia ab avinens faissos.

Pistoleta: Ar agues ieu. 

Gracieuse et gaie avec agréables manières.

Son assemblat en tan bella faisso 

Qu' om no i pot neys pessar meliurazo. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Sont assemblés en si belle façon qu'on ne peut même y rêver amélioration.

CAT. Facció. ANC. ESP. Facion. ESP. MOD. Facción. PORT. Feitio. 

ANC. IT. Fazione. (chap. facsió, facsions; forma, formes; imache, imaches.)

26. Afaissonar, v., façonner, former.

Pel frug afaissonar

Naisson fuelhas naturalmen.

Nat de Mons: Al noble rey. 

Les feuilles naissent naturellement pour former le fruit.

Part. pas. E 'l bel cors blanc e le... 

E 'l miels afaissonat. 

Berenger de Palasol: Ab la fresca. 

Et le beau corps blanc et lisse... et le mieux façonné.

IT. Affazzonare.

27. Desfaissonar, v., déformer, défigurer.

Cel qui tot chan desfaissona 

Mon douz petit son torn en bram.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia. 

Celui qui défigure tout chant tourne mon doux petit son en criaillerie.

Part. pas. Diversas guizas so de cauzas desfayssonadas et estranhas.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Diverses manières sont de choses défigurées et étranges.

28. Desfayssonament, s. m., difformité. 

Aquesta mostruozitat o desfayssonament.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité.

29. Affectar, v., lat. affectare, affecter, désirer.

Part. prés. Volens et affectans provezir al salut.

Tit. de 1366. DOAT, t. XLIV, fol. 178. 

Voulant et désirant pourvoir au salut. 

CAT. ESP. Afectar. PORT. Affectar. IT. Affettare. (chap. Afectá.)

30. Effeit, s. m., lat. effectus, effet. 

Aver... fermetat, efficacia e effeit en cascun cas.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 230.

Avoir... stabilité, efficacité et effet en chaque occasion.

CAT. Efecte. ESP. Efecto. PORT. Effeito. IT. Effetto. 

(chap. Efecte, efectes; 

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/11/xxv-excerpta-ex-libris-gestorum.html an este texto ix efecte “E per se duhir (dos paraules separades) aquesta legacio al desigat efecte, nostra partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta.”  

y “quae ea tempestate Cataloniae regnum vastaverunt”)

31. Effectiu, adj., lat. effectivus, effectif.

Substant. Quar motas autras (conjonctios) ne pot hom trobar, ayssi cum son la continuativa... effectiva, adjunctiva.

Leys d'amors, fol. 101. 

Car on peut en trouver beaucoup d'autres (conjonctions), ainsi que sont la continuative... l'effective, l'adjonctive.

CAT. Efectiu. ESP. Efectivo. PORT. Effectivo. IT. Effettivo. (chap. Efectiu, efectius, efectiva, efectives; que produíxen un efecte.)

32. Efficacia, s. f., lat. efficacia, efficacité.

A autant de efficacia. Fors de Béarn, p. 1088.

A autant d'efficacité. 

Per els ha efficacia nigromancia. Eluc. de las propr., fol. 12.

Par eux la nécromancie a efficacité.

Non aio efficacia ni valor.

Tit. de 1472. DOAT, t. CXXIII, fol. 123. 

N'aient efficacité ni valeur. 

CAT. ESP. Eficacia. PORT. IT. Efficacia. (chap. Eficassia, eficassies.)

33. Efficaci, adj., lat. efficacem, efficace.

En vertut efficaci.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 31.

En vertu efficace. 

CAT. Eficas. ESP. Eficaz. PORT. Efficaz. IT. Efficace. (chap. Eficás, eficasos; eficás, eficases.)

34. Ineficax, adj., lat. inefficax, inefficace. 

Aital absolucion ineficax sia e vana.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

Que telle absolution soit inefficace et vaine. 

CAT. Ineficas. ESP. Ineficaz. PORT. Inefficaz. IT. Inefficace. (chap. ineficás, ineficasos; ineficás, ineficases.)

35. Eficientia, s. f., lat. efficientia, puissance efficiente.

Comuna per eficientia a totas tres personas.

En virtut et eficientia.

Eluc. de las propr., fol. 5 et 156. 

Commune pour la puissance efficiente à toutes les trois personnes.

En force et puissance efficiente. 

ESP. Eficiencia. PORT. Efficiencia. IT. Efficienza. (chap. Efissiensia, efissiensies.)

36. Eficient, adj., lat. efficientem, efficient.

Cauza eficient.

Per volontat de Dieus precipient o eficient.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 6.

Cause efficiente.

Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente. 

CAT. Eficient. ESP. Eficiente. PORT. IT. Efficiente. (chap. efissién, efissiens, efissienta, efissientes.)

37. Dificiencia, s. f., manquement. 

Perseveran en be, ses dificiencia.

Eluc. de las propr., fol. 10.

Persévérant en bien, sans manquement.

38. Deficient, adj., lat. deficientem, manquant.

Aytal humor es en els deficient.

Eluc. de las propr., fol. 195. 

Telle humeur est manquante en eux. 

CAT. Deficient. ESP. IT. Deficiente. (chap. defissién, defissiens, defissienta, defissientes; que falte, que no ne ña prou, com lo servell dels catalanistes aragonesos y dels de fora d'Aragó.)

39. Defectuositat, s. f., défectuosité.

Defectuositat et antiquitat.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Défectuosité et antiquité. 

IT. Difettuosità.

40. Defectuos, adj., défectueux, vicieux.

Nulla generacio es de tot perfiecha, mas es defectuosa.

(chap. Cap (nula : 0) generassió es del tot perfecta, sino que es defectuosa.)

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Aucune génération n'est en tout parfaite, mais est défectueuse.

