champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
El senador francés Christophe-André Frassa, del partido conservador Los Republicanos, ha denunciado desde la Cámara Alta de la República Francesa la “alarmante” situación de la enseñanza del francés en la educación pública andaluza, después de que el Gobierno de Juan Manuel Moreno haya suprimido la obligatoriedad de la segunda lengua extranjera en primero de Bachillerato y recortado la carga lectiva en segundo a partir de este curso 2023-2024. Años antes, la Junta ya redujo a la mitad la carga horaria semanal dedicada al segundo idioma en Educación Primaria (en 2019) y eliminó esta asignatura de tercero y cuarto (en 2020).
En una entrevista con elDiario.es Andalucía, el también presidente de la Comisión Política de la Asamblea Parlamentaria de la Francofonía (APF) reitera que “la reciente y marcada degradación de la situación efectiva de la enseñanza del francés en España, especialmente en Andalucía, es una cuestión importante y muy preocupante”. De ahí que justifique su solicitud al Gobierno de Emmanuel Macron de llevar a cabo “una misión para evaluar la aplicación de todos los acuerdos de la Unión Europea firmados en 2002, así como los sucesivos acuerdos franco-españoles”, explica Frassa.
Un escollo en la relación bilateral entre Francia y España.
“El Tratado de Barcelona de 2023 fortaleció las relaciones entre Francia y España, destacando el compromiso común con la educación”, recuerda Frassa en sus declaraciones a este periódico. “Sin embargo –continúa el senador conservador– en Andalucía, y tememos que en la mayoría de las regiones españolas, los acuerdos no se respetan si no se garantiza la enseñanza del francés en el sistema escolar público”.
En el caso de la segunda lengua extranjera, la normativa estatal se limita a garantizar que la enseñanza del segundo idioma se oferte entre las optativas y deja en manos de las comunidades autónomas establecer su obligatoriedad. Así pues, mientras Galicia, Murcia, Aragón o Canarias contemplan al menos dos años de enseñanza obligatoria del segundo idioma en la etapa de Secundaria, otras regiones como Andalucía reducen la obligatoriedad tan solo al primer curso. En el extremo de la apuesta por la optatividad del alumnado, se encuentra Castilla y León o Cantabria, que dejan en manos del estudiante decidir si cursar otro idioma además del inglés en la ESO y Bachillerato.
Por esta razón, señalando el incumplimiento de la Carta Europea del Plurilingüismo, los acuerdos franco-españoles y la competencia plurilingüe prevista por la legislación española en materia de educación (LOMLOE), el también miembro de la Comisión de Asuntos Europeos en Francia concluye que la regresión que ha experimentado la segunda lengua extranjera en España, y concretamente, en Andalucía “se ha convertido, sin lugar a dudas, en un problema importante en la calidad de nuestra relación bilateral con España”.
Acuerdos que no se respetan.
Entre los acuerdos que Frassa pide al Gobierno de su país que se revisen, se encuentra la Declaración conjunta del Tratado de Barcelona firmado entre Francia y España en enero de 2023, donde se recoge que “ambos países consideran la promoción de la enseñanza de las lenguas francesa y española en sus respectivos sistemas educativos como una prioridad”. Asimismo, el Tratado de Amistad entre Francia y España firmado ese mismo año establecía en su artículo 18 que “para favorecer el aprendizaje y la difusión mutuos”, las partes “desarrollarán la enseñanza de la lengua francesa y de la lengua española en sus respectivos países.”
Mucho antes, el Estado español ya asumió el compromiso de la citada Carta europea sobre el Plurilingüismo (2005), en cuyo apartado de educación incide precisamente en la necesidad de promover el aprendizaje de más de un idioma extranjero: “Desde Infantil, el sistema educativo debe ofrecer una educación plurilingüe y desarrollar las habilidades de aprendizaje autónomo necesarias para aprender nuevas lenguas a lo largo de la vida. Esta misión no consiste en absoluto en permitir que se consolide una única lengua extranjera como lengua de comunicación mínima con fines puramente comerciales”.
