Mostrando las entradas para la consulta aufals ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aufals ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de abril de 2024

Lexique roman; Gramatica - Grasula

 

Gramatica, s. f., lat. grammatica, grammaire.

Las oit partz que hom troba en gramatica. Gramm. prov.

Les huit parties qu'on trouve en grammaire. 

Per lo maistre de las escolas de gramatica. 

(chap. Per lo maestre o mestre de les escoles de gramática.)

Tit. de 1248. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230. 

Pour le maître des écoles de grammaire. 

Loc. Per gramatica sai parlar latinamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Par grammaire je sais parler en latin.

CAT. ESP. Gramática. PORT. Grammatica. IT. Gramatica, grammatica.

(chap. Gramática, gramátiques. Es mol interessán la de Loís Alibèrt.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

2. Gramaira, s. f., grammaire.

Las arts liberals: gramaira, etc. Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Les arts libéraux: Grammaire, etc.

3. Gramayrian, s. m., grammairien. 

No prendem pas assi gendre ni especia, com fan li gramayria.

Leys d'amors, fol. 139. 

Nous ne prenons pas ici genre ni espèce, comme font les grammairiens.

Adjectiv. Donat gramairia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41. 

Donat grammairien. (N. E. Donatus Provincialis : gramática del provenzaloccitano.)

4. Gramaje, Gramatje, s. m, grammairien, sophiste.

Plus parliers qu'uns gramajes.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet. 

Plus bavard qu'un sophiste. 

Seigner Giralt, el mon non a gramatje

C' ieu non vences en plac de drudaria. 

T. de Giraud et de Peyronet: Peronet. 

Seigneur Giraud, au monde il n'y a grammairien que je ne vainquisse en discussion de galanterie.

5. Gramazi, s. m., grammairien, sophiste.

Eschivar las fablas dels gramazis. Trad. de Bède, fol. 83. 

Éviter les fables des sophistes.

6. Gramavi, s. m., grammairien, sophiste, docteur.

Meinhs suy savis

Que gramavis

Que la gent ensenha.

Gavaudan le Vieux: Aras quan. 

Je suis moins sage que le docteur qui enseigne la gent.

- Greffier, écrivain.

Autras personas i an obs... so son li gramavi.

Atrestal razos es dels gramavis que fan covenent ab autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 43.

Autres personnes y ont besoin... ce sont les greffiers.

Telle raison est des écrivains qui font accord avec un autre.

7. Gramatical, adj., grammatical.

Los ditz gramaticals. Leys d'amors, fol. 6. 

Les termes grammaticaux. 

CAT. ESP. Gramatical. PORT. Grammatical. IT. Gramaticale, grammaticale.

(chap. Gramatical, gramaticals.)


Gran, Gra, s. m,, lat. granum, grain. 

Torn ferir en la palha,

D' on esper qu'el gras salha. 

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Je reviens frapper sur la paille, d'où j'espère que le grain sorte.

- Genre, race.

Gals... quar de beltat es lo plus bel de son gran. Liv. de Sydrac, fol. 116.

Le coq... car en beauté il est le plus beau de son genre.

Deguna autra bestia de son gran.

Eluc. de las propr., fol. 54. 

Aucune autre bête de son genre.

- Grain, poids.

Si n' era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.

Tit. de 1276. Commune de Périgueux.

S'il en était à dire plus d'un grain, ils doivent être refondus.

(Il s'agit de la monnaie de Périgueux.)

Fig. Sens aporta grans e mesura.

P. Vidal: Abril issic. 

Sens apporte poids et mesure.

Ce mot a été employé en diverses figures et locutions:

Mescla 'l gran ab la palha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Mêle le grain avec la paille. 

Mays Dieus triara lo gra de la palha al jorn del jutjamen.

(chap. Pero Deu triará lo gra de la palla lo día del juissi.)

V. et Vert., fol. 54.

Mais Dieu triera le grain de la paille au jour du jugement.

Chanson, vai t'en... 

Al gran de bon espic.

P. Vidal: Mout viu. 

Chanson, va-t'en... vers le grain de bon épi. 

No cre que nulh hom que viva 

Vis anc dona de tan bel gran.

Amanieu des Escas: A vos qu'ieu am. 

Je ne crois pas que nul homme qui vive vit oncques dame de si beau grain.

Ben cobram lo gran segon l' espic.

(chap. Be cobram – cullim - lo gra segons la espiga.)

Aimeri de Peguilain: En aquel. 

Bien nous recueillons le grain selon l'épi.

Amors, ieu vi la sazo 

Que vos eratz flors e gras.

Elias de Barjols: Amors be m. 

Amours, je vis la saison que vous étiez fleur et grain. 

E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Et les mots des deux de même grain et le chant de même ton.

