Mostrando las entradas para la consulta Lleida ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Lleida ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms pobles Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

Se va actualisán poc a poc,torna mes abán a vórela.

Barcelona , Barselona , Bar-sel-ona

Abrera
Aguilar de Segarra

Aiguafreda , Agua Fría

Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó

Aviá , Aventar, Aviar

Bada-lona , Grietaenlalona


Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés

Begues

Bellprat ,Belloprado

Berga , Verga

Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)

Cabañes (Les) , Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos

Caldes de Montbui :
Calidis de Montebovino

Calella

Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades

Capolat , Cabeza Pelada

Cardedeu , Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu , Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels , Castillo de Hieles

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí


Castellnou de Bages


Castellolí


Castelltersol


Castellví de Rosanes , Castillovino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs ,Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló , Cervellón

Collbató , Cuellobatón

Collsuspina

Copóns, Cálices

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles


Cánoves y Samalús


Dosrius , Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús


Fogars de la Selva


Folgueroles


Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí , Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá


Gallifa


Garriga (La)


Gavá

Gelida , Helada

Gironella , Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera , Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá


Gurb


Hostalets de Pierola (Els)


Igualada , Equilibrada

Jorba


Llacuna (La) , La Laguna

Llagosta (La) , La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá


Malgrat de Mar , Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu


Manresa


Marganell


Martorell


Martorelles


Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa , Masquehace

Matadepera

Mataró

Mediona


Moiá


Molins de Rei , Molinos del Rey Felipe VI

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat


Montcada y Reixac


Montclar , Monteclaro

Montesquiu

Montgat , Montegato

Montmajor , Montemayor

Montmaneu

Montmeló , Monte Melón

Montornés del Vallés


Montseñ; Montseny, 

Muntañola , Montañita

Mura

Navarcles

Navás


Nou de Berguedá (La) , La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls , Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan


Olérdola


Oristá


Orpí


Orís


Pacs del Penedés


Palafolls


Palau-solitá y Plegamans , Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá , Hacersepajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)


Parets del Vallés , Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita,

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)


Pobla de Lillet (La)


Poliñá


Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)


Pontons


Prat de Llobregat (Lo)


Prats de Llusanés


Prats de Rei (Los)


Premiá de Dal


Premiá de Mar


Puig-reig , Puch Rech

Puigdalber

Pujalt , Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet , Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió


Rubí


Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)

Sagás

Saldes

Sallent


Sant Adriá de Besós , San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta


Sant Celoni, San Celonio,  

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues , Se han Cagado en las Garrigas,

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra

San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí , San Juan Delpino

Sant Joan de Vilatorrada , San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de (fesols) Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles , San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torelló

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja , La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts , San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos , Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora ,Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera , Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda ,Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna , Santa Susana

Santpedor , Sanpedro (te la bendiga)

Sentmenat ,Menatdesén

Seva , Seba

Sitges , Siches

Sobremunt , Sobremún

Sora ,Sorra

Subirats , Baixarats

Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá

Terrassa , Tierra Rasa

Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat

Ullastrell , Ojoastrell

Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina

Vallirana ,Vall Arana , Vall d'Aran

Vallromanes
Veciana

Vic , Vivo

Vilada

Viladecans , Villadeperros

Viladecavalls ,Villadecaballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra , La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí ,Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius

Girona , Gerona

Agullana , Agujalana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós

Cantallops ,Cantalobos

Capmañ

Cassá de la Selva , Cazada de la Selva

Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca

Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter

Cistella , Sistella,Cesta

Colera

Colomers , Palomares

Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá

Figueres ,Higueras

Flasá
 Foixá
Fontanals de Cerdaña
 Fontanilles

Fontcoberta , Fuentecubierta

Forallac

 Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger

Girona , Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña

Hostalric ,Hostalrico

Isóvol
Jafre
Jonquera (La) ,La Junquera
Juiá

Lladó , Almez

Llagostera
 Llambilles
Llanars

Llansá , Lanzar

 Llers
Lloret de Mar

Llosses (Les) , Las losas

Llívia

Madremaña , Madrearagonesa

Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló ,Mojón
Mont-ras , Monteraso

Montagut y Oix

Navata
Ogassa
Olot ,Olote
Ordis
 Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator
Palau-saverdera
Palol de Revardit
Pals ,Palos, Tochos
Pardines

