Mostrando entradas con la etiqueta misericordia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta misericordia. Mostrar todas las entradas

martes, 25 de junio de 2024

Lexique roman; Mirra - Miula


Mirra, s. f., lat. myrrha, myrrhe. 

Aur et ences e mirra. Liv. de Sydrac, fol. 119. 

Or et encens et myrrhe.

Mirra li presentet Gaspars. Brev. d'amor, fol. 150. 

Gaspard lui présenta de la myrrhe. 

CAT. ESP. (chap.) Mirra. PORT. Myrrha. IT. Mirra.

2. Mirrar, v., mêler de myrrhe.

Part. pas. Davan li a beure vin mirrat. Trad. du N.-Test., ch. 15. 

Lui donnaient à boire vin mêlé de myrrhe.

(chap. Mirrá: mesclá en mirra. Mirrat, mirrats, mirrada, mirrades.)


Mirt, s. m., lat. myrtus, myrte.

Mirt..., sos frugz, flors et rams so medicinals. 

Eluc. de las propr., fol. 214.

Le myrte..., ses fruits, fleurs et rameaux sont médicinaux. 

ESP. PORT. IT. (chap.) Mirto.

2. Mirta, s. f., myrte.

Ayssi cum fuelha de mirta. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Així o aixina com fulla de mirto, arrayán, murta.)

Ainsi comme feuille de myrte.

3. Mirtin, adj., lat. myrtinus, de myrte.

De sas fuelhas et bagas si fa oli mirti. Eluc. de las propr., fol. 214.

De ses feuilles et baies se fait huile de myrte. 

ESP. IT. Mirtino.

4. Murta, s. f., myrte.

Murta restrenh e fay sempre

Ventre larc tornar en trempre.

Brev. d'amor, fol. 50.

Le myrte resserre et fait aussitôt changer le ventre relâché en tempéré. CAT. Murtra. ESP. PORT. (chap.) Murta.

mirto, murta, murtra, Myrtus communis, myrtus, mirt

Mirto, s. m., mirto, sorte de raine.

Mirto es una rayneta verda, que crida fort en estiu per las trelhas e per los jardis. V. et Vert., fol. 71. 

Le mirto est une rainette verte, qui crie fort l'été par les treilles et par les jardins.


Miser, adj., lat. miser, misérable, malheureux.

Lo mont miser e doloiros.

Lo Desprezi del mon. Le monde misérable et douloureux. 

ESP. (mísero) PORT. IT. Misero. (chap. miserable, pobre, mesquí.)

2. Miseria, s. f., misère.

La miseria d' aquest mont. Doctrine des Vaudois.

La misère de ce monde. 

Pauretat e miseria del pays.

Régl. des États de Provence, de 1401. 

Pauvreté et misère du pays.

CAT. ESP. PORT. IT. Miseria. (chap. Miseria, miseries.)

partín del no res, ham alcansat les mes altes cotes de la miséria, Groucho Marx, chapurriau

3. Miserios, adj., malheureux, misérable.

Miserios peccador duy a duy al enfern. 

La sola arma miseriosa. Doctrine de Vaudois.

Malheureux pécheurs deux à deux en l'enfer. 

L'âme seule misérable.

4. Miserin, Mezeri, adj., malheureux, misérable.

Una contracta molt miserina. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Une estropiée moult misérable.

Substantiv. Adoncs per ver li mezeri

Seran tan ric col palayzi.

Car non dones al mezeri.

Les XV Signes de la fi del mon. 

Alors pour vrai les malheureux seront aussi riches que les palatins.

Car tu ne donnas pas aux malheureux.

5. Misericordios, adj., lat. misericors, miséricordieux, charitable.

Verais, misericordios. Brev. d'amor, fol. 2. 

Vrai, miséricordieux.

Cel non pot Deu deservir que non es misericordios. 

Trad. de Bède, fol. 64. 

Celui-là ne peut point mériter Dieu qui n'est pas miséricordieux.

Substantiv. Bonaurat... li misericordios. Trad. de Bède, fol. 64. Bienheurés... les miséricordieux.

CAT. Misericordios. ESP. PORT. IT. Misericordioso. 

(chap. Misericordiós, misericordiosos, misericordiosa, misericordioses.)

6. Misericordia, s. f., lat. misericordia, miséricorde, pitié, compassion.

Majer es la misericordia de Dieu qu' el peccat non pot esser.

(chap. Mes gran es la misericordia de Deu que lo pecat no pot sé.)

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Plus grande est la miséricorde de Dieu que le péché ne peut être.

Loc. Cridan misericordia.

Aiatz misericordia, sant payre, dels marritz. V. de S. Honorat.

Criant miséricorde.

Saint père, ayez pitié des affligés.

Es ses misericordia a celui que no fai misericordia. Trad. de Bède, fol. 83.

Est sans miséricorde pour celui qui ne fait pas miséricorde.

Inclinar a misericordia.

Sebellir los morts es obra de misericordia. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Enterrá los (als) morts es obra de misericordia.)

Incliner à miséricorde.

Ensevelir les morts c'est oeuvre de miséricorde.

CAT. ESP. PORT. IT. Misericordia. (chap. Misericordia, misericordies.)

7. Miserable, adj., lat. miserabilis, misérable, malheureux. 

Theodori, miserables prestre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Théodore, misérable prêtre. 

CAT. ESP. Miserable. PORT. Miseravel. IT. Miserabile

(chap. Miserable, miserables.)

Artur Quintana, Arturo Quintana Font


Misirapa, s. f., cruche, pot.

Hun home que porta huna misirapa d' aiga. 

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 24.

Un homme qui porte une cruche d'eau.


Mitra, s. f., lat. mitra, mitre.

Totz los signes pontificals, l'anel e la mitra e la capa.

(chap. Tots los signes o signos pontificals, l'anell y la mitra y la capa.) 

V. C. evesques am mitras. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217 et 199. Tous les signes pontificaux, l'anneau et la mitre et la chappe.

Cinq cents évêques avec mitres.

CAT. ESP. PORT. IT. Mitra. (chap. Mitra, mitres.)


Miula, s. f., mâchoire.

En la razit de miula o en paladar. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

En la racine de la mâchoire ou dans le palais.

(chap. Mola, moles, barres, quixal, quixals. A l' arraíl de la mola o al paladá.)

jueves, 29 de abril de 2021

Capitol XIII, Adam, misericordia, pietat

Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonar la sua causa ensemps ab lo princep Miquel.

Respos Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat: car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt aconsolat e aiudat e nunca son de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james desemparar me (no está cla si me va separat o jun) fins sia reconsiliat ab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles de qui tanta fe teniu. E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes es tot lo meu descanç espay e deport: car sens elles fora yo perit: quant me viu lançat (me vaig vore llançat) ab tanta furia de parahis terrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben delliberat en comanar la fahena vostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant fauorides en la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nous falguen (no os fallen) en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores sues (pareix una ,) dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me podeu molt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha trames lo gran princep Miquel a veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham offert de treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia: E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura bastant de tota natura humana perque si algunes questions se mouen contra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e angustia nous fallirem james. Digau adam. Nunqd obliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent dir no es cosa crehedora que la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu ventre es exit: e si ella reuessant sa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam: que pus car me sou que fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix. *Noli timere: confortare et esto robustus ego aút (rayeta a la u) protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt esforçat: que yous do la fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester. E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduy ensemps la valença que offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt (apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista) per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a ell plagues. E dient aço foren aqui junctes ab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocat carmesi per mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la roba sua de brocat vert per mostrar la gran sperança ab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert, sperança) E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura humana. E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a deguda fi.