Mostrando las entradas para la consulta apotecari ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta apotecari ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 13 de abril de 2024

Lexique roman; Iothacisme - Transitio

 


Iothacisme, s. m., lat. iotacismus, iotacisme, répétition vicieuse de l' i

Iotacismi sunt, cum i littera supra justum decorem in dictionibus extenditur. Diomède, De Part. orat., col. 448. Putsch.

Iothacismes, so es cant en una dictio son dui i i;... per esquivar aquel vici, hom non pronuncia mas 1. Leys d'amors, fol. 109.

L' iotacisme, c'est quand deux i i sont dans un mot;... pour esquiver ce vice, on n'en prononce qu'un.

Ipocondres, Ypocondris, s. m. pl., lat. hypochondria, hypocondres, parties latérales de la région supérieure du bas-ventre. 

De jos dels ipocondres. Trad. d'Albucasis, fol. 7. 

Au-dessous des hypocondres.

Si 'ls ypocondris... so ses dolor. Eluc. de las propr., fol. 50. 


Ipocondres, Ypocondris, s. m. pl., lat. hypochondria, hypocondres, parties latérales de la région supérieure du bas-ventre.


Si les hypocondres... sont sans douleur. 

CAT. Hipocondrics. ESP. Hipocondrios. PORT. Hypocondrios. IT. Ipocondri.

(chap. Hipocondrio, en singular.)


Ipotecari, Ypotecari, Ipoticari, Ipoticaire, s. m., lat. apothecarius,

apothicaire.

Electuaris 

Non lur ten pro n' ipoticaris. 

Un troubadour anonyme: Dieus nos. 

Électuaire ne leur tient profit ni apothicaire. 

Auran lor ypotecari 

Especial don hom penra 

Tot aquo que mestiers fara 

Al dig malaude.

Brev. d'amor, fol. 124.

Auront leur apothicaire spécial dont on prendra tout ce qui fera besoin audit malade.

No poiran... ipoticaires far compositions o confections de medecinas solutivas. Fors de Béarn, p. 1078.

Ne pourront... apothicaires faire compositions ou confections de médecines solutives. 

CAT. Apotecari, poticari. ESP. PORT. Boticario. (chap. Boticariapotecaripotecari : farmasséutic, farmasseutics, farmasséutica, farmasséutiques.)

Los Draps, Penarroija de Tastavins. Mos fem agüelos.

Ir, v., lat. ire, aller.

Ce verbe est défectif; il n'en reste guère d'exemples qu'au futur de l'indicatif et au conditionnel: 

Que m fassa matin dirnar 

Ans que m lais' ir una legua. 

T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert.

Qui le matin me fasse dîner avant qu'elle me laisse aller une lieue.

Chansos, tu m'iras outra mar.

(chap. Cansó, tú m' anirás ultra (passat lo) mar.) 

B. de Ventadour: En abril quan. 

Chanson, tu m'iras outre mer.

Laires seri', et iria cap cli.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Serait larron, et irait tête baissée.

Il se combine avec EN:

Vuelh saber, quan m'en irai,

Cum es de vos, ni cossi us vai.

P. Rogiers: Senher. 

Je veux savoir, quand je m'en irai, comment est de vous, et comment vous va.

Ce verbe fut aussi employé auxiliairement au devant des participes présents:

Per pauc de semblan 

Iriatz doptan.

Giraud de Borneil: Ja m vai. 

Pour peu d'apparence vous iriez doutant. 

Mas tos temps m'en irai claman.

Raimond de Miraval: Enquer non. 

Mais toujours je m'en irai réclamant. 

ANC. FR. Adont nous iroient noiant

Tout che que nous avons véu. 

Roman du châtelain de Coucy, v. 4483. 

Et se donneroient por noiant 

Qui si ne s'iroit asproiant.

Roman de la Rose, v. 7652. 

ANC. CAT. ESP. Ir. PORT. Hir, ir. IT. Ire. (chap. Aná: vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anats, anada, anades.)

2. Eissir, Eyssir, Issir, Yssir, v., lat. exire, sortir. 

En loc d' on non veia eissir.

Pierre de Durban: Peironet. 

En lieu d'où il ne voie sortir. 

Si que n' eissi pels costatz 

Sancs et aiga eyssamen.

Geneys: Dieus verays. 

Tellement qu'en sortit par les côtés sang et eau également. 

Quar tan laissetz Marcelh' aunidamen, 

Quar non yssitz trompan o combaten.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.

Parce que vous laissâtes Marseille si honteusement, car vous ne sortîtes pas en faisant sonner les trompes ou en combattant. 

Fig. Yssir de peccat per se meteys. V. et Vert., fol. 33.

Sortir de péché par soi-même.

(chap. Eixí de pecat per sí mateix. Lo dialecte catalá normatiu fa aná lo verbo fransés sortir.)

Per eyssir de paureza. V. de S. Honorat. 

(chap. Per a eixí de pobresa; pobrea en antic valensiá.)

Pour sortir de pauvreté.

- Saillir, former éminence.

Clauser ab I peyra que iesqua defora en maniera de clau. Philomena.

(chap. Tancá en una pedra que ixque fora en manera de clau.)

 Fermer avec une pierre qui sorte dehors en manière de clé.

- Provenir.

Fig. Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesse sort du coeur, voilà sa meilleure lignée. 

Loc. Si donc del tot de mon sen non issia. 

Cadenet: Tals reigna. 

Si donc je ne sortais entièrement de mon sens. 

Aysso es yssir de totas las fis. V. et Vert., fol. 86.

Cela est sortir de toutes les bornes. 

Part. prés. El mes de junh issen.

G. Riquier: Sitot s'es grans.

Au mois de juin sortant. 

So fo issen pascor, quan intra mais. 

(chap. Aixó va sé ixín de la primavera, cuan entre Mach.)

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 74.

Ce fut sortant le printemps, quand entre mai. 

Part. pas. Platz me qu' ar sui issitz 

De la terra on foi noiritz. 

Pierre d'Auvergne: En estiu quan.

Il me plaît, vu que maintenant je suis sorti de la terre où je fus nourri.

E 'l manens, qu'es d'aver issitz, 

Es clamatz fols e pauc prezatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Et le riche, qui est sorti de richesse, est appelé fou et peu prisé.

Pos l' espig' es issida, 

Balaia lonc temps lo gras.

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Après que l'épi est sorti, il balance long-temps le grain. 

ANC. FR. Coment eles eissent des cors.

Ainz qu' Eliduc s'en seit issuz. 

Marie de France, t. II, p. 415, et t. 1, p. 470.

Qar li maus fruis ist de male ente.

Fables et cont. anc., t. II, p. 297. 

Et en dit qu'il ne peut du sac 

Issir que ce qui est dedens.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 706. 

Et issirent hors de leurs logis.

Monstrelet, t. I, fol. 228.

CAT. ANC. ESP. Exir. IT. Escire, uscire. (chap. Eixí, issí, ixí: ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen; ixit, ixits, ixida, ixides; eixim, issim; eixiu, issiu; eixit, eixits, eixida, eixides; issit, issits, issida, issides.) 

3. Issit, Eysuyt, s. m., lat. exitus, sortie, issue. 

Per lo mar Ros passeron com per bel eysuyt. La nobla Leyczon. 

Par la mer Rouge passèrent comme par belle issue. 

Fig. Al issit del mes. Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10. 

(chap. A la eixida, ixida, issida del mes.)

A la sortie du mois.

CAT. Exit. ANC. ESP. Éxito (éxodo). (chap. eixida, ixida, issida, eixides, ixides, issides.)

4. Eyssiment, Issiment, Ysement, s. m., sortie, fin.

Eyssiment de urina es prohibit.

Comensament de ysement de aiguas en dos huels.

Trad. d'Albucasis, fol. 32 et 4.

Sortie d'urine est empêchée.

Commencement de sortie d'eaux dans les deux yeux.

Fig. Segnors e serf han aital issiment. La Barca.

Seigneurs et serfs ont même fin.

Deu pausar tota ora los oils del cor al issimen de vida.

Trad. de Bède, fol. 37.

Doit poser toujours les yeux du coeur à la sortie de la vie. 

ANC. CAT. Eximent. (chap. Eiximén, iximén, issimén : eixida.)

5. Issida, Ichida, s. f., issue, sortie.

L' Issida comunal. Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. III, pr., col. 116. 

La sortie commune.

L'autr'ier a l' issida d' abriu.

(chap. L'atre día a la eixida, ixida, issida d' Abril.)  

Marcabrus: L'autr'ier. 

L'autre jour, à l'issue d'avril.

Los pas de las ichidas del reaume. Cat. dels apost. de Roma, fol. 206.

Les passages des issues du royaume.

ANC. ESP. Entradas y essidas... ni entrada ni essida. (MOD. Salida.)

Tit. de 1206. Arte del rom., Castel, p. 44.

CAT. Exida (MOD. Sortida, sortides). IT. Escita, uscita. (chap. Eixida, ixida, issida, eixides, ixides, issides.)

6. Eysshidura, Eyshidura, s. f., fluxion, éruption, exanthème, abcès. Eyshiduras de boca.

Eyshiduras e nafras de boca.

Eysshiduras o floroncs.

Eluc. de las propr., fol. 206, 213 et 42.

Fluxions de la bouche.

Éruptions et blessures de bouche.

Exanthèmes ou furoncles.

(chap. Absés, forúncul, erupsió; que ixen, de ahí eysshidura, eyshidura, en chapurriau siríe eixidura, ixidura, issidura.)  

7. Eisuch, s. m., issue, hasard.

Juec... de cartas al eisuch. Stat. de Provence. Julien, t. I, p. 550.

Jeu... de cartes au hasard.

(chap. Sort, azar, que ixque lo que vullgue.)

8. Issec, s. m., butin.

G. e li seu prenen lh' issec; 

Tant en dona a sos homes com far s' o dec.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12. 

Gérard et les siens prennent le butin; il en donne à ses hommes autant qu'il doit le faire.

9. Geishir, Geysshir, v., sortir.

Cignes, quan, polets, auzo sonar citholas, geisho tantost del ni e comenso cantar.

Superfluitat geyssh per la boca.

Fluvi qui geish de paradis terrestre.

Eluc. de las propr., fol. 145, 80 et 151.

Les cygnes, quand, petits, ils entendent retentir lyres, sortent aussitôt du nid et commencent à chanter.

La superfluité sort par la bouche.

Fleuve qui sort du paradis terrestre.

Part. prés. En dens,... proeminens o geysshens.

(chap. En dens,... preeminens o ixins, eixins, issins: que ixen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

En dents... proéminentes ou sortantes.

10. Geysshimeht, Geyshimen, s. m., sortie.

En las narrs fa gran brug en son geysshiment.

Intramens et geyshimens d'aquestas VII planetas.

Eluc. de las propr., fol. 82 et 112. 

Dans les narines fait grand bruit en sa sortie. 

Entrées et sorties de ces sept planètes.

11. Dezeissir, v., sortir, se retirer. 

Mas cell qi gen sap de mal dezeissir.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

Mais celui qui gentiment sait se retirer de mal.

(chap. Eixissen, ixissen, ississen; retirás, apartás, evitá, etc.)

12. Forsiessir, v., sortir.

No s cug qu' ieu tant m' afolisca

Que de ma boca forsiesca. 

G. Raimond de Gironella: La clara lutz. 

Qu'elle ne s'imagine pas que tant je m'affolle qu'elle sorte de ma bouche.

13. Sobreyssir, Sobriessir, v., sortir au dessus, surélever, surgir.

Garda tos sens no sobriesca ni vers.

Serveri de Girone: Qui bon frug. 

Prends garde que ton sens ne sorte au dessus ni verse.

Part. pas. Sos bas paratges sobreyssitz

Sai que fenira coma lais, 

E s tornara lai d' on es trais. 

Bertrand de Born: Pus lo gens. 

Je sais que sa basse noblesse surélevée finira comme lai, et s'en retournera là d'où elle est tirée.

(chap. Sobreixí, sobreixí, sobreissí: destacá. ESP. Sobresalir.) 

