jueves, 26 de diciembre de 2019

Contalles en chapurriau al racó del foc



de Carlos Ollés Estopiñá (Autor), Luis Arrufat (Prólogo)
Dichos, Refráns, Endivinalles, Traballengües, Poesía, Cuentos, Charrades, Cansonetes, Les históries de Ramón.

Llibre relasionat:

   

jueves, 19 de diciembre de 2019

Matarramam, Almozug, Avorram, Flixio, Flexio, Flix

dono Matarramam Almozug medietatem Avorram LX cafiz seminatura
 
XCIII.
Reg. 9. fol. 18. 1157. (*)

Quod nos Jacobus etc.a Vidimus instrumentum donationis quam Raimundus comes barchinonensis et princeps aragonensis olim fecit Gascheto de tribus partibus castri de Flixio cujus tenor talis est.
- Notum sit cunctis quod ego Raimundus comes barchinonensis princeps regni aragonensis donavi ad Bonifacium duas partes de Flixio et sicut dedi ei illas duas partes de Flexio sic dono et filio suo nomine Gascheto et eredi suo illas tres partes de Flexio integriter et dono ei in Matarramam
Almozug et medietatem et Avorram et LX cafiz de seminatura in .... et illam Almuniam quam Alfaquimus
provisu meo patri suo tradidit et demonstravit. Actum est hoc anno ab incarnacione Domini (MCL) septimo.
- Sig+num Raimundi comes. Sig+num Guillelmi Raimundi. Sig+num Guillelmi de Castro-vetero. Sig+num
Arberti de Castro-vetero. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Berengarii de Turre-rubea. Sig+num Petri Aicardi qui hoc scripsit cum literis emmendatis in linea tercia.
- Ut igitur in posterum de ipsius tenore plena pateat certitudo ipsum hic de verbo ad verbum nichil addito vel mutato fecimus adnotari volentes et concedentes quod presens pagina tanquam ipsum originale plenam imperpetuum in judicio et extra judicium roboris obtineat firmitatem.
Datum apud Dertusam nonas februarii anno Domini millesimo CCL septimo.

(*) Dertusam, Dertusa, Dertuse : Tortosa.
anno Domini millesimo CCL septimo : 1257. (Jaime I)
anno ab incarnacione Domini (MCL) septimo: 1157. (Ramón Berenguer IV)

lunes, 9 de diciembre de 2019

Roberto G. Bayod, Agustín Cabrera, Amado Forrolla

El concurso "Roberto G. Bayod" premia a Agustín Cabrera y Amado Forrolla.

 
 
El turolense Luis Arrufat también fue reconocido en la gala celebrada en Monzón.
09/12/2019
 
Agustín Cabrera, Amado Forrolla, Luis Arrufat
 
 
HUESCA.- La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (Facao) celebró el pasado fin de semana el acto de Entrega de los Premios del XVIII Concúrs Lliterari en Aragonés Oriental "Roberto G. Bayod", entre los que hubo varios premiados pertenecientes a la provincia de Huesca.
Más concretamente, entre los galardonados figuraron dos de los favoritos y que ya habían sido premiados en ediciones anteriores: Agustín Cabrera, de Fraga, por su sainete La roba bruta s´a de llabá dins de casa, y Luis Arrufat, de Valjunquera (Teruel), por su trabajo Cansó d´esperansa.
Según anunció la organización en un comunicado de prensa, el altorriconense Amado Forrolla, que presentó un ensayo titulado Una reflexió "tonta" sobre la mort, fue otro de los galardonados en el citado certamen.

Los Premios se entregaron en el marco de la Feria del Libro Aragonés de Monzón, en la cual Facao participa exponiendo y vendiendo libros en aragonés oriental ininterrumpidamente desde el año 2005.
Los organizadores agradecieron a todos los participantes su dedicación y constancia en pro del aragonés oriental y sus modalidades.