CAT. Defectuos. ESP. PORT. Defectuoso. IT. Difettuoso. (chap. Defectuós, defectuosos, defectuosa, defectuoses; que té defectes, que li falte algo, com a Manuel Riu Fillat, que li falte un bull, o dos. Ignacio Sorolla Vidal, l'imbéssil aragonés catalanista, doctoret en sossiollingüística, se 'n aprofite d' este grillat per a les seues webs, com “xarxes” o “la franja”, com la del meu cul.)

41. Defectiu, adj., lat. defectivus, défectif.

Anar... ysshamens es defectius.

Si Dieus podia haver ira ni penitencia, la sua gloria seria defectiva.

Leys d'amors, fol. 97 et 129.

Aller... est également défectueux.

Si Dieu pouvait avoir ire et repentance, la sienne gloire serait défective. CAT. Defectiu. ESP. PORT. Defectivo. IT. Difettivo. (chap. que té un defecte, o mes defectes.)

Difettivo.

42. Sufficiencia, s. f., lat. sufficientia, suffisance.

Quar el ha per si tota sufficiencia.

Eluc. de las propr., fol. 5.

Car il a par soi toute suffisance.

CAT. ESP. Suficiencia. PORT. Sufficiencia. IT. Sufficienzia. (chap. Sufissiensia, sufissiensies.)

43. Sufficient, adj., lat. sufficientem, suffisant, convenable.

Sia de bona lana e de sufficien.

(chap. Que sigue de bona y sufissienta llana; correcta, convenién.)

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 218.

Soit de bonne et de suffisante laine.

En bons et sufficientz et convenables... locs.

Tit. de 1319. DOAT, t. XXXVIII, fol. 230. 

En bons et suffisants et convenables... lieux.

CAT. Suficient. ESP. Suficiente. PORT. IT. Sufficiente. (chap. sufissién, sufissiens, sufissienta, sufissientes; correcte, convenién, etc.)

44. Sufficientments, Sufficienmen, adv., suffisamment.

La deu fermar sufficientments. Cout. de Condom.

(chap. La deu assegurá sufissienmen.)

La doit assurer suffisamment.

Non avia gens per combatre sufficienmen.

(chap. No ñabíe prou gen per a combatre o combatí; sufissienmen)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.

N'avait pas suffisamment gens pour combattre.

CAT. Suficientment. ESP. Suficientemente. PORT. IT. Sufficientemente.

45. Offici, s. m., lat. officium, office, état, profession, emploi.

Que lo jutges et l' actors e 'l reus, cadaus d'aquels, adobre son offici.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là, remplisse son office.

Mals mestiers e lagz officis e deshonestas obras.

La boca d'ome si a dos officis: gostar, so es manjar et beure, e parlar.

V. et Vert., fol. 17 et 19.

(chap. La boca del home té dos ofissis: gustá (tastá), aixó es minjá y beure, y parlá.)

Mauvais métiers et laides professions et œuvres déshonnêtes.

La bouche de l'homme a deux emplois: goûter, c'est-à-dire manger et boire, et parler.

- Cérémonie religieuse.

Divinal offici se celebrara.

Fors de Béarn, p. 1089. 

Le divin office se célébrera. 

L'offici de la missa.

(chap. L'ofissi de la missa.) 

Eluc. de las propr., fol. 128. 

L'office de la messe.

CAT. Ofici. ESP. Oficio. PORT. Officio. IT. Offizio, uffizio. (chap. Ofissi, ofissis; en lo cas de la missa, v. ofissiá: ofissio, ofissies, ofissie, ofissiem u ofissiam, ofissiéu u ofissiáu, ofissien; sacramén ofissiat, ofissiats, missa ofissiada, ofissiades.)

46. Official, Huficial, Officiau, s. m., lat. officialis, employé, officier.

Claustriers, contra priors e contra abbatz et officials.

V. et Vert., fol. 26.

Cloîtriers, contre-prieurs et contre-abbés et officiers.

Huficials, bos gardadors.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Officiers, bons gardiens. 

Aytals son los uficials que servisson els ostals dels rix homes.

V. et Vert., fol. 14. 

Tels sont les officiers qui servent dans les hôtels des hommes puissants.

- Official.

L' officiau de Bordeu.

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

L' official de Bordeaux.

- Adject., auxiliaire, officieux.

Nas es membre oficial, d'ayre atractiu et expulsiu.

Eluc. de las propr., fol. 40.

Le nez est membre auxiliaire, attractif et répulsif de l'air.

CAT. ESP. Oficial. PORT. Official. IT. Officiale, offiziale, ufficiale, uffiziale.

(chap. ofissial, ofissials, ofissiala, ofissiales.)

47. Officier, s. m., officier.

A totz autres officiers et ministres de nostre dit seignor lo rey.

(chap. A tots los atres ofissials y ministres de nostre dit siñó lo rey.)

Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635.

A tous autres officiers et ministres de notre dit seigneur le roi.

Nengun viguier, baile, subviguier, ni autre officier.

(chap. Cap veguer, baile, subveguer, ni datre ofissial.)

Statuts de Provence. Masse, p. 174. 

Nul viguier, bailli, sous-viguier, ni autre officier. 

CAT. Officier.

48. Ufficialier, s. m., fonctionnaire. 

Ciutada e ufficialier de Tholoza.

(chap. Siudadá y funsionari de Tolosa, Toulouse.)

Leys d'amors, fol. 130. 

Citadin et fonctionnaire de Toulouse.

49. Officina, s. f., lat. officina, officine, atelier, laboratoire, boutique.

Pueys en las autras officinas.

V. et Vert., fol. 59. 

Puis dans les autres officines. 

Fig. En aquest cor ha doas officinas, so es entendemen e volontat.