14. Redicio, s. f., lat. reditio, retour. 

Ad aquela malautia que es sanada per cauteri, non es redicio tot temps.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

A cette maladie qui est guérie par cautère, il n'y a pas toujours retour.

15. Preterir, v., lat. praeterire, aller outre, passer, dépasser.

Ni s pot mudar ni preterir. Brev. d'amor, fol. 105. 

Ni se peut changer ni passer.

Part. pas. Temps preterit.

(chap. Tems pretérit : passat.)

Memoria... regarda las causas preteridas. Eluc. de las propr., fol. 18.

Temps passé.

La mémoire... regarde les choses passées.

CAT. ESP. PORT. Preterir. IT. Preterire. (chap. Preterí no se fa aná: passá: passo, passes, passe, passem o passam, passéu o passáu, passen; passat, passats, passada, passades.) 

16. Preterit, s. m., prétérit, terme de grammaire.

Preterit perfeit,... preterit non perfeit. Gramm. prov. 

Prétérit parfait,... prétérit non parfait. 

(chap. Pretérit : passat perfecte,... pretérit imperfecte.) 

CAT. Preterit. ESP. (pretérito) PORT. IT. Preterito. (chap. Pretérit, preterits : passat, passats. Tems de la gramática.)

17. Pretericion, s. f., lat. praetericionem, prétérition, omission. 

Anular lo testament per pretericion. Cout. de Condom. 

(chap. Anulá lo testamén per preterissió : omissió.)

Annuler le testament pour omission. 

CAT. Preterició. ESP. Preterición. PORT. Preterição. IT. Preterizione.

(chap. preterissió, preterissions : omissió, omissions.)

18. Circuitio, Circuicio, s. f., lat. circuitio, tour, contour, circuit, circonlocution, périphrase. 


En la circuicio del os. Trad. d'Albucasis, fol. 59. 

Dans le contour de l'os.

Es circuitios can, per la circonstancia d'un mot, hom enten I autre mot.

Leys d'amors, fol. 132. 

C'est circonlocution quand, par la circonstance d'un mot, on entend un autre mot. 

ANC. CAT. Circuicio. ESP. Circuición. IT. Circuizione. (chap. sírcul, sircuissió, sircuit, volta, tour, contorn, sircunlocussió o perífrassis.) 

19. Transitori, adj., lat. transitorius, transitoire, passager.

Los bes transitoris. L'Arbre de Batalhas, fol. 114.

Les biens passagers.

En causas transitorias et mundanals. Eluc. de las propr., fol. 22. 

En choses passagères et mondaines. 

CAT. Transitori. ESP. PORT. IT. Transitorio. (chap. Transitori, transitoris, transitoria, transitories; tránsit; coses que passen al cap de un curt tems; transitá: transito, transites, transite, transitem o transitam, transitéu o transitáu, transiten; transitat, transitats, transitada, transitades.)

20. Transitiu, adj., lat. transitivus, transitif.

Transitius es cant le faytz... passa en autra causa... Aytal neutri transitiu an motas vetz alcunas tersas personas. Leys d'amors, fol. 74.

Est transitif quand le fait... passe en autre chose... De tels neutres transitifs ont nombreuses fois aucunes tierces personnes. 

CAT. Transitiu. ESP. PORT. IT. Transitivo. (chap. Transitiu, transitius, transitiva, transitives; lo verbo que porte lo complemén directe es lo transitiu. Los atres se diuen intransitiu, intransitius, intransitiva, intransitives.)

21. Transitivamen, Transeumptivamen, adv., transitivement, transitoirement.

Sobre la qual passa... transitivamen.

Om pauza aquesta dictio, corr, propriamen et en apres transeumptivamen per methafora. 

Leys d'amors, fol. 57 et 116.

Sur laquelle il passe... transitivement.

On pose ce mot, court, proprement et ensuite transitivement par métaphore. 

IT. (ESP.) Transitivamente. (chap. Transitivamén; transitoriamén.)

22. Transitio, s. f., lat. transitio, transition.

Transitios... continua las causas dichas e las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

La transition... continue les choses dites et celles qui doivent être dites.

CAT. Transició. ESP. Transición. PORT. Transição. IT. Transizione. 

(chap. Transisió, transisions; la mes famosa es la democrática, después de la dictadura de Paquito, l' amiguet dels catalanistes y roigets com Luisico Companys, lo males compañíes.)

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”

sábado, 17 de febrero de 2024

Lexique roman; Especia - Despers


Especia, Specia, s. f., lat. species, espèce, division du genre.

Li logicia... prendo especia coma plus especial que gendre, coma homs, leos.

Especia es elementals, so es literals compositios.

Leys d'amors, fol. 139 et 44.

Les logiciens... prennent espèce comme plus spéciale que genre, comme homme, lion.

Espèce est élémentaire, c'est-à-dire littérale composition.

La tersa specia, que es incurabla.

(chap. La tersera espessie, que es incurable.)

Eluc. de las propr., fol. 88.

La troisième espèce, qui est incurable.

CAT. ESP. PORT. Especie. IT. Specie. (chap. espessie, espessies : classe, classes.)

2. Especial, Special, adj., lat. specialis, particulier, spécial.

Per especial don. V. de S. Honorat.

(chap. Per espessial don; de Deu, que te l' ha donat.)

Par don spécial.

Tug li... baro que ero sos amics especials.

(chap. Tots los... barons que eren sons amics espessials.)

V. de Pierre Vidal. 

Tous les... barons qui étaient ses amis particuliers. 

Procuradors specials de mos senhor d'Armagnac.

(chap. Procuradós espessials de mon siñó d' Armañac. Qué bo que está lo coñac d' Armañac, fa una barbaridat de tems que no lo tasto.)

Tit. de 1378, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.

Procureurs spéciaux de mon seigneur d'Armagnac.

Exceptios generals et specials.

(chap. Exepsions generals y espessials.)

Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 73.

Exceptions générales et spéciales.

Adv. comp. La cauza, tan be en general com en especial.

(chap. La cosa, tan be en general com en espessial.)

V. et Vert., fol. 36.

La chose, aussi bien en général comme spécialement.

ANC. FR. Que tu m'otroies especial part et planière en touz les biens que tu feras. Joinville, p. 156.

CAT. ESP. PORT. Especial. IT. Speciale, speziale. 

3. Especialmens, Specialmens, adv., spécialement, particulièrement.

Especialmens els articles et els ponhs de la fe.

(chap. Espessialmen als articuls y als puns de la fe.)

V. et Vert., fol. 102. 

Spécialement aux articles et aux points de la foi.

Honrar lo devon totas gens, 

Mas domnas specialmenz.

V. de S. Honorat. 

Toutes gens le doivent honorer, mais les dames spécialement.

ANC. FR. Espécialment vileins séremens et hérésie fai abatre à ton pooir. Douteront les privez, les estranges, de mesprendre vers toy, espécialment tes pers et tes barons. Joinville, p. 156. (N. E. pers : pairs : pares)

CAT. Especialment. ESP. PORT. Especialmente. IT. Specialmente, spezialmente.

4. Specification, s. f., spécification. 

Per obligansas generals sensa specification.

(chap. Per obligassions generals sense espessificassió.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 227. 

Par obligations générales sans spécification. 

CAT. Especificació. ESP. Especificación. PORT. Especificação.

IT. Specificazione.

5. Especificar, Especifiar, Specificar, v., lat. specificare, spécifier.

Per especificar, expondre e declarar.

(chap. Per a espessificá, expondre y declará.)

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

No los me cal especifiar.

(chap. No me los ('ls) cal espessificá.

ESP. No me hace falta especificarlos.)

Brev. d'amor, fol. 50.

Ne me les faut spécifier.

Part. pas. En la manieyra especificada.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 426.

En la manière spécifiée.

Puescan esser... interpretadas e specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124.

Puissent être... interprétées et spécifiées par le juge du seigneur.

CAT. ESP. PORT. Especificar. IT. Specificare.

(chap. espessificá: espessifico, espessifiques, espessifique, espessifiquem o espessificam, espessifiquéu o espessificáu, espessifiquen; espessífic, espessifics, espessífica, espessífiques; espessificat, espessificats, espessificada, espessificades.)

6. Specificament, adv., spécifiquement.

Declaradament et specificament.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 47. 

Énonciativement et spécifiquement.

CAT. Especificadament. ESP. Especificadamente (específicamente). 

PORT. Especificamente. IT. Specificamente. (chap. espessíficamen.)


Especia, s. f., épice.

Qui manja, per mais beure,

Especias, no per mielhs vieure.

(chap. Qui minge, per a mes beure, espessies, no per milló viure.)

Brev. d'amor, fol. 120.

Qui mange épices pour boire davantage, non pour mieux vivre.

Ayga... flayran... las especias d'Orien. 

(chap. Aigua... flairán... les espessies d'Orién; flairá : fe bona auló.)

V. et Vert., fol. 78.

Eau... sentant... les épices d'Orient.

CAT. ESP. PORT. Especia. IT. Spezie. (chap. Espessia, espessies.)

2. Especi, s. m., épice, drogue.

Non lur tenon pro emplastres...

Ni 'ls bos especis.

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve. 

Ne leur tiennent profit emplâtres... ni les bonnes drogues.

3. Espessier, s. m., épicier.

Suy espessiers trop bos.

(chap. Soc espessié mol bo.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je suis très bon épicier.

ANC. CAT. Especier. ESP. Especiero. PORT. Especieiro. IT. Speziale.

(chap. Espessié, espessiés, espessiera, espessieres.)

4. Especiayre, Especiador, Espessiador, s. m., épicier.

A Johan Baron, especiayre de Nemse, per VI torchas de lui compradas.

Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

À Jean Baron, épicier de Nîmes, pour six torches de lui achetées.

Jacme de Rodes, especiayre.

(chap. Jaume de Rodes, espessié; Jacme, Jaume, Jayme, Jaime, Jacobus, Iavmes al Vidal Maior, etc.)

De l' escala del dijous son espessiadors.

Ad especiadors... lo portal de Bilhon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 103, 45 et 44.

Jacques de Rhodez, épicier.

De la troupe du jeudi sont épiciers.

Aux épiciers... le portail de Bilhon. 

Talhandier

De drap o especiador,

Joglars d'esturmens o cantor.,

Brev. d'amor, fol. 32. 

Tailleurs de drap ou épiciers, joueurs d'instruments ou chanteurs.

5. Despessier, s. m., épicier, droguiste.

Be sera bos lo metge e ricx lo depessiers.

Izarn: Diguas me tu. 

Bien sera bon le médecin et riche le droguiste.

6. Especiaria, Espessiaria, Especiairia, s. f., épicerie.

Tenran lo mestier d'espessiaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Tiendront le métier d'épicerie. 

Tota especiairia pagua dex et oeit deniers.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 151.

Toute épicerie paie dix et huit deniers.

- Magasin d'épices.

Gran odor de noblas especias com en una especiaria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 200. 

Grande odeur d'excellentes épices comme en une épicerie.

ANC. CAT. ESP. (especiería) Especieria. PORT. Especiara. IT. Spezieria.

(chap. Espessiería, tenda de espessies : botiga o botica del boticari, apotecari, farmasséutic.)


Espectacio, s. f., lat. expectatio, attente.

Per la no certanedat de l'espectacio.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Par la non certitude de l' attente.

ANC. FR. Accourut tout le voisinaige en expectation de véoir.

Rabelais, liv. III, ch. 24. 

CAT. Expectació. ESP. Expectación. PORT. Expectação. IT. Aspettazione.


Espelh, Espielh, s. m., lat. speculum, miroir, glace.

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

Anc tan bel no s vi en espelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos vezem. 

Jamais si beau ne se vit en miroir.

Si s mirava en espelh, 

No s prezaria un aguilen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

S'il se mirait en miroir, il ne se priserait un fruit d'églantier.

Fig. Apres ells devon esser miralh et espielh, que totz los autres s' i devon mirar. V. et Vert., fol. 97.

Après ils doivent être miroir et glace, vu que tous les autres s'y doivent mirer. 

Loc. En que totz hom pot penr' espelh.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En qui tout homme peut prendre miroir. 

