Mostrando entradas con la etiqueta facha. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta facha. Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de octubre de 2026

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,

Guillem de Balaun ou Balazuc.
2701.

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,



Guillem de Balaun fo un gentils castellas de ves Monpeslier. 
Adretz cavayers fon e bon trobaires. Et enamoret se d'una gentil domna de Gavaudan, que avia nom madona Guilhalma de Javiac. Mot l'amet e la servi; e la dona l'amet tan que l dis e l fes so qu'el volc endreg d'amor.
Guilhem si avia un companho, per nom Peire de Barjac, valens et pros; et amava él castel una avinen dona, na Ivernenca, la cal tenia P. de Barjac per cavayer, e n'avia tot son plazer. Abdui eron drutz d'esta dona. Et avenc se qu'en Peire se corrosset ab sa dona, qu'ela li det comiat, don el s'en anet dolens. En Guilhem si l cofortet mot que no s desesperes, qu'el ne faria patz tantost cant tornaria à Javiac. Mot li fons grans lo termes ans que fos tornatz; e tantost cant en Guilhem fon tornatz, el fetz patz d'en Peire e de sa dona, don Peire fo alegres pus que quan la conques de premier. Don el mezeis o dis à 'n Guilhem. En Guilhem dis qu'el o volia esproar, si'l joi de recobrar s'amia era tan grans co'l premier. E fetz se fort iratz à sa dona, et estet se que no l mandet messatje ni salutz, ni no volc esser en tota l'encontrada d'ela. Don ela li mandet messatje ab letras amorosas, com ela s meravilhava com estava tan de lieys vezer. Et el com fols amans no volc auzir las letras, e fes donar comiat al messatje vilanamen. El messatje tornet s'en dolens comtar à sa dona com era estatz. La dona fon irada, et adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s'en anes à'n Guilhem de Balaun, e que saupes per que era aisi iratz contra ela; e si avia fag res encontra luy que el s'en degues venjar, que ela 'n venria ad esmendamen à son voler.
Lo cavayer s'en anet à'n Guilhem e fon mal recebutz. E can lo cavayer l'ac dic son voler, el dis que no l dissera la occayzo, car el sabia be qu'ela era tals, qu'el non volia esmenda ni l devia perdonar. Lo cavayer s'en tornet e dis o à la dona. Adonc ela l mes en soan del tot; et enaysi ela estet un gran temps.
E can venc jorn, en Guilhem se pensec com per son fol sen el perdia gran joy: montet en caval e venc s'en à Javiac; et alberget ab un borzes, que no volc venir en cort. Ma dona Guilhalma saup qu'el era en vila, e can venc la nueg, que las gens foron colcadas, et ela issi del castel ab una dona et una donzela e venc à l'alberc. E se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun, e venc s'en al lieg on jazia; e mes se de ginolh denan el e bayzet sa benda per lui bayzar, e querec li perdo del tort que non l'avia: et el non la volc recebre ni perdonar. E la dona parti se de lui ab cor que mais no l parles; e penedet se de so que avia fag. Et el remas iratz car avia fach tal folor; et levet se mati e venc s'en al castel, e dis que parlar volia ab ma dona Guilhalma per querre perdo. Madona Guilhalma cant o auzi fes li donar comiat, e dis no l veiria, e fes lo gitar del castel vilanamens. En Guilhem anet s'en trist e ploran; e la dona remas dolenta e penedens de la humilitat c'avia facha. Et enaysi estec lonc temps que la dona no lo volc vezer ni auzir; dont el adonc fes lo vers desesperat que di:
Mon vers mou mercejan.
En B. d'Anduza, qu'era'l melhor hom de la encontrada, saup lo fag d'en Guilhem e de la dona; e montet à caval e venc s'en à Balaun. E parlet ab en Guilhem, e dis li co s podia far qu'el ages tant estat de vezer sa dona. En Guilhem contet li tot lo fag e la foldat que li era venguda. En B. cant auzi la razo tenc s'o à gran isquern, e dis li qu'el ne faria patz: don el n'ac mot gran gaug, cant auzi que s'en volia entrametre.
En B. s'en parti e venc s'en à Javiac, e contet tota la razon d'en G. à la dona, e com el era mot trist e dolent per la folia que s'avia pensada: e comtet li tot l'esquern, com o fes per esproansa. E la dona respos que mot s'en tenia per falhida, car tant s'era humiliada ad el. En B. li dis, que per so li era à perdonar enans, per lo dreg que era sieu el tort d'en G. 
E preget la'n aytan caramen co poc ni saup, que per dieu e per merce li perdones; e qu'ela'n prezes venjansa can li plazeria. E la dona l respos que pus el o volia ela l perdonaria, enaisi que per la falha qu'el fag avia, que se traisses la ongla del det menor; e qu'el la y degues portar ab un cantar, reprenen se de la folia c'avia facha.
En B. d'Anduza, quan vi que alres far non podia, pres comiat; et anet s'en a'n G. e dis li la resposta de la dona. En G. quant auzi que perdon trobaria fo molt alegres; e rendet li gracias, car tan li avia acabat ab sa dona. Tantost mandet per un maestre, e fes se traire la ungla ab gran dolor qu'en sofri; e fes son vers e venc s'en à Javiac, el e mo senher B. Ma dona Guilhalma issi lor encontra: en G. gitet se de ginolhs denant ela, queren merce e perdo, e prezentet li la ongla. Ela fon piatoza e levet lo sus; et intreron se totz tres en una cambra, et aqui ela lo perdonet baysan et abrassan. E retrais li son cantar et ela l'entendet alegramen. 
E pueys ameron se pus fort trop que non avian fag enans.

