desamors avets fetes al Seyor Comte dempuries et fets tot dia

"Al molt noble et honrat en Bn. per la gracia de Deu bisbe de Gerona denos (de nos) en Bn. Amat de Cardona salut et amors. Fem vos saber que per molts de greuges et per moltes de desamors que avets fetes al Seyor Comte dempuries et fets tot dia: los quals greuges et desamors avem nos á pendre per nostres, axi com si á la nostra pensonals (persona 'ls) aviets fets, nels faiets: et encara mes enant fem vos saber, mal et greu que á nos es, quens desexim (y no “dessurtim” como sería en catalán pompeyano) de vos et de les vostres coses per rao del Seyor Comte, que de mal queus faessem a vos, ne á res del vostre, que tenguts nous eusiam (no us ho siam). Item fem saber queus retem les treues, les quals aviem ab vos, ne aviem dades al noble car frare nostre lardiache (l' ardiache, ardiacha, ardiaca; el arcediano) de Barchelona, ne al Sacrista de Gerona per rao de vos; jassia (jatsia, iatsia) queus avem tramessa (doble s) Carta ja de deseximent. Dat. Roda divenres vespra de Sen Tomás (sent sin t, y Tomás con tilde á) en lan (: l' any) que contem M. et CCXCVII. (1297)

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casa, sa Calobra, sa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)

@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.

Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.

//

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.

//

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Lo llibre dels poetas. Ausias March.

AUSIAS MARCH. 

Ausiàs

(Cants d'amor.) 

I. 

Qui no es trist de mos dictats no cur 
o en algun temps que sia trist estat 
e lo qui es de mals apassionat 
per ferse trist no cerque lloch escur 
lija mos dits mostrant pensa torbada 
sens algun art exits d'hom fora seny, 
e la rahó qu'en tal dolor m'empeny 
amor ho sab quina es la causa estada. 

Alguna part é mòlta es trobada 
de gran delit en la pensa del trist, 
e si les gents ab gran dolor m'han vist 
de gran delit m' arma fon companyada. (de gran deleite, mi arma)
Quant simplament Amor ab mi habita 
tal delit sent que no 'm cuyt ser al mòn, 
e com sos fets vull veure de pregon 
mescladament ab dolor me delita. 

Prest vé lo temps que faré vida hermita 
per mills poder d'amor les festes colre, 
d'est viure estrany algú nos vulla dolre 
car per sa cort Amor me vol é 'm cita, 
e jo qui 'l am per si tan solament, 
no denegant lo dó que 'm pot donar 
á sa tristor me plau abandonar 
e per tots temps viure entristadament. 

Traure no puch de mon enteniment 
que sia cert é mòlt pus bell partit 
sa tristor gran que tot altre delit 
puix hi recáu delitos languiment. 
Alguna part de mon gran delit es 
aquella que tot home trist aporta 
que playent si lo planyer lo conforta 
mes que si d'èll tot lo mòn se dolgues. 

Esser me cuyt per mòltes gents repres 
puix que tant llou viure en la vida trista 
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista 
desig sos mals puix delit l' es permes. 
No 's pot saber menys de la esperiença 
lo gran delit qu'es en lo sols voler 
d'aquell qui es amador verdader 
e ama si vehentse en tal volença. 

TORNADA. 

Lir entre carts, Deu vos don coneixença 
com só per vos á tot estrem posat 
ab son poder Amor m'ha 'nderrocat 
sens aquell sèu d'infinita potença. 

(Cants de mort.) 

I. 

Aquelles mans que james perdonaren 
han ja romput lo fil tenint la vida 
de vos qui sòu d'aquest mòn exida 
segons los fats en secret ordenaren. 
Tot quant jo veig é sent, dolor me torna, 
quant me recort de vos qui tant amava, 
en ma dolor si primé bè 's cercava 
si trobará qu'en delit se contorna, 
Donchs durará puix tè qui la sostinga 
car sens delit dolor crech nos retinga. 
En cor gentil amor per Mort no passa 
mes en aquell qui per los vicis tira, 
la cantitat d'amor durar sols mira, 
la calitat d' amor bona no tassa. 
Quant l'ull no véu é lo toch no 's practica 
mor lo voler que tot per ell se guanya; 
qui en tal punt es, dolor sent mòlt estranya, 
mes dura poch l'espert lo testifica. 
Amor honest los sants amants fá colre 
d'aquest vos am é mort no 'l me pot tolre. 