ANC. CAT. Espill (MOD. Mirall). ESP. Espejo. PORT. Espelho. IT. Specchio.

(chap. Espill, espills; espejismo se li diu a la ilusió óptica p. ej. al desert.)

L'espill , Jaume Roig

2. Speculacio, s. f., lat. speculatio, spéculation, action de regarder, de considérer.

Speculacio o contemplacio... Fasga... fo mont d' especulacio et contemplacio, quar Moyzes la terra de promissio d' el previzia. 

Eluc. de las propr., fol. 22 et 159.

Spéculation ou contemplation... Le Phasga... fut un mont de spéculation et contemplation, car Moïse de lui prévoyait la terre de promission. 

CAT. Especulació. ESP. Especulación. PORT. Especulação. IT. Speculazione. (chap. Especulassió, especulassions; v. especulá: especulo, especules, especule, especulem o especulam, especuléu o especuláu, especulen; especulat, especulats, especulada, especulades.)

3. Especulatiu, adj., spéculatif. 

Entendement speculatiu. Eluc. de las propr., fol. 22.

Entendement spéculatif. 

CAT. Especulatiu. ESP. PORT. Especulativo. IT. Speculativo, specolativo.

(chap. Especulatiu, especulatius, especulativa, especulatives.)

4. Specular, adj., lat. specularis, spéculaire, transparent.

La peira dita specular es de sa natura...

(chap. La pedra dita especular (lo talco) es de la seua naturalesa... transparén, transparens, transparenta, transparentes.)

Cors specular et polit... Transparent et specular.

Eluc. de las propr., fol. 194, 120 et 135. 

La pierre dite spéculaire (le talc) est de sa nature... 

Corps spéculaire et poli... Transparent et spéculaire. 

ANC. ESP. Especular.


Espelhar, v., expliquer. (chap. explicá.)

Voy. Just. Lipsius, epist. 44, ad Belgas.

Comtet lhi son dol, e lhi espel

Cum a mort, ab sas mans, lo franc donzel.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Lui conta son deuil, et lui explique comment il a tué, avec ses mains, le franc damoisel.

Vec vos del vers la fi

Qu' En Grimoartz vos espelh,

Qu' ab joi lo las e l' afina,

Si 's qui be 'l chant ni l' espelha.

G. Rudel: Lanquan.

Voici la fin du vers que le seigneur Grimoart vous explique, vu qu'avec joie il l'enlace et l'afine, tellement il est (celui) qui le chante et l'explique bien.


Espelir, v., faire éclore.

Lo coa el sablon e l' espelis.

Naturas d'alcus auzels.

Le couve dans le sable et le fait éclore.

Lo closc del huou fo 'l ventre precios

De la Verge que pueys l' huou espellic.

(chap. La clasca del ou va sé lo ventre pressiós de la Virgen que después va fé eclosioná l'ou, obrís. Me pareix que espelir ve de expellire, expelí, expulsá, traure fora, gitá fora; en este cas, pondre l'ou, en metáfora: parí lo chiquet Jesús.)

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

La coque de l'oeuf fut le ventre précieux de la Vierge qui puis fit éclore l'oeuf.

ANC. FR. Quei icel fu put espeleir

K'en vostre buche vei ardeir?

Geoffroi Gaimar, Roman d'Haveloc, v. 293.


Espelofir, v., ébouriffer, hérisser.

Part. pas. Cant lo drac vi cazer son sanc, 

Brama e sailh de ranc en ranc,

Et es se totz espelofitz, 

Cant sen qu'en aysi es feritz.

V. de sainte Enimie, fol. 35. 

Quand le dragon vit tomber son sang, il crie et saute de chute en chute, et il s'est tout hérissé, quand il sent qu'il est ainsi frappé.

(chap. Normalmén se aplique al pel, ya u diu lo propi verbo esPELofir. Erissá, erissás; erissat, erissats, erissada, erissades; esturrufá, estorrufá; estorrufat, estorrufats, estorrufada, estorrufades, esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades; algo paregut a espelussá, espelussás, espelussat, espelussats, espelussada, espelussades, que es lo mateix que despelussat, despelussats, despelussada, despelussades.)


Espera, s. f., lat. sphaera, sphère. 

Segon la forma de l' espera.

(chap. Segons la forma de l' esfera.)

V. de S. Honorat.

Selon la forme de la sphère. 

A l'espera celestial.

Brev. d'amor, fol. 38.

A la sphère céleste.

Mais de gromantia sai totz los esperimens, 

Las sortz e las esperas e los desviamens.

(chap. Pero de nigromansia sé tots los experimens, les sorts y les esferes y los desviamens.)

P. de Corbiac: El nom de. Var. 

Mais de nécromancie je sais toutes les expériences, les sorts et les sphères et les déviations.

A semblansa d'espera o de cercle. Eluc. de las propr., fol. 105.

A ressemblance de sphère ou de cercle. 

CAT. ESP. PORT. Esfera. IT. Sfera. (chap. esfera, esferes; esféric, esferics, esférica, esfériques. v. esferificá: esferifico, esferifiques, esferifique, esferifiquem o esferificam, esferifiquéu o esferificáu, esferifiquen; esferificat, esferificats, esferificada, esferificades.)

2. Emysperi, s. m., lat. hemisphaerium, hémisphère.

Fa en nostre emysperi tan loncs jorns. 

(chap. Fa al nostre hemisferi díes tan llargs.)

Eluc. de las propr., fol. 122.

Fait en notre hémisphère si longs jours.

CAT. Hemisferi. ESP. Hemisferio. PORT. Emisferio, hemisferio. 

IT. Emispero, emisperio. (chap. Hemisferi, mija esfera.)


Esperar, v., lat. sperare, espérer.

Mas sazos fon qu' el maior don d'amor

Voli' om mais esperar que tener.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Mais le temps fut où l'on aimait mieux espérer que tenir le plus grand don d'amour.

Doncs sai ieu ben que mi dons ten las claus

De totz los bes qu' ieu aten ni esper.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis.

Donc je sais bien que ma dame tient les clefs de tous les biens que j'attends et espère.

- Attendre.

Cum per Illyrici partes barbaricus speraretur incursus.

Loi 25 du Code Théodosien. 

Simus ergo... hilares et homeristas speremus. 

Pétrone. 

Quan trob negun que m' esper,

Mort o viu, l'aven a cazer.

P. Vidal: Pus ubert. 

Quand je trouve quelqu'un qui m'attend, mort ou vif, il lui arrive de tomber.

Volia que esperessan l'autra compaynha que devia venir.

Philomena.

(chap. Volíe que esperaren al atra compañía que debíe (habíe de) vindre.)

Voulait qu'ils attendissent l'autre compagnie qui devait venir.

Part. pas. Tan lonc temps l'ay esperat

E nueg e jorn planh e plorat.

V. de S. Alexis. 

Je l'ai attendu si long-temps et plaint et pleuré nuit et jour. 

Prov. Trop car compra qui espera. V. et Vert., fol. 81.

(chap. Massa car compre (lo) qui espere.)

Trop cher achète qui attend.

Subst. Pero esperar fai la flors 

Tornar frug. 

Folquet de Marseille: Mot i fetz. 

Pourtant attendre fait la fleur devenir fruit. 

CAT. ESP. PORT. Esperar. IT. Sperare.

2. Esper, s. m., espoir, attente, retard.

(chap. Espera; esperansa.)

Donc, s' aissi muer, que m val mos bos espers?

Arnaud de Marueil: L' ensenhamens. 

Donc, si ainsi je meurs, que me vaut mon bon espoir?

Vers Dieus, on es mos espers.

G. Riquier: Aissi quon es. 

Vrai Dieu, où est mon espoir.

Loncs espers a manhs plagz destorbatz.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Long retard a troublé maints plaids. 

Loc. Vostra beutatz on ai mes mon esper. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com. 

Votre beauté où j'ai mis mon espoir.

3. Esperansa, s. f., espérance.

Esperans' an tuit li meillor.

(chap. Esperansa tenen tots los millós.)

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Tous les meilleurs ont espérance. 

El deu metr' esperansa en Dieu.

L'Arbre de Batalhas, fol. 144.

Il doit mettre espérance en Dieu. 

Loc. Prometes mi bon' esperansa.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Promettez-moi bonne espérance.

Per qu' es fols qui, ses fermansa, 

Met en amor s' esperansa.

B. de Ventadour: Tuit sels que. 

C'est pourquoi est fou qui, sans assurance, met en amour son espérance.

- Espérance bretonne.

Allusion à l'espoir qu'avaient les Bretons du retour d'Artus, qu'ils croyaient n'être pas mort et devoir reparaître parmi eux.

(N. E. Más o menos como la esperanza ascumita, de la asociación catalanista del Matarraña, Ascuma: el retorno de Artur Quintana con una boina roja encasquetada. Cuando se muera, que no vuelva por el Matarraña ni Aragón; trajo la rabia catalanista, y esta no se acabará cuando muera el perro.)

S'il plai qu' ab lieis no m fos

L' esperansa dels Bretos.

G. Faidit: Com que mos.

S'il lui plaît qu'avec elle ne fut pour moi l'espérance des Bretons.

Servirs qu'om no guazardona 

Et esperansa bretona 

Fan de senher escudier.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne font d'un seigneur un écuyer.

- L'une des vertus théologales.

Las tres vertutz theologicals, que so fe, caritatz, esperansa.

(chap. Les tres virtuts teologals, que són fe, caridat y esperansa. 

En castellá se les adeprén un “fé, esperanza y caridad.”)

Brev. d'amor, fol. 5.

Les trois vertus théologales, qui sont la foi, la charité, l'espérance.

CAT. Esperansa. ESP. Esperanza. PORT. Esperança. IT. Speranza.

(chap. Esperansa, esperanses; esperansat, esperansats, esperansada, esperansades; v. esperansá, esperansás: yo me esperanso, esperanses, esperanse, esperansem o esperansam, esperanséu o esperansáu, esperansen.)

4. Espera, s. f., attente, retard. 

Ay fag tan long' espera

Que aysi m degues murir. 

(chap. Hay fet tan llarga espera que aixina me deguera morí.)

Rambaud d'Orange: Una chansoneta.

J'ai fait si longue attente qu'ainsi je dusse mourir.

Non hi vueill gaire d' espera.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Je n'y veux guère de retard.

- Terme.

En luoc de far usuras

Fan baratas ad espera.

(chap. En ves de fé usures fan mercats d' empeños: te donen dinés per algo y si no los tornes en un tems fixat, pactat, se “ho” queden y u revenen. Este “ho” ve del latín hoc + verbo, p. ej “hoc facit”, se pronunsie u y se escriu u; als textos antics tamé se trobe “o”.)

Brev. d'amor, fol. 125.

Au lieu de faire usures ils font marchés à terme.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Espera. IT. Spera.

5. Esperamen, s. m., espoir.

Ieu no mi vuel de vos dezesperar,

Ans ai en vos mon bon esperamen.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je ne me veux désespérer de vous, mais j'ai en vous mon bon espoir.

ANC. ESP. Esperamiento.

6. Esperaire, s. m., qui espère, qui attend.

Si de vos dizetz que m desesper, 

Dona, no sai de qui m sia esperaire. 

Berenger de Palasol: Bona domna.

Si vous dites que je me désespère de vous, dame, je ne sais de qui je sois espérant.

D'aitan suy ben esperaire.

Pierre d'Auvergne: Gent es.

D'autant je suis bien espérant. 

ESP. Esperador. (chap. Esperadó, esperadós, esperadora, esperadores.)

7. Desesperar, v., lat. desperare, désespérer.

Qui essenia lo covers ses suavetat plus pot lo desesperar que chastiar.

(chap. Qui enseñe al convers sense suavidat mes lo pot desesperá que corregí; chastiar, de lat. castigare, es corregí; castigá.)

Trad. de Bède, fol. 30.

Qui enseigne le convers sans bonté le peut plus désespérer que corriger.

No vos qual dezesperar.

Marcabrus: A la fontana.

Se vous faut désespérer.

De las domnas mi desesper,

Jamais en lor no m fiarai.

(chap. De les dones me desespero, may mes d' elles no men fiaré.)

B. de Ventadour: Quan vei la laudeta.

Je me désespère des dames, jamais en elles je ne me fierai.

Per gran mal nulhs homs no s desesper.

(chap. Per gran mal (que) cap home se desespero. Nulhs y no són dos negatius, al chapurriau se consentren en una paraula: “cap”, que vol di 0, nulo, ademés d' atres significats, del lat. caput, etc.)

P. Rogiers: Non sai don.

Pour grand mal nul homme ne se désespère.

C' om se deia per tan desesperar.

G. Faidit: Tot atressi. 

Qu'on se doive pour tant désespérer.

Part. pas. No vuelh dezesperatz languir. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je ne veux languir désespéré. 

Subst. Se aucis esperitalmens coma desesperat.

(chap. Se mate espiritualmen com a desesperat.)

V. et Vert., fol. 13.

Se tue spirituellement comme désespéré.

Fig. Es arbres senes razitz

De tot frug desesperatz.

(chap. Es abre sense arraíl o arraíls, de tot fruit desesperat.)

G. Riquier: Aissi pert. 

Est arbre sans racines désespéré de tout fruit.

CAT. ESP. PORT. Desesperar. IT. Disperare.

(chap. Desesperá, desesperás: yo me desespero, desesperes, desespere, desesperem o desesperam, desesperéu o desesperáu, desesperen; desesperat, desesperats, desesperada, desesperades.)

8. Desesper, s. m., désespoir.

Mains peccadors fai desespers morir. 

(chap. Lo desespero (la desesperansa) fa morí mols pecadós.)

T. de R. de Vaqueiras et de Coines: Senher Coines.

Le désespoir fait mourir maints pécheurs. 

Loc. Car trop tarzar en domney es folhia,

Que mans amicx ne ven en desesper. 

Guillaume de Montagnagout: No sap. 

Car trop tarder en galanterie est folie, vu que maint amant en vient en désespoir.

ANC. CAT. Desesper.

9. Desesperansa, s. f., désespoir.

Cum viurai, ieu que tan coral sospir 

Fas nueg e jorn ab gran desesperansa?

Hugues de S.-Cyr: Tres enemics. 

Comment vivrai-je, moi qui fais nuit et jour tant de soupirs de coeur avec grand désespoir?

Lo segon peccat contra lo Sant Esperit es desesperansa.

(chap. Lo segón pecat contra lo Espíritu San es la desesperansa.)

V. et Vert., fol. 10.

Le second péché contre le Saint-Esprit est désespoir.

E 'lhs cardenals elegiro lo papa coma per dezesperansa.

(chap. Y los cardenals van triá (elegí) al Papa com per desesperansa, desesperansats. Natros los chapurriaus tenim al cardenal Omella, que podríe arribá a Papa, de fet, ya té un blog per si auncás: lopapaparlechapurriau.blogspot.com)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Et les cardinaux élurent le pape comme par désespoir.

Loc. Ella se mes en desesperansa.

V. de Guillaume de Balaun. 

Elle se mit en désespoir.

ANC. FR. Plains de doleur et de désespérance.

Eustache Deschamps, p. 88.

Car je les vy près de désespérance.

(chap. Ya que los vach vore prop de la desesperansa. 

Depossisió, declarassió, testimoni, atestat (de testigo), de Ricardo Segón “lo bo”, duc de Normandía, Ricart, Richard, Ricard, com lo pastís; fill de Ricardo Primé “lo sense temó”, valén, s' assemelle a 'N Artur Quintana Font.)

Déposition de Richard II.

Ricardo Segón “lo bo”, duc de Normandía, Ricart, Richard, Ricard

Artur Quintana Font, boina negra, barretina negra


Rous fa en tel désespérance.

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Normandie, fol. 25.

ANC. CAT. Desesperança. ANC. ESP. Desesperanza (MOD. Desespero). 

IT. Disperanza. (chap. Desesperansa.)

10. Desesperatio, s. f., désespoir.

Desesperatios es grans peccatz que Dieus ayra molt...

Totz hom que sera pres en desesperatio sera dampnatz.

(chap. La desesperassió es un gran pecat que Deu odie mol;

ayra : FR. hait : EN. hates : all. hasst.)

Liv. de Sydrac, fol. 128.

Désespoir est grand péché que Dieu hait beaucoup... 

Tout homme qui sera pris en désespoir sera damné.

Tombar en lo peccat de desesperacio.

(chap. Tombá, caure al pecat de desesperassió.)

V. de s. Fors, DOAT, t. CXXIII, fol. 255.

Tomber dans le péché de désespoir. 

CAT. Desesperació. ESP. Desesperación. PORT. Desesperação. 

IT. Disperazione. (chap. Desesperassió.)

11. Desperamen, s. m., désespoir.

Dires lo secrez de son amic es desperamens d'arma.

(chap. Di lo secret de son amic es desesperamén de l'alma.)

Trad. de Bède, fol. 75.

Dire le secret de son ami c'est le désespoir de l'âme.

12. Despers, adj., désespéré, désespérant, désolé, désolant.

Sui plus despers

Per sobramar,

Que naus que vai turban per mar, 

Destrecha d' ondas e de vens.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz. 

Je suis plus désespéré par excessivement aimer, que nef qui va errant par mer, pressée d'ondes et de vents.

Sera mot fers,

Mot angoyssos e mot despers. 

Los XV signes de la fi del mon.

Sera très rude, très angoisseux et très désolant.

(chap. Desesperán, desesperadó, desesperans, desesperadós.)

jueves, 18 de noviembre de 2021

Lou tresor dou Felibrige, A, ABOURLHOUS -

ABOURLHOUS (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l'aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun. 

Coumo sieu sèns ressourso, 

Fau qu'ane d'abourlhous. 

G. MARTIN. 

R. à, borlhe, borgne. 


ABOURMA (S'), v. r. S'accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli. 

R. à, bourmo. 


ABOURNA (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 

Aborne, ornes, orno, ournan, ournas, ornon. R. à, borno, bouino. 


ABOURNAMEN, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun. 

Lou Rose ne siguèt l'abournamen. 

X. DE RICARD. 

R. abourna. 


ABOURNI (S'), S'ABOURNESI (lim.), v. r. S'échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi. 

Lou la s'abournis, le lait s'échauffe. (escalfe, escalfar; calentar)

PROV. Emé lou tèms s'abournira. 

Abourni, ido, part. et adj. Moisi, ie, en bas Limousin. 

Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)

R. à, buerno. 

Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela. 


ABOURRI, AVERRI (d.), ESBAURI, ABERRA (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri. 

Abourrisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. 

S'abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s'exécrer. 

E voulès pas que nous abourriguen? 

J. ROUMANILLE. 

PROV. B. Aglo nou s'abourreich sus mousco, l'aigle ne fait pas la chasse aux mouches. 

Abourri, abourrit (l.), ido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, ée; luxuriant, ante; pour fané, v. abouli. 

Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j'ai pris la viande en dégoût. (Yo he tomado la carne con disgusto; he aborrecido la carne) 

Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 

Que n'ères enca ièr qu' uno toro abourrido. 

L. ROUMIEUX. 

Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais. 


ABOURRlMEN (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 

L'iro, l'abourrimen, 

L'endignacioun e l'escaufèstre. 

CALENDAU. 



ABOURRISSA, ABOUTRISSA (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 

Lous empèuts entre-laçats 

E lous brancs (o branes) touts aboutrissats. 

G. D'ASTROS. 

R à, bourro, ou broussa. 


ABOURRISSADO, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. R. abourrissa. 

Abourrour, v. ourrour. 


ABOURSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 

Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères. 


ABÓUSA, ABAUSA (l.), ABÓUVA, ABAUVA (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 

Abòuse, òuses, òuso, òusan, òusas, òuson. (chap. aboque, aboques, aboque, aboquem o abocám, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 

S'abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s'ébouler, s'affaisser; se poser, en parlant d'un oiseau. 

Jan emé Jano 

Fasien uno cabano: 

Jan petè, 

La cabano s'abóusè. 

(chap. Jan en Jano van fé una cabaña, barraca. Jan se va petá y la cabaña se va assolá)

DICTON ENFANTIN. 

Abóusa, ado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, ée. R. à, bòuso. 


ABÓUSAMEN, ABAUSOMEN (l.), ABAUVAMEN (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 

R. abóusa. 

Oh! quente abóusamen! 

L. MOUTIER. 


ABOUSCASSI, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 

S'abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s'abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi. (asalvajar, asalvajarse)

Abouscassi, embouscati, ido (emboscado, emboscada), part. et adj. 

Devenu sauvage; boisé, ée. 

S'es abouscassi, il s'est fait laid. 

Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 

V. LIEUTAUD. 

Encountrado abouscassido. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bouscas. 

Abouseira, v. esbousela, esboudela. 


ABOUSIGA, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 


ABÓUSOUN (D'), DABÓUVOUN (m.), D'ABAUSOU, D'ABAUSOUS (l.), ABAOUS (a.), (rom. abauzos, d'abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. 

A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun. 

D'oune toumba d'abóusoun. 

M. LACROIX. 

Un marit pourra d'abóuvoun 

Li faire petar la boufigo. 

C. BRUEYS. 

R. abòusa. 


ABÓUSOUNA, EMBÓUSOUNA, EMBAUSOUNA, ESBOUSOUNA, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 

Lachèt un pet qu'empouisounavo 

E que cujèt embóusouna 

L'Italio e lou mount Etna. 

C. FAVRE. 

S'abóusouna, s'embóusouna, s'esbóusouna, v. r. S'ébouler, s'écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 

Ai pòu que ma pauro cabano s'abóusoune. 

L. ROUMIEUX. 

Sa gleiseto toumbavo en rouino, s'esbóusounavo. 

A. ARNAVIELLE. 

Abóusouna, abousounat (l.), ado, part. et adj. Éboulé, ée, en ruines. 

Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 

P. GAUSSEN. 

L'aubre que s'aubouro 

Sus Israèl abóusouna. 

S. LAMBERT. 

Dirias-ti que moun fil Ceset 

La voudrié vèire abóusounado! 

J. REBOUL. 

R. abóusoun. 


ABÓUSOUNADURO, EMBOUSOUNADURO, ESBOUSOUNADURO (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 

Lou cors d'un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 

ARM. PROUV. 

R. abóusouna. 


ABÓUSOUNAIRE, ABÓUSOUNARELLO, ABÓUSOUNAIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 

Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 

C. CAVALLIER. (escampihat : escampat; esparcido)

R. abóusouna. 


ABOUSQUI (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 

Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 

Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, ée. 

Aquelo colo es bèn abousqueirido. (aquell coll, aquella montaña está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)

J.-J. BONNET. 

R. à, bosc. 


ABOUSQUIMEN. s. m. Boisement, reboisement. 

L'abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui. 


ABOUSSA (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 

Abosse, osses, osse, oussan, oussas, osson. 

Aboussa, aboussado, part. Bossé, ée. R. à, bosso. 


ABOUSSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 

Abóussi, ousses, ousse, oussem, oussets, oussen, ou abóussi, óussis, óussie, óussim, óussits, óussin, imparf. subj. béarnais et aquitain 

du v. abé, avé. 

Aboussina, v. aboucina. 


ABOUTA (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. cassa, bourra. 

Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 

Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 


ABOUTI, v. n. Aboutir, v. recouti. 

Aboutisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

En qu'aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 

Au doute tout aboutis. 

H. MOREL. R. à, bout. 

Aboutia, v. aboucha. 

ABOUTICAIRIS, s. f. Femme d'apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairessc. R. abouticàri. (boticaria; apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, hermana)


ABOUTICÀRI, BOUTICÀRI (m.), BOUTICAIRE, POUTICÀRI (niç.), APOUTICÀRI, APOUTINGAIRE (l.), APOUTICAIRE (d.), POUTICAIRE (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 

Comte d'abouticàri, mémoire d'apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri senso suere, (apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 

Sabi faire lou bouticàri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Viéi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri. 


ABOUTICARIÉ, BOUTICARIÉ (m.), POUTICARIÉ, APOUTICARÌO (l.), (b.l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (farmacia) 

Las pouticairiès soun deforo. 