V. et Vert., fol. 59. 

Dans ce corps il y a deux officines, c'est entendement et volonté.

- Chapelle.

Bastic temple miravilhos 

Et ab diversas officinas.

Brev. d'amor, fol. 49.

Il bâtit un temple merveilleux et avec diverses chapelles.

Autar et officinas an de denfra bastit. V. de S. Honorat. 

(chap. Altá o altar y ofissines han a dins bastit, construít.) 

Autel et chapelles ils ont bâti au-dedans. 

CAT. ESP. Oficina. PORT. IT. Officina. (chap. Ofissina, ofissines.)

50. Perfar, Perfaire, v., lat., perficere, parfaire, achever, terminer.

Perfar lo negoci. Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

(chap. Acabá, perfecsioná, lo negossi; perfecte : ben acabat, perfecsionat.)

Achever l'affaire.

Subst. Comensars non es vertuz, mas lo perfaires.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Commencer n'est pas vertu, mais l' achever.

Part. pas. Pois qu'el dos que fa l'us hom al autre es perfeitz, non pot esser desfaitz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 97.

Après que le don qu'un homme fait à l'autre est parfait, il ne peut être défait.

(N. E. Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita.)

ANC. FR. A parfaire ce que il avoit encommencié.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 240. 

Tout marché d'amour, quoy qu'il monte, 

Se parfait sans deniers à Dieu.

Coquillart, p. 37.

PORT. Perfazer.

51. Perfectio, s. f., lat. perfectio, perfection.

Segon la sanctetat e la perfection de la fe. V. et Vert., fol. 5.

(chap. Segons la santidat y la perfecsió de la fe.)

Selon la sainteté et la perfection de la foi. 

Loc. En la montanha auta de perfectio.

(chap. A la montaña alta de perfecsió; allí está Carlitos Puigdemont, puch de monte; podio de monte; podium montibus.)

Lo pus aut gra en la escala de perfectio.

(chap. Lo mes alt graó de la escala de perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63 et 100. 

En la haute montagne de perfection.

Le plus haut degré en l'échelle de perfection.

CAT. Perfecció. ESP. Perfección. PORT. Perfeição. IT. Perfezione.

(chap. Perfecsió, perfecsions; v. perfecsioná, perfecsionás.)

52. Perfazement, s. m., achèvement, accomplissement.

Coven oblidar lo perfazement de pechat.

Paraula d' onestat vai en perfazement.

Trad. de Bède, fol. 51 et 8.

Il convient d'oublier l' achèvement du péché.

Parole d' honnêteté va en accomplissement.

(chap. Perfecsionamén, perfecsionamens; fé algo perfecte, acabat.)

53. Perfeit, Perfieit, Perfieg, Perfaig, adj., lat. perfectus, parfait, accompli.

Ni non crezas que neguns hom n' aia istat maistres ni perfaig.

Gramm. Provençal.

Ni ne croyez pas que nul homme en ait été maître et parfait.

Quar an baissatz los perfeitz orgulhos. 

P. Vidal: Ara m' alberc. 

Car ont abaissé les orgueilleux accomplis. 

A perfieit saber.

Nat de Mons: Al bon rey. 

A parfait savoir. 

Non es pas perfeita vertuz.

Trad. de Bède, fol. 53. 

N'est pas parfaite vertu. 

Substant. Sobrarai lo perfieg

Qu'om te per ben apres.

Sordel: Sel que. 

Je surpasserai le parfait qu'on tient pour bien appris.

- Terme de grammaire.

Deu aver V temps... preterit non perfeit, preterit perfeit, preterit plus que perfeit. Gramm. provençal. 

Doit avoir cinq temps... prétérit non parfait, prétérit parfait, prétérit plus que parfait. 

CAT. Perfet. ESP. Perfecto. PORT. Perfeito. IT. Perfetto. (chap. perfecte, perfectes, perfecta, perfectes; pretérit : passat : perfecte, 

plusquamperfecte : mes que perfecte.)

54. Perfeitament, Perfiechamen, adv., parfaitement. 

Bos cristias qui cre perfeitament. Poëme sur Boèce.

Bon chrétien qui croit parfaitement. 

Duptan que non o puesca dir 

Be perfiechamen en romans.

(chap. Dudán (tenín temó) de que no u puga di ben perfectamen en romans, lo chapurriau antic.)

Brev. d'amor, fol. 6.

Craignant que je ne puisse dire cela bien parfaitement en roman.

CAT. Perfectament, perfetament. ESP. Perfectamente. 

PORT. Perfeitamente. IT. Perfettamente. (chap. Perfectamen.)

55. Perficient, adj., lat. perficientem, efficient.

Per so que dit es, appar que cauza material de son es humor fumosa al cervel montant; mas causa formal et perficient es opilacio. 

Eluc. de las propr., fol. 76.

Par ce qui est dit, il apparaît que la cause matérielle du son est humeur fumeuse montant au cerveau; mais la cause formelle et efficiente, c'est

l'opilation.

ESP. IT. Perficiente.

56. Enperfectio, s. m., lat. imperfectio, imperfection.

Mays es gran enperfectio e gran perilh de motz peccatz mortals.

V. et Vert., fol. 80. 

Mais est grande imperfection et grand péril de nombreux péchés mortels.

CAT. Imperfecció. ESP. Imperfección. PORT. Imperfeição. 

IT. Imperfezione. (chap. Imperfecsió, imperfecsions.)

57. Prefeit, s. m., lat. praefectus, préfet.

Cum es illustris, so es prefeitz o pretors. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Comme est illustre, c'est-à-dire préfet ou préteur. 

CAT. Prefecte. ESP. PORT. Prefecto. IT. Prefetto. (chap. Prefecte, prefectes, com Poncio Pilatos.)

