viernes, 28 de junio de 2024

Lexique roman; Moneda


Moneda, s. f., lat. moneta, monnaie.

Hom pot falsar la moneda, o lo sagell del rey, o la bulla del papa.

(chap. Se pot falsejá o falsificá la moneda, o lo sello del rey, o la bula del Papa.)

V. et Vert., fol. 24.

On peut fausser la monnaie, ou le sceau du roi, ou la bulle du pape.

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex, Carlos II, rey, Carles II, rei

Si 'l rey engles a fait don ni larguesa

Al rey Felip, dreg es qu' el l' en mercey,

Que 'l fetz liurar la moneda engleza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Si le roi anglais a fait don et largesse au roi Philippe, il est juste qu'il l'en remercie, vu qu'il lui fit livrer la monnaie anglaise.

Acusatz de falsa moneda. Trad. du Code de Justinien, fol. 28.

(chap. Acusat de falsa moneda. Ojito que aixó ere un crimen mortal, com lo de lesa majestat.)

Accusé de fausse monnaie.

Fig. Vana gloria... es la moneda del diable e 'l denier de ifern, dont lo diable acapta tota la bella mers que es en la fiera del mon.

V. et Vert., fol. 9.

La vaine gloire... est la monnaie du diable et le denier d'enfer, dont le diable achète toute la belle marchandise qui est en la foire du monde.

Voyez Correr.

CAT. ESP. Moneda. PORT. Moeda. IT. Monetà. (chap. Moneda, monedes.)

2. Monedier, s. m., lat. monetarius, monnayeur.

Vos, com li fals monedier,

Monedatz.

P. Cardinal: Anc no vi.

Vous, comme les faux-monnayeurs, vous monnayez.

Per aysso sera jutjatz coma fals monedier e coma falsari.

(chap. Per aixó (o per naixó) sirá jusgat com a fals monedé y com a falsari o falsejadó.)

V. et Vert., fol. 24.

Pour ceci il sera jugé comme faux-monnayeur et comme faussaire.

- Changeur.

Los monediers sezent el temple.

(chap. Los monedés, cambiadós, cambistes que se assenten o que están apossentats, assentats al templo.)

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 2.

Les changeurs séant au temple. 

Adject. Sian officiers monediers, saliniers. 

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr. col. 422.

Soient officiers monnayeurs, saliniers.

CAT. Moneder. ESP. Monedero. PORT. Moedeiro. IT. Monetiere.

Juan Carlos Monedero,  politólogo, político, profesor, presentador, español, Podemos, podemita, rojo, comunista

(chap. monedé, monedés, monedera, monederes; cambiadó, cambiadós, cambiadora, cambiadores; cambista, cambistes. A la bossa o bosseta aon fiquem les monedes li diem monedero. Barcelona és bona si la bossa sona. Natros diem: Barselona es bona si la bossa sone.)

3. Monedar, v., monnayer, fabriquer, frapper monnaie.

Fig. Monedatz ab lo fals voler

Talz ditz.

P. Cardinal: Anc no vi.

Vous fabriquez de tels propos avec le faux vouloir. 

Part. pas. Ditz que mays no 'ls preza dos deniers monedatz. 

Roman de Fierabras, v. 556. 

Dit qu'il ne les prise désormais deux deniers monnayés.

ESP. Monedar. IT. Monetare. (chap. Monedá : fé, acuñá moneda. 

Yo monedo, monedes, monede, monedem o monedam, monedéu o monedáu, moneden; monedat, monedats, monedada, monedades.)

4. Amonedar, v., monnayer, fabriquer, frapper monnaie. 

Part. pas. III C deners ac d' aur amonedat. V. de S. Trophime. 

Eut trois cents deniers d'or monnayé.

(chap. Amonedá, monedá, fé o acuñá moneda. Yo amonedo, amonedes, amonede, amonedem o amonedam, amonedéu o amonedáu, amoneden; amonedat, amonedats, amonedada, amonedades.)

Bizcoin, Bitcoin, Oriol Junqueras, república, moneda, cripto moneda

jueves, 27 de junio de 2024

Lexique roman; Monasteri - Monedula


Monasteri, s. m., lat. monasterium, monastère, couvent.

Aisso fo fach al monasteri. Tit. de 1240. DOAT, t. CXL, fol. 141.

(chap. Aixó va sé fet (se va fé) al monasteri; convén.)

Ceci fut fait au monastère.

Del Monasteri de Moishac. Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55.

Du monastère de Moissac

CAT. Monastir. ESP. Monasterio. IT. Monasterio, monastero.

(chap. Monasteri, monasteris; convén, convens.)

monasterio de Poblet, reyes de Aragón

2. Monestier, Mostier, s. m., moutier, monastère, couvent.

Per voluntat de femna isic del monestier.

(chap. Per voluntat de femella va eixí, ixí, eissí del monasteri; per dessich, per la atracsió carnal. No com Ramiro II que va tindre que eixí per a continuá la casa de Aragó, y va tindre una filla: Petronila, Peronella, que firmabe Petrvs, Petrus, pedra, peyra, peira, pierre, etc.)

reina Petronila, conde Berenguer, Alfonso II

V. de Gaubert, moine de Puicibot.

Par désir de femme il sortit du monastère.

En un mostier antic 

De san Marsal.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Dans un antique moutier de saint Martial.

- Église.