J. MICHEL. 

R. abouticàri. 

Abóutiera, v. abauqueira. 


ABOUTISSÈNT, ABOUTISSENT (l.), ABOUTISSÈNTO, ABOUTISSENTO, adj. et s. Aboutissant, ante, v. counfront. R. abouti. 


ABOUTOULI, ABOUTOULIT (l.), ido, adj. Boursoufflé, ée, v. boudenfle. 

R. à, boudoul. 

Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 

v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 


ABOUVIA, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. 

Abòvie, òvies, òvio, ouvian, ouvias, òvion. 

Abouvia, ado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 


ABRA (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. 

Abre ou ábri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu'abrèsse ou abrèssi (m.). 

Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif. 

Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l'abro, 

paroles qu'on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 

(palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)

L'ermito diligènt abro la regalido. 

A. CROUSILLAT. 

Sàbi que vous plasès au lume, 

Car vous en abras sèt o vuech. 

G. ZERBIN.

Baroun, abren la guerro santo. 

J.-B. GAUT. 

Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 

M. DE TRUCHET. 

S'abra, v. r. S'allumer. 

Pertoui la vounte lou fuec s'abro. 

C. BRUEYS. 

Abra, ado, part. et adj. Allumé, embrasé, ée. Abra d'iro, enflammé de colère. 


ABRACA, ABLACA (l.), ABRANCA, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca. 

Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 

Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l'amoulat, abattre l'airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d'injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 

Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 

J. JASMIN. 

PROV. En parlant, long camin s'abraco. 

Abraca, abracat (l.), ado, part. et adj. Coupé, retranché, ée; brisé, accablé, ée, abattu, ue. 

Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac. (roble; rore)

abbacadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca. 


ABRACADIS, s.m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.


ABRACADO, ABLACADO (l.), s. f. Chablis, abatis d'arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 

E de la séuvo espalancado 

Alor ié conte l'abracado. 

CALENDAU. 

R. abraca. 


ABRADOU, s. m. Lieu où l'on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò, 

L'abradou di fassaio, le foyer où l'on allume les brandons. 

(obrador; operatorium; horno, forno; fornal, forn, forns, Fornos, Fórnols)

D'alegresso aro siéu un abradou terrible. 

G. B.-WYSE. 

R. abra. 


ABRAGUI, ABREGUI, ABREGI, ABREGUIA, ABOURIGA (rom. abraguir), 

v. a. et n. Amener à suppuration; s'abcéder, v. apoustemi. 

Acò abraguira, cette tumeur s'abcédera; faire abragui, ulcérer. 

S'abragui, v. r. Venir à suppuration. 

Se s'abraguis, siéu gari. 

J.-J. BONNET. 

Abragui, ido, part. et adj. Abcédé, ée, en suppuration, plein de pus; (lleno de pus) rempli, ie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov.  

R. à, brac. 



ABRAGUIDURO, ABREGUIDURO, s. f. Abcès, tumeur qui s'abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui. 


ABRAIRE, ABELLO, AIRO, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. 

R. abra. 


ABRAM (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan, hébr. Abram, Abraham), (Ibrahim) n. d'h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d'Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite. 

Raço d'Abram, enfants d'Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne. 


ABRAMA, ABRAMEJA, ABRASAMA, ABRESEMA (a.), ABRAMINA (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir (inflamado de deseo), passionné, affamé, ée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen. (bramante)

Quand vèi l'argènt, es abrama, la vue de l'argent le tente. 

L'abramado fielairis. 

T. GROS. 

De tant d'abrasama l'apetis l'enfetavo. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bram. 


ABRAMADISSO, ABRAMADURO, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidíté, v. avariço, remoulige. 

Es d'uno abramadisso incouncevablo. (es de una avidez inconcebible)

J.-J. BONNET. 

R. abrama. 

Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 


ABRAND (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 


ABRANDA, ABLANDA (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. brand, incendie) (alemán Brand : incendio, de brennen : quemar), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, (inflamar) v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 

Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 

Le bouissoun preservat dins le foc que l'abrando. (fuego, fuocco, foch)

GUITARD. 

S'abranda, v. r. S'embraser, se propager. 

La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à versc. 

O flamo

Ounte se purifico e s'abrando l'amour. 

CALENDAU. 

Abranda, abrandat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, enflammé, ée. 

Abranda de set, brûlant de soif. 

PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. 

R. à, branda. 


ABRANDANT, ABLANDANT (lim.), ANTO, adj. Enflammé, ée, brûlant, ante, v. auben, rousent.

Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 

Candèlo abrandanto. 

CALENDAU. 

R. abranda. 

Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 


ABRASA (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa. 

Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer. (esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques)

Abraso la jouvènço. 

J.-B. GAUT. 

Quicon d'abrasant qu'es dins moun sen. 

P. GAUSSEN. 

S'abrasa, v. r. S'embraser. 

Abrasa, abrasat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, passionné, ée. 

Pipo abrasado, pipe allumée. 

Abrasa d'uno fiéro ardour.

S. LAMBERT. 

R. à, braso. 


ABRASADURO, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 


ABRASAIRE, ESTAMARRASAIRE, ESTABRASÀRI (lim.), TABRASA, ESTABRASA, TARABRASA (l.), ESTABRASAIRE (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 

Fai un foc d'abrasaire. 

LA LAUSETO. 

R. abrasa. 

Abrasama, v. abrama. 


ABRASAMEN (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa. 

ABRASCA, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. (des+branca; romperse las ramas por el peso; chap. esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, esbrancá)

Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 

Aubre qu'abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 

En abrascant la cimerlo dau pivo. 

LAFARE-ALAIS. 

S'abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits. 

Abrasca, abrascat (l.), ado, part. Ébranché, surchargé de fruits (sobrecargado de fruto), ée. R. à, brasc. 


ABRASCAGE, s. m. Action d'ébrancher, v. esbrancamen. R. abrasca. 


ABRASCAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca. 


ABRASCAMEN, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca. 

Abrasque, abrasco, v. brasc, brasco. 


ABRASSA (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasseu o abrassau, abrassen)

E pièi que la pas abrasse lou mounde. 

F. MARTELLY. 

S'abrassant a sa rusco. 

PEYROUNET. 

R. à, bras. (brazo; brachio; braccio)


ABRASSA, ABRASSAC et AUBRASSAC (g.), ARBASSAC, AUBRESSAC (l.), ABRESSAC, ORBIOSSA (d.), (all. habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 

Tiro de soun abrassa l'Armana prouvençau. 

ARM. PROUV. 

Belèu fara rampli l'abrassac d'aucelous. 

L. VESTREPAIN. 


ABRASSADO (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado. (esp. abrazo, abrazos)

A forço d'abrassados, de plours sens fi. 

B. FLORET. 

R. abrassa.

ABRASSAGAT, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa. 

Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, 

v. aubo-vit. 


ABRE n. d'h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s'appelait Louise de Saint-Abre. (Sanabria, Senabria, Seabra, Zamora?)

Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 


ABRÈL, OBRÈL, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 

Abremba, v. membra. 


ABRENA, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren. 


ABRENOUNCIA (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (renunciar)

Es qu'aurian abrenounciat un quicoumet de nostos idèios? 

X. DE RICARD. 

Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abréu, v. abriéu. 


ABRÉUJA, ABREJA (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (acurçar; chap. acursá) 

Abrèuje, èujes, èujo, èujan, èujas, èujon. 

Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 

Li *chagrin abrèujon li jour. 

J.-J. BONNET. 

Abréuja, abréujat (l.), ado, part. et adj. Abrégé ée. 

En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 


ABRÉUJAIRE, ABREJAIRE (g), ARELLO, AIRO (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. B. abrèuja 


ABRÉUJAMEN, ABREJAMEN (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d'abréger, diminution (disminución), v. acóurchi. B. abréuja. 


ABRÉUJAT, ABREJAT (g.), (esp. abreviado; chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. 

Vès-aqui l'abréujat d'aquelo nouvello obro. 

A. MATHIEU. R. abréuja. 

ABREVIACIOUN, ABREVIACIEN (m.), ABREBIACIÉU (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. 


ABRI, ABRIC (l.), ABRIT (g.), APRIC (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 

A l'abri, à l'abri, à couvert (cubierto); metre uno planto à l'abri, butter une plante; estre à l'abri d'un ome, être en puissance de mari; i'a res à l'abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n'avé ni ami ni abri, être dans l'abandon. (no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado)

Bouten-nous en aquest abri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Mau vesti 

Vai per abri. 

- A auro drecho ges d'abri, 

E à paure ome ges d'ami. 

PROV. L. Fai coumo la fourmic: (haz como la hormiga)

Met toun gran à l'abric. (mete tu grano al abrigo)

R. abriga. 


ABRIA, n. d'h. Abriact, patron d'un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 

Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 


ABRICA (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 

Abricot, abricòu, v. aubricot. 


ABRICOUN (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 

ABRIÉS (rom. Abries, Abriaux, b. lat. communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.  


ABRIÉU, ABRÉU (rh.), AVRlÉU, ABRIL. ABRIAL (l.g.), ABRIEL (querc.), ABRIER (a.), ABRIAU, ABRI (lim.), ABRIÒU, ABRIOL (rouerg.), APRIL (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois (mes); Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid. 

Pèis ou peissoun d'abrièu, poisson d'avril. 

Serai peissoun d'abriéu pèr vous. 

G. ZERBIN. 

Sian au mes d'abriéu, que lis ai s'abrivon; 

Quand saren au mes de mai, 

Lis ai s'abrivaran mai. 

DICTON POP. 

PROV. Au mes d'abriéu, 

Te delèujes pas d'un fiéu; 

Au mes de mai, 

Vai coume te plais, 

ou Enca noun sai; 

Au mes de jun, 

Prengues counséu de degun; 

Au mes de juliet, (julio; juliol, juriol)

Qu s'atapo es un couiet, 

- Au mes d'abriéu, 

Touto bèsti mudo de péu. 

- Au mes d'abriéu, 

Tout aubre a soun gréu. 

- Fau que lou mes d'abriéu 

Mete li valat à fiéu. 

- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 

Farié mau en degun. 

- Quand en abriéu plóurié, 

Que tout lou mounde cridarié: 

Tout es nega, tout es perdu, 

Encaro aurié pas proun plóugu. 

- Se jamai abriéu venié, 

Jamai plueio arribarié. 

- Pichoto plueio d'abriéu 

Fai bello meissoun d'estiéu. 

- D'abriéu e de mai se saup 

De l'an lou bèn e lou mau. 

- Abriéu n'a ges d'abri, 

Ni lou paure d'ami. 

- Quand abriéu en furour se met, 

l'a pas dins l'an un pire mes.  


Lou diciounàri d'Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840). 


ABRIGA, ABRICA (l.), ABRITA (g.), ABRIÇA, ABREJA (d.), ABRIA, APRIGA (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 

Abrigue, gues, go, gan, gas, gon. 

Abrigo-me bèn, abrite-moi bien. 

S'abriga, abriga-s (g.), v. r. S'abriter, se couvrir. 

Me menèc abrica, que n'èro pas cubert. 

A. GAILLARD. 

Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, ée. 

S'el se fousso voulgut, el se fous abricat. 

A. GAILLARD. 


ABRIGA, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 

En resquibant, s'abrigon lou camard. 

P. FIGANIÈRE. 

Ai bèn pòu que me l'abriguessias. 

M. BOURRELLY. 

Enfounson lei pouerto duberto 

En abrigant lei moussèu rout. 

M. BOURRELLY. 

Abriga, ado, part. et adj. Émié, brisé, ée, rompu, moulu, ue. R. à, brigo. R. abriga. 


ABRIGADO, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto. 

L'ausèl cerco abrigado. (el pájaro busca abrigo, refugio, asilo, retiro)

L. PIAT. 

R. abriga. 


ABRIGAGE, ABRICATGE (l. g.), s. m. Action d'abriter, abri, v. souplé. 

Ana dins lous oustals pèr trouba d'abricatge. 

J. CASTELA. 

R. abriga.


ABRIGAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga. 


