Mostrando las entradas para la consulta caball ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caball ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de abril de 2024

Lexique roman; Landacisme - Lansolada


Landacisme, s. m., lat. lambdacismus, lambdacisme, répétition vicieuse du L.

Lambdacismus... ut: Sol et luna luce lucebant alba, levi, lactea.

Marcian. Capella, De nuptiis Mercur. et philolog. 5.

Landacisme es cant una dictios finish en L, e la seguens comensa per L.

Leys d'amors, fol. 109.

Lambdacisme, c'est quand un mot finit en L et le suivant commence par L.


Languor, Langor, s. f., lat. languor, langueur, peine.

Fay venir home en langor o en caitivier. V. et Vert., fol. 13.

Fait venir l'homme en langueur ou en misère.

Lo turmen 

Que m'a mes en tan gran languor. 

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Le tourment qui m'a mis en si grande langueur. 

Plus s'amou, magiers es lor langors. 

T. de Lantelm et de Raimond: Ramon. 

Plus ils s'aiment, plus grande est leur peine. 

ANC. FR. Longuement sera en langor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 385. 

Puis caï en une langor. Roman de Brut, t. I, p. 173. 

ANC. ESP. Languor. PORT. Langor. IT. Languore.

2. Langui, Lagui, s. m., peine, chagrin, retard.

Lo cor e'l sen e mon langui perdrai.

G. Riquier: Aissi com selh. 

Le coeur et le sens et ma peine je perdrai.

Ieu agui

El cami gran trebalh e lagui.

Leys d'amors, fol. 120.

J'eus au chemin grand tourment et retard.

ANC. CAT. Lagui.

3. Languimen, s. m., abattement, langueur, peine.

Per languimen e per tristor 

De lauzengiers maldizens.

Paulet de Marseille: Sitot no m fas. 

Par abattement et par tristesse de flatteurs médisants.

Lo greus trebalhs e 'ls languimens... d'ifern. Contricio e penas ifernals. 

Le pénible tourment et les peines... d'enfer. 

ANC. CAT. Languiment.

4. Laguios, adj., lat. languidus, languissant, nonchalant, insouciant, négligent.

Qui trop laguios 

Es de far so c'a far a.

G. Riquier: Aitan grans. 

Qui est trop insouciant de faire ce qu'il a à faire.

Fig. Mas l'esper es doptos,

E 'l jorn es laguios.

G. Riquier: Per re non.

Mais l'espoir est douteux, et le jour est languissant.

5. Languir, v., lat. languere, languir, gémir, souffrir.

Mais volria jauzens durmir,

Que velhan deziran languir.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Plus je voudrais dormir me réjouissant, qu'en veillant languir désirant.

Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir.

Giraud de Calanson: A leys cui am. 

Les uns tient puissants, et les autres fait languir.

Part. pas. Adoncs la dolor languida es trop grans. Liv. de Sydrac, fol. 41.

Alors la douleur soufferte est trop grande.

- Alangui, abattu.

Don soy fort languit. Leys d'amors, fol. 27. 

Dont je suis fort alangui. 

Fo ta fort afrevolida 

Per la dolor e tan languida 

Que no s podia em pes tener.

Passio de Maria. 

Fut si fort affaiblie par la douleur et si abattue qu'elle ne pouvait se tenir en pieds.

- Infect, puant.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175. 

Vendre ni faire vendre poisson corrompu et infect. 

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit. Surströmming

IT. Languire.

L'espagnol et le portugais ont conservé le participé passé languido (lánguido en castellano, lánguida, participio pasado : adjetivo).

6. Languiar, Laguiar, v., languir, souffrir, affliger, chagriner, alanguir.

Qui tant se vol laguiar, et son temps despendre. Leys d'amors, fol. 23. Qui tant se veut chagriner, et son temps dépenser.

Aver poder ni voler, nueg ni dia, 

De mi loingnar del maltrag que m languia.

B. Calvo: S'ieu ai perdut. 

Avoir pouvoir et vouloir, nuit et jour, de m'éloigner de la peine qui m'alanguit. 

Part. prés. Laguian cum gens marrida.

Brev. d'amor, fol. 15.

Languissant comme gent attristée.

(chap. En chapurriau fem aná: trist, tristos o tristes; melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques; decaigut, decaiguts, decaiguda, decaigudes; afligit, afligits, afligida, afligides; depressiu, depressius, depressiva, depressives; desfet, desfets, desfeta, desfetes; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; modorro, modorros, modorra, modorres; A Arnes alguns diuen moix, moixa.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,

Lanhar, Lagnar, Laignar, v., gémir, se plaindre, s'affliger, s'inquiéter. Voyez Muratori, Diss. 33.

Mas qui que s lanh

Qu'el jass' el banh, 

E gense sa colors.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Mais qui que ce soit qui se plaigne qu'il gisse au bain, et embellisse sa couleur.

Car si s laigna ni s rancura.

P. Rogiers: Al pareissen. Var. 

Car s'il se plaint et se désole. 

ANC. FR. Sa chamberrière, laquelle laignoit ou respondoit despiteusement. Lett. de rém. de 1385. Carpentier, t. II, col. 989. 

IT. Lagnare.

2. Lanha, Lagna, Laigna, Layna, s. f., gémissement, affliction, plainte, inquiétude.

Als us mov lanha.

Los autres meurtris.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Aux uns suscite affliction, les autres meurtrit.

La donzell' a suferc lonc temps dolor e layna. V. de S. Honorat.

La damoiselle a souffert longtemps douleur et affliction.

En aissi m ten lo desirs en greu laigna.

Peyrols: Si be m sui. 

Par ainsi le désir me tient en pénible inquiétude. 

ANC. IT. Lagna.


Lansa, s. f., lat. lancea, lance.

Le mot lance a été employé par les anciens Gaulois, Allemands et Espagnols. 

Voyez Aulu-Gelle, lib. XV, cap. 20. - Diodore, lib. V. - Watcher (Wachter), Gloss. germ., v°. Lanze. Voyez aussi Aldrete, p. 169. - Denina, t. I, 

p. 259, et t. II, p. 335. - Leibnitz, Coll. étym., p. 119.

Anc en escut lansa non frais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Oncques sur écu lance il ne brisa. 

Fig. Atressi m nafr' amors fort, 

Com vos, de sa lansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles. 

Également me blesse amour fortement, comme vous, de sa lance.

CAT. Llansa (MOD. Llança). ESP. Lanza. PORT. Lança. IT. Lancia.

(chap. Llansa, llanses. v. llansá : aviá, aventá, tirá, p. ej una llansa.)

2. Lansada, s. f., estafilade, coup de lance.

Fereiro s tant fort amdos que am las lansadas... trauquero li uns l'autre l'escut e l'aubert. Philomena.

Ils se frappèrent si fort tous deux qu'avec les coups de lance... ils trouèrent l'un l'autre l'écu et le haubert.

CAT. Llansada (MOD. Llançada). ESP. Lanzada. PORT. Lançada. 

IT. Lanciata. (chap. Llansada, llansades: cop de llansa y partissipi de llansá: llansat, llansats, llansada, llansades.)

3. Lanceta, Lanseta, s. f., lancette. 

Quatre lansetas totas novas.

Talhar la pointa de cadauna lanceta.

(chap. Cuatre llansetes totes noves. Tallá la punta de cada llanseta; cada una de les llansetes.)

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Quatre lancettes toutes neuves. 

Tailler la pointe de chacune lancette.

CIT. Llanceta. ESP. PORT. Lanceta. IT. Lancetta. (chap. Llanseta, llansetes: instrumén quirúrgic, paregut a un punchó o punsó.)

4. Lancier, Lansier, s. m., porte-lance, crochet auquel on suspendait la lance.

Vi sa lansa e son escut 

C'om l' ac en un lansier pendut.

Roman de Jaufre, fol. 45. 

Vit sa lance et son écu qu'on lui eut suspendu en un porte-lance.

- Lat. lancearius, soldat qui porte la lance, lancier. 

CC lancier sian aparelhat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 23.

Que deux cents lanciers soient préparés. 

ANC. CAT. Llancer. ESP. Lancero. PORT. Lanceiro. IT. Lanciero. 

(chap. Llansé, llansés: soldat que porte la llansa.)

5. Lans, Lanz, s. m., élan, jet, élancement, trait.

Al primier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Qu'au premier jet je perde mon épervier. 

Adv. comp. Tan fui laissatz,

Quan la vi al prim lanz.

Sordels: Tan m'abellis.

Tant je fus étreint, quand je la vis de prime abord.

El mielhs del mon s'es perdutz en un lans.

Aimeri de Peguilain: S' ieu anc chantiei. 

Le meilleur du monde s'est perdu en un trait.

ANC. CAT. Llans. ESP. Lance. PORT. Lanço. IT. Lancio.

6. Lansar, v., lancer, jeter, darder, pousser.

No ill ten pro ausberc fort ni espes,

Si lansa dreit.

Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Ne lui tient profit haubert fort et épais, tant il lance droit.

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. Ab un dous amoros esguar

Que ni lansero siey huelh lairo.

Sordel: Bel m' es ab. 

Avec un doux amoureux regard que me lancèrent ses yeux fripons.

CAT. Llansar (MOD. Llançar). ESP. Lanzar. PORT. Lançar. IT. Lanciare.

(chap. Llansá: llanso, llanses, llanse, llansem o llansam, llanséu o llansáu, llansen; llansat, llansats, llansada, llansades.)

7. Eslais, s. m., élan, course, vitesse, trait, effort.

Tro a la nau del port volon far lur eslays. V. de S. Honorat.

Jusqu'au navire du port ils veulent faire leur course. 

Fig. D' alegransa e de joi fai un eslais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

D'allégresse et de joie fait un élan.

Loc. fig. Ves ifern fay son eslais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan. 

Adv. comp. D' aquesta gent marrida que vengron a eslays. 

V. de S. Honorat. 

De cette gent hideuse qui vinrent avec impétuosité.

Fuia 'ls mals a grant eslais. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Albertet: N Albertet.

Qu'il fuie les méchants à grand effort.

Aissi m venon tug d' eslais.

Aimeri de Bellinoi: Era m'agr' ops. 

Ainsi me viennent tous d'élan.

Ieu m n' irai lay de gran eslays.

Rambaud d'Orange: Entre gel e vent. 

Je m'en irai là de grande impétuosité.

ANC. FR. A tant s'en tourne à grant eslais, 

Et Euriaus remaint dolente, 

Qui de plourer pas ne s'alente.

Roman de la Violette, p. 58.

Si saillit de plein eslays jus du destrier. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 85.

8. Eslansar, v., élancer, pousser, jeter.

En als non ai cor que m' eslans.

Rambaud d'Orange: Aras no siscla. 

En autre chose je n'ai coeur que je m'élance.

Mos cors en leis amar s' eslansa.

Albert de Sisteron: En amor. 

Mon coeur s'élance à aimer elle. 

IT. Lanciare.

9. Eslaissar, v., élancer, précipiter, aventurer.

Braus cavals, quan s' eslaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei.

Fougueux cheval, quand il s'élance.

(chap. Fogós caball, cuan ell s' avente, arree, arrenque, etc.) 

Fig. M' es vengut en cor que m' eslais

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

M'est venu en volonté que je m'aventure à faire un nouveau sirvente.

Si m dey tener qu' en trop dir no m'eslais.

Gui d'Uisel: Anc no cugey. 

Ainsi je dois me tenir qu'à trop dire je ne m'aventure. 

ANC. FR. Devant les Sarrasins se prent à eslaisser. 

Roman de Fierabras en vers français. 

Li dus s' eslaisse en 1 prael. Roman del conte de Poitiers, v. 860.

Puis ont les chevaus eslaisiés. Roman de la Violette, p. 260.

10. Relais, s. m., relais, élan.

Ab tan Bertrans s'en vai sus per relais. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

En même temps Bertrand s'en va sus par relais. 

Adv. comp. Y corre de relais.

Tal paor, que de relais 

S'en torneron drech al palays. 

V. de S. Honorat. 

Y courir d'élan.

Telle peur, que d'élan ils s'en retournèrent droit au palais.


Lansolada, s. f., lansolade, sorte de plante.

Solvi pro VIII lanssolatis palearum... De qualibet lanssolata II albos.

Tit. de 1372. Hist. de Nîmes, t. II, pr.. p. 319.

Per sanar la carn nafrada,

Es bona la lansolada

Qu'om apela carlepepi.

Brev. d'amor, fol. 50.

Pour guérir la chair blessée, est bonne la lansolade qu'on appelle carlopepin.

(N. E. Creo que habría que buscar alguna planta “lanceolata”, como la Plantago lanceolata, con hojas en forma de lanza.
En el Dictionnaire provençal-français de S. J. Honnorat, tomo 2, el autor cita a Raynouard, y le corrige: “Lanssolatis palearum, signifie ici: Lansolada de palha, plein un drap de paille, comme on le dit encore aujourd'hui. También sale algo en "Romania".)

Per sanar la carn nafrada,  Es bona la lansolada  Qu'om apela carlepepi.

En Argentina:
Alpiste pajarero, calracho, carmel, carrajó, hierba de las almorranas, la de las almorranas, liantel, llanté, llantel, llanten, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén menor, llanter, michitos, orejillas de liebre, pelosilla, planta de las almorranas, plantaina, raíz de las almorranas, rampetes, siete nervios, sietevenas, lengua de oveja, siete venas.