2701, 7225-6.

Mon vers mou mercejan ves vos,
No per so, domna, qu'entenda
Que ja merce de meus prenda:
Tant es lo forfaitz cabalos,
Per qu'ieu si be m destrui no m planh.
Mas pos mi meteis ai perdut
E vos, que m faitz plus esperdut,
Si m pert mas paraulas be s tanh.

Tant es mos afars perilhos,
Qu'ieu no sai co m'i emprenda;
Que pregars qu'om no l'entenda 
Val pauc ad home sofrachos, 
Per qu'es dregz que malastruc s lanh.
E pois per home recrezut
Aug dir qu'anc dieus no fetz virtut:
Per qu'ieu prec ses cug de gazanh.

Be sai fallitz soi ad estros
E noi a mas qu'om me penda, 
Qu'ieu no soi qu'en dreg contenda: 
Pero be sai si'l premier fos, 
Dretz fora no m cregues companh. 
Mas si'l forfaitz fosson mort tut, 
Qu'om non agues merces avut, 
Mort e delit en foran manh.

Mala vengues aquel sazos,
Que mot crei que car lo m venda; 
Et està ben qu'ieu aprenda 
En qual guiza viu besonhos, 
Quar ges tan ric joi no m'atanh. 
Mas no sai co m'es avengut, 
Las! non avia 'l ben saubut. 
Aras lo sai, per que m complanh.

Domna, si ma mort vos es pros,
Ja non er qu'ieu me defenda
Ni no m'auretz major renda;
Et a'n pro qui es poderos
De celui vas qui a cor gran,
Et a l'ops que merce l'ajut;
Quar non es à merce tengut
Aisso en que'l poder sofranh.

Ai! las, ta mala fui iros
Quan baisset vas me sa benda,
E m quis francamen esmenda
De so don degr' esser cochos;
E m fi pregar d'avol barganh,
Don m'a mil vetz lo cor dolgut:
Qu'era m tengr' ieu per errebut
Si m saludes com un estranh.

