Mostrando las entradas para la consulta ceremonia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ceremonia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes

(El rey en 1464 es Juan II, hasta su muerte y exequias, y le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:



Patrocina la entrada el Institut Nova Història

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 


En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona (wikitrolas, mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 


1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.


8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner

//

https://archive.org/details/opsculosliterar00meligoog/page/n14/mode/2up

Referencias de la wikitrolas:

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)


numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Florín, Aragón, Pedro IV, ceremonioso

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime IISu linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

dintell-de-finestra

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius


  1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
  2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
  3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
  4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
  5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
  6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.


sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos laberinto, laberintos
labio, labios labio, labios
labor, labors labor, labores
laborable, laborables laborable, laborables
laboral, laborals laboral, laborales
lactán, chiquet que mame lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera Zorrilla de Valjunquera
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, laméns lamento, lamentos
Lamentá, lamentás lamentar, lamentarse
lamentánse lamentándose
Lámpara, lámpares Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán lapidando, apedreando
lateral, laterals lateral, laterales
latí (v) bategá latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor latir, bombear el corazón
latíe latía
látigo, látigos (vore surriaca) látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs latido, latidos
laúd, laúds laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos) cánticos de laudes
lavandería lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet la he hecho
lealíssim lealísimo
lealmen lealmente
lealtat lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero lechero
lechero, lecheros lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións lección, lecciones
lecsións lecciones
lectó, lectós lector, lectores
lectura, lectures lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses legañosa, legañosas
legítim, legítims legítimo, legítimos
legítimamen legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
lejía, lleixiu lejía
lenguaje lenguaje
lensería, roba interió lencería, ropa interior
lenta, lentes lenta, lentas
lentamén lentamente
lentitut lentitud
lento, len lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat León – el león del Maestrazgo
leona leona
leprós, leprosos leproso, leprosos
leprosa, leproses leprosa, leprosas
les las
letanía, letaníes letanía, letanías
letargo letargo
levadura, llevat levadura
leve leve
leves leves
ley, leys (latín lex) ley, leyes
Li le
liá liar
liál liarlo
lián (g) liando
liberá liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar
liberal liberal
libéral libéralo, líbralo
libéral libéralo
liberalidat liberalidad
liberalisme liberalismo
liberalmen liberalmente
liberals liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats libertad
Libránla, lliuránla librándola
Libránlo, lliuránlo librándolo
libránme librándome
librat, lliurat librado
librátos, lliurátos libraros
libre, lliure, libres, lliures libre, libres
libremen libremente
libres libres
licor, licors licor, licores
líe lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol) lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano liga (pierna)
ligat (ha) ligado (ha)
ligeramen ligeramente
ligeresa ligereza
ligeret, ligerets ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes ligerita, ligeritas
ligero ligero
ligeros ligeros
límit límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
limitaben limitaban
limitadíssim limitadísimo
limitadíssima limitadísima
limitat limitado
límits límites
limo, fang limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá liquidar
líquida, líquides líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids líquido, líquidos
Lira, lires Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó Lirón, lirones


lissensiats licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau lista, listas
listín de teléfonos listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit listo de inteligencia – estar listo
literal literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental literario, literarios
literária, literáries literaria, literarias
literatura, literatures literatura, literaturas
litro litro
litros litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx ladra
lladre, lladres ladrón, ladrones
lladres ladrones
lladrits ladridos
llágrima, llágrimes lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes lágrima, lágrimas
llágrimes lágrimas
llagrimeta lagrimita
llagrimetes lagrimitas
llagrimosa, llagrimós Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota lagrimón
llagrimots, llagrimotes lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines golosina
llaminé, golut, llépol goloso
llana, llanes (vore suncha) lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos saltamontes
llansa, llanses lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos lanzar, brotar (árbol)
llansabe lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols sábana, sábanas
llanuda, que te llana lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua largo, extendido
llarcs largos, extendidos
llardé (dijous, dichous) lardero (jueves)
llarga, llargues larga, largas
llárgamen largamente
llargária, distánsia, extensió longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela) Almendra largueta
llarguirut larguirucho
llarguíssim, llarguíssims larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes lástima, lástimas
llatí, latín latín
llatina, latina, llatines, latines latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré labrar, arar
llaurabe labraba, araba
llauraben labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g) labrando
llaurat (bancal), llaurada (era) labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals) labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores lavadora
llaván (g), rentán lavando
lláven lavan
llavores entonces
llavors entonces
llebre, liebre liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí) leían
llechín (g), lligín leyendo
llechís, llich, llix lee
llechisco, llixgo leo
llechisen, llígen leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc legumbre, legumbres
llei, ley ley
lleis, lleys, leys leyes
lleit, lleits, llet, llets leche, leches
lleitós, lleitosos lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses longanizas
llengües lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes lentejas
llentíes, llentilles lentejas
llentilles, lentilles lentillas
lleña leña
Llepá llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades lamer
llepáe, llepabe lamía
llepáli lamerle
llepán (g) lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) letrado
lletrats letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells letrero, letreros
lletres letras
lletreta, lletretes letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe quitaba
llevaben, lleváen (traíen) quitaban
llevades quitadas
lleváe, llevabe quitaba
lleváen, llevaben quitaban
lleváles quitarlas
lleváli quitarle
lleván (g) quitando
llevánlos quitándoles
llevantabe levantaba
llevantada levantada
llevantaren levantaran, levantasen
llevantaríe levantaría
llevantás levantarse
llevante levanta
llevaré (llevá) quitaré, ver llevá
llevaríe quitaría
llevássela quitársela
llevássels quitárselos
Llevat – tret – levadura Quitado – levadura
lleváu quitáis
lleve quita
llevém quitamos
lleven quitan
llevo quito
llevon quiten
lleys, leys leyes
llibertat, libertat libertad
llibre, llibres libro, libros
llibre, llibres libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes libreta, libretas
llich lee
llíches lees
llichí leer
llichíe leía
llichíen leían
llichíla leerla
llichín (g) leyendo
llichís lee
llichquere, llichguere leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó almez, latón
llidoné, llidonés árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc atar, ligar
lligaben ataban
lligabes atabas
lligada atada
lligada, lligades atada, atadas
lligáe, lligabe ataba
lligáen, lligaben ataban
lligál atarlo
lligála atarla
lligáles atarlas
lligám atarme
llígam átame
lligán (g) atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns) anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare atara, atase
lligarem atáramos
lligarém ataremos
lligaren ataran, atasen
lligaríe ataría
lligaríen atarían
lligássel atárselo
llígat átate
lligat, lligats atado, atados
lligats atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. leer
lligida leída
lligíe leía
lligíen leían
lligíla leerla
lligíli un cuento a un chiquet leerle un cuento a un niño
lligín (g) leyendo
lligínles leyéndolas
lligirá leerá
lligirán leerán
lligirás leerás
lligiré leeré
lligit, lligida , lligits, lligides leído, leída, leídos, leídas
lliguen atan
llíguen atan
llígues atas
lliguéu atais
lliguéulo atadlo
lliguéutos ataos
Llima, llimes lima, limas
llimó, llimóns limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc limpiar
llimpiabe limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe limpiaba
llimpiáen, llimpiaben limpiaban
llimpiál limpiarlo
llimpiála limpiarla
llimpiáles limpiarlas
llimpiáls limpiarlos
llimpiamen limpiamente
llimpián (g) limpiando
llimpiaríe limpiaría
llimpiás limpiarse
llimpie limpia
llimpien limpian
llimpies limpias
llimpiesa limpieza
llimpio limpio
llimpios limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes linterna, linternas
llinterneta, llinternetes linternita, linternitas
llintiarna linterna
llis, llisos, llisa, llises liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats licenciado, licenciados
llises lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa nube pequeña
llissó, llissóns lección, lecciones
llissoneta, llissonetes leccioncita, leccioncitas
llissóns lecciones
llista, lista lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá tabla de madera
llisura lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris literario, literarios
llitet, llitets camita, camitas
llits camas
lliurá, librá, lliurás, librás librar, librarse
lliurarán, librarán librarán
lliure, libre, lliures, libres libre, libres
lliures, libres libres
lliuro, libro libro
llixgo, llixco leo
llixgue lea
llíxguen lean
llixguera, llixquera leyera, leyese
llixguere (ell) leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) loba
llobes lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca Clueca – loca
Lloco, loco loco
llocos, locos locos
Llodo, fang lodo, fango
llogá alquilar
llogán (g) alquilando
llogué alquiler
llom, lloms lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta loma, montañita, collado
llomillo, solomillo lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! rienda, riendas
llonganissa longaniza
llonganisses longanizas
llop lobo
llops lobos
lloques cluecas
lloques, loques Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre sucio, pesado
lloré laurel
lloré, llorés laurel, laureles
llorés laureles
lloses losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum reluciente (de luz)
lluentó fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero ligero
llugera, ligera ligera
llugo, después (luego) luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís,
Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)
Lucir -
brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída lucida
lluíe lucía
lluíen lucían
lluít lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao Luz – estar loco
llumenária, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta lucecita
llumenetes lucecitas
llumera, travessé, viga, barró viga de madera
llumeres vigas de madera
lluminária, llumenária destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa luminosa
lluminosidat luminosidad
lluminosos luminosos
llums luces
lluna luna
llunes lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás lejos, alejar, alejarse
lluñá lejano
lluñanía lejanía
lluñáns lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. merluza, pescadilla – lucio
llustre lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos lustroso
Llustrosa, llustroses lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen loablemente
loánla loándola
local, locals local, locales
localisá localizar
localiso localizo
locals locales
locamen, llocamen locamente
loco, lloco loco
locomossió locomoción
locos, llocos locos
locura locura
locures locuras
locutori, locutoris locutorio, locutorios
lógic, lógics lógico, lógicos
lógica, lógiques lógica, lógicas
lograbe lograba
lográn (g) – lo gran Logrando – el grande
lograt, lograts logrado, logrados
logro, logros logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals longitudinal, longitudinales
longitut, llargária longitut
los los
lotería, loteríes lotería, loterías
lucha, luches lucha, luchas
luchada, luchades luchada, luchadas
luchadó, luchadós luchador, luchadores
lucháe, luchabe luchaba
lucháen, luchaben luchaban
luchán (g) luchando
luchare luchara, luchase
lucharé lucharé
luchat, luchats luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) lúdico, lúdicos
lujo, lujos lujo, lujos
lujós lujosos
lujuria lujuria
lujuriosa, lujurioses lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs lustro, lustros, cinco años