En España:
alpiste, alpiste bravo, alpiste pajarero, alpistes, antén, aquinácea, argadillo, avellanas, cinco en vena, cinco venas, cinco-nervios, cincovenas, cochinina, cola de rata, correola, cuatro venas, diantel, diente de león, estrella, estrella de mar, ezpata-plantaina, felpa larga, flor de la mensida, hierba de cinco venas, hierba de la cortadura, hierba de lagartija, hierba de las almorranas, hierba de las cinco rayas, hierba de las siete costuras, hierba de los pájaros, hierba para el sudor de pies, hierba para heridas, hierba para las almorranas, hoja de lagartija, hoja de lentén, hoja de siete costillas, hojas de cinco venas, la de las almorranas, lagartijera, lampaza, lanceolada, lancilla de arroyos, lantel, lantel del fino, lantén, lengua de cabra, lengua de mixón, lengua de oveja, lengua de prado, lengua de pájaro, lengua de vaca, lenguazas, lenté picudo, lentén, lentén largo, liantel, lintén, llantaina, llantel, llantén, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén menor, llanter, llanté, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén mayor, llantén menor, llantén pequeño de cinco-nervios, llantén silvestre, llentel, llentén, mastia, matapepinos, michitos, moscas, oreja de cabra, oreja de liebre, orejillas de liebre, pelosilla, pelosilla borde, picadera, planta de las almorranas, planta para el colesterol, planta para prevenir catarros, plantaina, plantaina de hojas estrechas, plantaina menor, plántago, rampetes, raíz de las almorranas, siete costillas, siete nervios, sietevenas, yantel, llantén kocue, yentén, yerba de las cinco venas, yerba de los pájaros, zaragatona.

viernes, 12 de abril de 2024

Lexique roman; Inducias - Destruir

 

Inducias, s. f. plur., lat. inducias, renvoi, sursis, délai, trêve.

Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias, so es respech e alongamen. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

Quand le plaid est commencé, plusieurs fois il arrive que les parties demandent renvois, c'est-à-dire répit et prolongation.

Hom deu donar a tot accuzat inducias, o temps dins lo qual se puesca avisar de respondre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 62. 

On doit donner à tout accusé délais, ou temps dans lequel il se puisse aviser pour répondre.

ANC. FR. Comme il eust faict avecques son ennemy induces, que nous disons trêves. Anc trad. des Offices de Cicéron, p. 22.

ANC. CAT. Enducies. ESP. Inducia. PORT. Inducias. IT. Indugià. (chap. Indussia, indussies: a un juissi: retrás, aplassamén; tregua, tregües.) 


Indulgencia, Endulgencia, s. f., lat. indulgentia, indulgence.

Salv autras endulgencias e granz remissions. V. de S. Honorat. 

Sauf autres indulgences et grandes rémissions. 

So son letras de perdon e de la indulgencia. V. et Vert., fol. 75. 

Ce sont lettres de pardon et de l'indulgence. 

Lo papa pot donar indulgencias. L'Arbre de Batalhas, fol. 85. 

Le pape peut donner indulgences. 

CAT. ESP. PORT. Indulgencia. IT. Indulgenzia. (chap. Indulgensia, indulgensies: perdó de pecats o culpes; indult, indults; v. indultá: indulto, indultes, indulte, indultem o indultam, indultéu o indultáu, indulten; indultat, indultats, indultada, indultades.)

2. Endulgensa, s. f., indulgence.

El papa avia altreiada pleniera endulgensa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 202.

Le pape avait octroyé indulgence plénière.

IT. Indulgenza.


Industria, Endustria, s. f., lat. industria, industrie. 

Per sa propria industria. L'Arbre de Batalhas, fol. 100. 

Par sa propre industrie. 

Per son estudi e per sa endustria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 55. 

Par son étude et par son industrie.

CAT. ESP. PORT. IT. Industria. (chap. Industria, industries; aplicassió, treball; puesto aon se produíx; adj. industrial, industrials.)


Infern, Yfern, Enfern, Effern, s. m., lat. infernum, enfer.

Cayran lains el foc d' infern arden...

(chap. Caurán adins del foc d' infern ardén.) 

Ins en infern on seretz turmentat. 

Folquet de Romans: Quan lo dous. 

Tomberont là dedans au feu ardent d'enfer... 

Dedans l'enfer où vous serez tourmentés.

Per qu' en yfern fara de totz un mun. 

Serveri de Girone: Del mon. 

C'est pourquoi en enfer il fera un mont de tous. 

Cel que Dieu laisa e 'n enfern te, 

En enfern aura la merce.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Celui qui Dieu délaisse et tend vers enfer, en enfer aura la récompense.

Pois met l' arma en effern. Poëme sur Boèce.

Puis met l'âme en enfer. 

Als inferns descencio. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Descente aux enfers. 

ANC. FR. En enfern qui regeirat à tei?

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 6. 

Se jo descendrai à enfern tu i es.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

CAT. Infiern. ESP. Infierno. PORT. IT. Inferno. (chap. Infern, inferns.)

2. Infernal, Yfernal, adj., lat. infernalis, infernal.

Els focs yfernals

Ardretz, senes falida.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Aux feux infernaux vous brûlerez, sans faute. 

D' ont es issitz tan grans mals 

En cossir et en digz durs 

Et en fols faitz infernals.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

D'où est sorti si grand mal en pensée et en paroles dures et en folles actions infernales.

CAT. ESP. PORT. Infernal. IT. Infernale. (chap. Infernal, infernals.)

3. Infernar, Enfernar, v., damner.

Aus, tu que Gleyza governas 

E cobeitas e campernas 

L' autruy dreg! Del tort t' infernas. 

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Ouïs, toi qui gouvernes l'Église et convoites et attaques le droit d'autrui!

Du tort tu te damnes. 

Per que s destrui e s' enferna.

Bertrand de Born: Greu m' es. 

C'est pourquoi il se détruit et se damne. 

Fig. Fas sirventes per esquerna

D' amor qu' en aissi s' enferna, 

Que las joves an levada taverna.

Alb. Caille: Aras quan.

Je fais sirvente par raillerie d'amour qui se damne tellement, que les jeunes [femmes] ont ouvert taverne. 

ESP. Infernar. (chap. Inferná, infernás, aná al infern, condenás: yo me inferno, infernes, inferne, infernem o infernam, infernéu o infernáu, infernen; infernat, infernats, infernada, infernades.)


Infimos, adj., lat. infimus, infime, bas, enfoncé. 

Loc humit, gras, infimos. Eluc. de las propr., fol. 217. 

Lieu humide, gras, bas. 

CAT. Infim. ESP. (ínfimo) PORT. IT. Infimo. (chap. ínfiminfims, ínfima, ínfimes: baix, afonat.)


Inflacio, s. f., lat. inflatio, enflure.

Pren inflacio et dezinflacio.

Alguna inflacio.

Eluc. de las propr., fol. 52 et 81.

Prend enflure et désenflure.

Aucune enflure. 

