Mostrando entradas con la etiqueta barretina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta barretina. Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de mayo de 2020

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. 

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en lo qual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou expost e notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer lo que deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la dispuscicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell (se lee cousell) per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre lo qual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita ab la cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.
Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del
dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlech X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix «hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuçes tan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen (se lee estignesen, la u y la n se confunden en varios sitios) jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portar a la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni ab creu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit cors e metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veura tiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit cors a coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura. /Nota: estependiats: Stipendium (alemán) : beca, ayuda económica /.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre. / Nota: çathi : satén : (nights in white) satin : vellut : terciopelo. /
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.
/Nota: fasteyar : festejar : festejá : fiesta. Pascha : Pascua. Algu no gosas : nadie osara u osase. /

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual lahora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mes en la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en los quals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengueta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

domingo, 6 de enero de 2019

los reixos de Orient eren cataláns

los reixos de Orient eren cataláns


FALSEDAT HISTÓRICA.
Demà ès es dia dels reis, per lo tant avui farem una aclaració molt important an es respecte. Segons es nacionalcatalanisme Catalunya va tenir dotze reis, resumint-los d'aquesta manera:
<Des naxements, noces, defuncions, enterraments dels reis catalans, ............ 41 a Catalunya, 6 a València, 4 a Castella, 4 a Aragó, 2 a Nàpols i la resta 5 a tot arreu. Es panteó reial es a Poblet, Catalunya. ¿Per què deu esser ?.>>
Lo més curiós i mal d'entendre d'aquesta gent ès que s'equivoquen de número, Catalunya no tengué dotze reis, sinó quinze, pes camí s'han dexat en Melchor, en Gaspar i en Baltasar. 😂😂😂😂

barretina

domingo, 2 de diciembre de 2018

assessino de Kennedy catalá

assessino de Kennedy catalá



Aunque solamente permaneció mil días en el cargo, del 20 de enero de 1961 al 22 de noviembre de 1963, pocos presidentes americanos han dejado una huella tan profunda como John Fitzgerald Kennedy. Su matrimonio con Jacqueline Bouvier /Bouvier com Marge Simpson/ y las radiantes imágenes de la idílica familia ocultaron las peculiaridades de su vida privada, a la vez que engrandecieron una glamurosa presidencia que se truncó, un mediodía de otoño, con su asesinato. El secretismo de las agencias de inteligencia, la muerte del principal sospechoso y las conclusiones de la Comisión Warren alentaron todo tipo de teorías conspirativas sobre los instigadores y otros autores materiales de su muerte. Tras dos comisiones de investigación directa al más alto nivel, tres comisiones indirectas, un juicio, una ley federal de recopilación de datos y centenares de libros, todavía quedan lagunas sobre las circunstancias que rodearon el atentado. Las últimas desclasificaciones de documentos apoyan la tesis de que el asesinato fue tramado por poderosos mafiosos. Sin embargo, 50 años después del magnicidio, el caso sigue abierto.


miércoles, 30 de agosto de 2017

facha

facha , catalán independiente, país vasco, estelada, ikurriña,bandera España

No cal portá la bandera de España , sol que defengues lo teu país (lo mateix que lo de ells, només ña un) ya eres un facha per a independentistescatalanistes , batasunoscatabatasunos :

catabatasuno, rey, Otegui




martes, 23 de mayo de 2017

barretina, barret, berret, béret, boina, birrete, gorra

barretina, barret, berret, béret, boina, birrete, gorra

En chapurriau: gorra torta pera caps verts.

barretina, barret, del inglés beret o fransés béret, gascón berretboina, gorra. 
Valderrobres tamé ña un Beret, pastó de ovelles, carnissé.
Pepe es lo seu pastó.

