Mostrando las entradas para la consulta esponja ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta esponja ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Peyrols, Peirols, Peirol, Peiròl

Peyrols.

Peyrols, Peirols, Peirol

I.

Quora qu' amors vuelha,
Ieu chan,
Qu' autra flors ni fuelha
No y vau gardan;
Dregz es qu' ieu m' en duelha
Aman,
Pus vas me s' orguelha
Silh cui me coman:
Perdut ai,
E cobrarai;
Ges no m recre per tan,
Qu' aissi s va 'l segles camjan.

Dieus m' aiut, e m valha!
Qu'
antan
Aic d' amor ses falha,
Mas non ai
oguan,
Quar me mov baralha
Tan gran
Al cor, e m trebalha
Durmen e velhan,
Per qu' eu fai
Qu' al mielhs qu' ieu sai
La serv e la reblan:
Per so vei qu' ieu mi ay dan.
Mos cors salh e trembla
Soven,
M' amia lo m' embla
Si qu' ieu non o sen;
Qu' ilh m' aima, so m sembla,
Quomen
Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen;
Don dirai,
Que mout mi plai
Suffrir aital turmen
Don ieu tan ric joi aten.

Nulhs hom be non ama
Ni gen,
Que d' amor si clama
Sitot mal li 'n pren.
Cum plus m' enliama
Greumen,
E m' art e m' aflama,
N' ai melhor talen;
Qu' aissi m trai
Mos volers lai,
E 'l fol chaptenemen
Don m' es mantas vetz parven.

Mout bas fora meza
Valors,
Deportz e guayeza,
Si no fos amors,
Quar mante proeza
Totz jors,
E fai que corteza,
Quar pren los melhors,
No s' eschai
D' ome savai,
Que aia tan d' onors
Que d' amor senta dolors.

Era us quier, amia,
Socors,
Qu' enansas morria
Qu' en queris alhors,
Assatz trobaria
D' aussors;
Vos etz ses fadia
Caps de las melhors.
Mos cors jay
En gran esmay

Entre sospirs e plors,
Mas tot m' es jois e doussors.

Peyrols fai
Fin e verai
Lo sonet per amors,
On sos cors estai totz jors.

II.

Atressi col signes fai,

Quan dey murir, chan,

Quar sai que plus gen murrai,

Et ab meynhs d' afan;

Qu' amors m' a tengut en sos latz,

E maynhs trebalhs n' ai sufertatz;

Mas pel mal qu' aoras m' en ve

Conosc qu' ancmai non amiey re.

Dieus! e qual cosselh penrai,
S' aissi muer aman,
Ni secors no m ve de lai
On mei sospir van?
Pero non part mas voluntatz,
Sitot m' en sui desesperatz;
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.

Ges melhor dona no sai,
Veus per que l' am tan;
Qu' ieu jamais non l' auzarai
Dire mon talan;
Gen m' acuelh e m' a belh solatz,
E del plus sui acosselhatz,
Que s' ieu la preyava de re,
Tem que pueis si guardes de me.

Preguar, las! quan no s' eschai,
Torna a enuey gran:
Ses parlar la preguarai;
E cum? per semblan,
Et ilh entenra o s' il platz:
Qu' en aissi dobla 'l jois e 'l gratz,
Quan l' us cors ab l' autre s' ave,
E dona ses querre fai be.

Francheza ab fin cor veray

Trai amor enan,

Mas paratges la dechai,

Que 'l ric son truan;

Et a n' i d' aquels malvatz

Per qu' el setgles es sordeiatz;

E domna, que bon pretz mante,

Non am per ricor, s' als no y ve.

Chansos, vas la belha vai,
Non ges qu' ieu re 'l man,
Mas ben li potz mon esmai
Mostrar ses mon dan;
E diguas li m qu' a lieys s' es datz
Mos cors ligges et autreyatz;
Sieus sui e sieus serai jasse,
Murir puesc per ma bona fe.

Domna del mon que plus mi platz,
Jois sia ab vos on que siatz,
Qu' estiers no us aus preguar de re,
Mas sivals pessar m' o puesc be.

III.

Ben dei chantar pus amors m' o ensenha,
E m dona gienh cum sapcha bos motz faire,
Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire
Ni conogutz per tanta bona gen;
Mas aras sai e conosc veramen
Que totz los bes qu' anc mi fes mi vol vendre.

Que farai doncs! giquirai me d' atendre?
Non ges, mais am tot en perdo maltraire;
Qu' ieu no vuelh reis esser ni emperaire,
Sol que de lieys partis mon pessamen;
Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen?
Grans honors m' es que s' amors me destrenha.

Bona domna, qualque fals' entressenha
Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m' esclaire,
Pus conoissetz que no m' en puesc estraire;
Ab bel semblan baissatz lo mal qu' ieu sen,
Qu' aissi m podetz traynar longamen,
E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.

Bona domna, be o devetz entendre,
Qu' ieu vos am tan no us aus preyar de guaire,
Mas vos etz tan francha e de bon aire,
Per que n' auretz merce, mon escien;
Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon talen,
Ja de vostra riqueza no us sovenha.

Esfortz de me non aten que m revenha,
E pot esser, mas mi non es veiaire,
Qu' ilh es tan belha e de tan ric afaire,
Pros e corteza en faich et en parven,
Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten,
Qu' ilh non deu ges vas me tan bas dissendre.

S' ieu no sui drutz res no m' en pot defendre
Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire,
Francs e sufrens, humils e merceyaire,
Ses trop parlar, e de bon celamen;
Per aital guiza e per aital coven
M' autrey a lieys que retener no m denha.

Lo vers a fait Peirols, e no i enten
Mot mal adrech ni ren que y descovenha.

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren
A 'l comtessa cui jois e pretz manteigna.

IV.

Quoras que m fezes doler
Amors, ni m dones esmai,
Era m ten jauzen e gai
Per qu' ieu chant a mon plazer,
Quar plus ric joy ai conquis
Qua mi no s tanhia;
E quan ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.