El momento más emotivo fue, sin duda, cuando se produjeron las intervenciones de los premiados, aseguraron desde el mismo comunicado de prensa.

Estos hicieron una cerrada y velada defensa del aragonés oriental y sus modalidades, reclamando que siga viviendo en la Comunidad y que se apoye desde las instituciones.

Además, el turolense Luis Arrufat hizo saltar las lágrimas entre diversos miembros del público con un sentido discurso en el que recordó, por un lado, a muchas de las personas que han trabajado por la lengua de la zona oriental de Aragón y, por otro, a padres, abuelos y ancestros que "con amor y orgullo nos han transmitido nuestra lengua", unas palabras que gustaron mucho en la Feria del Libro Aragonés.

escriureles en llengua Valenciana

No conec de poble que s'equivocara nomenant a la llengua que parlen per molt que es parega o diferixca d'atra. El valencià tampoc.

Marco Antonio Ortí; Siglo quarto de la conquista de Valencia, 1640.
 
 
 
https://www.pinterest.es/pin/393994667384452371/
 
escriureles en llengua Valenciana
 
... escriure estos discursos, han tengut per defecte lo hauerlos escrit en llengua Castellana, pareixentlos, que tractant de testes de Valencia, fora mes acertar escriureles en llengua Valenciana: y no puch deixar de confessar, que en alguna part tenen raho, ...
 

sóc historiador i valencià

Hola, sóc historiador i valencià. Es diu País Valencià, punt.

Historiador? Mis cojones.

Zasca de Senador Palpatine a ElOvejaEse

 
Hola, sóc historiador i valencià. Es diu País Valenciá, punt. Historiador? Mis cojones.

 

LIII.

Reg. 2.236, fol. 171. 30 de abril de 1410.

Pro brachio Ecclesie regni Valentie. - En Marti per la gracia de Deu rey Darago de Sicilia etc.
Als venerables honrats e amats pares en Christ los bisbes de Valencia e de Sogorb abats prelats e altres qualsevol persones ecclesiastiques del regne de Valencia salut e dileccio. Com nos ab diverses letres nostres hajam moltes vegades escrit als governador e deputats del dit regne que com nos volguessem per bon estament e tranquillitat de nostres regnes e terres veure regonexer e ben examinar tots los testaments e codicils de nostres illustres predecessors de gloriosa recordacio per tal que en cas ço que Deus no vulla que a nos convengues passar desta vida sens fills sabessem certament e poguessem ordonar e a tots nostres sotsmesos fos clar e notori a qui pertanyeria la successio dels dits nostres regnes e terres apellassen e convocassen vosaltres e los altres braçes o estaments del dit regne de Valencia et que ensemps ab ells elegissen e trametessen a nos can pus prestament porien certes persones de tots staments en semblants coses aptes experts e sufficients entre los quals ni hagues de juristas ben approvats e famoses que fossen presens als dits regoneximent e examinacio ens poguessen be consellar en lo procehiment del dit fet e bona conclusio daquell e vejam ara clarament que ells ne vosaltres ne los altres braçes o estaments del dit regne nous curats aplegar ne trametre a nos les dites persones o missatgeria a aço necessaria de que harem fort rahonablement sobiran desplaer: pregamvos exhortam e requerim que sens alcun prejudici e derogacio de vostres furs privilegis e libertats als quals no entenem ne volem esser en alguna cosa per aquesta raho prejudicat ans volem queus romanguen salves e illeses e en sa virtut e vigor ensemps ab los altres braçes o estaments daqueix regne o sens ells si millor vos sera vist esser fahedor vos ajustets e elegiscats vostres missatgers quens trametats al pus prestament que porets com tota cuyta e celeritat sia triga los quals sien presents als dits proceyment regonexement e examinacio ens puxen consellar en lo benavenir del dit fet postposats qualsevol altres affers com aquest sia segons deu pus arduu e pus necessari e mes tocant lo ben e pacifich estament del regne que qualsevulla altre que puxa esser e sia preservatiu de molts mals escandels e inconvenients que ço que Deus no vulla se porien seguir si no hi era justament e saludable provehit abans quel cas se seguis: en altra manera certifficamvos que en absencia incuria negligencia e contumacia vostra nos ensemps ab
los altres braçes e estaments daqueix regne e dels altres regnes e terras nostres qui ab nos seran presents procehirem en regonexer examinar e concloure lo dit fet vostra absencia e contumacia no contrestants. E volem e ab la present vos intimam que tots los damnatges e inconvenients que en temps esdevenidor a nostres regnes terres e vassalls sen poguessen seguir ço que Deus no vulla seran imputats daqui avant a vosaltres e a vostres bens e no a nos: e per tal que aparega en temps esdevenidor manam la present esser a vosaltres presentada de nostra part per los amats consellers mossen Simon Miro batle general de regne de Valencia e per mossen Domingo Masco majordom nostre o per cascun dells e quen façen levar
carta publica per tal quen sia memoria en esdevenidor. Dada en la torra de Bellesguart a XXX dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi
Bernardo Medici et viderunt eam vicethesaurarius et Franciscus Daranda quibus fuit comissa. - Predicta litera fuit facta similis sub eisdem data signo atque mandato et missa predictis ecclesiasticis personis.