Tots los volers que en mi confusos eren 
se mostren clar per llur obra forana, 
ma carn se dol car há natura humana 
perqué en la mort sos delits se perderen. 
En sa dolor m'arma es embolcada 
de que llur plor é plant per null temps callen 
en tal dolor tots los conorts me fallen 
com sens tornar la que am es amada. 
Mes l'altr' amor qu'es amistança pura 
apres la mort sa força gran li dura. 

Aquesta amor si los pechs no la crehen 
es ver senyal del bè que en ella habita 
aquesta es qui sens dolor delita 
y 'ls cechs volers de prop d'aquestes venen. 
Lo voler cech del tot ell illumena 
mes no en tant que lleve lo caracte 
e si poguès fèr sens empaig son acte 
No fora 'l mòn ull ab gòta serena. 
Mes es axí com la poca triaga 
que mòlt verí sa virtut li apaga. 

Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa 
si no es mort no tardará que muyra 
l' altre perquí dol continu m'abuyra 
si 'm defalleix no será sens gran causa. 
Ell pot ser dit voler concupiscible 
e vol durar puix mòlt de l'arma toca 
mes no tostemps car virtut no invoca 
e d'un costat es apetit sensible. 
Aquests volers honestamènt me torben 
perqué entre mal é bè mes penses bornen. 

D'arma é cos es compost l'hom contraris 
perque 'l voler é l' apetit contrasten, 
tot quant aquest de llur natura tasten 
es saborós é utils letovaris. 
Altre voler qu'en mig d'aquest camina 
es atrobat que no tè via certa 
cuyd' haver port en la platja deserta 
é lo verí li sembla medicina. 
Cascun dels tres fá obra en mi diversa 
lo menys potènt lo jorn ab mi conversa. 

Tres son les parts vers hon mos volers pujen 
é per semblant venen per tres maneres 
entre si han contraries carreres 
delits portant é d'altres que m'enujen. 
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra 
jo sent dolor car son perduts sens cobre 
altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre 
com péns que mort há tolta l'amor nostra. 
L'altre voler rahó y natura funden 
que sens dolor mòlts delits ne abunden. 

Lo lloch hon jau la dolor gran que passe 
no es del tot fora de mes natures 
ne del tot es fora de llurs clausures (tol en el original)
lo turmènt grèu que jo per elles passe. 
aquell voler qu'en mi no troba terme 
es lo mijá per hon dolor m'agreuja, 
l'estrem d' aquest fora natura alleuja 
fort é punyènt mes es causable verme. 
Opinió falsa per tots es dita 
que fora nos é dintre nos habita. 

D'aquest' amor les demes gents tremolen 
aquesta es sentida y no sabuda, 
poques gents han la causa coneguda, 
delit, dolor per ella venir solen. 
Lo cos per si lo sèu delit desija 
l'arma 'n apres lo sent é vol atenyer 
lo propi sèu al qual no 's pot enpenyer 
car tot es fals hon ella se enfastija. 
D'aquests contrasts aquest amor escapa 
que veritat no l' ateny ab sa capa. 

Tant es unit lo cos ab la nostra arma 
que acte en l'hom no pot ser dit bè simple 
algú no es vers l' altre humil é simple 
contrast se fan, hu contra l'altre s'arma, 
mes es tan poch lo contrast á sa hora 
que en fets del cos l'arma no fa gran nosa 
y en contemplant axí l'arma reposa 
que bè représ lo cos d'açó no plora. 
Aquesta pau en mi no es mòlt longa 
perqué dolor mes que 'l delit s'alonga. 

Dolor jo sent é sembla mi estrema 
no sò en punt de voler consell rebre 
ne de algun remey me vull percebre 
ans de tristor he presa ja ma tema. 
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde 
ja tinch senyal ab que á dolor torne, 
recort sos fets d'amor é elles borne 
d'ací escapant ab mi gens no concorde. 
Son esperit sens lo cos jo contemple 
tant delit sent com l'hom devot al temple. 

