sábado, 12 de septiembre de 2026

Vil, Vilh, Vilmen, Viltat, Viutat, Vilatge, Vilhura, Vileza - Sobrevil

Vil, Vilh, adj., lat. vilis, vil, bas, méprisable.
Sias humils e non vils. V. de S. Honorat.
Sois modeste et non vil.
- En parlant du bas prix des marchandises.
Compron al plus vil pretz que podon. V. et Vert., fol. 17.
(chap. Compren al mes vil preu que poden; al preu mes baix.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal; Sias humils e non vils. V. de S. Honorat.

Ils achètent au plus vil prix qu'ils peuvent.
Fig. Amors es cara, et ieu soi vils.
Guillaume de Cabestaing: Er vey que.
Amour est précieux, et je suis vil.
- Ordinaire, commun, à la portée de tous.
Leu chansoneta e vilh.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Chansonnette légère et commune.
En rima vil e plana.
Rambaud d'Orange: A mon vers. 
En rime commune et simple.
- Vite, rapide, léger.
Vils plus que cabrol ni sers.
Giraud de Borneil: Quan lo freitz.
Rapide plus que chevreuil et cerf.
Loc. Tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Telle chose on tient (pour) vile, qui est ayant du prix.
Adv. comp. Mos bos digs non esvila,
N' ieu no los dic en vil.
Mes bons propos elle n'avilit pas, et je ne les dis pas par mépris.
Elha m respos tost e vil,
Cossi fos dona de castelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Elle me répondit tôt et vite, comme si elle fût dame de château.
CAT. ESP. PORT. Vil. IT. Vile. (chap. Vil, vils. Dona de castelh o castell o château es igual castellana com catalana.)

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

2. Vilmen, adv., vilement, bassement.
Vilmen, ses tot dever.
G. Riquier: El nom de.
Vilement, sans aucun devoir.
Prov. Qui ama vilmen si eis vilzis.
Guillaume de Montagnagout: Non an.
Qui aime vilement s'avilit lui-même.
ANC. FR.
Le tirèrent arrière plus vilment d'un garçon.
Roman de..., Bibl. du R., Ms. 7188.
CAT. Vilment. ESP. PORT. IT. Vilmente. (chap. Vilmen.)

3. Viltat, Viutat, s. f., lat. vilitatem, bassesse, indignité, grossièreté.
Perdet per viutat l' ardimen e la forsa. V. de Bertrand de Born.
Il perdit par bassesse la hardiesse et la force.
Non dissesses folia ni viutat. 
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Que vous ne dissiez folie ni grossièreté.
- Abondance, avilissement, en parlant du bas prix des choses.
Assatz es viltatz
De condugz e de blatz.
P. Cardinal: Selh jorn.
Il est assez avilissement de vivres et de blés.
Fig. De razo atruep mout gran viutat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
De raison je trouve moult grand avilissement.
Prov. Anc grans viutat no fo dieutatz.
T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m platz.
Oncques grande abondance ne fut richesse.
ANC. CAT. Viltat. IT. Viltà, viltate, viltade. (chap. Vildat, vildats; vilesa, vileses; baixesa, baixeses; indignidat, indignidats; grossería, grosseríes; villanía, villaníes.)

4. Vilatge, s. m., vilenie, grossièreté.
Molt fara gran vilatge, s' el m' evais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Il fera moult grande vilenie, s'il m'attaque.
ANC. FR. 
Sire, por Dieu merci, trop m'avez en viltage. Romancero françois, p. 23.

5. Vilhura, s. f., bassesse, mépris.
Dona, ges vilhura
Non ai. 
G. Riquier: D' Astarac.
Dame, point de mépris je n'ai.

6. Vileza, s. f., bassesse, avilissement, opprobre.
Peccat de luxuria, e neys contra natura, que es gran vileza.
V. et Vert., fol. 91.
Péché de luxure, et même contre nature, qui est grand avilissement.
Loc. So tenian a gran vileza. V. de S. Honorat.
Ils tenaient cela à grand avilissement.
CAT. Vilesa. ESP. PORT. Vileza. IT. Vilezza. (chap. Vilesa, vileses. No confondre o confundí en Vileda.)

Puigdemont, Vileda I de Cataluña

7. Vilzimen, s. m., avilissement.
Darai tals dos c' al sobrier vilzimen,
Que pretz a pres, done restauramen.
T. de G. Riquier et d'Henri: Senh' En Enric.
Je donnerai tels dons de manière qu'à l'extrême avilissement, que le mérite a pris, je donne restauration.
Adv. comp. A deshonor viven,
Ditz hom, per vilzimen.
G. Riquier: El nom del.
A déshonneur ils vivent, dit-on, par avilissement.

8. Vilzir, Veuzir, v., avilir, abaisser, ravaler.
Eu, per ver, vey dregz delir,
E merces e pretz veuzir.
G. Anelier de Toulouse: Ar farai.
Pour vrai, je vois détruire droit, et merci et mérite avilir.
Part. pas. Es punitz e damnatz
E vilzitz pels peccatz
D' alcu son ancessor.
Nat de Mons: Al bon rey.
Est puni et condamné et avili pour les péchés d'aucun son ancêtre.
IT. Vilire. 

9. Vilificar, v., avilir.
Mot se vilifica qui servis a tan vil senhor, co es son ventre.
V. et Vert., fol. 101.
Moult s'avilit qui sert à si vil seigneur, comme est son ventre.
PORT. Vilificar. IT. Vilificare.

10. Viltenensa, s. f., mépris, opprobre, dédain.
En viltenensa
An tot bon pretz mes.
B. Arnaud de Montcuc: Er can li.
En mépris ils ont tout bon mérite mis.
ANC. FR. Por nos soffri assez viltance. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 281.
ANC. ESP. Viltanza.

11. Viltener, v., tenir à mépris, avilir, mépriser.
No us o pogron blasmar ni viltener. 
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochatz.
Ne vous le purent reprocher ni tenir à mépris.
Part. pas. Er es tant viltengut sai
E blasmat.
G. Riquier: Qui m disses.
Maintenant il est tant méprisé ici et blâmé.

