Mostrando las entradas para la consulta amics chapurriau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta amics chapurriau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 13 de abril de 2024

Lexique roman; Ira - Yemal

 

Ira, s. f., lat. ira, colère, fureur.

Meils es que hom aia la ira dels felos que lor compania.

Trad. de Bède, fol. 74. 

Il est mieux qu'on ait la colère des méchants que leur compagnie.

Fig. Mas ira del mal temps lur a frascat la vela. V. de S. Honorat. 

Mais la fureur du mauvais temps leur a déchiré la voile.

Filhs de ira e filhs de mort. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de colère et fils de mort. 

Loc. Lo soleils no s colge sobre la vostra ira. Trad. de Bède, fol. 38.

Que le soleil ne se couche pas sur votre colère.

ANC. FR. Fut de plus en plus esmeu en ire. Monstrelet, t. I, fol. 222.

Ne vueilles pas, ô sire, 

Me reprendre en ton ire.

Clément Marot, t. IV, p. 235.

- Tristesse, chagrin.

Totz temps sec joy ir' e dolors, 

E tos temps ira jois e bes; 

E ja non crey, s' ira non fos, 

Que ja saupes hom jois que s'es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Toujours tristesse et douleur suit joie, et toujours joie et bien, tristesse; et désormais je ne crois pas, si tristesse ne fût, qu'on sût jamais ce qu'est joie.

ANC. FR. Lonc tens ai esté 

En ire sanz joie.

Auboins de Sézane. Ess. sur la Mus., t. II, p. 156. 

CAT. ESP. PORT. IT. Ira. (chap. Ira, ires; cólera, cóleres; rabia, rabies.)

2. Iror, Yror, s. f., rancune, fureur, frénésie.

Ab belhs digz plazentiers, ses yror, 

Torno 'ls erratz desviatz en la fe.

Guillaume de Montagnagout: Del tot vey. 

Avec beaux discours agréables, sans colère, ils ramènent les égarés déviés de la foi.

Mais hom qu' es fol, so dizon li auctor, 

Non er jujatz tro que 'l ten be iror.

P. Raimond de Toulouse: Si cum l'enfas. 

Mais homme qui est fou, ce disent les auteurs, ne sera jugé tant que le tient bien la frénésie.

- Tristesse, chagrin.

Per l' aura freida que guida

L' invern, q' es tant ples d' iror

L' auzeill.

Marcabrus: Per l'aura.

A cause du vent froid qui guide l'hiver, vu qu'est si plein de tristesse l'oiseau.

ANC. FR. Prinst l'escu, traist l' espée é poinst par grant iror.

Roman de Rou, v. 4620. 

Moult ot en son cuer grant iror. Roman du Renart, t. II, p. 288. 

Et en si grant ireur t'a mis. Fables et cont. anc., t. 1, p. 354.

3. Irasos, s. f., colère, fureur.

Aquo fo dans e tala et irasos. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Ce fut dommage et taille et fureur.

4. Iracibilitat, s. f., irascibilité, irritabilité.

Iracibilitat et autras passios colericas.

(chap. Irascibilidat o irritabilidat y datres passions colériques.)

Eluc. de las propr., fol. 115.

Irritabilité et autres passions colériques. 

IT. Irascibilità, irascibilitate, irascibilitade. (chap. Irascibilidat, irritabilidat. ESP. Irascibilidad, irritabilidad.)

5. Irament, s. m., colère, fureur.

Harditz et orgoillos e de leus iramentz. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Hardis et orgueilleux et de faciles colères. 

IT. Iramento.

6. Iraissensa, Iraisensa, s. f., colère, emportement.

Folzers es iraissensa abitans am prince.

En bona pessa, es breus memoria d' iraisensa.

Trad. de Bède, fol. 5 et 4. 

La colère habitant avec prince, c'est la foudre. 

En bonne pensée, la mémoire de colère est courte.

ANC. ESP. Irascencia.