De pietat ab sa mort vè que 'm dolga 
e sò forçat que mon mal haja planyer 
tant he perdut que bè no 'm pot atanyer 
fortuna ja no tè que pus me tolga. 
Quant imagin les voluntats unides 
y 'l conversar separats pera sempre 
pensar no puch ma dolor haja tempre, 
mes passions no trob gens aflaquides. 
E si per temps elles passar havien 
vengut es temps que començar deurien. 

Mes voluntats mos pensamènts aporten 
avall y amunt si com los nuvols l'aire: 
adés me dolch puix dolor no sent gaire 
e sent dolors qu'ab si dólres comporten. 
quant péns que 'ls morts que res del vius no pensen, 
e les dolors que pas sens grat se perden, 
mos sentimènts han mal é no se perden, 
tant que d'amor é dolor se defensen: 
E pas dolor qu' en la d'infern s' acosta 
com en est mòn no lam veure de costa. 

En l'altre mòn á mi part que jo sia 
y 'ls propis fets estranys á mi aparen 
semblants d'aquells que mos juhins lloaren 
lo fals, per ver; la veritat, falsia. 
Los mèus juhins la dolor los ofega 
lo lloch no hi es hon primer habitaven 
si es no tal com ans del cas estaven 
alterat es la mort y açó 'm fa brega. 
Tal é tant fort qu'altre matant mi mata 
no se com es que lo cor no m'esclata. 

Alguns han dit que l'amor es amarga 
podenho dir los qui la sabor senten 
ó de per si ó com per altre senten 
sa fort dolor qu'entre totes es llarga. 
Per mi no tem per altre l'he temuda 
puix fonch cruel ja pietat no m'haja, 
qui 'n terra jau no tem pus avall vaja 
en l'esperar una esperança es perduda. 
O partiment dolorós, perdurable, 
sentme en dolor comparat al diable. 

No preu los bèns que jo sol posehesca 
car plahènt res home sol no practica, 
la mort no tem que lo mòn dampnifica 
sinó que tem que cel me desfallesca. 
Tot cas jo mir ab una egual cara, 
res no 'm fá trist é ja mòlt menys alegre 
no es color de sobre blanc ó negre 
vers mi no hi ha cosa escura ne clara. 
Tot quant amor é pòr me pogren nóure 
finí lo jorn que li viu los ulls clóure. 

Segons lo cas ma dolor no es tanta 
com se requer per un mortal dampnatje, 
sobre tots mals la mort porta avantatje 
jo 'l he sentit é de presènt m'espanta. 
Segons l' amor del dan no port gran signe 
e volgra jo qu'en lo mòn fòs notable 
dient cascú: - «veus l'home pus amable» 
e que planguès cascú mon fat maligne. 
Aquell voler causat per cosa honesta 
mentres será, será mostrant gran gesta. 

tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla 
al que per fort la mort en tant lo plaga? 
¿Perqué tal cas la rahó d'hom s' amaga 
e passió tota sa força sembla? 
Dèu piadòs é just cruel se mostra, 
tant es en nos torbada conexença 
fluxant dolor primer plega crehença 
mes ferm saber no es en potença nostra. 
Als que la mort tol la muller ó aymia (tolre : quitar)
sabrán jutjar part de la dolor mia. 

Tot ver amich á son ver amich ama 
de tal amor que mort no la menyscava; 
ans lo fornal que apura l' or y acava 
leixant l'or fi, é l' als en fum derrama. 
D'aquest amor am aquella qu'es morta 
e temènt am tot quant es de aquella 
l' esperit diu, ¿donchs quina maravella 
que am aquell é res tant no m comforta? 
Mémbram la mort é torn en ma congoxa 
e quant hi sò dolor pas no m'afloxa. 

