Mostrando las entradas para la consulta aigua ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aigua ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de abril de 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert


Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina

sábado, 20 de abril de 2024

Lexique roman; Lapidar - Dilatament


Lapidar, v., lat. lapidare, lapider.

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Lo lapideron li fellon.

Planch de S. Esteve.

Dehors ils le vont mener, commencent à le lapider.

Le lapidèrent les félons. 

Part. pas. Sant Esteve fo lapidat. Planch de S. Esteve. 

Saint Étienne fut lapidé.

Deforas els lo van menar,  Comensson a lo lapidar.

La femna que era preza en adulteri, e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère, et devait être lapidée.

ANC. ESP.

Demando a Filotas pora seer lapidado

Poema de Alexandro, cop. 1745. 

IT. Lapidare. (ESP. Lapidar. Chap. Lapidá, apedregá, cantalejá: lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)

2. Lapificar, v., pétrifier, devenir pierre.

Part. pas. fig. Considera si es lapificat, dur, de fusca color. 

Apostema lapificada.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 35. 

Considère s'll est devenu pierre, dur, de couleur brune.

Apostème devenu pierre.

CAT. ESP. PORT. Petrificar. (chap. Petrificá: petrifico, petrifiques, petrifique, petrifiquem o petrificam, petrifiquéu o petrificáu, petrifiquen; petrificat, petrificats, petrificada, petrificades.)

3. Lapidos, adj., lat. lapidosus, pierreux.

Sas vias so arenozas, lapidozas. Eluc. de las propr., fol. 162.

Ses voies sont sablonneuses, pierreuses. 

ESP. (pedregoso) PORT. IT. Lapidoso. (chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)

4. Lapide, adj., lat. lapideus, pierreux, dur comme la pierre.

Scrophulas son motas..., de aquelas so alcunas de lapideas.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Les scrofules sont nombreuses,.., de celles-là sont aucunes de pierreuses.

ESP. (lapídeo) IT. Lapideo. (chap. du com una pedra.)

5. Lapidatio, s. f., lat. lapidatio, lapidation.

Apres la lapidatio de sanh Estephe, premier martre.

(chap. Después de la lapidassió de San Esteve (Esteban, Stephanus), primé mártir, protomártir.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Après la lapidation de saint Étienne, premier martyr.

IT. Lapidazione. (ESP. Lapidación. Chap. Lapidassió, lapidassions; cantaleo, cantaleos; pedregada, pedregades.)

6. Lapidari, s. m., lat. lapidarius, lapidaire.

D' elas uzo lapidaris a talhar. Eluc. de las propr., fol. 184. 

D'elles usent les lapidaires pour tailler.

(chap. Al Decamerón en chapurriau, a la noveleta del heliotropo, ix la paraula lapidari: marmolista, picapedré.)

Libraris, lapidaris. Leys d'amors, fol. 150. 

Libraire, lapidaire.

CAT. Lapidayre. ESP. (lapides : piedra; picapedrero, marmolista) 

PORT. IT. Lapidario. (chap. Lapidari, marmolista, picapedré.)

7. Clap, s. m., tas, amas, monceau, masse.

Adv. comp. Tant an suffert l'aut baron lur mescap 

Qu'el meill del mon tenon Frances a clap. 

P. Durand: Er talent.

Tant ont souffert les hauts barons leur méchef, que le mieux du monde ils traitent les Français en masse.

(chap. Clapé, clapés.)

8. Clapie, s. m., tas, amas, grand nombre.

Adv. comp. Morian a clapies de fam.

(chap. (ne; se) Moríen a clapés de fam.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Mouraient de faim à tas.

9. Clapier, s. m., clapier, trou à lapins.

Aquel que destrura clapier, o prendra conils.

Charte de Gréalou, p. 110. 

Celui qui détruira clapier, ou prendra lapins.

(chap. Cachapera, cachaperes. Cachap, cachaps, cachapa, cachapes es lo mote de Valjunquera.)

10. Clapiera, s. f., tas de pierres.

En una gran clapiera...

De sotz una gran clapiera.

V. de S. Honorat. 

En un grand tas de pierres. 

Dessous un grand tas de pierres.

ANC. FR. Misdrent le corps d'icelui brigant soubz un clappier et monceau de pierres. Lett. de rém. de 1456. Carpentier, t. I, col. 976.

(chap. Clapé de pedres, roques, coduls, cantals, barroculs.)

11. Aclapar, v., amasser, entasser.

Las peyras an aclapat. V. de S. Honorat.

(chap. Han fet un clapé de pedres. V. aclapá : fé un clapé.)

Les pierres ont entassé.

12. Aclap, s. m., entassement, confusion.

Ab sos sirventes, don fa tan gran aclap 

Que par qu'embroc los vers, e qu' els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Avec ses sirventes, dont il fait si grande confusion qu'il paraît qu'il met les vers en broc, et qu'il les mêle en coupe.

13. Allapidar, v., lapider.

Leveron peyras per el allapidar. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Levèrent pierres pour le lapider. 

Tot lo pobol nos allapidara. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 19. 

Tout le peuple nous lapidera.

IT. Allapidare. (chap. Lapidá.)


Lappa, s. f., lat. lappa, bardane, sorte de plante.

Lappa es herba ab fuelhas... que si rapo a la rauba d'home.

Eluc. de las propr., fol. 212.

La bardane est herbe avec feuilles... qui s'attachent à la robe de l'homme. 

CAT. ESP. (bardana, etc) PORT. Lapa. IT. Lappola. (chap. Lapa.)


Larg, Larc, adj., lat. largus, large, généreux, libéral. 

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Dician de far la larga e tan hauta e tant grant qu'ilh pervengues entro al cel. La nobla Leiczon (Leyczon). 

Disaient de la faire large et si haute et si grande qu'elle parvînt jusqu'au ciel.

Fig. Petit mi met en razon larga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Peu me met en raison large.

Etz, e foratz en totz faitz cabalos, 

Si fossetz larcx.

Granet: Comte Karle. 

Vous êtes, et seriez en toutes actions supérieur, si vous fussiez généreux.

Escas de fag e larcs de ven.

Alegret: Ara pareisson. 