Mos Bels Miraills, voill que m lais

Sa gaiesa e son bel gran.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Mon Beau Miroir, je veux qu'il me laisse sa gaîté et son beau grain. 

Nég. expl. Non daran

En l'arma de lor paire 

Lo pretz d' un gran.

P. Cardinal: Tals cuia be. Var. 

Ne donneront pour l'âme de leur père le prix d'un grain.

ANC. FR. D' Angloys ne leur train 

Ne me challoit grain. 

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 74. 

Ceste-ci n'est mie la mienne, je n'en veulx grain.

Rabelais, liv. IV, Nouv. prologue.

Comme celuy qui disoit: En nostre cave on n'y voit goutte, en nostre grenier on n'y voit grain.

Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 179. 

ANC. ESP. Non vos miente un grano.

Gonzalo de Berceo, P. de S. Vicente, st. 2. 

CAT. Gra. ESP. MOD. Grano. PORT. Grão. IT. Grano. (chap. Gra, grans.)

2. Granet, s. m. dim., petit grain. 

Tres granetz li donaretz 

D' aurpimen. 

De solfre ardent, un granet.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lui donnerez trois petits grains d'orpiment. 

De soufre ardent un petit grain. 

Hom serca los porcs als granetz de la lengua.

V. et Vert., fol. 103. 

On apprécie les porcs aux petits grains de la langue. 

CAT. Granet. ESP. Granillo. IT. Granello. (chap. Granet, granets. Tamé es diminutiu de gran: mosso granet o grandet, mossos granets o grandets, mossa graneta o grandeta, mosses granetes o grandetes.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

3. Grana, s. f., graine.

De l' api polveratz la grana.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De l' ache pulvérisez la graine.

Er can li rozier

So ses flor ni grana.

B. Arnaud de Montcuc: Er can li. 

Maintenant quand les rosiers sont sans fleur ni graine. 

Fig. La grana del celestial lavor. Évangile de li quatre Semencz. 

La graine du céleste travail. 

CAT. ESP. IT. Grana. (chap. Grana, coló granate.) 

- Spécialem. Écarlate, garance.

Fos tan gays ni bobansiers

C' auzes portar grana.

Raimond de Miraval: Anc chantars.

Fut si hardi et fastueux qu'il osât porter écarlate.

Aissi coma tenhs en grana.

V. et Vert., fol. 41.

Ainsi comme teint en écarlate.

E XX del meiller drap de grana.

Roman de Jaufre, fol. 101. 

Et vingt du meilleur drap d' écarlate. 

Ieu tenherai ben e lialmen ab grana et ab alum.

Cartulaire de Montpellier, fol. 117. 

Je teindrai bien et loyalement avec garance et avec alun.

ANC. FR.

Puis vestit drap de lin et bliaut teint en graine. 

Roman de Guillaume au Court Nez. Du Cange, t. I, col. 1203.

Amour d'omme envers fame n'est mie teinte en graine, 

Por trop pou se destaint.

Jehan de Meung, Testam., v. 437. 

CAT. ESP. IT. Grana.

4. Granella, s. f. dim., petite graine.

Granella roia, cairada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Petite graine rouge, carrée. 

ESP. Granilla.

5. Granage, s. m., grain, céréale.

Granages, vinoly

Granages de camps.

Joan Lluis Camps Joan, Cretas, Queretes, Ascuma, la comarca

Fors de Béarn, p. 1086 et 1088. 

Céréales, vin, huile. 

Grains des champs.

6. Granier, s. m., lat. granarium, grenier.

Si avetz deniers, 

Et avetz de blat vostres ples graniers.

(chap. Si teniu dinés, y teniu vostres granés plens de blat.)

Le Moine de Montaudon: Manens.

Si vous avez deniers, et avez de blé vos pleins greniers.

Reculhir los blas... e metre en graniers.

Del blat que el tenia en sos graniers. 

Joseph fes ubrir los graniers.

Hist. abr. de la Bible, fol. 17. 

Recueillir les blés... et mettre en greniers. 

Du blé qu'il tenait en ses greniers. 

Joseph fit ouvrir les greniers. 

CAT. Graner. ESP. Granero. PORT. Granel. IT. Granaio. (chap. Grané, granés; a vegades se fique a la pallissa, pallisses, com la palla, aufals, etc.)

7. Grani, s. m., lat. granarium, grenier.

Ades m' escont en grani o en seillier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Alors je me cache en grenier ou en cellier.

8. Granja, Granga, s. f., grange, métairie.

De las proprias vinhas, de la maio e de las granjas de Granselva.

Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 125. 

Des propres vignes, de la maison et des granges de Granselve.

Quatre sestiers de seguel a la granja de Banis. 

