Mostrando las entradas para la consulta criminal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta criminal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de abril de 2024

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii. 1505, hoc : sí.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas.
E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat
 de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells.
- Petrus Episcopus 
barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.


(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

martes, 20 de febrero de 2024

Lexique roman; Estar, Istar, Star


Estar, Istar, Star, v., lat. stare, être.

En tal manieyra que pogesso estar onradament e viure. Philomena.

(chap. De tal manera que (ells) pugueren está honradamen y viure.)

En telle manière qu'ils pussent être honorablement et vivre.

Maistrals vertuz qui nos fai istar ab Dieu.

Trad. de Bède, fol. 8.

Suprême vertu qui nous fait être avec Dieu. 

Bona vida, neta e pura,

Fa star cossiensa segura.

Libre de Senequa.

Bonne vie, nette et pure, fait être la conscience tranquille.

Ab vos esta, on qu'ieu m' esteia.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Il est avec vous, où que je me sois. 

Deus es amors, e qui istai en amor estai en Deu.

(chap. Deu es amor, y qui está en amor está en Deu.)

Trad. de Bède, fol. 24. 

Dieu est amour, et qui est en amour est en Dieu. 

Dos jorns estem ses beure, ses manjar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger.

Part. prés. Estan com ela, lo reis Anricx d'Angleterra si la pres per molher. V. de B. de Ventadour.

Étant avec elle, le roi Henri d'Angleterre si la prit pour femme.

Part. pas. Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc. V. de Folquet de Marseille. 

Quand le bon roi Alphonse de Castille eut été déconfit par le roi de Maroc. 

Loc. E m dis: Morgue, quan venguis, 

Ni cum estai Montaudos?

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Et me dit: Moine, quand vins-tu, et comment est Montaudon?

Prov. Al reprovier qu'om retrai: 

No s mova qui ben estai.

Peyrols: Quoras que. 

Au proverbe qu'on rapporte: Ne se meuve qui bien est. 

ANC. FR. N' i porrions ensemble ester.

Roman du Renart, t. I, p. 88. 

La contencion sur l'église de Cambray, si qu'elle avoit estet au concile à Clermont.

Chronique de Cambray, fol. 35.

Morout, fait-il, conment t' esta? 

Sire, fait-il, moult mal me va.

Roman du Renart, t. III, p. 203. 

Estant vierge, et demeurante en Galilée, l'ange de Dieu me vint dire, estante seule en ma chambre et esveillée, qu'il m'apportoit une bonne nouvelle.

Contes d'Eutrapel, fol. 212.

N' i lessèrent charue avant, 

Maisun estant ne coc chantant. 

Roman de Rou, v. 7348.

- Rester, demeurer, se reposer.

Ieu am mais estar en Fransa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai. 

J'aime mieux demeurer en France. 

Al soleill lo faretz estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous le ferez rester au soleil.

Quan ben i pes tot esbaitz m' estau.

Aimeri de Peguilain: Lanquan. 

Quand bien j'y pense, je demeure tout ébahi.

Us enduratz fam, set, et ill stan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Vous endurez faim, soif, et eux se reposent. 

Loc. D' els no us vuelh pus parlar; 

Mas laissarai estar 

Los pros ab los prezatz 

E 'ls nessis ab los fatz.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Je ne veux plus vous parler d'eux; mais je laisserai ester (être tranquilles) les preux avec les prisés et les sots avec les fats.

Lieys prec, e tot l' als lays estar.

G. Adhemar: S'ieu conogues. 

Je supplie elle, et je laisse ester (être tranquille) tout le reste. 

ANC. FR. Mais lessiés ester vostre plor.

Roman de la Rose, v. 16513.

Ce leis ester, si tornerai 

A ce que je proposé ai.

Fables et cont. anc., t. II, p. 325. 

Li rois fait le retrait souner, 

Lors laissent tuit l'assaut ester.

Roman du Renart, t. IV, p. 201. 

Je vous prie, laissez-moy ester, car la teste me rompt, et vous ne sentez pas le mal que j' ay.

Les Quinze Joyes de mariage, p. 47.

IT. Per che morte fura

Prima i migliori e lascia stare i rei.

Petrarca, Son.: Chi vuol veder.

- Tarder, différer.

Seigner Conrat, eu sai dui rei qu'estan 

D' ajudar vos; ara entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Seigneur Conrad, je sais deux rois qui tardent de vous aider; maintenant entendez qui.

- Arrêter.

Venen escridan: Estatz, baro. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Viennent s' écriant: Arrêtez, baron.

Ans lor fai dir: Estatz vos lai.

P. Vidal: Pois ubert. 

Mais il leur fait dire: Arrêtez-vous là.

- Exister, tenir, se maintenir.

Terra... Esta per si meteysha.

Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... se maintient par elle-même. 

Mas mais val en plai 

Valors que de si estai. 

T. de L' Oste et de Guillaume: Guillem razon.

Mais plus vaut en dispute valeur qui par soi se maintient.

En un petit de joy m' estau.

G. Rudel: Pro ai del. 

En un peu de joie je me tiens. 

ANC. FR. A painnes puet sour piés ester.

Roman de la Violette, p. 160. 

Maiz Normanz à estal s'esturent.

Roman de Rou, v. 6709.

- Ester, comparaître.

Ab fermansas d' estar a dret ses tot perlongament.

Cout. de Condom. 

Avec garanties d'ester à droit sans aucun retard.

- Convenir, aller, être séant.

Conois que miels m' estai

Que si trop altament ames.

G. Amiels: Breu vers. 

Je connais qu'il me convient mieux que si j' aimasse très-haut.

Li siey belh huelh tan ben l' estan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Les siens beaux yeux si bien lui vont. 

Conoscatz doncx que mal vos estaria. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

Connaissez donc que mal vous irait.

- Substant. Maison, demeure. 

Trameserun (trameseron) a la vescontessa las claus del lur estar de Berniz. Titre de 1168.

Ils transmirent à la vicomtesse les clefs de leur maison de Berniz.

- Manière d'être, d'agir, contenance. 

Que tost no m tornes retraire 

Son estar, son captener.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. Var. 

Que bientôt tu ne me reviennes rapporter sa manière d'être, son gouverner.

Eu dic qu' ilh fan lag estar.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Je dis qu'ils font laide contenance. 

CAT. ESP. PORT. Estar. IT. Stare. (chap. Está: estic, estás, está, estem o estam, estéu o estáu, están.)

2. Estant, s. m., place, état d'un homme qui est debout.

De son estan se mes a genolho.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

De sa place il se mit à genoux.

Cant ill se levet en estant.

V. de S. Honorat.

Quand il se leva tout debout.

Sal el en estant.