Birrete.

de gorra: gratis, beure o minjá sense pagá. Lo que u fa té una influensia clara catalana.



maneres de du la barretina, barretina, barret, vermell, roig

alguns la porten tapanse los ulls, total, Puigdemont ya mos guíe

Uc de la Bacalaria ya ne portabe una de roija

Uc de la Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie


BARRETINA 
f. 


|| 1. Barret en forma de bossa llarguera. Vna barratina de criatura, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Barratines de seda, val la dotsena sis lliures; Barratines de llana enfortides, val la dotsena dos lliures sinch sous, Tar. preus 21. A ran del cércol vermell de la barretina, girada del revers, li blanquejaven els cabells, Víct. Cat., Ombr. 11. 

|| 2. La funda que posen dins el capell, davall el suador (Palma). 

|| 
3. Flor de rosella (Empordà). «Un camp de barretines»: un camp de roselles florides (Llofriu). 


|| 
4. Tirar la barretina un pastor a una ovella: tirar-li una pedra (Ripoll). “Oh, respon el pastor, una ovella volia saltar a l'hort i li he tirat la barretina”. L'amo ja sap que el pastor vol dir que l'ha camatrencada amb un cop de roc, Catllar, 16 vii-1921. 


|| 
5. a) Passar una cosa per la barretina: passar pel cap, acudir una idea (Llofriu).—b) No cabre a la barretina: no esser una cosa comprensible, no semblar vera (Vallès, Penedès). 


|| 
6. Peça suplementària que el terrisser superposa a la peça que ha de treballar, quan aquesta és més alta del que permet la resistència del fang (La Bisbal). 


|| 
7. pl. Les flames que surten pels forats superiors del forn de terrisser (La Bisbal).
    Cult. pop.
La barretina és la peça més típica de la indumentària popular masculina a Catalunya. Sol esser de llana, feta amb agulles llargues com les de fer calça. La llargària o fondària és variable: en general és de dos a quatre pams, i es pot dur amollada en tota sa llargària o bé doblegada sobre el cap. Duent-la doblegada, n'hi ha que la duen plana i altres que la duen de garbío sia tombada a un costat. La part extrema o més fonda es diu el niu. Els colors dominants són el vermell (barretina vermella) i el morat (barretina musca); també n'hi ha de negres per dol, que solen esser la mateixa barretina vermella amb enforro negre, que es giren en cas d'haver de dur dol (barretina de dos intents). A més de les barretines grosses ordinàries, hi ha aquestes varietats:a) Barretina d'escórrer fesols barretina d'arròs i fideus: és petita, de forma cònica, amb una borla al cap (Empordà).—b) Barretina de xeixa: la de cotó, blanca o de color variat, que duen per dormir (Olot, Torelló, Vic, Pinós).—c) Barretina de mariner: és vermella i no molt llarga, i l'usen els mariners.—d) Barretina de capellà: barret de punt de seda negra que duen els capellans.—e) Barretina de notari: barret petit de color fosc i amb ratlletes al voltant del front (Llofriu).
    Fon.: 
bərətínə (Ross., Conflent, Empordà, Olot, Vic, Lluçanès, Vallès, Barc., Tarr., Bal.); bərətínɛ (Puigcerdá); baretína (Vall d'Àneu); baretínɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell).
    Intens.:
—a) Augm.: barretinassa.—b) Dim.: barretineta, barretinot, barretinota, barretinola.
    Etim.: 
derivat de barreta. Barrette fransés.


http://etimologias.dechile.net/?birrete




catalá típic, ulls clas, aspecte de Godo, afeitat, no sigue que li diguen, catalá en bigot ojo muixonot
catalá típic, ulls clas, aspecte de Godo, ben afeitat, no sigue que li diguen, "catalá en bigot, ojo muixonot"

Classic Art Poster - Farmer with 'Barretina' by Santiago Rusinol 24 X 17.5
Classic Art Poster - Farmer with 'Barretina' by Santiago Rusiñol 24 X 17.5

Barretina es el típico gorro catalán de lana en forma de bolsa, de color rojo o morado, y a veces con una franja negra alrededor de la abertura, que en su origen se asociaba a marineros y judíos. Se la ha relacionado también con el gorro frigio rojo utilizado desde 1789, tras la Revolución francesa, por los republicanos, simbolismo que pronto se extendería por Europa y los nuevos estados americanos.
En sus diferentes variantes se extendía por un buen número de pueblos marineros cristianos del Mediterráneo como Cataluña, Valencia, Ibiza, Alta Provenza, Sicilia, Córcega, Cerdeña, parte de Nápoles y de los Balcanes y en algunas zonas de Portugal.