Tit. de 1222. DOAT, t. CXIV, fol. 88. 

Quatre setiers de seigle à la métairie de Banis. 

Devers la granga de Donzac.

Tit. de 1270. DOAT, t. XCI, fol. 85. 

Devers la grange de Donzac. 

CAT. ESP. PORT. Granja. (chap. Granjagranges o granjes.)

9. Grangier, s. m., granger, celui qui avait la direction d'une métairie, d'une grange appartenant à un monastère.

Prior, celarier, obrier e grangier.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 238.

Prieur, cellérier, maître de l'oeuvre et granger.

Adjectiv. Frayre... grangier.

Tit. de 1254, DOAT, t. CXV, fol. 89. 

Frère... granger. 

CAT. Granger. ESP. Grangero (granjero). (chap. Grangé, grangés, granjera, grangeres.)

10. Granulos, adj., granuleux, grenu.

Carn porcina granuloza. Eluc. de las propr., fol. 100.

(chap. Carn de gorrino granulosa.)

Chair de porc granuleuse.

- Spécial. Couleur de garance, rouge.

Blavenc ni vert ni granulos.

Eluc. de las propr., fol. 58.

Bleuâtre ni vert ni couleur de garance. 

ESP. Granujoso (granuloso). IT. Granelloso. (chap. Granulós, granulosos, granulosa, granuloses; gránul d' aufals, granuls per als conills.)

11. Granar, v., grener, produire des graines.

Vezem granar e florir.

(chap. Veém graná y florí.)

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

Nous voyons grener et fleurir. 

Terra que ses labor grana.

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Terre qui sans labour produit. 

Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir, 

Aquest deu sobre totz granar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais si oncques nulle joie pût fleurir, celle-ci doit au-dessus de toutes grener. 

CAT. ESP. Granar. IT. Granare. (chap. Graná.)

12. Engranar, v., engrener. 

Part. pas. Que negun blat pezat que sia engranatz, non sia levatz de la tremueia tro que sia moutz. Cartulaire de Montpellier, fol. 140. 

Que nul blé pesé qui soit engrené, ne soit enlevé de la trémie jusqu'à ce qu'il soit moulu.

13. Milgrana, s. f., grenade. 

Met un estront per milgrana.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seing' En. 

Met un étron pour grenade. 

ANC. ESP.

Ond nació tal milgrana, feliz fó el milgrano, 

Et feliz la milgrana, que Dió tanto buen grano. 

Salió un sancto grano de la sancta milgrana.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 675 et 689. 

ESP. MOD. Granada. IT. Melagrana. (chap. Mangrana, mangranes; mansana o poma granada.)

Mangrana , granada

14. Milgranier, s. m., grenadier.

Oliviers, milgraniers. Leys d'amors, fol. 51. 

(chap. Olivés u oliveresmangranés o mangraneres.)

Oliviersgrenadiers.

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

15. Grus, s. m., grain. 

Gru de razim negre. Eluc. de las propr., fol. 37. 

Grain de raisin noir. 

Adv. comp. Manja I razim gru e gru, o pauc e pauc.

(chap. Se minge un raím gra a gra, o poc a poc.)

Leys d'amors, fol. 114.

Mange un raisin grain à grain, ou peu à peu.

16. Engrunar, v., égrener, séparer, détacher. 

Part. pas. Saumada de cebas... si son engrunadas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106. 

Charge d'oignons... s'ils sont séparés. 

CAT. Engrunar.

17. Esgrunar, v., égrener, mettre en débris.

Sa tor e so mur fragna et esgru.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

Que sa tour et son mur il brise et mette en débris.

CAT. Esgrunar.

18. Degrunar, v., égrener, ôter grain à grain.

Fig. Marcabruns, lo filhs Marcabruna

Fo engendratz en tal luna 

Qu'el sap d' amor com degruna.

Marcabrus: Dirai vos.

Marcabrus, le fils de Marcabrune, fut engendré en telle lune qu'il sait touchant l'amour comment il égrène.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Gran, adj., lat. grandis, grand, large.

Gran ben e gran honor 

Conosc que Dieus me fai.

B. de Ventadour: Pus me. 

Grand bien et grand honneur je connais que Dieu me fait.

Fa gran nueg.

G. Riquier: Ab plazen. 

Il fait grande nuit.

Dans la langue des troubadours et dans celle des trouvères cet adjectif fut un adjectif commun; cependant, des troubadours l'ont employé au féminin, mais très rarement: 

Sa beutat es tan granda.

A. Daniel: Ans qu'els cims. 

Sa beauté est si grande.

Substantiv. Que tengatz dreytura als paucs e alhs grans. Philomena.

Que vous teniez justice aux petits et aux grands. 

I pertus del gran d'una cavilha. Liv. de Sydrac, fol. 139.