Avare de fait et prodigue de vent. 

Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.

Autant a de long comme de large.

ANC. FR. N'est pas larges du sien donner. 

fables et cont. anc., t. II, p. 186.

Il fu large et courtois en dons.

Froissart, t. III, p. 29. 

CAT. Llarg. ESP. PORT. IT. Largo. (chap. Llarg, llargs, llarga, llargues.)

Los germáns de Isabetta maten al seu amán, aufádega, cap, Lorenzo

2. Large, adj., large. 

Substantiv. Quant deu aver de large. 

Trad. du Tr. de l' Arpentage, 2e part., ch. 24. 

Combien doit avoir de large.

3. Largitiu, adj., libéral, favorable.

De do largitiva.

Ad home sa influencia especialment es largitiva. 

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Libérale de don. 

Son influence est spécialement favorable à l'homme.

4. Largamen, adv., largement, généreusement, libéralement.

Gen prometre, largamen dar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Gentiment promettre, largement donner. 

Lo Senhor dona largamen. L'Arbre de Batalhas, fol. 126. 

Le Seigneur donne largement.

CAT. Llargament. ESP. PORT. IT. Largamente. (chap. Llargamen.)

5. Largar, v., larguer, lâcher, relâcher.

Han tan pregat qu' els van largar. V. de S. Honorat.

Ont tant prié qu'ils les vont relâcher. 

Van tramettre... per largar Paul. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 16. Vont transmettre... pour relâcher Paul. 

ESP. PORT. Largar. IT. Largare. (chap. Llargá, llargás: yo me llargo, llargues, llargue, llarguem o llargam, llarguéu o llargáu, llarguen; llargat, llargats, llargada, llargades. Sinónim de aná, anassen, colá, allargás cap a. Imperatiu: llárgat, llargueutos o llargautos, llárgal, llargals.) 

6. Larguejar, v., faire des largesses, des libéralités.

Qui gran cor a de larguejar

Saber deu d' ont o pot traire.

P. Fabre d'Uzès: Luecs es.

Qui a grand coeur de faire des largesses doit savoir d'où il le peut tirer. IT. Largheggiare. (chap. Sé llarg, generós, liberal; gastá dines, doná, regalá, convidá, invitá. Contrari: agarrat, preto, del puñ preto.)

7. Largor, s. f., largeur, étendue, dimension.

Quo s devesis una grans tors

En un pauc miraill de largor.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Comme se discerne une grande tour dans un petit miroir de dimension. Fig. Non ai d'aver gran largor.

G. Faidit: Manens fora. 

Je n'ai pas grande étendue de richesse.

ESP. Largor. (chap. Llargaria, llargaries; extensió, extensions; dimensió de llarg, dimensions.)

8. Largueza, Larguesa, Largessa, s. f., largeur.

La largueza del pont no vos say devisar. Roman de Fierabras, v. 2341. 

La largeur du pont je ne sais vous expliquer.

- Largesse, libéralité, abondance.

El fon ben adreichamen sos fils en totas valors et en totas bontatz et en totas larguesas. V. de Blacasset. 

Il fut parfaitement bien son fils en tous mérites et en toutes bontés et en toutes largesses. 

Escalfat per largessa de viandas. Trad. de Bède, fol. 54. 

Échauffé par abondance d'aliments.

ANC. CAT. Largesa. CAT. MOD. Llarguesa. ESP. PORT. Largueza. 

IT. Larghezza. (chap. Llargaria, llargaries. Abundansia, abundansies.)

9. Larguetat, s. f., lat. largitatem, largesse, libéralité, abondance.

Ab trebalh et ab larguetat.

Conquier reys pretz, e 'l gazanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Avec tracas et avec libéralité, roi conquiert mérite, et le gagne.

Sufrem... grans efermetaz de coleras per larguetat de viandas.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Nous souffrons... de grandes infirmités d'humeurs par abondance d'aliments.

ANC. FR. De ce fet-il moult grant aumosne,

Et de ce fet grant largeté. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 112.

Ad chevaliers de mult grant largetet.

Od ço si aveit grant valeur de largeted... 

Cum Horn est vaillant e de grant largeted. 

Roman de Horn, fol. 16 et 3.

IT. Larghità, larghitate, larghitade.

10. Alargar, Alarguar, v., agrandir, relâcher, élargir, ouvrir, lancer, abandonner, délivrer.

Per alargar lurs possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., ch. 24. Pour agrandir leurs possessions. 

Avetz perdut per trop singlar, 

D' un punch vos degratz alarguar.

Un troubadour anonyme: En aquest. 

Vous avez perdu pour trop serrer, d'un point vous devriez vous relâcher. Suefron los layros, e los alargon per deniers.

V. et Vert., fol. 14. 

Souffrent les voleurs, et les élargissent pour deniers.

Ja sui tornatz en l' afan

De que m' alarguetz antan.

Cadenet: Amors e com.

Désormais je suis retourné en la peine de quoi vous me délivrâtes antan.

De gran prezon mon cor alarc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

De grande prison je délivre mon coeur. 

Part. pas. Com li retenc son cavall

Qu' er' alarguatz en la gran vall. 

V. de S. Honorat. 

Comment il lui retint son cheval qui était lancé dans la grande vallée.

Fig. Lo cors nostre es alargatz a vos. 

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Notre coeur est ouvert à vous.

ANC. CAT. Alarguar. CAT. MOD. Allargar. ESP. PORT. Alargar. IT. Allargare.

(chap. Allargá, allargás: yo me allargo, allargues, allargue, allarguem o allargam, allarguéu o allargáu, allargen; allargat, allargats, allargada, allargades.)

11. Alargamen, s. m., élargissement, agrandissement, augmentation. Del alargamen de las viandas de la terra del rei d'Aragon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

De l'augmentation des subsistances de la terre du roi d'Aragon.

- Délai, retard.

Mas las falsas van lur terme donan, 

E fin' amors no vol alargamen.

Bernard Tortis: Per ensenhar. 

Mais les fausses vont leur terme donnant, et pur amour ne veut délai.

ESP. Alargamiento. PORT. Alargamento. IT. Allargamento. (chap. Allargamén, allargamens; agrandimén, agrandimens; aumentassió.)