Fuentes del Ministerio de Educación consultadas por este periódico discrepan con el senador francés y niegan que se estén quebrantando los pactos bilaterales “por no ser tan específicos” en su redacción. Apuntan también que la normativa andaluza “no contraviene la ley”, aunque recuerdan que el diseño curricular compete a los gobiernos autonómicos.
Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa
Con todo, el senador de la República francesa se ha sumado a la preocupación de la plataforma andaluza por la Cultura y Enseñanza de Lenguas Europeas (CELE). Esta organización, que aglutina en su mayoría a docentes de segundas lenguas extranjeras, lleva años alertando de que “las políticas del PP al frente del Gobierno andaluz venían a certificar la muerte del plurilingüismo en el sistema público de Andalucía”, toda vez que se han traducido en recortes del segundo idioma en el diseño curricular.
En línea con lo que defiende la plataforma CELE, el miembro de la Cámara Alta francesa rechaza la apuesta del Gobierno andaluz por “reforzar” la enseñanza del primer idioma (que suele ser el inglés), al otorgarle mayor carga lectiva junto a la Lengua Española y a las Matemáticas en su adaptación de la normativa estatal a la realidad de las aulas andaluzas.
“Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa”, afirma a ese respecto Frassa. Al hilo, recuerda el liderazgo que hasta ahora ha ostentado la comunidad andaluza en materia de enseñanza de lenguas extranjeras: “Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma”, añade en su respuesta a las preguntas formuladas por la edición andaluza de elDiario.es
Por lo pronto, la decisión del Gobierno de Moreno de eliminar el segundo idioma de tercero y cuarto de Primaria en 2020 –tras haber reducido a la mitad, un año antes, el horario en quinto y sexto– se ha traducido en un desplome en el número de matriculaciones en el curso 2021-2022, según los últimos datos publicados por el Ministerio de Educación y Formación Profesional. Si bien los estudiantes andaluces siguen a la cabeza en escoger una segunda lengua extranjera en Primaria y Bachillerato, las cifras confirman que la comunidad ha experimentado un retroceso en cinco años, pasando de un 67,7% de matriculaciones en el curso 2017-2018 a caer hasta el 40,3% un lustro después.
Lazos con Andalucía.
El senador Frassa representa, además, a los ciudadanos franceses que viven fuera del país galo y, en este sentido, recuerda que “los vínculos” entre su país y Andalucía “están arraigados en una historia rica, marcada por numerosas influencias culturales, científicas y comerciales a lo largo de los siglos”. Al enumerar los lazos que unen a la República Francesa con Andalucía, Frassa destaca también que “los diversos acuerdos de cooperación franco-españoles han estimulado el turismo y las inversiones” en esta comunidad.
CAT. ESP. PORT. IT. Centauro. (chap. Sentauro. Si Artur Quintana Font es un compost d'home y ase, ¿cóm li direm?)
Centaurea, s. f., lat. centaurea, centaurée.
Centaurea herba es mot amara.
Eluc. de las propr., fol. 205.
La centaurée est herbe fort amère.
De farina de errs e centaurea.
Trad. d'Albucasis, fol. 47.
De farine de gesses et centaurée.
(chap. De farina de guixes y sentaurea : blavet, pinsell, aciano.)
CAT. Centaura. ESP. PORT. IT. Centaurea (aciano, azulejo, pincel).
Centre, s. m., lat. centrum, centre.
Lo centres terrenals es digz.
Brev. d'amor, fol. 39.
Est appelé le centre terrestre.
Sobr'el centre del uelh... Entorn del sieu centre.
Eluc. de las propr., fol. 15 et 107.
Sur le centre de l'oeil... Autour de son centre.
CAT. ESP. PORT. IT. Centro. (chap. sentro.)
2. Central, adj., lat. centralis, central.
Pupilla... ponh central del uelh.
(chap. Pupila... pun sentral del ull. Se diu la nineta, les ninetes, la nina, les nines; a Mallorca, nina : ESP. Niña. Nin : ESP. niño; chiqueta, chiquet.)
Eluc. de las propr., fol. 36.
Pupille... point central de l'oeil.