Parlavá , Hablabá

Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou , Puertotoro

Preses (Les) , Las Prisas

Puigcerdá , Puchtrujá

Quart ,Cuarto

Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors

Roses ,Rosas

Rupiá
Sales de Llierca
Salt ,Salto
Sant Andreu
Salou , Salhuevo

Sant Aniol de Finestres , San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes , San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol

Sant Gregori ,San Gregorio

Sant Hilari Sacalm , San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet , San Juán de Mollet

Sant Joan de les Abadesses ,San Juán de las abadesas

Sant Joan les Fonts ,San Juán las Fuentes

Sant Jordi Desvalls

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buenmartín

Sant Llorens de la Muga , San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena , San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor , San Miguel de Campomayor

Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
 Sarriá de Ter
Saus
 Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró

Setcases , Sietecasas

Sils
 Siurana , Segurana
Susqueda
Terrades
 Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
 Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges

Vidreres ,Vidrieras

Vidrá
Vila-sacra
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat

Viladasens , Viladecientos

Vilademuls ,Villa de Mulos

Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter
Vilamacolum
 Vilamalla
Vilamaniscle
 Vilanant
Vilaür
Vilopriu

Lleida ,Lérida

Abella de la Conca , Abeja de la Cuenca

Agramunt , Agramún

Aitona
 Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
 Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
 Alins
Almacelles
Almatret
 Almenar
 Alpicat
 Alt
Áneu
 Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
 Arséguel
Artesa de Lleida
 Artesa de Segre
 Aspa
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix
Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
 Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
 Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
 Bovera
Bórdes (Es)

Cabanabona , Cabañabuena

 Cabó
Camarasa
 Canejan
 Castell de Mur
Castellar de la Ribera
 Castelldans
 Castellnou de Seana

Castellserá ,Castelserás (poble de Teruel, prop de Alcañís

Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo)
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt
Corbins
Cubells
Espot
 Estamariu
Estarás
Esterri de Cardós
 Farrera
 Floresta (La)
Fondarella

 Foradada , Agujereada

Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
 Golmés
 Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona
 Guixers
Gósol
Isona y Conca
Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
 Juneda
Les
Liñola
 Lladorre
 Lladurs
Llardecans
Llavorsí

Lles de Cerdaña
 Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens

Miralcamp , Miraelcampo

Mollerussa , Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó

Montgai , Monte Gay

Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut
Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
 Olius Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
 Os de Balaguer

Ossó de Sió , Oso de Sión

Penelles
 Peramola
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo) ,Lo pon de Suert , El puente de suerte

Ponts , Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggrós Puigverd de Lleida Rialp Riner Riu de Cerdaña Rosselló Salás de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorens de Moruñs

 Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera , La roca de Bellera

Sarroca de Lleida , La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon ,Sí Ramón

Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera

Sort , Suerte

Soses , Sosas , Sin sal

Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los)

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós

Vallbona de les Monges , Vallebueno de las monjas

Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa



Tarragona

Aiguamúrcia , Aguademurcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles ,Alifara de Carlos

Alforja

Alió , Alioli , Allioli

Almoster , Aumostades

Altafulla , Altahoja

Amposta Arbolí

Arnes , Gendarmes , Arnés

Ascó , Asco

Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato,Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet , Beni hace leche

Benissanet , Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les)
Bot
Botarell
Bráfim

Cabacés , Capacico

Cabra del Campo

Calafell
Camarles
Cambrils

Capafonts , Capafuentes

Capsanes

Caseres , Cacerías

Castellvell del Camp , Castilloviejo del campo

Catllar (Lo)

Colldejou , Cuellodeyugo


Colldejou , Cuellodeyugo ,cuello,yugo,coll,jou


Conesa , Amb Aquella

Constantino

Cornudella de Montsant , Cornuda ella del Montesanto

Creixell
Cunit

Deltebre , Delta del Ebro

Duesaigües , Dos Aguas

Falset , Falsito

Fatarella (La)

Febró (La) , El Fiebrón

Figuera (La) , La Higuera

Figuerola del Camp , Higueruela del Campo

Flix
Forés

Freginals , Herreñales

Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)


Ginestar , El Retamar , La Hiniesta

ginesta ,genesta ,ginestra, Arbust, lleguminoses, Spartium junceum

Godall , Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
    Etim.: 
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.