ESP. Inflación. PORT. Inflação. IT. Infiagione. (chap. Inflassió, inflassions : creixcuda, aumén dels preus; unfló, unflós.)

2. Enflazon, Eflazo, s. f., enflure.

Aquella confection

Pauzatz als pes; per enflazon

Ben bona es, e petit costa.

(chap. Aquella confecsió poséu als peus; per a unfló (o inflamassió) ben bona es, y poc coste.)

Deudes de Prades, Auz. cass., fol. 21.

Posez aux pieds cette préparation; pour enflure elle est bien bonne, et coûte peu.

Fig. Per eflazo d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 45. 

Par enflure d'orgueil.

3. Enflament, Eflamen, s. m., enflure, irritation.

Aquela calors e aquel eflamens si sento e s' amortisso e esdeveno suau e pazible. Trad. de Bède, fol. 42.

Cette chaleur et cette enflure se sentent et s'amortissent et deviennent douces et paisibles.

Fig. Que per aventura... detracions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Que par hasard... détractions, irritation, sédition ne soient entre vous.

4. Inflatiu, adj., gonflatif, propre à enfler.

(chap. inflamassió, inflamassions, v. inflamá, inflamás; unfló, unflós.)

Viandas grossas et inflativas. Eluc. de las propr., fol. 81.

Aliments grossiers et gonflatifs.

ESP. Inflativo (N. E. que hincha o infla. Chap. unflatiu, unflatius, unflativa, unflatives : que fa unflá, com los sigronsfesols, col, etc.).

pataques, guixes, sigrons

5. Enflar, Eflar, Uflar, v., lat. inflare, enfler, gonfler.

So es gota que pels pes pren,

Et azoras los fai enflar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

C'est goutte qui par les pieds prend, et aussitôt les fait enfler. 

Fig. Scientia efla, charitaz edifia. Trad. de Bède, fol. 35. 

Science enfle, charité édifie. 

Part. pas. Esperitz te lo cors uflat. Brev. d'amor, fol. 8. 

Le souffle tient le corps enflé.

CAT. ESP. Inflar. IT. Infiare. (chap. Unflá, unflás: yo m' unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfléu o unfláu, unflen; unflat, unflats, unflada, unflades.)

6. Dezinflacio, s. f., désenflure.

Pren inflacio et dezinflacio.

Eluc. de las propr., fol. 52.

Prend enflure et désenflure.

(chap. Desunfló, desunflós.)

7. Desenflar, Deseflar, v., désenfler, dégonfler.

Tos ventres deseflaria.

Lo ventre sy desenflara per la boca.

Liv. de Sydrac, fol. 79 et 101.

Ton ventre désenflerait. 

Le ventre se désenflera par la bouche.

CAT. Desinflar. (ESP. Desinflar, deshinchar. Chapurriau desunflá, desunflás: desunflo, desunfles, desunfle, desunflem o desunflam, desunfléu o desunfláu, desunflen; desunflat, desunflats, desunflada, desunflades.)

8. Roflamen, s. m., ronflement, explosion.

Fig. La freida vianda endursis los nervis e las venas e lo coratge e la servela, e esmov lo roflamen de las malvasas humors.

Liv. de Sydrac, fol. 33.

La nourriture froide endurcit les nerfs et les veines et le coeur et la cervelle, et excite l'explosion des mauvaises humeurs.


Infligir, v., lat. infligere, infliger.

Part. pas. La pena infligida. Fors de Béarn, p. 1089. 

La peine infligée. 

ESP. PORT. Infligir. (chap. Infligí: infligixco o infligixgo, infligixes, infligix, infligim, infligiu, infligixen; infligit, infligits, infligida, infligides.) 


Inhilar, Enilhar, Endillar, v., lat. hinnire, hennir.

Cavals inhila. Leys d'amors, fol. 128.

(chap. Lo caball relinche.)

Le cheval hennit.

El cavals es totz enrabiatz... 

Brama, crida et endilla.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

Le cheval est tout enragé... il brame, crie et hennit. 

Part. prés. Poli ama mot sa mayre et la siec on que ane, et si la pert sona la enilhan. Eluc. de las propr., fol. 246.

Le poulain aime beaucoup sa mère et la suit où qu'elle aille, et s'il la perd il l'appelle hennissant.

(chap. Relinchá: relincho, relinches, relinche, relinchem o relincham, relinchéu o relincháu, relinchen; relinchat, relinchats, relinchada, relinchades; s. m. relincho, relinchos : sonido dels caballs, mules, potros, potres.) 

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú


Inpetige, s. f., lat. impetiginem, gratelle.

Inpetige es corrupcio d'humor intercutanea ab pruzor.

Eluc. de las propr., fol. 98.

Gratelle est corruption d'humeur intercutanée avec démangeaison.

IT. Impetigine, impetiggine.

(chap. Sarna, tiña, picassó; en fransés gratelle, de gratar : rascá.)


Insidia, s. f., lat. insidias, embûches, piéges.

Non doptan los aguah ni las insidias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 194. 

Ne redoutant les aguets ni les piéges. 

ANC. ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies.)

2. Insiador, s. m., lat. insidiator, qui tend des embûches, insidiateur, trompeur, malfaiteur.

Insiadors publics. Priv. concile par les R. d'Angleterre, p. 17. 

Insidiateurs publics.

ESP. PORT. Insidiador. IT. Insidiatore. 

(chap. Insidiadó, insidiadós, insidiadora, insidiadores.)

3. Encidiar, v., lat. insidiari, dresser des embûches, insidier, épier, surprendre.

Part. pas. Lo qual fo encidiatz e aguachatz per son sogre, e mortz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 30. 

Lequel fut insidié et guetté par son beau-père, et tué. 

CAT. ESP. PORT. Insidiar. IT. Insidiare. (chap. Insidiá: insidio, insidies, insidie, insidiem o insidiam, insidiéu o insidiáu, insidien; insidiat, insidiats, insidiada, insidiades.)


Instigar, Istiguar, v., lat. instigare, instiguer, exciter, pousser, animer.

Per instigar lor a conversio. Eluc. de las propr., fol. 6.

(chap. Per a instigáls a conversió.)

Pour instiguer eux à conversion. 

Clotari los enduh e 'ls istiguet de far los mostiers.

(chap. Clotari los va induí y los va instigá de fé los monasteris.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.

Clotaire les induisit et les excita à faire les monastères.

CAT. ESP. PORT. Instigar. IT. Instigare. (chap. Instigá: instigo, instigues, instigue, instiguem o instigam, instiguéu o instigáu, instiguen; instigat, instigats, instigada, instigades.)

2. Istiguatio, s. f., lat. instigatio, instigation, excitation, incitation. 

Per la istiguatio del demoni. 

Per la istiguatio de la reyna.

(chap. Per la instigassió del dimoni o demoni.

Per la instigassió de la reina o reyna.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50 et 80.