ABRIGALH, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (abrigall; abrigo)

R. abriga. 

Abrignoun, v. prugnoun. 


ABRIGO, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre.

Toutes dounen foço abrigos de lano.

M. BARTHÉS. 

R. abriga. 


ABRIGOUS, ABRITOUS (g.), OUSO, OUO (m.) adj. Qui est à l'abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 


Abrigous coumo uno serro. 

J. LAURÈS. 

Salisson lou mati toutes engrepesits 

Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 

B. FABRE. 

Savès que pèr fa 'n som l'endrech es abrigous. 

ID. (B. FABRE.)

R. abric. 


ABRIGUET, ABRITET (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 

R. abric. 


ABRIHANDO, ABRILHANDO (a.), ABRIÉURANDO, BRIHANDO, BRIHANTO, s. f. Les quatre premiers jours d'avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueiriéu, emprunta. 

PROV. Se l'abrihando es ventouso, n'i'a pèr quaranto jour. 

- L'abrihando, 

Coume fai lou tres, fai lou quaranto, 

ou bien, 

Abriéu lando 

Tau tèms jusqu'au quaranto, 

Se lou dès noun l'aplanto. 

R. abriéu. 


ABRIHOUS, ABRILHOUS (l.), OUSO (rom. avrillos), adj. Du mois d'avril, v. printanié. R. abriéu. 

Abriou, v. abriéu. 


ABRIVA, ABRIBA (g.), EMBRIVA (l.), ESBRIVA (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames, v. coucha, suta; donner un poisson d'avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 

Abrivo, élance-toi, en avant. 

Abrivant sus li front lou signe de la crous. 

CALENDAU. 

PROV. Abriéu abrivo, 

ou bien, 

Abriéu abrivo 

Lou blad à l'espigo. 

S'abriva, v. r. S'élancer, se précipiter, se hâter, s'empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement. 

T'abrives pas tant, ne te lances pas tant. 

PROV. Au travai qu noun s'abrivo 

Es carogno touto vivo. 

Abriva, abrivat (l.), ado, part. et adj. Lancé, entraîné; attrapé, trompé, ée; Abribat, nom de fam. gasc. 

Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants. 

PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 

R. à, briéu. 


ABRIVACIOUN, ABRIVACIEN (m.), ABRIBACIÉU (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 

Hola, sourtès, la bello estello, 

Presènto pèr abrivacien. 

G. ZERBIN. 


ABRIVADO, ABRIVO, ABRIBO (l.), S. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d'un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d'avril, attrape, fausse alerte, 

v. achapatòri. 

Fai acò d'uno abrivado, fais cela promptement et sans t'arrêter; 

i'an douna l'abrivado, on l'a mystifié. 

Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 

J. DÉSANAT. 

léu tabé soi contat sens vanc ni mouvemen, 

Despèi qu'ai perdut moun abrivo. 

J. LAURÈS. 

Tout d'uno abrivo. 

J.-F. ROUX. 

R. arriva. 


ABRIVAIRE, ABRIBAIRE (l.), ARELLO, AIRO s. et adj. Accélérateur, trice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, euse, v. enganaire, embulaire. (engañador, embustero) 

Bèn gramaci, gros abrivaire. 

L. PICHE. 

R. abriva. 


ABRIVAMEN, EMBRIVAMEN (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino. 

L'abrivamen de l'aguieloun. 

F. DU CAULON. 

R. abriva. 



ABRIVAU, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuelas ?)

Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. 

LA BELLAUDIÈRE. 

R. abriva. 

Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 


ABROUA (S'), (it. approdare), v. r. S'approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja. 

Faire abroua l'avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro. 


ABROUCA, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 

N'abroucaran la barriqueto. 

G. D'ASTROS. 

R. à, broco. 


ABROUDI, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 

(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. Amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo. U. t. c. prnl.; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná)

Abroudisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'abroudi, v. r. Devenir paresseux. 

Abroudi, abroudit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 

Uno meno d'abroudit. 

BACQUEIRA. 

R. à, brodo. 


ABROUDIMEN, s. m. Action d'acoquiner, de s'acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (gurrumino)

Abroue, v. brouo, bro. 


ABROUES, ABROUAS (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d'une 

rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 

Un tarnagas sóuvàgi 

Pounchejant d'un abroues. 

A. CROUSILLAT. 

Quand l'eigagno en perleto, 

Risouleto,

Trelusis sus leis abroues. 

J.-B. GAUT. 


ABROUGA, ABROUJA (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 

Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 

Abrouga, abrougat (l. g.), ado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 


ABROUGACIOUN, ABROUGACIEN (m.), ABROUGACIÉU (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. 

Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 


ABROUNCA (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 

Mès à chasque pas s'abrounco, trantaio. 

A. LANGLADE. 

Abrounca, abrouncat (l.), ado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. Lou front abrouncat. 

ID. 

R. à, brounc. 

Abrounda, v. asounda. 


ABROUQUI, ABROUGUI, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. 

Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson. 

S'abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 

Abrouqui, abrouquit (l.), ido, part. et adj. Abrouti, rabougri, ie. 

Au cafour abrouqui. 

LAFARE-ALAIS. 

R. à, broco. 


ABROUQUIDURO, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui. 


ABROUQUIMEN, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 

Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire. 


ABROUTI, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá) 

Abrouti, abroutit (l.), ido, part. et adj. Abrouti; rabougri, ie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote)

 

ABROUTIDURO, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. R. abrouti. 


ABROUTIMEN, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 

Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi. 


ABRUM, s. m. «Vieux mot qui exprime le hoquet d'une personne ivre» (J.-.J. Bonnet), v. chouquet. 

«A brum, a brum, je suis prebstre Macé.» 

(Rabelais, propos des beuveurs). 


ABRUTI (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi. 

Abrutisse, isses, is, issèn, issès, isson. (cast. embrutecerse)

S'abruti, v. r. S'abrutir. 

Abruti, abrutit (l.), ido, part. et adj. Abruti, ie. 

Cadun s'es abrutit. 

MIRAL MOUNDI. 

Mena vido abrutido. 

M. TRUSSY. 

R. à, brut. 


ABRUTIMEN, ABRUTISSIMEN. (Var), ABRUTISSOMEN, ABRUTISSÈNCO (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti. 


ARRUTISSÈNT, ÈNTO, adj. Abrutissant, ante, v. abestissènt. R. abruti. 


ABSALOUN (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon. 


ABSÈNCI, ASSÈNCI, AUSSÉNCI, ABSÉNCIO (g.), ABSENÇO (l.), ASSÈNÇO (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. aussénsia) s. f. Absence. 

Après dous mes d'assènci e de languitudo. 

A. CROUSILLAT. 

Moun aussènci, parai? noun t'a pesa 'no brigo. 

R. MARCELIN. 

PROV. L'absènci es la maire de la demembranço. 


ABSÈNT, ASSÈNT, AUSSÈNT, ABSENT (l.), ÈNTO, ENTO (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, entis), adj. et s. Absent, ente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos)

Se siéu absènt à toun retour. 

H. MOREL. 

Moun amour va toujour creissènt, 

Bèn qu'àgi demourat absènt. 

G. ZERBIN. 


PROV. Is absènt e i mort 

Noun ié fau faire tort. 


ABSENTA (S'), S'ASSENTA (niç.), S'AUSSENTA (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento), v. r. 

S'absenter, v. ana deforo. (aná defora, fora; ir fuera, afuera)

Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 

Absentas-vous pendent quánquis meses. 

H. BIRAT. 

Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s'absente! 

DU BARTAS. 

Diligènt, assidu, noun s'aussentant jamai. 

(cast. diligente, asiduo, no se ausenta jamás)

A. CROUSILLAT. 

Absenta, absentat (l.), ado, part. Absenté, absentée. R. absènt. 


ABSIDO, ASSIDO (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d'une église, v. lanterno. (el ábside de una iglesia) 

Lei bràvei Rousseten edificon subran 

La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l'absido.

F. VIDAL. 


ABSINT, ABSINTE, ACHINTE (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)

verdalo; plante, v. aussent. 

Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso. 


ABSÒUDRE, ASSOUDRE (d.), ABSOLVE, ABSOLBE (g.), ASSOLVE (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga. 

Absòuve, absòuves, absòu, absòven, absòuves, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudrièu; absòuve, absòuven, absòuves; qu'absòugue; absòuguèsse; absòuvènt. 

L'ome de Diéu, en grand soucit. 

Gueitavo l'istant de l'absòudre. 

H. MOREL. 

T'absòuve, iéu, di pecat de ta vido. 

ABBÉ BRESSON. 

La glèiso absòu li pecadou. 

A. PEYROL. 

Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 

MIRÈIO. 

Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, assouta, assota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta)

Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 


ABSÒUTO, ASSÒUTO, SÒUTO (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 


ABSTRACIOUN, ABSTRACIEN (m.), ABSTRACCIÉU (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction. 


ABSTRAIRE (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 

Se conj. comme traire. 

ABSTRA, ABSTRACH (l.), ABSTRAIT (g.), ACHO, AITO (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. 


ABSTRATIÉU, ABSTRACTIÉU (l. g ), IVO, IBO (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, ive. R. abstraire. 


ABSURDAMEN, ABSURDOMEN (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen)


ABSURDE, ABSURDO (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (cat. inventat: absurd, absurds, absurda, absurdes) 


ABSURDETA, ABSURDITAT (l.), (cat. absurditat esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 

Vendras jamai à la sesoun 

Que toun absurditat atènde. 

G. ZERBIN. 

Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada. 


ABUHA, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 

Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 

Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 

ABULO, ABUELO (m.), ABELLO, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 

Èstre court à l'abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 

d'abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d'abulo, être loin de compte; sian pas luen d'abulo, nous sommes près d'être d'accord. 

Pèr la babiho èro pas liuen d'abulo. 

J. AUBERT. 

R. abula, aboula. 

Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 


ABURRELA, BURRELA, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 

Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 

Aburrelat, aburrado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 


ABUS, ABÈU (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 

Abuses, plur. lang. d'abus. 

Es un abus de l'entreprene, c'est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. 

PROV. Lou mounde es qu'un abus. 

- Abus i'avié, abus i'aura, 

Tant que lou mounde durara. 


ABUSA (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana; tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. Vosto cresènço vous abuso. 

C. FAVRE. 

S'abusa, v. r. S'abuser. 

I'a de richas que s'abuson. 

M. DE TRUCHET. 

Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, trompé, trompée. 

O gus, l'as abusado. 

A. CROUSILLAT. 

R. abus. 


ABUSAGE, ABUSATGE (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d'abuser, v. enganamen. (acción de abusar, abuso, engaño) 

R. abusa. 


ABUSAGUET, s. m. Jouet d'enfant (juguete; juguet; joguina), amusette, 

en bas Limousin, v. demouret, jouguet. (amuse : entretener)

Jano d'Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa. 


ABUSAIRE, ABUSARELLO, ABUSAIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (abusón, abusador)

Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 

Luquet n'es rèn qu'un abusaire. 

C. BRUEYS. 

R. abusa. 


ABUSANÇO, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa. 


ABUSIÉU, IVO, IBO (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus. 


ABUSIVAMEN, ABUSIBOMEN (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso. 


ABUSO-PASTOU, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 

(cast. engañapastores, engañapastor)

Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé. 


ABUTA (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 

L'abuto e pièi s'enva. 

J. RANCHER. 

R. à, but. 


ABUTOUN, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 

Es qu'à la liberta cau douna l'abutoun 

E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 

J. RANCHER. 

De tout coustat cadun si douno d'abutoun. 

ID. 

R. abuta. 


ABZA (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 


AC, AG, AT, AU (l.), A, BAC, BAT (g.), BA (l.), VA (m.), OC, GOC, OT 

(g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 

Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l'aiguiser; ac trucara, il le frappera; 

si nou ac sap, s'il ne le sait; s'ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 

ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n'ac an pas boulut, ils ne l'ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu'at sèi, je le sais; qu'at harèi, je le ferai; digats-m'at, 

dites-le-moi; jou t'ag è dit e t'ag dìsi (G. d'Astros), je te l'ai dit et te le dis (yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te 'u hay dit y te 'u dic);

Diéu m'a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? ('u saps tú?; ho saps tú?) 

Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 

mange-le. 

Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso. 


ACABA, ACAVA (l.), ACHABA (lim.), CABA (g. b.), CHABA (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá, acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabeu o acabau, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 

Acabo, commandement de marine pour ordonner à l'équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i'a d'arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques; acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 

PROV. Es foulié de coumença 

Ço que noun pos acaba. (Es tontería escomensá lo que no pots acabá)

S'acaba, v. r. S'achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 

Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 

Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c'est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n'es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n'a jamais 

rien fait de bon. 

Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap. 


ACABADO, ACABASOU (l.), ACABANÇO (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouto. (achievement inglés; el acabose cast. final) 

A l'acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l'ouvrage; eiçò 's l'acabado, c'est la fin. R. acaba. 


ACABADOU (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l'on achève. R. ababa. 



ACABADOU, ACABADOUIRO (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 


ACABADURO, CABADURO (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l'on achève; fil d'une autre couleur que le tisserand met au bout d'une pièce de toile, v. listo. R. acaba. 


ACABAIO, ACABALHOS (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l'on célèbre dans le Médoc, après l'achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.) 


ACABAIRE, ARELLO, AIRIS (m.), AIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève dissipateur, trice, qui mange son bien, prodigue (pródigo), v. degaiè, manjaire. 

A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur. 

Fau ploura, quau? lis acabaire 

Que manjon si castèu e que bevon si mas. 

AD. DUMAS. 

Oh! la bello vido 

Que fan lis acabaire! 

Soun de sèns-soucit, 

Vivon dins li plesi. 

CH. POP. 

R. acaba. 

Açabal, v. eiçavau. 


ACABALA, ACHABALA (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 

prouvesi. 

S'acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d'outillage aratoire; s'approvisionner. 

Talo, dins soun tut, se fatigo, 

Pèr s'acabala, la fournigo. 

F. D'OLIVET. 

Acabala, acabalat (l.), ado, part. et adj. Équipé, outillé, ée. R. à, cabau. 

Acabala, acabalga, v. acavala. 


ACABAMEN, ACABOMEN (l.), ACHABAMENT (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m. 

Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 


ACABANI, ACABANA, v. a. Incliner comme le toit d'une cabane. 

S'acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta. 

ACABANI, ACABANA, DO, part. et, adj. Voûté, ée, ogival, ale. (ojival) 

Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano. 


ACABASSI (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s'user, par l'effet de l'âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 

Acabassi, acabassit (l.), ido, part. et adj. Flétri, ie, usé, fané, ée. 

Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 

Adounc la vierge benesido 

De-vers la chourmo acabassido 

Soun enfant a vira. 

S. LAMBERT. 

R. à. cabas. 

Acabbat, v. à cap-bat. 


ACABLA, ACAPLA (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa. 

La languino m'acablo. 

F. DE CORTÈTE. 

Sourtès d'eici, car iéu tramble de pòu 

Que l'estable 

Noun vous acable. 

N. SABOLY. 

Acabla, acablat (l.), ado, part. et adj. Accablé, acablée. 

Lou mau que me tèn acablat. 

C. BRUEYS. 

E l'on es acablat de penos e trabals. 

A. GAILLARD. 


ACABLAMEN, ACAPLOMEN (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla. 

Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 


ACACHA, ACASSA, ACAISSA (g.), ENCACHA (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 

Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t'acacho, cette robe te va bien. 

S'acacha, v. r. S'ajuster, s'attifer, se soigner, s'engraisser. 

Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir. 

Acacha, acachat (l.), ado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, ante; écrasé, brisé, brisée. 

PROV. Fiho acachado 

Mié-maridado. 

Un ome acaissat de lassièro. J. CASTELA. R. à, cais. 

ACACHADAMEN, ACACHADOMEN (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 


ACACHADURO, ACASSADURO, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 

I'a forço acachaduro dins l'oustau, c'est une maison très bien tenue. 

R. acacha. 


ACACHOULI, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula. 

Acachouli soun calignaire, enjôler son amant. 

S'acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d'un enfant. 

Acachouli, acachoulit (l.), ido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 

Acachoun, v. acatoun (d'). 


ACACIA, AGACIA (l.), CACIA (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié. 

Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 


ACADÈMI, ACADÈMIO (l. g.), ACADEMIO (rh.), ACADEMIÉ (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (consistori, consistorio del Gay Saber)

L'acadèmi di Jo Flourau, l'académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l'Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 

Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: 

Sian urous mai-que-mai, sòci de l'acadèmi. 

F. VIDAL. (Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)


ACADEMI, ACADEMIC (l. g.), ICO (cat. academich, esp. port. it. académico, lat. academicus), adj. Académique. 

Nosto founfònio academico 

Vous a di soun alleluia. 

H. MOREL. 

Li felibre tènon à taulo si sesiho academico. 

ARM. PROUV. 


ACADEMICAMEN (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 

R. académie. 


ACADEMICIAN (angl. academician), s. m. Académicien. 

L'academician Raynouard èro de Brignolo. 

ARM. PROUV. R. academic. 

ACADEMISTO, s. m. Académiste, membre d'une académie de jeu, d'armes ou d'équitation. R. acadèmi. (cast. académico)


ACAGASSOUNS (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 

E se metié d'acagassouns 

Pèr las culi sout lous bouissouns. 

L. GORLIER. 

R. escagassa. 

(Dans la position d'une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 


ACAGNA (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 

S'acagna (génevois s'accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; s'accroupir; s'irriter, s'acharner. 

Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, ante, accroupi, ie; acharné, ée. 

Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado 

De cinq jour fan pa 'no journado. 

S. LAMBERT. 

R. à, cagno. 


ACAGNARDA, ACANARDA, CAGNARDA, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 

S'acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s'acagnarder, s'acoquiner. 

Acagnarda, ado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard. 


ACAGNARDI, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini. 

Acagnardissè, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'acagnardi, v. r. S'habituer à prendre le soleil, s'acoquiner. 

Acacnardi, acagnardit (l.), ido, part. et adj. Acagnardé, ée. 

Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), (chin, chien, can, cà, ca, canis, gos, perro) fainéant comme un chien. R. à, cagnard. 

Acahut, v. aquedu. 


ACAIAN, ACAIANO (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio. 


ACAIAUDA, ACALHAUDA (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. códol, códul, acodolá, lapidá, de lapides : pedra; cast. lapidar, apedrear)

Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 

J. Azaïs. 

T'espoumpisses d'avedre acalhaudat uno republico. 

X. DE RICARD. 

R. à, caiau. 


ACAIO (cat. lat. Achaia), s. f. L'Achaïe, province de Grèce. 

Prince d'Acaio, prince d'Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.

Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa. 


ACAJOU (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou. 

Moble d'acajou, meuble en acajou. 


ACALA (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 

Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains. 

Lou loup e l'elefant 

Avien talent, e res pèr acala sa fam. 

P. DE GEMBLOUX. 

S'acala, s'acalha (g.), v. r. S'abriter; ** calmer, se taire. 

Lou vent s'acalo, le vent s'apaise. 

E se sa maire me crido, 

S'acalara, santa-Diéu! 

A. RlGAUD. 

Acala, acalat (l.), ado, part. et adj. Abrité, apaisé, ée. 

Digats-me lou boun mont e serèi acalat. 

A. GAILLARD. 

R. à, calo. 


ACALAIRE, ARELLO, AIRO, s. Celui, cell qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala. 


ACALAMEN, s. m. Mise à l'abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 

Acalfura, v. escaufura. 


ACALIGNASSI (S'), S'ACALIGNI, v. r. S'adonner aux fréquentations amoureuses, v. fringa. 

Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d'amour, amouraché, ée, v. fringarèu. 

Acaligni pèr Esterello. 

CALENDAU. R. à, caligna, calino. 

ACALINA, ACHALINA (lim.), ACHALENA, ACHANELA (metátesis) (b. lim.), (rom, acalinar), v. a. Échauffer, attacher fortement, v. afisca, engalina. 

S'acalina, v. r. S'échauffer à quelque chose, s'appliquer, s'attacher á une occupation. 

Acalina, acalinat (l.), ado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, ée. R. à, calino. (chap. calina, caló, calorina, calén, calenta, acalentá)


ACALOURA, ACALOUNA (l.), ACAURA (niç.), ACHAURA (l.), ACHARLA (lim.), ACHAUA (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. 

E la tèndro bestiolo 

Acalouro e cubris 

L'umblo paiolo. 

S. LAMBERT. 

S'acaloura, v. r. S'échauffer, se mettre à la chaleur. 

Lou tèms s'acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères. 

Acaloura, acalourat (l.), (chap. acalorat, acalorada) ado, part. et adj. 

Echauffé, ée, qui a chaud pour être trop couvert. (chap. que té caló per está mol cubert)

D'aquel enguènt puissant n'a doui vas acaurat. 

J. RANCHER. 

R. à, calour. 


ACALOURANT, ACHARLANT (lim.), ANTO, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura. 

Acalustra, v. escalustra. 


ACAMAIA, v. a. Accoster, v. abourda. 

Adounc qu'ounestamen l'aguèt acamaiat. 

P. DE GEMBLOUX. 

R. à, camai. 


ACAMBA, ACAMA (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 

Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), ado, part. et adj. A califourchon. 

Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 

R. à, cambo. 


ACAMBARADA (S'), s'acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (hacerse camarada, compañero)

S'acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. 

R. à, cambarado. 

ACAMINA, ACHAMINA (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. 

S'acamina, v. r. S'acheminer, se diriger, s'avancer, se hâter; parvenir. 

Li grand s'acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin. 

Aici moussu Birat que vès nous s'acamino. 

H. BIRAT. 

Acamina, acaminat (l.), ado, part. et adj. Acheminé, empressé, ée, en train. R. à, camin.


ACAMINAIRE, ACAMINARELLO, ACAMINAIRIS, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; chap. encaminadó, que encamine)


ACAMINAMEN, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina. 

Açamount, v. eiçamount, 


ACAMP, ACHAMP (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso. 

Faire l'acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 

Calèndo es l'acamp di famiho. (o famibo ??)

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPA, ACHAMPA (a.), (rom. cat. acampar), v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui. 

Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l'embonpoint, des forces; acampa de sèn, prendre du bon sens (seny; juicio, sentido); acampa sa car, acampa sis os, se relever d'une chute; acampa fam, gagner de l'appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; (fred, fret; fredo; frío) acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître (lana; llana); s'acampa d'ounour, acquérir de l'honneur; acampo acò souto l'envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 

Pèr acampa l'óubrage, 

Dóu tèms fau eissuga l'óutrage. 

MIRÈIO. 

Dins un jardin de rèi m'acampavon de flour. 

J. ROUMANILLE. 

Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l'atiro, 

J. JASMIN. 

grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l'attire toujours. 

PROV. Anen plan e acampen bèn, 

ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais). 

- Quan pago, acampo. 

- Fòu desiron, sage acampon. 

S'acampa, v. r. S'amasser, se réunir, se rassembler; se relever d'une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 

Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s'acampon, ces blés s'épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; 

s'acampara mies que d'òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 

PROV. La fiero sara bello, li marchand s'acampon, 

la foire sera bonne, les marchands s'assemblent. 

Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 

F. VIDAL. (será la misma palabra que jovent, ese grupito de imbéciles catalanistas, como el ya no tan jovencico Ignacio Sorolla Vidal??)

Acampa, acampat (l.), ado, part. et adj. Amassé, ée, recueilli, réuni, ie, rentré, ée. 

Ma fiho s'es pancaro acampado, ma fille n'est pas encore rentrée. (filla)

R. à, camp. 


ACAMPADO, ACAMPAT (l.), s. Ce qu'on amasse en une fois, cueillette, ramassis, réunion, recueil, v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 

L'acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, (ous; huevos) v. carementreto. 

Calèndo es la bello soupado, 

Quand degun manco à l'acampado. 

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPADOU, s. m. Lieu où l'on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa. 