Accidènt es amor é no substança 
e per sos fets se dòna á nos conexer 
quant es ne qual ell se dòna á parexer 
segons d'hon part axí sa força llança 
si com lo vent, segons les encontrades 
hon es passat, de si calt ó fret gita, 
axí amor dá dolor ó delita 
segons lo for del lloch hon ha llançades 
Fondes rahels ó sus cara de terra 
ó sobre sanch ó sus mòlt aspra serra. 

Amor en l'hom dos llochs disposts arroba 
car home es dit per ses dues natures, 
lo cos per si vol semblant de sutzures, 
l'arma d'un blanc vol que sia sa roba. 
D'ells units surt amor de algun acte
que no 's véu bè qual d'ells mes part hi faça 
cascú per si algun delit acaça 
y aquell atés l'altre 'n porta caracte. 
E véus la mort que 'l gros voler termena 
lo bó no pot ne bast á aquell ofena. 

Morint lo cos son amant no 'l resta 
sinó dolor per lo recort del plaure, 
fallint aquell no tarda mòlt en caure, 
fallint lo sanct defall la sua festa. 
Alguns delits qu'en l'arma pèl cos venen 
son los composts que 'ls amadors turmenten 
e cascú d'ells canta qual dolor senten 
segons del cos ó de l'arma part prenen. 
E mort l'amat, amor es duradora 
tant quant lo mort del viu te gran penyora. 

Çó qu'en passat enbolt é confus era 
es de partit lo grá deixant la palla, 
l' esperimént altre no 'm péns hi valla 
per la mort es uberta la carrera. 
Ma carn no sent, ¿doncs no 's pot fer que ame 
car ja no hi es ço que sentir li feya? 
Si voler tinch pech es lo qui no creya 
que 'l esperit de pur amor se inflame. 
Cobejant mòlt que Deu s'arma se 'n porte 
açó dubtant fá que jo pena porte. 

Si 'n nostra amor péns esser si venguda 
e d'ella pert esperança de veure; 
sinó que tost vinch en açó descreure 
l'arma en lo cos no fora retenguda. 
Si be los morts en lo mònt no retornen, 
ans de ser mort noves sabré d'aquella. 
Estat es ja, ¿donchs quina maravella 
açó esperant mos sentiments sojornen? 
E si cert fòs, qu'entre les sancts fos mésa 
no volgre jo que de mort fòs defésa. 

O Deu, mercé, mes no se de que 't pregue 
sinó que á mi en lo seu lloch aculles 
no tardes mòlt que d'ella á mi no vulles 
puix l'esperit hon es lo seu aplegue. 
E lo meu cos ans que la vida fine 
sobre lo seu abraçat vull que jaga 
amor é mort feríls de una plaga; 
sepárals mort dret, es qu'ella 'ls vehine. 
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos 
mescladament partirem nostres cossos. 

(Cants morals.) 

I. 

Si com lo Taur se vá fuyt per desert 
quant es sobrat per son semblant que 'l força 
no vol tornar fins há cobrada força 
per destruir aquell qui 'l ha desert, 
tot en axí 'm convé llunyar de vos 
car vostre gest mon esforç ha confus,
no tornarè fins del tot haja fus 
la gran pahor qui 'm tol ser desijòs. 

Que será valeròs es temps vengut 
l'hom qui son cor haurá fort ó covart 
e ja negú no cuyt saver tal art 
que si es flach tal no sia sabut. 
Car desastrug al perill de la mort 
lla donchs no val enginy ni maestria 
per bèn cobrir sa estrema covardia 
ans elegeix fugir per ser estort. 

Ans del perill se déu metre 'l conort 
ans prenent risch hom há dels bons paria 
aconseguint honor é senyoria, 
fahènt venir los Cesars en recort. 
Les armes fan los prous homens valer, 
e 'ls puja tost en semblant de moment 
qu'est es lo lloch d'hon lo covart dexèn 
pus prop de si en les dones veher. 

Renom d' ardit vol l' home parencer 
mes no será comportat son engan 
car los qui mes de tals afets sabrán 
dirán qui 'n nom sobre si déu haver. 
E baxamènt entre si volrán dir 
hom virtuòs no déu ser nomenat 
mes prenedor del que no ha guanyat 
entre aquells qui no 'l vehen fallir. 