Un trou du grand d'une cheville. 

De pauc en gran e de gran en maior.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

De petit en grand et de grand en plus grand. 

Comparatif. Que uns palais granors fon fatz. V. de S. Honorat. 

Qu'un palais plus grand fut fait.

ANC. FR. En grant chierté l' aveit Rou por sa grant valor. 

E complaintes granz è petites.

Roman de Rou, v. 1725 et 9562.

Ma grant dolour et mes maus alégier. 

E tant me fi en sa grant loïauté. 

Le Comte d'Anjou. Ess. sur la Mus., t. II, p. 154. 

De deux grands déitez la faveur je désire. 

Premières œuvres de Desportes, fol. 24.

Grand a conservé dans la langue actuelle son genre commun en diverses circonstances, telles que grand mère, grand messe, grand salle, grand chambre, grand route, etc.

La langue des trouvères eut aussi grenor, graindre, greignor, etc., pour exprimer les termes de comparaison:

Ainz mais ne n'ot joie graignor. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 293. 

N' éussent-il pas grenor joie.

Roman du Renart, t. I, p. 119. 

Cayn, qui frères fu d' Abel, 

Ne fist pas greignor trahison. 

Six jours après la Saint-Jehan, 

Que li jours sont gregneur de l'an. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 193, et t. II, p. 229. 

Ambedeux sunt moult grans, mais charité est graindre.

Jehan de Meung, Test., v. 1849. 

Loc. Pogra m guerir ses afan

Que ja no 'n traysses pauc ni gran. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Pourrait me guérir sans peine que jamais je n'en tirasse petite ni grande. Gran temps a. Declaramens de motas demandas. 

Grand temps il y a. 

Adv. comp. Gran ren d' armatz ensems brugir. 

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Beaucoup de soldats ensemble gronder.

Voyez Ren.

L'ancien italien a souvent employé gran. Des lexicographes ont dit que c'était una voce sincopata di grande; ils auraient pu reconnaître que c'était un emprunt à la langue provençale. 

CAT. ESP. Gran. PORT. IT. MOD. Grande. (chap. Gran, grans; granet o grandet, granets o grandets, graneta o grandeta, granetes o grandetes.)

2. Granmen, Grandamen, adv., grandement, beaucoup.

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan, q' en vivetz dolen.

B. Calvo: Ges no m'es. 

Car avec tout cela qu'il vous y vaut grandement, ils vous ont enlevé tant, que vous en vivez dolents. 

Aparellet se granmen d' anar al rei. 

V. de Guillaume de Baux. 

S' apprêta grandement d'aller au roi. 

De leys ni de decretz non apris anc granmens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De lois ni de décrets je n'appris oncques beaucoup. 

Melhuret... tan grandamen sanhta Glieia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 35. 

Améliora... si grandement sainte Église. 

ANC. FR. Lor ad grantment le soen doné. 

Marie de France, t. I, p. 158. 

Quant il partit de son pays 

Pas grammant d'argent il n'avoit. Repues franches, p. 21. 

ESP. PORT. IT. Grandemente. (chap. Granmen)

3. Grandesa, Grandeza, Grannessa, s. f., grandeur, étendue, hauteur, puissance.

La grandesa de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

(chap. La grandesa de la terra.)

L' étendue de la terre.

Los murs nauts de la grandesa de L coydats.

L'Arbre de Batalhas, fol. 33. 

Les murs hauts de l' étendue de cinquante coudées.

Fig. De grandeza e d' eternitat. Brev. d'amor, fol. 7.

De puissance et d' éternité. 

Charitaz cobre la grandesa dels pechaz. 

Trad. de Bède, fol. 19.

Que charité couvre la grandeur des péchés. 

Cobrira la grannessa dels peccatz. Épître de S. Jacques.

Couvrira la grandeur des péchés. 

ANC. FR. Qui toutes fois n'oublie sa grandesse, 

A ces seigneurs parlant comme maistresse. 

Histoire d'Anne de Boleyn.

CAT. Grandesa. ESP. PORT. Grandeza. IT. Grandezza.
(chap. Grandesa, grandeses.)

4. Granditat, s. f., grandeur, étendue.

Cove... que la cauza haia granditat. 

En lors dimencios, granditat.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 107. 

Il convient... que la chose ait grandeur. 

En leurs dimensions, grandeur.

ANC. FR. Sa force et sa grandité.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 149.

5. Grandir, v., lat. grandire, grandir.

Qui en loc remanra de vos tres,

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.

G. Faidit: Fortz chausa.

Qui en place restera de vous trois, doit bien avoir pure volonté et ferme pensée d' augmenter et de grandir de toutes bonnes qualités.

ANC. ESP. Grander. IT. Grandire.