CAT. ESP. PORT. Central. IT. Centrale. (chap. sentral.)
3. Excentric, adj., lat. excentricus, excentrique.
Es en un cercle apelat excentric.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Est en un cercle appelé excentrique.
CAT. Excentric. ESP. Excéntrico. PORT. IT. Eccentrico. (chap. exéntric.)
Cep, s. m., lat. stipes, souche, cep de vigne.
(chap. Sep, soca, sep de viña.)
Pampol no pot far fruit de si meteixa, sinon tant quant esta en lo cep.
Fragm. de trad. de la Passion.
Pampre ne peut faire fruit de lui-même, sinon en tant qu'il tient au cep.
CAT. Cep. ESP. PORT. Cepa. IT. Ceppo. (chap. Sep, seps, de viña.)
2. Essepar, v., couper, trancher.
Molt es bo essepar non jes los felos, mas las felonias.
Trad. de Bède, fol. 8.
Il est très bon de trancher non point les félons, mais les félonies.
Part. prés. Si hom de Montferrand trobava hom, de noits, en son forfait, crebant sa maizo o son obrador, ni emblant la soa chausa, ni essepant son blat ni sa vinha ni sos arbres.
Charte de Montferrand de 1240.
Si un homme de Montferrand trouvait un homme, de nuit, en son forfait, crevant sa maison ou son atelier, et dérobant sa chose et coupant son blé et sa vigne et ses arbres.
ANC. FR. Remese de vigne cépée.
G. Guiart, t. II, p. 54.
ESP. Encepar. (: descepar, arrancar.)
Cep, Sep, s. m., lat. cippus, ceps, entraves, liens.
En grillons, o en ceps, o en cadenas.
V. et Vert., fol. 49.
En grilles, ou en entraves, ou en chaînes.
A mal sers a mestiers seps el pe.
Trad. de Bède, fol. 74.
A mauvais serf a besoin entraves au pied.
CAT. Cep. ESP. PORT. Cepo. IT. Ceppo. (chap. ratera, per a cassá rates o muixons.)
2. Ceptas, s. f. plur., liens.
En las ceptas carnals meton lor devocion.
Lo novel Confort.
Mettent leur dévotion dans les liens charnels.
Cephalic, adj., lat. cephalicus, céphalique, de la tête.
De la vena cephalica, so es a dire, de la vena del cap.
(chap. De la vena sefálica, aixó es (a di), de la vena del cap.)
Eluc. de las propr., fol. 80.
De la veine céphalique, c'est-à-dire, de la veine de la tête.
Subst. Aquesta ventosa es en loc de fleubotomia de la cephalica... Fleubotoma la cephalica. Trad. d'Albucasis, fol. 54 et 41.
Cette ventouse est en lieu de saignée de la céphalique...
Saigne la céphalique.
Per la malautia dita cephalica.
Eluc. de las propr., fol. 47.
Pour la maladie dite céphalique.
ESP. Cefálico. PORT. Cephalico. IT. Cefalico.
(chap. sefálic, del cap; griego εν: dins, y κεφαλή, kefalé, cap o calibossia.)
2. Cephalea, s. f., lat. cephalea, céphalée, migraine.
Dolor de cap apelam cephalea... Dolor de cap en la malautia apelada cephalea. Eluc. de las propr., fol. 79.
Nous appelons céphalée la douleur de tête... Douleur de tête en la maladie appelée céphalée.
PORT. Cephalea. (ESP. Cefalea, migraña. Chap. Mal de cap, migraña.)
3. Cenophali, s. m., cénophale, tête vide.
Algus homes so ditz cenophalis qui no parlo, mas crido layram.
(chap. literal: Alguns homens son dits senofalis que no parlen, pero criden lladrán. Ne conec algún, catalanistes sobre tot.)
Eluc. de las propr., fol. 33.
Quelques hommes qui ne parlent pas, mais crient en aboyant, sont dits cénophales.
4. Acephali, s. m., lat. acephalus, acéphale.
Autres so ses cap, per que so ditz acephalis.
Eluc. de las propr., fol. 250.