12. Relargar, v., relâcher, lâcher.

Totas autras leys cargon et estrenhon, mas aquesta relarga e descarga et alleuja. V. et Vert., fol. 51.

Toutes autres lois chargent et étreignent, mais celle-ci relâche et décharge et allége.

(chap. Relajá, del latín laxare.)

13. Eslargar, v., élargir, répandre.

No s' eslarge foras. Trad. de Bède, fol. 12. 

Ne se répande dehors.

IT. Slargare.

14. Elargir, v., élargir. 

Part. pas. En apres elargitz de preson. Fors de Béarn, p. 1080. 

Par après élargis de prison.


Lari, s. m., lat. larus, poule d'eau.

Lari es auzel alcunas vetz habitant en terra et algunas vetz en ayga.

Eluc. de las propr., fol. 147.

La d'eau est oiseau habitant aucunes fois sur terre et aucunes fois en eau.

(chap. Focha; polla o gallina d'aigua.)


Lart, Lar, s. m., lat. lardum, lard.

Cozetz en vi ab lart qu'es pres

De cap de porc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

(chap. Coéu en vi en sagí (greix, grassa) que se pren del cap del gorrino, porc. Aixina que lo lart, lar, lard, llard, lardo es un tipo de grassa, sagí o greix del cap del gorrino.)

Cuisez dans le vin avec lard qui est pris de tête de porc.

Per lar a lardar los pijons.

(chap. Per “lard” a “lardá” los pichons : críes dels coloms; engreixá, engrassá, ensanginá. Del sagí venen les ensaginades o ensanginades. 

Lo dijous “lardero”, día del churisset a Alcañís, el choricer, ve de esta paraula; dijous gras, gort com lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

CAT. Llard. ESP. IT. Lardo.

2. Lardar, v., larder.

Per lar a lardar los pijons. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Loc. fig. Cant t' apatiscas ni t lardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Quand tu t' empâtes et te lardes. 

Part. pas. Fig. Menudamen de mot gros blavairos

Fon lardatz lo capos.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Minutieusement de très-fortes meurtrissures fut lardé le chapon. 

ESP. Lardar (engrasar). PORT. Lardear. IT. Lardare.

3. Enlardar, v., larder, barder de lard.

Part. pas. Un paon rostit, enlardat,

E ricamenz apareillat.

Roman de Jaufre, fol. 78.

Un paon rôti, bardé de lard, et richement préparé.

CAT. Enllardar. ESP. Enlardar. (chap. engrassá, ensanginá, engreixá).


Las, adj., lat. lassus, las, fatigué.

Anero s pauzar, que mot eron las.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 13.

Ils allèrent se reposer, vu qu'ils étaient moult las.

Fig. Que ja no sia las

De donar.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Qu'il ne soit jamais las de donner.

- Malheureux.

Que fosson deliurat 

Li las prizonier dolen.

B. Zorgi: On hom plus. 

Que fussent délivrés les malheureux prisonniers souffrants.

Exclam. Las! que farai? cum sui trahitz! 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Malheureux! que ferai-je? comme je suis trahi! 

M' aviatz gran gaug donat, 

Ai! lassa, can pauc m' a durat!

Roman de Jaufre, fol. 86. 

Vous m'aviez grande joie donné! ah! malheureuse, combien peu elle m'a duré! 

ANC. FR. Las! tant en ai puis souspiré. 

Et doit estre lasse clamée 

Quant ele aime sans estre amée. 

Roman de la Rose, v. 1616 et 14037.

J'ai eu occasion de prouver que l'exclamation française hélas a été formée de l'adjectif roman Las et de l'exclamation romane Ai venant du grec *aì, que le français a traduit par hé. Aussi trouve-t-on dans l'ancien français:

Helasse! moi dolente, dit Isabel. Hist. de J. de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. ESP.

Sobrevino el infant lasso é sudoriento. Poema de Alexandro, cop. 156.

Le Dictionnaire de ta Crusca avait dit d'abord que lasso est une syncope de lassato, mais il est plus vraisemblable qu'il vient de lassus latin, et surtout de Las roman, dont il a conservé les acceptions; aussi l' erreur a été corrigée dans une des dernières éditions.

ANC. IT. Mas io lasso! che senza

Lei, nè vita mortal nè me stess' amo. 

Petrarca, Canzone: Che debb' io far. 

Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6, et II, 5. 

ANC. CAT. Las. ESP. MOD. Laso. PORT. Lasso. (chap. Fatigat, cansat, baldat; triste, desafortunat, en mala sort, pobre.)

2. Lasset, Lacet, adj. dim., sorte d'exclamation, infortuné, malheureux, pauvret.

Ieu, lasset! non aurai mais guirenza. 

Pujols: Si 'l mal d'amor. 

Moi, malheureux! je n'aurai davantage assurance. 

Ay! laceta, yeu que farai? Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ah! pauvrette, que ferai-je?

(chap. Pobret, pobrets, pobreta, pobretes; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

3. Lassar, v., lat. lassare, lasser, fatiguer.

Malvatz es qui de guerra s lassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys. 

Est mauvais qui de guerre se lasse. 

Ja no s lassarian miey huelh 

D' esgardar.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Jamais ne se lasseraient mes yeux de regarder.

CAT. Llassar. ANC. ESP. Lasar. IT. Lassar. (chap. Cansá, fatigá, baldá.)


Lat, adj., lat. latus, large, étendu.

Es tan latz e tan amples. Leys d'amors, fol. 44.

Est si large et si ample. 

Lada es... via que vai a perdicio. Trad. de Bède, fol. 73. 

Large est... la voie qui va à perdition.

Camba lada e ben forteta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte. 

Substantiv. Foren M de lonc e C de lat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108. 

Furent mille de long et cent de large. 

Loc. adv. En lat et en lonc. Eluc. de las propr., fol. 49.

En large et en long. 

ANC. FR. Si est autant lons com lés.

Si sunt moult lez et moult parfont. 

Roman de la Rose, v. 3827 et 3815. 

Si grant et si ample et si lée.

Roman du Renart, t. II, p. 180.

ESP. (largo) IT. Lato. (chap. Llarg.) 