Poëme sur Boèce. 

Il saute tout debout.

ANC. FR. Quant l'évangile lire orrez

En estant lever vous devez... 

Mès ce m' i a molt grant mestier

Qu'il m' i lest dormir en estant.

Fables et cont. anc., t. II, p. 197 et 361. 

Lors saillent en estant tous ceux de léans.

Roman de Lancelot du Lac, t. II, fol. 51.

CAT. Estant. ESP. PORT. Estante. IT. Stante. (chap. Están; gerundio, están de peu; s. puesto aon se está, estans.)

3. Estat, Stat, s. m., lat. status, état.

Tota chausa que enivra e trastorna l' estat d'ome.

Trad. de Bède, fol. 45.

Toute chose qui enivre et bouleverse l' état d'homme.

- État, assemblée politique.

Am los tres estatz dels pais de Caersi, de las montanhas d' Alvergne et de Rouergue.

Tit. de 1372. DOAT, t. CXLVI, fol. 95. 

Avec les trois états des pays de Quercy, des montagnes d'Auvergne et de Rouergue.

Los tres estatz de la Bassa Marcha de Roergue.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284. 

Les trois états de la Basse-Marche de Rouergue. 

Los senhors des ditz III statz.

Reg. des États de Prov. de 1401. 

Les seigneurs desdits trois états. 

CAT. Estat. ESP. PORT. Estado. IT. Stato, stati.

(chap. Estat, estats; los siñós dels dits tres estats.)

4. Estal, Estau, s. m., place, séjour.

N' an gurpitz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28. 

Ils en ont déguerpi la place.

Loc. Ab tan volc montar Peire en son caval, 

Quan F. lhi a dit: Tenetz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58. 

Alors Pierre voulut monter sur son cheval, quand F. lui a dit: Tenez (restez en) place.

- Siége.

Dons Algerrans parlet de son estau, 

E gent e covinent e nun a frau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Le seigneur Algerrant parla de son siége, et bien et convenablement et non avec détour. 

ANC. FR. De verz un tertre unt pris estal.

Roman de Rou, v. 13743. 

Ne pourquant livrent estal, 

Et se deffendent vassaument.

Roman du Renart, t. IV, p. 345. 

Maiz Normanz à estal s'esturent, 

Es fers des lances les recheurent... 

Engleiz à estal se teneient

E li Normanz toz tems veneient.

Roman de Rou, v. 6709 et 13141. 

ANC. ESP. Estalo. PORT. Estao. IT. Stallo.

5. Estanza, s. f., fortune, condition, situation.

L'us es larcs el miels de sa paubrieria, 

L'autr' es escars, et a meillor estanza.

P. Cardinal: Ieu trazi.

L'un est généreux au mieux de sa pauvreté, l'autre est avare, et a meilleure fortune.

CAT. ESP. PORT. Estancia. IT. Stanza. (chap. Estansia, fortuna, condissió, situassió; estansia : habitassió.)

6. Estamen, s. m., état, condition, situation.

A greu sera est segl' en l' estamen 

Que a estat, segon que ausem dir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Difficilement ce siècle sera dans la situation qu'il a été, selon que nous entendons dire.

Aquel que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

V. et Vert., fol. 93.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén de viudedat.)

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Son bas et humil estament.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Sa basse et humble condition.

Ans ac estat mot longuament 

En aquel malvays estament.

V. de S. Honorat. 

Mais eut été moult longuement en ce mauvais état. 

El mon non esta longament 

Neguna res d'un estament.

Libre de Senequa. 

Aucune chose au monde ne demeure longuement dans un même état.

La reformacio de tot l' estamen de la glyeia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 212. 

La réformation de tout l'état de l'église. 

ANC. FR. Qui n'a repos ne estement.

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 14. 

CAT. Estament. ESP. Estamiento (estamento, estado, situación, etc).

7. Estatio, Istacio, Statio, s. f., lat. statio, station, demeure.

Estacio el mech loc.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Station au milieu. 

Volem bastir villa et statio el puech.

(chap. Volem bastí, construí, vila y habitassió al puch.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 88. 

Nous voulons bâtir ville et station au puy. 

Fig. Qui ama chastedat... cel es faiz istacios de Sant Esperit.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Qui aime chasteté... celui-là est fait demeure du Saint-Esprit.

CAT. Estació. ESP. Estación. PORT. Estação. IT. Stazione. (chap. Estassió, estassions.)

8. Estable, Istable, Stable, adj., lat, stabilem, stable.

Aver bo, ferm et estable.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 27.

Avoir bon, ferme et stable. 

Hom leugeirs que non es istables en sos faiz. (leugeirs : leugiers)

Trad. de Bède, fol. 78.

Homme léger qui n'est pas stable en ses actions.

La terra fes redonda e stabla fermamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

La terre fit ronde et stable fermement.

CAT. ESP. Estable. PORT. Estavel. IT. Stabile. (chap. Estable, estables.)

9. Estanc, adj., stable, solide.

Aissi m te amors franc,

Qu' alor mon cor no s vire, 

Ans l'ai ferm et estanc.

Raimond de Miraval: Aissi m te amors. 

L'amour me tient ainsi franc, de manière que mon coeur ne se tourne ailleurs, mais je l'ai ferme et stable.

10. Stacionari, adj., lat. stationarius, stationnaire.

Movement stacionari es quan la planeta esta quaysh el mech loc, aissi que no sembla que s mova.

(chap. Movimén estassionari es cuan lo planeta está casi al mich, aixina que no pareix que se mogue.)

Eluc. de las propr., fol. 113.

Mouvement stationnaire est quand la planète s'arrête quasi au milieu, de sorte qu'il ne semble pas qu'elle se meuve.

ESP. PORT. Estacionario. IT. Stazionario. (chap. estassionari, estassionaris, estassionaria, estassionaries.)

11. Estabilitat, Stabilitat, s. f., lat. stabilitatem, stabilité.

Lors letras patens per perpetual estabilitat.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258. 

Leurs lettres-patentes pour perpétuelle stabilité. 

Haia en si stabilitat. Eluc. de las propr., fol. 157. 

(chap. (que) Tingue en sí estabilidat.)

Ait en soi stabilité. 

CAT. Estabilitat. ESP. Estabilidad. PORT. Estabilitade. IT. Stabilità.

12. Stablament, adv., solidement, d'une manière stable.

Fermament et stablament.

Tit. de 1259. DOAT, t. LXXVIII, fol. 388. 

Fermement et solidement. 

CAT. Establement. ESP. Establemente. (chap. establemen.)

13. Estatge, Estage, s. m., demeure, résidence, étage.

Dous auzel, en son estage

Iras.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Doux oiseau, tu iras en sa demeure. 

