Mostrando las entradas para la consulta Ginebrosa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ginebrosa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 30 de marzo de 2024

Lexique roman; Genh, Geinh, Gien, Gienh, Ginh - Agensar

 

Genh, Geinh, Gien, Gienh, Ginh, s. m., lat. genium, génie, art, adresse, ruse.

Ben dei chantar pus amors m'o ensenha, 

E m dona gienh cum sapcha bos motz faire.

Peyrols: Ben dei. 

Je dois bien chanter puisqu' amour me l'enseigne, et me donne génie comment je sache bons mots faire.

Pus no i val arditz, valgues nos geinhs.

B. de Ventadour: Quant erba. 

Puisque n'y vaut hardiesse, que nous valût ruse. 

Pus del partir non ai ginh ni saber. 

Peyrols: Mot m'entremis. Var. 

Puisque du partir je n'ai moyen ni savoir.

- Façon, manière.

E manht genh se volv' e s vira 

Mos talans, e ve e vay.

B. de Ventadour: E manht genh. 

En mainte façon se roule et se tourne mon désir, et va et vient.

- Lien, jet.

Ayssi com hom rete l' austor o lo esparvier ab lo gien que no s' envole, sinon a la volontat de son senhor. V. et Vert., fol. 103.

Ainsi comme on retient l'autour ou l'épervier avec le jet qu'il ne s'envole, sinon à la volonté de son seigneur.

Fig. Que hom lo retenga, e que li meta gien de fe e d'amor de Dieu.

V. et Vert., fol. 103.

Qu'on le retienne, et qu'on lui mette jet de foi et d'amour de Dieu.

- Engin, machine de guerre.

Matran va pregar K. que fes sessar los giens. Philomena.

Matran va prier Charles qu'il fît cesser les engins.

CAT. Geni, giny. ESP. PORT. IT. Genio. (chap. Genio, genios; ingenio, ingenios: máquina de guerra com la catapultafonévolmanganell, etc.)

Geni, giny, Genio, ingenio, máquina de guerra, catapulta, fonévol, manganell



2. Genier, s. m., enjôleur, fourbe, trompeur.

Pus semblet genier amors,

E guardet vas doas partz,

Et renhet si cum rainartz.

Serveri de Girone: Pus semblet.

Depuis qu'amour sembla un trompeur, et regarda vers deux côtés, et se gouverna ainsi comme renard.

ANC. CAT. Ginyer.

3. Ginhos, Gignos, adj., adroit, ingénieux.

Mas l' autr' arquier defors es plus ginhos.

P. Vidal: Quant hom onrat.

Mais l'autre archer dehors est plus adroit.

En totz afars sui savis e ginhos.

Rambaud de Vaqueiras: Savis e folhs.

En toutes affaires je suis prudent et adroit.

- Trompeur.

Amors non vol que ja us sia gignos.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

Amour ne veut que jamais je vous sois trompeur.

ANC. FR. Voient enfant bel et gignos.

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 14. 

Luy et les siens sont hardis et génieux en armes.

Monstrelet, t. III, fol. 61.

4. Gignoset, adj. dim., fin, délié, effilé. 

E 'ls cils gignosetz e petitz.

Folquet de Romans: Domna ieu. 

Et les cils déliés et petits.

5. Ginhosamens, adv., ingénieusement. 

Establi nueg e jorn ben e ginhozamens.

Tot ginhosamens

Menar mon adversari a desconfezimens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Établit la nuit et le jour bien et ingénieusement. 

Tout ingénieusement mener mon adversaire à déconfiture.

6. Ginhozia, s. f., adresse, tromperie. 

Autres son ypocritas, sotils e ginhos de falsa ginhozia, que se entendon enoblezir e muntar en autas et en grans dignitatz. V. et Vert., fol. 9.

Autres sont hypocrites, subtils et ingénieux de fausse tromperie, qui tendent à s' ennoblir et à monter en hautes et grandes dignités.

7. Engen, Engein, Engienh, Engin, s. m., lat. ingenium, génie, adresse. 

L' engin e la subtilitat. Brev. d'amor, fol. 2 

L' adresse et la subtilité.

Quar el y met l' engienh e la valor. 

Folquet de Marseille: En chantan. 

Car il y met l'adresse et la valeur. 

Ni 'l saber de Platon

Ni l' engeinz de Virgili.

(chap. Ni lo sabé (la sabiduría) de Platón, ni l' ingenio de Virgilio.)

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ni le savoir de Platon, ni le génie de Virgile.

Pedro Saputo en chapurriau

- Engin, machine de guerre.

Ans feyron latz de corda qu'es ab l' engens tendutz. 

Guillaume de Tudela. 

Mais firent lacet de corde qui est tendu avec l' engin. 

L' enginhayre a fait l' engienh aparelhar. Roman de Fierabras, v. 3329. 

(chap. L' ingenié o ingeniero ha fet aparellá, prepará la máquina; ingenio.)

L' ingénieur a fait apprêter la machine.

ANC. FR. De lor engin les enginna.

IIe trad. du Chastoiement, conte 17, p. 124. 

Miex valt engien que ne fet force.

(chap. Mes val ingenio que forsa; ESP. Más vale maña que fuerza.)

Fables et cont. anc., t. IV, p. 119. 

ANC. CAT. Engeny, enginy. CAT. MOD. Ingeni. ANC. ESP. Engeño. 

ESP. MOD. Ingenio. PORT. Engenho. IT. Ingegno. (chap. Ingenio, ingenios; ingeniero, ingenieros, ingeniera, ingenieres; ingenié, ingeniés.)

8. Enginhamen, Enginamen, s. m., tromperie, artifice.

Selh que van per terra, per l' enginhamen de cela estela, en aissela ora, si no s' en prendion garda, si poirion forsviar del cami. 

Liv. de Sydrac, fol. 72.

Ceux qui vont par terre, par la tromperie de cette étoile, à cette heure, s'ils ne s'en prenaient garde, se pourraient fourvoyer du chemin.

Almorna de rapina non es pas mesters de merce, mas enginamens de felonia. Trad. de Bède, fol. 67.