Par l'instigation du démon. 

Par l'instigation de la reine. 

CAT. Instigació. ESP. Instigación. PORT. Instigação. IT. Instigazione.

(chap. instigassió, instigassions.)

3. Istiguador, s. m., lat. instigator, instigateur.

Lo qual era istiguador d' aquela malvada doctrina.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Lequel était instigateur de cette mauvaise doctrine.

CAT. ESP. PORT. Instigador. IT. Instigatore, istigatore. (chap. Instigadóinstigadós, instigadora, instigadores. Artur Quintana Font va sé l' instigadó de la rabia catalanista al Matarraña y arreu d' Aragó. 

Se morirá lo gos pero la rabia continuará en los atres gossos y gosses infectats e infectades.)

4. Istigament, s. m., excitation, picotement.

Ve als ronhos, els quals engendra aigu istigament et pruziment.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Vient aux rognons, auxquels engendre quelque picotement et démangeaison.

ANC. CAT. Instigament. IT. Instigamento, istigamente (istigamento). (chap. Instigamén, instigamens: exitassió, exitassions.)


Instructio, s. f., lat. instructio, instruction. 

Necessari a comuna instructio. Eluc. de las propr., fol. 156. 

Nécessaire à commune instruction.

A instructio e a memoria. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 40. Pour instruction et pour mémoire. 

CAT. Instrucció. ESP. Instrucción. PORT. Instrucção. IT. Instruzione, istruzione. (chap. Instrucsió, instrucsions.)

2. Istruidor, s. m., lat. instructor, instructeur, maître, guide.

So nostres istruidors en dubietat, liberadors de captivitat.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Sont nos maîtres en doute, libérateurs de captivité.

ANC. CAT. ANC. ESP. (MOD. Instructor) PORT. Instruidor. IT. Instruttore. (chap. Instructó, instructós, instructora, instructores; instruidó, instruidós, instruidora, instruidores.)

3. Instrument, Instrumen, Estrument, Estrumen, Esturmen, s. m., lat. instrumentum, instrument, outil.

Portan los esturmens cascus

Qu' el poguesson desclavelar.

Passio de Maria.

(chap. Portán cadaú los instrumens per a que lo pugueren desenclavá. Passió de María. Jessús a la creu.)

Portant chacun les instruments pour qu'ils le pussent déclouer.

Te han dejado hecho un Cristo

- Instrument de musique.

Veian si s' acordon gen 

L' auzelh e nostre estrumen. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Qu'ils voient si s'accordent bien les oiseaux et nos instruments.

Ab trompas et ab corns et ab d'autres esturmens. Philomena. 

Avec trompettes et avec cors et avec d'autres instruments.

Fig. El temps es esturmens 

Ab que la vida fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Le temps est instrument avec quoi la vie agit.

- Acte public.

Ara digam d'aquelas provansas que son faitas per estrumentz, so es per cartas. Trad. du Code de Justinien, fol. 29. 

Maintenant parlons de ces preuves qui sont faites par instruments, c'est-à-dire par titres. 

De aysso receub instrumen. Tit. de 1391, de Périgueux. 

De cela reçut acte.

En lo present instrument son contengudas. 

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356. 

Dans le présent instrument sont contenues. 

ANC. ESP. Nin estrument nin lengua, nin tan claro vocero. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 9. 

CAT. Instrument. ESP. MOD. PORT. Instrumento. IT. Strumento.

(chap. Instrumén, instrumens.)

4. Instrumental, Istrumental, adj., instrumental, qui sert d'instrument.

V sens corporals qui han membres instrumentals defora.

Cors... organizat e format ab membres istrumentals.

Eluc. de las propr., fol. 17 et 13.

Cinq sens corporels qui ont membres instrumentaux au dehors.

Corps... organisé et formé avec membres instrumentaux.

CAT. ESP. PORT. Instrumental. IT. Strumentale. (chap. Instrumental, instrumentals.)

5. Istrumentalment, adv., instrumentalement.

Virtut natural obrant per calor istrumentalment.

(chap. Virtut natural obrán per caló instrumentalmen.)

Eluc. de las propr., fol. 68. 

Vertu naturelle opérant par chaleur instrumentalement.

CAT. Instrumentalment. ESP. Instrumentalmente. IT. Strumentalmente. (chap. instrumentalmen.)

6. Instructiu, adj., instructif.

Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.

(chap. Instructiva informassió.)

Instructif enseignement.

ESP. PORT. Instructivo. IT. Instruttivo. (chap. Instructiu, instructius, instructiva, instructives.)

7. Estruyre, v., lat. instruere, instruire.

Entro 'l jorn que intron los novels, los cossols vielhs los devon estruyre et enformar de totas las cosas. Cartulaire de Montpellier, fol. 191.

(chap. Hasta 'l día que entron los nous, los consuls vells los deuen instruí e informá de totes les coses.) 

Jusqu'au jour qu'entrent les nouveaux, les anciens consuls doivent les instruire et informer de toutes les choses.

CAT. ESP. PORT. Instruir. IT. Instruire, istruire. 

(chap. Instruí, instruís: yo m' intruixco o instruixgo, instruíxes, instruíx, instruím, instruíu, instruíxen; instruít, instruíts, instruída, instruídes.) 

8. ConstructioCostructio, s. f., lat. constructio, construction, structure.

Sobre la costructio dels murs. Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Sur la construction des murs.

baldosas, antideslizante, al revés, cemento cola

- En terme de grammaire.

A penas sap hom on se comensa la constructios. Leys d'amors, fol. 134.

(chap. Apenes sap hom (se sap) aon escomense la construcsió.)

A peine sait-on où se commence la construction.

CAT. Construcció. ESP. Construcción. PORT. Construcção. IT. Costruzione. (chap. Construcsióconstrucsions.)

9. Constructiu, Costructiu, adj., constructif, propre à construire.

O son... costructivas.

Constructiva, construens.

Leys d'amors, fol. 27 et 39. 

Ou sont... constructives. 

Constructive, construisant.

(chap. Constructiu, constructius, constructiva, constructives.)

10. Construire, Costruire, v., lat. construere, construire, établir.

Fig. So nos retrai Marcabrus;... 

Segon qu' el nos o costrus. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Cela nous rapporte Marcabrus;... selon qu'il nous l' établit.

- En terme de grammaire.

Declinar e costruire e far derivamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Décliner et construire et faire dérivations. 

Part. prés. Constructiva, construens. Leys d'amors, fol. 39. 

Constructive, construant.

CAT. ESP. PORT. Construir. IT. Costruire. (chap. construí: construíxco o construíxgo, construíxes, construíx, construím, construíu, construíxen; construít, construíts, construída, construídes.)

11. Destruccio, Destruction, s. f., lat. destructionem, destruction, ruine.

Ar podes elegir 

La patz de la ciptat o la destruction.

