Mostrando entradas con la etiqueta selha. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta selha. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de mayo de 2026

Selh, Seilla, Selha, Sella, Sem, Sembelin

Selh, s. m., seau.
Voyez Portar.

2. Seilla, Selha, s. f., lat. sitella, seau, baquet.
Laissa vin e beiva de seilla.
Ogiers: Era quan.
Laisse le vin et qu'il boive de seau.
Porta una selha d' ayga.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.
Porte un seau d'eau.
ANC. FR. En cel puis si avoit deus seilles,
Qant l'une vient et l'autre vet.
Roman du Renart, t. 1, p. 245.
Marie alloit pour puiser de l'eau tenant une seille.
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 89.
PORT. Selha. IT. Secchia. (chap. Galleta, galletes; cubo, cubos; poval, povals.)

Galleta, galletes; cubo, cubos; poval, povals


Sella, Selha, Cella, s. f., lat. sella, selle.
Tot lo fendec entro la selha del cavalh. Philomena.
Tout le fendit jusqu'à la selle du cheval.
Pauc val sella ab meins d' arzons.
Guillaume de Berguedan: Mal o fe.
Peu vaut selle avec moins d'arçons.
Loc. fig. Ab tozeta de prima cella,
Quant es fresca e novella.
Deudes de Prades: Amors m' envida.
Avec fillette de première selle, quand elle est fraîche et neuve.
CAT. Sella. ESP. Silla. PORT. IT. Sella. (chap. cadira, cadires, de cathedra; en lo cas de les caballeríes, silla, silles, v. ensillá. La sella, les selles són los pels de damún dels ulls, en castellá ceja, cejas. “Ab tozeta de prima cella” no se traduíx “en sagala de prima sella”, de selles primes, sino que es la primera vegada que monte. Silla, sillas, castellá, ve de sede, sedere, assiento, assentás.)

2. Selers, s. m., sellier.
En esculers et en selers et en freners.
Charte de Monferrand, de 1240.
En faiseurs d'écuelles et en selliers et en faiseurs de freins.
CAT. Seller. ESP. Sillero. PORT. Selleiro. IT. Sellaio.

3. Sotzsella, Sotzsela, s. f., sous-selle, housse, chabraque.
Faitz far la sotzsella. 
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
Faites faire la housse.
Om no ve arsso ni sotzsela.
P. Vidal: Lai on cobra.
On ne voit arçon ni housse.

4. Sotssellier, s. m., faiseur, fabricant de housses.
A veiriers et a ssotsselliers. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A verriers et à fabricants de housses. 

5. Ensellar, Enselar, Encelar, Esselar, Esselhar, v., enseller, seller, harnacher.
Seguetz me, e faitz ensellar. Roman de Jaufre, fol. 73.
(chap. Seguíume, y féu ensillá; arnesá, prepará les silles o cadires, assientos de les caballeríes.)
Suivez-moi, et faites seller.
Que fassan enselar,
E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.
Guillaume de Tudela.
Qu'ils fassent seller, et fassent les couvertures sur les chevaux jeter.
Encelatz lo be
De sela e de fre
E de mot gen peitrau. 
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
Harnachez-le bien de selle et de frein et de moult gentil poitrail.
Fig. Pus l' us l' autre s' enselha.
G. Rudel: Lanquan lo.
Puisque l'un l'autre se harnache.
Part. pas. A son caval enselat.
R. Vidal: Unas novas.
Il a son cheval sellé.
Ie us doni mon palafre blanc esselhat, ab tot son arnes. Philomena.
Je vous donne mon palefroi blanc sellé, avec tout son harnais.
ANC. FR. On eust veu tirer les destriers hors des estables pour les enseller.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 101.
CAT. Ensellar. ESP. Ensillar. (chap. Ensillá. No se diu “encadirá”, ni tampoc a tráureli la cadira al mossen se li diu “desencadirá” al retó; cosa que va fé Román del Blau a Beseit, un dels prohomens del poble.)

Sem, adj., privé, dénué, dépourvu.
Sem de tot joi, plen de tristor e d' ira.
Bertrand de Born: Si tut li dol.
Privé de toute joie, plein de tristesse et de chagrin.
Ben es d' amor vuei' e de merce sema.
Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.
Elle est bien vide d'amour et de merci dépourvue.
ANC. CAT. Sem. IT. Scemo. (chap. Semat, semats, carbassera semada, semades; no me miros, que me semo.)

Semat, semats, carbassera semada, semades; no me miros, que me semo.

2. Semar, v., priver, dépouiller, débarrasser, dépourvoir.
Semar vos voilh
D' aital vil re
Don faria ben a semar.
P. Cardinal: Predicator.
Je veux vous débarrasser de grand orgueil.
Il est plein de telle vile chose dont il ferait bien de (se) débarrasser.
IT. Scemare. (chap. Semá, semás: yo me semo, semes, seme, semem o semam, seméu o semáu, semen; semaré; semaría; si yo me semara : secás, afluixás, pedre la forsa o aufanidat.)

Sembelin, Sembeli, Sebelin, s. m., fourrure.
El premier sembeli
C' om portet sobre si,
El ac en son mantel.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
La première fourrure qu'homme porta sur soi, il eut en son manteau. 
Ac almussa d' escarlata,
Tota de sebelin orlada.
Roman de Jaufre, fol. 56.
Eut aumusse d'écarlate, toute de fourrure ourlée.
ANC. FR. D'un sebelin noir et chenu.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 409.
Et d'un cier sebelin fourré.
Roman du Renart, t. IV, p. 384.

jueves, 19 de octubre de 2023

X, Quan lo dous temps d' abril

X.


Quan lo dous temps d' abril

Fa 'ls arbres secs fulhar,

E 'ls auzelhs mutz cantar

Quascun en son lati,

Ben volgr' aver en mi

Poder de tal trobar,

Cum pogues castiar

Las domnas de falhir,

Que mal ni dan no m' en pogues venir.


Qu' ieu cugiey entre mil

Una lial trobar,

Tan cuiava sercar;

Totas an un trahi,

E fan o atressi

Col laire al bendar,

Que demanda son par

Per sas antas sofrir,

Per qu' el mazans totz sobre lui no s vir.


Tant an prim e subtil

Lur cor per enganar,

Qu' una non pot estar

Que sa par non gali;

Pueys s' en gab e s' en ri,

Quan la ve folleiar;

E qui d' autruy afar

Si sap tan gent formir,

Ben es semblans qu' el sieu sapch' enantir. 


E selha que del fil

A sos ops no pot far,

Ad autra en fai filar;

E ja peior mati

No us qual de mal vezi;

Que so qu' avetz plus car

Vos faran azirar,

E tal ren abelhir

Que de mil ans no vos poiretz jauzir.

Si las tenetz tan vil

Que las vulhatz blasmar,

Sempre us iran jurar,

Sobre las dens N Arpi,

Que so qu' om ditz que vi

No s fai a consirar;

E saubran vos pregar

Tan gent ab lur mentir

De lurs enjans nulhs hom no s pot guandir.


Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar

Ben fai a castiar;

Qu' ieu dic qu' en loc cani

Vai ben sercar sai:

E qui vol comandar

Al milan ni baillar

Sos poletz per noyrir,

Ja us dels grans no m don pois per raustir.


Anc Rainartz d' Isengri

No s saup tan gent venjar,

Quan lo fetz escorjar,

E il det per escarnir

Capel e gans, com ieu fas quan m' azir.


Donas, pois castiar

No us voletz de falhir,

Amtas e dans vos n' aven a sufrir.


                                                    Pierre de Bussignac.