Aumône de rapine n'est pas action de merci, mais artifice de félonie. ANC. CAT. Engignament. IT. Ingegnamento.

9. Enginhos, adj., lat. ingeniosus, adroit, ingénieux, trompeur. 

Qui a la cara... magra e jauna es artificios e enginhos.

Liv. de Sydrac, fol. 127.

Qui a le visage... maigre et jaune est artificieux et trompeur.

Peirols, si drutz enginhos, 

Ben esperans e sufrens, 

Fai tan c' a sa guisa vens.

T. de Peyrols et de son seigneur: Senher. 

Peyrols, si galant adroit, bien espérant et patient, fait tant qu'à sa guise il vainc.

Sors, aquest hom es enginhos.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Soeur, cet homme est trompeur. 

ANC. FR. Plus engignos naturelment.

IIe trad. du Chastoiement, conte 13, p. 97. 

Thiébaut li quenz de Chartres fu fel e engignous.

Roman de Rou, v. 4408.

CAT. Engignos, enginyos, ingenios. ANC. ESP. Engeñoso. ESP. MOD. Ingenioso. PORT. Engenhoso. IT. Ingegnoso. (chap. Ingeniós, ingeniosos, ingeniosa, ingenioses.)

10. Enginhaire, Enginhador, s. m., ingénieur, machiniste.

Tro que venc l' enginhaire. Guillaume de Tudela. 

Jusqu'à ce que vint l'ingénieur. 

No s sabon captener 

Nulh temps ses enginhadors. 

Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas. 

Ne se savent gouverner en aucun temps sans machinistes. 

ANC. FR. Carpentiers et engignéors.

Roman de Rou, v. 11610. 

Jocelin de Cornaut estoit mestre engingneur. Joinville, p. 42.

(chap. Ingeniero, ingenié, maquiniste; ingenieros, ingeniés, maquinistes; fem. ingeniera, ingenieres, maquinista, maquinistes.)

11. Enginhar, Engeingnar, v., machiner, ingénier, tromper.

Domna, pensem del enginhar

Lausengiers, cui Dieus contranha.

B. de Ventadour: Estat ai cum. 

Dame, pensons à tromper médisants, que Dieu réprime.

Mas de lieis enginha.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol.

Mais s' ingénie à cause d'elle. 

Part. pas. Pero non ai tant engignat

C' amor m'en feses anc giausir. 

P. Bremond Ricas Novas: So don me.

Pourtant je n'ai pas tant ingénié qu'amour m'en fit oncques jouir.

ANC. FR. Bien l'a engingnié et déçut. Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.

Par engin volra essaier 

Se le corb purra engingnier. 

Marie de France, t. II, p. 106. 

Einsinc deçoit 

Deables la gent et engigne.

Fables et cont. anc., t. II, p. 352. 

Par li cunseil Thiébaut si bons il engigna. 

Roman de Rou, v. 4336. 

ANC. CAT. Engegnar. CAT. MOD. Ingeniar. ANC. ESP. Engeñar. ESP. MOD. Ingeniar. PORT. Engenhar. IT. Ingegnare. (chap. Ingeniá, ingeniás: ingenio, ingenies, ingenie, ingeniem o ingeniam, ingeniéu o ingeniáu, ingenien; ingeniat, ingeniats, ingeniada, ingeniades.)

12. Malginhos, adj., maladroit.

Prims sens fai home malginhos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Mince sens fait homme maladroit.


Genibre, Genebre, s. m., lat. juniperus, genièvre.

Prendetz la goma del genebre.

(chap. Prenéu la goma (ressina) del ginebre de La Ginebrosa o chinebre de La Chinebrosa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la gomme du genièvre.

Sia laurs o genibres.

(chap. Sigue lloré o ginebre.)

A. Daniel: Ans qu' els.

Soit laurier ou genièvre. 

Loc. prov. Camja pin per genebre.

E. Cairel: Era no vei. 

Change pin pour genièvre. 

CAT. Ginebre. ANC. ESP. Genebro. ESP. MOD. Enebro. PORT. Zimbro. 

IT. Ginepro. (chap. Ginebre, ginebres, chinebre, chinebres; GinebrosaChinebrosa, poble de Teruel. Beguda: ginebrachinebra. Un puesto aon abunden los ginebres se diu ginebrera, chinebrera.)

Chinebre, chinebra, ginebre, ginebra, licor, destilat

Genolh, Ginolh, s. m., du lat. genu, genou.

Genolhs so on s'ajusto las cueysshas... Et so dits genolhs quar, etc.

Eluc. de las propr., fol. 60. 

Les genoux sont où se joignent les cuisses... Et sont dit genoux parce que, etc.

Metiatz vos de hun ginolh en terra. Passio de Maria. 

Que vous vous mettiez d'un genou en terre. 

Adv. comp.

Per so 'lh suy fis e hom fizels li m ren. 

Fis, de genolhs, mas jontas, humilmen. 

Pons de Capdueil: Us gais conortz.

Pour cela je lui suis pur et homme fidèle je me rends à elle, pur, à genoux, mains jointes, humblement.

Mes se de ginolh denan el, e baisset sa benda per lui bayzar.

V. de Guillaume de Balaun.

Se mit à genou devant lui, et baissa son bandeau pour le baiser.

CAT. Genoll. ANC. ESP. Genojo, ginojo (MOD. Rodilla). IT. Ginocchio. (chap. Ginoll, genoll, ginolls, genolls; chinoll, chenoll, chinolls, chenolls; a ginollons, chinollons.)

2. Genolhos, Ginolhos, s. m., genou. 

(de genolhos, à genoux; chap. A ginollons. Es la frasse favorita de Tomás Bosque Peñarroya y de José Miguel Gracia Zapater: A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollons. Los dos són de La Codoñeracatalanistes saboquets. La un lo del finestró, l'atre lo de la comparativa, juglaret alusinat.)

Adv. comp.

Quan quier merce mi dons de genolhos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Quand je demande merci à ma dame à genoux.