ACAMPADOU, ACAMPADOUIRO, s. Ramasseur, thésauriseur, euse, dont la passion est d'amasser, v. acampaire, amassadou. 

PROV. A bon acampadou (chap. a bon acampadó, bon escampadó)

Bon escampadou. 

R. acampa. 


ACAMPADURO, s. f . Apostume, mal d aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa. 


ACAMPAGE, ACAMPÀGI (m.), s. m. Action d'amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 

L'acampage de flous que n'as ta faudalado. 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa. 


ACAMPAGNARDI (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard. (campiña, champaña, campo)


ACAMPAIRE, ARELLO, AIRIS, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 

Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 

PROV. A paire acampaire 

Enfant escampaire, 

ou 

Après un acampaire 

Arribo un escampaire. 

R. acampa. 


ACAMPAMEN (cat. acampament), s. m. Amas d'humeurs, pléthore, v. amas.

Acò n'èro qu'un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa. 


ACAMPASSI (S'), S'ACHAMPASSI (a.), CHAMPESI (lim.), v. r. Devenir inculte, v.ermassi, trescampa. 

Acampassi, ido, part. et adj. Inculte. R. à, campas. 


ACAMPAT, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado. 

Aro vièu sus l'acampat, maintenant il vit de ce qu'il a gagné. R. acampa. 

Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja. 


ACAMPESTRI (S'), S'ACHAMPESTRI (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 

Acampestri, acampestrit (l.), ido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 

Acampestrido e secarouso, 

L'inmènso Crau, la Crau peirouso 

Au soulèu pau à pau se vesié destapa. 

MIRÈIO. 

R. à, campestre. 


ACAMPESTRIMEN, s. m. Abandon à l'état inculte; état d'une terre en friche. R. acampestri. 

ACAMPO, CAMPO, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 

Douna l' acampo, donner la chasse; à l'acampo! à l'acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 

Entourat de roumans qu'abioi toujour en campo, 

J. JASMIN. 

entouré de romans que j'avais toujours sous la main. 

Malos, paquets, tout èro en campo, 

ID. 

malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa. 


ACAMPO-BÓUSO, s. Ramasseur de crottin, v. bóusiè. 

Istarié d'agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa, bòuso. 


ACAMPO-BREN-ESCAMPO-FARINO, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino. 

Acampòu (d') pour d'enca 'n pau, à Nice. 


ACANA, DECANA (m.), ACHANA, DECHANA (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana. 

Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l'enemi, mitrailler, terrasser l'ennemi. (chap. amela, ameles; anous; cast. almendra, almendras, nuez, nueces.)

Quau n'acano fai d'argènt. 

J.-B. NALIS. 

Em'uno chico sus lou nas, 

Souvèntei-fes leis acanas. 

M. BOURRELLY. 

E coumo bravamen acanon, las drouletos! 

M. FAURE. 

Acana, acanat (l.), ado, part. Gaulé, ée. R. à, cano. 


ACANADO, s. f. Ce qu'on gaule en une fois; époque où l'on gaule les fruits. R. acana. 


ACANADOUIRO, ACHANAVOUIRO et CHANOUIRO (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 

Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d'une personne trop grande. R. acana. 

(chap. batolla, verbo abatollá)

ACANAGE, ACANÀGI (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 

R. acana. 


ACANAIRE, ACHANAIRE et DECHANAIRE (a.), ARELLO, AIRO, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 

La grelo que dins un istant 

Toumbo mai de nose e d'amelo 

Qu'un acanaire dins sèt an. 

A. AUTHEMAN. 

R. acana. 


ACANALA (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l'eau par un canal, v. arriala, besala. (canalizar, acanalar, canal)

Acanala, acanalat (l.), ado, part. et adj. Canalisé, ée, qui suit un canal. R. à, canau. 

Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 


ACANDOULA, ACANDOURA (m.), ACANDOURIA (Var), ACHANDOURA (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 

S'acandoula, v. r. S'abonner, v. afeva. 

Acandoula, ado, part. et adj. Achalandé; abonné, ée. R. à, cando. 


ACANDOULAIRE, ARELLO, AIRO, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula. 


ACANÈIO, CANÈIO, AQUÈINO (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco. 

Es vengu sus l'acanèio de sant Francès, 

il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied. 

Sus l'aquèino de nostre chicou, à pèd. 

P. GOUDELIN. 

Acani, v. agani. 


ACANISSA (b. lat. acannizare, esp. encarnizar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana. 

Vous acanissaran à còup de cagatroues. 

LOU TRON DE L'ÈR. 

Fa deganissa, faire endèver. 

S'acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 


ACANTARI, ACANTAIRIT (l.), IDO, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 

ACANTELA (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 

Acanti, v. escanti. 


ACANTIN (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto. 


ACANTO (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 

Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d'acanto, feuille d'acanthe. (hoja, hojas de acanto) 


ACANTOUNA (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l'écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l'écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 

Quand pòu vous acantouna, lorsqu'il peut vous rencontrer dans un coin. 

S'acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s'acculer. 

Vers la jasso à mouloun lou troupèu s'acantouno. 

T. AUBANEL. 

Acantouna, acantounat (l. niç.), ado, part. et adj. Acculé, rencogné, ée. 

Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 

J. RANCHER. 

R. à, cantoun. 


ACAPA, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta. 

Acapa, ado, part. Caché, ée, blotti, ie. R. à, capo. 


ACAPARRA (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d'un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra. 

S'acaparra de soun mantèu, s'envelopper de son manteau; s'acaparro pas, il n'est, pas permis d'accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d'un châle. R. à, capo, caparro. 

Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 


ACAPI, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (capire italiano : entender cast.)

La musico es coumo la fremo: pèr bèn l'acapi, la fau aima. 

J.-B. TOSELLI. 

R. à, capi. 



ACAPIALA, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 

Trases toun esparbièl 

Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo. 

A. VILLIÉ. 

R. à, capial. 

Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 


ACAPOUNI (S'), v. r. S'acoquiner, s'acagnarder, se pervertir, v. degaia. 

Acapouni, acapounit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné; apeuré, ée; devenu fripon. 

Lou bouèmi acapounit. 

X. DE RICARD. 

R. à, capoun. 

Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate. 


ACARA (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. 

Acara, acarat (l.), ado, part. Confronté, ée. R. à, caro. 


ACARALHA (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. 

En bèt s'acaralha, 

G. D'ASTROS. 

en se càlinant au feu. R. à, caral. 


ACARAMEN (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara. (careo, confrontación, ver ACARA)


ACARCAVELI (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 

v. acorcoussouni. (cast. carca, decrepitud, decrépito)


ACARCAVELI, ACARCAVIELI, CARCAVIELIT (l.), ido, part. et adj. Décrépit. ite, cassé, ée, branlant de vieillesse ou de vétusté. 

Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 

Acarèu, aphér. de macarèu. 


ACARI, ACARIAS, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu'on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras. 


ACARIASTRE, ASTRO, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 

Avié lou biais un pau acariastre. 

ISCLO D'OR. 

R. acara. 

Acarignassi, v. acalignassi. 


ACARNA, ACARNI, ACHARNA (a.), ACHARNI (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 

Acarna l'espitau, fournir la viande de boucherie de l'hôpital. 

S'acarna, s'acarni, v. r. S'acharner, s'irriter. 

Car sus elo li gus semblavon s'acarni. 

F. GRAS. 

Acarna, acarnat (l.), ado, part. et adj. Acharné, ée. 

E fan uno guerro acarnado (guerra encarnizada)

A nostro lengo tant mannado. 

A. MIR. 

R. à, carn. 


ACARNAMEN, ACHARNAMEN (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 

L'infatigable acharnamen. 

C. FAVRE. 

R. acarna. 


ACARNASSI, ENCARNASSI (l.), CARNASSI (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna. 

S'acarnassi, v. r. S'habituer à la chair, s'acharner. 

S'aprocharon de l'ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 

TERSIN. 

Acarnassi, acarnassit (l.), ido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, ée. 

Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (danger también en inglés : peligro; dangerous : peligroso)

Ounte cabusso acarnassido 

Aquelo escarrado d'arpians? 

G. AZAÏS. 

R. à, carnasso. 


ACAROUGNADI, AGAURIGNADI (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini. 

S'acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 

ACAROUGNADI, ACAROUGNADIT (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, ée, paresseux, euse. R. à, carougnado. 


ACARRALI, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 

S'acarrali, v. r. Se remplir d'ornières. 

Acarrali, acarralit (l.), ido, part. et adj. Plein d'ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. 


ACARREIRA, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (acarrear, acaminar, conducir por una calle, camino; carraria)

Acarrèire, èires, èiro, eiran, eiras, èiron. 

Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero. 


ACARREIRA, ACARRELA, ACADEIRA, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja. 

Acarrelle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

S'acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 


ACARREIRADOU, s. m. Lieu où l'on se rendait pour s'exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 

R. acarreira. 

Acarustra, v. escalustra. 


ACASA, ACASI (l.), CASI (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 

S'acasa, s'acasi, v. r. S'établir, se marier. 

Que lous Trouians un jour s'enangon acasi 

Al païs italian. 

J. DE VALÈS. 

Que s'aquel rèi vol se casi, 

Troubara rèinos tant aimablos 

Que saurra pas quino causi. 

DEBAR. 

Acasa, acasit (l.), ado, ido, part. et adj. Établi, ie; marié, casé, ée; enclos, ose. 

La toustonno acasido en despièit des renouses. 

MIRAL MOUNDI. 

R. à, caso. 


ACASAMEN (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa. 


ACASELA, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 

Acaselle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

Acaselat, ado, part. Empilé, ée. R. à, casello. 

ACASSA, v. a. Prendre à la chasse, attraper, v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha,; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 

Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l'autre, après un temps il en vient un autre; m'acassaras pas pus (Bigot), tu ne m'y prendras plus. 

Acassa, acassat (l.), ado, part. et adj. Attrapé, ée, pris, ise; Acassa, nom de fam. prov.  R. à, casso. 

Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso. 


ACASTIHA, ACASTILHA (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 

Acastiha, ado, part. et adj. Accastillé, ée, accompagné de ses deux 

châteaux, en parlant d'un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel) 

ACASTIHAGE, ACASTIHÀGI (m.), (esp. acastillage), s. m. Accastillage. 

R. acastiha. (acastillaje, castillaje) 


ACATA, CATA (lim. auv.), ACASSA (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher), 

v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga, curbi; enfouir, butter, v. enterra; abaisser, v. beissa. 

Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap) 

Acatals açabal un regard de vostre èl. 

A. MIR. 

Pèr acata si petoun. 

B. CHALVET. 

S'a fre, l'enfant, 

L'acatarai, pechaire! 

L. ROUMIEUX. 

PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni, 

Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi. 

S'acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s'abaisser, s'humilier. 

En m'acatant, m'a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m'est tombé de la poche. 

Acata, acatat (l.), ado, part. et adj. Couvert, erte; dissimulé, ée, humble; baissé, ée. (humble también inglés : humilde : humil)

Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n'i'a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c'est un sournois. 

R. à, cat, ato, coi. 


ACATA, CATA (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis) v. apensiouna: 

acheter, v. achata. R. acate. 


ACATADO, s. f. Ce qu'on couvre en une fois. R. acata. 


ACATADOU, CATADOU (g.), S. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata. 


ACATAGE, ACATÀGI (m.), ACATATGE (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto. 

Ai trop d'acatage, mon lit est trop couvert. 

Toujour de soun coustat póutiron l'acatage. 

A. BIGOT. 

Anen, quistas pertout, pourtas-li d'acatàgi. 

EMERY. 

R. acata. 


ACATAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato. 

Siéu crentous, siéu foneço acataire. 

J. CAULET. 

R. acata. 


ACATAMEN, ACATOMEN (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d'être caché; abaissement, v. abeissamen. 

Al noum de l'acatamen e de l'escurino. 

A. FOURÈS. 

R. acata. 


ACATE, ACHATE, ACHAPTE et ACHAPTÈL. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu'on payait au seigneur pour l'investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 

Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 

Rèire-acate, arrière-acapte. 

ACATO