Mi dons mercey e grazis
La benanansa qu' ieu n' ai,
E ja non oblidarai
Los plazers que m fes ni m dis;

Qu' en mi non a mais poder
Lieys qu' amar solia,
Qu' en plus franca senhoria

Vuelh ses engan remaner.

Soven l' anera vezer
La plus avinen qu' ieu sai,
Si 'ls devinamens qu' om fai
No m' avengues a temer;
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu' ieu sia,

Que fin' amors jonh e lia

Dos cors de lonhdan pais.

Molt m' agrada e
m' abelhis
De dos amicx, quan s' eschai
Que s' amon de cor verai,
E l' us l' autre non trais,
E sabon luec e lezer
Gardar tota via,
Qu' en lur bona companhia
Non puesca enuios caber.

Derenan me vuelh tener
Al reprovier qu' om retrai:
No s mova qui ben estai.
No farai ieu ja per ver,
Que 'l flama qu' amors noyris
M' art la nueg e 'l dia,
Per qu' ieu devenh tota via
Cum fai l' aurs el fuec plus fis.

S' era part la crotz del ris,
Don nuls hom non tornet sai,
No crezatz que m pogues lai
Retener nulhs paradis;
Tant ai assis mon voler
En ma douss' amia,
Que ses lieys ges non poiria
Negus autres joys plazer.

Chansos, hueimais potz tener
Vas mi dons ta via,
Qu' ieu sai ben qu' ella volria
Te auzir e me vezer.

Dalfis, s' auzes mon voler
Dir a ren que sia,
Tant am vostra companhia
Que vos en saubratz lo ver.

V.

Manta gens me mal razona

Quar ieu non chant plus soven,
E qui d' aisso m' ocaizona
Non sap ges quant longamen
M' a tengut en greu pessamen
Cill que mos cors empreisona,
Per qu' en pert tot jauzimen,
Tal desconort mi dona.

Pero si m fo douss' e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m' acuelh ni m sona
Plus que fai a l' autra gen,
Quar conois qu' ieu l' am finamen;
E s' aital mi guazardona,
Amors fara falhimen,
S' aquest tort li perdona.

De tota joia m deslonja
Ma dona, e non l' es honors,
Qu' ab calque plazen messonja
Mi pogra far gen socors:
Ar vei que non es mas folhors
Aquesta entendensa lonja,
Dont ai fag tantas clamors
Qu' anta n' ai e vergonja.

Partirai m' en donc ieu? Non ja;
Que sos pretz e sa valors
M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
Tos temps mi plaira 'l dolors,
Cum que m destrenh' e m ponja.

E vuelh be qu' amors m' asalha,
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No vuelh ja repaus aver:
E s' ieu non ai tot mon voler,
Tals es silh qu' aissi m trebalha,
Qu' en est mon non a plazer
Qu' el mieu maltraire valha.

Lauzenga ni devinalha
D' enuios no m cal temer;
Sol pessar de lieys no m falha,
Res no m' en pot dan tener;
Qu' el consirs don ieu m' alezer
Me pais mais qu' autra vitalha;
Per ren que n' aia en poder
Mos cors no s' anualha.
Chansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra falha,
Si m volgues d' amor valer
La belha cui dieus valha.

VI.

Quant amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D' una tenson m' asalhit,
E podetz auzir comen:
“Amicx Peyrols, malamen
Vos anatz de mi lunhan,
E pus en mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz pueis que valretz vos?”

“Amors, tant vos ai servit,
E pietatz no us en pren,
Cum vos sabetz quan petit
N' ai aiut de jauzimen;
No us ochaizon de nien,
Sol que m fassatz derenan
Bona patz, qu' als no us deman
Que nulhs autres guazardos
No m' en pot esser tan bos.”

“Peyrols, metetz en oblit
La bona domna valen.
Qui tan gen vos aculhit
E tant amorosamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan,
E non era ges semblan,
Tant guays e tant amoros
Eratz en vostras chansos.”

“Amors, mi dons, pos la vit,
Ai amada lonjamen;
Enquer l' am, tant m' abelit
E m plac al comensamen,
Mas folia no i enten:
Pero maint amic partan
De lor amigas ploran,
Que, s' En Saladis no fos,
Sai remanseran joyos.”

“Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envazimen
No laisseron tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven;
Iretz vos, e 'l rey no van!
Veiatz las guerras que fan,
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos!”

“Amors, ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen,
E prec dieu que m sia guit,
E que trameta breumen
Entr' els reys acordamen,
Qu' el socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Qu' el marques valens e pros
N' agues mais de companhos.”

“Peyrols, molt amic partran

De lurs amiguas ploran,

Que, si Saladis no fos,

Sai remanseran ab nos.”

“Amors, si li rey no van,
Del Dalfin vos dic aitan,
Que per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.”

//

https://oc.wikipedia.org/wiki/Peir%C3%B2l

Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.


Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.


Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.


Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_trobadors_e_trobairises

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lista_de_po%C3%A8tas_de_lenga_occitana