De ginolhos, lo cap vas terra.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

A genoux, la tête vers terre.

A genolhos, sopleyan humilmen.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy. 

A genoux, suppliant humblement. 

ANC. FR. Lez lui se met en genuilluns.

Marie de France, t. I, p. 268.

Sovent se courbe à genoillons.

Fables et cont. anc., t. II, p. 41.

CAT. Genollons. IT. Ginocchione. (chap. A ginollons.)

codoñ, codoñs

3. Genuflexio, s. f., lat. genuflexio, génuflexion.

Oracios, genuflexios. Eluc. de las propr., fol. 3.

(chap. Orassions, genuflexions.)

Oraisons, génufexions. 

CAT. Genuflexió. ESP. Genuflexión. PORT. Genuflexão. IT. Genuflessione.

(chap. Genuflexió, genuflexions: flexió de ginoll, ficá un ginoll anterra.)

4. Aginolhamen, s. m., génuflexion.

El sagramen e l' aginolhamen que hom fazia al rey.

(chap. Lo sagramén - sacramén, homenache, promesa, jura – y lo aginollamén (genuflexió) que hom (se) fée al rey. 

Los mes coneguts del proto chapurriau són los del añ 842.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 205.

Le serment et la génuflexion qu'on faisait au roi.

ANC. CAT. Agenollament. IT. Agginocchiamento. (chap. Aginollamén,  aginollamens; genuflexió, genuflexions.)

aginollá, aginollás

5. Agenolhar, Aginollar, v., agenouiller.

Per soven agenolhar. Brev. d'amor, fol. 66. 

Pour souvent agenouiller.

Aginolla se davan ella. V. de P. Vidal. 

(chap. S'aginolle dabán (d') ella.)  

S'agenouille devant elle.

CAT. ANC. ESP. Agenollar. IT. Agginocchiare. (chap. Aginollá, aginollás: yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollem o aginollam, aginolléu o aginolláu, aginollen; aginollat, aginollats, aginollada, aginollades. En ch, achinollá, achinollás: yo me achinollo, achinolles, achinolle, achinollem o achinollam, achinolléu o achinolláu, achinollen; achinollat, achinollats, achinollada, achinollades.)


Genre, s. m., lat. generum, gendre.

Lo genres contra son sogre, e 'l sogres contra son genre.

(chap. Lo gendre contra son sogre, y lo sogre contra son gendre.)

Tot aco que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 5. 

Le gendre contre son beau-père, et le beau-père contre son gendre.

Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.

CAT. Gendre. ANC. ESP. (MOD. Yerno) PORT. Genro. IT. Genero. 

(chap. Gendre, gendres : l' home de una filla; la dona d' un fill es la nora, nores. Pobreta la nora de sa mare de Carlos Rallo Badet.)


Genre, Gendre, s. m., lat. genus, genre.

Li logicia prendon gendre coma plus general que especia, coma cors o substansa, quantitat, qualitat. Leys d'amors, fol. 139.

Les logiciens prennent genre comme plus général qu'espèce, comme corps ou substance, quantité, qualité.

Li genre de toz mals. Trad. de Bède, fol. 72.

Les genres de tous maux.

- Terme de grammaire.

Can la votz es del masculi gendre.

Gendre, nombre, persona. 

Leys d'amors, fol. 4 et 146. 

Quand le mot est du genre masculin.

Genre, nombre, personne.

CAT. ESP. (género) PORT. Genero. IT. Genere. 

(chap. Género, géneros; sol ne ñan dos: mascle y femella; cuan un animal al naixe té los dos géneros se li diu monflorito : hermafrodita, com un choto - mascle de cabra - que vam tindre, que teníe los dos órganos sexuals. No es broma, ni tampoc ere un chotacabras. Tenía o ting fotos, ere blanc o blang.)

2. Generatio, Generacio, s. f., lat. generatio, génération, généalogie.

Tot aissi coma trespassa l' una generacios aprop l'autra.

Liv. de Sydrac, fol. 14.

Tout ainsi comme passe une génération après l'autre.

Sabia molt las generacios dels grans homes d' aquellas encontradas.

V. de Hugues de Pena.

Savait moult les généalogies des grands hommes de ces contrées.

- Extraction, race.

Hom fo de paubra generatio. V. de B. de Ventadour.

Fut homme de pauvre extraction.

Las bonas gens que naisseran de sa generatio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Les bones gens que naixerán de sa (la seua) generassió.)

Les bonnes gens qui naîtront de sa race.

CAT. Generació. ESP. Generación. PORT. Generação. IT. Generazione.

3. Genitura, s. f., lat. genitura, géniture, procréation.

Anc no si corrompet per la tia genitura. V. de S. Honorat.

Oncques ne se corrompit par la tienne procréation.

ANC. ESP. PORT. IT. Genitura.

4. Genitiu, s. m., lat. genitivus, génitoire, partie sexuelle.

Genitius so membres ministrans a generacio. Eluc. de las propr., fol. 58.

Génitoires sont membres servant à la génération.

(chap. Genitals són membres que servixen (per) a la generassió.)

- Génitif, terme de grammaire.

Genitius es ditz d' engendrar. Leys d'amors, fol. 57.

(chap. Genitiu es dit d' engendrá.)

Génitif est dit d'engendrer.

Li cas sun seis... genitius, etc. Gramm. provençal. 

(chap. Los casos (ne) són sis... genitiu, etc.) 

Les cas sont six... le génitif, etc.

CAT. Genitiu. ESP. PORT. IT. Genitivo. (chap. Genitiu, genitius, de gramática.)

5. Genital, adj., lat. genitalis, génital.

Humor... per virtut de calor natural distillada, corr als locs genitals.

Eluc. de las propr., fol. 57.

Humeur... distillée par vertu de chaleur naturelle, court aux parties génitales.

ESP. PORT. Genital. IT. Genitale. (chap. genital, genitals, de engendrá, generá, reproduí.)

6. Genitalias, s. f. pl., du lat. genitalis, génitoires.

Res non efflama en aissi las genitalias.