2. Latitudinalment, adv., en large. 

No latitudinalment ni segon la longitut. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Non en large ni selon la longueur.

(chap. Latitudinalmen. Al llarg.)

3. Latificar, v., élargir.

Reclauza dins la mayritz que la fa trop latificar.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Renfermée dans la matrice qui la fait trop élargir.

(chap. Allargá.)

4. Ladeza, s. f., largeur. 

Longueza, ladeza et grosseza. 

Ha petita ladeza en comparacio de sa longueza.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 133. 

Longueur, largeur et grosseur. 

A petite largeur en comparaison de sa longueur. 

IT. Latezza. (chap. Llargaria, llargaries.)

5. Latitut, s. f., lat. latitudo, largeur. 

En la latitut de las templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

En la largeur des tempes.

CAT. Latitut. ESP. Latitud. PORT. Latitude. IT. Latitudine. (chap. Latitut, latituts.)

6. Dilatable, adj., dilatable. 

Abunda en humor unctuoza, dilatabla.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Abonde en humeur onctueuse, dilatable. 

ESP. Dilatable. (chap. Dilatable, que se pot dilatá.)

7. Dilatatiu, adj., dilatatif, propre à dilater.

Aquesta virtut es del cor dilatativa. Eluc. de las propr., fol. 19.

Cette force est dilatative du coeur. 

ESP. IT. Dilatativo. (chap. Dilatadó, dilatadós, dilatadora, dilatadores; com la caló, lo foc, algún medicamén, alguna herba vassodilatadora.)

8. Dilatar, v., lat. dilatare, dilater, agrandir, augmenter, étendre. 

Humor naturalment si dilata, et pren extensio. Eluc. de las propr., fol. 41.

Humeur naturellement se dilate, et prend extension.

Fig. Comencet... a dilatar son poder. Cat. dels apost. de Roma, fol. 205. Commença... à étendre son pouvoir. 

Part. pas. Per natural calor... dilatat. Eluc. de las propr., fol. 26. 

Par chaleur naturelle... dilaté. 

CAT. ESP. PORT. Dilatar. IT. Dilatare. (chap. dilatá, dilatás: dilato, dilates, dilate, dilatem o dilatam, dilatéu o dilatáu, dilaten; dilatat, dilatats, dilatada, dilatatades.)

9. Dilatacio, s. f., lat. dilatatio, dilatation.

Per sa inflammacio et dilatacio romp la nivol. Eluc. de las propr., fol. 138.

Par son inflammation et dilatation rompt la nuée. 

CAT. Dilatació. ESP. Dilatación. PORT. Dilatação. IT. Dilatazione. 

(chap. Dilatassió, dilatassions.)

10. Dilatament, s. m., dilatation, développement.

Pren planta... del aire et del foc dilatament.

Eluc. de las propr., fol. 196.

La plante prend... de l'air et du feu dilatation.

IT. Dilatamento. (chap. Dilatamén : dilatassió.)

viernes, 19 de abril de 2024

Lexique roman; Laire, Layre, Lairo, Lairon - Landa

 

LaireLayreLairoLairon, s. m., lat. latronemlarronvoleurfripon.

Es layres aisel que vay emblan.

(chap. Es lladre aquell que va emblán, arramblán, robán, fotén, furtán.)

B. Carbonel: Joan Fabre.

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

Est voleur celui qui va dérobant. 

Paubre lairon pent hom per una veta... 

Qu' el rics laires penda 'l lairon mesqui. 

P. Cardinal: Prop a guerra.

Pauvre larron on pend pour une vétille... Que le riche larron pende le larron mesquin. 

Adj. fig. Pros dompna, ab un douz esgar 

Que m fairon vostr' uels lairo,

Mi venguest mon cor emblar.

Pierre de Maensac: Estat aurai.

Généreuse dame, avec un doux regard que me firent vos yeux larrons, vous me vîntes voler mon coeur.

Il a été employé, comme fur en latin, dans le sens de valet, esclave.

Quid domini faciant, audent quum talia fures? 

Virg. Eclog., III, v. 16. 

En totz luecs me tenh per ton pres, 

Per ton lairon en totas res.

Marcabrus: Pus mos coratge. 

En tous lieux je me tiens pour ton prisonnier, pour ton esclave en toutes choses.

- Sorte d'imprécation.

S'ieu pogues viure de mon captal,

Laire sia ieu, s' ieu fos de lor fogal!

P. Cardinal: D'un sirventes faire. Var. 

Si je pusse vivre de mon capital, que je sois larron, si je fusse de leur foyer! 

Adv. comp. Amarai la donc a lairo.

Folquet de Marseille: Tan mov. 

Je l'aimerai donc à la dérobée. 

ANC. FR. Bien est lerres qu'à larron emble.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 236. 

CAT. Lladre. ESP. Ladrón. PORT. Ladrão. IT. Latro, ladro. (chap. Lladre, lladres.)

1. Layronessa, s. f., larronnesse, voleuse. 

Que apparescon esser layres o layronessas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Qui apparaissent être larrons ou larronnesses.

3. Layronia, s. f., larronnerie, volerie, friponnerie.

Quar Dieus defendet a la gen...

E murtres e layronias.

Brev. d'amor, fol. 14. 

Car Dieu défendit à la gent... et meurtres et voleries. 

ESP. Ladronia.

4. Layronici, Laironissi, Layronissi, s. m., lat. latrocinium, larcin, vol, friponnerie.

Layronici, penre l'autruy a tort et a decebemen d' aquell de cuy es, senes sa voluntat. V. et Vert., fol. 14.

Larcin, prendre (le bien) d'autrui à tort et avec déception de celui de qui il est, sans sa volonté.

Laironissi faig de noig. Cout. de Montlevard. Arch. du Roy., J, 4.

Vol fait de nuit.

Layronissi gros e manifest.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Vol gros et manifeste.

CAT. Lladronici. ESP. Latronicio, ladronicio. PORT. Latrocinio.

IT. Latrocinio, ladroneccio. (chap. Lladronissi, lladronissis.)

5. Layronat, s. m., larcin, friponnerie.

Flac layronat. Leys d'amors, fol. 111. 

Lâche larcin.

