Francesc Franc B.

Mostra de algúns Tweets de Francesc Franc B.

(cuenta parodia : Francisco Franco Bahamonde)

Professor, historiador, 

@UPFBarcelona

. De Falset, Tarragona. La revolució dels somriures, autor de #UnInventCatalà🎗

https://twitter.com/cescfrancb

Algunes persones diuen que Novac Djokovic és un antivacunes perquè el seu nom és acrònim de No-Vacunes (Novac) i de Jo soc Covid (Djokovic). Això és mentida, perquè aquest tennista és català, perquè va néixer en Terrassa, i el seu veritable nom és Nicolau Jou Coll Vic.

La cavalcada de Reis Mags de Cadis, Espanya, és un invent català que els gaditans ens han robat. La idea, del firaire de Girona, Gavá Alt Cadals de Reis, era matar de por els nens espanyols per acabar amb l'Espanya del futur. Malauradament, els gaditans s'han apropiat de la idea.

Fa una mica més de dos anys que els feixistes de l'ABC em van treure a la premsa per riure's de mi i de tot (tota) Catalunya. 

El califa Adriá Ramón y la «senyera» en la Mezquita: la disparatada apropiación de Córdoba por Cataluña https://sevilla.abc.es/andalucia/cordoba/sevi-califa-adria-ramon-y-senyera-mezquita-simpatica-apropiacion-cordoba-cataluna-201912262111_noticia.html#vca=amp-rrss-inducido&vmc=abcdesevilla-es&vso=tw&vli=noticia.foto vía 

@abccordoba

Coneixerá Francesc Franc lo himne feixista de ERC?

Nadal, paraula catalana, (natale italiano) celebració que es va difondre per el món cristià des de Catalunya. El nen Jesús va néixer a Blanes i es va criar a Maçanet, d'aquí Jesús de Maçanet, i al portal de Blanes van arribar els tres germans Bassat, molt "macos": Melcior, Gaspar i Berto Bassat.

La nit de Reis és una creació catalana. La va inventar l'escriptor català Lleó Reis Majos en la seva novel·la sobre el Messies català "Jesús de Maçanet". En ella, explica com al portal de Blanes van arribar els tres germans Bassat, molt "macos": Melcior, Gaspar i Berto Bassat.

Cristina Pedroche no és de Vallecas. Aquesta bellesa és catalana, de Viladecans, Barcelona. El seu nom veritable és Cris Tinet Pere i Roig, i el vestit el va comprar a l'outlet de Viladecans, en la ferreteria del seu amic Sixt Cotxe, amb el qual es va menjar el raïm de la sort.

El davanter del Borussia Dortmund, Erling Haaland, és català i el seu veritable nom és Eric Alt Lany. Com és de l'Espanyol ha renunciat a fitxar pel Barça. El club (de putes), al seu lloc, fitxarà Alvar Morà i Tant, independentista, el somni del qual sempre va ser jugar a l'equip blaugrana.

La variant Ómicron de la COVID-19 és catalana (Javier Mariscal ya lo predijo con su COBI).

El seu creador, el biòleg i enginyer genètic independentista Bari Any Oms i Crom, de Colera (Girona), pretenia crear un cep més agressiu per a eliminar a tots els espanyols. No obstant això, ha fracassat:
la Ómicron és poc letal...

La UEFA Europa League és un invent català. La va crear el directiu del FC Barcelona Huè Fals Llurò Pals Lligs. La seva idea era guanyar una competició pròpia, ja que el Reial Madrid sempre els deixava sense la Champions League. Tot i això, el Sevilla va acaparar tots els títols.

El dia de la Immaculada és català. En 1585 les tropes catalanes assetjades per les espanyoles a Montserrat van trobar una taula de la Immaculada Concepció al costat del pont de Monistrol. Un miracle els va donar la victòria i la Immaculada es va convertir en patrona de Catalunya.