Per qu'ieu vos man, lai on es vostr' estatges,

Esta chanso que me sia messatges.

La Comtesse de Die: A chantar. 

C'est pourquoi je vous envoie, là où est votre demeure, cette chanson qui me soit message. 

Fig. Plaing e plor

Fan en mi lor estatge. 

La Dame Castelloze: Ja de chantar. 

Plaintes et pleurs font en moi leur demeure. 

Deu cazer leu d'aut luec en bas estatge. 

P. Cardinal: Ricx hom que. 

Doit cheoir facilement de haut lieu en bas étage.

- Retard.

Sitot ai tarzat mon chan, 

E n'ai fag trop lonc estatge.

G. Faidit: Sitot ai.

Quoique j'aie retardé mon chant, et en aie fait très long retard.

Estat ai com hom esperdutz 

Per amor en long estage.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

- Rang, état, manière, tenue. 

Tornara en aquel estatge on el era premeiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 38.

Il retournera en ce rang où il était premièrement.

Selui fui que m fon de bel estatge.

B. de Ventadour: Quan vei la. 

Je fuis celle qui me fut de belle manière. 

Ieu, quan vi son gay cors, gen, 

D' avinent estatge.

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier el. 

Moi, quand je vis sa personne agréable, gente, de tenue avenante.

- Le lit de la mer. 

Pueys s'en torna la mars 

Suau en son estage.

V. de S. Honorat. 

Puis la mer s'en retourne tranquille en son lit. 

ANC. CAT. Estatge. IT. Staggio.

14. Estagier, s. m., habitant, locataire.

No i devo metre negun hom estranh en negun jutjamen, si no era estagiers de Moissac.

(Comparem lo chapurriau actual en este texto del siglo XII, o sigue, abans de 1200: No hi deuen ficá cap home extrañ (forasté) a cap juissi, si no ere (es) habitán de Moissac; si no estabe empadronat allí.)

Cout. de Moissac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 3.

N'y doivent mettre aucun homme étranger en aucun jugement, s'il n'était pas habitant de Moissac.

Ren non ai de l' estagier.

Marcabrus: Al departir.

Rien je n'ai du locataire.

ANC. CAT. Estatger.

14. Estadier, s. m., locataire.

Pot penhorar las causas del estadier que trobara en sa mazon.

Cout. de Condom. 

Il peut saisir les choses du locataire qu'il trouvera en sa maison.

16. Estatga, Estaga, Estaca, Estacha, s. f., maison, demeure, habitation, séjour, étage.

Los obradors e las estatgas de Caorts.

(chap. Los obradós y les cases de Caorts; operatorium : obradó)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.

Les ouvroirs et les maisons de Cahors.

Lo maizonier pot gitar de la maizon per sa propria estaga.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Le maître de la maison peut chasser de la maison pour sa propre habitation. 

Lo cal avia estaca el vas. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 5.

Lequel avait séjour dans le monument. 

En la mortal estacha 

Fora ja remas.

Un troubadour anonyme: Flors de paradis. 

Serait déjà demeuré en la mortelle demeure. 

Faran una cieutat en la qual aura una tor de XLIV estatgas d'aut.

(chap. Farán una siudat a la cual ñaurá una torre de coranta cuatre pisos d' alt, altura. No coinsidix en lo poc que hay buscat en la de Babel.)

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Ils feront une cité en laquelle il y aura une tour de quarante-quatre étages de haut.

17. Estatgan, Estagan, Estaigan, s. m., habitant, indigène.

Am los estagans d'aquela terra.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 13. 

Avec les indigènes de cette terre.

- Adject. Domicilié, habitant.

Lo dih home estatga et habitador de la dicha villa.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12.

Ledit homme domicilié et habitant de ladite ville.

Estrans hom, que en la vila de Monpeslier prena molher, et aqui remanra per estatga, franx sia per I an.

(chap. Un home extrangé, forasté, que a la vila de Montpellier prengue dona, mullé, y aquí se quedo domissiliat, que sigue franc per un añ; franx, franc, franch de impostos. Vore les franqueses de Mallorca.)

Statuts de Montpellier de 1204.

Homme étranger, qui prendra femme en la ville de Montpellier, et restera là comme domicilié, qu'il soit franc pendant un an.

Alcus estaigas de la villa.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95. 

Aucuns habitants de la ville.

18. Estezar, v., résider, siéger.

So en que amors s' es meza, 

Et affectios esteza.

Brev. d'amor, fol. 5. 

Ce en quoi amour s'est mis, et affection réside.

19. Estatura, Statura, s. f., lat. statura, stature, taille.

Avia ample cors e fort e robuste, e estatura covenhabla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112. 

Avait ample corps et fort et robuste, et stature convenable.

Lor estatura es de miech coydat, ses plus.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Leur stature est de demi-coudée, sans plus.

Una femna de gran statura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

(chap. Una femella, dona, de gran estatura: mol alta.)

Une femme de grande stature. 

CAT. ESP. PORT. Estatura. IT. Statura.

20. Desistar, v., être absent. (des + istar)

Part. prés. Ieu denant dissi e denant dic coma prezens a vos et ara desistans.

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

J'ai prédit et je prédis comme présent à vous et maintenant absent.

21. Desestansa, s. f., absence.

Mas mot majorment ara e la mieua desestansa.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Mais moult principalement maintenant en mon absence.

22. Existir, v., lat. existere, exister. 

Part. prés. La humor cristallina en cascu uelh existent. 

Dins la bassa regio existens.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 106. 

L'humeur cristalline existant dans chaque oeil. 

Existant dans la basse région. 

CAT. ESP. PORT. Existir. IT. Esistere. (chap. Existí: existixco o existixgo, existixes, existix, existim, existiu, existixen; existit, existits, existida, existides.)

23. Existencia, s. f., lat. existentia, existence, réalité.

No que sia de natura d'ayga per existencia.

Eluc. de las propr., fol. 107. 

Non qu'il soit de nature d'eau en réalité.

CAT. EST. PORT. Existencia. IT. Esistenza. (chap. Existensia, existensies.)

24. Establir, Stablir, v., lat. stabilire, établir.

Establisc senesqualc a Narbona. Philomena.

(chap. Va establí senescal a Narbona.)

Il établît sénéchal à Narbonne. 

L' en establise procurador.

Tit. de 1245. Arch. du Roy. J. 323. 

L' en établisse procureur.

Stabli et dona saubetat. Titre de 1080.

(chap. Establix y done salvedat : garantía.)

Établit et donne garantie.

- Marquer, indiquer.

Cant fo vengut lo dia qu' elh sant payre lor avia establit.

Philomena.

Quand fut venu le jour que le saint père leur avait indiqué.

