X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

X.

Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat 

A l' auzen de mon menassat

De l' afar d' aquesta guerra, 

D' aquest juec que vey entaulat, 

E sabrem, quan l' auran joguat, 

Dels quals dels filhs er la terra.

Tost l' agra 'l Reys joves matat,

Si 'l coms no 'l n' agues essenhat,

Mas aissi 'ls clau e 'ls enserra

Qu' Engolmes a per fort cobrat,

E tot Centonge desliurat

Tro lai part finibus terra.

Si 'l coms pot far sa voluntat

Que no 'l vendon cyst afiat,

Ni del tot si dezenferra;

Qu' anc cynglar no vim pus irat,

Quan l' an brocat ni l' an cassat,

Qu' elh er mai sos cors non l' erra.

De mos senher lo Rey annat

Conosc que an siey filh peccat,

Que del sojorn d' Anglaterra

L' an ahoras dos ans lunhat,

Del tot lo 'n tenh per enguanat

Mai quan de Johan Ses Terra.

Li guazan si son acordat

Entr' elhs e ves lui revelat,

Com aissilh de Lombardia;

Mai volon esser be menat

Per rey que per comte forsat,

D' aitan lur en trac guarentia.

Aquest juec tenc per guazanhat

Deves vos e per envidat,

Que dels pezos de valia

Avem l' estachier desliurat,

Que tug n' aneron esfredat

Ses comjat, q' us non prendia.

En Lemozi fon comensat,

Mas de sai lur es afinat,

Qu' entre Fransa e Normandia,

Ves Giortz e ves Nuovmercat,

Vuelh qu' en auion cridar: “Arrat 

E Monjoy e deus aia.”

 

Lo sen venserem ab foudat

Nos Lemozin et envezat

Que volem qu' om do e ria;

Qu' els Normans en son enviat,

E dizon, si s n' eron tornat,

Q' uns mais d' elhs sai non venria.

Lo Rey tenc per mal cosselhat

De Fransa e per piegz guizat,

Car vey que sos fagz estanha

Que 'l valrion mais daurat;

E si no val a son conhat,

Sens e pretz tem que 'l sofranha.

Frances, si com es abdurat

Sobre totz e li plus prezat,

Paresca q' us non remanha

Companh qu' el Reys aia mandat; 

Que jamais no seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.

Lo dux de Berguonh' a mandat

Qu' el nos ajudara l' estat

Ab lo secors de Campanha,

On venran tals cinc cens armat

Que, quan tug serem ajustat,

Non er Peitieus no s' en planha.

Reys qui per son dreg si combat

A mielhs dreg en sa eretat;

E quar conqueret Espanha

Karles, n' a hom tos temps parlat,

Qu' ab trebalh et ab larguetat

Conquier Reys pretz e 'l guazanha.

Senhe' 'N Rassa, aquest comtat

Vos cresca 'l Reys ab Bretanha.

Lo Reys joves s' a pretz donat

De Burcx tro qu' en Alamanha.

Bertrand de Born.

Capitol XLIII. manto brocat blau forrat domas vert.

Capitol XLIII (xliij). Del singular manto de brocat blau forrat de domas (Damasco) vert: significant la gran misericordia sua. En la qual han sperança los pecadors presentat a la senyora per lo gran visrey.

Tantost fon aqui hun altre angel ab hun baçi dor de molt bella granea guarnit de singulars (singl´ars) esmalts en lo qual hauia hun manto per excellencia singular: e prenint lo sanct Miquel dix: O inclita senyora veus açi hun manto: que tramet a vostra merce nostre senyor deu: Lo qual es de hun brocat clau de tanta magnificencia: que james reyna ni Emperadriu (Em+p+adriu) la portat ni portara semblant. En lo qual sera mostrat que vostra senyoria es tota celestial: e la misericordia vostra molt habundosa en lo cel e en la terra: Lo dit manto senyora es forrat d´hun domas vert molt singular mostrant la gran sperança que en vostra merce podem tenir los peccadors: Recorrent a vostra senyoria en les necessitats sues: cobrint se ab lo vostre misericordios manto: dient a vostra altesa. ¶ Spes nostra salue. Volent dir: O senyora puix sou sperança nostra: saluau nos e delliurau nos de tot perill: car lo vostre real manto es la nostra cuberta e refugi: O senyora que de tanta excellencia e preciositat es lo dit vostre manto: qui no solament los peccadors ans lo fill de deu se es volgut amagar dauall aquell tancant se dins lo vostre virginal ventre: per que aquil hajen a trobar molt certament los qui cercar lo volran: e puguen dir de vostra senyoria: ¶ Venite gentes seruite illi reuerentialiter exultantes: et sanabit vos benedictus fructus ventris illius. Volent dir: Veniu totes les gents de qualseuol condicio siau seruiu aquesta senyora reuerentment e ab molta alegria: car siau certs sereu sanats e guarits de tota malaltia per lo beneyt fruyt del seu ventre: qui sta amagat sots lo seu manto: E vos senyora rebent los venint a vostra merce ab molta amor e clemencia dir los eu. ¶ Venite ad me omnes qui laboratis: et onerati estis: et ego refficiam vos. Volent dir: Veniu a mi tots los qui treballau e sou cansats: car yous dare en refectio e descanç lo fill meu molt amat: e acollir (a + espay + collir) vos he a tots ab gran plaer dauall lo meu misericordios manto: E mirant la senyora aquell excellent manto a ella offert per sanct Miquel: acceptal ab gran plaer e reuerencia per amor de aquell senyor qui loy trametia: e comanal a la mateixa donzella qui tenia la guarda roba.

Capitol XIII, Adam, misericordia, pietat

Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonar la sua causa ensemps ab lo princep Miquel.

Respos Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat: car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt aconsolat e aiudat e nunca son de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james desemparar me (no está cla si me va separat o jun) fins sia reconsiliat ab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles de qui tanta fe teniu. ¶ E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes es tot lo meu descanç espay e deport: car sens elles fora yo perit: quant me viu lançat (me vaig vore llançat) ab tanta furia de parahis terrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben delliberat en comanar la fahena vostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant fauorides en la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nous falguen (no os fallen) en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores sues (pareix una ,) dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me podeu molt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha trames lo gran princep Miquel a veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham offert de treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia: E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura bastant de tota natura humana perque si algunes questions se mouen contra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e angustia nous fallirem james. Digau adam. ¶ Nunqd obliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent dir no es cosa crehedora que la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu ventre es exit: e si ella reuessant sa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam: que pus car me sou que fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix. ¶ *Noli timere: confortare et esto robustus ego aút (rayeta a la u) protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt esforçat: que yous do la fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester. E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduy ensemps la valença que offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt (apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista) per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a ell plagues. E dient aço foren aqui junctes ab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocat carmesi per mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la roba sua de brocat vert per mostrar la gran sperança ab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert, sperança) E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura humana. ¶ E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a deguda fi.