Lo deleiz de las genitalias sec lo ventre estendut per viandas.

Trad. de Bède, fol. 52 et 45.

Rien n'enflamme ainsi les génitoires.

Le délice des génitoires suit le ventre tendu par aliments.

ANC. FR. Si tu vols couper orendroit

Tes genitailles.

Conte d'un home qui s'ocist, etc.

(chap. Los genitals, les parts que engendren; se sol referí a les parts que se veuen: sigala, polla, chulet; figa, chona.)

7. Genitensa, s. f., partie sexuelle, génitoire.

Tem que lhi fassa tolre la genitensa. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.

Je crains qu'il lui fasse enlever la partie sexuelle.

8. Generatiu, adj., génératif. 

Virtut o potencia generativa.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Vertu ou puissance générative.

ESP. PORT. IT. Generativo. (chap. Generatiu, generatius, generativa, generatives.)

9. Generable, adj., lat. generabilis, susceptible de génération, de procréation. (N. E. errata pro-créatoin.)

Que las cauzas compostas d'aquela materia sian generablas et corruptiblas. Eluc. de las propr., fol. 105.

Que les choses composées de cette matière soient susceptibles de génération et corruptibles. 

ESP. Generable. IT. Generabile.

10. Generar, v., lat. generare, engendrer, procréer.

Mul, filh d'aze et d' ega, no pot generar.

(chap. Macho, fill de burro y de yegua, no pot generá, engendrá; cuan es una femella se li diu mula, com la desmemoriada de Desideri Lombarte.)

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

Eluc. de las propr., fol. 236.

Mulet, fils d'âne et de jument, ne peut engendrer.

(N. E. Hay algún Mulet en Calaceite, pero ojalá que no se hubiese engendrado al burro denominado Carlos Rallo Badet. Seguro que encuentra una mula y tiene la desgracia de engendrar un ase catalanista.)

ANC. ESP. Generar. PORT. Gerar. IT. Generare.

11. Genesi, s. f., lat. Genesis, Genèse.

Moysems, en Genesi, 

Raconta lay pres de la fi.

Brev. d'amor, fol. 87. 

Moïse, dans la Genèse, raconte là près de la fin. 

Lo libre de Genezi.

(chap. Lo llibre del Génessis.)

Hist. abr. de la Bible, fol. 1.

Le livre de la Genèse.

CAT. ESP. (Génesis) PORT. Genesis. IT. Genesi.

12. Genolosia, Genologia, s. f., lat. genealogia, généalogie.

Las genolosias e los probainamens. (N. E. prohainamens ?, prochain.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les généalogies et les propagations.

Ensiec sy la genologia dels contes de Tholoza.

Genologia dels contes de Tholosa.

S'ensuit la généalogie des comtes de Toulouse. 

CAT. ESP. (genealogía) PORT. IT. Genealogia. (chap. Genealogía, genealogíes.)

13. Generalitat, s. f., lat. generalitatem, généralité.

Generalitatz es cant hom reman en dupte et en cauza no certa per la generalitat de las paraulas. Leys d'amors, fol. 120.

Généralité est quand on reste en doute et en cause non certaine par la généralité des paroles. 

Per aquesta generalitat. L'Arbre de Batalhas, fol. 158. 

Par cette généralité.

CAT. Generalitat. ESP. Generalidad. PORT. Generalidade. IT. Generalità, generalitate, generalitade. (chap. Generalidat, generalidats; les generalidats eren impostos generals, o del General, que solíen administra los diputats o deputats del General, a tota la Corona de Aragó. La casa aon se arreplegaben podíe sé la Diputassió, la Casa del General, que después va passá a dís Generalidat.)

Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522

14. General, adj., lat. generalis, général.

L' habitacols es generals

La terra de totz animals.

Brev. d'amor, fol. 39.

La terre est l'habitation générale de tous animaux.

Aicho es generals regla. Gramm. provençal. 

Cela est générale règle.

Reddra conte al recebedor general.

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 423.

Rendra compte au receveur général. 

Adv. comp. La causa tan be en general com en especial.

V. et Vert., fol. 36.

La chose aussi bien en général comme en spécial.

CAT. ESP. General. PORT. Geral. IT. Generale.

14. Generalment, adv., généralement.

Generalment so es vers, si es plag de causa corporal.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Généralement cela est vrai, s'il est litige de chose corporelle.

Que nos veda generalmen tot peccat.

Les X commandements de Dieu.

Qui nous défend généralement tout péché. 

ANC. FR. En tous lieux si généralment.

Eustache Deschamps, p. 142. 

CAT. Generalment. ESP. Generalmente. PORT. Geralmente. 

IT. Generalmente. (chap. Generalmen.)

16. Generos, adj., lat. generosus, généreux, illustre.

Per lo noble e generos seignor.

Tit. du XVe siècle. Entre le seigneur et les habitants de la Roche. 

Par le noble et généreux seigneur.

CAT. Generos. ESP. PORT. IT. Generoso. (chap. Generós, generosos, generosa, generoses. Antigamen no significabe que donabe, sino ilustre, noble.)

17. Engenramen, s. m., procréation, génération, production.

Engenramen d' ome e de femna. Liv. de Sydrac, fol. 82. 

Procréation d'homme et de femme.

Duret l'emperis XIIII engenramens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dura l'empire quatorze générations. 

ANC. ESP. Engendramiento. IT. Ingeneramento. (chap. Engendramén, engendramens; generassió, generassions.)

18. Engenradura, s. f., progéniture, naissance.

Ama sa engenradura. Brev. d'amor, fol. 52. 

Aime sa progéniture.

Loc. Jacob respondet... Si mi donas la premiera engenradura.

Hist. abr. de la Bible, fol. 8. 

Jacob répondit... Si tu me donnes la première naissance (le droit d'aînesse).

ANC. FR. Ki molt nuist à engenréure.

Roman de Mahomet, v. 1824.

19. Engenraire, Engenrador, s. m., créateur, procréateur, producteur, père.

Paire 

Del sieu filh et engenraire.

Brev. d'amor, fol. 9. 