12. Avilament, Anveliamen, s. m., avilissement.
Aqui fo dels Judeus tan gran avilamentz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Là fut des Juifs si grand avilissement.
Un manuscrit porte anveliamens.
ANC. FR.
Che seroit grant reproche et grant avillement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

13. Avilir, Avilsir, Aveuzir, v., avilir, outrager, abaisser, s'avilir.
Qui ten car so que l' avilis.
Arnaud de Marueil: Cui que.
Qui tient cher ce qui l'avilit.
Fig. Intelligencia de Sainta Escriptura avilsira, si fos aperta a toz.
Trad. de Bède, fol. 37.
L'intelligence de la Sainte-Écriture s'avilirait, si elle était ouverte à tous.
So don lurs poders s' avil.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur.
Ce dont leur pouvoir s'avilit.
Part. pas. Per que m tenc per avilit.
B. Martin: Companho.
C'est pourquoi je me tins pour avili.
ANC. CAT. Avilir. IT. Avvilire.

14. Avilar, v., avilir.
Ben deu sos pretz asordeiar 
Et avilar a quada mes.
Marcabrus: Cortezamens.
Elle doit bien ses mérites souiller et avilir à chaque mois.
Part. pas. Fon proessa mantenguda,... 
Mas aras l' an avilada 
Duc e rei et emperaire.
Marcabrus: Al son. Var.
Prouesse fut maintenue,... mais maintenant l'ont avilie ducs et rois et empereurs.
ANC. FR. Qu'il aidast à la Terre-Sainte
Que gent sarrazinoize avile.
G. Guiart, t. II, p. 50.
La roine mout avila.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 271.
Aviler la dignité des dons de Dieu. Œuvres d'Alain Chartier, p. 371.
Ils s'estoient ainsi abbaissez et avilez que d'aller faire la cour aux barbares.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lysandre.
ANC. CAT. ANC. ESP. Avilar. IT. Avvilare. (chap. Avilá, avilás; avilí, avilís.)

15. Esvilar, v., avilir, abaisser.
Mos bos digs non esvila,
N' ieu no los dic en vil.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Mes bons propos elle n'avilit pas, et je ne les dis pas par mépris.

16. Envelzir, Envilezir, Envilizir, v., avilir, outrager.
Ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baron messongier deslial.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Jamais si fort je ne saurai l'avilir que les vils barons menteurs déloyaux.
Per so que la costuma de las armas no se envilizisca. V. et Vert., fol. 102.
Pour cela que la coutume des armes ne s'avilisse pas.
Hom que sa lauzor declara,
L' envilezish.
Leys d'amors, fol. 119.
L'homme qui sa louange proclame, l'avilit.
ESP. PORT. Envilecer.

17. Envilir, Enveillir, v., avilir, outrager.
Part. pas. Sui per lei enveillitz.
Rambaud d'Orange: Brais chans.
Je suis par elle avili.
Ton cors envilit. V. de S. Honorat.
Ton corps avili.
CAT. Envilir. IT. Invilire. (chap. Envilí.)

18. Sobrevil, adj., sur-vil, très vil, extrêmement vil.
En sobrevil servitut. V. et Vert., fol. 58.
En très vile servitude.
(chap. Sobrevil, sobrevils. En sobrevil servitut.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Sobrevil, adj., sur-vil, très vil, extrêmement vil.

Hans J. Niederehe, Quan sents parlar en valencià

Hans J. Niederehe : "Quan sents parlar en valencià, notes una clara diferència respecte al català."

Entrada a Facebook

Lenguas y dialectos románicos (Dialnet)


Historia de las gramáticas

Historiografía lingüística / Historiographie linguistique. 

Gramática e historia de la gramática francesa & española.

Grammaire et histoire de la grammaire française et espagnole.

1986 - «La grammaire dans le Thresor de J. Nicot (1606)».  Le Français Moderne. Conseil International de la Langue Française, Paris.1/2: 42, 1986: 42-60.

1986 - «La visée pédagogique et ses conséquences dans la grammaire de Maupas (1618)». Estudios de Lengua y Literatura Francesas .Nº 0 Universidad de Cadiz  (Servicio de Publicaciones), 1986: 125-136

1991 - «Les Dialogues  de C. Oudin (1604) pour l´enseignement de l´espagnol». Actas del Primer Congreso Internacional de traductología  (Valencia 2-3-4 de mayo de 1989) 1991:139-147. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

1993 - «Étude de syntaxe contrastive: Les phrases espagnoles  No ser/estar (de) + prép. et les phrases françaises No être + prép. (de) X.  Étude contrastive». (col. Pedro Mogorrón Huertas) Contraste ADEC-Paris III  Paris: Z' Editions nº 38 Mai 1993: 95-121.

1994 - «Grammaires pédagogiques et linguistique». La lingüística francesa.  Situación y perspectivas a finales del siglo XX. Actas del I Congreso Internacional de Lingüística Francesa, Zaragoza, 4-6 de noviembre de 1993, 1994: 205-221.

1995 - «El arte de hablar bien francés (1781) de P.-N. Chantreau (1741-1808), grammaire pour l'enseignement du français aux Espagnols». Le français moderne. Revue de Linguistique française Nº2, 1995: 138-165. [Citado in Jean Caravolas 2000 Histoire de la didactique des langues au Siècle des Lumières Tübingen: G. Narr]. No confundir con el arte de hacer bien un francés.

1995 - «La grammaire contrastive franco-espagnole de la première moitié du XVIIIe siècle.  Analyse de six ouvrages édités en Espagne». Historiographia linguistica Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins, Vol. XXII, NO 1/2, 1995: 27-74.

1995 - «F. Brunot et l'Espagne» Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde  SIHFLES nº 19, 1995: 159-166.

1996 - «Dictionnaire bilingue, syntaxe et sémantique». Linguisticae Investigationes, Amsterdam /Philadelphia  John Benjamins, XIX: 2, 1995: 225-245. [Citado in Henri Béjoint & Philippe Thoiron 1996
Les dictionnaires bilingues Louvain-la-Neuve: Duculot; in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1996 - «Les premières grammaires du français (1565-1799) publiées en Espagne. Modèles, sources et rôle de l'espagnol». Histoire, épistémologie, Langage, nº XVIII, fasc. 2, 1996, 148-177 [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1996 - «La lingüística contrastiva francés-español en el siglo XVIII en España». Panorama de la Investigació a l'Estat Español. Actes del I Congrés de Lingüística General (Valencia, febrero de 1994) (eds. E. Serra Alegre, B. Gallardo Paúls, M. Veyrat Rigat, D. Jorques Jiménez, A. Alcina Caudet).Universitat de València, Vol. IV: 78-87.

