Mostrando entradas con la etiqueta lati. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lati. Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de agosto de 2026

Trachea, Tractar, Tractat, Tractayre, Tractador, Tractayritz, Tractament, Tractamen - Maltractar

Trachea, s. f., lat. trachea, trachée.
Fum caut dezicant la trachea arteria.
Nulla bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.
(chap. Fum calén secán la tráquea arteria.
Cap bestia forme veu si no té arteria tráquea y pulmó.)
Eluc. de las propr., fol. 31 et 231.
Fumée chaude desséchant la trachée-artère.
Aucune bête ne forme voix si elle n'a trachée-artère et poumon.
(chap. Tráquea, tráquees. ESP. Tráquea.)
 
El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.
 
Tractar, v., lat. tractare, traiter, s'occuper de, s'appliquer à.
Voyez Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Plus leugier tractar en lati que dir en romans. Brev. d'amor, fol. 6.
Plus facile à traiter en latin qu'à dire en roman.
Sirventes e chansos lais,...
Que ja no 'n tractarai mais.
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Sirventes et chansons je laisse,... vu que désormais je n'en traiterai pas davantage.
Mentre K. tractava et adordenava aysso, lo comte de Flandres deisxendec del pueg. Philomena.
(chap. Mentres Carlos tratabe y ordenabe aixó, lo comte (conde) de Flandes va dessendí (dessendre, baixá) del puch.)
Tandis que Charles traitait et combinait ceci, le comte de Flandre descendit de la montagne.
Ni m lais, per abril ni per martz,
Qu' ieu non tracte cum venha dan.
Bertrand de Born: Ges de far. Var.
Et je ne laisse, par avril ni par mars (en nul temps), que je ne traite comment vient dommage.
- Négocier, conférer.
Sui agut mandat per tractar patz am vos. V. de S. Honorat.
J'ai été mandé pour traiter paix avec vous.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh me sia faita.
P. Cardinal: Vera vergena.
De paix, s'il te plaît, dame, traite qu'avec ton fils elle me soit faite.
- En user bien ou mal envers quelqu'un.
Tractar sa molher aissi coma 1 ribauda vilana.
Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 15 et 92.
Traiter sa femme ainsi comme une ribaude vilaine.
Quand on traite irrévéremment le précieux corps de Jésus-Christ.
- Manier, faire usage, employer.
Fig. Saup ben tractar mals e bens. V. de Bertrand de Born.
Il sut bien traiter maux et biens.
ANC. FR. L'avoient villement treitiet. Chronique de Cambray.
CAT. ANC. ESP. Tractar. ESP. MOD. Tratar. PORT. Tractar, tratar. IT. Trattare.
(chap. Tratá : trato, trates, trate, tratem o tratam, tratéu o tratáu, traten; tratat, tratats, tratada, tratades; trataré; trataría; si yo tratara. Vendre animals, tratán, tratans.)
 
qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

2. Tractat, s. m., lat. tractatus, traité, dissertation, accord.
Si legon lo tractat
Noble de Sancta Trinitat.
(chap. Si lligen - llichen - lo tratat noble de la Santa Trinidat.)
Brev. d'amor, fol. 2. 
S'ils lisent le noble traité de Sainte-Trinité.
Ayssi finis lo tractat dels articles. V. et Vert., fol. 6.
Ici finit le traité des articles.
Per lo tractat de donar argent.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237.
Par le traité de donner argent.
CAT. Tractat. ESP. PORT. Tratado. IT. Trattato. (chap. Tratat, tratats.)

3. Tractayre, Tractador, s. m., lat. tractator, négociateur, traitant, commentateur.
De tractar, tractayres, tractadors, tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
De traiter, négociateur, négociateur, négociatrice.
Doctors de theologia et... tractadors de philosophia.
(chap. Doctós de teología y... tratadós (comentadós) de filosofía; per ejemple, Ernesto Nazario Martín Peris, de Monroch - La Sorollera, Cerollera.)
Eluc. de las propr., fol. 1.
Docteurs de théologie et... commentateurs de philosophie.
CAT. Tractador. ESP. Tratador. IT. Trattatore. (chap. Tratadó, tratadós, tratadora, tratadores; tratán, tratans; negossiadó, negossiadós, negossiadora, negossiadores; negossián, negossians, negossianta, negossiantes; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores.)

4. Tractayritz, s. f., lat. tractatrix, négociatrice, commentatrice.
Tractayres,... tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
Négociateur,... négociatrice.

5. Tractament, Tractamen, s. m., traité, délibération, convention, arrangement. 
Avut diligent consell et tractament ab los consols.
(chap. Hagut diligén consell y tratamén - tratat, deliberassió, convensió, acord - en los consuls.)
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Eut diligent conseil et délibération avec les consuls. 
Per amicable tractamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.
Par amiable convention.
Sobre 'l tractamen de la patz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 186.
Sur le traité de la paix.
CAT. Tractament. ESP. Tratamiento. PORT. Tratamento. IT. Trattamento. 
(chap. Tratamén, tratamens; tratat, tratats.)

6. Tractable, adj., lat. tractabilem, traitable, maniable, ductile.
Coma aur que, cant plus es el fuoc, e plus se merma, e plus es purs e tractables.
Tractable coma cera amolegada.
V. et Vert., fol. 65 et 36.
Comme or qui, quand plus il est au feu, et plus il s'amoindrit, et plus il est pur et ductile.
Maniable comme cire amollie.
CAT. Tractable. ESP. Tratable. PORT. Tratavel. IT. Trattabile. (chap. Tratable, tratables; contrari: intratable, intratables.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

7. Contractar, v., lat. contractare, contracter.
Que cascun puesca contractar, vendre e comprar.
(chap. Que cadaú pugue contratá, vendre y comprá o crompá.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV pr., col. 426.
Que chacun puisse contracter, vendre et acheter.
CAT. ANC. ESP. Contractar. ESP. MOD. PORT. Contratar. IT. Contrattare. 
(chap. Contratá : contrato, contrates, contrate, contratem o contratam, contratéu o contratáu, contraten; contratat, contratats, contratada, contratades; contrataré; contrataría; si yo contratara un payasso com Juaquinet Monclús pera lo meu cumpleañs.)