Domna, si tot no m tanh perdos,
No laissarai nous mi renda
E mas mas no vos estenda,
Que merces vens los mals e'ls bos.
E si pietatz tan vos franh,
So qu'ieu non esper ni no cut,
Que m perdonetz tort conogut,
Si mais cai no m levetz del fanh.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

sábado, 6 de diciembre de 2025

Fuster, Jordi Pujol

El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…

De Fuster no diuen més que afalacs, se'ls oblida contar que era molt mal escritor i que va tindre que passar de ser un falangiste fasciste i franquiste a donar-se-les d'esquerriste inventant mentires a les ordenes d'eixe ultra dreta que és Jordi Pujol… Fuster era un facha.

Abans de la guerra civil els de esquerres eren valencianistes, els catalanistes que des de molt abans eren d'extrema dreta, des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol i els següents... nos fan creure que ser valencianiste és ser de dretes i catalanista d'esquerres…

Ser valencianiste no es ser de esquerres o dretes... es ser valencià.

falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

viernes, 1 de marzo de 2024

Fatz - Fazio

Fatz, s. f., lat. facies, face, figure, visage.

Sa fatz fresca cum rosa par.

(chap. La seua cara pareix una rosa fresca.)

Carme Junyent; Sa fatz fresca cum rosa par.

B. de Ventadour: Quan lo boscatges.

Sa face paraît fraîche comme rose. 

Adv. comp. La visio de Deu,... l'aurem e la veirem faz e faz.

(chap. La visió de Deu,... la haurem y la vorem cara a cara; vis a vis.)  

Trad. de Bède, fol. 14. 

La vision de Dieu,... nous l'aurons et la verrons face à face.

ANC. CAT. Faç. ESP. Faz. PORT. Face. (N. E. inglés face.)

2. Facia, Fassa, Facha, s. f., face, visage, figure.

En ayci que li filh d'Israel non poguessan entendre a la facia de Moysen. Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

De telle sorte que les fils d'Israël ne pussent se tourner vers la face de Moïse.

La fassa fresca de colors.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

La face fraîche de couleurs.

Quan vei la gola e la facha 

Plus blancha que neus sobre glacha.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je vois la gorge et la face plus blanche que neige sur glace.

IT. Faccia.

3. Faichon, s. f., face, figure, visage.

Pros domna, en ma faichon par

Con ieu ard per vos et aflam.

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Méritante dame, il paraît en ma face comme je brûle pour vous et suis enflamme.

4. Facial, adj., facial, de la face.

Facial beleza. Eluc. de las propr., fol. 177. 

(chap. Bellesa fassial.)

Beauté de la face. 

ANC. ESP. Facial.

5. Facialment, adv., en face, face à face. 

Proz om fo Moyzes c'ab Dieu facialmens 

Parlet, cant el li det la ley e'ls mandamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Moïse fut un homme sage qui parla face à face avec Dieu, quand il lui donna la loi et les commandements.

Vezo Dieus facialment. Eluc. de las propr., fol. 10.

Voient Dieu en face.

CAT. Facialment. ANC. ESP. Facialmente. IT. Faccialmente.

6. Superficia, s. f., lat. superficies, surface, superficie.

Entro que sia comburida la superficia de la codena, la qual es ayssi cum fuelha de mirta. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

Luiset, Chum, gorrino, Valjunquera, mondongo, matansa


Jusqu'à ce que soit brûlée la surface de la couenne, laquelle est ainsi comme feuille de myrte.

La extremitat de cors vizible, dita superficia.

(chap. La extremidat del cos vissible, dita superfissie.)

Eluc. de las propr., fol. 262. 

L'extrémité de corps visible, dite surface. 

CAT. ESP. PORT. IT. Superficie. (chap. superfissie, superfissies;  superfissial, superfissials.)

7. Superficiari, adj., lat. superficiarius, superficiaire.

Aquel om que a una maison sobre la terra d'altrui, e que es apelatz superficiaris.

Trad. du Code de Justinien, fol. 85. 

Cet homme qui a une maison sur la terre d'autrui, et qui est appelé superficiaire. 

ESP. Superficiario.

8. Faicha, s. f., peinture, fard.

Loc. En Bertranz men coma faicha.

Ogiers: Era quan. 