7. Iros, adj., furieux, courroucé, colère, fâché.

Pus per sa terra non es iros, 

Membre 'l sa sor e 'l marit ergulhos 

Que la laissa, e non la vol tener.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi. 

Puisque pour sa terre il n'est pas courroucé, qu'il lui souvienne de sa soeur et du mari orgueilleux qui la laisse, et ne la veut garder. 

Mala molher es... iroza. Eluc. de las propr., fol. 71. 

Femme méchante est... colère. 

ANC. FR. Jamès n'ere vers lui iros. Roman du Renart, t. I, p. 211.

Et il ert mult fel et iros. Roman de Brut, t. I, p. 210.

- Triste.

De la bella que m fai estar iros.

P. Vidal: Assi m'ave. 

De la belle qui me fait être triste. 

Fig. Propchan si vai lo jorns iros.

Bernard de Venzenac: Iverns vai. 

Le jour triste s'en va approchant. 

ANC. FR. Et n'estoit nul à qui il ne fist feste, 

Sans estre aux gens ireux ne desdaigneux. 

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 29. 

L'un court après tout ireux, 

L'autre défend sa despouille.

Ronsard, t. I, 467.

ANC. CAT. Iros. PORT. IT. Iroso.

8. Iraissos, adj., irascible, colérique, irritable.

Hom iraissos apella tensos.

Hom iraissos es torbaz per las cogitacios d'ira.

Trad. de Bède, fol. 38 et 39. 

Homme irritable appelle disputes. 

Homme irascible est troublé par les pensées de colère.

9. Iraissable, adj., lat. irascibilem, irascible, colérique.

Mais val hom seglars pazibles, que morgues iraissables.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Plus vaut homme séculier paisible, que moine irascible.

Subst. Orazos d' iraissable es abominaz ences. 

Trad. de Bède, fol. 38. 

Prière de colérique est abominable encens.

CAT. ESP. Irascible. PORT. Irascivel. IT. Irascibile. (chap. Irascible, coléric, irritable, irascibles, colerics, irritables.)

10. Iracitiu, adj., irritatif, propre à irriter.

Virtut iracitiva per la qual hom s' iraysh. Eluc. de las propr., fol. 18.

Vertu irritative par laquelle on s'irrite.

11. Irar, v., irriter, fâcher. 

Part. pas. substantiv. Irasc m' ab los iratz. 

Giraud de Borneil: Los apletz. 

Je m'irrite avec les irrités. 

ANC. FR. Quand ce oïrent li bourgeois si furent trop iret.

Chronique de Cambrai, fol. 40. 

E quant il plus i perdent et il plus s'en irent. 

Roman de Rou, v. 1692. 

ANC. ESP. PORT. Irar. IT. Irare. (chap. Enfadá, enfadás; cabrejá, cabrejás; mosquejá, mosquejás; enfurruñá, enfurruñás.)

12. Irascer, Iraisser, Irasser, v., lat. irasci, s'irriter, se fâcher.

No sias isnel a iraisser. Trad. de Bède, fol. 38.

Ne sois pas prompt à t' irriter. 

Atressi cum lo leos 

Que es tan fer quant s' irais. 

Richard de Barbezieux: Atressi cum. 

Tout ainsi comme le lion qui est si féroce quand il s'irrite.

Substantiv. Irasser contra mal non es peccatz. V. et Vert., fol. 11. S'irriter contre le mal n'est pas péché. 

Part. prés. Enueios, trist et iraissens. Brev. d'amor, fol. 55.

Ennuyeux, triste et se fâchant. 

Part. pas. Totz temps vuelh que li ric baro 

Sion entre lor irascut. 

Bertrand de Born: Lo coms m' a. 

Je veux que toujours les puissants barons soient irrités entre eux.

Domna, si us etz irascuda

Vas me, ges no us me defen.

Hugues de S. Cyr: Longamen. 

Dame, si vous êtes fâchée envers moi, je ne me défends pas contre vous. 