D'autres sont sans tête, c'est pourquoi ils sont dits acéphales.
Alcunas gens que son dichas acephali.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 6.
Quelques nations qui sont dites acéphales.
CAT. ESP. (acéfalo) PORT. IT. Acefalo.
Cera, s. f., lat. cera, cire.
Cera es fetz de mel. Eluc. de las propr., fol. 273.
La cire est la lie du miel.
E n' art lums de cera e d'oli.
Arnaud Daniel: Ab guay.
Et j'en brûle lumières de cire et d'huile.
Que triet del mel la cera.
Marcabrus: Dirai vos.
Qui tria la cire du miel.
CAT. ESP. PORT. IT. Cera. (chap. sera. Verbo enserá.)
2. Ciri, s. m., lat. cereus, cierge.
E ciris e candelas per metre als candeliers.
Guillaume de Tudela.
Et cierges et chandelles pour mettre aux chandeliers.
Mas Floripar trames un ciri alumnar...
Un ciri tenc davant que fort reluzic clar.
Roman de Fierabras, v. 2077 et 2080.
Mais Floripar envoya allumer un cierge... Tint au devant un cierge qui brillait très clair.
La benedictio del ciry pascal.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.
La bénédiction du cierge pascal.
CAT. Ciri. ESP. PORT. Cirio. IT. Cero. (chap. siri, pl. Siris. Lo siri pascual que portabe Javier, “Pascualet”, un dels tres fills de Pascual, a Pascua de Ressurecsió pesabe tan com los collons de mon yayo, que los van pesá en romana.)
3. Cere, adj., qui est de cire.
Es grassa et liza, egalment cerea si mollifica.
Eluc. de las propr., fol. 201.
Est grasse et lisse, se mollifie comme de cire.
4. Cirarar, v., écrire sur des tablettes de cire.
Fassa m de sa carta raire,
Qu'ieu no vuelh pus portar lo fais;
Fassa 'l autruy cirarar.
G. Azemar: Be m'agr'ops.
Qu'elle me fasse rayer de ses papiers, vu que je ne veux plus porter le faix; qu'elle fasse écrire un autre sur les tablettes.
5. Encerar, v., lat. incerare, cirer, enduire de cire.
CAT. ESP. PORT. Encerar. IT. Incerare. (chap. enserá: ensero, enseres, ensere, enserem o enseram, enseréu o enseráu, enseren. Kárate kid: ficá – doná - sera, pulí sera.)
6. Ceremonia, Cerimonia, s. f., lat. cerimonia, cérémonie.
De ceras prendon nom cerimonias, car ceris antiquament hom ofria.
(chap. literal: De les seres prenen nom les seremonies, ya que seres antigamén se oferíen, hom oferíe; milló mirá https://etimologias.dechile.net/?ceremonia o datres fons de informassió).
Eluc. de las propr., fol. 273.
Les cérémonies prennent nom de cires, car anciennement on offrait des cierges.
Ha teissut varias ceremonias. Doctrine des Vaudois.
A établi diverses cérémonies.
CAT. ESP. PORT. IT. Ceremonia. (chap. seremonia, seremonies.)
Cerastes, s. m., lat. cerastes, céraste, sorte de serpent.
Morsura de cerastes, qui es serpent cornuda.
(chap. Mossegada de cerastes, que es serp cornuda.)
Eluc. de las propr., fol. 228.
Morsure de céraste, qui est serpent cornu.
ESP. Cerastes. PORT. Cerasta. IT. Ceraste.
Cerauni, s. m., aérolithe.
Cerauni peyra es... catz de la nivol algunas vetz ab toneyre.
(chap. Cerauni pedra es... cau del núgol algunes vegades en trons.)
Eluc. de las propr., fol. 186.
Aérolithe est une pierre... elle tombe de la nue quelquefois avec tonnerre.
IT. Cerauno.
Cercle, Sercle, Selcle, s. m., lat. circulus, cercle.
Semblant a cercle de fer. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
(chap. Paregut, que s'assemelle a un sírcul de ferro.)
Ressemblant à un cercle de fer.
E cercles per tonelhs aptar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Et cercles pour apprêter les tonneaux.