Le seigneur Bertrand ment comme peinture.

9. Affachamen, s. m., artifice, déguisement, fard.

Sa bella cara plazen

On anc no hac affachamen.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Son beau visage agréable où oncques n'eut déguisement.

De rethorica sai, per bels afachamens, 

Colorar mas paraulas.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par beaux artifices de rhétorique, je sais colorer mes paroles. 

CAT. Afaytament. ANC. ESP. Afeitamiento.

10. Afachar, v., déguiser, farder, peindre. 

Subst. Morgues, penhers ab afachar

Lor fai manhs colps d'avals sofrir. 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Moine, peindre avec farder leur fait souffrir maints coups d'en bas. 

Part. prés. Aras veyrem parer fenhen et afachan, 

Anar d'artelh a pe, e poiar estruban.

Sordel: Sel que m. 

Maintenant, nous (le) verrons paraître feignant et se déguisant, aller sur l'orteil à pied, et monter s'appuyant.

Part. pas. Truans ribautz afachatz, que mostron e presenton davan la gen totas lurs malautias, per cant que sion laias e abhominablas, per inclinar ad ells la compassion de la gen.

V. et Vert., fol. 87. 

Vils ribauds déguisés, qui montrent et présentent devant la gent toutes leurs maladies, pour combien qu'elles soient laides et abominables, pour incliner à eux la compassion de la gent.

Fig. Paraulas afachadas e mayestradas. V. et Vert., fol. 88.

Paroles déguisées et calculées. 

CAT. Afaytar. ESP. Afeitar.

11. Esfassar, v., effacer.

Si no s' en volon giquir, 

Ieu las anarai esfassar.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si ne s'en veulent désister, j'irai les effacer. 

Fig. Lo flagels esfassa la colpa.

(chap. Lo fuet borre (desfá, anule) la culpa (falta).)

Trad. de Bède, fol. 68.

Le fouet efface la faute.

Part. pas. Fora bos que no fos oblidatz

Tan ricx mirals, qu' er breumen esfassatz.

Guillaume de S. Didier: El temps quan.

Il serait bon que ne fût oublié si puissant miroir, vu qu'il sera bientôt effacé.

La promissions es esfasada. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

La promesse est effacée.

12. Desfassar, v., effacer.

Part. pas. Ges non es lo crim desfassatz, 

Can malvat plait es adobatz.

Libre de Senequa.

Point n'est le crime effacé, quand mauvais procès est arrangé.

13. Efigiar, v., effigier, représenter, figurer.

Es la razo que aquest mes en forma de mazelier... sia efigiat.

Eluc. de las propr., fol. 125.

C'est la raison que ce mois... soit représenté en forme de boucher. 

ANC. ESP. Efigiar. IT. Effigiare.

 

Fauni, s. m., lat. faunus, faune. 

Faunis, autrament ditz satiris.

(chap. Faunos, tamé dits sátiros; atramen, d' un' atra manera.)

Eluc. de las propr., fol. 250.

Faunes, autrement dits satyres.

ESP. PORT. IT. Fauno.

 

Faus, s. m., lat. falx, faux.

Olivier los abat cum hom fai am faus blat.

(chap. Olivier los abatix (tombe) com se fa en fals lo blat.)

Roman de Fierabras, v. 266.

Olivier les abat comme on fait le blé avec la faux.

CAT. Fals, faus. ESP. Falce (hoz). PORT. Fouce. IT. Falce. (chap. Falz, fals; falseta, falsetes, falsilla, falsilles.
Los muixons falsilla, falsilles tenen forma de fals; són com les oronetes, en castellá vencejo.)

fals, falz; faux; falce; hoz

2. Falsar, s. m., faussart.

Lansar acconas e falsars.

V. de S. Honorat. 

Lancer piques et faussarts. 

ANC. FR. D'un fausart tel cop li douna

C'où fons dou fossé le rua... 

Ki lors véist Renart capler 

D'un grant fausart et gent ocire. 

Roman du Renart, t. IV, p. 198 et 336. 