58. Befazer, v., lat. benefacere, bien faire.

Part. prés. Subst. Deus donet als befazens sabieza.

Trad. de Bède, fol. 37. 

Dieu donna la sagesse aux bienfaisants. 

ANC. ESP. Bienfacer. PORT. Bemfazer. (chap. Benfé, fé lo be.)

59. Benfag, Benifag, Befat, s. m., lat. benefactum, bienfait.

Mal senes jauzimens,

E senes benfag cozensa.

Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.

Mal sans jouissance, et peine sans bienfait.

Qu'hom prenda

A bon cor per sufficien 

Benifag e guazardo. 

Matfre Ermengaud: Dregz de natura. 

Qu'on prenne à bon coeur pour suffisant bienfait et profit.

Servizi son perdut

E befat desconogut.

Hugues de S. Cyr: Nulha res.

Les services sont perdus et les bienfaits méconnus. 

ANC. CAT. Benfet, benefet. ANC. ESP. Bienfecho. PORT. Bemfeito. 

IT. Benefatto. (chap. Benfet, ben fet, cosa ben feta.)

60. Befachor, Befaytor, s. m., lat. benefactor, bienfaiteur.

Amar de cor son befachor.

Brev. d'amor, fol. 3.

Aimer de coeur son bienfaiteur. 

Amant so befaytor.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Aimant son bienfaiteur. 

ANC. FR. Li tierz soit por mes bienfetors.

Roman du Renart, t. III, p. 299. 

ANC. CAT. Benfactor. ANC. ESP. Bienfechor. ESP. MOD. Bienhechor. 

PORT. Bemfeitor. IT. Benefattore. (chap. Benefactó, benefactós, benefactora, benefactores.)

61. Bonifficacio, s. f., bonification, amélioration.

Am bonifficacio de sas viandas.

Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Avec amélioration de ses aliments. 

IT. Bonificazione.

62. Beneficiar, v., bénéficier, récompenser, donner un bénéfice.

Part. pas. Segon drech e justicia beneficiat. 

Eluc. de las propr., fol. 6. 

Récompensé selon droit et justice.

Lo vicari... beneficiatz.

(chap. Lo vicari... benefissiat: que té un benefissi an aquella iglesia.)

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

Le vicaire... bénéficié.

ESP. Beneficiar. IT. Beneficiare. (chap. Benefissiá, benefissiás: benefissio, benefissies, benefissie, benefissiem o benefissiam, benefissiéu o benefissiáu, benefissien; benefissiat, benefissiats, benefissiada, benefissiades.)

63. Benefic, adj., lat. beneficus, bienfaisant.

Benefica, a nulh enjuriosa. Eluc. de las propr., fol. 179.

Bienfaisante, à nul outrageuse. 

ESP. (benéfico) PORT. IT. Benefico. (chap. Benéfic, benefics, benéfica, benéfiques.)

64. Malfar, v., lat. malefacere, mal faire.

Las malvastatz d'un ric so plus grans que d' un paure, car major a de malfar, aissi cum plus a de poder de be far. Liv. de Sydrac, fol. 25.

Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre, car il a plus grand (pouvoir) de mal faire, ainsi comme il a plus de pouvoir de bien faire.

ANC. ESP. Malfecer (malfacer) (chap. malfé, fé lo mal).

65. Malfait, s. m., lat. malefactum, méfait, méchanceté.

Qui cassara engans

Ni malfaitz ni folhors.

J. Estève: Aissi col malanans.

Qui chassera tromperies et méfaits et folies.

Malfaitz los ensenha.

P. Cardinal: Aissi com hom.

Méchanceté les enseigne.

ANC. FR. Des outrages ne des malfais.

Roman du Renart, t. IV, p. 68. 

CAT. Malfet. ANC. ESP. Malfecho. ESP. MOD. Malhecho. PORT. Malfeito. 

IT. Malfatto. (chap. Malfet, malfets; malesa, maleses.)

66. Malafaita, Malafeita, Malafacha, s. f., méfait, délit.

Que la malafaita fos faita palesment.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100.

Que le méfait fût fait ouvertement.

Si... a vist hom en la malafeita. Cout. de Condom.

Si... il a vu l'homme dans le délit.

Ni la ciutat no fondriam ni ardriam, ni malafacha no i fariam.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 305.

Ni ne renverserions ni ne brûlerions la cité, ni méfait n'y ferions.

Que nos puescam gardar de malafacha.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310.

Que nous puissions nous garder de méfait.

CAT. Malafeta. IT. Malafatta. (chap. Malesa, maleses; delit, delits.)

67. Malfazeire, Malfasedor, s. m., malfaiteur.

Lo malsfazeire, aqui hon a fach mal.

Liv. de Sydrac, fol. 17.

Le malfaiteur, là où il a fait mal. 

Murtrier o laire o malfaseire.

Charte de Gréalou, p. 106. 

Meurtrier ou voleur ou malfaiteur. 

Sufrir home rebelle e malfasedor.

Les VII Œuv. de miséric. en prov.

Supporter homme rebelle et malfaiteur.

68. Malfaitor, Malfachor, s. m., lat. malefactor, malfaiteur.

Can lhi malfaitor lhi queran merce. 

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

Quand les malfaiteurs lui demanderont merci. 

Layset al diable tocar 

Lo malfachor e trebalhar.

V. de S. Honorat. 

Laissa au diable toucher et tourmenter le malfaiteur.

ANC. CAT. Malfeytor. CAT. MOD. Malfactor. ANC. ESP. Malfechor. ESP. MOD. Malhechor. PORT. Malfeitor. IT. Malfattore. (chap. Malfactó, maleán, malfactós, maleans, malfactora, maleanta, malfactores, maleantes.)

69. Mesfar, v., méfaire, offenser, faire offense.

Que perdono a sels que lor mesfaran.