6. Latronissa, s. f., larcin, volerie, friponnerie.

Si negun o neguna fasia latronissa de nuech o de dia.

Charte de Gréalou, p. 94. 

Si nul ou nulle faisait larcin de nuit ou de jour.

7. Laironil, adj., dérobé.

Las aigas laironils sunt plus dolsas, e pas esconduz plus suaus.

Trad. de Bède, fol. 47.

Les eaux dérobées sont plus douces, et pain caché plus agréable.

8. Laironar, v., voler, dérober.

Venguetz coma sirven, 

Aisi com sel que lairona. 

Raimond de Miraval: Baiona per. 

Vous vîntes comme sergent, ainsi comme celui qui dérobe.

ANC. FR. Tant feirent et tracassarent pillant et larronnant.

Rabelais, liv. I, ch. 27.


Lais, s. m., lamentation, plainte, gémissement.

Premiers penres Labadol

E, si anas ab dreitura, 

Tro a Maroc faran lais.

Pierre d'Auvergne: Bel m'es quan. 

D'abord vous prendrez Labadol, et, si vous allez en droiture, jusqu'à Maroc ils feront lamentations.


Lais, Lays, s. m., lat. lessus, lai, sorte de poésie. 

An laissat lays e vers e chansos, 

Et an pres plaitz e novas e tensos.

P. Cardinal: Rix hom que. 

Ont abandonné lais et vers et chansons, et ont pris plaids et nouvelles et contestations. 

Fasia a un juglar 

Lo lais de dos amans cantar.

Roman de Jaufre, fol. 51. 

Il faisait chanter à un jongleur le lai de deux amants.

Cella m platz mais que chansos, 

Volta ni lais de Bretanha.

Folquet de Marseille: Ja non volgra. 

Celle-là me plaît plus que chanson, refrain ni lai de Bretagne.

Il s'est dit, par extension, du chant des oiseaux.

El temps qu'el rossinhol s' esjau, 

E fai sos lais sotz lo vert fuelh.

Deudes de Prades: El temps. 

Au temps que le rossignol se réjouit, et fait ses lais sous le vert feuillage.

- Son, résonnement, cri.

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso..., 

Et aug los retins e 'ls lais 

Dels sonails, adoncs m' eslais.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon..., et j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance. 

Adv. comp. Tuit s' escridon a un lais. 

Roman de Jaufre, fol. 45.

Tous s'écrient d'un seul cri.

ANC. FR. Les cuntes ke jo sai verais,

Dunt li Bretun unt fait lor lais, 

Vus cunterai assez briefment. 

Marie de France, t. 1, p. 50.

Grant joie font par le palais, 

Et chantoient et sons et lais.

Roman du Renart, t. II, p. 146.

Pour en chanter quelquefois lays de plainte. 

J. Marot, t. V, p. 376.


Laissa, Layssa, Lissa, s. f., lice, palissade, barrière.

De murs e de laissas ben clausa...

E las layssas son reforsadas, 

Seguras e ben acairadas.

G. Riquier: Qui a sen. 

De murs et de barrières bien close... Et les lices sont renforcées, assujéties et bien ajustées. 

En las lissas farai portal. 

Raimond l'écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Dans les lices je ferai portail. 

Ab lissas de fortz pals serratz.

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Avec palissades de forts pieux serrés. 

ANC. FR. Se reclosent par defors de lices et de barres... pour garder lur ost, lor liches et lor barres.

Villehardouin, p. 24.

ESP. Liza. IT. Lizza.

2. Palissada, s. f., palissade, clôture de palis. 

Se fassa una palissada. Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 168. 

Se fasse une palissade.

CAT. Palissada. ESP. Palizada (empalizada). PORT. Palissada, paliçada. 

IT. Palizzata.

(chap. Empalissada, palissada, valla feta de estaques, branques, fusta; vallat, tancat, corral, corralada; antigamén, les plasses de bous se féen aixina, provisionals.)


Laissar, Laisar, v., lat. laxare, laisser, délaisser, quitter.

Voyez Muratori, Diss. 33, et Leibnitz, Coll. étym., p. 62.

Ma domna m lais per autre cavalier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que ma dame me laisse pour autre chevalier. 

Aissi lais tot quant amar suelh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Ainsi je quitte tout ce que j'ai coutume d'aimer. 

L' estrada 

Laissiei e mon dreg cami.

J. Esteve: Ogan.

Je quittai l'estrade et mon droit chemin.

Tan bo essemple en laiset entre nos. 

Poëme sur Boèce.

Tant bon exemple en laissa parmi nous.

Proverb. Hom, on plus aut es puiatz,

Plus bas chai, si s laissa chazer. 

P. Rogiers: Senher Raymbautz.

Homme, où plus haut il est élevé, plus bas choit, s'il se laisse choir.

- Léguer, transmettre.

Terras pot hom laissar, 

E son filh heretar, 

Mas pretz non aura ja, 

Si de son cor non l'a.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

On peut laisser terres, et faire héritier son fils, mais il n'aura jamais mérite, s'il ne l'a de son coeur. 

Cinq libras li layssava en son testamen... 

Cant li avia layssat en son testamen. 

V. et Vert., fol. 75. 

Cinq livres lui laissait dans son testament... 

Combien il lui avait laissé dans son testament.

- Permettre, consentir.

L' om no 'l laiset a salvament annar. Poëme sur Boèce.

L'on ne le laissa à sauvement aller.

Quant a vos plac que us mi laissetz vezer. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Quand il vous plut que vous me laissâtes vous voir. 

E s laissa vius deseretar. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei lo. 

Et se laisse vivant déshériter.

- Cesser, s'abstenir.

Fes se mercadier, e venc rics, e laisset d'anar per cortz. V. de Pistoleta.

Se fit marchand, et devint riche, et cessa d'aller dans les cours.

Mesura m fai soven laissar 

De manh rir' e de trop jogar.

Garin le Brun: Nueg e jorn.

Raison me fait souvent abstenir de maint rire et de beaucoup jouer.

Domnas, oimais vos lais de drudaria. 

Pierre de Gavaret: Peironet. 

Dames, désormais (envers) vous je m'abstiens de galanterie.