Qui plus sont trençant d'un fausart.

Roman du comte de Poitiers, v. 562.

3. Fausso, s. m., fauchon.

Lansas e brans e cotels e fausso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Lances et glaives et couteaux et fauchon.

4. Faucilha, s. f., faucille.

O apcha esmoluda o faucilha o pilo.

Guillaume de Tudela. 

Ou hache émoulue ou faucille ou dard. 

CAT. Falsilla. PORT. Foucinha. IT. Falcinola.

5. Falcidia, s. f., lat. falcidia, falcidie.

La falcidia qu' el paire o la maire o las autras sobiranas personas son destrechas de laissar a lors effanz, so es la tersa partz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

La falcidie que le père ou la mère ou les autres personnes supérieures sont obligées de laisser à leurs enfants, c'est la troisième partie.

La lei falcidia. Statuts de Montpellier de 1204.

La loi falcidie. 

CAT. ESP. IT. Falcidia.

6. Defalquar, v., lat. defalcare, défalquer.

Non defalquar que la XVI partida.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. I. 

Ne défalquer que la seizième partie. 

CAT. ESP. (desfalcar) Defalcar. PORT. Desfalcar. IT. Diffalcare.

(chap. Desfalcá, fé un desfalc, desfalcs.)

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable; desfalc

 

Fava, s. f., lat. faba, fève.

Favas a desgranar. Marcoat: Mentre m. 

Fèves à écosser.

Manjavan gros pan e favas am de sal. V. de S. Honorat.

(chap. Minjaben pa gros y fabes en sal.)

Mangeaient gros pain et fèves avec du sel. 

Una emina de favas, cad an.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXXIV, fol. 229.

Une émine de fèves, chaque année.

CAT. ANC. ESP. Faba. ESP. MOD. Haba. PORT. IT. Fava. (chap. Faba, fabes o fava, faves. Pompeyo Fabra o cap de faba.)

Pompeyo Fabra, gramática, català

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Favieira, s. f., lat. fabarium, champ de fèves.

Espaventalh de favieira.

Folquet de Lunel: Per amor.

Épouvantail de champ de fèves.

CAT. Fabar (N. E. tanto faba como fabar, con b). ESP. Habar. PORT. Faval. (chap. Faberal, cam de fabes.)

 

Favar, adj., favart.

Hom li deu la grailla mostrar 

O caucala o colomb favar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

On lui doit montrer la grolle ou la corneille ou le pigeon favart.

 

Favilla, s. f., lat. favilla, étincelle. 

Ni en autre honor mondan tornant coma favilla.

Lo Despreczi del mon. 

Ni en autre honneur mondain tournant comme étincelle.

Favilla... pren so nom de fovere. Eluc. de las propr., fol. 132.

Favilla (étincelle)... prend son nom de fovere. 

ESP. Favila (pavesa, ceniza del fuego apagado; chispa). IT. Favilla. 

(chap. purna, chispa.)

 

Favoni, s, m., lat. favonius, Zéphyr, vent de l'ouest.

Dos vens collaterals, dels quals... apelam... segon Zephir, et es apelat Favoni. Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux, desquels... nous appelons... le second Zéphyr, 

et il est appelé vent de l'ouest. 

ESP. PORT. IT. Favonio.

 

Favor, s. f., lat. favor, faveur.

Quar a lurs amics, per favor, 

A tort et a desmezura, 

Jutgaran l'autrui drechura.

Brev. d'amor, fol. 121. 

Car à leurs amis, par faveur, à tort et à violence, adjugeront la justice d'autrui. 

CAT. ESP. PORT. Favor. IT. Favore. (chap. favó, favós, favor, favors.)

2. Favorable, adj., lat. favorabilis, favorable.

Per so quar non era estatz favorables a Karle.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 120. 

Parce qu'il n'avait pas été favorable à Charles.

CAT. ESP. Favorable. PORT. Favoravel. IT. Favorabile. (chap. favorable, favorables.)