1997 - «Contribution à l'histoire du français hors de France.  Caractéristiques sociales et culturelles des maîtres et de leur enseignement en Espagne au XVIIIe siècle» Actes du Colloque International (sous le patronage scientifique de la SIHFLES) «1648-1815, L'Universalité du français et sa présence dans la péninsule ibérique»  Universitat Rovira i Virgili, Departament de Filologies Romàniques.  Tarragone 28-29-30 de septiembre de 1995 (Eds.: J.-F. García Bascuñana, B. Lépinette, C. Roig), 189-212.

1997 - «L'article dans les grammaires françaises éditées en Espagne (1565-1799)».  La filología francesa: Nuevos y viejos enfoques. Cuadernos de Filología Francesa: Facultad de Filosofía y Letras Universidad de Extremadura  9: 107-135. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

1997 - «Deux grammaires du XVIIe siècle. Traditions grammaticales nationales et pédagogie». Linguisticae Investigationes  Amsterdam /Philadelphia  John Benjamins, XXX, 1 1997: 199-239. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1997 - «La syntaxe dans la lexicographie bilingue» in Les dictionnaires bilingues  (Eds.: H. Béjoint & Ph. Thoiron), Louvain: Duculot, p.53-71 (ISBN 2-8011-1138-4).

1998 - «Le détournement de la grammaire générale dans la grammaire pédagogique française éditée en Espagne au XVIIIe siècle» Revista de Filología francesa. Homenaje al Profesor J. Cantera Ortiz de Urbina. Madrid: Universidad Complutense, 523-538.

1998 - «La morphologie dans les grammaires françaises pour étrangers» in Histoire de la diffusion et de l'enseignement du français dans le monde (Eds.: W. Frijhoff & A. Reboullet) Le français dans le Monde, Nº spécial, 118-133.

1998  - Histoire. Epistémologie. Langage. Corpus représentatif des grammaires et des traditions linguistiques (Tome 1), 1998 Hors série nº 2 Paris: Société Histoire. Epistémologie. Science du Langage (SHESL) (Ed.: Bernard Colombat), Entrées: nº 3103 (Villalón: pp.179-281); nº 3105 (Miranda: pp. 282-284); nº 3107 (Charpentier: pp. 285-287); nº 3108 (Oudin: pp. 287-289); nº 3109 (Oudin: pp. 289-291);  nº 3110 (Jiménez Patón: pp. 291-292):; nº 3111 (Encarnación: pp. 292-295); nº 3113 (Villar: pp. 296-298); ; nº 3114 (Lancelot: pp. 298-300); nº 3115 (La Torre y Ocón: pp. 300-303) (ISBN 2-913296-00-9).

1999 - Reseña Histoire. Epistémologie. Langage  F. Tollis La description du castillan au XVe siècle: Villena et Nebrija. Paris: L'Harmattan.1999.

1999 - Reseña Target.  International Journal of Translation Studies Claude-Gaspar Bachet de Méziriac.  De la traduction. Michel Ballard: Ottawa: Presses de l'Université d'Ottawa, 11: 2 /1999, 403-404.

2000  - L'enseignement du français en Espagne au XVIIIe siècle dans ses grammaires.  Histoire.  Concepts linguistiques et pédagogie.  Nodus Publikationen: Münster (2000), 381p. (ISBN 3-89323-281-8). [Reseñas : 1-Histoire. Epistémologie.  Langage, nºT. XXIII, Fasc. 2, 2002 p. 175-6 (Jacques-Philippe Saint-Gérand). 2- Romanistik in Geschichte und Gegenwart Heft 7, 1 (Hamburg: Buske), p. 126-127, 2002].

2000  - La lingüística española en la época de los descubrimientos (Ed.: B Bagola) Hamburg: H. Buske Verlag (Romanistik in Geschichte und Gegenwart Beiheft 5), «A propos de deux grammaires pour l'enseignement de l'espagnol aux Français: Oudin 1597 & Charpentier 1597» 107-121 (ISBN 3-87548-242-5).

2000 - Grammaire et enseignement du français, 1500-1700 (Eds. Jan De Clercq, Nico Lioce et Pierre Swiggers) Louvain/Paris: Peeters. Orbis / Supplementa (XXXIV-656 p.), «Le De grammatica francessa en Hespañol de Diego de la Encarnación» p. 503-531. [Citado in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

2000 - «El análisis contrastivo en la gramática francesa editada en España durante el siglo XVIII» Actas del II Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (León, 2-5- marzo de 1999) (Eds.: M. Maquieira Rodríguez, Mª D. Martínez Gavilán, M. Villayandre Llamazares) Madrid: Arco Libros, p. 631-644.

2000 - «Gramáticas del francés editadas en España durante la primera mitad del siglo XIX». Quaderns de Filología: Facultat de Filología. València Aprendizaje y enseñanza de una segunda lengua  (Eds.: Mª José Coperías, J. Redondo & Julia Sanmartín.), 2000, Vol. V., 177-197.

2001- Reseña :  Documents de la SIHFLES (nº 26, 2001) La enseñanza del francés en España (1767-1936) Estudio histórico: objetivos, contenidos y procedimientos. Javier Suso López & María Eugenia Fernández Fraile (Granada, 2002), 194-206.

2001 - El francés en contacto y en contraste con el español.  Estudios de historiografía lingüística (siglos XVI-XVII).  València: Universitat (ISBN 84 370-4706-4), 301 p. [Reseña: ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart (2002), p. 253]

2001 -  Changements politiques et statuts des langues.  Histoire et épistémologie 1780-1945  (Eds.: C. Kok-Escalle & F. Melka), Amsterdam: Rodopi, «Le contexte administratif et scientifique d'une grammaire française du XIXe siècle éditée en Espagne» 265-285.

2001 - History of Linguistics in Spain II Amsterdam/Philadelphia: J. Benjamins, «La grammaire contrastive franco-espagnole dans la première moitié du XVIIIe siècle.  Analyse de six ouvrages» (Eds. E.F.K. Koerner & H. J. Niederehe) p. 137-181.

2001 - La lingüística francesa en España camino del siglo XXI, T. I., (Eds.: M.L. Casal Silva, G. Conde Tarrío, J. Lagos Garabatos, L. Pino Serrano & N. Rodríguez Pereira) «A propos de F. Araujo Gómez (1857- ?) auteur d’une grammaire historique pour l’enseignement du français aux Espagnols (1889-1907). Essai de bio-bibliographie», 629-647.