V. de S. Honorat. 

Maintenant vous pouvez choisir la paix de la cité ou la destruction.

La destruccio d' aquesta ciutat. L'Arbre de Batalhas, fol. 34.

(chap. La destrucsió d' esta siudat.) 

La destruction de cette cité.

La bocha de fol es sa destructios. Trad. de Bède, fol. 43. 

La bouche du fou est sa destruction. 

CAT. Destrucció. ESP. Destrucción. PORT. Destruição. IT. Distruzione.

(chap. Destrucsió, destrucsions.)

12. Destructiu, adj., lat. destructive, destructif.

Adonx es destructiva. Leys d'amors, fol. 45.

Alors est destructive.

Naturalment es destructiva. Eluc. de las propr., fol. 26.

Naturellement est destructive.

CAT. Destructiu. ESP. Destructivo. IT. Distruttivo. 

(chap. Destructiu, destructius, destructiva, destructives.)

13. Destruzimen, Destruzemen, Destruimen, s. m., ruine, destruction. An pres dan e gran destruzimen. 

Cardinal: Ricx hom. 

Ont pris dommage et grande ruine. 

Car cel que a destruimen 

Met lo sieu.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car celui qui met le sien à destruction. 

Met a totz destruzemens.

Marcabrus: Pus mos coratges. 

Met à toutes destructions.

ANC. FR.

De Richart vont quérant li destruiement. Roman de Rou, v. 3211.

Tant i fu li destruiemenz. B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 101.

CAT. Destruiment. ANC. ESP. Destruimiento. PORT. Destruimento. 

IT. Distruggimento. (chap. Destruimén, destruimens.)

14. Destruydor, s. m., lat. destructor, destructeur.

Enfern, yeu serai destruydor tieu. Hist. abr. de la Bible, fol. 74.

(chap. Infern, yo siré (seré) ton destructó (destruidó).) 

Enfer, je serai ton destructeur.

CAT. Destructor. ESP. (MOD. Destructor) PORT. Destruidor. IT. Distruttore. (chap. destructó, destructós, destructora, destructores; destruidó, destruidós, destruidora, destruidores.)

14. Destruir, v., lat. destruere, détruire, ruiner, consumer. 

Man que meta totz sos affics 

En destruir els pagans de lai.

P. Vidal: Pus ubert. 

Mande qu'il mette tous ses soins à détruire les païens de là.

Atressi cum la candela 

Que si meteyssa destruy

Per far clardat ad autruy.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Tout ainsi comme la chandelle qui elle-même se consume pour faire clarté à autrui. 

Fig. Per destruir enfern qu'el diables tenia.

Folquet de Marseille: Vers Dieus. 

Pour détruire enfer que le diable possédait. 

Part. prés. subst. Quar als destruzens

Deu venir destruzimens. 

P. Cardinal: Lo mons es. 

Car aux détruisants doit venir destruction.

Part. pas. Que 'l traytor seran destrut, 

E li trahit ben vengut.

P. Cardinal: Razos es. 

Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.

Dece qu'es destruitz destru l'autre.

Leys d'amors, fol. 47. 

Sitôt qu'il est détruit il détruit l'autre. 

CAT. ESP. PORT. Destruir. IT. Distruggere. (chap. Destruí: destruíxco o destruíxgo, destruíxes, destruíx, destruím, destruíu, destruíxen; destruít, destruíts, destruída, destruídes.) 

domingo, 17 de marzo de 2024

Lexique roman; Freial, Fregal - Frezador


Freial, Fregal, adj., lat. friabilis, friable, de grès.

Es s'a una peira clinat,

Trobet la denan se freial.

Roman de Jaufre, fol. 19.

S'est incliné à une pierre, la trouva devant soi de grès.

De peyra mola et de peyra fregals.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 5.

De pierre molle et de pierre de grès.


Freior, Frior, s. f., frayeur, crainte. 

Hueymais er mos afans 

Dolens ab grans freiors.

J. Estève: Aissi quo 'l. 

Désormais ma peine sera douloureuse avec grandes craintes.

Lo coms reisedet de la frior, 

Et entendet la nosa e la crior. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Le comte se réveilla de la frayeur, et entendit la noise et la clameur.

2. Esfrei, s. m., effroi, crainte. 

Ja no s vir, per nulh esfrey, 

Vostre fis cors del mieu dompney.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Que jamais, par aucune crainte, votre coeur fidèle ne se détourne de mon affection.

Si no m sembles fols esfreys.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad. 

Si ne me semblât folles craintes.

Loc. Quan son nebot vi tornar en esfrey. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Quand il vit son neveu tourner en effroi. 

Quar m' an mes en tan gran esfrei. 

Aimeri de Sarlat: Quan si. 

Parce qu'ils m'ont mis en si grand effroi.

3. Esfreidar, Esfredar, Esfreyar, v., effrayer.

Per so no s deu esfredar. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Pour cela ne se doit effrayer.

De re mos cor no s'esfreya. 

Guillaume de Montagnagout: Ges per.

De rien mon coeur ne s'effraie.

Amors m'en assegura,

E vos m'en esfreidatz.

Arnaud de Marueil: Ses joy non. 

Amour m'en assure, et vous m'en effrayez.

Part. pas. Sui n' esfredatz.

Giraud de Borneil: Ja m vay. 

J'en suis effrayé.


Fremilo, s. m., cotte de mailles.

Ac vestit un ausberc, gran fremilo, 

Onquas per negun' arma falsatz no fo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.

Eut vêtu un haubert, grande cotte de mailles, oncques par aucune arme ne fut faussée.

ANC. FR. Pelices, anneaulx, fremillez.

Eustache Deschamps, p. 208.


Fremir, v., lat. fremere, frémir, s'agiter, rugir.

No dei fremir,

Qu'amors mi cuebr' e m cela.

A. Daniel: Quan chai la. 

Je ne dois pas frémir, vu qu'amour me couvre et me cèle.

Totz trassalh e bran e fremis 

Per s' amor, dormen e velhan. 

P. Bremond Ricas Novas: Quan l'aura. Var. 

Je tressaille tout et m'agite et frémis pour son amour, en dormant et en veillant. 

Non ai membre no m fremisca ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je n'ai membre qui ne me frémisse ni ongle. 

PORT. Fremir. IT. Fremire.

2. Fremissimen, s. m., frémissement, rugissement.

Ira de rei es coma fremissimens de leio. Trad. de Bède, fol. 38. 

Colère de roi est comme rugissements de lion.


Fremna, s. f., frange.

Una fremna qui vert la terra pent. Poëme sur Boèce.

Une frange qui vers la terre pend.


Fren, Fre, s. m., lat. frenum, frein, bride, mors.

A 'l fren al caval ostat, 

E laisa 'l a sa volontat 

Paiser de bell' erba fresca.

Roman de Jaufre, fol. 38. 