viernes, 6 de diciembre de 2019

Esborrem el racisme del llenguatge!

Esborrem el racisme del llenguatge!
 
 
bras de gitano, pastís llarg i enrodillat
 
diners negres, B

Vi negre : vi de tonalitat intensa.

vi negre, tonalitat intensa

Figa de moro : fruita que punxa, ja ja ja !

figa de moro, fruita que punxa
 
 
Extracto de un libro de Jordi Pujol publicado en 1976 donde da su visión sobre la inmigración en Catalunya.
"El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. "
el reino del soneto Jordi Pujol y los andaluces
 
El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual.
 
 
Fernando I de Aragó li díe MORO a Mule Bucayde:
Núm. 7. Reg. 401.

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades.
Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros
nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo:
fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen
Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien
nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven
en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos
et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon
para envestigar et declarar a quien pertenescia por
justicia la succession de los ditos nuestros regnos
a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos
de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la
succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual declaracion nos fue intimada por part de las ditas
nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque
en el regno de Castiella e requierido que deviessemos
tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes
ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos
en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos
los quales en nombre de los parlamientos ciudades
villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su
senyor et veniemos a la nuestra ciudat de
Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos
nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron
gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia
por justicia la dita succession: e las universidades de
nuestros regnos e prelados religiosos condes barones
cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo
con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas
professiones e nos recebieron muy solempnament
assi en la ciudat de Çaragoça como en las
otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos
cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los
quales todos los nuestros vassallos del dito
regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey
et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito
de haverlo por rey et senyor depues de nuestros
dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento
et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna
assin como si desde que nasciemos fueramos rey
dellos et assi mesmo el conde Durgell el
duque de Gandia e don Frederich que demandaven
los ditos nuestros regnos como competitores nos
han obedescido et jurado por su rey et senyor: e
despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat
de Barchinona onde agora stamos en la
qual nos fue feyta la mayor solempnidat que
nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores
en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros
universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han
jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy
caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos
saber porque somos cierto que vos plazera dello
assin como a nos plazeria de todo vuestro bien
et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos
havemos hovido muyt grant plazer alegria
del vencimiento et bienandança que agora sopiemos
que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos
que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado
sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra
honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que
buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro
e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos
scrivades de vuestra salut et bienandança car
en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos
plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que
a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que
havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre
Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel
hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat
de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII
dias de janero del anyo de la natividad de nuestro
Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus.
- Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

jueves, 5 de diciembre de 2019

Fuster, Jordi Pujol

El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…
De Fuster no diuen més que afalacs, se'ls oblida contar que era molt mal escritor i que va tindre que passar de ser un falangiste fasciste i franquiste a donar-se-les d'esquerriste inventant mentires a les ordenes d'eixe ultra dreta que és Jordi Pujol… Fuster era un facha.