8. Contract, s. m., lat. contractus, contrat.
Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par la nature du contrat.
CAT. Contracte. ANC. ESP. Contracto. ESP. MOD. Contrato. PORT. Contracto, contrato. IT. Contratto. (chap. Contrate, contrates.)

9. Pertractar, v., lat. pertractare, traiter, arranger, négocier. 
Las causas... se deion pertractar et determinar. 
Statuts de Provence, Bomy, p. 5.
Les choses... se doivent traiter et déterminer.
IT. Pertrattare.

10. Maltractar, v., maltraiter.
Ay! filh, be vos vech maltractar. Passio de Maria. 
(chap. Ay! fill, be vos (te) vach vore maltratá.)
Ah! fils, bien je vous vis maltraiter.
CAT. Maltractar. ESP. PORT. Maltratar. IT. Maltrattare. (chap. Maltratá, tratá mal o malamen : maltrato, maltrates, maltrate, maltratem o maltratam, maltratéu o maltratáu, maltraten; maltratat, maltratats, maltratada, maltratades; maltrataré; maltrataría; si yo maltratara.)

jueves, 19 de octubre de 2023

X, Quan lo dous temps d' abril

X.


Quan lo dous temps d' abril

Fa 'ls arbres secs fulhar,

E 'ls auzelhs mutz cantar

Quascun en son lati,

Ben volgr' aver en mi

Poder de tal trobar,

Cum pogues castiar

Las domnas de falhir,

Que mal ni dan no m' en pogues venir.


Qu' ieu cugiey entre mil

Una lial trobar,

Tan cuiava sercar;

Totas an un trahi,

E fan o atressi

Col laire al bendar,

Que demanda son par

Per sas antas sofrir,

Per qu' el mazans totz sobre lui no s vir.


Tant an prim e subtil

Lur cor per enganar,

Qu' una non pot estar

Que sa par non gali;

Pueys s' en gab e s' en ri,

Quan la ve folleiar;

E qui d' autruy afar

Si sap tan gent formir,

Ben es semblans qu' el sieu sapch' enantir. 


E selha que del fil

A sos ops no pot far,

Ad autra en fai filar;

E ja peior mati

No us qual de mal vezi;

Que so qu' avetz plus car

Vos faran azirar,

E tal ren abelhir

Que de mil ans no vos poiretz jauzir.

Si las tenetz tan vil

Que las vulhatz blasmar,

Sempre us iran jurar,

Sobre las dens N Arpi,

Que so qu' om ditz que vi

No s fai a consirar;

E saubran vos pregar

Tan gent ab lur mentir

De lurs enjans nulhs hom no s pot guandir.


Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar

Ben fai a castiar;

Qu' ieu dic qu' en loc cani

Vai ben sercar sai:

E qui vol comandar

Al milan ni baillar

Sos poletz per noyrir,

Ja us dels grans no m don pois per raustir.


Anc Rainartz d' Isengri

No s saup tan gent venjar,

Quan lo fetz escorjar,

E il det per escarnir

Capel e gans, com ieu fas quan m' azir.


Donas, pois castiar

No us voletz de falhir,

Amtas e dans vos n' aven a sufrir.


                                                    Pierre de Bussignac.

domingo, 24 de mayo de 2020

N. 16. Memoriale n. 49. fól. 500 v.

N. 16. 
Memoriale n. 49. fól. 500 v.

Al muy spectable e magnifico S. mossen Gaspar de Arinyo Conseiero e Secretario del Ilmo. e muy potente S. lo S. Rey e Principe de les Spanyes.

Senyor mossen Arinyo: por mossen Peyro Lugarteniente de Protonotario he scrito a vuestra merce largamente de mis façendas. E en verdat que he olvidado de posar en dicha lettra el kalendario qui es de la dada de la presente. Agora S. vos reduescho a la mente e demando de gratia a V. S. que le placia façer me screvir en carta de ration por la quitation de mi officio el qual vuestra merce me fiço confirmar por la maiestat del S. Rey y en pues fer dar la certificacion dem .... al dicho mossen Peyro el qual por su humanida na tomado cargo. E mas a V. S. reputare a singular gratia que mi fijo quiera acceptar por servidor el qual es de edat de deçeocho anyos e scrive sufficientmente e todos dias se apura e tiena buenas condiciones e es bien acostumbrado de lo qual vuestra S. si le sera plasente sen pora informar largamente por el dicho mossen Peyro en tanto que si V. S. aquell querra acceptar conocera lo que yo scrivo ser verda e confirmara en mi hun otro servidor. Assimesmo S. si algunos motes son en la presente por mi mal scritos por no tenir la lengua castellana V. S. no se maravilla car es la primera que may fizo en esta lengua e dellibero continuar en ella por me abilitar e responder a V. S. por la mesma manera. De Barcelona a XXII de janer any MCCCCLXXIX.
De V. S. infimo servidor el qual en gracia e merce de aquella se commanda.
Pedro Miguel Carbonell.

Apres he pensat que es grosseria scriure daltra lengua sino de la sua mateixa o aldamenys en lati. E per ço aquesta es la primera e sera la derrera que fare en lengua stranya.

Documento 17