Granat, s. m., lat. granatus, grenat.

Es faitz granatz, 

Qu'a maracde retray.

Serveri de Girone: Sitot s'es. 

Est fait grenat, qui revient à émeraude. 

CAT. Granat. ESP. (chap.) Granate. IT. Granato.

2. Granada, s. f., grenat.

Car aqui avia carboncles, saphirs, maracdas, dyamans, turquisas, granadas et totas manieyras de peyras preciosas. Libre de Tindal.

Car là avait escarboucles, saphirs, émeraudes, diamants, turquoises, grenats et toutes espèces de pierres précieuses. 

PORT. Granada.


Granissa, Granzissa, s. f., grêle. 

Granissa es gota de ploia... en l' ayre congelada.

Eluc. de las propr., fol. 137. 

Grêle est goutte de pluie... en l'air congelée. 

Gran granzissa, si co bezans, deycendet del cel. 

Trad. de l'Apocalypse, ch. 16. 

Large grêle ainsi comme besant, descendit du ciel. 

CAT. Granis. ESP. PORT. Granizo. (chap. Granís, pedra; granissada o pedregada. Granissat: beguda en gel. Ha granissat o pedregat.)

2. Gressa, Greza, s. f., grêle.

Gressa fu faita.

Li home blastemeron Dieu per la plaga de la greza.

Trad. de l'Apocalypse, ch. 8 et 16.

Grêle fut faite.

Les hommes blasphémèrent Dieu à cause de la plaie de la grêle.

3. Grandinar, v., lat. grandinare, grêler. 

Cum ades plova, ades grandine, ades neve. 

Eluc. de las propr., fol. 135. 

Comme maintenant il pleuve, maintenant il grêle, maintenant il neige.
IT. Grandinare. (chap. Granissá, pedregá.)


Granoilla, Granolha, s. f., du lat. rana, grenouille.

Ans que chant la granoilla.

Guillaume de Berguedan: Chanson. 

Avant que chante la grenouille. 

Peire d'Alvernhe a tal votz 

Que chanta cum granolh' en potz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.

Granolha... no cura de sos filhs. Eluc. de las propr., fol. 154. 

Grenouille... ne se soucie de ses petits. 

CAT. Granota. (chap. Rana, ranes; los embrions se diuen cullerotcullerots.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

Grapaut, Crapaut, s. m., crapaud. 

La terra que porta e noyris los porcs e los grapautz aysi ben com los reys. V. et Vert., fol. 34. 

La terre qui porte et nourrit les porcs et les crapauds aussi bien que les rois.

Serps lai ac e grapautz enviro, per totz latz. 

Roman de Fierabras, v. 2000. 

Il y eut là serpents et crapauds à l'entour, de tous côtés.

Peyra precioza engendrada el cap del crapaut.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Pierre précieuse engendrée en la tête du crapaud. 

Nég. expl. No t pres un grapaut.

Raimond l' écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Je ne te prise un crapaud.

ANC. CAT. Grapalt, grapaut. CAT. MOD. Calapat (gripau).
(chap. Saposapos.)

2. Crapaudina, s. f., crapaudine.

Crapaudina es peyra precioza, engendrada el cap del crapaut.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Crapaudine est pierre précieuse, engendrée en la tête du crapaud.

Crapaudine est pierre précieuse, engendrée en la tête du crapaud.


Graissan, Graixant, s. m., crapaud. 

Graissans ni serps que s'amola

No m fai espaven.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Crapaud ni serpent qui s' amoncelle ne me fait peur.

Dyable no pot suffrir la bona odor del enguen de misericordia, aytan pauc com graixant la odor de razi. V. et Vert., fol. 74; 2e Ms.

Diable ne peut souffrir la bonne odeur de l'onguent de miséricorde, aussi peu comme crapaud l'odeur du raisin.


Gras, adj., lat. crassus, gras. 

Fo pus gras que calha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Fut plus gras que caille.

Fructifica pus en magra terra que en grassa. 

Coma aquell que fay oly, que reten lo plus gras, e gieta por la caca.

V. et Vert., fol. 75 et 35. 

Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse. 

Comme celui qui fait huile, qui retient le plus gras, et jette dehors la lie.

- Fertile, fécond.

La plus grassa cauza que sia, es la terra. 

Es la terra plus grassa que res que sia.

Liv. de Sydrac, fol. 112. 

La plus grasse chose qui soit, c'est la terre. 

La terre est plus grasse que chose qui soit. 

Subst. et loc. No y reman gras ni mesquis. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per los. 

N'y reste gras ni chétif. 

ANC. FR. S' éusse bone poule crasse. Roman du Renart, t. II, p. 259.

Un singe cras è parcréu. Marie de France, t. II, p. 191.