lunes, 29 de abril de 2019

LA LOCALIZACIÓN DE SAZ


2.15. LA LOCALIZACIÓN DE SAZ (SIGLOS VIII/XII. ATEA Y MURERO)

En el término de Murero, en el lugar que actualmente ocupa el santuario de Nuestra Señora de los Mártires, a unos tres kilómetros de Atea, existía en tiempos anteriores a la dominación musulmana un pequeño y tranquilo núcleo rural llamado Saz, cuyos habitantes dedicaban sus afanes vitales al cultivo del campo y a la ganadería.
La imparable avalancha mora llegó hasta estas tierras y empleó en Saz tal dureza que absolutamente todos sus habitantes, sin excepción alguna, murieron abrasados entre las cenizas de sus casas, sus corralizas, sus graneros y su iglesia. Aun cuando se desconoce con certeza cómo pudo haber ocurrido tal catástrofe colectiva, se intuye que tuvo que ser por sorpresa y durante la noche, puesto que nadie, absolutamente nadie, pudo ni siquiera intentar defenderse ni ponerse a salvo. Todo quedó destruido, arrasado.
Durante algo más de cuatrocientos años —enorme paréntesis durante el cual dominaron los moros en estas tierras—, las ruinas apenas insinuadas y calcinadas de Saz permanecieron prácticamente ignoradas, aunque ocupaban un pequeño rincón en la memoria colectiva de los mozárabes de la zona, de modo que, cuando toda la comarca fue reconquistada por las tropas de Alfonso I el Batallador, los cristianos de Atea, movidos por ese remoto y vago recuerdo, trataron de localizar los restos.
No quedaba ningún rastro de nada, pues el fuego, la erosión y el tiempo habían borrado todo vestigio de vida, pero, entre las paredes arrumbadas de lo que fuera la iglesia de Saz, removiendo aquí y allí, hallaron una imagen de la Virgen. La limpiaron y, con fervor inusitado, la llevaron a Atea para ponerla a buen recaudo.
Naturalmente, tampoco sabían bajo qué advocación había sido venerada, de modo que de común acuerdo decidieron llamarla en adelante Nuestra Señora de los Mártires, en homenaje a todos los habitantes del pequeño poblado que murieron como mártires indefensos por sus creencias.

[Bernal, José, Tradiciones..., págs. 146-147.]


Murero es una población española de la provincia de Zaragoza, en la comunidad de Aragón.

En el año 1248, por privilegio de Jaime I, este lugar se desliga de la dependencia de Daroca, pasando a formar parte de Sesma del Campo de Gallocanta en la Comunidad de Aldeas de Daroca, que en 1838 fue disuelta.

Destacan la iglesia parroquial de Santa María La Mayor y la ermita de de San Mamés, con frescos del siglo XVIII, y pintura en tabla del XVI. Igualmente posee los peirones de: San Mamés, de la Virgen del Carmen, de Las Almas, de la Virgen del Rosario y el de San Gregorio, así como yacimientos paleontológicos.

El primer domingo de mayo se realiza la romería al "Peirón de San Gregorio". Las fiestas patronales en honor a San Mamés y a la Virgen del Rosario, tienen lugar sobre el 17 de agosto, realizándose la romería a la ermita del Santo.

Desde el punto de vista paleontológico, destaca la sucesión estratigráfica de la Rambla de Valdemiedes, donde se han hallado gran cantidad de fósiles de trilobites del Cámbrico inferior y medio,​ siendo el yacimiento más importante de estos organismos en España y uno de los más importantes del Cámbrico a nivel mundial. Incluso algunas especies fueron descritas por vez primera en Murero, como Paradoxides mureroensis. Eladio Liñán, catedrático de Paleontología de la Universidad de Zaragoza, dirige actualmente la investigación.

En la historia de las investigaciones paleontológicas en la localidad, cuatro taxones han recibido su nombre científico en homenaje a Murero:4​


Acadoparadoxides mureroensis (Sdzuy, 1958), una especie de trilobites.
Sericichnus mureroensis Gámez Vintaned y Mayoral, 1995, una icnoespecie para una pista producida por un gusano.
Crumillospongia mureroensis García-Bellido, Dies Álvarez, Gámez Vintaned, Liñán y Gozalo, 2011, una especie de esponja de mar.
Mureropodia apae Gámez Vintaned, Liñán y Zhuravlev, 2011, un género de lobópodo.

  1.  Consejo General de Procuradores de España
  2.  Gobierno de Aragón. «Zonas altimétricas por rangos en Aragón y España, y altitud de los municipios de Aragón.»Datos geográficos. Archivado desde el original el 4 de diciembre de 2011. Consultado el 15 de agosto de 2012.
  3.  Gozalo, R.; Andrés, J. A.; Chirivella, J. B.; Dies Álvarez, M. E.; Esteve, J.; Gámez Vintaned, J. A.; Mayoral, E.; Zamora, S. y Liñán, E. (2010). «Murero y la explosión del Cámbrico: controversias acerca de este acontecimiento». Enseñanza de las Ciencias de la Tierra18(1): 47-59
  4.  Liñán, E. y Gámez Vintaned, J. A. (2012) «El nombre de Murero en las especies fósiles coincidiendo con el 150 aniversario del descubrimiento de su yacimiento». El Romeral (acceso: 26 de noviembre de 2013)
  5.  Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archivado desde el original el 6 de marzo de 2014. Consultado el 6 de marzo de 2014.
  6.  «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Zaragoza»Heraldo.es. 14 de junio de 2015.
  7.  Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». Consultado el 18 de octubre de 2012.
  • Liñán, E. y Bayón, J. M. 2009. Tras las huellas de la vida primitiva (el Periodo Cámbrico). Prensas Universitarias, Universidad de Zaragoza. [DVD, 30’.]
  • Liñán,E., Gámez Vintaned, J. A., Dies Álvarez, M. E., Chirivella Martorell, J. B., Mayoral, E., Zhuravlev, A. Yu., Andrés, J. A. y Gozalo, R. 2013. 150 años del descubrimiento del yacimiento cámbrico de Murero (Cadenas Ibéricas, NE España). Geogaceta, 53, pp. 25-28, 5 fig. Salamanca. http://www.sociedadgeologica.es/archivos/geogacetas/geo53/G53art6.pdf
  • Liñán, E. y Gozalo, R. 1986. Trilobites del Cámbrico Inferior y Medio de Murero (Cordillera Ibérica). Memorias del Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza, 2, pp. 1-104, 26 fig., 37 lám. Zaragoza.
  • http://wzar.unizar.es/murero/equipo.htm