A ôté le frein au cheval, et le laisse à sa volonté paître de belle herbe fraîche.

Tans autres valens arnes 

E fres dauratz e palafres.

P. Vidal: Abril issic. 

Tant d'autres précieux harnais et freins dorés et palefrois. 

Fig. Per lo fre de razo. V. et Vert., fol. 103. 

Par le frein de raison. 

Loc. La bocha tenrai ades en fre,

Qu' ella sivals non l'en dira mais re.

Peyrols: Mot m'entremis. 

Je tiendrai incessamment la bouche en frein, de manière que certainement elle ne lui en dira plus rien. 

Met fre en ta boca. V. et Vert., fol. 103. 

Mets frein en ta bouche. 

Aissi m te 

Amors pres el fre. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Ainsi me tient amour pris au frein. 

Ja N' Azimans tos temps non an cuian 

Qu'ieu vas amor aia virat mon fre.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Que jamais dame Azimans en aucun temps n'aille pensant que contre amour j'aie tourné mon frein. 

Mi ten en aissi en fre, 

E m tol l' ardit e m rete 

Qu'ieu no us aus preiar de re.

G. Faidit: Al semblans. 

Me tient ainsi en frein, et m'ôte la hardiesse et me retient que je ne vous ose prier de rien. 

De sola paor ai faich fre.

Marcabrus: Assatz m'es bel. 

De seule peur j'ai fait frein.

Non tenian fre 

De dir d'amor tot mal senes merce.

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

Ne tenaient frein de dire d'amour tout mal sans merci.

Ie m prenc ades ab ambas mas lo fre. 

Perdigons: Ira e pezars.

Je me prends incessamment le frein avec les deux mains.

Devas la coa vir lo fre.

Giraud de Borneil: Un sonet. 

Devers la queue je tourne le frein. 

Si m tira vas amor lo fres 

Qu'a nulh' autra part no m'aten.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ainsi le frein me tire vers amour que vers nulle autre part je ne suis attentif. 

Sus payas van ferir, lors fres abandonatz. 

Roman de Fierabras, v. 490. 

Sur païens vont frapper, leurs freins abandonnés.

Adv. comp. Amors, e com er de me? 

Ja sui tornatz en l'afan 

De que m' alarguetz antan 

En aissi de tot lo fre.

Cadenet: Amors e com. 

Amour, et comment sera de moi? Déjà je suis tourné dans la peine dont vous m' élargîtes jadis ainsi de tout le frein (entièrement). 

Anc sobre fre no m volc menar un dia.

Folquet de Marseille: Sitot me soi. 

Oncques par le frein ne me voulut mener un jour.

- Terme de grammaire.

Fres es apelatz cant una dictios freneia amb autra per ajustamen de dos r r, cant una dictios fenis en r et l'autra comensa per r. 

Leys d'amors, fol. 109. 

Frein est appelé lorsqu'un mot s'enchaîne avec autre par ajustement de deux RR, quand un mot finit en R et l'autre commence par R. 

CAT. Fre. ESP. Freno. PORT. Freio. IT. Freno. (chap. Freno, frenos.)

2. Sobrefre, s. m., surfrein, double frein. 

Fig. Mas qui vol aver pretz entier,

Sapcha metr' en son afar sobrefre. 

Sordel: Mant home.

Mais qui veut avoir mérite entier, qu'il sache mettre surfrein en son affaire.

3. Frenier, Frener, s. m., fabricant de freins. 

Del dimecres son... freniers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Du mercredi sont... les fabricants de freins. 

En selers e en freners, VI d. l'an. Charte de Montferrand de 1240.

En selliers et en fabricants de freins, six deniers l'an.

CAT. Frener. ESP. Frenero. PORT. Freieiro. IT. Frenaio. (chap. Frené, frenés, frenera, freneres, fabricán de frenos; se entén los del caball.)

4. Frenador, s. m., lat. frenator, qui bride, qui met un frein, dompteur.

Prumiers frenadors de cavals. Eluc. de las propr., fol. 181. 

Premiers dompteurs de chevaux.

(chap. Frenadó, lo que bride o fique los frenos, domadó de caballs.)


5. Freneiar, v., s'enchaîner, s'unir. 

Fres es apelatz cant una dictios freneia amb autra per ajustamen de dos r r. Leys d'amors, fol. 109. 

Frein est appelé lorsqu'un mot s'enchaîne avec autre par ajustement de deux R R.

6. Frenar, v., lat. frenare, brider, garnir, border.

Part. pas. Ab aur fin frenatz, 

E d' argen mealhatz.

P. Basc: Ab greu cossire.

Avec or pur bordé, et maillé d'argent.

ESP. Frenar. IT. Frenare. (chap. Domá; frená: freno, frenes, frene, frenem o frenam, frenéu o frenáu, frenen; frenat, frenats, frenada, frenades.)

7. Afrenar, v., brider, mettre un frein, dompter, enfréner.

Un leo, can es esquieus ni braus, 

Pot greu aisi com caval afrenar.

Serveri de Girone: A greu pot. Var. 

Un lion, quand il est farouche et cruel, on peut difficilement brider ainsi comme cheval.

Part. pas. fig. L' auch retrair qu' il tengron afrenatz 

Venecians.

B. Zorgi: Mout fort.

Je lui entends rapporter qu'ils tinrent domptés les Vénitiens.

Loc. Mas per lieys n' ai temensa, 

E m tenc afrenatz.

G. Faidit: Lo gens cors.

Mais pour elle j'en ai crainte, et me tiens bridé. 

IT. Affrenare.

8. Afrenadir, v., brider, enfréner. 

Part. pas. Menei mon caval acorsaditz,

E cavalgei mon mul afrenaditz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59. 

Je menai mon cheval coureur, et je chevauchai mon mulet bridé.

9. Enfrenar, Efrenar, v., lat. infrenare, enfréner, mettre un frein, enchaîner, brider, dompter.

Un leon, quant es esquius e braus, 

Pot greu aissi cum cavalh enfrenar. 

Serveri de Girone: A greu pot. Var.

Un lion, quand il est farouche et cruel, on peut difficilement brider ainsi comme cheval. 

Part. pas. No m tenra mais enfrenat sos mals fres, 

Qu' era m' en part.

G. Faidit: Tan ai suffert. 

Ne me tiendra plus bridé son méchant frein, vu que maintenant je m'en sépare.

Cavals es efrenatz. Leys d'amors, fol. 59. 

(chap. Lo caball está frenat, bridat.)

Le cheval est bridé.

ANC. FR. A guise de cheval que on a enfreiné.

Roman de Berte, p. 26.

CAT. ESP. Enfrenar. PORT. Enfrear. IT. Infrenare.

10. Refrenalh, s. m., retenue, ménagement.

Non ai nulh refrenalh.

Giraud de Borneil: Los aplets. 

Je n'ai nulle retenue.