Gratallops , Rascalobos

Guiamets (Los) , Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
    Etim.: 
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.


Horta de Sant Joan ,Huerta de San Juan

Lloar (Lo) , Alabar , Loar

Llorac

Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés

Margalef
Marsá
Mas de Barberans

Masdenverge , Masía del virgen

Masllorens , Maslorenzo

Maspujols (ya ne tenim prou de Pujols)

Masroig (Lo) , La masía roja , Masroch

Masó (La)

Milá (Lo)

Miravet

Molar (Lo) , poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat . Segurana.

Mont-ral , Monte real

Mont-roig del Camp , Monte Rojo del Campo , Monroch del cam

Montblanc , Monblang, Monteblanco

Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)

Passanant i Belltall , Pasa yendo y bello tallo

Paüls , Paúls , obrin antes la boca que los ulls

Perafort , Pedrofuerte

Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo

Piles (Les) , Las Pilas (póntelas)

Pinell de Brai (Lo) , Lo Pinell de Bray

Pira

Pla de Santa Maria (Lo) , El llano de Santa María

Pobla de Mafumet (La) Pobla de Massaluca (La) Pobla de Montornés (La)

Poboleda , Pobolerda

Pontils

Porrera , Fumeta

Pradell de la Teixeta

Prades

Prat de Comte , Prado del Conde

Pratdip

Puigpelat , Puchpelat

Querol

Rasquera

Renau

Reus , A tot a Reus

Riba (La)

Riera de Gaiá (La)

Riudecañes , Ríodecañas

Riudecols ,Ríodecoles

Riudoms , Ríodeolmos

Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá

Roquetes , Roquitas, Roquetas, Guijarros

Rourell (Lo)
Salomó

Salou , Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral

Savallá del Comtat , Savallá del Condado

Secuita (La)
 Selva del Camp (La)

Senan , Sopan

Solivella , Solyvieja

Sénia (La) , La Cénia

Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La) , La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa

Ulldecona , ojo de corteza

Ulldecona , ojo de corteza


Ulldemolins , Ojodemolinos

Vallclara ,Valleclaro

Vallfogona de Riucorb

Vallmoll ,Vallemullido

Valls ,Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí

Vinebre , VinoEbro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta

viernes, 15 de septiembre de 2017

ERNESTO NAZARIO MARTÍN PERIS, LINGÜISTA

José Antonio Carrégalo,
Som aragonesos i parlem en català.
ERNESTO NARIO MARTÍN PERIS, LINGÜISTA.
Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,
Expert en ensenyament d’idiomes i en la formació del seu professorat, Ernesto Nazario Martín Peris (la Sorollera, 1949) és llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Germànica, i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, per la Universitat de Barcelona. També és llicenciat en Teologia per la Universitat d’Innsbruck, Àustria, on va anar a prosseguir los estudis eclesiàstics que havia iniciat al seminari de Saragossa. Ernesto parla, a banda del català i lo castellà, alemany, anglès i francès, (coneixerá la llengua de òc ?) i la seua carrera professional ha segut, i és encara, molt intensa: des de 1993 és professor de llengua espanyola a la Universitat Pompeu Fabra (actualment en situació d’emèrit); abans havia estat catedràtic i director de l’Escola Oficial d’Idiomes de BarcelonaVa treballar a Nova York, a la seu de les Nacions Unides, com a coordinador d’espanyol en lo Servei de Capacitació i Exàmens. I va ser lo primer director acadèmic de l’Instituto Cervantes, quan esta institució va ser creada l’any 1991. Ha estat convidat com a professor en nombrosos programes de doctorat i congressos nacionals i internacionals sobre aprenentatge de llengües.