Père et procréateur du sien fils.

Engenrador,... lume merevilhos e grant. Lo Payre eternal.

Créateur,... lumière merveilleuse et grande. 

ANC. FR. E li plus sage e li meillor

E tuit li bon engendréor

I morurent, fors vilenaille

Ne remist el règne senz faille.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 171. 

CAT. ESP. Engendrador. IT. Ingeneratore.

10. Engenrayritz, s. f., du lat. generatrix, génératrice, mère.

Verge, de Dieu engenrayritz, sias nos huey en ajuda. Philomena.

Vierge, mère de Dieu, sois-nous aujourd'hui en aide. 

IT. Ingeneratrice. (chap. Engendradora.)

21. Engenrar, Engendrar,. v., lat. ingenerare, engendrer, procréer, produire.

Cavaliers fon vostre paire,

Que us engenret.

Marcabrus: L' autr' ier jost. 

Chevalier fut votre père, qui vous engendra. 

Matrimonis, lo qual Deus establit a engenrar efans.

Des sept Sacrements en prov., fol. 58. 

Mariage, lequel Dieu établit pour engendrer enfants.

Fig. Ples ventres no pot engenrar sotil sen. Trad. de Bède, fol. 52.

Ventre plein ne peut engendrer sens subtil. 

Juoc de mas engenra bregas. Liv. de Sydrac, fol. 106.

Jeu de mains engendre querelles.

Aquest peccatz engenret la mort. Liv. de Sydrac, fol. 84.

Ce péché engendra la mort.

Adonc engendrarian collizio. Leys d'amors, fol. 3.

Alors engendreraient collision.

Part. prés. Am enguentz carn engendrantz. Trad. d'Albucasis, fol. 11. Avec onguents produisant chair. 

Part. pas. Natz

Enans de temps et engenratz. Brev. d'amor, fol. 9.

Né et engendré avant le temps. 

Serpent coronat, 

De vibra engenrat. 

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Serpent couronné, de vipère engendré.

ANC. FR.

Au bon duc Aymon qui les voult engenrer. 

Roman des fils d' Aymon. Bekker, p. 2.

ANC. CAT. Engenrar. CAT. MOD. ESP. Engendrar. IT. Ingenerare. 

(chap. Engendrá: engendro, engendres, engendre, engendrem o engendram, engendréu o engendráu, engendren; engendrat, engendrats, engendrada, engendrades.)

22. Progenies, s. f., lat. progenies, progéniture, race, famille.

La linhada o la progenies del rey Clodovieu

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97. 

La lignée ou la progéniture du roi Clovis

ESP. PORT. IT. (chap.) Progenie.

23. Progenia, s. f., du lat. progenies, progéniture, race.

Per femna francha, e tota la progenia que de ley issira.

Tit. de 1225. Arch. du Roy., J. 332. 

Pour femme franche, et toute la progéniture qui sortira d'elle.

Aisso es la progenia dels comtes de Bles.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 126. 

Ceci est la race des comtes de Blois

IT. Progenia.

24. Primogenitura, s. f., lat. primogenitura, primogéniture.

Dret de primogenitura. Fors de Béarn, p. 1085.

(chap. Dret de primogenitura; primo : primé, genitus : engendrat, 

lo primé fill, lo primogénito o primogénit.)

Droit de primogéniture. (N. E. d'aînesse, avant né.)

CAT. ESP. PORT. IT. Primogenitura. (chap. Primogenitura, primogenitures.)

25. Regeneration, s. f., lat. regenerationem, régénération. 

L'Antechrist enseigna non sperar, en aiço, la regeneration, la confermation. Doctrine des Vaudois.

L'Antechrist enseigne de ne pas espérer, en ceci, la régénération, la confirmation. 

CAT. Regeneració. ESP. Regeneración. PORT. Regeneração. 

IT. Regenerazione. (chap. Regenerassió, regenerassions.)

26. Regenerament, s. m., régénération.

Per lo lavament del regenerament.

Trad. de l'Épître de S. Paul à Titus. 

Par la purification de la régénération.

27. Regenerar, v., lat. regenerare, régénérer.

Regenerar, distribuir las gracias del Sant Esperit. Doctrine des Vaudois. Régénérer, distribuer les grâces du Saint-Esprit. 

Lo cal regeneret nos.

Trad. de la Ire épître de S. Pierre. 

Lequel nous régénéra. 

CAT. ESP. PORT. Regenerar. IT. Regenerare. (chap. Regenerá: regenero, regeneres, regenere, regenerem o regeneram, regeneréu o regeneráu, regeneren; regenerat, regenerats, regenerada, regenerades.)

28. Homogeneos, adj., grec *gr, homogène.

Cauzas homogeneas, so es a dire semlans en natura.

Eluc. de las propr., fol. 116. 

Choses homogènes, c'est-à-dire semblables en nature.

CAT. ESP. (homogéneo, homogénea) PORT. Homogeneo. IT. Omogeneo.

(chap. Homogéneo, homogéneos, homogénea, homogénies o homogénees.)

29. Etherogeneos, adj., lat. heterogeneus, du grec *gr, *gr, hétérogène. Cauzas etherogeneas et diversas en natura. Eluc. de las propr., fol. 116.

Choses hétérogènes et diverses en nature. 

CAT. ESP. (heterogéneo.) PORT. Heterogeneo. IT. Eterogeneo. (chap. Heterogéneo, heterogéneos, heterogénea, heterogénies o heterogénees.)


Gent, Gen, s. f., lat. gentem, gent, nation, famille.

Tota gen crestiana

Que es desotz lo ray.

B. de Ventadour: Quan la doss' aura. 

Toute gent chrétienne qui est dessous le soleil.

Anc non nasquet sai entre nos 

Tan belha de neguna gen.

G. Rudel: Quan lo rossinhols.

Oncques ne naquit ici parmi nous aussi belle d'aucune nation.

- Personne, homme.

Que val viure ses amor,

Mas per far enueg a la gen?

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que vaut vivre sans amour, excepté pour faire ennui à la gent?