11. Refrenamen, s. m., retenue.

Refrenamen de fols e necis aymadors.

Leys d'amors. La Loubère, p. 12.

La retenue de fous et niais amoureux. 

CAT. Refrenament. ESP. Refrenamiento. IT. Raffrenamento.

(chap. Refrenamén.)

12. Refrenador, s. m., modérateur, dompteur.

Fig. So refrenadors de malignitat.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Sont modérateurs de méchanceté. 

PORT. Refreador. (chap. Refrenadó, refrenadós, refrenadora, refrenadores.)

13. Refrenar, v., lat. refrenare, refréner, mettre un frein, modérer, arrêter.

Ell sap tant qu' ell pot refrenar

L'aiga e 'l fuec e 'l vent e 'l mar.

(chap. Ell sap tan qu'ell pot refrená l'aigua y 'l foc y 'l ven y 'l mar.)    

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Il sait tant qu'il peut refréner l'eau et le feu et le vent et la mer.

Refrenaray ma dolor. Passio de Maria.

Je modérerai ma douleur. 

Per aisso no i s refrenet un dia.

Cadenet: De nuilla. 

Pour cela il ne s'y modéra un jour.

CAT. ESP. Refrenar. PORT. Refrear. IT. Raffrenare. (chap. Refrená, se conjugue com frená.)

14. Chatfrenar, Chapfrenar, v., brider, mettre un frein, réprimer. 

Fig. Si el chatfrena sas lavras o sa folia, es sabis. 

Que ades nos membre de chapfrenar aquel fol talant.

Trad. de Bède, fol. 43 et 12. 

S'il réprime ses lèvres ou sa folie, il est sage. 

Qu'incessamment il nous souvienne de réprimer ce fol désir.

15. Esfre, s. m., non frein.

Adv. comp. S'es empres en amar ad esfre. 

Jordan or Cofolen: S'ira. 

S'il s'est épris d'aimer à non frein (sans retenue).

16. Desfrenar, Defrenar, v., déchaîner, débrider, effréner. 

Part. pas. Defrenada coma cavals qu'es defrenatz.

(chap. Desfrenada, desenfrenada com a caball que está desfrenat; desbridat, desserrat.)

Leys d'amors, fol. 35.

Déchaînée comme cheval qui est débridé. 

Fig. Malgrat dels malvatz

Que vey desfrenatz.

E. Cairel: So que.

Malgré les méchants que je vois déchaînés. 

D'aquesta cobeeza desfrenada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 218. 

De cette convoitise effrénée. 

ANC. CAT. Desfrenar. CAT. MOD. Desenfrenar. ESP. Desfrenar (desenfrenar). IT. Disfrenare. (chap. Desenfrená.)


Frendir, v., lat. frendere, grincer, rugir.

Leos... bato ab la coa la terra et frendisho ab las dentz.

Eluc. de las propr., fol. 3.

Les lions... battent avec la queue la terre et grincent avec les dents.


Frenezi, s. f., lat. phrenesis, frénésie.

Suc d' api contra frenezi

E litargia.

(chap. Suc d'ápit contra frenessí y letargia; assompamén.) 

Brev. d'amor, fol. 50.

Suc de céleri contre frénésie et léthargie.

CAT. ESP. (frenesí) PORT. Frenesi. (chap. Frenessí.)

2. Frenezia, s. f., frénésie.

Colericas passios cum es frenezia.

Mania o... frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 39 et 78.

Colériques passions comme est frénésie.

(chap. Passions colériques com es lo frenessí; féuli un suquet d'ápit a Manel Riu Fillat, que está sempre frenétic, té maníes de grillat.) 

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

Manie ou... frénésie. 

ANC. ESP. PORT. IT. Frenesia.

3. Frenetic, adj., lat. phreneticus, frénétique.

Subst. Maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

Maniaques, frénétiques.

De malautias, coma frenetics. Leys d'amors, fol. 49. 

De maladies, comme frénétiques.

CAT. Frenetic. ESP. (frenético) PORT. IT. Frenetico. (chap. Frenétic, frenetics, frenética, frenétiques.)


Frequentacio, s. f., lat. frequentatio, fréquence.

Suzor... per frequentacio de laqual si engendra ethica.

Eluc. de las propr., fol. 87.

Sueur... par fréquence de laquelle s'engendre étisie.

- Fréquentation.

Mont de angelical frequentacio, de divinal apparicio.

Eluc. de las propr., fol. 160.

Mont de fréquentation angélique, de divine apparition.

- Répétition, redondance, figure de rhétorique.

Auctor ad Herenn. 4, 40: Frequentatio est quum res in tota causa dispersae coguntur in unum, quo gravior, aut acrior, aut criminosior oratio sit.

Frequentatios es cant motas cauzas de blasme o de lauzor, que poyrian esser dichas escampadamens, son ajustadas. Leys d'amors, fol. 147.

La redondance est quand plusieurs choses de blâme ou de louange, qui pourraient être dites séparément, sont groupées.

CAT. Frequentació. ESP. (frecuentación) Frequentacion. PORT. Frequentação. IT. Frequentazione. (chap. Frecuentassió, frecuentassions.)

2. Frequentatiu, adj., lat. frequentativus, fréquentatif.

Subst. La frequentativa... que vol dire... Leys d'amors, fol. 73. 

La fréquentative... qui veut dire... 

CAT. Frequentatiu. ESP. (frecuentativo) PORT. IT. Frequentativo.

(chap. Frecuentatiu, frecuentatius, frecuentativa, frecuentatives.)

3. Frequentar, v., lat. frequentare, fréquenter.

Part. prés. Mas escolas frequentan. Leys d'amors, fol. 120. 

Fréquentant mes écoles.

CAT. ESP. (frecuentar) PORT. Frequentar. IT. Frequentare. (chap. Frecuentá: frecuento, frecuentes, frecuente, frecuentem o frecuentam, frecuentéu o frecuentáu, frecuenten; frecuentat, frecuentats, frecuentada, frecuentades.)


Fressa, s. f., trace.

Las fressas de las bestias.

(chap. Les patades, calsigades, huelles, lo rastre de les besties.)

Per far fort fressa et impressio. 

Seguen las fressas d' un buou. 

Lonh de fressas d' homes.

Eluc. de las propr., fol. 16, 61, 166 et 245. 

Les traces des bêtes.

Pour faire forte trace et empreinte. 

Suivant les traces d'un boeuf.

Loin des traces d'hommes.

CAT. Fressa. ESP. Freza.

2. Frezador, s. m., qui suit la trace, agile, leste.

Liamiers frezadors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Limiers agiles.

ANC. ESP. Frezador. (N. E. 1. m. desus. Comedor o gastador // 

Rastreador, quien sigue un rastro, trampero, etc. 

Chap. Rastrejadó, rastrejadós, com los que ixen a La Perla, de Steinbeck, rastrejadora, rastrejadores.)

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck