LXI.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 29 de diciembre de 2022
Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus
domingo, 13 de noviembre de 2022
Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda
Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda (pavordre) de la Seu de Leyda natural del Archabisbat de Tarragona.
Jesus Christus.
Los noms de nostre Senyor Deu Jesu Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua benignement invocats.
Vist per nos don Pere per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona frare Enguera en sacra theologia mestre del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor etc. per la mateixa Sancta Seu apostolica inquisidors de la heretica e apostatica pravitat dats creats e deputats en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna e lo dit reverend mestre Enguera vicari general en los actes de la Sancta inquisitio per lo reverendissimo Senyor don Gonçalbo Ferrandez de Heredia Archabisbe de Tarragona be e diligentment examinat lo proces criminal devant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor e procurador fiscal del Sanct Offici de la inquisicio de una part agent e denuntiant e mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona convers e del linatge de jueus devallant de la part altra defenent en e sobre la petitio e demanda e accusatio devant nos per lo dit procurador fiscal contra lo dit mossen Dalmau de Tolosa donada e intentada en la qual diu e allega que dit mossen Dalmau de Tolosa es fill de pare e mare conversos e per semblant de linatge de jueus devallant e la dita sa mare nomenada Isabel de Tolosa per heretica fugitiva per los reverends olim inquisidors condemnada e que moltes e diverses vegades en los dies dels digmenges y festes manades per Sancta mare Esglesia lo dit Dalmau de Tolosa faea faena ingerint e posantse a fer algunes obres servils les quals als catholics christians son prohibides de fer en dits dies de festes e digmenges manades e que moltes e diverses vegades per la devotio e creença que tenia a la ley de Moyses ha servat e tengut los dissaptes solemnizant aquells a la forma e modo judaica comensant lo divenres en la nit lexant se de negociar e tractar mudantse les camises e robes per honrar e festivar los dits dies dels dissaptes. Mes que ha servades festes e solemnizades moltes paschas e festes dels jueus en special la pascha dels jueus quis diu del pa alis menjant en aquell lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab altres persones en companya sua tots los vuyt jorns que duraba dita festa de pascha pa alis e altres viandes que los jueus en les tals festes e paschas acostumen manjar. Item que moltes e diverses vegades per la devotio gran que a la dita ley de Moyses tenia dit Dalmau de Tolosa ha fets e dejunats los dejunis judaychs en companya daltres persones per heretges condemnades en special lo gran dejuni ques diu de Quipur (Equipur anteriormente) quis fa en lo mes de setembre a la forma judaica no menjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles stants ab los peus descalçes e ans de sopar lo dit Dalmau de Tolosa e los altres exien en part que podien veure lo cel e se agenollaven ab los genols (aún se encuentran muchas palabras con una sola l, genolls, legir, libre, etc) mesos en terra e faen tots la oratio maldant e faent altres coses e cerimonies judaiques e apres tots anaven a sopar apres que eran exits de les steles e que lo dit Dalmau de Tolosa demanava perdo a les persones que en sa companya aquelles hores ab ell en dites cerimonies eran. E apres totes sopaven de les viandes judaiques que staven apparellades. Item que tenint lo dit Dalmau de Tolosa creença e gran devotio en la ley de Moyses portava en si e en sa persona una nomina scrita en hebraich feta a forma de un rotol creent que portant aquella no podia haver nenguna adversitat e moltes altres scriptures judaiques diu que portava ab si per la devotio que a la ley de Moyses tenia. Item que moltes e diverses vegades per guardar e observar los preceptes e manaments de la ley de Moyses dit Dalmau Tolosa manjava gallines e altres volateries e altra carn degollades per mans de jueus a la forma e modo judaica e que no manjava carn salada de porch ni conills ni altres animals del pel agut ni peix sens scata prohibides menjar per la ley dels jueus e que si alguna volateria manjava volia que fos degollada al modo judaich e que sempre fossen sublimades ab aygua e ab sal e oli e no ab sagi ni carn salada. Item que por la observança de la ley de Moyses e devotio que lo dit Dalmau de Tolosa a aquella tenia faea netejar e purgar la carn del greix e levar la vertoleta de la cuxa e mes que moltes e diverses vegades ha fetes e servades moltes e diverses serimonies e ritus de la ley de Moyses e ha dites moltes paraules hereticals contra nostra sancta fe catholica christiana segons que mes largament de dites coses consta e se monstra en la dita demanda e accusatio contra dit Dalmau de Tolosa per lo dit promotor fiscal donada e intentada a la qual nos referim per les quals coses lo dit procurador fiscal demana e