Per lo cercle qui torna de viro.
Mathieu de Quercy: Tant suy.
Par le cercle qui tourne à l'entour.
E per quatre sercles salhir.
Giraud de Calanson: Fadet.
Et sauter à travers quatre cercles.
Dec li tan gran colp que la maytat del selcle delh elme li 'n va devalhar.
Philomena.
Lui donna si grand coup que la moitié du cercle du heaume lui en va tomber.
Us cercle dihs zodiacus,
Lo cal cercle revironan,
Complis lo soleil cascun an.
Brev. d'amor, fol. 26.
Un cercle dit zodiaque, lequel cercle le soleil accomplit chaque an, en tournant un tour.
2. Celclar, v., lat. circulare, cercler, environner.
Hom celcla e referish los tonels.
Leys d'amors, fol. 130.
On cercle et refrappe les tonneaux.
ANC. CAT. ESP. PORT. Cercar. IT. Cerchiare. (chap. roglá: roglo, rogles, rogle, roglem o roglam, rogléu o rogláu, roglen; voltá: volto, voltes, volte, voltem o voltam, voltéu o voltáu, volten. Sirculá no es fé sirculs, sino conduí.)
3. Recercelar, v., friser, recoquiller.
Part. pas.
Las mamellas petitas e 'l pel recercelat.
Roman de Fierabras, v. 4930.
Les mamelles petites et le poil frisé.
ANC. FR. La keue avoit recercelée.
Roman du comte de Poitiers, v. 673.
Blonde ot le poil menu, recercelé.
Trouvère Anonyme, Ms. 1989, chans. 66 bis.
4. Circuit, s. m., lat. circuitus, circuit, cercle.
Es apelat an, quar an vol dire circuit, et el es un circuit.
Eluc. de las propr., fol. 121.
Il est appelé an, car an veut dire circuit, et il est un cercle.
(chap. La sernalla, les sernalles son les fruites del grévol.)
Cerot, s. m., lat. ceratum, cérat.
Cura aquel am cerotz... En cerot que sia fayt am oli rosat.
Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 15.
Soigne celui-là avec cérats... En cérat qui soit fait avec huile rosat.
CAT. Cerot. ESP. Cerato. PORT. Ceroto. IT. Cerotto. (chap. Pega grega, que se fa aná per a empeltá.)
(N. E. Preparado farmacéutico que tiene por base una mezcla de cera y aceite, y se diferencia del ungüento en no contener resinas. Cerato de Galeno: 1. m. Cerato simple con agua de rosas. Cerato simple:
(chap. ¿Deu hom tindre sels de la seua dona? Sert que sí.
Doit-on avoir jalousie de sa femme? Certes, oui.
ANC. ESP. Dubdar podríamos certas, si debiessemos dubdar. (N. E. podríamos no lleva tilde en el original. Dudar podríamos ciertamente, si debiésemos dudar.)
Loores de Nuestra Señora, cop. 135.
CAT. Certes.
5. Certanza, s. f., certitude.
Qu'estiers ai certanza
Qu'en aurai pen' eternal.
B. Zorgi: Jesu Crist.
Qu'autrement j'ai certitude que j'en aurai peine éternelle.
ANC. FR.
Avons eu sur ce acertance desdites choses.
Cout. du Berry, p. 115. Gloss. de Sainte-Palaye, col. 110.
ANC. CAT. IT. Certanza.
6. Certeza, s. f., certitude.
E aysso es certeza.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Et cela est certitude.
CAT. Certesa. ESP. PORT. Certeza. IT. Certezza. (chap. sertesa.)
7. Certanetat, s. f., certitude.
Li Breto no saubro nenguna certanetat de sa mort ni de sa vida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 61.
Les Bretons ne surent aucune certitude de sa mort ni de sa vie.
Sab d'aysso... certanetat.
Eluc. de las propr., fol. 12.
Il sait de ceci... certitude.
CAT. Certenitat. ANC. ESP. Certanedad.
8. Sertetut, s. f., lat. certitudo, certitude.
Entro que estias sobre sertetut.