2001 - Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde (SIHFLES). (Ed.: Brigitte Lépinette) nº 26, 2001 (208 p.).

2002 - Estudios de Historiografía Lingüística (Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, Vigo 7-10 de febrero de 2001) M.-A. Esparza Torres, B. Fernández Salgado & H.-J. Niederehe (Eds.) Hamburg: H. Buske Verlag  «La perspectiva histórica en las gramáticas francesas para españoles (1880-1900)», 277-292.  (ISBN 3-87548-316-2).

2002 - «Acerca de la Gramática Razonada Histórico-crítica de la lengua francesa de F. Araujo (1907) Las fuentes de su Fonética («Ortofonía»)». La lengua española en el umbral del XIX siglo Actas del V Congreso Internacional de lengua española. Madrid: Gredos, 1247-1260.

2002 - Reseña - SHESL (14/II, 2002) Corcuera Manso J. Fidel & Antonio Gaspar Galán, La lengua francesa en España en el siglo XVI; Estudio y edición del «Vocabulario de los vocablos» de Jacques de Liaño (Alcalá de Henares, 1565), Zaragoza 1999, Vol. 38, 129 p. ISBN 84-7733-530-3, p. 177-178.

2003 - «La syntaxe dans une grammaire du français éditée en Espagne à la fin du XIXe siècle» Actas del Congreso de Lingüística y Filología románica Salamanca 2001

2003 – « Histoire de la linguistique vs. histoire de la traduction.  A propos de quelques ouvrages grammaticaux traduits dans le domaine franco-espagnol au XIXe siècle». ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart 9,1: 2-17.

2003 - «La syntaxe dans les grammaires pour l’enseignement du français en Espagne au XIXe siècle» Documents de la SIHFLES,  nº 29  (Eds. M. Berré &  B. Lépinette), 26-94.

2003 - La syntaxe raisonnée. Mélanges de linguistique genérale et française offerts à A. Boone à l’occasion de 60e anniversaire. Préface de Marc Wilmet. «La syntaxe dans une grammaire française éditée en Espagne en 1868» Bruxelles: De Boeck-Duculot, 323-339 (2-8011-1320-4).

2004 - Reseña : Historiographia Linguistica 31:2/3 (2004) Le grammatiche italiane per ispanofoni (secoli XVI–XIX). Paolo Silvestri. Torino: Edizioni dell’Orso, 2001. P. 201. ISBN 88-7694-541-5.

2005- «Grammaire et linguistique. La morphologie verbale dans les grammaires du FLE» ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart, 11.1, 41-65

2005 - “La linguistique des grammaires françaises publiées en Espagne dans la première moitié du XIXe siècle “Historiographia linguistica XXXII (2005), 273-307.

2006 - Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde (SIHFLES) nº 33/34.  L’enseignement du français en Espagne au XIXe.  Histoire professionnelle et sociale.  Eds.: B. Lépinette, Mª Elena Jiménez & Julia Pinilla (301 p.).

2007 - “El foco francés: dos gramáticas para la enseñanza del español a los franceses (Oudin 1597) y Charpentier (1597)” El castellano y su codificación gramatical, vol. I De 1492 (A. de Nebrija) a 1611 (John Sanford) (Ed.: J. Gómez Asencio), Salamanca: Universidad , 301-332. 

2008 - Historiografía lingüística hispánica (s.XVI-XIX) (Eds. E. Casanova, B. Lépinette & M. J. Martínez Alcalde). Quaderns de Filología Studis linguistics, Vol. 2008,  València:Universitat de València (ISBN: 84-370-4170-8).

2008 - “Las aportaciones de G. Colón al estudio de la lengua francesa” El deler per les paraules (Ed.: E. Casanova & M.T. Echenique) Valencia: PUV, 249-264 (ISBN: 978-84-370-7100-8).

2008 Historiografía lingüística hispánica (s.XVI-XIX) (Eds. B. Lépinette, M. J. Martínez Alcalde & E. Casanova) Quaderns de Filología Studis linguistics, Vol. XI, 2008,  València : Universitat de València (ISBN: 84-370-4170-8).

2008 « La penetración del modelo gramatical ‘general de tipo escolar en España: sus orígenes franceses (final del siglo XVIII y principio del XIX) » Historiographia linguistica (2008) Vol XXXV:3, 305-341.

2009 « Linguistica minor. Les connaissances philologiques de F. Araujo (1857-ca. 1920) » La lingüística como reto epistemológico y como acción social. Estudios dedicados al Profesor Ángel López García con ocasión de su sexagésimo aniversario Madrid : Arco Libros, 344-352.

2009 « La difficile émergence de la notion de figement dans la grammaire française (XVIe-XVIIIe s.) » Beiträge zur Geschichte der Sprachwissenschaft, 19 (2009/2), pp.203-222.

2009 « Eléments d’une dramaturgie épistémologique franco-espagnole. Fernando Araujo Gómez (1857-1915), philologue et grammairien du français au tournant des XIXe et XXe siècles en Espagne » Synergies-Espagne nº 2, 143-171.

2009 « La aportación propia del traductor al texto científico-técnico traducido o el afán de divulgación de un saber foráneo. A propósito del paratexto en una traducción al español de H.L. Duhamel du Monceau (1700-1782) (col. : Julia Pinilla) Cuadernos del Instituto de Historia de la lengua (U. de la Rioja), 3,109-123.

2010 “Los Élémens d’Idéologie de Destutt de Tracy vertidos al español (1821-1832). Traducción y arqueología del saber gramatical general en España » in La gramática española en el siglo XVIII (Simposio internacional El castellano y sus gramáticas, 20-21-22 de mayo de 2009, Salamanca) (en prensa, 125-156).

2010 «¿Cómo y por qué en sus Elementos de gramática castellana (Bilbao, 1818) Juan Manuel Calleja utilizó las obras de Destutt de Tracy (1803) y de Sicard (1808)? » Ideias Linguïsticas na Península Ibérica (séc.XIV a séc.XIX), (Eds. Carlos Assunçao, Gonzalo Fernandes, Marlene Loureiro), Münster Nodus Publikationen , Vol. II,512-526 (ISBN 978-3-89323-297-0), .

