Mostrando entradas con la etiqueta río. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta río. Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de mayo de 2021

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua:

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua: e volgue esser batejat aqui per lo dit baptiste Joan.

Anant lo senyor per aquest cami: peruengue al loch hon preycaua lo gran e excellent patriarcha Joan baptista: lo qual era en tanta estimacio d´aquell poble: que creyen esser aquest lo verdader Messies. e sobre aço li hauien feta vna gran embaixada los magnats de hierusalem: demanant li ell qui era. E lo valent caualler conexent la opinio que dell tenien no volent se vsurpar la dignitat de son senyor: respos ab gran animo als missatgers. Non sum ego christus (no soc yo Christo). volent dir. vosaltres senyors anau errats: car no so yo lo que cercau: ans so seruent de aquell e crida tramesa dauant sa senyoria per aparellar les carreres del seu adueniment. E dich vos certament que en mig de vosaltres sta lo senyor que cercau e nol mereixeu coneixer per vostra çeguedat: la magnificencia del qual es tanta que yo confes. ¶ Quia non sum dignus vt soluam eius corrigiam calciamenti (correcha del calçer, calsé). E per aquesta tanta fidelitat e gloriosa confessio merex que lo excellent joan esser tant dignificat que per lengua humana no pot esser recitada la gloria e altitut sua. E venint lo senyor al riu jorda girantse sanct joan e vehent venir enuers si ab tanta humilitat lo creador seu crida en feruor de sperit: dient e senyalant ab lo propri dit. ¶ Ecce agnus dei: ecce qui tollit peccata mundi. Volent dir a tot lo poble que aqui era present. Obriu los vlls e mirau: car dauant vosaltres es aquell qui es vengut per leuar los peccats del mon. E dit aço lo senyor jesus se acosta a joan: e dixli. Yo so açi per pendre baptisme de les tues mans. e lo dit joan coneixent lo esser son deu e creador lanças en terra e adoral profundament: e dix. O senyor meu que yo dech esser batejat per vos e no vos per mi. ¶ E respos li lo senyor dient. joan fes lo quet dich: car obediencia sola es la virtut qui errar no pot: e yo vull fer aço per mostrar als homens la perfectio de humilitat: La qual se acaba es compleix quant lo major se sotsmet al menor axi com faç yo ara a tu. E dit aço despullas sa magestat entrant dins laygua: e Joan ab molta reuerencia tot tremolant compli sa obediencia: e bateja lo seu senyor e redemptor. E admirat de tan gran misteri que lo fill de deu se sia tant humiliat e egualat ab les sues creatures alça los vlls alt per regraciar al eternal pare: que tals secrets li hauia volgut comunicar: e veu los cels vberts: e vna coloma deuallar sobre lo senyor batejat: e hoy la veu del pare: dient. ¶ Hic est filius meus dilectus in quo mihi complacuit. Volent dir. Que aquest era lo seu fill molt amat en lo qual sera molt adelitat. e lo senyor exint de la (d´la) aygua cobra les sues vestidures: e sient se sa clemencia a la riba de jorda: sanct joan se agenolla dauant sa magestat: e lo senyor fent lo seure parlaren vna gran peça dels misteris sobredits: declarantli lo senyor largament tot lo que vist e hoyt hauia: e comunicantli grans secrets de la redempcio humana: car merexiau la sanctedat e perfectio de vida del dit joan: de que ell resta tan aconsolat e content: que deya ab gran feruor. ¶ qp dulcia faucibus meis eloquia tua super mel ori meo. Volent dir O senyor meu y tan dolçes e plaents son a mi les vostres paraules sobre tota dolçor que estimar se puga. E finat aquest rahonament lo senyor se despedi del seu amar Joan leixant lo ab vn gran enyorament trobant se apartat de tan singular companyia: la qual james volguera perdre. E lo dit joan haguera seguit lo senyor e acompanyat ab molt plaer si a sa magestat hagues plagut e vehent que sa clemencia volia que restas e continuas sa preycacio e baptisme obehi a sa senyoria ab tota la reuerencia deguda.