ANC. FR. Iraissez e ne vuillez péécher.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 4.

Renart en est moult irascuz... 

Moult fu dolenz et irascuz.

Roman du Renart, t. I, p. 86 et 100. 

Trestoz penssis et irascus. Fables et cont. anc., t. III, p. 331.

ANC. CAT. Irascir.

13. Iradamen, adv., avec colère, furieusement, tristement. 

Pres comjat d' ela iradamen. V. de G. Faidit. 

Prit congé d'elle avec colère. 

Si negus hom tra cotel iradament. 

Cout. de Moyssac, du XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 6. 

Si nul homme tire couteau avec colère. 

ANC. FR. Si li a dit iréement.

Roman du Renart, t. III, p. 3.

CAT. Iradament. ESP. Airadamente. IT. Iratamente.

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

14. Air, s. m., colère, haine.

Pour ce mot et les composés suivants, voyez azir.

Qar totas autras amistatz 

Met per vostr' amor en air.

Sordel: Dompna meillz.

Car toutes autres amitiés je prends en haine pour votre amour.

15. Airamen, Adziramen, s. m., colère, haine, calomnie, injure.

Quar cors qu'es ples d' airamen 

Fai ben faillir boca soven.

P. Vidal: Amors pres sui. 

Car coeur qui est plein de colère fait bien faillir bouche souvent.

Lauzengiers volon mon dan d'amor, 

E diran li ben leu adziramen.

B. de Ventadour: Be m cugey de. 

Les médisants veulent mon dam en amour, et lui diront peut-être injure. ANC. ESP. Airamiento. IT. Adiramento.

16. Airos, adj., fâché, colère, susceptible.

Pauc ama qui non es airos.

G. Adhemar: Al chant d' auzel.

Peu aime qui n'est pas susceptible.

Com en servir met plus m' entencios, 

Eu mai los trob ves me plus airos.

P. Milon: Aissi m' aven. 

Comme à servir, je mets plus mon intention, je les trouve plus haineux envers moi. 

ESP. Airoso. IT. Adiroso. (chap. Airós no vol di ni enfadat ni triste, sino “sense mal”, eixí airós de un acsidén, etc. Airós, airosos, airosa, airoses.)  

17. Airar, Ahirar, Azirar, v., irriter, fâcher, haïr.

L'un fenho, l' autre volon mal dire 

De las melhors, per qu'es dregz qu' ieu m' azire. 

Pons de Capdueil: Tant m' a. 

Les uns feignent, les autres veulent mal dire des meilleures, c'est pourquoi il est juste que je m'irrite.

Ieu no vuelh manentia, 

D' on tota gens m' ahir.

P. Vidal: Mout viu ab gran. 

Je ne veux richesse, d'où toute gent me haïsse. 

Part. pas. Mauret, una m det son anel, 

De qu' ie us trobei trop airat. 

Boniface de Castellane: Era pueis. 

Moret, une (dame) me donna son anneau, de quoi je vous trouvai fort fâché. 

ESP. Airar. IT. Adirare.

18. Air, Ahir, v., haïr, refuser dédaigneusement.

Part. prés.

Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce. 

D' abord m' aiment, puis me vont haïssant.

Part. pas. So qu' ieu vuelh m' es tant ahis. 

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ce que je veux m'est si dédaigneusement refusé.

(chap. Odiá; aburrí, detestá, no soportá, no pugué ni vore.)

19. Enazirar, v., détester, haïr. 

Part. pas. Malastrucs, per totz tengutz...

Enaziratz.

Esperdut: Qui non. 

Malotru, tenu par tous... haï.


Iris, Yris, s. m., lat. iris, iris, sorte de plante.

L' iris es, per natura,

Mout bos contra cremadura.

(chap. L' iris es, per naturalesa, mol bo contra cremada.) 

Brev. d'amor, fol. 50.

L'iris est, par nature, moult bon contre brûlure. 

IT. Iride.

- Arc-en-ciel.

Las colors de l'arc celeste dit yris.