2010 « Hacia una historiografía lingüística transnacional  . Fuentes gramaticales francesas en la Gramática General española (J. Gómez Hermosilla, Madrid 1841). »

viernes, 11 de septiembre de 2026

Vicari, Vicaria, Vigaria, Veguaria, Viguer, Viguier, Subviguier, Sosviguier - Vice, Vici, Vizi, Viciar - Vigor

Vicari, s. m., lat. vicarius, vicaire.
Querria cochozamen lo vicari de Dieu per far confessio. V. et Vert., fol. 69.
Cherchait promptement le vicaire de Dieu pour faire confession.
Al vicari de Crist. V. de S. Honorat.
Au vicaire de Christ.
CAT. Vicari ESP. Vicario. PORT. Vigairo. IT. Vicario. (chap. Vicari, vicaris.)

Alibert, Alibèrt, occitania

2. Vicaria, Vigaria, Veguaria, s. f., viguerie.
Lo rey det... las vicarias suas.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 18.
Le roi donna... les vigueries siennes.
En tota la veguaria de Sierma. Tit. de 1192. Arch. du Roy., J, 322.
Dans toute la viguerie de Sierme.
En las autras baylias e vigarias de Prohensa.
Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.
Dans les autres bailliages et vigueries de Provence.
ESP. IT. Vicaria. (chap. Vicaría, vicaríes; veguería, vegueríes.)

3. Viguer, Viguier, s. m., du lat. vicarius, viguier.
Per sos dreitz defendre, an elegit viguer. Guillaume de Tudela.
Pour ses droits défendre ils ont élu viguier.
Bailes, sotzbailes, jutges et viguiers. Statuts de Montpellier, de 1204.
Baillis, sous-baillis, juges et viguiers.
(chap. Vegué o veguer, vegués o veguers. Vore “vicarium nisi Cathalanum”, Alfonso II d'Aragó.)

Vore “vicarium nisi Cathalanum”, Alfonso II d'Aragó.

4. Subviguier, Sosviguier, s. m., sous-viguier.
Viguier, baile, subviguier. Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 550.
(chap. Vegué, baile, subvegué o subveguer.)
Viguier, bailli, sous-viguier.
Lo sosviguier e los autres officials. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.
Le sous-viguier et les autres officiers.
(chap. Subvegué o subveguer, subvegués o subveguers.)

Vice, s. m., lieutenant, qui tient la place d'un autre, celui qui remplace.
Cant cel qu' es davant los autres, seignoria plus als vices que als frairis.
Trad. de Bède, fol. 56.
Quand celui qui est avant les autres, est plus sévère pour ceux qui remplacent que pour les frères.
(chap. Vice, viz, que té la veu u ocupe lo puesto de un atre; lugarteniente, lochtinent; vizconde, vizcondesa, vizcondat, vizcondats, vicerrectó, vicesecretari, vicepresidén, etc.)

Vici, Vice, Vizi, s. m., lat. vitium, vice.
Peccat de glotonia es vici que mot desplas a Dieu. V. et Vert., fol. 19.
(chap. Pecat de gula es vissi que mol desagrade a Deu.)
Péché de gourmandise est vice qui moult déplaît à Dieu.
Revela los vices de ton cor. Trad. de Bède, fol. 45.
Révèle les vices de ton coeur.
Segon vizi o vertut.
P. Cardinal: Razos es.
Selon vice ou vertu.
Vizis es querre escusament. Trad. de Bède, fol. 2.
C'est vice de chercher excuse.
CAT. Vici. ESP. PORT. Vicio. IT. Vizio. (chap. Vissi, vissis. Aná mol en bissi no es cap vissi, sino una bona costum.)

2. Vicios, adj, lat. vitiosus, vicieux, corrompu, nuisible.
Per vicios jutges.
Eveiar a homes, es viciosa chausa.
Trad. de Bède, fol. 1 et 8.
Par juges corrompus.
Porter envie à homme, c'est chose vicieuse.
Ilh agro, en las causas dessus dichas, vicios intrament.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.
Ils eurent, dans les choses dessus dites, entrée vicieuse.
Repaus... trop pauc es vicios. Eluc. de las propr., fol. 78.
Repos... trop petit est nuisible.
CAT. Vicios. ESP. PORT. Vicioso. IT. Vizioso. (chap. Vissiós, vissiosos, vissiosa, vissioses.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins

3. Viciar, v., lat. vitiare, vicier.
Part. prés. Habondantia de melancolica humor la pel viciant et deformant.
Eluc. de las propr., fol. 266.
Abondance d'humeur mélancolique la peau viciant et déformant. 
CAT. ESP. PORT. Viciar. IT. Viziare. (chap. Vissiá, vissiás : yo me vissio, vissies, vissie, vissiem o vissiam, vissiéu o vissiáu, vissien; vissiat, vissiats, vissiada, vissiades; vissiaré; vissiaría; si yo me vissiara a les maquinetes.)

Vigor, s. f., lat. vigor, vigueur, force.
Sel cui Dieus det sens e vigor. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Celui à qui Dieu donna sens et vigueur.
Del colp sentra la vigor.
(chap. Del cop sentirá la (lo) vigor : forsa.)
Pierre d'Auvergne: De Dieu.
Du coup il sentira la vigueur.
Fig. Valor e vigor que an publicas cartas.
Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol 144.
Valeur et vigueur qu'ont actes publics.
ANC. FR. Tant de vigor, tant de pooir
Ne puet avoir nul cors de fame.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 121.
Le feri de si grant vigor. Roman du Renart, t. III, p. 280.
CAT. ESP. PORT. Vigor. IT. Vigore. (chap. Vigor, vigors : forsa, forses : forseguera, forsegueres.) 

Moncho; Vigor, vigors : forsa, forses : forseguera, forsegueres

2. Vigoria, s. f., vigueur, force.
Torna secca e sencza vigoria. L' Avangeli de li quatre semencz.
(chap. Se torne seca, se seque y sense vigor. Una de les llaós del evangeli de les cuatre llaós. Vore Sembra.)
Devient sèche et sans vigueur.

roquerols, Cristian Laborda Lombarte, Valderrobres

3. Vigoros, adj., vigoureux, fort.
Mout leugier e vigoros. Brev. d'amor, fol. 18.
Moult léger et vigoureux.
Persona que es pros e vigorosa. V. et Vert., fol. 67.
Personne qui est méritante et vigoureuse.
Fig. Cel que es be vigoros
En rompre sas temptacios.
Brev. d'amor, fol. 21.
Celui qui est bien vigoureux à rompre ses tentations.
ANC. FR. Mult ere sages et preuz et vigueros. Villehardouin, p. 150.
CAT. Vigoros. ESP. PORT. IT. Vigoroso. (chap. Vigorós, vigorosos, tamé ña alguna dona vigorosa, dones vigoroses; fort, forts, forta, fortes; forsut, forsuts, forsuda, forsudes.)