No m laissarai per paor 

Qu'un sirventes non labor.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Je ne m'abstiendrai pas par peur que je ne travaille un sirvente.

ANC. FR. Veoient qu'il avoient laissiet lur église trop folement.

Chronique de Cambray. 

Séé dou séel ke mesire d'Artois nous a laissiet pour les besoignes de sa terre. Charte d'Ouchi.

A la fin le jeune garson se voyant si fort importuné et pressé, laissoit de fréquenter les lieux publiques. Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Démétrius.

En luy remonstrant qu'il ne laissast point, pour l'yver, à faire guerre à ses ennemis les Anglois.

Alain Chartier, p. 192.

ANC. ESP.

Quanto aqui ganamos, aqui lo lexaremos. 

V. de S. Domingo de Silos, cop. 474.

ANC. CAT. Leixar, lexar. CAT. MOD. Dexar. ESP. MOD. Dejar. PORT. Deixar. ANC. IT. Lassare. IT. MOD. Lasciare. (chap. Dixá: dixo, dixes, dixe, dixem o dixam, dixéu o dixáu, dixen; dixat, dixats, dixada, dixades.)

Loc. Be us lauzera que m laissassetz estar. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Je vous approuverais bien que vous me laissassiez être (tranquille).

Lassem estar elh playn, et anem lo vengar. Philomena. 

Laissons être (cessons) la plainte, et allons le venger.

ANC. FR. Mais laissiés ester vostre plor. Roman de la Rose, v. 16513.

K'il lait ester ma terre. Roman de Rou, v. 3444.

Le catalan a dit leixar estar, et dit encore dexar estar.

(N. E. Después de Raynouard, deixar. Este tomo es de 1844. 

En chapurriau, dixá está.)

IT. Lasciamo ora star questo. Boccaccio, Dec., VIII, 9.

Quoique l'espagnol ni le portugais n'offrent aucun exemple de cette locution, on en trouve la trace dans ce passage d'un titre de 1193, cité dans l' Elucidario, t. II, p. 30.

Quod leixarent ipsum stare in pace.

(N. E. El castellano usaba “dejar en paz”, “ir en paz”.)

2. Laissa, s. f., legs, testament.

Cant issiras d'aquesta vida, pessa de Deu, e, en ta laissa, laissa als paubres. Trad. de Bède, fol. 64.

(chap. Cuan eixirás (ixirás, issirás, eissirás) d'esta vida, pensa en Deu, y, al teu testamén (a lo que dixes), dixa (algo) als pobres.)

Quand tu sortiras de cette vie, pense à Dieu, et, dans ton testament, laisse aux pauvres. (N. E. sortiras, francés, el catalán lo copió.)

Paguadas las laissas que fara. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 93. 

Payés les legs qu'il fera.

ANC. FR. Il fist sa devise e son lais, et il départit son avoir.

Villehardouin, p. 19.

ANC. CAT. Leixa. CAT. MOD. Dexa. PORT. Deixa. (chap. Testamén, lo que se dixe. Imperatiu: Dixa aixó! Díxam alló! Dixéumos está! Dixéulos o dixéules está tranquiles! Dixéu lo chapurriau en pas!)

3. Delaissar, v., délaisser.

Part. pas. Fam vos saber que totz affars 

E totz negocis delaissatz.

La Crusca provenzale, p. 96. 

Nous vous faisons savoir que toutes affaires et tous négoces délaissés.

ANC. ESP. Del dia d'oy delessa... E delesso lo. 

Tit. de 1206. Arte del Rom. Cast., p. 43 et 44.

(N. E. MOD. Del día de hoy deja... Y lo dejo.)

4. Relays, Relais, s. m., relâche, relâchement, discontinuation, relai.

Ses fin e ses relays...

Andronix lo joios s'es noiritz el palays

De solatz, de baudor, aitan con vol e mais,

Mas anc non si donet a nuyl malvays relays. 

V. de S. Honorat.

Sans fin et sans relâche...

Andronic le joyeux s'est nourri au palais de soulas, d'allégresse, autant comme il veut et plus, mais oncques il ne se donna à aucun mauvais relâchement. 

Adv. comp. Car mil ad un relays cridavan de totz latz. V. de S. Honorat.

Car mille à la fois criaient de tous côtés.

- Sorte de poésie.

Jaci' aysso que alcu fassan gilosescas al compas de dansa, e relays al compas de vers o de chanso. Leys d'amors, fol. 41.

Bien qu'aucuns fassent gilosesques sur la mesure de danse, et relais sur la mesure de vers ou de chanson.

IT. Rilascio. (chap. Relax, relajassió, relajassions; a Fondespala ña un Relais & château que se diu La Torre del Visco, aon podéu aná a relajatos. Relajá, relajás: yo me relajo, relajes (se escriu en j perque se pronunsie la j de jota), relaje, relajem o relajam, relajéu o relajáu, relajen; relajat, relajats, relajada, relajades.)

5. Entrelaissar, v., interrompre, discontinuer.

Per la cal causa entrelaissant la paraula del comensament de Christ.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Par laquelle cause interrompant la parole du commencement de Christ.

6. Entrelaissament, s. m., interruption, discontinuation.

Car ieu fauc tota ora renenbransa (remembransa) de vos senes entrelaissament. Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Romains.

Car je fais toujours commémoration de vous sans discontinuation.


Lament, s. m., lat. lamentum, lamentation.

Sai de Jeremias per que fes los lamentz.

Pierre de Corbiac: El nom del.

Je sais touchant Jérémie pourquoi il fit les lamentations.

ANC. CAT. Llamento. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Lamento. (chap. Lamén, lamens. v. lamentá, lamentás: yo me lamento, lamentes, lamente, lamentem o lamentam, lamentéu o lamentáu, lamenten; lamentat, lamentats, lamentada, lamentades.)

(N. E. Los trenos o lamentaciones de Jeremías. En alemán, llorar es tränen; Träne : lágrima.)

2. Lamentation, s. f., lat. lamentationem, lamentation.

La lamentation de Jeremias.

Doctrine des Vaudois. La lamentation de Jérémie. 

CAT. Llamentació, lamentació. ESP. Lamentación. PORT. Lamentação. 