requiri per los reverends olim inquisidors esser pronunciat e declarat dit Dalmau Tolosa haver insidit e encorregut sententia de excomunicatio e esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica e per tal haverse de condemnar e liurar al bras e justicia secular. Vistes per nos les respostes per lo dit Dalmau Tolosa fetes e donades a la demanda sobredita contra ell donada e articles en aquella contenguts e la assignatio e termini al sobre dit procurador de la fe a probar donats e assignats. Vists encara los terminis e dilations al dit Dalmau de Tolosa e als defensors e advocats de aquell en gran numero donades e a contra e assignades. Vist que en dit proces trobam per dits e depositions de testimonis que lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab Na Isabel de Tolosa mare sua e Gabriel de Tolosa e Lois de Tolosa sos germans Blanquina muller del dit Lois de Tolosa e Aldonça muller del dit Gabriel de Tolosa cunyades sues filles den Gabriel March de la vila de Falset e una dona vella avia dels dits Gabriel e Dalmau de Tolosa tots per heretges condemnats junctament ab dit Dalmau delat faen e servaven e solemnizaven la pascha sobredita dels jueus en la forma ques segueix ço es que faen purgar lo forment que havia de servir per al pa de la dita pascha molt netament en casa del dit Gabriel de Tolosa en la ciutat de Tarragona e apres venia un jueu quis faea parent de les dites Toloses nomenat lo jueu de la parra portantsen lo dit forment a la juhiria (judería) e apres la muller del dit jueu lo pastava e quant lo havia pastat lo dit juheu de la parra lo portava a la casa del dit Gabriel de Tolosa hon dita pascha judaica se celebrava faent coques alises e les donava a la vella mare dels sobredits Tholoses lo qual pa alis los faea piquar ab un morter e lo faen coure ab species de salses e ous en una caçola nova e compraven totes les aynes noves que eran menester per la casa de les quals servien en tot lo temps que durava la dita pascha e aquellos sobredites dones les se rantaven e no permettien que nenguna serventa les netejas e apres que era acabada la dita pascha la qual durava huyt jorns astojaven les dites aynes e no servien mes e en tot aquest temps lo dit Dalmau de Tolosa e tots los sobredits manjaven del dit pa alis e que per cobrir e dissimular si algu venia a casa per cas no veessen que no manjaven del dit pa alis de la pascha posaven en dita taula pa levat pero que no manjaven de aquell e per mes cobrir e dissimular los dits Dalmau Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit pa e que en dits dies de la pascha manjaven gallines degollades e carn de la carneceria dels jueus e algunes persones converses ço es la viuda Alexandria e En Gabriel March per heretges condemnats e altres conversos en dits dies de la pascha judaica venian a visitar a la casa del dit Gabriel Tolosa e en dita pascha se reposaven los quals tanbe manjaven del dit pa alis e de les dites viandes que eran apparellades en la dita casa e tots guardaven la dita pascha judaica axi com los jueus mateixos tant com podian. E mes trobam que en lo temps de les figues e dels rayms los sobredits En Dalmau de Tolosa ensemps ab dita Isabel de Tolosa mare sua Gabriel Tolosa Lois Tolosa germans del dit Dalmau e les mullers de aquells faen un dejuni dels jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e una hora ans de sopar poch mes o menys lo dit Dalmau de Tolosa en la casa del dit Gabriel Tolosa ensemps ab Na Isabel mare sua e Lois Tolosa e Gabriel Tolosa germans e Blanquina muller del dit Lois Aldonsa muller del dit Gabriel exien en un cel ubert a peus descalsos genolls mesos en terra ben tancades les portes se agenollaven en terra e faen oratio al cel e apres feta dita oratio se anaven a sopar. Es veritat que en totes les vegades que los sobrenomenats faen e servaven dites cerimonies e juyateries no si trobave lo dit Dalmau de Tolosa per algunes vegades e per que era home de negocis e anava daça e della pero les vegades que lo dit Dalmau de Tolosa si trobava axi observava e solemnizava com tots los altres sobrenomenats per que tots staven e havitaven en una casa. E mes trobam per dits testimonis que lo dit Dalmau Tolosa per observatio de la ley de Moyses e la devotio que tenia als rits dels jueus tenia e servava los dies dels dissaptes en lo modo e forma judaiques stantse de negociar e contractar en aquells mudantse camises netes e robes millors que los altres dies dintra setmana començant ja lo divenres en la vesprada per honor dels dits dissaptes fins al dissapte al vespre ami e viandes apparellades lo divendres per al dissapte e altres coses a la forma judaica. Encara trobam per merits del dit proces e depositions de testimonis que los dits Dalmau de Tolosa feu e dejunava un dejuni ques diu dels jueus qui ve en lo temps dels rayms e figues de Burgiçot en lo temps quen Lois de Tolosa ab sa muller e sa mare Isabel de Tolosa stigueren en Barçelona be dos anys en lo carrer Ample en un canto prop casa de un Benet convers nomenat o Franci o Pere Venes lo qual tenia logada a una cambra que sta prop lo manjador de la dita casa un dia del dit temps dels rayms e figues de Burgiçot lo dit Dalmau de Tolosa son germa e Blanquina muller del dit En Lois en Gabriel mare dels dits En Lois e Dalmau de Tolosa tots faeren un dejuni de jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre que foren exides les steles e tots los sobredits tancats en dita cambra del manjador hon dits Lois Tolosa e sa muller acostumaven dormir dejunaren e soparen de peix e gallines e de la manera que desobre es dit lo dit Dalmau de Tolosa faea e solemnizava ab los sobrenomenats lo dit dejuni judaich en la ciutat de Barcelona. E mes trobam per merits del dit proces que lo dit Dalmau Tolosa per la gran devotio que tenia a la ley de Moyses e cerimonies e ritus de aquella festivava e honrava moltes festes de jueus en lo temps que venien entre lany ab grans robes bones e honrades mes que en altres dies anant en horts jardins e convits e deports ab los dits Gabriel e Lois Toloses tots e mullers de aquells e Na Isabel Tolosa mare sua e la viuda Alexandria e los dits Gabriel March heretges condemnats e altres conversos de la ciutat de Tarragona tots per honra e devotio de la ley de Moyses axi com los jueus acostumaven e practicaven. Mes que lo dit Dalmau de Tolosa per la devotio que a la dita ley tenia faea purgar e purgava lo carn que havia de manjar del greix e tambe faea obrir e obria la cuxa del molto e levaven la glanoleta (vertoleta) segons era pratica e costuma dels juheus. E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa portava ab si una nomina scrita en ebraich en pergami en forma de rotol (mezuzá) pensant e tenint cregut que puix portava la dita devotio e altres christians hebraica no li podia venir cosa alguna que li fos adversa ni mala. E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa que tenint poca devotio e creença en la ley evangelica no creent en lo sagrament de Sancta mare Esglesia essent ell excomunicat entrava moltes e diverses vegades en les esglesies mentre que los officis divinals se celebraven e assistia en aquells no tement ne faent cas de la dita excomunicatio e censures ecclesiastiques. E mes trobam en dit proces que lo dit Dalmau de Tolosa per observança de la ley Mosayca e devotio que en aquella tenia no menjava carn salada de porch per que era prohibit e vedat en la ley dels jueus. E mes avant trobam que per confessio del dit Dalmau de Tolosa se prova que com essent ell de edat de infantesa com la sobredita Na Isabel mare sua e Na Isabel Barona heretges condemnats (condemnades) essent la dita Isabel Tolosa en pensa en dies e dejunaven alguns dies entre setmana dit Dalmau de Tolosa li deya “ma mare perque voleu tant dejunar que vos matau a vos matexa" e que alguna vegada los deya a sa infantesa “yo ho dire al Bisbe per que vos castiga” pero ell ho faea per cerimonia judaica o no que Deu e ells ho saben. Finalment se prova be e lealment per depositio y relatio de molts testimonis com lo dit Dalmau de Tolosa es circuncis e retallat al modo e forma judaica (N. E. También Jesús fue circuncidado y tiene su fiesta en esa fecha) per hon clarament se monstra la descendentia sua esser de linatge de jueus e la devotio e ley que en aquella tenia e moltes altres coses ha fetes e perpetrades lo dit Dalmau Tolosa contra nostra Sancta fe catholica segons que largament se monstre en lo dit proces al qual en tot e per tot nos referim. Vistes finalment totes les altres coses en dit proces contengudes e totes les altres que veure e consyderar se podien oides totes les parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignar a sentencia segons que a major cautela los assignam als presents loch e hora haguda nostra deliberatio a nostre medur (madur) consell ab persones de molta scientia e bona conscientia nostre Senyor Deu Jesu Crist tenint devant los ulls de la nostra pensa del qual tots los justs e vertaders juys procehexen trobam que devem sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Dalmau de Tolosa esser transfferit transpassat al rits e cerimonies dels jueus e de la ley de Moyses e esser vertader heretge e apostatich de la nostra sancta fe e ley christiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia haver stat e esser de present en sententia de excomunicatio major e anathema ligat e laqueat e que devem declarar segons que ab la tenor de la dita present nostra sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra esser stat e esser de present confiscats ço es la una part al reverend Bisbe ordinari a qui es subdit com aquell a qui de dret se pertanga la segona a la Esglesia o Esglesies ques diu lo dit Dalmau de Tolosa es stat beneficiat e la terça part a la cambra del fisch del Rey nostre Senyor per los treballs e despeses que en la prosecutio de la causa e proces contra ell actitat se son fets. E mes ab la present nostra sententia a dit consell privam e per privat denunciam lo dit Dalmau de Tolosa de totes les dignitats e beneficis ecclesiastichs e officis publics e de totes e qualsevol honors es e liuram e donam a son ordinari perque aquell deposa e degradua de tots los ordens e graus ecclesiastichs en la forma de dret statuida e ordenada.