Alex Zorrilla Mollón; Vigorós, vigorosos, tamé ña alguna dona vigorosa, dones vigoroses; fort, forts, forta, fortes; forsut, forsuts, forsuda, forsudes.

4. Vigorozitat, s. f., vigueur, force. 
En sa operacio ha vigorozitat. Eluc. de las propr., fol. 9.
En son opération il a vigueur.
CAT. Vigorositat. ESP. Vigorosidad. IT. Vigorosità, vigorositate, vigorositade. 
(chap. Vigorosidat, vigorosidats.)

Tres germans roquerols fan cagás a Puigdemón y se raje,Zorrilla,Beceite, Valjunquera

5. Vigoracio, s. f., vigueur.
Pren en si confort et vigoracio. Eluc. de las propr., fol. 38.
Prend en soi confort et vigueur.

6. Vigorament, s. m., vigueur, force.
A virtut vital el cor, adjutori et vigorament. Eluc. de las propr., fol. 16.
A vertu vitale au coeur, secours et force.

7. Vigoratiu, adj., confortatif, propre à donner de la vigueur.
Vianda preza en quantitat competens es... vigorativa.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Nourriture prise en quantité suffisante est... confortative.
(chap. Vigoratiu, vigoratius, vigorativa, vigoratives; confortatiu, confortatius, confortativa, confortatives; reforsatiu, reforsatius, reforsativa, reforsatives; reforsán, reforsans, reforsanta, reforsantes; 
fortificatiu, fortificatius, fortificativa, fortificatives.)

8. Vigorar, v., fortifier, donner de la vigueur.
Repaus... vigora digestio. Eluc. de las propr., fol. 78.
(chap. Repós... fortifique (vigore) la digestió.)
Repos... fortifie digestion.
CAT. ESP. PORT. Vigorar. IT. Vigorare. (chap. Vigorá, fortificá, reforsá.)

9. Vigorosament, Vigorozamen, Viguorozamen, adv., vigoureusement.
Lo franch vigorozamen. Brev. d'amor, fol. 60.
Le brise vigoureusement.
Se deffendet viguorozamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.
(chap. Se va defendre vigorosamen o vigorósamen.)
Se défendit vigoureusement.
CAT. Vigorosament. ESP. PORT. IT. Vigorosamente. (chap. vigorosamen o vigorósamen.)

10. Avigorar, v., fortifier, animer.
Per que m' avigor
Gais jois, qui qu' en plor
O 'n ria. 
J. Esteve: Si m vai.
C'est pourquoi m'anime joie gaie, qui (que ce soit) qui en pleure ou en rie.
Tan no m' avigor. 
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Tant je ne m'anime.
ESP. Avigorar. (chap. Avigorá, avigorás; animá, reanimá, reviscolá.)

jueves, 10 de septiembre de 2026

Llengua valenciana, petissió a Change.org

Llengua valenciana, petissió a Change.org

Vixca Valencia, Sant Vicent Ferrer

Ana Moreno, 25% en español, castellano, separatistas

Ana Moreno pidió que sus hijos pudieran aprender un 25% en español.

Los separatistas la acosaron, señalaron su pequeño negocio familiar, tuvo que cerrarlo e irse porque exigían que ni una sola asignatura se diese en español.

Ana Moreno, Catalunya, Cataluña

Esto es fascismo. Esto es el separatismo catalán.

// Y encara aixina fracase la inmersió lingüística a Cataluña. Vore: separatismo baturro. //

imbécil separatista, independencia, tiros, Frederic Porta

Vezin, Vezi, Vicinitat, Vecinitat, Vezinetat, Vezinat, Vezinesc, Vesiage, Convicin, Vezoig, Via - Obviar

Vezin, Vezi, adj., lat. vicinus, voisin, proche.
Aitan vezis com es lo detz de l' ongla.
(chap. Tan veí com es lo dit de la ungla.)
A. Daniel: Lo ferm voler.
Aussi voisin comme est le doigt de l'ongle.

ungla, ungles, uña, uñas; Tan veí com es lo dit de la ungla.

Subst. Que la lais a sos vezis.
P,. Cardinal: Un decret.
Qu'il la laisse à ses voisins.
- Concitoyen, citoyen, habitant d'un même lieu.
Baluze, t. II, col. 1003, Not. ad Capit., traduit le mot vicino, qu'on trouve dans un passage de (la) loi des Allemands (Lex alam., cap. 36, §. 3), par civi:
Vicino, civi, ejusdem loci incolæ. Hispani hodiè vezino vocant quem latini civem dicebant: Vezino de Madrid.
On lit dans Pétrarque:
Pianga Pistoia e i cittadin perversi
Che perdut' hanno si dolce vicino.
Petrarca, Son.: Piangete. 
Voyez Denina, t. II, p. 261.
Nulh hom de Condom, vezis ni autre.
Negun borgues, o vezin de Condom.
Coutume de Condom.
Nul homme de Condom, citoyen et autre.
Nul bourgeois, ou citoyen de Condom.
Menspreza sos vezis.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Méprise ses concitoyens.
CAT. Vehi. ESP. Vecino. PORT. Vizinho. IT. Vicino. (chap. Veí, veíns, veína, veínes.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau


2. Vicinitat, Vecinitat, Vezinetat, s. f., lat. vicinitatem, voisinage, proximité, interstice.
Tota affinitat e tota vicinitat. Cartulaire de Montpellier, fol. 183.
Toute affinité et tout voisinage.
Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Amitié, parenté, affinité et voisinage.
Las vecinitats entre la camba e la coyssa. Trad. d'Albucasis, fol. 64.
Les interstices entre la jambe et la cuisse.
ESP. Vezindad (Vecindad). IT. Vicinità, vicinitate, vicinitade. 
(chap. Vessindat, vessindats.)

3. Vezinat, s. m., voisinage.
Per c' omz ditz: Sa cort a clausa
Que es en bon vezinat.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
C'est pourquoi on dit: Sa cour a close qui est en bon voisinage.
CAT. Vehinat. IT. Vicinato. (chap. Veinat, veinats.)

4. Vezinesc, s. m., voisinage.
Per precs ni per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Par prières ni par voisinage ni par parenté.