domingo, 16 de abril de 2017

revindre

revindre

desgelás, fondre lo gel, lo gel ha revengut, revenut




REVENIR v.
|| 1. intr. a) Anar, del lloc on s'ha anat, al lloc d'origen o de partida; cast. volver, regresar. Cant la guerra fo pasade, sí revench lo prom en son armitatge,Graal 88. Te planyies de que els hèroes passats no revinguessen, Costa Horac. 37.—b) Passar de nou a l'estat, acció o manera d'esser en què es trobava abans; cast. volver. Tots los que aquí eren reuengueren en tan grans crits e plors,Muntaner Cròn., c. 214.—c) Repetir-se, esdevenir-se de nou; cast. volver. Per los affers de la dita guerra, la qual era revenguda e tornada per culpa del dit rey de Castella, Pere IV, Cròn. 346. Ez aprés un pauc revenia lo bon temps, Metge Fort. 64. Atenta a descobrir les meravelles que revénen cada any. Villangómez Any 30.—d) Resultar, obtenir-se com a conseqüència d'una activitat; cast. resultar, redundar. Obligan... tot lo que los puga revenir de las presas y armament,doc. a. 1780 (Rev. Men. xxiv, 120).

|| 2. intr. Reprendre l'activitat, la influència (una funció, una activitat, una passió, etc.); cast. volver, reanudarse. La virtut de la imaginatiua li comença a reuenir, Llull Felix, pt. v, c. 3. La memòria del pastor començava a revenir, Llull Blanq. 49. L'anyoransa li revengué, Galmés Flor 124.

|| 3. intr. Augmentar de volum l'aigua d'un riu, torrent, etc.; cast. crecer. De prompte revingué la rierada, Canigó xi. S'escampen els torrents i els rius revénen, Riber Geòrg. 23. a) fig. Fa revenir més térbola la font de ma tristesa, Ferrà Rosada 56.

|| 4. intr. Reinflar-se, augmentar de volum per efecte de la humitat. Adobades y compostes les portadores a l'entorn del pou, mitges d'aigua perquè revénguin tot seguit, Rosselló Many. 104. «Les portes han revingut i no es poden tancar». «El guix ha revingut»: s'ha inflat a causa de l'absorció d'humitat. Que són les oliues que en l'oli reuénen, Proc. Olives 2200.
|| 5. intr. o refl., Reblanir-se o perdre l'encarcarament;—tr., reblanir o fer perdre l'encarcarament; cast. ablandar, suavizar. Lo cant del gall ressonava fresch com lo so d'una flauta que l'acaben de revenir ab aygua, E. Soler de las Casas (Jocs Fl. 1904, p. 191).
|| 6. intr. o refl. Recobrar les forces, refer-se d'una malaltia, d'una decadència, d'un desmai, d'una sorpresa, etc.; cast. rehacerse, reponerse. Lo malaute mellora e revé per la carn que menuga adoncs con lo mal l'a jaquit, Llull Cont. 55, 12. Foren bé revenguts del affany de la mar, Muntaner Cròn., c. 99. Una persona de bon sforts e de bon compte fa revenir e esforçar tot un poble, Epist. Pere 169. Uns y altres se varen revenir de la impressió primera, Genís Julita 101. Li fregaven els polsos... per fer-la revenir, Oller Febre, ii, 24. a) refl. Sossegar-se, calmar-se, sobretot d'una enrabiada (Empordà). «Sort que m'he revingut a temps!»
|| 7. tr. Fer recobrar les forces, la vitalitat a algú; cast. rehacer. «El malalt ja està fora de perill; ara l'hem de revenir».
|| 8. tr. ant. Recuperar. A vós deman... ajuda con pusca vós servir e en vós revenir los jorns que he perduts, Llull Gentil 291. Mentre que la mia dreta mà revenia aquell per voler-lo tirar, Alegre Transf. 64.
    Var. dial.: revindre.
    Fon.: rəβəní, rəβíndɾə (or.); reβíndɾe (occ., val.); rəvəní (bal.).
    Conjug.: segons el model venir.
    Etim.: del llatí revenīre, mat. sign. ||1.