IT. Lamentazione. (chap. Lamentassió, lamentassions.)

3. Lamentos, adj., lamentable.

Causa... fort lamentosa e pietosa a veyre.

Chronique des Albigeois, p. 20.

Chose... fort lamentable et pitoyable à voir.

ESP. IT. Lamentoso. (chap. Lamentable, lamentables.)


Lamia, s. f, lat. lamia, lamie.

Bestias chimericas cum so lamias, que han... cap virginal.

Eluc. de las propr., fol. 357. 

Bêtes chimériques comme sont lamies, qui ont... tête de vierge. 

CAT. ESP. Lamia. IT. Lammia.

Bestias chimericas cum so lamias, que han... cap virginal.


Lamina, s. f., lat. lamina, lame, plaque. 

Lamina de plom. Trad. d'Albucasis, fol. 69. 

(chap. Llámina de plom.)

Lame de plomb.

Lamina d'aur. Eluc. de las propr., fol. 184. 

Lame d'or. 

CAT. ESP. (lámina) PORT. IT. Lamina. (chap. Llámina, llámines; fulla, fulles de papé, plom, or.)

2. Lama, Laima, s. f, lat. lamina, lame, plaque.

Fetz far doas lamas de fer, 

E vai dir qu'om fort las calfes.

(chap. Va fé fé dos llámines de ferro, y va di que hom les calentare fort; va di que se calentaren mol; escofare, com lo fransés chauffât, ocsitá calfes : se pronunsie calfés.)

Brev. d'amor, fol. 189.

Fit faire deux lames de fer, et va dire que fort on les chauffât.

Coirassa ni laimas de ferre.

Romande Flamenca, fol. 121. Cuirasse et lames de fer.

ANC. FR. Fut ledit Anglois un petit navré dessoubs ses lames.

Monstrelet, t. I, fol. 84.

IT. Lama.

3. Lamiera, s. f., lamière, sorte d'armure en lames de métal, cuirasse.

Ni lamiera ni gambayssons 

Ni degun' autra garnisons.

V. de S. Honorat. 

Ni lamière ni gambesson ni nulle autre armure.

IT. Lamiera. (chap. Corassa, corasses; en llámines de metal.)


Lamp, Lam, s. m., du lat. lampus, éclair, éclat de lumière.

La resplandor dels lamps. Hist. abr. de la Bible, fol. 31.

(chap. La resplandó dels rellampecs.)

Le resplendissement des éclairs.

Tramet Dieus soven en terra... 

Lams e fozer e tempesta.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Dieu transmet souvent sur terre... éclairs et foudre et tempête. 

Fig. Quon a fis drutz sia joys lams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur. 

Comment pour les fidèles amants le bonheur soit éclair.

- Par ext., foudre.

Cazet 1 lam a forma de draguo arden, que aucis tres homes.

(chap. Va caure un rellámpec en forma de dragó ardén, que va matá tres homens.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 119.

Il tomba un foudre en forme de dragon ardent, qui tua trois hommes. CAT. Llamp. ESP. IT. Lampo. (chap. Rellámpec, rellampecs; v. rellampegá; rellampegue, rellampegará, rellampegat.)

Ce mot signifie aussi glissade.

Eu en prec lam e fic.

Torcafols: Comunal veill. 

J'en pris glissade et contusion.

2. Lampa, s. f., lat. lampas, lampe. 

L'oli de las lampas.

(chap. L'oli de les lámpares, dels cresols.)

D' aquela pel si fan mechas per lampas.

(chap. D' aquella pell se fan meches per a los cresols, les lámpares.) 

Eluc. de las propr., fol. 149 el 267. 

L'huile des lampes.

De cette peau se font mèches pour lampes.

Faran ardre cascun dia una lampa.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 392. 

Feront brûler chaque jour une lampe.

IT. Lampa. (chap. Lámpara, lámpares; cresol, cresols; lampareta, lamparetes; cresolet, cresolets.)

3. Lampeza, Lampea, s. f., lampe.

Per oli que noiris lo fuoc en lampeza. V. et Vert., fol. 74. 

Par huile qui nourrit le feu dans la lampe.

Ab candelas ni ab lampezas.

(chap. En candeles (veles) ni en lámpares, cresols.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 145. 

Avec chandelles ni avec lampes.

Una lampea que, per ven ni per aigua, no s pot escantir.

(chap. Una lámpara que, ni per ven ni per aigua, no se pot extinguí, apagá, acorá.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.

Une lampe qui, par vent ni par eau, ne se peut éteindre.

Fig. L' oli de misericordia defalh en la lampeza de son cor.

V. et Vert., fol. 74. 

L'huile de miséricorde manque dans la lampe de son coeur.

ESP. Lámpara. PORT. IT. Lampada.

4. Lampec, s. m., éclair, éclat de lumière.

En la qual partida si engendron vens, lampecs et toneyres.

Eluc. de las propr., fol. 132. 

En laquelle partie s'engendrent vent, éclair et tonnerre.

CAT. Lampeg. (chap. Rellámpec, rellampecs.)


Lampreza, Lamprea, s. f., lat. lampetra, lamproie.

La murena o lampreza. Eluc. de las propr., fol. 262. 

(chap. La morena o lamprea. No són iguals. Al Decamerón podéu lligí una noveleta aon ixen les lamprees; es bastán divertida.)

La murène ou lamproie.

Biondello li fa una burla a Ciacco en un amorsá, y Ciacco se vengue fénlo esbatussá de valén.

De doutze entro a vingt lampradas, una lamprea.

(chap. De dotse hasta vin lamprees, una lamprea. Impost per a introduí les lamprees a una siudat o poblassió, per ejemple, Montpellier.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 243.

De douze jusqu'à vingt lamproies, une lamproie.

CAT. Lamprea, llamprea. ESP. PORT. Lamprea. IT. Lampreda.

(chap. Lamprea, lamprees.)

2. Lamprada, s. f., lamproie.

De doutze entro a vingt lampradas, una lamprea.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 243. 

De douze jusqu'à vingt lamproies, une lamproie.


Lana, s. f., lat. lana, laine. 

La toizos de la lana.

P. de Corbiac: Domna dels angels.

La toison de la laine.