5. Vesiage, s. m., voisinage.
Per carta de vesiage. 
Sera tengut de far... las solemnitatz de vesiage, selon la costuma.
Fors de Bearn, p. 1096 et 1093.
Par charte de voisinage.
Sera tenu de faire... les solennités de voisinage, selon la coutume.

6. Convicin, adj., voisin, proche.
Las autras ylas de mar convicinas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61.
Les autres îles de mer voisines.
(chap. Conveí, conveíns, conveína, conveínes. ESP. Convecino.)

Vezoig, s. m., bêche.
Al vezoig et al araire.
Marcabrus: L' autr' ier.
A la bêche et à l'araire.

Via, s. f., lat. via, voie, chemin, route, conduit, fois.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Ieu m' en part, e segrai autra via.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Je m'en sépare, et je suivrai autre voie.
Cassayre, cant a tendut al hors, e li geta mel per la via.
V. et Vert., fol. 23.
Chasseur, quand il a tendu à l'ours, et lui jette miel par le chemin.
Obre las vias de suzor, per que fa suzar. Eluc. de las propr., fol. 205.
(chap. Obri les víes de suó, per lo que fa suá.)
Ouvre les voies de sueur, c'est pourquoi il fait suer.
Fig. Per la via de paupretat. V. et Vert., fol. 30.
Par la voie de pauvreté.
Porta del cel, via de salvamen.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte du ciel, voie de salut.
- Moyen.
Per via de appellatio. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 91.
Par voie d'appel.
Loc. Lo vai meten en via
D' abreviamen de jorns e de sos ans.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Le va mettant en voie d'accourcissement de jours et de ses ans.
E 'ls desviatz mostron als justz la via.
P. Cardinal: Un sirventes.
Et les déviés montrent aux justes la voie.
Devedon renou e raubaria,
Et elh fan lo, e d' elhs pren hom la via.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Ils défendent usure et escroquerie, et ils le font, et d'eux on prend la voie.
Lur jois sec la via plana.
Marcabrus: El mes quan.
Leur joie suit la voie unie.
C' aissi tengues ma via plana.
P. Vidal: Abril issic.
Qu'ainsi je tinsse mon chemin uni.
Jois se pert, e pretz ten sa via.
Guillaume de Montagnagout: Leu chansoneta.
Joie se perd, et mérite tient sa voie (s'en va).
Amistatz dechai,
Car a trobat jovens sa via.
H. Catola ou Marcabrus: Amics.
Amitié déchoit, car gaîté a trouvé son chemin (s'en est allée).
- Adverbial. Hors.
Li ome de la terra lo feron anar via de la terra. V. de Guillaume de la Tour.
Les hommes de la terre le firent aller hors de la terre.
ANC. FR. Va ta voie, fet-il, bricon.
D'autre part vint Renart sa voie.
Ainz chevauche moult bel sa voie.
Roman du Renart, t. III, p. 48, 5 et 45.
CAT. ESP. (Vía) PORT. IT. Via. (chap. Vía, víes, com les del tren; camí, camins, com lo llibre de Delibes que vach traduí al chapurriau.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

Adv. comp.
Que vagua dreita via vezer sant Honorat. V. de S. Honorat.
(chap. Que vaigue dreta vía a vore a San Honorat.)
Qu'il aille droite voie (directement) voir saint Honorat.
Per bon esper enriquis
Paubr' om manta via. 
P. Milon: Si com lo.
Par bon espoir il enrichit pauvre homme mainte fois.
Vai doblan tota via 
L' amors e la benvolensa.
Augiers: Per vos belha.
Va toute fois (toujours) doublant l'amour et la bienveillance.
Com la flor c' om retrai
Que totas vias vai
Contr' el solelh viran.
Pierre d'Auvergne: D' un sonet.
Comme la fleur qu'on rapporte qui toutes fois (toujours) va contre le soleil tournant.
Interj. comp. Ieu aug que la gaita cria:
Via sus! qu' ieu vey lo jorn
Venir apres l' alba.
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers. 
J'entends que la sentinelle crie: (En) route sus! vu que je vois le jour venir après l'aube.
ANC. FR. Mès totes voies fu la chose menée à tant. Villehardouin, p. 109.
Toutes voies vérité a telle propriété singulière que tant plus est foulée, de tant plus se ressourt. Œuvres d'Alain Chartier, p. 435.
Voyez Cap, Mettre, Mont.
CAT. Totavia. ESP. (Todavía) PORT. Todavia. IT. Tuttavia. (chap. Encara.)

2. Vialia, s. f., voie, moyen.
Per las vialias de misericordia.
Que non perda las vialias de misericordia.
Trad. de Bède, fol. 66 et 56.
Par les voies de miséricorde.
Qu'il ne perde pas les voies de miséricorde.

3. Viatge, Viagge, s. m., voyage, route, direction.
Pueis farem breu viatge
Sovendet, e breu cami.
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Puis nous ferons court voyage souvent, et court chemin.
Ben ha tengut dreg viatge
L' auzel.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Bien a tenu droite route l'oiseau.
Util... als viandans per que lor viagge sia diligens. Eluc. de las propr., fol. 77.
Utile... aux voyageurs pour que leur voyage soit rapide.
Fig. De ben amar sai segr' el dreg viatge.
G. Faidit: Si anc.
De bien aimer je sais suivre le droit chemin.
Adv. comp. Cansons, vai t en dreg viatge
Lai on il es.
Peyrols: Per dan que.
Chanson, va-t'en droite route (directement) là où elle est.
CAT. Viatge. ESP. Viage (Viaje). PORT. Viagem. IT. Viaggio. (chap. Viache, viaches; v. viachá, viajá.)

4. Viador, s. m., lat. viator, voyageur.
En la ment d' un chascun viador. Doctrine des Vaudois.
Dans l'esprit d'un chacun voyageur.
ANC. FR. Si du hault Dieu la grâce ne soustient
Le viateur. 
J. Bouchet, Triom. de François Ier, fol. 135.
CAT. ESP. Viador. IT. Viatore.

5. Vianar, v., voyager.
Vianar volgra.
Augiers: Totz temps serai.
Je voudrais voyager.
Part. prés. Chascuns es viananz.
Folquet de Romans: Quan be.
Chacun est voyageant. 
Subst. E 'l chaitieu mon desprezar
On passam cum vianans. 
Folquet de Marseille: Si cum.
Et mépriser le chétif monde où nous passons comme voyageurs.