L'home tastart qui no tembra morir 
no fahent fruit son perill hasajar 
grau de virtut volia en si posar 
mes en aquest se déu mills soferir. 
Puix ab perill mòlt gran de sa persona 
cuyda guanyar lo que no s' de son dret 
car la virtut en lo mig lloch se met 
e á los estrems per vici s'abandòna. 

Guanya virtut qui son cos á mort dòna 
per un gran bè é de molts benifet 
pensar no déu compte li 'n sia fet 
virtut de si lo virtuós guardòna. 
L'hom de cor flach meta perill á part 
car son honor lluny de perill está, 
e lo tastart per temps venir porá 
en ser temptat é usar de Renart. 

Quant dels passats llig alguns fets ó guart 
los per venir gracia á Dèu nos fan 
com son en temps que al mon disposts están 
per grans afèrs é de cascuna part. 
Especial per nostre gran senyor 
qui festejant la gent ab pòr lo mira, 
tot gran senyor dintre son cor sospira 
crehènt qu'ell vol ser dels senyors major. 

Fortuna es sobtós cambiador 
nengú no sab hon son voler la tira 
e lo semblant de son amor es ira 
sa ira es mòltes véus gran amor. 
Nengú no 's pot regir per son panell 
sinó qu 'ls flachs de sa cort fora-gita,
lo coratjós de sos bèns lo delita 
havent esforç vehènt la contra d'ell. 

TORNADA. 

Contra la mort es aquest aparell, 
menyspréu del mòn é no tembre fortuna, 
tenir sa lley é si es moro Çuna, 
Dèu lla donchs lo fará segur d'ell. 

(Cant espiritual.) 

ESTRAMPS. 

Puix que sens tu algú á tu no basta 
dònam la má ó pèls cabells me lleva, 
sinó estench la mia vers la tua 
quasi forçat á tu mateix me tira. 
Jo vull anar en vers tu al encontre, 
no sè perqué no faç lo que volria 
e no sè que aquest voler empatxa 
puig jo sò cert haver voluntat franca. 

Llevar mi vull é prou no mi esforce 
ço fá lo pés de mas horribles colpas 
ans que la mort lo procés á mi cloga 
placiat Dèu puix bèn vull fér que 'm vulles. 
Fès que ta sanch mon cor dur amolleixca, 
de semblant mal guarí ella mòlts altres, 
ja lo tardar ta ira 'm denuncia, 
ta pietat no trob' en mi que obre. 

Tan claramènt en l' entendre no peque 
com lo voler he carregat de colpa 
ajúdam Dèu mes follamènt te pregue 
car tu no vals sinó al qui 's ajuda, 
y á tots aquells qui á tu se apleguen 
no 'ls pots fallir é mostrenho tos braços 
que faré jo que no meresch m'ajudes 
car tant com puch conech que no m'esforçe. 

Perdònam Dèu si follamènt te parle 
de passió partexen mes paraules: 
yo sent pahor d'infern al qual faç via 
girar la vull é no hi disponch mos passos. 
Mes jo 'm recort que meritist lo lladre 
tant quant hom véu no hi bastaven ses obres 
ton esperit lla hon li pláu espera 
com ne perqué no 'u sab qui en carn visca. 

Ab tot que sò mal crestiá per obra 
ira no tinch ne de res jo t' encolpe, 
jo sò ben cert que per tostemps bè obres 
e fás tant be donant mort com la vida. 
Tot es egual quant sur de ta potença 
d'hon tinch per foll qui 'n contra tu murmura, 
amor de mal é de be ignorança 
es la rahó qu 'ls homens no 't coneixen. 

A tu deman que lo cor m'enforteixques 
si que 'l voler ab ta voluntat lligue 
e puix sò cert que lo mòn no 'm profita 
dònam esforç que del tot l' abandone. 
E del delit que 'l bon hom de tu gusta 
fésmen' sentir una poca centilla 
perque la part menor que m'es rebetle 
haja afalach que tant fort no 'm contraste. 