Et incontinenti lecta et publicata per me dictum notarium supradicta sententia usque in hujusmodi passum et locum predictus Dalmatius de Tolosa hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad aliud pulpitum sibi subjectum et constructum eodem modo in dicta Regia platea barchinonensi in qua personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater et dominus dominus Guillelmus Dei et apostolicae sedis episcopus Hypponensis indutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis ex dignitatibus canonicis et presbyteris sedis Barcinonae denique Dalmatio de Tolosa coram dicto reverendo Episcopo Hypponensi presente me Joanne Maya notario et scriba dicti secreti Sanctae inquisitionis predicto testibusque infrascriptis processit ad preferendam depositionis et degraduationis sententiam eaque tulit et promulgavit et illam per me prefatum Joannem Maya notarium et Sanctae inquisitionis scribam legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.
En nom del Pare del Fill e del Sanct-Spirit Amen. Per quant a nos Guillem Serra per la gratia de Deu e de la Sancta Sede Apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Dalmau de Tolosa canonge e preborda de Leyda habitant en la ciutat de Barcelona tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia esser heretge e haver gravament delinquit contra nostra Sancta fe catholica e haver comes crim no solamen grave mes encara molt damnable e danyos en tanta manera grave e enorme que del dit crim per tu perpetrat no soles la divina majestat has offes mas encara tota la maior part de la congregatio dels feels christians specialment en aquests regnes e senyories de Hespanya ses commoguda e scandalizada per la qual test fet indigne de tot offici e benefici ecclesiastich per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat a nos comesa per lo reverend senyor don Pere bisbe de Barcelona de la qual en aço usant privam a tu dit Dalmau de Tolosa de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits e te deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e pronunciam real e actualment e de fet segons la depositio de les sagrades canones tu dit Dalmau de Tolosa deure esser deposat e degraduat.
- Lata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum Guillelmum Serra episcopum Hypponensem et lecta alta et intelligibili voce et mandato suae reverendae dominationis per me Joannem Maya notarium et scribam supra nominatum die veneris decima septima mensis januarii anno predicto M quingentesimo quinto presente prefato Dalmatio de Tolosa heretico condemnato presentibus ibidem videntibus et audientibus magnificis viris dominis Jacobo de Fiella decretorum doctore canonico et decano sedis Barcinonensis Lodovico Despla archidiacono Antonio Codo Bartholomeo de Salavert canonicis sedis Barcinonensis Petro Joanne Ferrario Petro Antonio Falco in civitate Barcinonae domiciliatis Joanne Gonçalvo residente cum domino Castri et loci Dalcarras (castell y lloc de Alcarrás, Alcarraç) Alvaro de Montoya Dalmatio Çarriera domicellis Joanne Martialis decretorum doctore Petro de Ledesma et Petro Sancti Stephani nunciis officii Sancte inquisitionis et aliis pluribus prioribus abbatibus presbyteris et clericis religiosis atque secularibus personis in multitudine grandi et me jam dicto Joanne Maya notario memorato et Scriba officii Sanctae inquisitionis Barcinonae. Qua quidem sententia lata et promulgata incontinenti prefatus reverendus dominus episcopus presente me dicto Joanne Maya notario et testibus subscriptis degraduavit actualiter dictum Dalmatium de Tolosa hereticum condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo siquidem degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis qui cum illo deferebat et indutus vestibus laicalibus et desuper induta linea veste crocei coloris flamnis igneis depicta et mittra in capite ipsius apposita fuit reductus in sui gestum a quo exiverat per dictos ministros Sanctae inquisitionis. His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum episcopi et inquisitorum et Vicarii generalis ego dictus Joannes Maya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem ex confessione dictae sententiae que est tenoris sequentis.
- E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Dalmau Tolosa heretge apostata de nostra Sancta fe catholica christiana excomunicat privat e degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dites puixa ne dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e bras secular. Per tant ab tenor de la present nostra difinitiva sententia remettem e relaxam lo dit Dalmau Tolosa heretge e apostata dessus dit al magnifich e egregi misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor la Real cancellaria per lo rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya regent qui açi es present lo qual requerim tant quant de dret degua e podem e no en altra manera que reba lo dit Dalmau de Tolosa per nos desemparat e remes a son for e juy el pregam se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers lo dit Dalmau de Tolosa citra mort effusio de sanch e mutilatio de membres. E axi ho pronuntiam sententiam e declaram ab aquesta nostra diffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - P. Episcopus Barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor et vicarius reverendissimi domini archiepiscopi Terraconensis - F. Pay (Pays anteriormente) de Sotomayor.
Lata et promulgata fuit praeinserta sententia per dictos reverendos dominos episcopum Barcinonensem fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores hereticae pravitatis dictum reverendum magistrum Joannem Enguera pro reverendissimo domino archiepiscopo Tarraconensi in actibus Sanctae inquisitionis vicarium generalem et de ipsorum mandato alta et intelligibili (la última i es una t en el texto) voce lecta et publicata in dicta regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Maya apostolica Regia auctoritatibus (pone atctoritatibus) notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris Sancti Antonii intitulata decima septima mensis januarii (17 de enero, San Antonio Abad, Antón, Antoni) anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto praesentibus Joanne Jacon procuratore fiscali ex una et Dalmatio de Tolosa partibus ex altera presentibus etiam pro testibus vocatis atque assumptis magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis Barcinonensis Lodovico Despla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo similiter canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Antonio Falco Petro Joanne Ferrarii Petro Durall militibus in civitate Barchinonae domiciliatis Joanne Gonçales de Resende (Resente más arriba) milite domino loci Dalcarras vicarie Ilerdensis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discreto Bernardo Texidor presbytero Joanne Palomeres Guillelmo Laurador et me Joanne Maya notariis et dicti officii Sancte inquisicionis scribis et pluribus aliis tam masculis quam feminis in multitudine copiosa.
(Continúe en la sentensia contra Na Blanquina Casafranca)
miércoles, 1 de septiembre de 2021
Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.
Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.
(El rey en 1464 es Juan II, hasta su muerte y exequias, y le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).
Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:
COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.
ADVERTENCIA.
Hasta la última fecha citada, ocho de
marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la
deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha
habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones,
deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún
tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que
representaba en cierto modo el espíritu del país, y la
transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de
sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su
fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y
aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como
igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de
Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la
aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso
gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría
llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo
de prescindirse enteramente de los individuos que componían los
diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo
general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un
determinado número de personas que, representando a la Diputación y
a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos
diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha
a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la
última sesión y deliberación con que da fin el registro que
concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además,
de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la
preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen,
según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar
con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo
municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el
decurso de estos importantes
hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber,
la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del
año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde
esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las
deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la
reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes
de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número
regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del
mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir,
que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil
cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones,
frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los
demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen
estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo
de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de
estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y
regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente,
los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil
cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se
experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega
de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan
de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de
Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes,
quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al
cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían
los principios proclamados por la Diputación; o por otra
parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación
de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada
anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con
ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc.
Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a
una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco
interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único
registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer
documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última
carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la
última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de
manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al
registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al
tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único
salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector,
cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de
cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad
de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez
las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros
anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que
cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante
volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores,
con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II,
y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos)
entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma
época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo
sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda
imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a
los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que
desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por
consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los
tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que
corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de
cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno,
daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido
es como sigue.
Al molt alt e excellent senyor lo Rey de
Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor.
Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa
a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella
explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e
amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de
aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de
loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de
Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les
diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit
Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona
voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de
esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio
de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi
concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit
Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints
al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la
amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat
e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia
a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e
molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos
haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell
per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don
Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit
Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria
ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per
enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les
coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades
encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don
Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del
Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma
de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab
compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre
Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que
continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo
dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual
altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la
successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta
pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament
de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e
apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio
fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats
e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don
Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa
capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada
tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre
lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e
singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles
encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta
fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit
don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren
en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant
lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per
destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo
Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi
son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs
la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit
Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya
qui son membres units e indissolublament
agregats al dit
Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo
introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no
cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals
tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal
confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando
fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita
Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en
aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a
qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella
e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits
de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs
senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens
asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e
gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals
causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la
present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on
apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant
tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres
molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab
provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits
homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta
encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals
carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no
optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni
Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de
gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en
fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e
notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de
Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona
per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de
remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa
de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e
per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita
çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos
feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e
tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la
sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir
a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la
ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit
e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo
dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als
gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent
darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens
dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de
França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat
aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot
succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les
quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo
dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present
ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En
apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna
don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun
mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes
parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e
rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab
gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e
altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna
don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per
senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella
a la corona del
qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey
e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo
Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar
lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese
caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest
Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a
acostumat car
huncha (nuncha, nunca;
may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz
domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran
senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e
scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra
nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que
odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres
utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la
cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam
obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints
tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e
encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don
Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio
ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres
fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta
prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat
lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra
excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper
longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre
del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots
servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del
General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini
Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.
En nom de Deu sie e de la gloriosa
Verge Nostra dona Santa
Maria e del benaventurat
cavaller mossen Sant Jordi
e de madona Santa Eulalia
cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs
senyors deputats del General e consell representants lo Principat de
Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al
honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas
(galees, galeres; galeras)
patronejades per lo honorable En
Rafel Julia de lur
ordinacio va vers lo regna
de Portugal per les coses
devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa
diligencia les dites dues gualeas
se transfiren en lo dit
regne com abans poran
squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver
pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en
part alguna fins a tant sie al loch (loçh)
hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e
demostrant en totes coses esser gualeas
de cossaris
e provehints nos puixe haver lengua
dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo
regna de Portugal fara
exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret
lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo
Illustrissimo don Pedro de Araguo
al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab
letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e
suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple
lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla
hon sera lo dit Illustrissimo
Don Pedro Daraguon ab
aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a
la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo
Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la
letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo
e virtuos senyor Don Pedro de Araguo
en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria
li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen
Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra
senyoria que temps ha lo
dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor.
(Juan II está bien vivo,
y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E
per quant los cathalans uncha
han haguda intencio ne voluntat sens
rey e senyor viure com
sempre han acustumat e
molts princeps
e senyors
hajen acostament a la successio
entre los quals es vostra
Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per
saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en
voluntat e delliberacio de
haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor
si acceptaria la senyoria
e si seria en disposicio decontinent anar en
Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho
apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de
fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch
Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de
la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua
Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots
retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X
passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor
ans que del tot sie ab ell fara reverencia
ginoll ficat no
pero a terra e apres
acostar se ha mes aginollat
a terra besarli
ha la ma com ere
acustumat
als predecessors
e gloriosos
Reys
de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e
molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo
vostre Principat de Cathalunya
se rechomanen en gracia e
merce de vostra alta
Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada
primer metra li en la ma
aquella intitulada Al molt
alt e molt excellent senyor lo senyor En
Pere per la gracia
de Deu Rey Daraguo
et cetera comte de
Barchinona et cetera.
https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona (wikitrolas, mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)
//
E legida la dita letra lo dit mossen Francesch
Ramis demanara alli (al)
dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses
que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la
voluntat del dit Senyor
Rey lo dit mossen
Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la
sua excellencia que com los
cathalans lo
demanen el amen per senyor
e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal
persona la qual
divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com
aquella qui vertaderament devalle de la massa
dels Reys Daraguo
e a la qual pertany la Senyoria
li placie decontinent se reculle en les dites gualeas
per venir en lo dit seu
Principat e dominar
aquell e pendre e haver la universal senyoria
qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes
requerint ne virilment la Sua
Magestat. Certificant lo
dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats
e consell e altres
cathalans
es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins
als petits infants que es cosa incredible.