E 'l pausa a la destra partida,

Qu' a sos amics a establida.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Et le place à la partie droite, qu'il a marquée pour ses amis.

- Placer.

Seran establit 

Li malvat a la senestra.

Brev. d'amor, fol. 114. 

Les méchants seront placés à la gauche. 

Part. prés. Establant et conservant. Doctrine des Vaudois.

(chap. Establín y conserván.)

Établissant et conservant. 

Part. pas. Aissi col fort castels ben establitz. 

R. Bistors: Aissi col. 

Ainsi comme le fort château bien établi. 

Ieu ai establit ton fraire senhor de sos fraires.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 5.

J'ai établi ton frère seigneur de ses frères.

Pena n' es establida ad aquel que la dara, ad aquel que la recebra e ad aquel que carta 'n fara. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Peine en est établie à celui qui la donnera, à celui qui la recevra et à celui qui en fera charte.

CAT. Establir. ESP. Establecer. PORT. Estabelecer. IT. Stabilire.

(chap. Establí: establixco o establixgo, establixes, establix, establim, establiu, establixen; establit, establits, establida, establides.)

25. Establida, s. f., demeure.

Lo ns aya trag d' aquesta prezen vida, Per metre lay en la santa establida.

R. Menudet: Ah grans. 

Nous l'ait tiré de cette présente vie, pour mettre là en la sainte demeure.

26. Establiment, Stabliment, Stabiliment, s. m., établissement, institution, statut.

Sesta costuma

Ni sest establimen 

Non tenra gaire.

P. Basc: Ab greu cossire.

Cette coutume et cet établissement ne tiendra guère.

Ilh fan contra l' establimen de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 33. 

Ils agissent contre l'institution de Dieu. 

Li establimen e las costumas son aytals.

(chap. Los establimens y les costums son tals.)

Cout. de Moissac du XIVe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 1. 

Les institutions et les coutumes sont telles.

Alcun stabliment de terra ni de princip no contrastan.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 256. 

Nonobstant aucun établissement de localité ou de prince.

Servar lo stabiliment que si sec.

(chap. Observá, cumplí, lo establimén, estatut, que (se) seguix.)

Statuts de la confrairie du Saint-Esprit. 

Observer le statut qui s'ensuit.

CAT. Establiment. ESP. Establecimiento. PORT. Estabelecimento. 

IT. Stabilimento. (chap. Establimén, establimens; institussió, institussions; estatut, estatuts; está tot mol futut.)

27. Restablir, v., rétablir. 

Fara rendre et restablir de fach.

(chap. Fará rendí y establí de fet.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 218. 

Fera rendre et rétablir de fait. 

CAT. Restablir. ESP. Restablecer. PORT. Restabelecer. IT. Ristabilire.

(chap. Restablí, re + establí, torná a establí; se conjugue igual.)

28. Dezestablir, v., dépourvoir. 

Part. pas. Nos em dezestablit.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Nous sommes dépourvus.

29. Dezestabliment, s. m., destruction.

Al acabament dels segles, al dezestabliment del peccat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

A l'achèvement des siècles, à la destruction du péché.

(chap. Desestablimén, des + establimén, destrucsió)

30. Assistir, v., lat. assistere, assister.

Part. prés. subst. Portava la vera crots am dos assistens.

(chap. Portabe la vera (: verdadera) creu en dos assistens; vera crots, crotz, creu, cruz, Veracruz.)

Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 314.

Portait la vraie croix avec deux assistants. 

CAT. Assistir. ESP. Asistir. PORT. Assistir. IT. Assistere.

(chap. Assistí: assistixgo o assistixco, assistixes, assistix, assistim, assistiu, assistixen; assistit, assistits, assistida, assistides.)

31. Benestar, s. m., bien-être, perfection.

Tug li benestar. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Tous les bien-être.

Apreza de totz benestars, 

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Apprise de toutes perfections, en faits, en dits et en pensées.

En vostra cort renhon tug benestar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

En votre cour règnent toutes perfections.

Car de gran benestar vos ven.

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Car de grand bien-être vous vient.

(chap. Benestá, benestás: está be; perfecsió, perfecsions.)

32. Benestansa, s. f., bien-être.

Si anc non ac malanansa,

No sap que s'es benestansa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.

Si oncques n'eut malaise, ne sait ce que c'est que bien-être.

33. Benestan, adj., parfait, accompli, complet, convenable.

Bella domna, qu' ieu d' als non ai talan

Mas de servir vostre cors benestan... 

De totz bos pretz vos anatz meilluran

Per dir e far trastot faich benestan.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Belle dame, vu que je n'ai désir d'autre chose excepté de servir votre corps parfait.

Vous allez vous améliorant de tous bons mérites pour dire et faire tous faits accomplis. 

Impers. Non es benestan

Qu'hom eys los sieus aucia. 

Blacas: Lo belh dous. 

Il n'est pas convenable qu'on tue soi-même les siens.

E 'l dous esguar e 'l franc dig benestan. 

Aimeri de Bellinoi: Selh que promet. 

Et les doux regards et les franches paroles convenables.

- Subst. Agrément, plaisir.

Mas hom deu be dire dels paubres pros 

E de donas, quan fan lor benestan. 

Guillaume de Limoges: Un sirventes. 

Mais on doit bien dire des pauvres preux et des dames, quand elles font leur agrément. 

Miei voler non son mogut 

De far tot son benestan.

B. Zorgi: Atressi cum lo camel. 

Mes vouloirs ne sont pas ébranlés de faire tout son agrément.

ANC. CAT. Benestant. (chap. está be: perfecte, cumplit, complet, convenién).

34. Malestar, s. m., mal-être, faute, mauvaise manière.

Pois anc non fetz malestar.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Depuis oncques ne fit faute.

De totz malsestars cargatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Chargé de toutes mauvaises manières.

(chap. Carregat de totes les males (roínes) maneres.)

35. Malestansa, s. f., inconvenance, malaise, contre-temps, déplaisir.

Car fe tan gran malestansa.

P. Durand: D'un sirventes.

Car il fit si grande inconvenance.

Anc plus no m pot donar de malestansa.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

Oncques plus ne me put donner de malaise.

Puois que i ajut ira e malestansa.

Peyrols: Totz temps. 

Depuis que y aide chagrin et déplaisir. 

ANC. FR. N'aura entr' eus puis mesestance...

Si li conta sa mesestance. 

B. de S. Maure, Chr. de Normandie, fol. 80 et 99.

36. Malestan, adj., malséant, inconvenant, fâcheux.

Es trop malestan.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Il est très malséant.

Si a nulh mot malestan, 

No m' o deu hom a mal tenir. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m. 