http://www.sociedadgeologica.es/archivos/geogacetas/geo53/G53art6.pdf
ABSTRACT

The lower-middle Cambrian palaeontological site of Murero (Cadenas Ibéricas, NE Spain) is a classical locality of the Cambrian in Europe. The site was first reported by the French geologist Edouard de Verneuil in 1862, and now it achieves 150 years of geological works contributing to a better knowledge of the Cambrian Period. Murero is an exceptional Lagerstätte because the coexistence of both skeletal and soft-bodied groups along a continuous record of ca. 8 million years, which is subdivided into 14 trilobite zones. Murero was the first palaeontological site in Spain to obtain the highest protection figure (Bien de Interés Cultural, BIC) from the Spanish Administration in 1997. Since then, the educational and social projection of the site is continuously increasing. Key-words: History of Palaeontology, Palaeontological heritage, Murero Biota, Cadenas Ibéricas, Spain. RESUMEN El yacimiento paleontológico del Cámbrico inferior-medio de Murero (Cadenas Ibéricas, NE de España) es una localidad clásica del Cámbrico europeo. Fue dado a conocer a la ciencia por Edouard de Verneuil en 1862,celebrándose en 2012 el 150 aniversario de su descubrimiento. Es un siglo y medio de trabajos geológicos y de logros puestos al servicio del conocimiento del Período Cámbrico. Murero es un Lagerstätte excepcional porque coexisten en él grupos esqueléticos y de cuerpo blando a lo largo de un registro estratigráfico continuo que abarca unos 8 millones de años, dividido en 14 zonas de trilobites. En 1997, este yacimiento paleontológico fue el primero de España en obtener de la Administración la máxima figura de protección legal: Bien de Interés Cultural. Desde entonces, su proyección social no ha cesado de aumentar. Palabras clave: Historia de la Paleontología, Patrimonio paleontológico, biota de Murero, Cadenas Ibéricas, España. Geogaceta, 53 (2013), 25-28. Fecha de recepción: 15 de julio de 2012 ISSN (versión impresa): 0213-683X Fecha de revisión: 25 de octubre de 2012 ISSN (Internet): 2173-6545 Fecha de aceptación: 30 de noviembre de 2012 Copyright © 2013 Sociedad Geológica de España / www.geogaceta.com 25 GEOGACETA, 53, 2013 Introducción Dieciséis años después de que el geólogo Joachim Barrande describiera en Bohemia la denominada “fauna primordial”, esta fue citada en Murero por el también francés Edouard de Verneuil (1862), describiéndola como compuesta por trilobites paradoxídidos yconocorífidos.Aunque no era la primera cita de la “fauna primordial” en España (se había descrito en rocas de la meseta), la mención sirvió de punto de arranque para los estudios paleontológicos en Murero.Así, poco después el yacimiento fue incluido en la tesis doctoral de Dereims (1898), defendida en la Universidad de Lille (Francia). Para una revisión en profundidad de los estudios geológicos llevados a cabo en Murero,véanse Liñán y Gozalo (1986, 1999).Las contribuciones paleontológicas más esenciales para comprender el yacimiento son – quizás– las monografías de Sdzuy (1961) y de Liñán y Gozalo (1986), pues describen la mayoría de las especies de trilobites utilizadas en la construcción de la escala biocronológica entre el Cámbrico inferior tardío y la parte media del Cámbrico medio para la provincia Mediterránea (Liñán et al., 1993). Situación geográfica y geológica, estratigrafía y biocronología Murero es un pequeño pueblo situado a ocho kilómetros al NO de la ciudad medieval de Daroca y a unos 80 km al SO de la de Zaragoza (Aragón, NE de España), en el corazón del sistema Ibérico. Geológicamente, el yacimiento se localiza en el sector SE de la Cadena Ibérica (o Celtibérica) Occidental (una de las dos grandes alineaciones de afloramientos precámbricos y paleozoicos que se disponen a ambos lados de la cuenca de Calatayud) 150 años del descubrimiento del yacimiento cámbrico de Murero (Cadenas Ibéricas, NE España) 150 years of the discovery of the Cambrian Lagerstätte of Murero (Cadenas Ibéricas, NE Spain) Eladio Liñán 1, José Antonio Gámez Vintaned 2, María Eugenia Dies Álvarez 3, Juan Bautista Chirivella Martorell 2, Eduardo Mayoral 4, Andrey Yu Zhuravlev 5, José Antonio Andrés 6 y Rodolfo Gozalo 2 1 Área y Museo de Paleontología-IUCA, Departamento de Ciencias de la Tierra, Facultad de Ciencias, Universidad de Zaragoza, c/ Pedro Cerbuna, n.º 12, 50009 Zaragoza, España. linan@unizar.es 2 Departamento de Geología, Universitat de València, c/ Dr. Moliner, n.º 50, 46100 Burjassot, España. gamez@unizar.es, juanchirivella@ieslesfoies.org, rodolfo.gozalo@uv.es 3 Departamento de Didáctica de las Ciencias Experimentales, Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación, Universidad de Zaragoza, c/ Valentín Carderera, n.º 4, 22003 Huesca, España. medies@unizar.es 4 Departamento de Geodinámica y Paleontología, Facultad de Ciencias Experimentales, Campus de El Carmen, Universidad de Huelva, Avda. Tres de Marzo s/n, E-21071 Huelva, España. mayoral@uhu.es 5 Geological Institute, Russian Academy of Sciences, Pyzhevskiy pereulok, 7, 119017 Moscow, Russia. ayzhur@mail.ru 6 Dirección General de Patrimonio Cultural, Dpto. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, Gobierno de Aragón, Avda. Alcalde Gómez Laguna, n.º 25. 50009 Zaragoza, España. jaandres@aragon.es (Fig. 1). De acuerdo con la terminología de Carls (1983), se encuadra en la unidad de Badules y, más localmente, en el denominado “bloque de Villafeliche”, un kilómetro al N de la población de Murero.La sucesión estratigráfica es normal y buza unos 30º hacia el SO, aflorando a lo largo de la rambla de Valdemiedes.Las dos secciones principales (RV1 y RV2) se sitúan a una y otra orilla de esta rambla (Liñán y Gozalo, 1986) (Fig. 2). Desde el punto de vista de su estratigrafía, en el yacimiento de Murero afloran materiales del Grupo Mesones (en orden estratigráfico, las formaciones Valdemiedes – en su parte superior–, Mansilla y Murero) y de la base del Grupo Acón, con un espesor total de 195 m.La edad de estas capas abarca desde el Bilbiliense superior (Cámbrico inferior temprano; piso 4 de la serie 2 del Cámbrico) hasta el Languedociense inferior (Cámbrico medio tardío; Piso Drumiense de la serie 3 del Cámbrico). Los estratos están compuestos por lutitas y algunas delgadas intercalaciones de areniscas de grano muy fino,con horizontes con más o menos abundantes nódulos de carbonatos y, ocasionalmente, niveles de dolomía. El color de las lutitas es gris verdoso,con excepción de la Formación Mansilla, donde el color es rojo vináceo y predominan los niveles dolomíticos. Los datos mineralógicos indican que las lutitas del Grupo Mesones experimentaron un incipiente anquimetamorfismo (Bauluz et al., 1998). Ello se traduce en el recrecimiento de pequeños cristales de clorita que suelen reemplazar los antiguos tegumentos y esqueletos de los fósiles (Gámez Vintaned et al., 2009a). En cuanto a la estratigrafía secuencial (secuencias de segundo orden), la sucesión de Murero registra,sucesivamente, un cortejo sedimentario transgresivo, uno de nivel del mar alto y de nuevo uno transgresivo (Gámez Vintaned et al., 2009b). En lo que a la biocronología respecta, el intervalo temporal del Cámbrico de Murero (unos 8 Ma, entre unos -511 Ma y unos - 503 Ma) se subdivide en 14 zonas de trilobites, en lo que es la escala más fina de todo el mundo para este intervalo temporal (Gozalo et al., 2008; Liñán et al., 2008). Estas zonas son, en orden estratigráfico: Protolenus jilocanus,Acadoparadoxides mureroensis, Eccaparadoxides sdzuyi, Eccaparadoxides asturianus, Badulesia tenera, Badulesia granieri, Pardailhania hispida, Pardailhania multispinosa, Pardailhania sdzuyi, Solenopleuropsis ribeiroi, Solenopleuropsis ribeiroi+S. verdiagana, Solenopleuropsis verdiagana+S. rubra, Solenopleuropsis simula, y Solenopleuropsis thorali+S. marginata. El límite clásico Cámbrico inferior/medio GEOGACETA, 53, 2013 E. Liñán, J.A. Gámez Vintaned, Mª.E. Dies Álvarez, J.B. Chirivella Martorell, E. Mayoral, A. Yu Zhuravlev, J.A. Andrés y R. Gozalo 26 Paleontología Fig. 1.- Localización geográfica y geológica de Murero (según Liñán et al., 2008). Fig. 1.- Geographic and geologic location of Murero (after Liñán et al., 2008). (esto es, el límite Bilbiliense/Leoniense) se sitúa en el FAD del trilobites polímero Acadoparadoxides mureroensis Sdzuy, 1958 (Fig. 3). Este descansa sobre estratos escasamente fosilíferos que registran el evento Valdemiedes(Liñán et al., 1993), en cuya base los valores isotópicos 13 Corg muestran una pronunciada variación negativa. Este evento coincidió en el tiempo con la extinción de los trilobites olenélidos en Laurencia (Gozalo et al., 2013). Paleontología Los estratos marinos someros de Murero son muy fosilíferos, con especímenes bien conservados de grupos con esqueleto y de cuerpo blando. De entre los primeros, los trilobites son especialmente abundantes. Destacar que, gracias al registro continuo de paradoxídidos en una misma sección (RV1), se demostró la existencia de dimorfismo (probablemente sexual) en los trilobites durante el Cámbrico medio (Gozalo et al., 2003). Otros artrópodos encontrados son aracnomorfos y bradoríidos. El filo de los braquiópodos comprende seis especies y el de los equinodermos incluye eocrinoideos, edrioasteroideos y cinctas, con un registro preliminar de quince taxones.Los hiolitos están también presentes. La primera descripción de fósiles de cuerpo blando de tipo Burgess Shale en Murero fue publicada por investigadores anglosajones en 1986. Estudios posteriores sobre estos fósiles excepcionales han incrementado la relevancia de este yacimiento, habiéndose descrito algunas algas clorofíceas y feofíceas, esponjas, ecdisozoos (paleoescolécidos y xenúsidos lobópodos; Fig. 4), así como veinte icnotaxones. Murero como recurso educativo Desde, al menos, los años finales de la década de 1970, el yacimiento de Murero viene siendo visitado asiduamente por numerosos estudiantes de universidades españolas, así como por alumnos no universitarios, y también ha sido empleado como ejemplo en Didáctica de la Geología. El yacimiento fue declarado Bien de Interés Cultural en 1997 por el Gobierno de Aragón, siendo el primer yacimiento paleontológico español en obtener tal figura de protección. En los años recientes, se han instalado dos rutas turístico-educativas que discurren por la rambla de Valdemiedes, por sus inmediaciones y en el trayecto entre Daroca y Murero, estando prevista también una tercera (Dies Álvarez et al., 2009) (Fig. 5). Con el mismo objetivo de acercar el yacimiento de Murero a todos los públicos,se ha producido recientemente un documental divulgativo sobre la “Explosión Cámbrica” de la vida y Murero (Liñán y Bayón, 2009). Conclusiones Desde las primeras citas del yacimiento cámbrico de Murero en el S. XIX, han visto la luz una decena de tesis doctorales,varios libros y más de un centenar de artículos en revistas científicas. Como consecuencia, ya se han catalogado en el yacimiento –por el momento– más de cien especies, la mayoría de trilobites. Murero es, por tanto, considerado desde el S. XIX como uno de los yacimientos emblemáticos de España y también una localidad clásica de referencia internacional para el estudio del Período Cámbrico. También es crucial para el conocimiento de los numerosos fenómenos geológicos que concurrieron durante la transición entre el Cámbrico inferior y el Cámbrico medio a escala global en el planeta. Por todo ello, en 2012 se celebra jubilosamente el 150 aniversario de su descubrimiento. 