E per ço placie a la sua clemencie
se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal
persona e visitacio de
sos fidelissimos vassalls
e institucio e ordinacio de la sua reyal
casa quant per subvenir a
les necessitats occorrents al dit seu
Principat qui sta vexat a
causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit
Senyor Rey
aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del
Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant
tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua
altesa opportunament e si
master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes
prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e
inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen
Francesch Ramis de la proclamacio
del serenissimo Rey de Castella
dira e respondra que com la sua
Altesa sera
presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les
coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que
es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e
procurara per son poder lo
dit Senyor Rey vingue
acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la
custodia de sa reyal
persona vage tant com per
los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver
vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees
precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a
Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o
indirecta publicament ho
amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o
altres utilitats gracies del dit Senyor
Rey a obs de ell dit
ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses
sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del
any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar
dega de Leyda.
Domini deputati et cetera.
1464:
7 DE FEBRERO.
Deliberación.
Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes
en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens
referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que
ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit
Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees
portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les
coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot
sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de
aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de
Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan
Comes canonge.
Aprobación posterior de la ciudad.
A
VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell
de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita
delliberacio.
8 DE FEBRERO.
I.
Deman jo Raphel
Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de
Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere
Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa
e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la
Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues
ab les mies dues gualeres e berganti anar
en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab
les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador
al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per
la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de
Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci
Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat
aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E
parti de la plage (playa; platja) de Barchinona
a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona
ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que
son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les
dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a
tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres
de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar
e aportar labat de Montserrat. E munten los
dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi
com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.
II.
Item
demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa
Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses
seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present
muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre
per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV
lliures.
III.
Item mes que per la dita causa de la
dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del
Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per
galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV
lliures.
IIII.
Item una anchora.
Item un
tonell doli.
Item IIIIe tonells
de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes
de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item
dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó,
sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL
lliures.
V.
Item demana lo dit Raphel Julia al dit
Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel
Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa
de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde
lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e
smena que condigna al servey fet los aparegua.
VI.
Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun
berguanti ab XVII homens qui nagaren lo
que conexeran.
VII.
Item demana lo dit Raphel Julia li
fonch promes degues nos dar XXX companyons mes
avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels
quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la
macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho
de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.
VIII.
Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X
diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del
pdf ilegible, 12 del libro en papel)
per los dits dos
mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat
ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat
havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E
aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren
dades al dit Julia per confits sera gingebre vert
polvora de duch e altres menuderies que sen porta per
servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes
al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no
procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la
anchora tonell doli IIII tonells de vi
IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos
caps plans dues gumenes e XX quintars de seu
dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo
dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera
pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur
potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy
podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou
concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere
armat de la gent de les galees per les quals se pague
lo sou e per ço no li taxaren res per lo
dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien
pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents
suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens
de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per
los quals ja foren paguats com les dites galees
foren expedites.
Aprobación posterior de la ciudad.
A
X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e
consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses
delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey
consentiren.
19
DE MARZO.
Deliberaciones.
Per tots los demunt dits
concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades
al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament
regnant dues de les galees que lo General ha e te a la
Taraçana a tres anys del die present a anant
comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder
del dit General. E que sie prestada sens calament ne
fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides
passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que
los deputats no puixen comprar res qui fallegue
a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres
forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del
Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o
liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats
foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents
Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat
en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable
ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço
assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit
Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors
hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol
prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret
novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora
en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes
altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per
utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat
Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen
lo carrech dat en los dies passats al
honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau
Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten
si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present
consell.
Item que los prop dits tres ogen lo
honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que
demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs
quil prengueren anant en Leyda trames per los
deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans
despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per
la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e
remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present
consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una
suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller
e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les
apunten e lur apuntament refiren al present consell.
Aprobación
posterior de la ciudad.
A XXIII de març del dit any Mil
CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de
XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions
exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal
sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels
senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit
consell. E elegi sobre los caps en los quals ha
remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros
mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats
specier Bernat Beatriu cotoner.
//
https://archive.org/details/opsculosliterar00meligoog/page/n14/mode/2up
Referencias de la wikitrolas:
http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/
Albert Estrada-Rius
Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).
Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)
numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan
Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia
El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.
La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».
Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime II. Su linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.
El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.
Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.
También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.
Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.
El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.
No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.
- Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
- Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
- S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
- Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
- [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
- Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.