Frances no son pas gens, ans son diable nat. 

Roman de Fierabras, v. 3291. 

Les Français ne sont pas hommes, mais ils sont diables nés.

Loc. Los senhors prelatz et gens de gleysa. 

Reg. des états de Provence, de 1401.

Les seigneurs prélats et gens d'église.

Quar aitals captenemens

No val mest las bonas gens.

Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas. 

Car telle conduite ne vaut parmi les bonnes gens.

Las gens d'art. Liv. de Sydrac, fol. 73.

Les gens d'art.

Dreitz de natura fo 'l primiers, 

E dreitz de gens fo 'l derriers.

Brev. d'amor, fol. 3. 

Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier. 

ANC. FR. Par my le col soient-ils pendus

Telz gents qui sont si empeschables.

La Farce de Pathelin, p. 46.

Les plus gents de bien.

Amyot, Trad. de Plutarque, Œuvres mêl., t. I, p. 361.

CAT. Gent. ANC. ESP. Gient. ESP. MOD. PORT. IT. Gente. (chap. Gen, gens, chen, chens; gentada, gentades; gentolagentolesgestussagentusses.)

2. Gens, Ges, adv. nég., point, pas, nullement.

Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce.

Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.

Patz forsada no m platz ges. 

Bernard de La Barthe: Foilha ni flors. 

Paix forcée ne me plaît point. 

CAT. Gens. (chap. Gens, gens ni mica.)

3. Gent, adj., lat. gentilis, gent, gentil, joli, agréable, gracieux.

Merce us clam, domna genta.

Arnaud de Marueil: Ses joy non es. 

Merci je vous crie, dame gentille.

Cant las maisos son gentas en la vila, la vila n'es plus genta.

Trad. du Code de Justinien, fol. 86. 

Quand les maisons sont jolies en la ville, la ville en est plus jolie.

Fig. Bon cosselh vos don e gen: 

Amatz e cantatz soven.

Peyrols: Quant amors. 

Bon et gentil conseil je vous donne: Aimez et chantez souvent. 

Comparatif. Sa beutatz es, entre las gensors,

Genser, aissi cum entre foillas flors.

Aimeri de Peguilain: Totz hom.

(chap. La seua bellesa es, entre les mes gentils, la mes gentil, aixina com entre fulles la flo.)

Sa beauté est, entre les plus gentilles, plus gentille, ainsi comme la fleur entre les feuilles. 

Per la gensor que anc formes 

Amors, e per la plus gaya.

Arnaud de Marueil: Us gays. 

Pour la plus gentille qu'oncques formât amour, et pour la plus gaie. 

ANC. IT.

Che quanto gente è più mistier gensore. Guittone d'Arezzo, Lett. 30.

ANC. FR. N'en devez autruy blasmer

Que le gent corps que vous portez. 

Charles d'Orléans, p. 23.

Vostre gent corps de moy se part et emble. 

Clément Marot, t. I, p. 341. 

Nommer le puis, c'est li plus gens. Lai d'Ignaurès, p. 11. 

Sans que je puisse appercevoir 

Ung seul confort ne recevoir 

De vostre gracieux corps gent.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 788. 

Adverb.

Mout estai gen franquez' ab gran beutat. 

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Moult est gentiment franchise avec grande beauté. 

Li siei belh huelh traidor 

Que m'esguardavan tan gen.

B. de Ventadour: Acossellatz. 

Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gracieusement. 

ANC. IT. Se ne la propria mente

Genti pensieri et onesti ritiene. 

Barberini, Doc. d'amore, p. 152.

Le dictionnaire de la Crusca dit sur cet adjectif:

Voce anticha venuta dal provenzale.

ANC. CAT. ANC. ESP. Gent. (ESP. MOD. Gentil. Chap. Gentil, gentils; agradable, grassiós, majo; grassiosa, maja, guapa.)

4. Gentament, adv., gentiment, agréablement. (chap. Gentilmen)

E 'l van gentamentz conortan. Roman de Jaufre, fol. 87.

Et le vont gentiment encourageant.

ANC. FR. Les verges d'or gentement esmaillées. 

Jehan de Saintré, t. I, p. 146.

5. Gentet, adj. dim., gentillet. 

Diminutivas coma: gentet. Leys d'amors, fol. 100. 

Diminutives comme: gentillet.

Adverb. Al pus gentet que puscatz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Au plus gentiment que vous puissiez. 

Gentet, rizen, joguan. 

Gaubert, Moine de Puicibot: Uns joys. 

Gentiment, riant, jouant.

6. Genliazos, s. f., gentillesse. 

Voill que m do de sas faissos, 

Que il estai genliazos.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Je veux qu'elle me donne de ses manières, vu que lui siet gentillesse.

7. Gensozia, Genseza, s. f., gentillesse.

N Aymars me don sa coyndia, 

En Trencaleos

Sa gensozia.

Elias de Barjols: Belhs Guazans. 

Que le seigneur Aimar me donne sa grâce, le seigneur Trencaleon sa gentillesse.

Un manuscrit porte genseza.

8. Gentileza, s. f., gentillesse, noblesse.

La nobleza e la gentileza del cors non es veraia nobleza, car totz em filhs de una mayre. 

De lur gentileza, per so car so e cuion esser de gentil brac.

V. et Vert., fol. 33 et 34. 

La noblesse et la gentillesse du corps n'est pas vraie noblesse, car nous sommes tous fils de même mère.

De leur noblesse, parce qu'ils sont et pensent être de noble boue.

ANC. FR. Généralement toute la seigneurie et gentillesse de ces deux parties chevaucherent devant et derrière.

Monstrelet, t. II, fol. 108. 

CAT. Gentilesa. ESP. PORT. Gentileza. IT. Gentilezza. (chap. Gentilesa, gentileses.)

9. Gentil, lat. gentilis, adj., gentil, agréable, noble.

Franca e gentils e d'avinen companha. 

Pons de Capdueil: Leials amics. 

Franche et gentille et d'avenante compagnie. 

Era joves e gaia e gentils domna.