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

Qu'ils pardonnent à ceux qui leur feront offense. 

Part. pas. De so qu'aviam nos mesfag.

Brev. d'amor, fol. 101. 

De ce que nous avions méfait.

ANC. FR. Se je vous ai de riens mesfait. Joinville, p. 25.

Ne li meffacent de rien.

Marie de France, t. 1, p. 190. 

Ils ne meffacent ou facent meffaire en aucune manière.

Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 25. 

Là où il ne mesfeit ne mesdit jamais d'une parole.

Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Lycurgue.

ANC. ESP. Malfacer. PORT. Malfazer. IT. Malfare. (chap. Malfé, fé mal.)

70. Mesfait, Mesfah, Meffaih, s. m., méfait, faute.

Quar mos mesfaitz m'es tan greus e pesans.

Richard de Barbezieux: Atressi cum. 

Car mon méfait m'est si pénible et pesant. 

Fetz volontiers penedensa per emendar lo meffaih.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.

Fit volontiers pénitence pour réparer le méfait.

Loc. Si lo malvatz home es pres en mesfah. 

Liv. de Sydrac, fol. 24. 

Si le méchant homme est pris en faute. 

IT. Misfatto.

71. Benefici, s. m., lat. beneficium, bienfait.

Desconoyssensa, so es oblidament de Dieu, de sos beneficis.

V. et Vert., fol. 7. 

Ingratitude, c'est oubli de Dieu, de ses bienfaits.

- Bénéfice.

Mercat fazen, vendon o cambion o laysson a lurs nebotz los beneficis e las rendas de S. glieya. V. et Vert., fol. 16.

Faisant marché, ils vendent ou changent ou laissent à leurs neveux les bénéfices et les rentes de sainte église. 

Dels priorats e dels beneficis del dih monestier.

(chap. Dels priorats y dels benefissis del dit monasteri.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333. 

Des prieurés et des bénéfices dudit monastère.

ANC. FR. Cil qui de soi estoit mauvés out tost obliez les benefices que li empereres li ont faiz.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 148.

CAT. Benefici. ESP. PORT. Beneficio. IT. Benefizio. (chap. Benefissi, benefissis.)

72. Malefici, s. m., lat. maleficium, maléfice, méfait.

Per sortz o per devis o per devinas o per autres maleficis.

V. et Vert., fol. 16.

Par sortiléges ou par devins ou par devineresses ou par autres maléfices.

Dels maleficis e dels forfags.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.

Des méfaits et des forfaits.

CAT. Malefici. ESP. PORT. IT. Maleficio. (chap. Malefissi, malefissis.)

73. Facilitat, s. f., lat. facilitatem, facilité, légèreté.

Tu, scorja la codena... am facilitat. 

Trad. d'Albucasis, fol. 13. 

Toi, écorche la couenne... avec légèreté. 

CAT. Facilitat. ESP. Facilidad. PORT. Facilidade. IT. Facilità, facilitate, facilitade.

74. Difficultat, Defecultat, s. f., lat. difficultatem, difficulté.

Senes deterioratio et difficultat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 41. 

Sans détérioration et difficulté. 

Aquela causa es pus vertuosa la cal es pus fort e de plus granda defecultat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 75. 

Cette chose est plus vertueuse laquelle est plus forte et de plus grande difficulté. 

CAT. Dificultat. ESP. Dificultad. PORT. Difficuldade. IT. Difficultà, difficultate, difficultade.

75. Difficil, adj., lat. difficilis, difficile. 

Greus cauza e difficils seria donar ysshemple de totas.

Leys d'amors, fol. 32.

Serait chose pénible et difficile de donner exemples de toutes.

Per contribuir en las cargas occurrens... si rendon difficils.

Statuts de Provence. BOMY, p. 219.

Pour contribuer aux charges occurrentes... ils se rendent difficiles.

De dificil sanatio. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

De difficile guérison. 

CAT. ESP. (difícil) Dificil. PORT. Difficil. IT. Difficile. (chap. Difíssil, difissils, difíssila, difíssiles.)

76. Dificilment, adv., difficilement.

Dificilment si prendo.

Si clavo dificilment.

Eluc. de las propr., fol. 152 et 59. 

Difficilement se prennent. 

Se ferment difficilement.

CAT. Dificilment. ESP. Difícilmente. PORT. IT. Difficilmente. (chap. difissilmen.)

77. Sobredificil, adj., très difficile. 

Jumar... als efans es sobredificil.

Eluc. de las propr., fol. 74. 

Jeûner... est très difficile aux enfants.

78. Refar, v., refaire, réparer, rétablir. 

Totas las ydolas... fes refar.

(chap. Tots los ídolos va fé refé.)

Abr. De l'Anc. et du N.-T., fol. 17.

Fit refaire... toutes les idoles. 

Refarian lo temple. V. de S. Honorat. 

Rétabliraient le temple. 

Si el reffet la maio que fora caeguda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

S'il rétablit la maison qui serait tombée.

Fig. A refar la soa domna c'avia perduda. 

V. de Bertrand de Born. 

A refaire la sienne dame qu'il avait perdue. 

CAT. Refer. ANC. ESP. Refacer. ESP. MOD. Rehacer. PORT. Refazer. 

IT. Rifare. (chap. Refé.)

79. Refectio, s. f., lat. refectio, réfection.

Replenir el vespre per refectio de viandas.

Trad. de Bède, fol. 53. 

Se remplir au soir par réfection d'aliments. 

Per pitansa e reffectio de lur cors.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 33. 

Pour pitance et réfection de leurs corps. 

Fig. La spiritual refectio a communion. Doctrine des Vaudois.

La spirituelle réfection par communion.

CAT. Refecció. ESP. Refección. PORT. Refeição. IT. Rifezione. (chap. Refecsió, refecsions.)