150 años del descubrimiento del yacimiento cámbrico de Murero (Cadenas Ibéricas, NE España) GEOGACETA, 53, 2013 Paleontología 27 Fig. 2.- Cartografía geológica del yacimiento de Murero (modificada de Liñán y Gozalo, 1986; Liñán et al., 2008). En el sur, el bloque del Jiloca cabalga hacia el N sobre el bloque de Villafeliche, ambos rodeados de materiales terciarios continentales. Fig. 2.- Geological sketch of the Murero site (modified from Liñán and Gozalo, 1986; Liñán et al., 2008). In the south, the Jiloca block thrusts over the Villafeliche block, both surrounded by continental Tertiary materials. Fig. 3.- Acadoparadoxides mureroensis Sdzuy, 1958. Ejemplar MPZ 2003/682. Molde interno de cranidio. Parte superior de la Formación Valdemiedes. (Barra de escala = 1 cm). Fig. 3.- Acadoparadoxides mureroensis Sdzuy, 1958. Specimen MPZ 2003/682. Internal mould of cranidium. Upper Valdemiedes Formation. (Scale bar = 1 cm). Agradecimientos Este trabajo es una contribución al proyecto CGL2011-24516 (Ministerio de Ciencia e Innovación-FEDER, UE), el Programa «Juan de la Cierva» (referencia JCI-2009-05319; Ministerio de Ciencia e Innovación), y del Grupo Consolidado E-17 (Gobierno de Aragón). Referencias Bauluz, B., Fernández-Nieto, C. y González López, J.M. (1998). Clay Minerals, 33, 373-393. Carls, P. (1983). En:Libro Jubilar J.M. Ríos. Tomo III. Contribuciones sobre temas generales (J. A. Comba, coord.). Instituto Geológico y Minero de España, 11-32. Dereims, A. (1898). Recherches géologiques dans le Sud de l´Aragón. T. II. Annales Hébert, 199 p. Dies Álvarez, M.E., Gámez Vintaned, J.A., Liñán, E.y Gozalo, R. (2009). En: Comunicaciones de las XXV Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología (P. Palmqvist, P. y J.A. Pérez Claros, coords.), Málaga, 177. Gámez Vintaned, J.A.,Liñán, E., Zhuravlev,A.Yu., Bauluz, B., Gozalo, R., Zamora, S. y Esteve, J. (2009a). En: International Conference on the Cambrian Explosion.Walcott 2009. Abstract Volume, 32-33. Gámez Vintaned, J.A., Schmitz, U. y Liñán, E. (2009b). En: Global Neoproterozoic Petroleum Systems:The Emerging Potential in North Africa (J. Craig, J. Thurow, B. Thusu, A. Whitham y Y.Abutarruma, Eds.). Geological Society,London, Special Publications 326, 231-244. Gozalo, R., Liñán, E. y Dies, M.E. (2003). En: Trilobites and their relatives (proceedings of Oxford conference 2001) (P.D.Lane, D.J. Siveter y R.A. Fortey, Eds.). Special Papers in Palaeontology, 70, 141-156. Gozalo, R.,Liñán, E., Gámez Vintaned, J.A., Dies, M.E., Chirivella, J.B., Zamora, S., Esteve,J.y Mayoral, E. (2008). Cuadernos del Museo Geominero, 9, 137-151. Gozalo, R., Dies Álvarez, M.E., Gámez Vintaned, J.A., Zhuravlev,A.Yu., Bauluz, B., Subías, I., Chirivella Martorell, J.B., Mayoral, E., Gursky, H.- J., Andrés, J.A. y Liñán, E. (2013). Geological Journal, 48, 142-145. Liñán, E. y Bayón, J.M. (2009). On the trail of Primitive Life (the Cambrian Period). Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, DVD, 30’. Liñán, E. y Gozalo, R. (1986). Memorias del Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza, 2, 1-104. Liñán, E.y Gozalo, R. (1999). En: XV Jornadas de Paleontología y simposios de los proyectos PICG 393, 410 y 421. Actas (Tomo I) (I. Rábano, Ed.).Temas Geológico-Mineros, 26, Instituto Tecnológico Geominero de España, 83- 88. Liñán, E., Perejón, A. y Sdzuy, K. (1993). Geological Magazine, 130, 817-833. Liñán, E., Fernández-Nieto, C., Gámez, J.A., Gozalo, R., Mayoral, E., Moreno Eiris, E., Palacios, T. y Perejón,A. (1993). Revista Española de Paleontología, número extraordinario, 26-39. Liñán, E., Gozalo, R., Dies, M.E., Gámez Vintaned, J.A., Mayoral, E., Chirivella, J., Esteve, J., Zamora, S., Zhuravlev, A.Yu. y Andrés, J.A. (2008). Post-Conference Field Trip. Lower and Middle Cambrian trilobites of selected localities in Cadenas Ibéricas (NE, Spain). Fourth International Trilobite Conference,Trilo 08.Toledo, Spain, 2008. Universidad de Zaragoza, 52 p. Sdzuy, K. (1961). Akademie der Wissenschaften und der Literatur, Abhandlungen der mathematisch-naturwissenschaftlichen Klasse, 1961 (7-8), 499-690. Verneuil, E. de. (1862). Revista Minera, 13, 479. GEOGACETA, 53, 2013 E. Liñán, J.A. Gámez Vintaned, Mª.E. Dies Álvarez, J.B. Chirivella Martorell, E. Mayoral, A. Yu Zhuravlev, J.A. Andrés y R. Gozalo 28 Paleontología Fig. 4.- El xenúsido lobópodo Mureropodia apae Gámez Vintaned, Liñán y Zhuravlev, 2011. Ejemplar MPZ 2009/1241. (Barra de escala = 1 cm). Fig. 4.- The lobopod xenusian Mureropodia apae Gámez Vintaned, Liñán y Zhuravlev, 2011. Specimen MPZ 2009/1241. (Scale bar = 1 cm). Fig. 5.- Excursión de la Comisión de Patrimonio Geológico de la SGE a Murero el 19 de junio de 2009. Al fondo se observa el acondicionamiento de la sección RV2 en torno al límite entre las series 2 y 3 del Cámbrico (límite tradicional Cámbrico inferior/medio). Fig. 5.- Field excursion of the Commission on Geological Heritage of the Spanish Geological Society (SGE) in Murero (June 19th, 2009). On the background, stairs providing access to section RV2 around the Cambrian Series 2/3 boundary (traditional lower/middle Cambrian boundary).