Ajúdam Dèu que sens tu no 'm puch móure 
perqué 'l meu cos es mes que paralitich: 
tant sòn en mi envellits los mals hábits 
que la virtut al gustar m'es amarga. 
O Dèu, merce revolta en mi natura 
que mala es per la mia gran colpa 
e si per mort jo puch rembre ma falta 
esta será ma dolça penitença. 

Jo tem á tu mes que no 't sò amable 
e davant tu confés la colpa aquesta, 
torbada es la mia esperança 
e dintre mi sent terrible baralla. 
Jo veig á tu just e misericorde, 
veig ton voler qui sens merits gracia, 
dones e tols de grat lo do sens merits (das y quitas)
qual es tan just quant mes jo no tremole.

Si, Job lo just, pòr de Dèu lo prenia, 
¿qué faré jo qui dins les colpes nade? 
Com péns d'infern que temps no si esmenta 
lla es mostrat tot quant sentiments temen. 
L'arma qui es contemplar Deu electa 
en contra aquell blasfemant se rebetla, 
no es en hom de tant gran mal estima: 
Donchs ¿com está que vers tal part camina? 

Prechte Senyor que la vida m'abreujes 
ans que pijors casos á mi segueixquen; 
en dolor visch fahent vida perversa 
e tem la Mort que es per tostemps longa. 
Donchs mal deçá é dellá mal sens terme 
prenme al punt que millor en mi trobes, 
lo detardar no se á que 'm serveixca 
no te respos qui te á fer viatje. 

Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch dolre 
del infinit dampnatje lo qual dupte: 
e tal dolor no la recull natura 
ne 's pot asmar é menys sentir pot l'home. 
E donchs açó sembla á mi flaca escusa 
com de mon dany tant com es no 'm espante 
si 'l cel deman no li do bast' estima 
fretura pas de pòr é d'esperança. 

Per be que tu irascible te mostres 
ço es defalt de nostra conexença 
lo teu voler tostemps clemença guarda 
ton semblant mal es be inestimable. 
Perdònam Deu si t' he donada culpa, 
car jo confes esser aquell colpable; 
ab ulls de carn he fets los teus judicis, 
vulles dar llum á la vista de l'arma. 

Lo mèu voler al teu es mòlt contrari 
he 'm sò enemich pensantme amich esser: 
ajúdam Dèu, puix me veus en tal pressa 
jo 'm desesper si mos desmerits guardes, 
jo 'm enuig mòlt la vida com allongue 
e dubte mòlt que aquella feneixca, 
en dolor visch car mon voler no 's ferma, 
e ja en mi alterat es l'arbittre. 

Tú es la fi hon totes fins termenen 
e no es fi si en tu no termena: 
tú es lo bè hon tot altre 's mesura 
e no es bó qui á tu, Deu, no sembla. 
Al qui 't compláu, tu aquell Deu nomenes, 
per tu semblar major grau d'home 'l muntes, 
d'hon es gran dret de qui sembla 'l diable 
prenga lo nom d'aquell ab qui 's conforma. 
Si alguna fi en aquest mòn se troba 
no es vera fi puix que no fá l'hom felix, 
es lo començ per hon l'altre s'acaba 
segons lo cos qu'entendre pot un home. 
Los philosophs qui aquella posaren 
en si mateix son esser vists discordes 
senyal es cert qu'en veritat no 's funda, 
per conseguent al home no contenta. 

Bona per si no fon la ley judayca, 
en paradis per ella no se entrava: 
mes tant com fon començ d'aquesta nostra 
de que 's pot dir d'aquestes dues una. 
Axí la fi de tot en tot humana 
no dá repós al apetit ho terme, 
mes tan poch l' hom sens ella no ha l'altra 
sant Joan fon senyalant lo Mesías. 

No te repos qui en altra fi guarda 
car en res als lo voler no reposa, 
ço fent cascú é no hi cal subtilesa 
que fora tú lo voler no s'atura. 
Si com los rius á la mar tots acorren, 
Axí les fins totes en tu se 'n entren; 
puix te conech, esfórçam que jo t' ame, 
vença l'amor á la pòr que jo 't porte. 