3. Fautor, s. m., lat. fautor, fauteur. 

Contra 'ls heretges e contra lor fautors. 

Condamnet aquest... e sos fautors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174 et 53.

Contre les hérétiques et contre leurs fauteurs. 

Condamna celui-ci... et ses fauteurs. 

CAT. ESP. PORT. Fautor. IT. Fautore. (chap. fautó, fautor, fautós, fautors, fautora, fautores; compinche, compinchat, ajudadó, etc.)

 

Fazio, s. f., basse-lat. fazio, métairie, ferme.

Laissi a 'N Arnal, mo fraire, la fazio de la Vigernia, ab sos apertenemens.

Laissi al dih B. Gasc, mo bot, tota la fazio de la Bernardia.

(chap. Li dixo al dit B. Gasc, mon nebot, tota la masada, granja, de la Bernardia.)

Test. de Bertrand Gasc, du XIIIe siècle.

Je laisse au seigneur Arnal, mon frère, la métairie de la Vigernie, avec ses appartenances.

Je laisse audit B. Gasc, mon neveu, toute la métairie de la Bernardie.

espantapájaros, nino, ninot, granja

jueves, 5 de diciembre de 2019

Fuster, Jordi Pujol

El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…
De Fuster no diuen més que afalacs, se'ls oblida contar que era molt mal escritor i que va tindre que passar de ser un falangiste fasciste i franquiste a donar-se-les d'esquerriste inventant mentires a les ordenes d'eixe ultra dreta que és Jordi Pujol… Fuster era un facha.

Abans de la guerra civil els de esquerres eren valencianistes, els catalanistes que des de molt abans eren d'extrema dreta, des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol i els següents... nos fan creure que ser valencianiste és ser de dretes i catalanista d'esquerres…

Ser valencianiste no es ser de esquerres o dretes... es ser valencià.


falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

jueves, 13 de diciembre de 2018

miércoles, 30 de agosto de 2017

facha

Facha !!!
facha, catalán, independiente, país vasco, estelada, Ikurriña, bandera España, txapela, barretina 
 
No cal portá la bandera de España , sol que defengues lo teu país (lo mateix que lo de ells, només ne tenen un) ya eres un facha per a independentistes, catalanistes, batasunos, catabatasunos.
 
catabatasuno, rey, Otegui
 

Qué es el fascismo? (esta gente de El Orden Mundial está muy mal informada)

El fascismo es una ideología, movimiento y sistema de gobierno totalitario de extrema derecha (JA, JA, JA, Hitler y Mussolini eran socialistas) surgido en el periodo de entreguerras.

Se opone a la democracia, el comunismo, el liberalismo y la internacionalización. Defiende la superioridad de la raza y la patria, y la necesidad de emplear la violencia contra los que considera enemigos de la nación. Los regímenes fascistas han tenido rasgos personalistas, militaristas y corporativistas.

El concepto proviene de la palabra latina fasces, nombre de las insignias que portaban los magistrados de la antigua Roma como símbolo de autoridad. Aunque no existe un único tipo de fascismo, en líneas generales cuando llegan al poder los líderes fascistas crean un Estado nacionalista, totalitario y de partido único, al frente del cual se presentan como salvadores. El partido moviliza a la sociedad mediante un discurso demagogo y la organiza de forma corporativa en unidades sociales — familia, sindicato, patronal, partido y asociaciones —, controladas por el Estado.

Reyes Católicos, símbolo, fasces, fascistas
Reyes Católicos, símbolo, fasces, fascistas

Los regímenes fascistas se implantaron en Europa durante la primera mitad del siglo XX y desde entonces distintos Gobiernos han adoptado algunas de sus formas. El primer régimen fascista fue la Italia de Benito Mussolini, quien acuñó el término en 1919, y le siguieron la Alemania de Adolf Hitler (1933-1945) y la España de Francisco Franco Bahamonde durante su primer decenio (1939-1949). Algunos dictadores en América Latina, contemporáneos y posteriores, emularon parte del modelo.