En Cataluña e Ibiza los hombres llevaron barretina hasta finales del siglo XIX, especialmente en las zonas rurales. Aunque la barretina ha caído en desuso en la vida cotidiana, sigue estando considerada como un símbolo catalanista y se utiliza en actos folclóricos de identidad cultural, como los bailes de sardanas o en las figuras de los belenes, como lo caganer. Como tocado indumentario aparece en la iconografía de personajes tan dispares como Jacinto Verdaguer o Salvador Dalí , Papá Pitufo.

Papá Pitufo era catalán, de Batea particularmente, un pueblo de Tarragona famoso por su vino, cantado incluso por Quico lo Cèlio, lo Noi y lo Mut de Ferreríes.



Enric Riba y García sosté la teoria que l'origen de la barretina és el barret frigi, i en relació amb això, argumenta que les proves gràfiques que es troben de la presència de barrets frigis a la història d'Amèrica, es deuen al fet que els catalans foren els veritables descobridors d'aquest continent i els seus primers colonitzadors europeus.
A Catalunya la barretina es va començar a fer servir a la segona meitat del segle XVII i a partir de 1565. Els homes catalans en van dur fins al segle XX, especialment a les zones rurals. La barretina ha caigut totalment en desús en la vida quotidiana. Tot i això, és considerada un símbol de catalanitat, i s'utilitza habitualment en actes folklòrics, com les ballades de sardanes, o a les figures del pesebre, com el caganer.
Els personatges que més han popularitzat la barretina al segle XX són segurament Jacint Verdaguer, Salvador Dalí y Arturo Quintanilla y Fuentecilla. Les seves variacions també s'utilitzen a l'escenificació d'alguna òpera ambientada a Nàpols. La barretina és una lligadura pròpia dels homes catalans, mentre que les dones portaven rets o gandalles.

La barretina és una lligadura tradicional catalana de llana de borregos catalans, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb un rivet negre a l'extrem. Segurament deriva de l'antic barret frigi per bé que és difícil de demostrar. Es feien servir barrets similars a gran parts dels pobles mariners cristians del Mediterrani tals com l'Alta Provença, Sicília, Còrsega, Sardenya, part de Nàpols, part dels Balcans i a Portugal.
El barretinaire era el fabricant de barretines. En aquests versos del gran poeta català Jacint Verdaguer lamenta la desaparició de la barretina mitjançant aquest personatge:
Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí;
des de Nàpols a Marsella
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
  • Barretina d'arròs i fideus o d'escórrer fesols: petita, cònica i amb una borla al cap. Típica de l'Empordà.
  • Barretina de capellà: de punt de seda i negra, la duien els capellans.
  • Barretina de dormir: de roba blanca.
  • Barretina de dos intents o dos cairellsbarretina vermella amb el folre negre que es pot girar en cas d'haver d'anar de dol.
  • Barretina de garbí o plana: la que es podia dur plegada.
  • Barretina llarga: la que es deixa caure per l'esquena.
  • Barretina de mariner: vermella, poc llarga i típica dels mariners.
  • Barretina musca: la que té el color morat com a dominant.
  • Barretina de niu: es porta aixafada a la punta.
  • Barretina de notari: petit, de color fosc, i amb ratlletes al voltant del front.
  • Barretina vermella: la que és roja unicolor.

Lluch, Ernest «La revolució industrial a la Garrotxa (1777-1822)». Annals de l'Institut d'Estudis Geronins, 25, 2, 1981, pàg. 198-199. «(...) gorres molt semblants a la barretina eren emprades a diverses parts de la Mediterrània. La dificultat en precisar què és una barretina, un barret o una gorra és considerable. La barretina fou començada a utilitzar en la segona meitat del segle XVII (J. Danès) i a partir de 1565 (Joan Coromines). Existeix d'una manera molt semblant a Portugal, a Occitània i entre la marineria napolitana. (...) No coneixem una tipologia rigorosa de barretines, (...)»