E si l'amor tanta com vull no m'entra 
creixme la pòr si que temènt no peque, 
car no pecant jo perdré aquells hábits 
que son estats, perque no t' am, la causa. 
Muyren aquells que de tú m'apartaren 
puix som migmort é 'm fan que no revisca; 
o senyor Deu, fes que la vida allargue, 
puix me apar que envers tú jo m'acoste. 

¿Quim mostrará davant tú fer escusa 
quant hauré dat del mal ordenat compte? 
Tu m'has donat disposició no mala 
e jo he fet del regla fals mòlt corba. 
Dreçarla vull mes he mester ta ajuda, 
ajúdam Deu car ma forsa es flaca. 
Tú es primer en tota bona obra, 
¿com será donchs qui primer de tú passe? 
No 't prech que 'm dons sanitat de persona 
ne bèns alguns de natura y fortuna 
mes solament que á tu Deu sols ame 
car jo sò cert que 'l major be si causa. 
Per conseguent delectació alta 
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe, 
mes per saber un home grosser jutja 
quel major be sus tots es delitable. 

Qual será 'l jorn que la mort jo no tema, 
e será quant de t' amor jo 'm inflame, 
e no 's pot fer sens menyspreu de la vida 
e que per tu aquella jo menysprehe. 
Lla donchs serán jus mí totes les coses 
que de present me veig sobre los muscles, 
lo qui no tem del fort lleó les ungles 
mòlt menys tembrá lo fibló de la vespa. 

Prechte Senyor, que 'm faças insensible 
e qu'en null temps alguns delits jo senta 
no solament los leigs qui 't venen contra 
mes tots aquells qu'indiferents se troben. 
Açó desig perqué sol en tu pense 
e puscha haver la via qu'en tu 's dreça: 
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne 
haje per cert trobar ta orella sorda. 

Tolme dolor com me veig perdre 'l segle 
car mentre 'm dolch tant com vull jo no t' ame 
e vullho fer mes l'hábit me contrasta, 
en temps passat me carreguí la colpa. 
Tant te cost jo, com mòlts qui no 't serviren, 
e tu 'ls has fet no menys que jo 't demane 
perqué 't suplich que dins lo cor tu m'entres 
puix es entrat en pus abominable. 

Catholich sò mes la fé no 'm escalfa 
que la fredor lenta de 'ls senys apague 
car jo leix só que mos sentiments senten 
e Paradis crech per fé, y rahó jutje. 
Aquella part del esperit es prompta 
mes la de 'ls senys rocegant lam acoste, 
donchs tu senyor ab foch de fé m'acorre 
zant que la part que 'm porta fret, abrase. 
Tu creist mi perque l'ánima salve 
e potse fer de mi sabs lo contrari. 
Si es axí, ¿perqué donchs me creaves 
puix fon en tu lo saber infalible? 
Torna no res jo 't suplich lo meu esser 
car mes me val per tostemps l'escur carcer, 
jo crech á tu' com volguist dir de Judes 
que 'l fora bó no fòs nat al mòn home. 

Par mi segur havent rebut batisme 
no fòs tornat als brassos de la dida, 
mas á la mort hagues retut lo deute 
e de presen jo no viuria en dubte. 
Major dolor d'infern los homens senten 
qui los delits de Paradis no jutjen 
lo mal sentit es d'aquell altre exemple 
e Paradis sens lo sentir se jutja. 

Dònam esforç que prenga de mi venia 
jo 'm trob ofés contra tu ab gran culpa 
e si no hi bast tu de ma carn te farta 
ab que no 'm tochs l'esperit qu'á tu sembla. 
E sobre tot ma fé que no vacille 
e no tremol la mia esperança, 
puix que no 'm fall charitat, elles fermes, 
e de la carn si 't suplich no me 'n ojes. 

¿O quant será que regaré les galtes 
d'aigua de plor ab las llagrimes dolces? 
Contrició es la font d'hont emanen, 
aquell es clau quel cel tancat nos obre. 
D' atrictió parteixen les amargues 
perqué 'n temor mes qu'en amor se funden, 
mes tals quals sòn de aquestes m'abunda 
puix sòn camí é via per les altres. 

Tè á mes una obra que comensa aixís: Ja no sper que sias mort. (No la encuentro)