Ge les voi, les jengléors, 

Plus cras qu' abbés ne que priors.

Roman de la Rose, v. 2568. 

CAT. Gras. ESP. Graso. IT. Grasso. (chap. gort, gorts, gorda, gordes, que té molta grassa, greix, sagí. Gros, grossos, grossa, grosses. Sebós, sebosos, sebosa, seboses. De bon añ; majetón; com un jónec

Juaquinico MonclúsOriol Junqueraslo rey de Fransa Louis VI le Gros.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, crassus

2. Grassament, adv., grassement.

Loc. Viure grassament. Lo novel confort. 

Vivre grassement.

ANC. CAT. Grassament. IT. Grassamente.

3. Grasset, Grazet, adj. dim., grasset, grassouillet.

Grasset e de fresca color. Brev. d'amor, fol. 55. 

Grassouillet et de fraîche couleur. 

Grazet c' ades iesca del niu.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Grassouillet qui maintenant sorte du nid. 

ANC. FR. Si le trova grasset e gros.

Roman du Renart, t. II, p. 300. 

Tant l'a trové plain e craset. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1, p. 44. 

ESP. Grasete. IT. Grassetto. (chap. Gordet, gordets, gordeta, gordetes; grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

dicsionari chapurriau castellá, M

4. Grasseza, s. f., embonpoint, graisse.

Dedins ab grasseza, defora ab magreza

Eluc. de las propr., fol. 250. 

Dedans avec graisse, dehors avec maigreur. 

ANC. CAT. Grassesa. ESP. Graseza. IT. Grassezza.

5. Grais, s. m., graisse.

De grais de porc ben fondut.

(chap. De greix de gorrino ben fos; sagí, grassa que se fa aná per a fé les ensaginades o ensanginades.)

ensaginada

Deudes de Prades, Auz. cass.

De graisse de porc bien fondue.

Loc. fig. Sel que d' autrui grays s' engrayssa. 

B. Alaman de Narbonne: No puesc. 

Celui qui de la graisse d'autrui s' engraisse. 

CAT. Grex. (chap. greix, grassa, sagí; v. engrassá.)

6. Graissa, s. f., graisse, embonpoint.

Ab graissa d'auca o de galina.

(chap. En grassa de oca o de gallina.) 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec graisse d'oie ou de poule.

De que ve la graissa el cors. Liv. de Sydrac, fol. 35. 

De quoi vient la graisse au corps. 

ESP. Grasa. (chap. Grassa, grasses.)

7. Grayshos, adj., graisseux.

Leu crema, cum sia unctuos et grayshos. Eluc. de las propr., fol. 218.

Brûle facilement, comme il soit onctueux et graisseux. 

CAT. Grexos. (chap. Greixós; engrassat, engrassats, engrassada, engrassades.) 

8. Engrayshament, s. m., engrais. 

Cabra... dona... so fems et urina a terra engrayshament.

Eluc. de las propr., fol. 242. 

Chèvre... donne... sa fiente et urine engrais à la terre. 

ANC. CAT. Engressament. IT. Ingrassamento. (chap. Engordimén, engreixamén, engrassamén.)

9. Engraissar, Engruaissar, v., engraisser.

La vianda del cors non deu esser per delechar ni per engraissar, mais per noyrir. V. et Vert., fol. 60. 

La sustentation du corps ne doit pas être pour delecter ni pour engraisser, mais pour nourrir.

Bueus e bocx e cabra autressi 

Engraisson tot auzel mesqui.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Boeuf et bouc et chèvre pareillement engraissent tout oiseau chétif.

Rosiers, per aiga que l' engrueis,

Non a tal briu.

A. Daniel: Sols sui. Var. 

Rosier, pour eau qui l'engraisse, n'a pas telle valeur.

Fig. L' offerenda del just engraissa l'altar.

Trad. de Bède, fol. 69.

L'offrande du juste engraisse l'autel.

De Dieu se noyriss, de Dieu se engrayssa. V. et Vert., fol. 100.

De Dieu se nourrit, de Dieu s'engraisse.

ANC. CAT. Engrassar. ESP. Engrasar. PORT. Engraxar. IT. Ingrassare.

(chap. Engrassá: engrasso, engrasses, engrasse, engrassem o engrassam, engrasséu o engrassáu, engrassen; engrassat, engrassats, engrassada, engrassades.)


Grasal, Grazal, Grazaus, s. m., cratère, vase, jatte.

No remanra a donar aurs ni deniers 

Ni enabs ni grasals ni candeliers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Ne restera à donner or ni deniers ni coupe ni vase ni chandelier. 

Saumada de grazals, I grazal.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114. 

Charge de vases, un vase. 

En lo bacin, o en grazal. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Dans le bassin, ou en jatte.

(Chap. Grial, grials; grela, greles; griala, griales.)

San bassí san bassá ting caguera y no puc cagá

Saint-Gréal, vase fameux dans la chevalerie, et qui a fourni le titre d'un roman.

Que s' esbaic d' esguardar

Tan, que no saup demandar

De que servia

La lansa ni' l grazaus.

Richard de Barbezieux: Atressi cum Persevaus.

Qui s'ébahit à regarder tellement, qu'il ne sut demander de quoi servait la lance et le Saint-Gréal.

ANC. FR. Comme icelle femme eust appareillé un grasal ou jatte plain de prunes... et ledit grasal ou jatte eust mis à son huis.

Lett. de rém. de 1416. Carpentier, t. II, col. 654.

ANC. CAT. Gresal. ANC. ESP. Grial.


Grasula, s. f., fruit de la joubarbe.

De grasula de barbaiol 

Que sobre peiras estar sol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Du fruit de joubarbe qui a coutume d'être sur les pierres.

joubarbe, grasula, barbaiol, jovibarba, barbe de Jupiter

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Fornir - Fors


Fornir, v., fournir, garnir.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Non pot fornir son chant. Deudes de Prades, Auz. cass.

Ne peut fournir son chant.

Part. pas. Plus agradans e plus fornitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plus agréable et plus fourni.

CAT. ESP. PORT. Fornir. IT. Fornire.


Forre, s. m., fourrage, paille.

Erbatge de sa terra, forre ni fen. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19.

(chap. Herbache de sa terra, forrache y fenás.)

Herbage de sa terre, fourrage ni foin.

ANC. FR. Isnelement l'a ou forre boutée.

Roman d'Agolant, v. 615.

Ne sert à rien de faire barbe de fouarre.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 263.

2. Fouratge, s. m., fourrage, pillage.

Se atendion al dit fouratge.

Chronique des Albigeois, col. 44.

S'attendaient audit pillage.

ESP. Forrage (forraje). PORT. Forragem. IT. Foraggio. (chap. Forrache, forraches; minjá per al bestiá, tan de cárrega com de carn o lleit; palla, aufals, pipirigallo, fenás, avena, sibada, vessa, soja - no ne ñabíe cuan yo encara anaba al bestiá -, blets, etc.)

3. Folrier, s. m., fourrier, pillard, fourrageur. (Dans le domaine militaire, le fourrageur est le cavalier qui allait sur le terrain ennemi pour enlever le fourrage ou nourrir ses chevaux...)

XIIII (XIV) leguas van avan li folrier.

Roman de Fierabras, v. 214.

Quatorze lieues vont avant les fourriers.

ESP. Forragero (forrajero). PORT. Forrageiro. IT. Foraggiere.

(chap. Forraché, forrachés: caballé que entrabe al terreno enemic per a robá lo forrache o per a alimentá lo seu caball y datres besties de cárrega que solíen portá: macho, mula, be desmemoriada o en bona memoria, burro, ruc, burra, somera, animals de cuatre potes que tenen mes inteligensia que los catalanistes de dos.)

Lo burro mort.

4. Fourrejar, Fourregiar, v., fourrager, piller.

Son volguts anar fourregiar los que eran morts.

Aquels que fourrejavan. Chronique des Albigeois, col. 44. 

Sont voulus aller piller ceux qui étaient morts. 

Ceux qui fourrageaient.

ANC. FR. Ce nonobstant les dits Anglois

Les pillerent et fouragerent.

Vigiles de Charles VII. t. II, p. 2.

ESP. (forrajear) PORT. Forragear. IT. Foraggiare.

Fors, adv., lat. foris, hors, dehors.

Sion trap tendut per fors jazer.

(chap. literal: Que siguen tendes esteses per a fora dormí; que se estenguen tendes per a dormí afora. Trap se li díe a una tenda de campaña, que normalmén estaben fetes de drap, draps, tela, teles, com les famoses de Mongolia y datres paísos no catalans. Los draps de Peñarroija de Tastavins tos u poden explicá mol be, perque són espessialistes en la llengua ocsitana y lo seu dialecte catalá.
Lo maestre de estos borinots es Ignacio Sorolla Vidal.)

Los Draps, Penarroija de Tastavins. Mos fem agüelos.

Los Draps , Penarroija de Tastavins

Bertrand de Born: Non estarai.

Que tentes soient tendues pour coucher dehors.

Prép. Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval.

(chap. Adins y afora del seu domissili; de casa seua.)

Dedans et hors sa demeure.

Prép. comp. Sui fors dei dreg viatge.

B. de Ventadour: La doussa. 

Je suis hors du droit chemin.

Conj. comp. Fors quant tu... m' en absolveras. Tit. de 1036.