V. de Raimond de Miraval. 

Était jeune et gaie et gentille dame. 

ANC. FR. Maintenant en un bel repaire 

L' ammena la gentix comtesse... 

Damoisele gentil et franche. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 422, et t. I, p. 176. 

A poures gentilz hommes et gentilz femmes.

Joinville, p. 145. 

Lequel s'estoit marié à une gentil-femme du pays du Maine.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 119.

- Substantiv. Païen.

Aquo que fazio los gentils al comensament del mes.

Eluc. de las propr., fol. 127. 

Ce que faisaient les gentils au commencement du mois.

Li gentil o 'lh paya foro traitz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 82. 

Les gentils ou les païens furent trahis. 

CAT. ESP. PORT. Gentil. IT. Gentile. (chap. Gentil, gentils; gentil hom o ric hom, rico hombre, rico ome : home noble.)

10. Gentilmen, adv., gentiment. 

Sabetz gentilmen servir 

Las domnas.

Pons d'Ortafas: Aissi cum. 

Vous savez gentiment servir les dames.

CAT. Gentilment. ESP. PORT. IT. Gentilmente. (chap. Gentilmen.)

11. Gentilar, v., se montrer gracieux, plaire.

Quar tan gen gentila.

Raimond de Miraval: Aissi m. 

Parce que si gracieusement elle se montre gracieuse.

12. Gensar, v., orner, parer, embellir.

Ilh sab gensar sa faisso

Ab bels semblans et ab cuendes parvens.

Raimond de Miraval: Entre dos volers. 

Elle sait embellir sa façon avec beaux semblants et gracieuses apparences.

Pus vos no las voletz gensar, 

S' elhas se genson, no vos tir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Puisque vous ne les voulez pas orner, si elles s' ornent, qu'il ne vous déplaise.

- Être beau, briller.

Ab la bela qu'entre las gensors gensa

P. Imbert: Aras pus vei. 

Avec la belle qui entre les plus belles brille. 

En sa beutat gensa valors.

Arnaud de Marueil: Belh m'es. 

En sa beauté brille mérite.

Per cui pretz meillura e gensa.

La Comtesse de Die: Ab joi et ab. 

Par qui mérite s'améliore et brille. 

Part. pas. Aissi cum es d'un fruich gensatz uns ortz.

B. Zorgi: Aissi col. 

Ainsi comme d'un fruit est orné un jardin. 

ANC. FR. Recognoissez les dictz de nostre maistre, 

Et vous gencez pour lou remede y mettre. 

Légende de Faitfeu, p. 4. 

ANC. CAT. Genzar.

13. Agensamen, s. m., agencement, arrangement, accommodement.

Pueys sec se l' agensamens. Leys d'amors, fol. 4.

Puis s'ensuit l' agencement. 

Per nom d' agensament. 

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355. 

Sous le nom d' accommodement.

14. Agensar, v., plaire, embellir.

Toza, tant m' agensa

Vostr' amors.

G. Riquier: Gaya pastorella. 

Jeune fille, tant me plaît votre amour.

Senher, cui agensa

Joys e solatz.

T. de Folquet et de Giraud: Giraud. 

Seigneur, à qui plaît joie et amusement. 

ANC. FR. Comme on a de coustume d'agencer les palais le jour des nopces. Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 151. 

CAT. Agenzar. ANC. IT. Agenzare.

Le Dictionnaire italien d'Alberti dit sur ce verbe: 

Voce anticha derivata del provenzale. 

Molto m' agenzeria vostra parvenza. Monna Nina.

Di cui il meo cor gradir molto s' agenza. 

Barberino (Barberini), Tav. (Tavola) de' Docum. d'amore.

martes, 18 de febrero de 2020

Aragón, torre de Babel. La Comarca.

https://www.lacomarca.net/opinion/aragon-torre-babel/

Lenguas. Una y mil lenguas se hablaron en la bíblica Torre de Babel, mito que narra el Génesis para explicar por qué en el mundo se hablan tantas lenguas diferentes, cuando lo había creado un solo Dios. Todo el mundo sabe que la lengua une y separa, dependiendo de su utilización política, económica, o simplemente, social. Y éste es el caso actual de Aragón: una tierra trilingüe en donde ni siquiera existe un acuerdo sobre qué lenguas se hablan. Para cualquier persona ajena a lo aragonés seguro que le sorprenden sobremanera estas palabras, pero creo, sinceramente, que a ningún aragonés nos cogen por sorpresa. Somos, o mejor dicho, nos hemos convertido en una tierra diluida en sí misma, trasnochada y sin identidad propia, lo que nos avoca a un futuro que no existe: la despoblación. Sin embargo todavía existen héroes que luchan por ella. Gentes normales y corrientes que no entienden, y por ello no lo permiten, que les digan de fuera lo que son o tienen que ser, hecho que nos lleva sucediendo desde 1713, momento en el que la historia se tragó para siempre la Corona de Aragón, uno de los Estados más potentes de la Europa Medieval. Estas gentes viven menoscabados en su día a día, ya que hablan castellano, como todos, pero también una lengua que muchos se empeñan en decir que no existe: el Chapurreau o Aragonés Oriental. Ésta es la conclusión, un año más, del XII Encuentro de Entidades de la antigua Corona de Aragón (CEACA), que se celebró en Valderrobres en octubre de 2019, con representantes de Aragón y Valencia, ya que los de Baleares no pudieron acudir por un problema en los vuelos, y los de Cataluña hace tiempo que no admiten ninguna otra versión que no sea la suya, y que todos conocemos bien a estas alturas. Con un salón de actos lleno y expectante, se presentó la realidad actual de las lenguas en Aragón y en Valencia, donde el catalán avanza inexorablemente en contra del valenciano, Comunidad Autónoma donde se utiliza una gramática catalana para enseñarlo, y en Aragón, donde ciertos partidos políticos instrumentalizan la lengua para sus fines, intentando sustituir el Chapurreau por el Catalán, como si fueran lo mismo y no dos lenguas diferentes surgidas desde el lemosín del sur de Francia, ya en la Edad Media. De esta forma hemos llegado a un Aragón trilingüe, que por su coste y complejidad no termina de ser aceptado por los aragoneses: Castellano como lengua común; Fabla Aragonesa en la zona pirenaica, excepción hecha de los hablantes de Zaragoza ciudad, más numerosos si cabe; y por último el Chapurreau, que se habla todavía en el Aragón Oriental, y que determinados intereses, foráneos o internos, quieren eliminar a toda costa para sustituirlo por el Catalán, tanto por las deudas de la política estatal, como catalanistas, o incluso de algunos particulares, bien por haber trabajado y vivido en Barcelona o para que lo puedan hacer sus hijos, idea que ha ido fructificando, sin duda, desde la despoblación endémica que padecemos ya en los años 60 del siglo XX. Las conclusiones del encuentro nos dejaron dos ideas fundamentales: que es necesaria una gramática del Chapurreau, donde se demuestre, de una vez por todas, que se habla y construye diferente del Catalán; y la necesidad de una difusión de su existencia, como están haciendo la misma CEACA, la PNHC, FACAO o la Asociación Amics del Chapurriau, entre otros. Les dejo un caso concreto para demostrar mis argumentos: el otro día, buscando una información por internet, accedí de forma casual a una página web de la Comarca del Bajo Aragón, donde aparece una explicación somera de los atractivos de sus pueblos. En el caso de La Ginebrosa, uno de esos municipios con paisajes y edificios muy sugerentes, el origen de su nombre aparece asociado al término catalán “ginebre”, curiosamente, cuando en el Bajo Aragón, desde que alcanza la memoria, es decir, más de tres generaciones, se ha llamado “ginebro” al enebro, del cual, por cierto, tanto de La Ginebrosa como de Torrevelilla, se extraía el “aceite de ginebro”, muy conocido por su utilización como desinfectante del ganado. Así lo atestigua un ganadero de profesión como Manuel Cerezuela, el Juez de Paz de Castelserás