Trad. d'Albucasis, fol. 67.
Jusqu'à ce que vous soyez sur la certitude.
CAT. Certitut. ESP. Certidumbre. IT. Certitudine.
9. Cerciorar, v., lat. certiorare, assurer, certifier.
Part. prés. Li dig ciutada asserens se communa aver autreiat de fag.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. XVIII, fol. 86.
Lesdits citoyens prétendant soi avoir octroyé commune de fait.
ANC. CAT. Asserir. IT. Asserire.
Cerulenc, adj., lat. coeruleum, bleu, bleuâtre, azuré, d'azur.
La mar cerulenca, so es a dire, de color negra declinant a verdor.
Ab uelhs cerulencs. Eluc. de las prop., fol. 153 et 259.
La mer bleuâtre, c'est-à-dire, de couleur noire inclinant à verdure.
Avec yeux bleus.
Ceruza, s. f., lat. cerussa, céruse.
Ceruza si fa de platas de plum, per vapor de vinagre.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Céruse se fait de lames de plomb, par vapeur de vinaigre.
Pren un quartero de cerusa, e destrempa la ab oli d'olivas.
Coll. de recettes de Médecine en prov.
Prends un quarteron de céruse, et détrempe-la avec huile d'olives.
ESP. Cerusa. IT. Cerussa.
Cerv, Cer, s. m., lat. cervus, cerf.
Sauta un cervs de dins d'un bruelh. V. de S. Honorat.
Un cerf saute du dedans d'un taillis.
Aissi col cers que, quant a faich son cors,
Torna morir al crit dels cassadors.
Richard de Barbezieux: Atressi com.
Ainsi que le cerf qui, quand il a fait sa course, retourne mourir au cri des chasseurs.
ANC. FR. En vint saillant plus tost que cers.
Roman de Rou, v. 13397.
CAT. Cervo. ESP. (chap.) Ciervo. PORT. IT. Cervo.
2. Cervia, s. f., lat. cerva, biche.
Diptamni... cervias, quan so sagitadas, la quero.
(chap. Gitam... les cierves, cuan están assaetades, lo requerixen, busquen.)
Eluc. de las propr., fol. 206.
Dictame... les biches le cherchent, quand elles sont blessées d'une flèche.
ANC. FR. Une cerve apparut devant eulz soudainement.
Passèrent tout outre par où la cerve avoit passé.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 174.
CAT. Cerva. ESP. (chap.) Cierva. PORT. Cerva. IT. Cervia.
3. Servios, s. m., petit cerf, faon.
Cers e cabrols e servios.
Roman de Jaufre, fol. 5.
Cerfs et chevreuils et faons.
4. Cerviat, s. m., petit cerf.
Quan han corns... so pauc, cum de cerviat, corbs en reyre.
Eluc. de las propr., fol. 260.
Quand ils ont des cornes... elles sont petites, comme celles de petit cerf, courbes en arrière.
ESP. Cervato. IT. Cerviatto.
5. Cervin, adj., lat. cervinus, de cerf.
Cuich ab cerusa o mezolha cervina. Eluc. de las propr., fol. 187.
Cuit avec céruse ou moelle de cerf.
ESP. IT. Cervino.
6. Servier, adj., lat. cervarius, cervier.
Mays qui avia huelhs trespassans coma loba servieyra, qui pot vezer otra una paret. V. et Vert., fol. 31.
Mais qui avait yeux perçants comme louve cervière, qui peut voir à travers une muraille.
ESP. PORT. Cerval. IT. Cerviere.
Cerveza, s. f., lat. cervizia, cervoise (bière).
Cum cerveza de gras. Eluc. de las propr., fol. 271.
(chap. Com servesa de grans.)
Comme cervoise de grains.
CAT. Cerveza. ESP. Cervesa. (CAT y ESP intercambiados) PORT. Cerveja. IT. Cervogia (birra). (chap. servesa, serveses; serveseta, servesetes; servesería, serveseríes. A Alemania ne bec de blat, com la Mönchshof : Moncho, Weizen, Weißbier, Weissbier, pero la mayoría de sibada, Gersten, Pils, Pilsen.)