Abans de la guerra civil els de esquerres eren valencianistes, els catalanistes que des de molt abans eren d'extrema dreta, des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol i els següents... nos fan creure que ser valencianiste és ser de dretes i catalanista d'esquerres

Ser valencianiste no es ser de esquerres o dretes... es ser valencià.


falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

Andalusía, romans andalús

Si a la Andalusía de abans de la conquista cristiana la mayoría de la poblassió parlabe romans,
¿cóm suposadamen a Valensia y a ses illes Baleàs siríen arabófonos com diuen catalanistes y algún que atre despistat? Pos un atra mentira.

Aleza Izquierdo; Estudios de Historia de la lengua española en América y España, 1999.
 

sábado, 30 de noviembre de 2019

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants. "... Y ara, si voléu, aneusen vosatros, vosatros a soles..., sense la chiqueta."

F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

cort de Spanya, Barchinona, deputats, General

A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.

... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.

En la Barcelona del 1558 sabían que existía una corte de España, pero actualmente hay quien lo ignora o la niega.

 

viernes, 29 de noviembre de 2019

Manipulación, Dirección Política Lingüística Aragón, Instituto Nacional Estadística


Buenos días:
Adjuntamos NOTA de PRENSA, CAPTURAS DE PANTALLA Y ENLACES que documentan totalmente la denuncia.
Muchas gracias.
Escándalo: Manipulación de la Dirección de Política Lingüística de Aragón y el Instituto Nacional de Estadística para que en Aragón se hable catalán.
El pasado 26 de noviembre de 2019 el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón José Ignacio López Susín (de Chunta Aragonesista), compareció ante la Comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón, a petición del Grupo Popular y del consejero de Educación, Cultura y Deporte. Ante las críticas de la oposición, por imponer el catalán en Aragón, López Susín afirmó que:
El Instituto Nacional de Estadística en el Censo de Población y Viviendas de 2011 introdujo en Aragón una pregunta acerca del número de personas que conocían alguna modalidad lingüística. De las encuestas realizadas 87.575 personas dicen que hablan catalán y 3.510 dicen que hablan chapurreau. Esa es la realidad de una encuesta de un instituto oficial, del Instituto Nacional de Estadística”.
Pues bien, desde la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán queremos informar públicamente de las manipulaciones que, tanto desde la Dirección General de Política Lingüística como desde el Instituto Nacional de Estadística (año 2011, Gobierno del PSOE presidido por José Luis Rodríguez Zapatero), se han hecho para ofrecer estos resultados que en absoluto se ajustan lo más mínimo a la realidad.
PRIMERO. La pregunta a la que alude el Director General de Política Lingüística como “pregunta acerca del número de personas que conocían alguna modalidad lingüística” no se formuló así, sino que se formuló de manera totalmente dirigida y condicionada, ya que en la propia pregunta iba la posible respuesta al nombrar en la misma solo “aragonés y catalán”.
Así, la pregunta fue:
“¿Conoce alguna lengua o modalidad lingüística propia de Aragón (aragonés, catalán,…)?
SEGUNDO. El propio Instituto Nacional de Estadística reconoce que las respuestas que indicaban hablar una modalidad local o comarcal las ha agrupado en catalán.
Así, el Instituto Nacional de Estadística ha agrupado en catalán a todos los hablantes que respondieron hablar Fragatino, Azanuyense, Ballobarino, Benaberrense, Fabarol, Fayonense, Literano, Maellano, Mequinenzano, Nonaspino, Saidiné, Santistebense, Tamaritano o Torrentino.
Así consta en el Apartado de Metodología de la encuesta del propio Instituto Nacional de Estadística:
La pregunta sobre el conocimiento de una modalidad lingüística propia de Aragón, es de respuesta única. (…) De esta forma se han creado estas cuatro agrupaciones de modalidades lingüísticas propias de Aragón: Aragonés, Catalán, Chapurreau y Patués.
Se han mantenido las lenguas indicadas en los cuestionarios dada su importancia descriptiva y su riqueza para el análisis, así el Aragonés engloba (Aragonés, Fabla, Cheso, Chistabino, Ansotano, Belsetano, Fovano, Bajo Ribagorzano, Somontanés, Estadillano, Foncense, Grausino, Ribagorzano).
De igual modo se ha hecho con el Catalán que agrupa las siguientes opciones (Catalán, Fragatino, Valenciano, Azanuyense, Ballobarino, Benaberrense, Fabarol, Fayonense, Literano, Maellano, Mequinenzano, Nonaspino, Saidiné, Santistebense, Tamaritano, Torrentino) Además se muestran por separado "Chapurreau" y "Patués" (Patués, Benasqués) porque han sido especificadas como primera opción.)”.
TERCERO. Desde la Dirección General de Política Lingüística (CHA), adscrita a la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón (PSOE), se hace con relación a las lenguas en Aragón. Y es que en la propia web de la Dirección General de Política Lingüística se afirma que:
Según los datos obtenidos a través del Censo de Población y Viviendas de 2011 del Instituto Nacional de Estadística, explotados por el Seminario Aragonés de Sociolingüística