S'il a aucun mot inconvenant, on ne me le doit tenir à mal.

Lagz es l'afars e greus e malestans. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

L'affaire est vilaine et pénible et inconvenante. 

Subst.

Trop es grans dans quant hom fai malestan. 

Cadenet: Tals reigna. 

C'est très grand dommage quand on fait méfait. 

IT. Malestante.

37. Constancia, s. f., lat. constantia, constance.

En vigor, nombre et constancia. Eluc. de las propr., fol. 182.

En vigueur, nombre et constance. 

Constancia, so es fermetat e bon prepauzamen. V. et Vert., fol. 64.

Constance, c'est fermeté et bonne résolution.

CAT. ESP. PORT. Constancia. IT. Costanza. (chap. Constansia.)

38. Instancia, s. f., lat. instantia, instance.

A la instancia de la deita Na.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 210. 

A l'instance de ladite dame.

A las pregarias et instancias dels dichs deutors.

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 70. 

Aux prières et instances desdits débiteurs. 

CAT. ESP. PORT. Instancia. IT. Stanzia. (chap. Instansia, instansies, p. ej. al gobern de Aragó per a defensá lo chapurriau.)

39. Instanssa, s. f., instance.

A la instanssa de la partida.

Cout. de Saussignac, de 1319.

A l' instance de la partie.

IT. Istanza.

40. Circumstancia, s. f., lat. circumstantia, circonstance.

La causa de la malautia, las circumstancias.

(chap. La causa de la enfermedat, les sircunstansies.)

Eluc. de las propr., fol. 103.

La cause de la maladie, les circonstances. 

Deu las circumstancias nomnar. Brev. d'amor, fol. 121.

Doit nommer les circonstances. 

Las circumstancias dels peccatz.

V. et Vert., fol. 69. 

Les circonstances des péchés. 

CAT. ESP. PORT. (errata Cicunstancia) Circunstancia. IT. Circonstanzia, circostanzia. (chap. Sircunstansia, sircunstansies.)

41. Resistencia, s. f., lat. resistencia, résistance.

Fa contra tot perilh resistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. Fa contra tot perill resistensia.)

Fait résistance contre tout péril. 

CAT. ESP. PORT. Resistencia. IT. Resistenza. (chap. resistensia, resistensies.)

42. Consistencia, s. f., consistance, état.

En bona dispozicio et consistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. En bona disposissió y consistensia.)

En bonne disposition et consistance.

CAT. ESP. PORT. Consistencia. IT. Consistenzia. (chap. consistensia, consistensies; v. consistí: consistixgo o consistixco, consistixes, consistixix, consistim, consistiu, consistixen; consistit, consistits, consistida, consistides.)

43. Contrastar, v., résister, contester, faire obstacle, disputer, contredire.

De contrastar al movemen

Nos a dat poder issamen.

Brev. d'amor, fol. 36. 

Il nous a donné pouvoir également de résister au mouvement.

Tan vol quascus contrastar 

Ab l'autre!

G. Riquier: Cristias. 

Tant chacun veut contester avec l'autre! 

Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jesus Crist no lor contrasta res.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Donc bien est fou qui excite querelle avec les Turcs, puisque Jésus-Christ ne leur conteste rien.

Van ausir mays de V. M. Sarrazis que lor contrastavo la intrada.

Philomena. 

Vont occire plus de cinq mille Sarrasins qui leur disputaient l'entrée.

Deus contrasta los ergolios, e als umils dona s' amor.

(chap. Deu contraste als orgullosos, y als humils los done (son) lo seu amor; contrastá : resistí, contestá, obstaculisá, disputá, contradí.)

Trad. de Bède, fol. 24.

Dieu contredit les orgueilleux, et donne son amour aux humbles.

Part. prés. loc. No contrastan nulh usatge contrari.

Cout. de Condom.

Nonobstant tout usage contraire.

No contrastant la deita quittansa.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

Nonobstant ladite quittance.

No contrastant los avant dichs privilegis.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 44. 

Nonobstant les avant dits priviléges. 

ANC. FR. Il ne pooient contrester à leurs anemis. 

Quand ce oïrent li bourgois si furent trop iret, mais n' osèrent contrester.

Chronique de Cambray, fol. 57 et 40. 

N'i a ne fort ni fieble ki à Rou contrestace.

Roman de Rou, v. 1441.

Pour contrester aux courses et entreprinses d'iceux Anglois.

Monstrelet, t. I, fol. 149.

CAT. ESP. PORT. Contrastar. IT. Contrastare. 

(chap. contrastá: contrasto, contrastes, contraste, contrastem o contrastam, contrastéu o contrastáu, contrasten.)

44. Contrast, s. m., contraste, contestation, opposition.

Car ieu vi que las lebres an contrast als lebriers.

Guillaume de Tudela.

Car je vis que les lièvres ont contraste avec les lévriers.

De pretz mov contrast e tenso.

Albert de Sisteron: Ab joi. 

De mérite meut contestation et dispute. 

Si co val, desval, 

Per contrast, cascus.

Nat de Mons: Al bon rey.

Chacun, ainsi comme il vaut, vaut moins, par opposition.

- En terme de pratique.

Per aco car es contrast del fag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 23. 

Par cela qu'il est opposition du fait.

- Échange.

Loc. No darai mon argen

A contrast de joven.

Bérenger de Puivert: A reglas.

Je ne donnerai pas mon argent en échange de gaîté.

ANC. CAT. Contrast. ANC. ESP. PORT. Contraste. IT. Contrasto.

(chap. Contrast, contestassió, contesta, opossisió, replicassió, etc.)

45. Contrastaire, s. m., contradicteur.

Senher Blacatz, molt mi sap bo

Quar d' aisso m' es contrastaire.

T. de Guillaume et de Blacas: Senher Blacatz.

Seigneur Blacas, il me sait moult bon parce que de ceci vous m'êtes contradicteur. 

IT. Contrastatore. (chap. Contrastadó, contradictó.)

46. Contestar, v., lat. contestari, contester.

Part. pas. Si el tueor o 'l curaor avian contestada la leit. (tueor : tutor.)

Pois que la leis es contestada.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Si le tuteur ou le curateur avaient contesté le droit.

Puisque le droit est contesté. 

CAT. ESP. PORT. Contestar. IT. Contestare.

47. Restar, v., lat. restare, rester, demeurer.

Restar m'er en sa merce.

P. Vidal: Ajustar e laissar.

Il me sera à rester en sa merci.

Qui non pot annar, si resta.

V. de S. Honorat. 

Qui ne peut aller, se reste.

Part. pas. Degun ben non li son restat.