A vostras berbitz 

Tondetz trop la lana.

(chap. A les vostres ovelles esquiléu o esquiláu massa la llana. Tondetz : tondere, tondre, pelá, com la tonsura dels mossens: esquilá: esquilo, esquiles, esquile, esquilem o esquilam, esquiléu o esquiláu, esquilen; esquilat, esquilats, esquilada, esquilades; esquiladó, esquiladós, esquiladora, esquiladores. Al Matarraña hay conegut a uns cuans esquiladós. La Fresneda: los dos Billoteros José Antonio y Mariano, 

lo meu amic desde l'institut de Valderrobres. Ángel de Valjunquera, que ere tamé zahorí (QEPD), Ramón de Lledó, David “Bolussiano” de Penarroija, home de la Evelín de Matarrania.)

Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A vos brebis vous tondez trop la laine.

CAT. Llana. ESP. Lana. PORT. Lã. IT. Lana. (chap. Llana, llanes; ¿sabéu la jota en chapurriau “los collons de mon yayo”? Llanut, llanuts, llanuda, llanudes. An aquell tems encara valíe alguna perra la llana; la embutíem a saques y se la emportaben los esquiladós per a véndrela. Tamé passabe lo “colchonero lanero” pregonán desde una furgoneta. Veníen y compraben madalaps de llana. Eren massa tous, incómodos, y se teníen que varejá de cuan en cuan. Ña molta gen que nessessite un vareo ben assobín.)

2. Lanifici, s. m., lat. lanificium, préparation des laines, apprêt des laines.

En art de lanifici es engenhoza.

Prumier fo en ela trobat lanifici.

Eluc. de las propr., fol. 170 el 167.

Dans l'art de la préparation des laines est industrieuse.

Premièrement fut en elle trouvé l' apprêt des laines. 

ESP. PORT. IT. Lanificio. (chap. Llanifissi, preparassió de la llana: rentá,  cardá, pentiná, filá, etc.)

3. Lanis, adj., de laine.

Negus draps blancs, lanis, non sia tens en roia.

Statuts de Montpellier, de 1204.

(chap. Cap drap blanc, de llana, no siguen teñits en grana : roija : tinte roch. Fixeutos que escriuen al 1204 “en”, ni ab ni amb ni am.)

Que nul drap blanc, de laine, ne soit teint en garance. 

Dels draps lanis que en la dicha vila se fasion.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217. 

Des draps de laine qui dans ladite ville se faisaient.

4. Lanos, adj., lat. lanosus, laineux, couvert de laine.

Semblant frug... alcunament lanos. 

(chap. Com lo codoñ, o lo préssec, bresquilla: de cotó.)

Bestia lanoza et mansueta.

(chap. Bestia llanosa, llanuda y manseta.)

Eluc. de las propr., fol. 212 et 234.

La chiqueta María teníe un corderet

Ressemblant fruit... aucunement laineux.

Bête laineuse et douce.

CAT. Llanos. ESP. IT. Lanoso.

5. Lanuginos, adj., lat. lanuginosus, laineux.

Cardo... lanuginos es.

Natura lanuginoza.

Eluc. de las propr., fol. 203 et 185. 

Le chardon... est laineux. 

(chap. Lo cart... es llanut (“llanuginós”).)

Nature laineuse.

6. Lanier, adj., lanier, terme de fauconnerie.

Si vols bon falcon lanier,

Ab gros cap et ab gros bec lo quier.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si tu veux bon faucon lanier, avec grosse tête et avec gros bec cherche-le.

IT. Laniere.

- Par ext. Avide, rustre.

En Perdigons pren com jotglars laniers, 

Qu' en penr' aver a tota s' esperansa. 

T. de Rambaud, de Perdigon et d'Adhemar: En Azemar. 

Le seigneur Perdigon prend comme jongleur avide, qui à prendre richesse a toute son espérance. 

Substantif. Totz temps me laisson derrier, 

Quan m'an mes en la mesclada, 

Li gentil e li lanier.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Toujours me laissent derrière, quand ils m'ont mis dans la mêlée, les gentils et les rustres.

ANC. FR. Nuns n'i fu de parleir laniers.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 89. 

Il affiert bien que l'en présent 

De fruit novel un bel présent, 

En toailles ou en paniers: 

De ce ne soiés jà laniers.

Roman de la Rose, v. 8250. 

Mais ele vos tient por laniers.

Roman del conte de Poitiers, v. 330.


Landa, s. f., du gothique lant, lande, plaine, désert.

Voy. Ihre, Diss. att., p. 231.

(N. E. Alemán, inglés, holandés, Land o land: tierra. HolandaNederlandenNiederlande : tierras bajas, llanos.)

Ieu tenc lo pueg, e lays la plana landa.

(chap. Yo tinc o ting lo puch, y dixo la plana terra; lo pla; les planes, com a Penarroija. Masada y mote.)

Perdigon: Aissi cum selh.

Je tiens la hauteur, et laisse la plane lande.

S'ill vos ditz d'alt poich que sia landa,

Vos la 'n crezatz...

C' aissi seretz amatz.

(chap. literal: Si ella tos (te) diu d' alt puch que sigue pla, plana, creéula, que aixina siréu amats. O sigue, seguíuli la corrén, y no discutigáu.)

Giraud de Borneil: S' ie us quier.

Si elle vous dit de haute montagne que ce soit plaine, vous croyez-l'en... vu qu'ainsi vous serez aimé.

Car aquist aygua que demandas 

No sai yeu per aquestas landas.

V. de S. Énimie, fol. 11.

Car cette eau que tu demandes je ne connais pas par ces landes.

Fig. Qui no fai so que Dieus manda, 

L'enemicx l' a en sa landa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui ne fait ce que Dieu commande, le diable l'a en sa lande. 

IT. Landa. (ESP. Landa, landas. Gran extensión de tierra llana en que solo se crían plantas silvestres. Sin.: llanura, planicie, páramo, estepa, meseta, arenal, erial, descampado. Apellido del gran actor Alfredo Landa. Chap. Pla, plans, plana, planes, estepa, estepes, messeta, messetes, arenal, arenals, erm, erms, erial, erials, descampat, descampats.)