Lo nostre entrevistat és fill d’Adrián Martín Bayod i de Luisa Peris Grau.
I tot i que va nàixer a la Sorollera, durant la infància i la primera joventut va estar molt vinculat a Mont-roig, ja que hi va viure alguns anys i hi té família. Gràcies a la càlida acollida, i a la bona disposició, des del primer contacte, per part de l’Ernesto, l’entrevista es desenvolupa en un clima d’amable cordialitat i oberta companyonia, fruit de la relació entre entrevistat i entrevistador durant la comú infància mont-rogina. És per això que, revivint antigues vivències compartides, lo tuteig aflora espontàniament.
Ernesto, vas marxar de Mont-roig sent molt jovenet. Com va ser això?
Quan tenia vuit anys mon pare va morir d’un accident laboral; la família es va traslladar a Alcanyís per què los fills poguérem estudiar, i l’any 1961 vaig ingressar en lo seminari diocesà de Saragossa, on vaig fer lo batxillerat i los primers cursos de filosofia. Al principi, durant uns anys, encara pujàvem a passar l’estiu a Mont-roig, però poc a poc vam anar perdent-ne lo contacte, a mesura que ens anàvem fent grans i als estius treballàvem per a ajudar a l’economia familiar. A més, l’any 1974 vaig anar a acabar los estudis a Barcelona. I m’hi vaig quedar.
Com es va despertar en tu l’interès per la lingüística?
Doncs jo crec que es pot remuntar a l’etapa infantil i va ser d’una manera molt simple però també molt interessant. Es dóna la circumstància que entre la parla de la Sorollera i la de Mont-roig hi ha algunes diferències, menudes, però que es noten molt; per exemple, a casa, a Mont-roig “dièvem” (com a la Sorollera): cial, siarra, siat, diau; a l’escola, los xiquets mont-rogins, “díen”: cèl, sèrra, set, dèu. Així, des de menut vaig experimentar la diversitat lingüística “en carne propia” (com es diu en castellà) i a petita escala. I també vaig poder tindre experiència de les actituds que s’hi associen: no era infreqüent que los amics mont-rogins se n’enrigueren una mica de la meua manera de parlar.
Actituds com la que expliques poden ocasionar que a mig termini desapareguen formes dialectals genuïnes, com és lo cas del català d’Aiguaviva, en avançat estat de substitució per abandonament. Que en penses del tema?

Be, cal dir que allò no era una cosa greu. Del cas concret d’Aiguaviva, dissortadament, no en tinc prou informació per parlar-ne amb fonament; però sí que conec la preocupació de molta gent de la comarca per una eventual desaparició de les nostres peculiaritats lingüístiques. Jo penso que si això ens preocupa de veritat, no es perdran, serem nosaltres mateixos los que les mantindrem. Per a mi, tanmateix, lo veritable problema és lo de la preservació de la llengua (lo català), i no tant, si m’ho permets, lo de determinades peculiaritats pròpies d’un dialecte o d’una època. Les llengües evolucionen, totes, fins i tot les més potents demogràficament: si mirem lo castellà, veurem que no és lo mateix de fa cinquanta anys, i ningú no se’n plany; precisament, tenen un programa de ràdio que es diu “Palabras moribundas”, la gent hi truca i diu quan és l’última vegada que va sentir un determinat mot, si és que lo va arribar a sentir; i en parla emocionada, sí, però no preocupada. En totes les llengües, la gent fa servir lo seu dialecte en situacions col·loquials, i un estàndard culte en les situacions que ho requereixen. Nosaltres què volem?: tindre lo català dialectal per a anar per casa i lo castellà com a única llengua de comunicació cultural, científica, periodística? O bé, poder fer servir lo català en totes les situacions i tots los àmbits? L’amor a peculiaritats locals i la cura per conservar-les no és incompatible amb lo domini de la varietat estàndard de la llengua.
Així, en lo teu cas, aquelles actituds, una mica burletes, dels companys mont-rogins van produir l’efecte contrari al que comentàvem d’Aiguaviva.
Sí, sí, és veritat. Recordo que, quan ja estudiava a Saragossa i tornava a casa de vacances, les converses a la taula, en català, anaven plenes de paraules i expressions en castellà: lo nostre dialecte ens servia per a parlar només de les coses més properes, però no de temes culturals o d’actualitat (com, sortosament, ho estem fent tu i jo ara en esta entrevista). L’alternativa aleshores era: o parlar en castellà o parlar en una versió devaluada del català. Sense cap mena de militància ni ideologia, nosaltres seguíem parlant en català, de manera natural i espontània, tot i que n’era una versió devaluada. Açò crec que il·lustra l’autèntic dilema: o desenvolupament de l’ús del català com a llengua —amb tots los atributs d’una llengua i no només com una variant dialectal que cal conservar—, o, a la llarga i indefectiblement, substitució pel castellà. També recordo que al seminari de Saragossa los feia explicacions de la nostra llengua als meus amics, o també, a la classe de francès comprovava que, a mi, aprendre’l em resultava molt més fàcil que als meus companys, per les similituds amb lo català: la pronunciació, los pronoms en i hi, etc. Jo crec que vaig créixer amb allò que en castellà diem “el gusanillo” de les llengües.
Com a lingüista, quin futur li preveus a la llengua catalana a Aragó.
Et respondré a esta pregunta també des de la meua experiència personal. Quan la família es va traslladar a viure a Alcanyís, zona de parla castellana, a casa vam seguir sempre parlant lo català, com ja t’he dit; la meua germana més menuda tenia només un any i mig, i la gent li deia a ma mare, “Però com és que no li parleu en castellà, pobreta?”. Eixe era l’ambient que s’hi vivia i los valors que hi predominaven; al carrer no se sentia ni una paraula de català, ens feia vergonya que ens sentiren… Això actualment ha millorat d’una manera radical. Per això crec que tenim prou motius per ser optimistes: hem recuperat l’orgull i la dignitat, i ja no ens avergonyim de la nostra llengua. Ara bé, no sabem quin camí seguirà esta evolució, en lo món actual és molt difícil fer previsions sobre lo futur, en qualsevol tema. Em temo, però, que potser fem massa èmfasi en les peculiaritats dialectals i no som conscients del perill que corre la llengua. És veritat que hi ha una recuperació de la literatura escrita en estes terres, i que cada volta més gent jove publica en la nostra llengua, cultivant amb amor les seues particularitats. Però en lo meu entendre no ens podem aturar aquí: cal estendre lo coneixement de la llengua culta, oral i escrita, a tota la població. Les nostres formes dialectals només sobreviuran a l’ombra del català estàndard: si perden lo lligam amb la seua matriu natural, la substitució pel castellà és un greu perill, certament.
Creus que estes idees poden, al seu torn, produir l’efecte contrari en part de la població, de rebuig a l’ensenyament del català?