V. de S. Honorat. Aucuns biens ne lui sont restés. 

CAT. ESP. PORT. Restar. IT. Restare. (chap. Restá en chapurriau es lo contrari de sumá, pero no quedás a un puesto, permaneixe, descansá. Yo resto, restes, reste, restem o restam, restéu o restáu, resten.)

48. Resta, s. f., pause, repos.

Di m a 'N Rogier et a totz sos parens

Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.

Bertrand de Born: Non estarai.

Dis-moi au seigneur Rogier et à tous ses parents que je n'y trouve plus ombre ni orme ni pause.

IT. Resta.

49. Arestar, v., arrêter.

Lo solehs s' arestara sus.

(chap. Lo sol s' acachará o amagará; no diém arrestará, com si sen aniguere a dormí.) 

Liv. de Sydrac, fol. 118.

Le soleil s'arrêtera au-dessus.

Ieu pauziey garda a ma boca, cant lo peccayre se arestet contra me.

V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche, quand le pécheur s'arrêta contre moi. 

CAT. ESP. Arrestar. IT. Arrestare. (chap. Arrestá: arresto, arrestes, arreste, arrestem o arrestam, arrestéu o arrestáu, arresten; arrestat, arrestats, arrestada, arrestades; )

50. Distancia, s. f., distance. Per defauta de distancia.

Eluc. de las propr., fol. 17. Par défaut de distance.

CAT. ESP. PORT. Distancia. IT. Distanzia. 

(chap. Distansia, distansies; v. distansiá, distansiás: yo me distansio, distansies, distansie, distansiem o distansiam, distansiéu o distansiáu, distansien; distansiat, distansiats, distansiada, distansiades.)

51. Equidistant, adj., lat. aequidistantem, équidistant.

No seria equidistant segon existencia, mas per apparencia.

(chap. No seríe equidistán segons la existensia, sino per apariensia.)

Eluc. de las propr., fol. 264.

Ne serait pas équidistant suivant la réalité, mais par apparence.

52. Sustentar, v., lat. sustentare, sustenter, fournir, entretenir.

Sustentar de que visques.

Brev. d'amor, fol. 105. 

Fournir de quoi il vécût.

CAT. ESP. PORT. Sustentar. IT. Sostentare. (chap. Sustentá, sustentás: sustento, sustentes, sustente, sustentem o sustentam, sustentéu o sustentáu, sustenten; sustentat, sustentats, sustentada, sustentades.)

53. Sustentacio, s. f., lat. sustentatio, sustentation.

Per donar... sustentacio.

(chap. Per a doná sustentassió.)

Eluc. de las propr., fol. 230. 

Pour donner... sustentation.

A sustentacion dels paupres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 176.

Pour sustentation des pauvres.

A nostra sustentacio,

Requerem los bes temporals.

Brev. d'amor, fol. 104.

Pour notre sustentation, nous requérons les biens temporels.

CAT. Sustentació. ESP. Sustentación (sostenimiento, sostén). 

PORT. Sustentação. IT. Sustentazione, sostenzione. (chap. Sustentassió, sustentassions; sustentá:)

54. Substancia, Sustancia, s. f., lat. substancia, substance.

Dieus es una esperitals substancia. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Deu es una sustansia espiritual.)

Dieu est une substance spirituelle.

Si la substancia tornara. V. de S. Honorat.

Si la substance changera.

Adv. comp. Contenent en sustancia tot lo fayt.

Tit. de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, fol. 240. 

Contenant en substance tout le fait. 

CAT. ESP. (MOD. sustancia) PORT. Substancia. IT. Sustanzia, sostanzia. (chap. Sustansia, sustansies; sustansiat, sustansiats, sustansiada, sustansiades; dessustansiat, dessustansiats com los aragonesos catalanistes, dessustansiada, dessustansiades.)

55. Substansa, s. f., substance.

En una trinitatz

Ses substansa.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

En une trinité sans substance.

- Ce qui sert à la subsistance. 

De son aver donar e sa sustansa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Donner de son avoir et de sa substance. 

IT. Sustanza, sostanza.

56. Substancios, adj., substantiel.

Per aysso pot hom dir que aquest pas es substancios.

Hom dis que vianda es substancioza cant a pro de substancia e de noyriment.

V. et Vert., fol. 43. 

Par cela on peut dire que ce pain est substantiel.

On dit qu'un aliment est substantiel quand il a assez de substance et de nourriture. 

CAT. Substancios. ESP. (MOD. Sustancioso) PORT. Substancioso. 

IT. Sustanzioso, sostanzioso. (chap. Sustansiós, sustansiosos, sustansiosa, sustansioses.)

57. Substancial, adj., lat. substantialis, substantiel.

Per sa substancial proprietat.

Sa humor substancial.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 88. 

Par sa propriété substantielle. 

Sa liqueur substantielle. 

Lo apella pa substancials. V. et Vert., fol. 43.

L'appelle pain substantiel. 

CAT. ESP. (MOD. Sustancial) PORT. Substancial. IT. Sustanziale, sostanziale. (chap. Pa sustansial, pans sustansials.)

58. Sobresubstancial, adj., sur-substantiel.

Pa substancial o sobresubstancial, co es a dire que sobremonta tota autra substancia. V. et Vert., fol. 43.

Pain substantiel ou sur-substantiel, c'est-à-dire qui surpasse toute autre substance.

59. Transsustanciar, v., transsubstantier.

Part. pas. Lo cors de Jhesu Crist, lo pa 

En sa carn transsustanciat.

(chap. Lo cos de Jesucristo, lo pa transustansiat en sa (la seua) carn. 

Jesucristo u hauríem de escriure Jessucristo, perque pronunsiem les ss.)

Brev. d'amor, fol. 109.

Le corps de Jésus-Christ, le pain transsubstantié en sa chair.

Fos transsustanciatz

Ni vera deitatz. 

V. de S. Honorat.

Fût transsubstantié et déité véritable.

CAT. Transubstanciar. ESP. Transustanciar, trasustanciar. 

PORT. Transubstanciar. IT. Transustanziare, trasustanziare.

60. Substantiu, s. m., lat. substantivum, substantif.

Substantiu masculin. Gramm. provençal.

Substantif masculin.

Adj. Las paraulas substantivas son... Gramm. Provençal.

(chap. Les paraules substantives o sustantives son...)

Les mots substantifs sont... 

CAT. Substantiu. ESP. PORT. Substantivo. IT. Sustantivo, sostantivo.

(chap. Substantiu o sustantiu, substantius o sustantius, frasse substantiva o sustantiva, orassions substantives o sustantives.)

61. Sustantivar, v., rendre substantif, employer substantivement.

Part. pas. En aquest cas... sustantivat. Leys d'amors, fol. 66.