6. Viandan, Vianda, s. m., voyageur.
Rauba gleizas ni viandans. 
Giraud de Borneil: Per solatz.
Dérobe églises et voyageurs.
Albergar los viandans. V. et Vert., fol. 73.
Héberger les voyageurs.
Somonatz vianda ni romeu. V. de Pierre Pélissier.
Que vous avertissiez voyageur et pèlerin.
ANC. CAT. Viandant. ESP. PORT. IT. Viandante. (chap. Viandán, vianán, caminán, viachán; viandans, vianans, caminans, viachans.)

7. Viandela, s. f., viandelle, sorte de poésie.
En redondels e viandelas. Leys d'amors, fol. 25.
En rondeaux et en viandelles.
8. Aviar, v., s'acheminer, se diriger.
Part. pas. Anc pietz non fon vianans aviatz
Qu' ieu fui.
Augier: Totz temps serai.
Oncques pire ne fut voyageur dirigé que je fus.
- Disposer, préparer.
Part. pas. Quan lor afars es aviatz.
Giraud de Borneil: Alegrar.
Quand leur affaire est disposée.
ANC. FR. Qui bien set dire et rimoier,
Bien doit sa science avoier.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 264.
Car par ce les avoies tout droit et achemines.
Jehan de Meung, Test., v. 394.
Et Jupiter les desvoyez avoye.
Cl. Marot, t. 1, p. 255.
CAT. ESP. PORT. Aviar. IT. Avviare. (chap. Aviá : ficá en camí.)

9. Desviament, Desviamen, Deviament, Deviamen, s. m., déviation.
Las sortz e las esperas e los desviamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les sorts et les sphères et les déviations.
Contra drech no pot haver deviament. Eluc. de las propr., fol. 6.
Contre droit ne peut avoir déviation.
ANC. CAT. Desviament. ANC. ESP. Desviamiento. PORT. Desviamento. IT. Disviamento. (chap. Desviamén, desviamens; desviassió, desviassions.)

10. Desviar, v., lat. deviare, dévier, détourner, faire changer de direction.
Lo doutz chan d' un auzel,
Que chantava en un plais,
Me desviet l' autr' ier.
Giraud de Borneil: Lo doutz.
Le doux chant d'un oiseau, qui chantait dans un taillis, me détourna l'autre jour.
An de plaitz cort establia,
Et es vaudes qui 'ls ne desvia. 
P. Cardinal: Ab votz.
Ils ont de plaids cour établie, et est vaudois qui les en dévie.
Fig. Non es hom carnal
Que ja pogues desviar mon talan.
Cadenet: Ab leyal.
Il n'est pas homme charnel qui désormais pût détourner mon désir.
Es fols qui no s desvia
De so don no s pot jauzir.
Elias de Barjols: Morir pogr' ieu.
Est fou qui ne se détourne pas de ce dont il ne peut jouir.
L' aiga, que sol far son cors
Per las nars, desvia s' aillors.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'eau, qui a coutume de faire son cours par les narines, se détourne ailleurs.
Part. pas. Torno 'ls erratz desviatz en la fe.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Les égarés déviés retournent à la foi.
Subst. E 'ls desviatz mostron als justz la via.
(chap. Y los desviats mostren (amostren, enseñen) als justs la vía : lo camí.)
P. Cardinal: Un sirventes.
Et les déviés montrent aux justes la voie.
ANC. FR. Atant s'est cil desavoiez 
De la voie où avoiez iere.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 35.
Por avoier gent desvoiée. Roman de la Rose, v. 19374.
CAT. ESP. PORT. Desviar. IT. Disviare. (chap. Desviá, desviás : yo me desvío, desvíes, desvíe, desviem o desviam, desviéu o desviáu, desvíen; desviat, desviats, desviada, desviades; desviaré; desviaría; si yo me desviara.)

11. Enviar, v., envoyer.
Ieu no l' aus mo messatg' enviar.
Folquet de Romans: Meravilh me.
Je ne lui ose mon message envoyer.
Fig. Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar.
Sordel: Bel m' es ab.
Si ne fut mensonger le regard des yeux qu'elle sait gentiment envoyer.
Deu donar son argen
A selhs qu' iran, que ben fai qui envia.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Il doit donner son argent à ceux qui iront, vu que bien fait qui envoie.
ANC. FR. Li Sires a envoiet son angele.
Trad. des Dialogues de S. Grégoire, liv. II, ch. 3.
Dex a envoiet l'Alcora. Liv. de la Loi au Sarrasin, p. 108.
CAT. ESP. PORT. Enviar. IT. Inviare. (chap. Enviá.) 

12. Esviar, v., envoyer, diriger, mettre en chemin, acheminer.
Fig. E 'l dous terminis s' esvia,
E son li prat groc e vermeill.
Marcabrus: Bel m' es cant.
Et le doux printemps s'achemine, et les prés sont jaunes et vermeils.
Sitot mos gauz s' esvia
A tal qu' a presen no m guaba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Quoique ma joie se dirige vers telle qui à présent ne me raille pas.

13. Forviar, Forsviar, v., fourvoyer, déranger, détourner.
Coma 'l solelhs, que no cessa de far son torn en aisso que Dieus l' a establit, quar el no forvia l' establissamen ni 'l comandamen de Dieu.
Si poirion forsviar del cami.
Liv. de Sydrac, fol. 27 et 7.
Comme le soleil, qui ne cesse de faire son tour en ce que Dieu l'a établi, car il ne détourne l'établissement ni le commandement de Dieu.
Se pourraient détourner du chemin.
Ben poyrias forviar e venir en error. V. et Vert., fol. 40.
Bien vous pourriez (vous) fourvoyer et venir en erreur.
Fols es qui sap sa drecha via, et a son essien se forvia. V. et Vert., fol. 36.
Est fou qui sait son droit chemin, et à son escient se fourvoie.
Part. pas. Lhi efanh que so forviah el ventre de lor maire, cossi s' afolon?
Liv. de Sydrac, fol. 65.
Les enfants qui sont dérangés dans le ventre de leur mère, comment s'avortent-ils?
ANC. FR.
Cheval sans bride à tous coups se forvoye. J. Marot, t. V, p. 50.

14. Obviar, v., lat. obviare, obvier.
Per obviar a la malissa d' aucuns marchans.
Per obviar a tals oppressions.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 588, et t. II, p. 460.
Pour obvier à la malice d'aucuns marchands.
Pour obvier à de telles oppressions.
CAT. ESP. PORT. Obviar. IT. Ovviare. (chap. Obviá.)