Ferran Soldevila

Algú diu que Valénsia y Balears van sé repoblades per cataláns? Disli que ñan historiadós catalanistes afirmán que Cataluña va sé repoblada per francos, per algo sirá ...

//

¿Alguien dice que Valencia y Baleares fueron "repobladas" por catalanes, así sin más? Dile que hay historiadores catalanistas afirmando que Cataluña lo fue de francos, por algo será...  Jacobus Golden, pancatalanismo en pelotas, facebook

"Iniciado el dominio franco, Carlomagno transmitió a su hijo Luis que procediera a la organización del territorio liberado y al establecimiento de su defensa: fue entonces que la región de Vic, Cardona y Casserres fue repoblada (798) y fue constituido el condado de Ausona bajo el gobierno del conde Borrell."
(Ferran Soldevila: Historia de Cataluña, 1963)

ens hem quedat plantats, panques ben plantats

Tercer lliurament d’un projecte destinat a posar al dia per a un públic ampli l’'edició de les anomenades "quatre grans cròniques" publicada per Ferran Soldevila el 1971. El text ha estat revisat filològicament i es presenta amb ortografia modernitzada. L’'abundant anotació de caràcter històric, un dels aspectes més valorats d’aquella primera edició, és aquí completada i corregida a partir de la bibliografia posterior sobre Ramon Muntaner i la seva obra.

 

Ed. Destino; Barcelona. 1973, 1ª edicion. Castellano. Tela editorial con grabados dorados en lomo y portada con sobrecubierta ilustrada. 25x18 cms. 282 pags. Profusión de láminas al margen del texto con ilustraciones y fotografias en negro. Sobrecubierta con leves roces en bordes exteriores. Buena conservación.
HISTORIA. CATALUNYA.

Romé

Las gitanas - rom, romaní - suelen ofrecerlo.
En caló se llama rumijeló, rumijelé.

https://oc.m.wiktionary.org/wiki/romanin

inglés rosemary

alemán Rosmarin

búlgaro розмарин (rosmarin)

francés romarin

ido rosmarino, italiano igual

neerlandés rozemarijn

ongrés rozmaring

polski rozmaryn

portuguès alecrim

turco biberiye

DCVB

Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101. Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.). 

Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus

2. ROMER m. Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85. Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.). 
Etim.: de romeu, amb canvi de terminació. 

3. ROMER m. Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).

Timó

Timó,

castellano tomillo, farigola català de Barchinona

Nombre común en español con el que se conocen a diversas plantas del género Thymus, de la familia de las labiadas (Lamiales : Lamiaceae).
El más común y conocido es Thymus vulgaris, que se emplea como condimento y como planta medicinal. Los tomillos son plantas perennes, de tallo leñoso, de escasa altura, que viven en suelos pobres y pedregosos de regiones secas. Sus hojas son diminutas y poseen esencias aromáticas.

Traducciones

Francés: thym (fr), serpolet (fr) Gallego: tomiño (gl), serpol (gl) Griego: θυμάρι (el), θύμος (el)

Inglés: thyme (en) Polaco: macierzanka (pl)

2. TIMÓ m. || 1. Farigola   https://oc.m.wiktionary.org/wiki/pòta

Del latin fericula («planta sauvatja»).

|| 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo.

Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 195). (N. E. Esta tilde de timó parece que se la han inventado.)

Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda,
Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10. || 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso. || 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).
—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).
—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).
—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418). || 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).
—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).

|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll. 
|| 6. Timó de jardí: sajolida. Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. 

Timó, per a llaurá, camatimó.

CAMATIMÓ m. Barra llarga que forma la part anterior de l'arada i va unida directament a l'aixanguer del jou; cast. timón.

Que tot hom... puxa tallar o fer tallar camatimons, dentals et mànechs de xada, doc. a. 1341 (BABL, xi, 411). Dos quamatimons, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fon.: kamətimó (Vic, Barc., Igualada, Eiv.); kamatimó (Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat). Etim.: compost de cama i timó.

http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b10fp286.gif

Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón. 

Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117,

2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. 
Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. 

Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: 

a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.

—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.

 || 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus, Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.

 || 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón. 

 || 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29. 

 || 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14. 

Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.