(chap. En este cas... sustantivat o substantivat. v. substantivá o sustantivá: sustantivo, sustantives, sustantive, sustantivem o sustantivam, sustantivéu o sustantiváu, sustantiven.)

En ce cas... employé substantivement.

62. Estable, s. m., lat. stabulum, étable, écurie.

Qui pus ha cavals et autras bestias, pus li fay mestiers estables.

V. et Vert., fol. 87.

Qui plus a chevaux et autres bêtes, plus lui fait besoin étables.

Aixi de la balma Maria, 

Et annet inz en un estable.

(chap. literal: Va eixí de la balma María, y va aná a dins de un corral.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Marie sortit de la baume et alla au-dedans d'une étable.

Venguh son als estables, lors cavals an trobatz. 

Roman de Fierabras, v. 2864. 

Sont venus aux écuries, ont trouvé leurs chevaux. 

ANC. FR. Perdu ai le cheval, si fermerai l' estable.

Fables et cont. anc., t. I, p. 372. 

CAT. Estable. ESP. Establo. IT. Stallo. (all. Stall; chap. corral, corrals; caballerissa, caballerisses.)

63. Establaria, s. f., étable.

Cum fom ins en l' establaria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Lorsqu'elle fut au-dedans de l'étable. 

CAT. ANC. ESP. Establia.

64. Establar, v., établer, mettre à l'étable.

Aquest es l'alberc e 'l ses 

On fan lur mul establar.

B. Martin: A senhors qui. 

Celle-ci est la demeure et le siége où ils font établer leur mulet.

Son chaval et son mul fetz establar.

(chap. Son caball y son macho va fé tancá al corral, encorralá: estabulá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit établer son cheval et son mulet.

ANC. FR. Qui veult son cheval establer.

Roman du châtelain de Coucy, v. 433. 

Li autres meine establer.

Roman du Renart, t. III, p. 94. 

Son cheval firent establer et lui donner foin.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 42. 

IT. Stabulare.

65. Conestable, s. m., lat. comes stabuli, connétable.

On lit dans Aimoin, liv. III: 

Leugegilus, regalium praepositus equorum, quem vulgo vocant comi-stabilem. 

Et dans Reginon, an. 807:

Comitem stabuli... quem corrupte constabulum appellamus.

On remarquera dans l'espagnol et dans le portugais, qui écrivent et prononcent conde pour comte, qu'ils ont conservé leur orthographe dans condestable, condestavel. (N. E. En el 807 comitem stabuli ya se decía constabulum en Francia, por lo que comitem ya era “con”; conde, conte, comte; compte se usa pero viene de computo, cuenta.)

Bidaus, mos conestables,

Que es pros e durables.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Bidaus, mon connétable, qui est preux et solide.

Els enguanz dels diables, 

L' error de Baffumet, qu' era lurs conestables.

V. de S. Honorat. 

Les tromperies du diable, l'erreur de Mahomet, qui était leur connétable.

CAT. ESP. (chap.) Condestable. PORT. Condestavel. IT. Conestabole, conestabile.

(N. E. ¿Sabéis que los catalanes nombraron como su rey al condestable de Portugal, Pedro, y al rey de Castilla, teniendo aún a Juan II como rey de Aragón? ¿No ha salido en Tv3% esto? 

historia Aragón - Pedro condestable Portugal - rey de los catalanes )

66. Conestablia, s. f., connétablie. 

Las ordenansas de la conestablia.

(chap. Les ordenanses de la conestablia o condestablia.)

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 607.

Les ordonnances de la connétablie.

Far conestablias e centeniers.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 282. 

Faire connétablies et centeniers.

ESP. Condestablia. ANC. IT. Conestaboleria.


67. Estatuir, Statuir, v., Lit. statuere, statuer, établir.

Estatuir preparadament.

Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Établir préparatoirement. 

Que li plassa statuir et ordenar. Statuts de Provence.

Julien, t. 1, p. 261. 

Qu'il lui plaise statuer et ordonner. 

Volem, statuim et ordenam.

(chap. Volem, estatuím y manem o manam: ordenam u ordenem.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.

Voulons, statuons et ordonnons.

Part. pas. Avem statuit et ordenat.

(chap. Ham estatuít y manat: ordenat.)

Tit. de 1448. DOAT, t. XCVI, fol. 186. 

Avons statué et ordonné. 

Foran diversas penas statudas.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 19.

Seraient diverses peines établies. 

CAT. ESP. PORT. Estatuir. IT. Statuire. (chap. estatuí: estatuíxco o estatuíxgo, estatuíxes, estatuíx, estatuím, estatuíu, estatuíxen; estatuít, estatuíts, estatuída, estatuídes.)

68. Statut, s. m., lat. statutum, statut.

Juxta lo statut provensal.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 598. 

Selon le statut provençal.

Luecs que an privileges en contrari... statuts municipals.

Statuts de Provence. Massa, p. 12. 

Lieux qui ont priviléges en opposition... statuts municipaux.

Segon lo statut del orde.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Suivant le statut de l'ordre.

CAT. Estatut. ESP. PORT. Estatuto. IT. Statuto. (chap. Estatut, estatuts; está tot mol futut.)

69. Estatua, s. f., lat. statua, statue.

El det de la estatua de Venus.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Le doigt de la statue de Vénus.

CAT. ESP. PORT. Estatua. IT. Statua. (chap. Estatua, estatues.)

70. Instituir, v., lat. instituere, instituer.

Instituir que nengun proces, tant civil que criminal.

(chap. Instituí que cap prossés, tan sivil com criminal. Com veéu, lo statut de dal y lo proces de aquí són paraules provensals, ocsitanes; lo catalá sol es un dialecte de esta llengua.)

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90).

Instituer que nul procès, tant civil que criminel.

Part. pas. Si lo servs meus era instituitz heres.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

Si mon serf était institué héritier. 

Instituda e fundada en la gleysa.

(chap. Instituída y fundada a (dins de) la iglesia.)

Terrier de la confr. du S. Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Instituée et fondée dans l'église.

CAT. ESP. PORT. Instituir. IT. Istituire. (chap. instituí.)

71. Institutio, Istitutio, s. f., lat. institutio, institution, formation, origine.

Institution... es cap e fondamens de testament.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

L' institution... est chef et fondement du testament.

Car la dictios formada et aquela don se forma son d'una natura, so es d'una institutio. Leys d'amors, fol. 44.

Car le mot formé et celui dont il se forme sont d'une seule nature, c'est-à-dire d'une seule origine.

CAT. Institució. ESP. Institución. PORT. Instituição. IT. Istituzione. (chap. Institussió, institussions.)

72. Istitut, s. m., lat. institutum, institution.

Fazent contra leys racionals et istitutz naturals.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Agissant contre les lois rationnelles et les institutions naturelles. 