(https://zaguan.unizar.es/record/60448/files/BOOK-2017-009.pdf)
el número de hablantes del catalán en Aragón sería de 55.513 personas.
Si el número de hablantes de catalán en Aragón sería de 55.513 personas, de acuerdo con el Instituto Nacional de Estadística según afirma la Dirección General de Política Lingüística de Aragón, ¿de dónde salen esas 87.575 personas que dicen hablar catalán y esas 3.510 personas que dicen hablar chapurreau?
¡En la encuesta el resultado total de personas que hablan catalán o chapurreau sería de 91.085 personas frente a las 55.313 que asegura la Dirección de Política Lingüística de Aragón que hablan catalán! ¿De dónde salen esas otras 35.572 personas? Por cierto, ni por casualidad los habitantes de las comarcas de la zona oriental de Aragón se acercan a esa cifra de más de 91.085 personas.
Visto todo lo cual, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán manifiesta los siguientes 5 puntos:
1. Las encuestas del Instituto Nacional de Estadística de 2011 sobre las lenguas o modalidades lingüísticas de Aragón a las que hace referencia el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón carecen de credibilidad alguna.
2. Consideramos que, una vez más, Aragón está siendo moneda de cambio entre las negociaciones del Gobierno de España en funciones y de los partidos nacionalistas catalanes.
3. Pedimos al PSOE de Aragón, y a su secretario general y actual presidente de la Comunidad, Javier Lambán, que no cedan ante las presiones catalanistas de Chunta Aragonesista y de Podemos, formaciones ambas coaligadas en el Gobierno de Aragón y prácticamente sin representación en la zona oriental de nuestra Comunidad.
4. Pedimos al Partido Aragonés (PAR), formación que también está coaligada en el Ejecutivo autonómico, que sea valiente y diga claramente lo que la inmensa mayoría de sus militantes, concejales y alcaldes afirman sin complejos en reuniones y actos públicos en la zona oriental de Aragón: NO hablamos catalán.
5. En la zona oriental de Aragón estamos sufriendo muchas presiones, tanto por parte del nacionalismo catalán como por parte de nuestro propio Gobierno autonómico, para imponer la lengua catalana. Si la Dirección General de Aragón (DGA) no rectifica y continúa sembrando la polémica, la imposición del catalán y la división en la zona oriental, nuestra Plataforma, junto con otras tantas entidades de las comarcas del este de nuestra Comunidad, estamos dispuestas a organizar protestas y movilizaciones así como a elevar a la Unión Europea (UE) la denuncia sobre esta situación.

jueves, 28 de noviembre de 2019

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.