viernes, 12 de abril de 2024

Lexique roman; Integre, Entegre - Insercio, Insertion

 

Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.

Cartas publicas..., sanas, integras.

(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques..., saines, entières.

Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12. 

Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.

Benefici de restitution in integre. 

Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Bénéfice de restitution en entier. 

CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

2. Integral, adj., intégral, entier. 

Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral. 

Li nom integral, coma bras.

Leys d'amors, fol. 64 et 43. 

De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.

Les noms intégraux, comme bras. 

CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)

3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.

Pagat et entegrament satisfait.

Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187. 

Payé et intégralement satisfait.

Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.

Bien et intégralement payé.

CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente. 

(chap. íntegramen; completamén.)

4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.

Cel enclau los tres tot entegradamens.

Pierre de Corbiac: El nom del. 

Le ciel enclot les trois tout entièrement.

5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.

Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.

Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur. 

Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235. 

S'il avait intégrité et pureté.

- Intégralité.

La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11. 

L' intégralité du nominatif. 

CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)

6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.

Car es enteira, 

C' anc no s frais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise. 

Fig. Tro qu' ieu n' aya

Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;

Pero ab meyns faria patz entieyra.

G. Pierre de Cazals: A trop. 

Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.

Tug sei fag son entier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Tous ses faits sont parfaits. 

Subst. Fig.

Mon entier s'en fraing per sobramar. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Mon entier s'en brise pour suraimer. 

Adv. comp.

Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat. 

Maintenant aurait gagné la palme en entier. 

CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement. 

Las! qui sabra mais tan entieiramens

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.

Que totz temps l'ames entieramen. 

T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz. 

Qui toujours l'aimât entièrement. 

CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente. 

IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)

8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.

Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.

(chap. Dotse Céssars van tindre Roma completamén.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Douze Césars eut Rome tout entièrement.

9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler. 

Part. pas.

Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.

Giraud de Calanson: A leis cui am. Var. 

Qui en brise un, perd son jeu intégré. 

CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.

(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.) 

10. Enterin, Entayrain, adj., entier. 

Mas natura s meravelha 

Com remazetz enterina. 

(chap. Pero la naturase se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.

Fig. Que pres carn neta e entayraina

De la santa Verges reyna.

V. de S. Honorat. 

Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.

ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin. 

Com cele qui ert plaine de foy très entérine.

Roman de Berte, p. 78 et 79.

CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)

11. Enterrinamen, s. m., entérinement. 

An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close. 

ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).

12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler. 

Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.

(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 65.

Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.

CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare. 

(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)


Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.

Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)

Ce que reçoit la sienne intelligence.

Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)

Intelligence de sainte Écriture. 

CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada, que fue un invento posterior del tiempo de Pompeyo Fabra a las órdenes de Prat de la Riba.)

ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia. 

(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions; 

v. entendre, compendre o comprendre.)

2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas. 

Leys d'amors, fol. 132.

Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs. 

IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)

3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.

Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1. 

(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)

Connaissance intellectuelle.

- Spirituel, immatériel.

Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.

(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.

CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.

(chap. Intelectual, intelectuals.)

4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.

La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

La troisième faculté est intellective.

CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)


Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.

Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Humeur intercutanée.

ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos,  intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)


Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.

Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38. 

Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée. 

CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)

2. Interessar, v., intéresser. 

Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088. 

La partie intéressée. 

CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.

(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.) 


Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent. 

Part. pas. Febre interpolada o no continuada.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.

Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.

Fièvre intermittente ou non continue.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne. 

CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)

2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.

Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79. 

Si elle est sans intermittence.

CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação. 

(chap. Interpolassió, interpolassions.)


Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.

Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59. 

Interpréter en bien ou en mal. 

Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19. 

Cherub s'interprète savoir. 

Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8. 

Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire. 

Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1. 

Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ. 

Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124. 

Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur. 

CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)

2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.

Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111. 

(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)

Selon l' interprétation de juste guerre.

Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.

CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação. 

IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)

3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.

Lor enterpretamens et declaramens.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.

Leur interprétation et déclaration.

IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)

4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.

Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei. 

Fo lo segons enterpretaire de la ley. 

Segon los LXX enterpretadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3. 

Jérôme, interprète de la sainte loi. 

Fut le second interprète de la loi. 

Selon les soixante-dix interprètes.

ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore. 

(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)   

5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.

Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.

CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.

Del cal grans paraula es a nos interpretabla. 

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Duquel grande parole est interprétable pour nous.

(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)


Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier. 

Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.

(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.) 

Les suppliques... notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)

2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Tal intimassió sirá feta.)

Telle intimation sera faite.

Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.

A l' encontre desdits trois états avec intimation.

CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.

(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)


Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

La douleur qui dans le coeur s'épand.

Inz el cor ai dolorosa pezanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.

Adv. Las alas desotz n' ongeretz,

E la carn ins li moillaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans. 

ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.

(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 532. 

Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia 

Inz e mon cor cascun dia. 

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.

Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.

(chap. Adins del aigua l' ha balansat, aventat, aviat, espentat, etc.) 

Au dedans de l'eau l'a précipité.

Ins en mon cor l'amarai a rescos. 

Folquet de Marseille: S' al cor plagues. 