CAT. Institut. ESP. PORT. Instituto IT. Istituto. (chap. Institut, instituts, com los sentros escolás, per ejemple lo de Valderrobres, desde fa uns añs un niu de rates catalanistes.)

73. Constituir, v., lat. constituere, établir, constituer.

Que ly plassa constituir et ordenar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 12.

Qu'il lui plaise établir et ordonner.

Costituiro et ordenero... procuradors.

(chap. Van constituí y ordená... procuradós.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.

Constituèrent et ordonnèrent... procureurs.

Part. pas. Donat e constituit en dot.

(chap. Donat y constituít en dote.)

Tit. de 1399. Justel, Hist. de Turenne, p. 134.

Donné et constitué en dot.

CAT. ESP. PORT. Constituir. IT. Constituire, costituire. (chap. constituí:  constituíxco o constituíxgo, constituíxes, constituíx, constituím, constituíu, constituíxen; constituít, constituíts, constituída, constituídes.)

74. Constitutio, s. f., lat. constitutio, constitution, création, établissement.

Constitutio ho costuma.

(chap. Constitussió o costum; les costums, en general, leys, explicades per a que la gen del puesto les entenguere en la llengua vernácula, lo romans de cada lloc : poble, vila, siudat, etc.)

Tit. de 1290. DOAT, t. CXLIX, fol. 30.

Constitution ou coutume.

Alcuna subtilitat de lei o de constitution.

Statuts de Montpellier de 1258. 

Aucune subtilité de loi ou de constitution. 

Las constitutions fachas... sus la reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

Les constitutions faites... sur la information et modification de la justice.

Las constitutions fachas.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 82. 

Les constitutions faites. 

En la constitution del mont.

Hist. abr. de la Bible, fol. 60. 

En la création du monde. 

ANC. FR. Nos leis, noz constitutions.

B. de S. Maure: Chr. de Norm., fol. 61.

CAT. Constitució (N. E. les encanta a los catalanes la constitución española). ESP. Constitución. PORT. Constituição. IT. Constituzione, costituzione. (chap. Constitussió, constitussions; v. constituí)

75. Restituir, v., lat. restituere, restituer.

Rendre et restituir.

Tit. de 1384, Arch. du Roy. K. 52. 

Rendre et restituer. 

Aquellas causas, quals que sian, rendray e restituyrai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127. 

Ces choses, quelles qu'elles soient, je rendrai et restituerai. 

CAT. ESP. PORT. Restituir. IT. Restituire. (chap. restituí: restituíxco o restituíxgo, restituíxes, restituíx, restituím, restituíu, restituíxen; restituít, restituíts, restituída, restituídes.) 

76. Restitutio, s. f., lat. restitutio, restitution.

A tota restitutio et a tot privilegis.

Tit. de 1253, Arch. du Roy. J. 323. 

A toute restitution et à tout privilége. 

Es tengut a restitucion entro a un denier.

Les dix Commandements de Dieu. 

Est tenu à restitution jusqu'à un denier.

ESP. Restitución. PORT. Restituição. IT. Restituzione.

77. Substituir, v., lat. substituere, substituer.

Pot substituir l'un al autre.

(chap. Pot sustituí la un al atre.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 64. 

Il peut substituer l'un à l'autre.

Part. pas. En loc de lui fo substituitz Archelaus. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Archélaüs fut substitué en place de lui.

CAT. ESP. PORT. Substituir. IT. Sustituire, sostituire. (chap. Substituí o sustituí: sustituíxgo o sustituíxco, sustituíxes, sustituíx, sustituím, sustituíu, sustituíxen; sustituít, sustituíts, sustituída, sustituídes.)

78. Substitucio, Sustitucio, s. f., lat. substitutio, substitution.

D'aquesta despauzatio d'aquest Chylderic e de la substitutio de Pepi parla lo decretz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

Le décret parle de cette déposition de ce Childéric et de la substitution de Pépin.

En las sustitucions, la volontat del mort gardar se deu.

Statuts de Montpellier de 1204.

Dans les substitutions, la volonté du mort se doit observer.

Aquella substitucios.

Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Cette substitution.

CAT. Substitució. ESP. Substitución (sustitución). PORT. Substituição. 

IT. Sustituzione, sostituzione. (chap. Sustitussió, sustitussions; substitussió, substitussions.)

79. Substituit, Sustituit, s. m., lat. substitutus, substitut. 

Sera appelhat et present lo procuraire real... o son substituit.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Sera appelé et présent le procureur royal... ou son substitut.

Tramet un sustituit en son loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 160.

Il envoie un substitut à sa place. 

CAT. Substitut. ESP. PORT. Substituto. IT. Sustituto, sostituto. 

(chap. sustitut, sustituts, sustituta, sustitutes; substitut, substituts, substituta, substitutes.)

80. Prest, Pret, adj., lat. praestitus, prêt, disposé. 

Totz temps prest e aparelhatz ad hobezir. V. et Vert., fol. 54.

Toujours prêt et disposé à obéir.

Era presta de pagar sa part. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229. 

Était prête à payer sa part. 

Nos em prets, aparelhatz que nos fassam per vos aissi coma deu hom fayr per so seynhor. Philomena.

Nous sommes prêts, disposés à ce que nous fassions pour vous ainsi qu'on doit faire pour son seigneur. 

ANC. FR. Il dient ke tuit sunt prest

D' aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11160. 

CAT. Prest. ESP. (preparado, dispuesto) PORT. IT. Presto. (chap. preparat, preparats, preparada, preparades; disposat, disposats, disposada, disposades.)

81. Prestament, adv., prestement.

Lo qual prestament lo venguet secorre.

Chronique des Albigeois, col. 51. 

Lequel vint le secourir prestement.

Al plus prestamen que hom poyria.

Docum. de 1376, ville de Bergerac. 

Au plus prestement qu'on pourrait.

CAT. Prestament. ESP. (rápidamente, raudamente) PORT. IT. Prestamente. (chap. rápidamen, en seguida, corrén, a escape, volán, etc.)

82. Aprestar, v., apprêter, préparer, disposer.

So que lor era necessari an faict aprestar et apareilhar.

Chronique des Albigeois, col. 26. 

Ils ont fait apprêter et appareiller ce qui leur était nécessaire.

Aiatz li aprestada 

Aigua fresqua e clara.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Ayez-lui apprêté eau fraîche et claire.

Part. pas. De servir mal aprestat.

(chap. Mal disposat a serví.)

V. de S. Honorat.

Mal disposé à servir.

ANC. FR. El tabernacle que David li out aprested.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 48.

ESP. PORT. Aprestar. IT. Apprestare.