(chap. Los colós del arc o arco celeste o seleste dit iris, l' arcoiris. Nom de un grupo de empreses que va escomensá en lo Guco o lo cuco: Ganadería unida comarcalComarca del Matarraña.) 

Grupo Arcoiris, Valderrobres, Teruel, ciudad de la carne, Bayona, Guco

Eluc. de las propr., fol. 189. 

Les couleurs de l'arc céleste dit iris.

- Sorte de pierre précieuse.

En metalhz et peyras preciozas copioza, qual es yris, qui, al rach del solelh pauzada, forma l' arch celeste.

Eluc. de las propr., fol. 172.

Abondante en métaux et pierres précieuses, comme est iris, qui, placé au rayon du soleil, forme l'arc céleste.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Iris. IT. Iri, iride.


Ironia, s. f., lat. ironia, ironie.

*gr est tropus per contrarium quod conatur ostendens, ut: Egregiam vero laudem et spolia ampla refertis.

Donatus, de Tropis, col. 1777. Putsch.

Ironia es una figura per la qual hom pronuncia una cauza, e 'l contrari enten. Leys d'amors, fol. 136.

L'ironie est une figure par laquelle on prononce une chose, et on entend le contraire. 

CAT. ESP. (ironía) PORT. IT. Ironia. (chap. ironía, ironíes: figura per la cual hom pronunsie una cosa, y lo contrari entén.)


Irritar, v., du lat. irritus, annuler, rendre nul, révoquer, infirmer. 

Cassa, irrita et annulla de tot en tot la dicha donation, e no vol que aia efficacia. Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207. 

Casse, révoque et annulle de tout en tout ladite donation, et ne veut qu'elle ait efficacité. 

Part. prés. Irritans et annulans de tot en tot autre orden, testamen e codicille. Tit. de 1252. DOAT, t. XLIV, fol. 12.

Révoquant et annulant de tout en tout autre disposition, testament et codicille. 

Part. pas. Cassat, revocat, irritat. Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 12.

Cassé, révoqué, infirmé.

CAT. ESP. PORT. Irritar. IT. Irritare. (chap. Irritá, referit a anulá o revocá un documén. Antigamén se féen aná los verbos cassá, irritá. 

Irritá signifique mes coses, enfadá, enfadás, irritás la pell.)


Isla, Illa, Ilha, s. f., lat. insula, île.

Ilha es terra per mar o per fluvi tot eviro clauza.

(chap. Isla es terra per mar o per riu tot al voltán tancada; terra rodejada de aigua. Peñíscola ere una península.)

Eluc. de las propr., fol. 173.

Île est terre tout autour par mer ou par fleuve close. 

Meseron l' en l' isla on a de serpentz tant. V. de S. Honorat. 

Le mirent dans l' île où il y a tant de serpents

Estranhas terras, illas e dugat.

(chap. Extrañes terres, isles y ducats.)

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.

Terres étrangères, îles et duchés.

CAT. (MOD. illa) ESP. Isla. PORT. Ilha. IT. Isola. (chap. Isla, isles; mallorquí: ses illess' illa : MallorcaMenorcaIbizaFormenteraCabrera.)


Isnel, adj., all. schnell, prompt, léger, alerte.

Le francique, l'anglo-saxon disaient snoel.

Meill prenden son e plus isnel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Sont mieux prenants et plus prompts.

Era verges e bella;

En tota la ciptat non era plus ysnella. V. de S. Honorat.

Était vierge et belle; en toute la cité n'était pas plus alerte.

Fig. No sias isnels a iraisser.

Isnela confessios fai isnela medicina.

Trad. de Bède, fol. 38 et 49. 

Ne sois pas prompt à t'irriter. 

Prompte confession fait prompt remède.

ANC. FR. Les saetes sunt mult isneles,

Mult plus tost vunt ke arondeles

Roman de Rou, v. 13013. 