80. Refector, Refeitor, Refreydor, s. m., lat. refectorium, réfectoire.

Menan lo en refector on manjavan li fraire. V. de S. Honorat.

Le mènent en réfectoire où mangeaient les frères.

No y aura leu senhor...

Ostal ni refreydor.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Il n'y aura bientôt seigneur... hôtel ni réfectoire.

- Couvent.

Mil monge dins refeitor 

Pregan.

Garin d'Apchier: Mos cominals.

Mille moines prient dans le couvent.

Ieu no vuelh refeitors 

Ni reglas.

Giraud de Borneil: Dels bels. 

Je ne veux couvents ni règles. 

CAT. Refector, refetor. ESP. Refectorio. PORT. Refeitorio. IT. Refettorio.

81. Refacier, s. m., regrattier, revendeur.

Poyra la aver per aquel meteyh for qu'el refacier hi aura promes o donat.

Ord. des R. de Fr., t. XVI, p. 135. 

Pourra l'avoir pour ce même pris que le regrattier lui aura promis ou donné.

82. Satisfar, v., lat. satisfacere, satisfaire.

Adonc Pilatz, per satisfar

Al pople.

Brev. d'amor, fol. 164.

Alors Pilate, pour satisfaire au peuple.

Non ay de que te satisfassa.

V. et Vert., fol. 44. 

Je n'ai de quoi je te satisfasse.

- Faire satisfaction, s'acquitter. 

Cuion adonc satisfar de totz lurs peccatz.

V. et Vert., fol. 81. 

Croient alors faire satisfaction de tous leurs péchés. 

CAT. Satisfer. ESP. Satisfacer. PORT. Satisfazer. IT. Satisfare. (chap. Satisfé.)

83. Satisfactio, s. f., lat. satisfactio, satisfaction, dédommagement.

Lai pas nulh hom ses satisfactio.

Guillaume de Mur: D' un sirventes. 

Là ne passe nul homme sans satisfaction.

- Réparation d'une offense.

La vergonha que hom ha de cofessar sos peccatz es gran partida de la esmenda e de la satisfactio a Dieu. V. et Vert., fol. 71.

La honte qu'on a de confesser ses péchés est grande partie de l'amendement et de la satisfaction à Dieu.

Loc. El fara satisfactio de son peccat.

Per aquest peccat lhi covenc a far satisfactio; qui altruy fer, cove que sia feritz o quieira merce. Liv. de Sydrac, fol. 51 et 12.

Il fera satisfaction de son péché.

Pour cette faute lui convint de faire satisfaction; qui autrui frappe, il convient qu'il soit frappé ou demande merci.

CAT. Satisfacció. ESP. Satisfacción. PORT. Satisfação. IT. Satisfazione. (chap. Satisfacsió, satisfacsions.)

84. Satisfazement, s. m., satisfaction.

En recompensacio et en satisfazement.

Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 321.

En compensation et en satisfaction.

IT. Satisfacimento.

85. Forsfar, Forfar, Forfaire, v., du lat. foris facere, forfaire. 

Si non o forsfa et si... o forsfa. Tit. de 1053.

S'il ne le forfait et si... il le forfait.

S'ieu anc res no forfi vas vos.

Arnaud de Marueil: Sel que vos.

Si oncques je ne forfis rien envers vous. 

Si l' om o forfici, e pois no s'en repen. Poëme sur Boèce.

Si l'homme cela forfait, et puis ne s'en repent.

Part. pas. Requeric al abbat qu'elh li rendes, quar no avia res forfayt per qu'elh tengues pres. Philomena. 

Demanda à l'abbé qu'il lui rendît, car il n'avait rien forfait pour qu'il le tînt prisonnier.

- Outrager, offenser, déshonorer.

Aquesta peticio prega nostre Payre que nos perdone nostres forfags ayssi co nos perdonam ad aquells que nos forfan. V. et Vert., fol. 43.

Cette demande prie notre Père qu'il nous pardonne nos offenses comme nous pardonnons à ceux qui nous offensent.

Si 'l forfez tan dont ella s rangures. Poëme sur Boèce. 

Si l'outrageât tant dont elle se fâchât. 

ANC. CAT. Forfar. ANC. IT. Forfare.

86. Forfach, Forfait, s. m., lat. foris factum, forfait, crime, tort. 

Adulteri, qu' es gran forfach.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Adultère, qui est grand forfait. 

Totz los forfaitz e totas las clamors,

En que m podetz acusar ni retraire, 

Son quar m' auzatz abelhir ni plazer.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz. 

Tous les forfaits et toutes les clameurs, en quoi vous pouvez m'accuser et reprendre, sont que vous m'osez charmer et plaire. 

ANC. CAT. Forfait. ANC. IT. Forfatto.

87. Forfaitura, Forfachura, s. f., lat. foris factura, forfaiture, crime, tort, faute.

Roma, tant es grans 

La vostra forfaitura.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, tant est grande votre forfaiture. 

Per ma gran forfachura, 

Soy estat falhen. 

Un troubadour anonyme: Flors de Paradis. 

Par ma grande faute, j'ai été coupable. 

Loc. Be m volgra mal, s'il fezes forfaitura, 

Ni l'agues dig nulh orguelh ni follia. 

Guillaume de S. Didier: El mon non. 

Je me voudrais bien mal, si je lui eusse fait forfaiture, et lui eusse dit nul orgueil ni folie. 

Ieu non tenc ges per menor forfaitura 

Qu' om fors' els sieus. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Je ne tiens point pour moindre forfait qu'on force les siens. 

ANC. CAT. Forfaitura.

88. Desfar, Desfaire, v., défaire, détruire.

Ella medesma telset so vestiment 

Que negus om no pot desfar neienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement de manière que nul homme ne peut défaire rien.