- Moneda catalana del s. XVII (o sea, antes de 1700) donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.

 ¿En qué quedamos?

Barcino, civi, 1674, Carol II, rex. (Carolus, Karles, como Puigdemont, o Carlomagno.)

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a


Barcino, civi, 1674, Carol, rex,
 
 

L´estat català.

El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.
 
http://webs.racocatala.cat/cat1714/llibertats.htm
(cada día más imbéciles los del rinconcico catalán.)
 
El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença
fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifich et car cosi:
per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt cara companyona la reyna et los
infants nostres fills erem sans et en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus: e desijants ab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvos axi
affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquets per vostres letres
car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som
fort maravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors
reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia
divinal en los regnes et terres Darago succehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit rey
vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnes ne inferir
en aquells dampnatge ne violencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nos aximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmeses ques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt car frare ne vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnes axi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona
volentat. E sia vostra guarda molt car e
molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XII dias
de janer del any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

 
Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en
Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitud los nomenats en
la dita letra e encara en sa serie innumerables
paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgell don de
vostres predecessors e meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present lo princep se pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no haje evançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memorades lo dictador
de la dita letra nos fore dilatat ne hagra
delectat son coratge en ordonar tal letra
denigrant per sos pler e poder mi e ma casa
quant se vol noli nogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en als hagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria
ne lo signador de la dita letra salva pau
sua hagre stesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mis pertangues ço que no fa crehent a
simpla assercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets
signada ans hagrets seguides les vestigies
dels dits precessors qui han guardat lur linatge
sabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volents
fer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets
per mon sguard que almenys per lo deute tals
letres nom sien trameses car no se
petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominia axi expressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en lo principat no ha loch e
menys del comdat Durgell per ses preheminencies
franqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
ço quels dix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lur importunitat yo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo
fisch quils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sens falla
hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagre fallit ne ha: mas en lurs
contumacia colpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito
preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço
quels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialment envers mi que noy he res a
fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
ben star ho dejats fer. E manme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Ager sots mon sagell secret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII.
- Vostre humil Jayme Darago

Lo rey. - Mestre Vicens

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins
apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi
faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la
unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar.
E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem.
E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que
no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.


Lo rey. - Mestre Vicens



miércoles, 27 de noviembre de 2019

LO REY. Fernando, Ferrando, Aragó, Antequera

Núm. 6. Reg. 2401. Fol. 35.

Lo Rey. - En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalverniapregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.  
LO REY. Fernando, Ferrando, Aragó, Antequera

lunes, 25 de noviembre de 2019

aragonensi lingua

aragonensi lingua

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm. 414. Tom. 22. Fol. 2111. (Actas del Compromiso de Caspe. Hay muchas cartas escritas desde Zaragoza y otros lugares de Aragón con ejemplos claros de la lengua aragonesa de la época, previas al Compromiso, 1412.)