Buscando documentación al respecto y con la ayuda de Antonio Martín Costea, científico del CSIC, hemos encontrado en un documento de 1440 en que se traficaba en la zona con el “aceite de ginebro” que servía para “quitar la roña de las ovejas”. Si hacemos mención de que la reconquista y posterior repoblación es aragonesa, en concreto de D. Blasco de Alagón, con Carta de Población de 1260, sólo podemos deducir que La Ginebrosa viene del Chapurreau “ginebro” (“chinebro” en Fabla) y no del término equivalente en catalán, ya que se derivaría de un “lugar ginebroso”, es decir, con bosques de enebro, o una tierra ginebrosa, con abundancia de enebro.

https://visitbajoaragon.com/es/municipios/la-ginebrosa

Esperamos que, al menos, la citada Comarca del Bajo Aragón corrija este error tanto lingüístico como histórico, que entendemos puede ser fruto más del desconocimiento que de nuevas tergiversaciones como las que ya nos tienen acostumbrados desde el catalanismo, lo que demuestra, en cualquier caso, que todavía queda mucho por hacer.

Juan José Barragán – Profesor de Historia


https://es.wikipedia.org/wiki/Juniperus

Genièbre / GenièvreGenevrier : A Caixas, Glorianes, Tarerach. Genibre en écriture normalisée. En catalan Ginebre. Indistinctement le Juniperus oxycedrus dit cade et le Juniperus communis.

och-hoc-oc

Extracto de Diego Monfar y Sors, condes de Urgel:

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Entonces pareció a la corte y a los concelleres de Barcelona, por quitar todos escrúpulos y dificultades, que en presencia de escribano y de los mismos testigos del día antes, le fuesen a visitar y preguntasen si quería que sus reinos fuesen de aquel a quien por justicia pertenecían, y si quería que de la respuesta que él daría se hiciese auto, y él dijo que  (HOC); y luego Pedro de Comes, (Ramón, Raymundum de Cumbis) su protonotario, se lo volvió a decir, y el rey le respondió lo mismo; y de todo esto, que pasó el sábado siguiente, a las tres de la tarde, se hizo auto auténtico, cuyo traslado es el que se sigue: 

Hoc est translatum fideliter sumptum a nota cujusdam instrumenti inferius inserti quod fuit per me Raymundum de Cumbis olim protonotarium et notarium subscriptum receptum die et anno in eo contentis scripta et continuata in protocollo sive capibrevio notularum mei dicti notarii et in fine cujus note major pars testium qui ad confectionem dicti instrumenti presentes fuerunt se eorum manibuas subscripserunt cujus tenor talis est.


- Pateat universis quod die veneris que computabatur XXX madii anno a nativitate Domini MCCCCX circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Majoricarum Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Gualbis conciliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis protonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallis Domicelle vocata de la Abadesa hec verba vel similia in effectu:

Senyor nosaltres elets per la cort de Catalunya som assi devant la vostra Magestat humilment suplicantvos queus placia fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres: la primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar: la segona queus placia de present manar en tots los dits regnes e terres vostres que per tots lus poders e forces fassen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deurá pervenir como asso sia molt plasent á Deu e sobiranament profitos á tota la cosa publica *e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto protonotario et notario *ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo Majoricensi nobilibus Geraldo Alemanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Monte Cateno gubernatore regni Majoricarum camarlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Santo Minato camarerio militibus Francisco de Aranda donato Porte-Coeli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Raymundo de Monte-Cateno coperio jam dicti domini regis. Postea die sabbati XXXI madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me protonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effecti: Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex respondens, dixit: Hoc; et ego etiam dictus protonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba: Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica? qui quidem dominus rex respondens, dixit: Hoc; de quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit 

publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto protonotario et notario ac testibus supradictis. 

Yo Guillem Ramon de Moncada qui fui present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alemany de Cervelló qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Pere de Cervelló qui present hi fui sotscriu.
- Yo Luis Aguiló qui present hi fui me sotscriu.
Francesch Daranda qui present hi fui me sotscriu. 
Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regis notarii publici Barchinone testis. (Continuará en historia Aragón blogspot)