Oronetes, chapurriau, José Taronjí, Gustavo Adolfo Bécquer

Tu sembles un esclair, et tes troupes isnelles 

Serves de ton vouloir, n'ont des pieds, ains des ailes.

Du Bartas, p. 419.

Servir de cueur gent et ysnel. Villon, p. 65.

2. Isnelament, Ysnellament, adv., légèrement, promptement, vivement. Obri mos huelhs isnelamen.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

J'ouvre mes yeux vivement.

An li dig ysnellament

Tot lo fag.

V. de S. Honorat. 

Lui ont dit promptement tout le fait. 

ANC. FR. Il s'en foüit isnellement de la cité de Paris.

Monstrelet, t. 1, fol. 63.


Isop, Ysop, s. m., lat. hyssopus, hysope.

Adoncx sui claus, cubertz e sis 

D' amor, plus que de flor ysops.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey.

Alors je suis environné, couvert et ceint d'amour, plus qu' hysope de fleur.

CAT. Hisop. ESP. Hisopo. PORT. Hysopo. IT. Isopo. (chap. Hissopo, hissopos; pot sé lo cáliz de una flo o lo de missa.)

- Goupillon.

Pus a la boca venra 'l fis, 

Ni 'l preires secodra l' isop.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 

Puis à la bouche viendra la fin, et le prêtre secouera le goupillon. 

ESP. Hisopo. PORT. Hysope.


Iterar, v., lat. iterare, répéter, redoubler, réitérer. 

Lahoras itera la tua medecina. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

Alors redouble la tienne médecine. 

CAT. ESP. Iterar. IT. Iterare. (chap. Iterá o reiterá: doblá, redoblá, repetí, continuá, seguí, etc.)

2. Iteratio, s. f., lat. iteratio, répétition, redoublement, réitération. 

Non es necessaria iteratio. Trad. d'Albucasis, fol. 45.

N'est pas nécessaire le redoublement.

- Répétition, figure de mots.

Iteratios, es cant hom retorna una meteysha sentensa.

Leys d'amors, fol. 118. 

La répétition, c'est quand on reproduit une même pensée.

CAT. Iteració. ESP. Iteración. IT. Iterazione. (chap. Iterassió, reiterassió, repetissió, continuamén o continuassió, redoblamén.)


Ivernal, Ivernail, s. m., lat. hibernalis, hiver.

En lo Cranc se fai l' estivals

Et en Capricorn, ivernals.

Brev. d'amor, fol. 29.

Dans le Cancer se fait l'été, et dans le Capricorne, l'hiver.

Al prim comens del ivernail.

Marcabrus: Al prim. 

Au premier commencement de l'hiver. 

ANC. ESP. Ivernal, invernal. PORT. Invernal. (chap. Invernal, de invern o ivern.)

2. Ivern, Yvern, s. m., lat. hibernus, hiver.

Penr' yvern per bel temps de pascor. 

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo. 

Prendre hiver pour beau temps de printemps. 

Si que chans ni flors d' albespis 

No m valon plus qu' yverns gelatz. 

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Tellement que chant ni fleur d'aubépine ne me valent pas plus qu'hiver glacé.

CAT. Ivern, hivern. ESP. Invierno. PORT. IT. Inverno. (chap. Invern, ivern.)

3. Ivernar, Yvernar, v., lat. hibernare, faire froid, geler.

En estiu, e quant iverna. 

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret. 

En été, et quand il fait froid.

Manjar ses foc, cant fort yverna. 

Le Moine de Montaudon: Mot m' enuya (enueia). 

Manger sans feu, quand il gèle fort.

- Hiverner, passer la saison d'hiver.

Agron concelh que annessan ivernar al port de Creta.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 27. 

Ils eurent conseil qu'ils allassent hiverner au port de Crète.

CAT. ANC. ESP. Ivernar. ESP. MOD. PORT. Invernar. IT. Invernare.

(chap. Iverná, inverná; no se diu en lo sentit de fé fret, gelá, sino en lo de passá l' ivern, com los onsos de Beseit.)  