En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette. 

Chantars no pot guaire valer,

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.

2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.

Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21. 

En même temps Jaufre est entré dedans. 

Es dins mon cor espandida. 

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Est épanouie dans mon coeur. 

Jauzirai joy dins vergier o dins cambra... 

Que m cossentis a celat dins sa cambra. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre... 

Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre. 

Adv. Dins es poirida e sembla vert.

(chap. Adins está podrida y pareix verda.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Dedans est pourrie et semble verte.

Si secors non an 

Sylh que dins estan.

(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Si secours n'ont ceux qui dedans sont. 

Prép. comp. Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Veillz Comunal.

En dedans de la buissière. 

ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.

Car dens la ville les mettroient.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53. 

CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)

3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.

Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat. 

(chap. Adins de les flames grans.)

Dedans les grandes flammes.

Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval. 

Dedans et hors sa demeure. 

Adv. Es malvatz defors e dedins.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Est mauvais dehors et dedans. 

S' espan defors e dedis. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em. 

S' épand dehors et dedans. 

Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94. 

Par dedans en l'âme. 

ANC. FR. Finies dedenz un an.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26. 

Dedens certains limitez jours.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53. 

ESP. De dentro.

4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.

Pilatz apella son corrieu:

“Aduy sayns lo fil de Dieu.”

(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”

Sains es vostre dreg camis. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Çà dedans est votre droit chemin. 

Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.

Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Par ici venez, bel ami.

5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, LaínzLaín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.

Francho Nagore Laín

D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce. 

Par une demoiselle il fut léans visité. 

Can non l' an lains trobat.

Raimond Vidal: Unas novas. 

Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé. 

Cayran layns el foc d'infern arden.

Folquet de Romans: Lo dous. 

Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.

Substantiv.

Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.

Les gens en fit sortir de léans incontinent.

ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.

Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.

(chap. Allí, allá dins.)

6. Dintre, prép., dans, dedans.

Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.

Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.

Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.

7. Laintre, adv., léans, là dedans.

Calor de laintre.

(chap. Caló de allí, allá dins.)

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes. 

Chaleur de là dedans.

8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.

Vol en Gascoign' intrar.

(chap. Vol a Gascuña entrá.)

B. Calvo: Mout a que.

Veut en Gascogne entrer.

Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Je ne veux entrer en guerre ni en contestation. 

Per tot lo cors m' intra s' amors, 

Si cum fai l' aigua en l' esponja.

(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.) 

Peyrols: Manta gens.

Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.

Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.

(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)

Quand le seigneur entrera en possession.

- Commencer.

Abril issic, mais intrava.

(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)

P. Vidal: Abril issic.

Avril sortit, mai entrait.

Substantiv. Veirem al intrar del estor.

Bertrand de Born: Be m play. 

Nous verrons à l'entrer de l'estour. 

Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran. 

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Quand ils sont à l'hiver entrant.

- Substantiv. Entrée.

Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.

A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.

- Commencement.

Sai, al temps del intran d'avril.

A. Daniel: Lancan son. 

Ici, au temps du commencement d'avril. 

Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quand je m'en suis entré au monastère.

Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.

Eluc. de las propr., fol. 232. 

De l' entrée d'été jusqu'à hiver. 

CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)

9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199. 

Tiennent incarcéré et resserré. 

CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)

10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer. 

De lar intrada K. non saup res. Philomena. 

De leur entrée Charles ne sut rien. 

Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)

Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.

- Commencement.

L' autr'ier, a l' intrada d'abril.

(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)

Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.

L'autre jour, à l'entrée d'avril.

CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)

11. Intramen, s. m., entrée. 

Per lo sanctisme salvamen

E de paradis intramen.

V. de S. Alexis. 

Par le très saint salut et l'entrée de paradis.

(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)

- Commencement.

El ters dia del intramen del mes de juli. 

(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)

Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.

Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.

ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada). 

IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)

12. Intratge, s. m., entrée.

L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci. 

L' entrée de sa maison susdite.

Bon encontre m don Deus e bon intratge,

E m lais trobar dona ses cor truan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.

Mas ges per un pauc d' intratge,

No vol mon despiuzelatge

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.

ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.

13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.

Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

Ce commencement de ce livre.

- Introït, terme de liturgie. 

Celesti papa establi los introits e 'ls graduals. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.

CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)

14. Intralia, s. m., entraille.

Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.

Les entrailles de la divine loi.

(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)

15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.

Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates. 

Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.

16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.

Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.

L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.

ESP. Subintración.

17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.

Fai penetrar l' agulha.

(chap. Fach penetrá l' agulla.) 

Entro que penetre aquela entro al autre latz.

(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.

Fais pénétrer l'aiguille.

Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.

Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)

Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.

CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.) 

18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.

Son foc es sobre agut et penetratiu.

Cum lor calor sia suptil et penetrativa.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.

Son feu est très piquant et pénétratif. 

Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.

Fig. Avia entendement penetratieu.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.

Avait entendement pénétratif. 

CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)

19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.

Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio. 

Eluc. de las propr., fol. 224. 

Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.

CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.

(chap. Penetrassió, penetrassions.)

20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.

De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34. 

(chap. De hernia intestinal.) 

De hernie intestinale.

ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)

21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois. 

Par adoration de latrie extérieure et intérieure.

CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.

22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.) 

23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.

La codena intrinseca.

Intrincequa medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.

La couenne intérieure. 

Médecine interne. 

CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)

24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement. 

Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.

Trad. d'Albucasis, fol. 68. 

Que la position de la main soit intérieurement sur la table.

CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.

(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)

25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.

Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)

Incision interne ou externe.

CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco. 

(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)

26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.

Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.

Par cause extérieure.

(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.) 

27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.

Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat.

Part. pas. Las quals volem esser inseridas.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.

Lesquelles nous voulons être insérées.

En las cals son insertas letras del loctenen del rey.

(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está, lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)

Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.

En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.

ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)

28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.

Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)

Par ente ou greffe.

- Insinuation, enregistrement.

Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.

Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.

CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione. 

(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)