Sí, és clar que això pot passar; de fet, està passant. Sóc plenament conscient que és un tema delicat. I vull deixar clar que per damunt de tot està la llibertat de les persones: cadascú pot triar l’opció que li parega més convenient. Però los que ens dediquem a l’estudi de les llengües no podem falsejar les coses ni tancar la boca davant afirmacions que neguen la realitat de la llengua. I les institucions, per la seua banda, tenen l’obligació de vetllar per la conservació del patrimoni cultural comú, una part important del qual és la llengua.
Tenim entès que eres membre, molt actiu, dels “Foros de la Concórdia”, amb seu a Alcanyís. Quina és la teua vinculació? I quines són les finalitats de l’associació?

Actualment sóc secretari de la junta directiva. És una associació que es va crear l’any 2012, amb ocasió del centenari de la Concòrdia d’Alcanyís (prèvia al Compromís de Casp), per una iniciativa de la societat civil; vull dir, sense cap tipus de vincle amb les institucions ni amb cap partit polític. Actualment som una seixantena de socis, de tots los territoris espanyols que formaven la Corona d’Aragó (amb los territoris italians que també n’eren part, de moment no hi hem establert cap contacte) i ens proposem traslladar a l’actualitat l’esperit de diàleg i consens d’aquell Compromís, promoure entre estos territoris relacions de convivència basades en l’humanisme ètic, lo respecte i la comprensió mutus i la renovació de vincles històrics.
Quines activitats organitzeu?
D’una banda, organitzem Fòrums d’estudi i debat sobre temes d’interès comú, en una visió lligada a la construcció europea. D’altra banda, hem signat acords de cooperació amb tres universitats (Saragossa, Lleida i Jaume I de Castelló), que a partir d’este curs acadèmic organitzaran actes sobre temes relacionats amb los objectius de l’associació.
Fins al moment s’han celebrat dos Fòrums, no és així?
Sí, dos Fòrums, acompanyats d’una versió “junior”, en la qual hi participen alumnes de tres instituts de secundària, d’Alcanyís, Tortosa i Vinaròs. L’any 2014 se’n va celebrar lo primer, centrat en les actuals relacions econòmiques entre los territoris. Amb la voluntat de donar continuïtat a les idees i les conclusions d’este primer Fòrum, vam considerar que calia abordar l’estudi de la realitat sociocultural dels territoris. Així doncs, es va escollir lo llegat cultural comú com a tema inicial per al segon.
I l’octubre passat, va tindre lloc lo segon.

