XI.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 20 de enero de 2023
En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357)
domingo, 17 de septiembre de 2023
à Deu siau
À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas.
A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.
A-diéu-sias, ma maire,
Tournarai pas plus:
Iéu parte dissate,
Revendrai dilus,
paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.
A-diéu-sias douncos, iéu li vau.
C. Brueys.
R. à, Diéu, sias.
Tresor Felibrige
siats:
25 DE ENERO.
Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:
A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.
Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.
Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.
Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.
lunes, 18 de enero de 2021
lo trellat, letra, metre, frances, vulgar cathala
30 DE ABRIL. (1461)
Se dio cuenta, en
esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer,
enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero
del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del
diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia;
sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose
en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.
Als
molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del
Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort
residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles
magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre
trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia
e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del
bisbe on solie posar lo Senyor Rey e
axi lo diluns mati doni les letres de creença
de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables
pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio
de vostres magnificencies e explicada la creença
a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres
reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible
per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi
lo depres menjar muntam lo veguer de
Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres
consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en
presencia dels dessus dits dades les letres de
creença li fonch
explicada per mi la creensa (creença
y creensa) juxta forma de les instruccions ab
aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla
esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria.
E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita
creença me
dix en efecte que al que ha
sguart a la primera part per lo
prelats e altres convocats
no poder personalment esser en la convocacio per sa
senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e
magnificencies vostres en no leixar
los exir
ni venir atessa la necessitat acorrent
en lo Principat
et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant
anugos
(de enuig; enojoso)
per quant axi
comodament los
negocis nos poran
tractar ab
lo procuradors
com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E
que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la
convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora
per lo regne de Xipre
en lo levant
que indubitadament nols
agueren
detenguts
les reverencies vostres pero pus
fet ere que per aquella part no podia als
dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure
(sobreseure, con s,
sobreceure, con c) en lo
fahedor ates la necessitat
urgentissima ocorre en lo
Principat e que los
motius a sa
senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de
la ciutat de Barchinona
dix
sa
senyoria que en lo
qui havia sguart a la persona sua
ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua
e per quant ell esperave lo
senyor archebisbe de
Çaragoça e agut
acort ensemps
ab los
qui conporran
de les provincies axi de Çaragoça
com
de Tarrassona me
farie resposta prometentme
en lo mig
no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per
los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat
de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en
pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie
de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets
ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument
al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie
expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor.
Hoc
me
demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part
del Principat. E en aquell cap me
aturi
acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me
son dats
per consellers en lo dit negoci e hagut acort lo
veguer de Barchinona
pahers de Leyda
e sos
consellers som tots en parer no deure
sen
dar
trelat
en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons
forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore
factible darla en scrits e poguere
portar nocument algu e axi li fonch
feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e
consellers. Stech ne
sobre pres e no curra
mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell
ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo
Principat
ni nosaltres sino per haver forma de consultar car
sa
senyoria ere
cathala
e tenia
prelatura en
Cathalunya
e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes
cortesias
pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevench
nova en
ciutat. E mes se murmuracio gran en
lo poble
que mossenyor dehie
se volia
fer fort al palau e lo
Senyor Rey
ere
a Leyda
en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna
que ii plagues buydar lo palau. E axi de
continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar
en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa
molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments
per lo qual vostre senyoria pot be compendre que es lo que
ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a
present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se
justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero
e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an
granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de
nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit
en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur
voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de
present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva
resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença
que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra
crech pendra spassa.
Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e
les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat
quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal
loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar
et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment
dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en
aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen
vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que
plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres
feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo
oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona
que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins
dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto)
Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres
magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de
la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre
senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona
per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia
de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a
mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E
parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens
voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni
exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a
consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo
mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo
comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los
sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la
present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres
magnificencies Anthoni Riquer.
Als molt reverent e molt
magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs
mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una
letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit
micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que
mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de
Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo
primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor
bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques
hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy
lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e
honorables magnificencies e ha volgut per aço
sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols
breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit
senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a
les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns
enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o
almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran
fruyt ques segire
en crestiandat
dant se
obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran
honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest
fet no podia
res delliberar sens sebuda
de sos
companyons e pus
ell ses
mes allarguat
significant jatsia no determenadament que ell no procehira en
imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses
moltes axi com ere provehir les gualeres
de mossen Vilamari
al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia
e havia a fer provisio de naus e altres vexells
maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara
aço
volguere
haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia
quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li
scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per
recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si
lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria
que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas
en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna
novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de
tallar
les bulles
e fondre los ploms
e moltes altres burlerias.
Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es
que arribat ell aci a Leyda
lo diumenge passat a vespre ell fonch
aposantat
en lo palau del bisbe e
ses
besties foren meses
en los
stables
del castell del Rey
de ques
segui
que ir
mentre erem ab
ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau
del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere
venuda e trahida
que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a
dir que buydas
lo
palau e si ben agues
volgut entendre li digueren ques
isques
de ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos
(frares
menors, frailes menores, flares menós)
o en Praycadors
(Predicadors,
Predicadores)
se
podia
be alleugar
e tot hom se mes en armes en ciutat pur
tots los soldats vehent
lo gran murmur de la ciutat que yom
hagui
de exir
del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer
desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost.
De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer
lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar aci
naus e galleres
les patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio.
Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en
nececitat
que lo que haja se faça per sole
triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada
no sen pot seguir sino benefici gran e el
Papa
vehent
que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la
terra crech
tenbe
condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car
en lo temps de vuy potencie cumpta
obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit
molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les
quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de
la terra.
La vostra gent de peu sera apunt
per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran
de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats
de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo
mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he
perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres
passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella
ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al
Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de
la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de
don Luis fill del conestable pres lo castell de la
poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya
e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es
plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e
portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de
Calatrava fill del Senyor Rey
sta
en lo riu ab
CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no
podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de
abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets
del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu
pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach
axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat.
Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables
savieses Johan Ferrer.
Als molt reverend e magnifichs e de
gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran
providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci
hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del
Rey de França la una dirigida a
mossen la
regent la governacio de aquests comtats
laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An
Phelip Albert. La
del dit regent o dels dits consols quaix
donen a una sustancia. Trametvos ab la present trellat
de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat
per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes
coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que
aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir
aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Beses
a parlar ab lo bisbe
qui es fill del dit mestre Johan
Boreu
per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del
dit mestre Johan com diu en sa letra. Hoch
encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per
veure lo soscrit
si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran
avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat
fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme
Soler
guarda e cullidor del pas de Salses
qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns
esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Los
consols de aquesta vila daço
scriuen e tremeten trellat de lur
dita letra
e dit memorial als lurs
missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo
trellat
de dita letra
havem fet metre
de frances en vulgar
cathala
e axi
mateix del dit memorial. Daqui
anant
no he mes a dir sino queus
soplich
que de tantes consultes queus
he fetes vos placia volerme
scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e
providencies ço
que plasent los sia
les quals la divina potencia tinga
en sa
continua custodie.
Scrita en Perpenya a vint
e set
de abril
any Mil CCCCLX hu.
- La present fou
spatxada
a XXVIII del dit corrent la vuytena
hora devant mig jorn.
- A vostre
ordinacio e manament prest Guabriel
Girau
diputat local.
Mos honorables senyors. Yom recoman
a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que
a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi
de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo
present portador lo qual es parent de ma moller que vos
hajau a gardar car yo son assegurat que
en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo
en he scrit pus largament a Felip Albert
e aixi lo portador de la present vos en dira pus
amplament lo qual vos prech vullau fer aviar
fins fora de vostra terra car per res que sia yo
no volria que la causa fos sabuda car me
portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de
sa car per be fer on non deu haver nengun
mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son
lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau
advertits.
Mos tres honorables senyors yo no
vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia
guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges
lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan
Bereau tresorer de França.
Mos
tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch.
Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant
en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo
present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau
a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes
de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert
e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos
prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia
jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e
a vos anuig de la part dessa car
per be fer om
no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre
governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau
advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos
scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia
guarda de vos e vos do bona vida e longa. Escrit a
Bourges lo penultim dia de març.-
Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.
Memorial de França que
envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents
colobrines charreguen de Berri a Tholosa.
A Carcassona que on aparelle lartellaria e
arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del
dit loch.
Item sobre les confinies e terra de
Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e
ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de
Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui
son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa
guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo
Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part
dessa e crech que se los senyors daquell
dit comdat lo requerien que ell llur donaria
secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles
ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?)
entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.
Item mes siau assegurats que lo Rey no dona
negun secors ne gents darmes de sa
ordenansa.
Item plus que los passatges del
comdat de Foix son dats e delliurats e ab
allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent
ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal
content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta
armada passe per sa terra ne per la terra de
Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo
dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e
comdat Dumayne.
Item
diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque
manera la causa sera nulla mes que tostemps on
se guard en guardant sa honor.
miércoles, 18 de enero de 2023
Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi
VIII.
Forma iuramenti praestandi ab OEconomis (Clavarios) studii generalis Illerdensis, an. MCCCLXIX. (Vid. pág. 37.)
Ex lib. Privil. et Concord. curiae saecul. Illerd.
Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi ans que usen del offici juren cascun an; los quals capitols foren ordenants (ordenats) per lo Senyor Bisbe, et per lo capitol, et per lo conseyll de la ciutat en lan de nostre Senyor MCCCLX. nou (1369).
Nos aytals canonges e aytals ciutadans de Leyda juram sobre los sants de Deu Evangelis et la Creu de nostre Senyor davant laltar de Santa Maria de la Seu possats, et per nos et cascun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit a carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment et a nostra bona consciencia procurarem et regirem lo officii de la clavaria al qual (al-qual) som stats elets; e afermaren (afermarem) doctors et maestres o licenciats qui legiran en lo dit studi Dret Canonich et Civil, Medicina, Filosofia et altres scienties aprovades si mester hic siran e aço a aquell menor salari que porem.
Item que a negu no darem ni prometrem ni metrem en alcuna esperança salari negu per legir neguna lectura, si donchs no es doctor o maestre o licenciat; ni pagarem ni darem res a negu per lectura que en temps passat aye feyta sens volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; et si fahiem, que ultra lo perjuri, que nons sia reebut en compte ans ho ayam a pagar del nostre propi.
Item que doctor, maestre ni licenciat negu no afermarem sens conseyll et volentat dels clavaris del an passat et de II. canonges et II. prohomens ordenats a nosaltres per conseylles o de la mayor partida daquells; los quals canonges et prohomens juren et ajen a jurar de conseyllarnos be et lealment, a profit de la clavaria et del studi, tota affeccio et hoy remoguts.
Item quel affermament dels dits doctors, maestres, o licentiats, ahut lo conseyll de susdit (dessus dit), et los salaris daquells, et altres pagues o coses que ayam a fer per raho de dit offici, farem tots IIII concordablament, et no los uns sens los altres.
Item que no vendrem del sensal (censal) que huy la dita clavaria ha, ni negun altre sensal ni violari sobre aquella, per gran profit que fas de la clavaria et del studi, sens conseyll et volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; ans sin podem comprar, queu farem.
Item que dels dines de la dita clavaria en nostres usos no convertirem, sino lo salari a nosaltres asignat.
Item que forçarem et forçar farem entant compugam (en tant com pugam) tots aquells que sapiam que res deyen a la clavaria por qualsevol raho; et encara tots aquells, qui ayen res administrar de que no ayen retut compte que donen compte et paguen tot ço ques apparra que deyen o ayen a tornar; e aço farem al pus breu que porem, et que per dar favor ne favors a negu no lexarem.
Item que estrenyerem ab sagrament o en altra manera lo clavari qui cuyll lo sensal et les altres coses de la clavaria, que dins VIII. dies apres finit lo temps del nostre an, retra et dara compte a nosaltres de ço que aura administrat dins lo dit an per la dita clavaria, per ço que nosaltres dins un mes apres lo pugam et ayam a dar als clavaris esdevenidors (pone es devenidors).
Item que pagats los doctors, maestres o licenciats els altres salaris et altres messions necessaries que ayam a fer per la dita clavaria, tota la moneda que sobrara conservarem et metrem, e farem metre ey farem nostre poder en la caxa que es en les cases de Poblet (a: Arcam scilicet comunis depositi, ut in inventario bonorum Bernardi Alegreti ann. 1336 a nobis infra edendo apparet.)
Item que a neguna persona no farem gracia de res que deye (: degue) a la dita clavaria, ni dels dines daquella no darem a negu per servi ni per altra manera, ni encara per festa que aye affer de doctorat o magistrat, sens conseyll e volentat del Senyor Bisbe o de son vicari et capitoll et del conseyll de la ciutat.
Item que totes les dites coses prometem et juram que farem be et lealment, tota affectio et hoy remoguts, e que per amor, ni favor, ni prechs de neguna persona de qualque dignitat, condicio o estament sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment et a nostra bona conscientia, a profit empero del dit studi et clavaria, sira vist feedor.
Item que de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per ell o alcun dells nos ho donas.
Item que no atorgarem ni darem licentia a negun doctor licenciat, ni a maestre, que affermat sie, de anar fora la ciutat, sino solament III. dies; et si a mes temps la demanen que nou (: no ho) pugam fer, sens volentat del capitol, et dells pahers de la ciutat.
Item quels dits clavaris en les conduccions que faran dels dits doctors licenciats et aprovats facen, et hayen a fer jurar aquells que no advocaran, nec donaran algun patrocini duran lo temps de la lur lectura, en qualsevol questio que haien lo Senyor Bisbe et capitol de la Seu de Leyda, nec contra la universitat de la ciutat de Leyda; si donchs nou fahien ab licentia demanada et obtenguda del dit Senyor Bisbe et capitol en lures (lurs, llurs) questions, et dels pahers de la dila ciutat en les questions de la dita universitat. E si lo contrari fahien que perden lo salari quels sera promes per la lectura, et ultra aço sien privats de aquella lectura.
viernes, 4 de septiembre de 2020
och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc
Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
hoc
Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.
//
Tomo XIV, 14, de la colección de
documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real
orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.
//
Creheu
ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que
sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler
retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo
ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no.
och : oc : òc:
hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La
lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos,
antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy
se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín,
languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay
otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán,
que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios
autores:
Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su
gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars
lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "...
catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..."
Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,
https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)
también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.
Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,
https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)
escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).
//
E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.
//
Als molt reverend e
honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt
reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que
comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va
esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la
qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets
es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que
vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay
apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo
fos aqui (vemos açi,
assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per
consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a
mi possible car vuy es la jornada per vosaltres
assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra
havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano)
carrech de trametrem la letra que al darrer
jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour;
giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero)
la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab
tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en
chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.
//
Lo die (se
encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra
letra closa (cerrada, closa, como claustro) e
segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada;
sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent
mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci
tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e
preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en
vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit
mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada
mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en
tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro
embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença
(credencial) a vostras grans reverencies
(vostras es occitano, concuerda con reverencias,
reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada.
E es veritat que en vostra letra derrera (radera;
darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta
mencio quens trametets (ts final: occitano
clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que
tal copia no havem vista ne rebuda.
//
A tota
vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen;
recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot
lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell,
conçell, etc) de
Vich.
//
Molt reverend e honorables los
senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e
honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran
anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci
no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es
desijada e per vosaltres ab summa diligencia
degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en
lo quens scrivets de Barchinona a dos del
present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable
En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem
esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena
de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en
qualsevulla altra part. E ab tant si negunes
coses altres vos son plasents de nos manats (occitano)
a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo
a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos
conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha
de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia
vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.
//
E attesa la hora
indisposta e perque los actes en la dita letra descrits
no havien celeritat speram avuy de bon mayti a
aplagar lo consell en lo cual legida aquella
vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres
qui representats (occitano; representeu; representáis)
aquell.
//
E mostrantho per obra
dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots
vostres procehiments segons fets los havets (occitano)
remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son
tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey
e repos e tranquillitat del Principat observacio de les
libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.
//
Als
molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats
del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la
cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e
honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa
esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit
que quant pus prest pore de totes coses e actes com
succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima
empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com
fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab
avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella
hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut
que del que scriure siau avisats perque mills e pus
prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun
correu volant avisant vostres reverencies noblesa e
magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy
alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant
al pont al pont que castellans venen altres al
castell al castell que los castellans sen van en tant que
jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills
homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en
la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu
de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters
de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e
donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar
atras oferintlos que de continent se donaria obra ab
acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o
Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells
reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los
jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen
Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia
lo desenganassen que per son repos me liuras
hem lexas lo dit castell. E de continent los dits
prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti
los quals per part de aquell me faeren resposta que eren
contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del
qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la
dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch
request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard
Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de
homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat
fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita
vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap
no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat
voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a
XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de
don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les
barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per
mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a
mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro
volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo
reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per
semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho
fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que
passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master
nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia
o no car de aquells per ventura nos porem flixar.
Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e
com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda
vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del
Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans
en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat
de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per
altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella
stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita
ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E
no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita
ciutat de hoc o de no sobre les
coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.