L'atac de Pearl Harbour va ser un invent català. L'estrateg militar de Vic, Pere Gar Bru, va planejar un atac de l'aviació catalana sobre la flota espanyola atracada a Puerto Banús. Al crit de "fora, fora", va començar el bombardeig, que va ser un èxit total i inoblidable.

El Dia de la Constitució Espanyola és #UnInventCatalà. Ho va crear el 6 de desembre de 1714 un català rebel a la corona espanyola, Eli Díaz Delà Com-Intuïcions, d'Olot. La seva intenció era tendir una emboscada al rei d'Espanya, Felip V, en un acte a Barcelona, però va fracassar.

&c.....

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.
- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
 ¿En qué quedamos? 

Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a

L´estat català

El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.

http://webs.racocatala.cat/cat1714/llibertats.htm

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.  

Cataluña abáns de 1714

Cataluña abáns de 1714 ere un estat tan independén que a les seues normes legislatives mensionaben que formabe part de España y se sometíe al seu rey.

catazombies

1714, Colom català, viure lliure, cup, esquerra, ANC, Ómnium, Generalitat de Catalunya, tv3%, CIU, independència, escola en català, volem votar, Da Vinci català, Espanya ens roba, cadena humana,  

1714, REFRESCANDO LA MEMORIA A LOS ADOCTRINADOS

Artículo de FB de Fernando Pacheco Herrera

REFRESCANDO LA MEMORIA A LOS ADOCTRINADOS:

En 1714, Barcelona era un poblacho de 37 mil habitantes, Madrid tenía 120 mil habitantes. Cádiz, Sevilla, Bilbao..., eran ciudades que duplicaban en habitantes y riqueza a Barcelona.
El comercio de Indias estaba monopolizado por los puertos del antiguo Reino de Castilla y Cataluña era una de las regiones más miserables de España. El denostado Borbón cambió el destino de las mercaderías al puerto de Barcelona, los puertos atlánticos se empobrecieron y Barcelona subió como un trueno. En 50 años cuadruplicó su población, a finales del siglo XVIII tenía 130 mil habitantes, y toda Cataluña emergió de la pobreza. Nos deben una.

El denostado Borbón puso el comercio de esclavos desde África a las Indias, en manos de la burguesía catalana, en régimen de monopolio. Los ingentes beneficios de este vil comercio sirvieron para montar la incipiente industria textil catalana. Nos deben dos.

Durante el siglo XIX y primer tercio del siglo XX, el denostado Borbón protegió a la incipiente y poco competitiva industria textil catalana aplicando unos aranceles aduaneros exorbitantes a los paños ingleses y flamencos. Una vara de paño flamenco pasó de costar 2 pesetas a costar 6 pesetas, así los paños catalanes que costaban 5 pesetas se podían vender al resto de España. Eso trajo como consecuencia que a la lana y trigo castellanos que se exportaban a Holanda e Inglaterra les aplicasen los mismos aranceles y dejaron de venderse. Así, una fanega de trigo castellano pasó de costar 10 pesetas a costar 5 pesetas. Los catalanes compraban el trigo y la lana más baratos y los castellanos compraban los paños más caros. El resultado fue un empobrecimiento de Castilla y un enriquecimiento de Cataluña. Nos deben tres.

Después de la guerra civil, el franquismo en su Plan de Desarrollo invirtió el 40% del dinero destinado al INI (Instituto Nacional de Industria) en Cataluña, con la factoría SEAT a la cabeza, el 20% en el País Vasco y otro 20% en Madrid. El resto, otro 20%, lo invirtió en el resto de España. El despegue económico de estas zonas fue rápido, el resto de España siguió en la miseria. Nos deben cuatro.

Así que, cuando ahora escucho o leo que los catetos catalanistas dicen que "España les roba", me entra la risa cabreante. Ni en 1000 años los catalanes pagarán lo que el resto de España les ha dado.

Así ha expoliado Cataluña al resto de España durante 300 años.