(chap. Fora (exepte) cuan tú... m'en absoldrás, me dispensarás (de fé lo que estic prometín ara. Són fórmules de fidelidat, com les del añ 842, coneguts com a serments, sagramens, homenaches.)

Hormis quand tu... m'en dispenseras.

Enans, sapchatz tos temps vos servirai,

Fors que jamais vostres drutz no serai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Au contraire, sachez que toujours je vous servirai, excepté que jamais je ne serai votre amant.

ANC. FR. Cunseil pristrent ke fors istreient, 

E fors al plein les atendreient. 

Roman de Rou, v. 6655. 

Le feri si parmi le cors 

Que le tronçon en paru fors.

Roman du Renart, t. III, p. 245. 

IT. Fore, fuore, fori, fuori.

3. Foras, Fora, adv., lat. foras, hors, dehors.

Menet lo ab si foras, lonh del castel.

(chap. Lo porte en ell afora, lluñ del castell.)

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Le mena avec soi dehors, loin du château. 

Prép. comp. Que res no y aia part en me 

Mas vos sola, foras de Dieu. 

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Que rien n'y ait part en moi que vous seule, en dehors de Dieu. 

ANC. ESP. 

E foras por precio bono non daba ren por al.

Poema de Alexandro, cop. 2021. 

CAT. Fora. ESP. MOD. Fueras, fuera. PORT. Fora. IT. Fora, fuera. (chap. Fora, afora, a les afores.)

3. Defors, adv., dehors.

Es malvatz defors e dedins.

(chap. Es malvat afora y adins; a fora y a dins.)

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Est mauvais dehors et dedans.

Defors son sanh Andrieus, 

E 'l cor es dedins juzieus.

Raimond de Castelnau: Er a ben.

Dehors sont saint André, et le coeur au dedans est juif.

ANC. FR. Et s'el vous chastie defors, 

Aiés dedans cuer d' aiment.

Roman de la Rose, v. 4020.

4. Deforas, adv., dehors.

Es dins poiritz e vermenos,

E deforas par bels e bos.

Roman de Jaufre, fol. 32.

Est dedans pourri et vermineux, et dehors paraît beau et bon. 

ANC. ESP. Non deve ser esleido defora de la cibdat.

(MOD. No debe ser elegido de fuera de la ciudad.)

Fuero Juzgo, t. I, p. 3.

CAT. Defora. ESP. MOD. Defuera (afuera; de fuera).

5. Forceis, prép., hormis, excepté. 

Conj. comp. Non tenias negun garent de toz pechaz, forceis que te mezeus. Trad. de Bède, fol. 2.

Que tu ne tiennes nul garant de tes péchés, excepté que toi-même.

6. Foral, adj., exclu.

Que sia foral del cosselh del baile.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 253. 

Qu'il soit exclu du conseil du bailli.

7. Forda, adj., extérieur.

Cant nostre fordas hom, so es nostra charns, dejuna, el cors dedins ora.

Trad. de Bède, fol. 53. 

Quand notre homme extérieur, c'est-à-dire notre chair, jeûne, le coeur au-dedans prie. 

Fig. Si alcus te chastia del pechat forda, tu, li cofessa los pechaz que sunt dins te. Trad. de Bède, fol. 50.

Si aucun te reprend du péché extérieur, toi, confesse-lui les péchés qui sont dans toi.

8. Forsaic, adj., impertinent. 

No sias orgolhos ni forsaics. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.

(chap. No sigues orgullós ni impertinén - com Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, lo tonto inútil del catalanisme.)

Ne sois orgueilleux ni impertinent.

9. Foresgue, adj., qui est du dehors, étranger, sauvage.

Si voletz un auzel foresgue,

En tres jorns, far aisi domesgue.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si vous voulez, en trois jours, faire ainsi domestique un oiseau sauvage.

10. Forestier, Forastier, Forasteyr, adj., du lat. foris stare, étranger.

Es mays de reson que l'argent... resta en las mans dels subgiects que d'autras personas forestieras. Statuts de Provence. BOMY, p. 14.

Il est plus de raison que l'argent... reste dans les mains des sujets que d'autres personnes étrangères. 

Subst. Cels del covent e 'ls forestiers. V. de S. Honorat. 

(chap. Los del convén y los forastés.)

Ceux du couvent et les étrangers.

- Forestier, qui est situé en dehors.

De las vilas forasteyras.

(chap. De les viles forasteres.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.

Des villes forestières. 

CAT. Foraster. ESP. Forastero. PORT. Forasteiro. IT. Forestiere, forestiero.

(chap. Forasté, forastés, forastera, forasteres.)

11. Forostar, v., chasser, bannir. 

Part. pas. A forostada honor de son paes.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

A banni honneur de son pays.