Iverná, inverná; no se diu en lo sentit de fé fret, gelá, sino en lo de passá l' ivern, com los onsos de Beseit.

4. Abivernar, v., tirer de l'hiver, séparer de l'hiver.

Torna l' arditz en paor,

Quan lo clar temps s' abiverna.

Bertrand de Born: Greu m'es. Var. 

Tourne l'audace en peur, quand le clair temps se sépare de l'hiver.

5. Yemal, adj., lat. hiemalis, d'hiver. 

Cercle sosticial yemal. Eluc. de las propr., fol. 108.

Cercle solsticial d'hiver. 

ESP. PORT. Hiemal. IT. Iemale.

viernes, 12 de abril de 2024

Lexique roman; Integre, Entegre - Insercio, Insertion

 

Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.

Cartas publicas..., sanas, integras.

(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques..., saines, entières.

Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12. 

Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.

Benefici de restitution in integre. 

Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Bénéfice de restitution en entier. 

CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

2. Integral, adj., intégral, entier. 

Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral. 

Li nom integral, coma bras.

Leys d'amors, fol. 64 et 43. 

De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.

Les noms intégraux, comme bras. 

CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)

3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.

Pagat et entegrament satisfait.

Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187. 

Payé et intégralement satisfait.

Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.

Bien et intégralement payé.

CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente. 

(chap. íntegramen; completamén.)

4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.

Cel enclau los tres tot entegradamens.

Pierre de Corbiac: El nom del. 

Le ciel enclot les trois tout entièrement.

5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.

Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.

Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur. 

Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235. 

S'il avait intégrité et pureté.

- Intégralité.

La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11. 

L' intégralité du nominatif. 

CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)

6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.

Car es enteira, 

C' anc no s frais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise. 

Fig. Tro qu' ieu n' aya

Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;

Pero ab meyns faria patz entieyra.

G. Pierre de Cazals: A trop. 

Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.

Tug sei fag son entier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Tous ses faits sont parfaits. 

Subst. Fig.

Mon entier s'en fraing per sobramar. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Mon entier s'en brise pour suraimer. 

Adv. comp.

Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat. 

Maintenant aurait gagné la palme en entier. 

CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement. 

Las! qui sabra mais tan entieiramens

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.

Que totz temps l'ames entieramen. 

T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz. 

Qui toujours l'aimât entièrement. 

CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente. 

IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)

8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.

Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.

(chap. Dotse Céssars van tindre Roma completamén.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Douze Césars eut Rome tout entièrement.

9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler. 

Part. pas.

Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.

Giraud de Calanson: A leis cui am. Var. 

Qui en brise un, perd son jeu intégré. 

CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.

(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.) 

10. Enterin, Entayrain, adj., entier. 

Mas natura s meravelha 

Com remazetz enterina. 

(chap. Pero la naturase se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.

Fig. Que pres carn neta e entayraina

De la santa Verges reyna.

V. de S. Honorat. 

Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.

ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin. 

Com cele qui ert plaine de foy très entérine.

Roman de Berte, p. 78 et 79.

CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)

11. Enterrinamen, s. m., entérinement. 

An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close. 

ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).

12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler. 

Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.

(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 65.

Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.

CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare. 

(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)


Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.

Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)

Ce que reçoit la sienne intelligence.

Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)

Intelligence de sainte Écriture. 

CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada, que fue un invento posterior del tiempo de Pompeyo Fabra a las órdenes de Prat de la Riba.)

ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia. 

(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions; 

v. entendre, compendre o comprendre.)

2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas. 

Leys d'amors, fol. 132.

Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs. 

IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)

3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.

Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1. 

(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)

Connaissance intellectuelle.

- Spirituel, immatériel.

Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.

(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.

CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.

(chap. Intelectual, intelectuals.)

4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.

La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

La troisième faculté est intellective.

CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)


Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.

Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Humeur intercutanée.

ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos,  intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)


Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.

Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38. 

Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée. 

CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)

2. Interessar, v., intéresser. 

Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088. 

La partie intéressée. 

CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.

(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.) 


Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent. 

Part. pas. Febre interpolada o no continuada.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.

Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.

Fièvre intermittente ou non continue.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne. 

CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)

2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.

Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79. 

Si elle est sans intermittence.

CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação. 

(chap. Interpolassió, interpolassions.)


Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.

Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59. 

Interpréter en bien ou en mal. 

Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19. 

Cherub s'interprète savoir. 

Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8. 

Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire. 

Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1. 

Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ. 

Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124. 

Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur. 

CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)

2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.

Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111. 

(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)

Selon l' interprétation de juste guerre.

Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.

CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação. 

IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)

3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.

Lor enterpretamens et declaramens.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.

Leur interprétation et déclaration.

IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)

4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.

Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei. 

Fo lo segons enterpretaire de la ley. 

Segon los LXX enterpretadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3. 

Jérôme, interprète de la sainte loi. 

Fut le second interprète de la loi. 

Selon les soixante-dix interprètes.

ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore. 

(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)   

5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.

Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.

CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.

Del cal grans paraula es a nos interpretabla. 

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Duquel grande parole est interprétable pour nous.

(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)


Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier. 

Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.

(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.) 

Les suppliques... notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)

2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Tal intimassió sirá feta.)

Telle intimation sera faite.

Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.

A l' encontre desdits trois états avec intimation.

CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.

(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)


Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

La douleur qui dans le coeur s'épand.

Inz el cor ai dolorosa pezanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.

Adv. Las alas desotz n' ongeretz,

E la carn ins li moillaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans. 

ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.

(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 532. 

Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia 

Inz e mon cor cascun dia. 

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.

Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.

(chap. Adins del aigua l' ha balansat, aventat, aviat, espentat, etc.) 

Au dedans de l'eau l'a précipité.

Ins en mon cor l'amarai a rescos. 

Folquet de Marseille: S' al cor plagues. 

En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette. 

Chantars no pot guaire valer,

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.

2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.

Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21. 

En même temps Jaufre est entré dedans. 

Es dins mon cor espandida. 

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Est épanouie dans mon coeur. 

Jauzirai joy dins vergier o dins cambra... 

Que m cossentis a celat dins sa cambra. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre... 

Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre. 

Adv. Dins es poirida e sembla vert.

(chap. Adins está podrida y pareix verda.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Dedans est pourrie et semble verte.

Si secors non an 

Sylh que dins estan.

(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Si secours n'ont ceux qui dedans sont. 

Prép. comp. Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Veillz Comunal.

En dedans de la buissière. 

ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.

Car dens la ville les mettroient.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53. 

CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)

3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.

Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat. 

(chap. Adins de les flames grans.)

Dedans les grandes flammes.

Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval. 

Dedans et hors sa demeure. 

Adv. Es malvatz defors e dedins.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Est mauvais dehors et dedans. 

S' espan defors e dedis. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em. 

S' épand dehors et dedans. 

Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94. 

Par dedans en l'âme. 

ANC. FR. Finies dedenz un an.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26. 

Dedens certains limitez jours.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53. 

ESP. De dentro.

4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.

Pilatz apella son corrieu:

“Aduy sayns lo fil de Dieu.”

(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”

Sains es vostre dreg camis. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Çà dedans est votre droit chemin. 

Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.

Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Par ici venez, bel ami.

5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, LaínzLaín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.

Francho Nagore Laín

D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce. 

Par une demoiselle il fut léans visité. 

Can non l' an lains trobat.

Raimond Vidal: Unas novas. 

Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé. 

Cayran layns el foc d'infern arden.

Folquet de Romans: Lo dous. 

Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.

Substantiv.

Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.

Les gens en fit sortir de léans incontinent.

ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.

Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.

(chap. Allí, allá dins.)

6. Dintre, prép., dans, dedans.

Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.

Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.

Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.

7. Laintre, adv., léans, là dedans.

Calor de laintre.

(chap. Caló de allí, allá dins.)

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes. 

Chaleur de là dedans.

8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.

Vol en Gascoign' intrar.

(chap. Vol a Gascuña entrá.)

B. Calvo: Mout a que.

Veut en Gascogne entrer.

Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Je ne veux entrer en guerre ni en contestation. 

Per tot lo cors m' intra s' amors, 

Si cum fai l' aigua en l' esponja.

(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.) 

Peyrols: Manta gens.

Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.

Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.

(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)

Quand le seigneur entrera en possession.

- Commencer.

Abril issic, mais intrava.

(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)

P. Vidal: Abril issic.

Avril sortit, mai entrait.

Substantiv. Veirem al intrar del estor.

Bertrand de Born: Be m play. 

Nous verrons à l'entrer de l'estour. 

Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran. 

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Quand ils sont à l'hiver entrant.

- Substantiv. Entrée.

Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.

A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.

- Commencement.

Sai, al temps del intran d'avril.

A. Daniel: Lancan son. 

Ici, au temps du commencement d'avril. 

Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quand je m'en suis entré au monastère.

Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.

Eluc. de las propr., fol. 232. 

De l' entrée d'été jusqu'à hiver. 

CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)

9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199. 

Tiennent incarcéré et resserré. 

CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)

10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer. 

De lar intrada K. non saup res. Philomena. 

De leur entrée Charles ne sut rien. 

Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)

Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.

- Commencement.

L' autr'ier, a l' intrada d'abril.

(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)

Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.

L'autre jour, à l'entrée d'avril.

CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)

11. Intramen, s. m., entrée. 

Per lo sanctisme salvamen

E de paradis intramen.

V. de S. Alexis. 

Par le très saint salut et l'entrée de paradis.

(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)

- Commencement.

El ters dia del intramen del mes de juli. 

(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)

Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.

Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.

ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada). 

IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)

12. Intratge, s. m., entrée.

L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci. 

L' entrée de sa maison susdite.

Bon encontre m don Deus e bon intratge,

E m lais trobar dona ses cor truan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.

Mas ges per un pauc d' intratge,

No vol mon despiuzelatge

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.

ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.

13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.

Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

Ce commencement de ce livre.

- Introït, terme de liturgie. 

Celesti papa establi los introits e 'ls graduals. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.

CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)

14. Intralia, s. m., entraille.

Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.

Les entrailles de la divine loi.

(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)

15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.

Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates. 

Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.

16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.

Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.

L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.

ESP. Subintración.

17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.

Fai penetrar l' agulha.

(chap. Fach penetrá l' agulla.) 

Entro que penetre aquela entro al autre latz.

(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.

Fais pénétrer l'aiguille.

Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.

Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)

Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.

CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.) 

18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.

Son foc es sobre agut et penetratiu.

Cum lor calor sia suptil et penetrativa.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.

Son feu est très piquant et pénétratif. 

Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.

Fig. Avia entendement penetratieu.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.

Avait entendement pénétratif. 

CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)

19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.

Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio. 

Eluc. de las propr., fol. 224. 

Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.

CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.

(chap. Penetrassió, penetrassions.)

20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.

De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34. 

(chap. De hernia intestinal.) 

De hernie intestinale.

ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)

21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois. 

Par adoration de latrie extérieure et intérieure.

CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.

22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.) 

23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.

La codena intrinseca.

Intrincequa medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.

La couenne intérieure. 

Médecine interne. 

CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)

24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement. 

Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.

Trad. d'Albucasis, fol. 68. 

Que la position de la main soit intérieurement sur la table.

CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.

(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)

25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.

Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)

Incision interne ou externe.

CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco. 

(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)

26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.

Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.

Par cause extérieure.

(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.) 

27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.

Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat.

Part. pas. Las quals volem esser inseridas.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.

Lesquelles nous voulons être insérées.

En las cals son insertas letras del loctenen del rey.

(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está, lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)

Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.

En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.

ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)

28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.

Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)

Par ente ou greffe.

- Insinuation, enregistrement.

Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.

Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.

CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione. 

(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)