Cerviz, Servitz, s. f., lat. cervix, cervelle, cerveau.
E trencha lhi la chara e la cerviz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 69.
Et lui coupe la face et la cervelle.
Tristicia de cor afebliz la cerviz.
Trad. de Bède, fol. 69.
Tristesse de coeur affaiblit le cerveau.
- Tête.
E pendutz fos aut per la servitz.
Rambaud d'Orange: Braus chans.
Et fut pendu haut par la tête.
Fig. Aquest popol es de dura servit... Los filhs d'Israel son de dura servit.
Hist. abr. de la Bible, fol, 32 et 33.
Ce peuple est de dure cervelle... Les fils d'Israël sont de dure cervelle.
ANC. FR. L'elme li fent et le cervis.
Roman de Partonopeus, p. 75.
ESP. PORT. Cerviz. IT. Cervice. (chap. servís, servell)
1. Cervigual, s. m., nuque, crâne.
E det li tal
D'una massa el cervigual,
Que 'l cervel li vay escampar.
(chap. Y li va fotre tal massolada al cap, que lo servell li va escampá.)
Brev. d'amor, fol. 97.
Et lui donna tel coup d'une masse sur le crâne, qu'il lui va répandre la cervelle.
… Debrisan li elme e'l capmalh e 'l nazal,
E testas e maichelas e bratz e cervigal.
Guillaume de Tudela.
Se brisent les heaumes et les camails et les nazals, et têtes et mâchoires et bras et crânes.
ANC. ESP. Diol con la espada por mediol cervigal.
Poema de Alexandro, cop. 504.
3. Cervel, Servel, s. m., lat. cerebrum, cervelle, cerveau.
Que sus el cap li farai bart
De cervelh mesclat ab malha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Que je lui ferai sur la tête avec le mail une marque mêlée de cervelle.
El cor li te sa e 'l servel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Lui tient le coeur sain et le cerveau.
ANC. FR. Et je lui donnai du havel
Si durement, que le cervel
Li fis espandre par la voie.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 470.
Grant duel m'avez mis el cervel.
Roman du Renart, t. III, p. 321.
CAT. Cervell. IT. Cervello. (ESP. Cerebro, cerebelo.) (chap. servell)
4. Cervella, Servela, s. f., cervelle.
De Rollan son nebot espandrai la cervela.
Roman de Fierabras, v. 129.
Je répandrai la cervelle de son neveu Roland.
Que las forbidas alamellas
Lur meton ins en las cervellas.
V. de S. Honorat.
Qu'ils leur mettent les épées fourbies dans les cervelles.
Fig. Be us trebalha 'l servela.
T. du cousin d'Elias et d'Elias: N Elias.
La cervelle vous tourmente bien.
5. Esservelar, Esherbelar, v., écerveler, ôter la cervelle, briser la cervelle.
Sostamen esherbela sa presa.
Eluc. de las propr., fol. 141.
Ote subtilement la cervelle à sa proie.
Part. pas. fig.
D'omes trobi fols et esservelatz. (N. E. Igual fue a Cataluña; abundan.)
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Je trouve des hommes fous et écervelés.
ANC. FR. Un autre cop li a doné
Que trestot l'a escervelé.
Roman du Renart, t. III, p. 272.
L'altre od s'espée escervela.
Roman de Rou, v. 1362.
ANC. CAT. Ecervellar. IT. Scervellare. (ESP. Descerebrar.)
6. Eservigar, v., devenir lunatique.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d'eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
(chap. La turquesa, segons pareix, guarde al caball de desservellás.)
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve le cheval de devenir lunatique.
7. Decervelar, v., écerveler.
Part. pas. Fo am una pergua decervelatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 10.
Il fut écervelé avec une perche.
IT. Dicervellare. (chap. desservellá: desservello, desservelles, desservelle, desservellem o desservellam, desservelléu o desservelláu, desservellen; adj. desservellat com Manel Riu Fillat, desservellada, desservellats, desservellades. Només cal lligí un .cat per a trobán uns cuans, unes cuantes.)