S' ela m' agues dat lo do 

Que dona non pot desfaire.

Cadenet: A ops. 

Si elle m'eût donné le don que dame ne peut détruire.

Mortz, que desfai los comtes e 'ls prelatz.

H. Brunet: Cuendas. 

La mort, qui détruit les comtes et les prélats.

Am las mans si desfay e los huellz e la cara. V. de S. Honorat.

Avec les mains se détruit et les yeux et la face. 

Fig. Era par ben que valors se desfai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Maintenant il paraît bien que mérite se détruit.

- Empêcher, changer.

Ieu sui de tot a son comendamen,

Fors que d'aitan que ges non puesc desfaire

Qu' ades non l'am.

G. Faidit: Mas la bella.

Je suis en tout à son commandement, hors que d'autant (excepté) que je ne puis empêcher que je ne l'aime toujours.

- Perdre.

Li vielh de mal aire 

Que Susanna volien desfaire.

V. de S. Honorat. 

Les vieux de mauvaise manière qui voulaient perdre Susanne.

- Désorganiser, licencier. 

Desfeiron lor ostz, et deron comjat als soudadiers.

V. de Bertrand de Born. 

Défirent leur armée, et donnèrent congé aux soldats. 

Part. pas. Desfach d' uelhz e de cara que parlar non podia.

V. de S. Honorat. 

Défait d'yeux et de face qu'il ne pouvait parler. 

Per aquist eran refait Joglar e cavayer desfait.

P. Vidal: Abril issic. 

Par celui-là étaient refaits les jongleurs et les cavaliers défaits. 

Subst. Los contrafagz e los lebros e 'ls desfag de lurs membres. 

V. et Vert., fol. 92.

Les contrefaits et les lépreux et les défaits de leurs membres.

ANC. FR. Les bons exécuteurs desfont premièrement les torts faiz au mort... Se je vous ai de riens mesfait je le vous desferai. 

Joinville, p. 7 et 25.

Il résolut à la fin d' entreprendre de desfaire par luy-mesme le tyran.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d' Aratus. 

Tous les règnes mondains se font et se desfont. Ronsard, t. II, p. 1347.

CAT. Desfer. ANC. ESP. Desfacer. ESP. MOD. Deshacer. PORT. Desfazer. 

IT. Disfare. (chap. desfé: desfach, desfás, desfá, desfem, desféu, desfán; desfet, desfets, desfeta, desfetes.)

89. Desfazement, s. m., destruction.

Foron mot iratz... del desfazement de la ydola.

Hist. abr. de la Bible, fol. 45.

Furent moult irrités... de la destruction de l'idole. 

ANC. ESP. Desfacimiento. ESP. MOD. Deshacimiento.

PORT. Desfazimento. IT. Disfacimento.

90. Desfazedat, adj., imbécile, ignorant.

Anc no fui d'aquels desfazedatz,

Qu' el gazanh vuelh de domnas e de datz.

T. d'Aimeri et de G. de Berguedan: En Berguedan. 

Je ne fus oncques de ces imbéciles, vu que je veux le profit avec dames et aux dés.

91. Enfectivar, v., infecter. 

De humors enfectivar. Eluc. de las propr., fol. 268.

Infecter d'humeurs. 

CAT. ESP. PORT. Infectar. IT. Infettare. (chap. infectá, infectás: yo m' infecto, infectes, infecte, infectem o infectam, infectéu o infectáu, infecten; infectat, infectats, infectada, infectades.)

92. Infectio, Infeccio, s. f., lat. infectio, infection.

Humor corrumpuda o apostema es causa de infeccio.

Eluc. de las propr., fol. 16. 

Humeur corrompue ou apostême est cause d'infection.

Fig. Que nos purgara nostre cor de tota la ordura e de la infectio dels VII peccatz mortals.

V. et Vert., fol. 40. 

Qui nous purgera notre coeur de toute l'ordure et de l'infection des sept péchés mortels. 

CAT. Infecció. ESP. Infección. PORT. Infecção. IT. Infezione. (chap. Infecsió, infecsions.)

93. Infect, adj., lat. infectus, infect, infecté.

Morbos ni infect... D'un loc infect. 

Tit. du XVe siècle, entre le seigneur et les habitants de la Roche.

Malade et infecté... D'un lieu infect. 

CAT. Infecte. ESP. PORT. Infecto. IT. Infetto. (chap. Infect, infectat, en infecsió.)

94. Infectiu, adj., infectant.

Es mesclat ab autra humor infectiva. Eluc. de las propr., fol. 29.

Est mêlé avec autre humeur infectante. 

ESP. Infectivo (infectante). IT. Infettivo. (chap. s. infectán, que pot infectá.)

95. Contrafar, Contrafayre, v., contrefaire, imiter.

Truan, mala guerra 

Sai volon comensar 

Donas d' esta terra,

E vilas contrafar.

Rambaud de Vaqueiras: Truan. 

Vile, méchante guerre ici veulent commencer les dames de cette terre, et contrefaire les vilains. 

Que non puesca contrafayre los senhals. 

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258. 

Qu'il ne puisse contrefaire les signes.

- Fausser, altérer.

Fetz contrafar l'anel del rei, e fetz letras de part lo rei a 'N Guilem del Baus. V. de Guillaume de Baux.

Fit contrefaire l'anneau du roi, et fit lettres de par le roi au seigneur Guillaume de Baux.

- Être, rendre difforme, défiguré. 

Part. pas. Aquesta bestia tan diversa e tan contrafacha e tan espaventabla, significa lo princep de tenebras.

V. et Vert., fol. 6. 

Cette bête si variée et si contrefaite et si épouvantable, signifie le prince de ténèbres. 

Subst. Los contrafags e los lebros. V. et Vert., fol. 92.

Les contrefaits et les lépreux.

CAT. Contrafer. ANC. ESP. Contrafacer. ESP. MOD. Contrahacer. 

PORT. Contrafazer. IT. Contraffare. (chap. Contrafé.)

96. Contrafazemen, s. m., contrefaçon, imitation.

Dels contrafazemens

Ni d'autres.

G. Riquier: Pus Dieu m'a.

Des contrefaçons et d'autres.

ESP. Contrahacimiento. IT. Contraffacimento.

97. Contrafazedor, s. m., contrefaiseur, imitateur.

Els contrafazedors

Que contrafan de cors 

Las manieras.

G. Riquier: Tant petit. 

Les contrefaiseurs qui contrefont les manières de corps.

ANC. FR. Joyeux contrefaiseur d'amitié. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 251. 

Mesmes l'un desquels estoit le contrefaiseur d'esprit.

Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 142.

ANC. CAT. Contrafaedor. ESP. Contrahacedor. PORT. Contrafazedor. 

IT. Contraffacitore.

98. Confir, Cofir, v., lat. conficere, confire, apprêter, confectionner. Metges... cofei suaus unctions. Trad. de Bède, fol. 79.

Médecin... confectionne douces onctions.

Aprop, tot aiso se confis.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après, tout cela se confit.

Part. pas. Cofitz de mirra e d' aloes. Passio de Maria.

Confectionné de myrrhe et d'aloès

Que non compron per vendre neguna causa confida.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Qu'ils n'achètent pour vendre aucune chose confite.

CAT. ESP. Confitar. PORT. Confeitar. IT. Confettare. (chap. Confitá sol u fem aná en cas de fé, confecsioná, algo dols. Al Decamerón en chapurriau ña una noveleta aon Calandrino se té que minjá unes pastes confitades en aloe y merda de gos.)

99. Confiech, s. m., ragoût, mets, confit.

Det a cadaun dels frayres del confiech.

V. de S. Honorat.

Donna à chacun des frères du confit. 

CAT. Confit. ESP. Confite. PORT. Confeitos. IT. Confetto. (chap. Confit, confits, repetixco, sol de algo dols.)

100. Cofimen, Configimen, s. m., assaisonnement, confiture.

D' oximels, d' issirops, de flors e de semens, 

De razitz e de fuelhas e d' autres cofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles et d'autres assaisonnements. 

Tres livras de coffimens.

Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 273. 

Trois livres de confitures. 

Fig. Us entendens menutz 

Fara configimens 

D'autres belhs ditz plagutz.

G. Riquier: Ab pauc er. 

Un petit amoureux fera assaisonnement d'autres beaux dits accueillis.

101. Confection, s. f., lat. confectionem, confection. 

La confection d'aquesta present carta. 

(chap. La confecsió d'esta presén carta.) 

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 31. 

La confection de cette présente charte.

- Ragoût, mets, sauce.

Non ti tenon per moyne ni per drech companhon,

Per que non ti doneron de lur confection.

V. de S. Honorat.

Ne te tiennent pour moine ni pour droit compagnon, c'est pourquoi ils ne te donneront de leur ragoût.

- Mélange, préparation.

Pueis devem tot aisso mesclar 

Ab mal, e far confectio 

Que sia dura per razo.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis nous devons mêler tout cela avec maillet, et faire mélange qui soit dur par raison.

La qual confectio si deu pauzar sobre la mordedura.

(chap. La cual confecsió se deu posá sobre (damún de) la mossegada.)

Eluc. de las propr., fol. 200. Laquelle préparation se doit poser sur la morsure.

CAT. Confecció. ESP. Confección. PORT. Confeição. IT. Confezione. (chap. Confecsió, confecsions.)

102. Cofidor, s. m., confiseur.

Cofidor d' especias. Eluc. de las propr., fol. 115.

Confiseur d'épices.

103. Escofir, v., escoffier, tuer, défaire.

Part. pas. Els foro escofitz e vencutz.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Ils furent défaits et vaincus. 

Ans cre fosso totz mortz o escofitz.

R. Gaucelm: Ab grans. 

Mais je crois que tous fussent tués ou défaits. 

IT. Sconfiggere.

104. Escophiment, s. m,, défaite.

Per razo del cal escophiment, David als mons donet malediccio.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Par raison de laquelle défaite, David donna malédiction aux montagnes. 

IT. Sconfiggimento.

105. Desconfir, Descofir, v., déconfire, détruire, ruiner.

Descofiron la gent campaneza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Déconfirent la gent champenoise. 

Paiana gen desconfir.

Marcabrus: Emperaire per. 

Détruire la gent payenne.

Part. pas. Desconfig Frances e pres e mort.

Durand: En talent. 

Français déconfits et pris et tués. 

Lhi ausberc fausat e descofit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.

Les hauberts faussés et détruits.

ANC. FR. Tant chaplerent et tant ferirent 

Que les Sarrazins desconfirent.

Fables et cont. anc., t. III, p. 63. 

Les autres qui avoient rué jus et desconfit le premier logis.

Monstrelet, t. II, fol. 33. 

ANC. CAT. Desconfir. IT. Sconfiggere.

106. Descofizemen, s. m., déconfiture. 

Menar mon adversari a descofizemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Mener mon adversaire à déconfiture. 

IT. Sconfiggimento.

107. Descofiment, s. m., déroute, déconfiture.

Los trebalhs e las guerras e los descofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les travaux et les guerres et les déroutes.

108. Descofitura, s. f., déconfiture. 

Ni 'l dol ni 'l dan ni la descofitura

C' avem preza.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Et la souffrance et le dommage et la déconfiture que nous avons prise. ANC. CAT. Desconfitura. ANC. IT. Sconfittura.