Et incontinenti predicti domini deputati ibidem in dicta ecclesia existentes per organum reverendissimi domini archiepiscopi Terracone presentibus honorabilibus Narciso Astrucii archidiacono Terracone et Dominico Ram priore ecclesie Alcanicii testibus ad hec vocatis et assumptis dixerunt quod cum ipsi descendissent de castro predicto et vellent accedere ad fores ipsius ecclesie ubi paratum erat altare et alia necessaria pro audiendo solemniter missam et sermonem comunicando jurando et alia nonnulla acta peragendo juxta tenorem sexti capitulorum superius insertorum: requisiverunt me dictum Raimundum Bajuli et alios connotarios meos ibidem presentes ut de omnibus et singulis actis que ibi fierent conficerem et conficerentur acta atque publica instrumenta. - Et statim presentibus me Raimundo Bajuli et dictis Paulo Nicholai et Jacobo de Monteforti connotariis meis et testibus infrascriptis et presentibus multum honorabilibus Gondisalvo Roderici de Neyra archidiacono Dalmaçan et Petro Sancii legum doctore ambassiatoribus assertis illustrissimi domini regis Castelle ac Bernardo de Villarig milite et aliis ambassiatoribus dicti incliti domini ducis Gandie superius jam contentis prenarratus reverendissimus dominus archiepiscopus Terracone ibidem aliis suis condeputatis jamdictis personaliter existentibus et audientibus indutus vestibus pontifficalibus ut est moris ante fores ecclesie predicte ad hec ut populus melius et spatiosius staret in platea celebravit missam solemniter: et fuit diaconus dictus Narcisus Astrucii archidiaconus Terracone et subdiaconus venerabilis Bernardus Olzina prepositus ilerdensis et minister venerabilis prior dicte ecclesie de Casp. Et postquam dictus dominus archiepiscopus sumpsit corpus Christi reversus ad alios dominos supradictos condeputatos suos coram altari flexis genibus ordinatos et facta generali confessione per ipsos tradidit cuilibet eorum sacratissimum corpus Christi comunicandum: et primo dicto domino episcopo oscensi secundo priori Cartusie tertio Francisco Daranda quarto magistro Vincentio Ferrarii quinto Berengario de Bardaxino sexto Bernardo de Gualbis qui omnes de manibus dicti domini archiepiscopi corpus sanctissimi Jesuchristi sumpserunt et receperunt devote. Et postmodum perfecta et finita missa fuit posita coram altari quedam crux aurea perulis et lapidibus preciosis ornata in qua dixerunt fore ex ligno vere crucis Christi et quoddam evangelisterium subtus illam: et incontinenti idem dominus archiepiscopus et ex post ceteri predicti deputati singulariter unus post alium per ordinem supradictum flexis genibus jurarunt et voverunt alta et intelligibili voce coram omni populo ibi stante super crucem et sancta quatuor evangelia supradicta manibus uniuscujusque eorum corporaliter tacta unusquisque ejus nomen et cognomen exprimendo in modum sequentem: 
- Yo Pere de Çagarriga arquebisbe de Terragona solemnement et publica faç vot a Deu et a la Verge Maria et a la cort celestial et jur sobre la creu de Jesuchrist et los sants evangelis que en lo negoci de la successio procehire e vertader rey e senyor lo pus prest que rahonablament pore segons Deu et justicia et bona consciencia juxta mon poder et saber ensemps ab los altres segons el poder a ells et a mi donat publicare tota amor hoy favor et temor pregaria preu do gracia o servey o qualsevol sperança de aquells et tota altra sinistra voluntat posposats et remoguts. Item que abans de la publicacio dessus dita no manifestare publicare e obrire a algu qui no sie dels nou publicament o amagada directament o indirecta de paraula o per scrits o ab senyals o ab altre qualsevol enginy o manera la voluntat intencio o proposit de mi o de qualsevol de mos companyons en et deves lo dit acte. 
- Et hiis per eos et quemlibet ipsorum dictis crucem et evangelia supradicta devotissime fuit eorum quilibet osculatus. - Et in predictis fuit differentia ista dumtaxat quod predicti domini episcopus oscensis Franciscus Daranda et Berengarius de Bardaxino votum et juramentum predicta in aragonensi lingua pronuntiarunt: ceteri vero prout superius continetur. 
- Et his omnibus sic peractis dominus reverendus et religiosus magister Vincentius Ferrarii predictis aliis condeputatis suis necnon populo in multitudine copiosa ibidem congregato presentibus et audientibus predicavit solemniter ibidem ante fores ecclesie predicte summendo pro themate verba sequentia: Fiet unum ovile et unus pastor illudque plurimis et diversis rationibus conclusionibus et auctoritatibus ad materiam dicte successionis applicando prossequendo et etiam concludendo.