Efectivament, los dies 22 i 23. Lo dissabte al matí hi va haver quatre conferències sobre temes relacionats amb lo llegat cultural: “El Gòtic internacional”, (Joan Aliaga, de la Universitat Politècnica de València), “L’Estudi General de Lleida”, (Joan J. Busqueta de la Universitat de Lleida), “Emblemàtica de la Corona d’Aragó” (Víctor Mínguez de la Universitat de Castelló) i “Historiografia de la Corona d’Aragó” (Ignacio Peiró, de la Universitat de Saragossa). Totes les conferències van posar de relleu com lo nostre patrimoni cultural comú està insert en la cultura europea, una cultura amb múltiples llaços i intercanvis en los quals participava intensament la Corona d’Aragó. Este aspecte supranacional ens pareix especialment important, la dimensió europea de què parlàvem.
I en finalitzar lo Fòrum vau fer públic un manifest.
Sí, amb les idees que s’hi van exposar s’havia debatut sobre dos temes de gran actualitat: lo conflicte pels béns artístics de les diòcesis de Barbastre-Montsó i Lleida, i lo coneixement, denominació i ús de les llengües pròpies dels territoris. Lo grup d’experts reunits va aprovar per unanimitat lo text d’un Manifest pel Patrimoni Cultural Comú.
Es pot accedir d’alguna manera a les conclusions que es recullen en lo manifest?
Han estat publicades a la pàgina web de l’associació (http://www.forosdelaconcordia.com/). I la premsa se n’ha fet ressò. Los lectors de Temps de Franja hauran pogut veure-les al  número digital 30 [desembre 2016]. M’agradaria destacar ací que a l’acte de lectura pública del manifest s’hi va generar un petit però intens col·loqui amb lo públic assistent. I es van expressar idees molt interessants; per exemple, que la cultura, lluny de ser un adornament circumstancial, és lo fonament de la vida d’una societat; los béns culturals són molt més que simples objectes, susceptibles de mercantilització: són portadors de missatges, que hem de ser capaços de llegir i interpretar; i això exigeix que los responsables de la seva gestió i administració los facin accessibles al públic en un context apropiat.
I pel que ateny a les llengües?

En este tema es va aprofundir en la concepció de lo que és una llengua, i lo que suposa fer-la servir: una llengua no és únicament una eina de comunicació asèptica, sinó també i alhora, un factor de identitat, individual i col·lectiva, juntament amb la resta dels components del patrimoni cultural. Un altre aspecte que se’n va destacar es que lo fet de parlar requereix la voluntat d’escoltar; i l’escolta és apertura a l’altre i voluntat de comprendre’l, només d’esta manera són possibles la comunicació i la convivència. Esta voluntat de comprendre l’altre és indissoluble del reconeixement de la seua personalitat integral i d’aquella seua identitat de la qual la llengua n’és part substancial.
I en aspectes més concrets i pràctics, es va decidir alguna cosa?
En qüestions més concretes es va parlar de la denominació de la llengua, un tema polèmic ací i a València. Lo nom amb què cada territori anomena les seues llengües no ha de condicionar-ne l’ús, ensenyament, valor patrimonial i consideració institucional. La diferència de denominacions, comunament acceptada per totes les parts, ha de ser indissoluble del reconeixement exprés que, en cada cas, es refereixen a varietats locals d’una mateixa llengua, i no hauria de ser una eina per a la negació d’esta llengua comuna. Algú va proposar lo lema, que jo subscric: “Som aragonesos i parlem en català”.
Finalment, que se’n fa de les conclusions de cada Fòrum?
Lògicament, com hem dit abans, les publiquem a la nostra web. A més, tenim intenció de fer-les arribar a les institucions polítiques i culturals dels territoris i de l’Estat. I tots los membres de l’associació les difonem en los nostres àmbits professionals i socials.
Tant de bo aquelles institucions se’n facen ressò en benefici de la nostra llengua i la nostra cultura. Gràcies, Ernesto, pel teu interès. I molta sort.