Perpetualment dos capellas el dit monestier.

(chap. Perpetualmen dos capellans al dit monasteri : capella o capilla o iglesia del monasteri : capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 67.

Perpétuellement deux chapelains dans ladite église.

ANC. FR. Au moustier Sainct-Denis en France. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 146. 

Tous deux allans au moustier de Sainct-Victor pour ouyr la messe.

Monstrelet, t. I, fol. 91. 

PORT. Mosteiro.

3. Monge, Mongue, Morgue, Monegue, Moyne, s. m., gr. *, moine, religieux.

Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar e per femnas tenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si Dieu veut que les moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour tenir femmes. (N. E. Olé los cojones de mi tocayo, que usaba muy bien la ironía y criticaba públicamente a los monjes negros que comían mucho y tenían mujeres, concubinas.)

Li moyne lausan Dieu. 

Monegues cogulas vestens.

(chap. Los monjos loen (alaben) a Deu.

Monjos cogulles portán : que porten cogulla, cogulles : capuchó, capuchons, capucha, capuches.)

V. de S. Honorat.

Les moines louent Dieu.

Moines revêtant capuchons.

Atressi com hom pot faire 

De covers morgue tondut, 

Fai hom de trachor pendut.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

(chap. Igualmen que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa de traidó penjat. Esta frasse es mol bona pera los republicans y roigets.)

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait de traître pendu.

ANC. FR. Tant est ces moignes desloiaus.

Roman d' Eustache le moine, p. 54.

(N. E. chap. Romans d' Eustaquio lo monjo.)

CAT. Monjo. ESP. (Monje) PORT. Monge. IT. Monaco.

(chap. Monjo, monjos; religiós, religiosos; conventual, conventuals. Alemán: Mönch, Mönchen, Mönchtum, Mönchengladbach, https://de.wikipedia.org/wiki/M%C3%B6nch_(Begriffskl%C3%A4rung))

Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

4. Monja, Monga, Morga, Moyna, s. f., religieuse, moinesse.

Par que us vulhatz metre monja?

(chap. Pareix que tos vullgáu ficá a monja; embutí, ficá, ficás, entrá, a un convén de monges, religiosa, pareix que te vullgues fé monja.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Il paraît que vous vouliez vous faire religieuse?

Que sias moyna sagrada. V. de S. Honorat.

(chap. Que sigues monja consagrada.)

Que vous soyez religieuse consacrée.

Que creme las morgas de laiens. 

Pujols: Si 'l mal.

Que je brûle les religieuses de léans. 

(N. E. Parece una frase de Luis Companys, pero es muy anterior. Está escrita en la lengua occitana, a la que algunos mal llaman catalán.) 

CAT. ESP. PORT. Monja. IT. Monaca. (chap. Monja, monges.)

5. Mongia, Morgia, s. f., couvent, monastère, monachisme.

Menet la en una mongia, et aqui la fes rendre.

V. de Gaubert, moine de Puicibot. 

La mena dans un couvent, et là la fit se vouer. 

Fasia coblas estan en la morgia. V. du moine de Montaudon. 

Faisait des couplets étant dans le couvent. 

Li det abiti de mongia. V. de S. Honorat. 

Lui donna habit de monachisme. 

ANC. ESP. Avia dentro en ella una rica mongia 

De mui bonos omes mui sancta compannia. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 281. 

Clerigos è calonges certas è la mongia. (clérigos; canónigos; canonges.)

Poema de Alexandro, cop. 1660. 

CAT. Monjia. (chap. mongía: ix al llibre Pedro Saputo en chapurriau y al original en castellá, de Braulio Foz Burgés.)

Pedro Saputo en chapurriau

6. Mongil, adj., monastique.

S' anc raubes loc mongil.

Cominal: Comtor d'Apchier. 

Si oncques vous dérobâtes lieu monastique.

Portan tota via los draps mongils. V. du moine de Montaudon.

Portant toujours les vêtements monastiques.

ESP. Mongil (monjil : https://dle.rae.es/monjil#:~:text=4.-,m.,usaban%20por%20luto%20las%20mujeres.). IT. Monachile. 

(chap. Mongil, mongils : monástic, monastics, monástica, monástiques : de monjo o monja. Draps mongils : vestimenta o vestits de monjo o monja : lo hábit, los habits. Ñan alguns y algunes que en ves de penjá los habits, sels eixequen una mica.)

7. Monastical, adj., monastique.

Reparador de la monastical diciplina.

(chap. Reparadó de la dissiplina o disciplina monástica.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 129.

Réparateur de la discipline monastique.

8. Amongar, v., faire moine, faire entrer au couvent.

Part. pas. Na Honasias..., quan fo amongada.

Cartulaire de Bugue, fol. 11.

Dame Honasias..., quand elle fui faite moinesse.

(chap. Amonjá : fés monja o fé monja a una dona. Yo amonjo, amonges, amonge, amongem o amonjam, amongéu o amonjáu, amongen; (amonjat, amonjats : fets monjo, monjos), amonjada, amonjades.)

monje, monjo, Mönch, monaco, franciscano

Monedula, s. f., lat. monedula, choucas, corneille.

Per l'auzel dit monedula; e 'l caus manja de nuech les uous de la monedula. Eluc. de las propr., fol. 277.

Par l'oiseau dit choucas; et la chouette mange de nuit les oeufs de la corneille.


Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs